Joan Oliver i Sallarès (1899 1986)
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Joan Oliver i Sallarès (1899 1986)

on

  • 762 views

 

Statistics

Views

Total Views
762
Views on SlideShare
716
Embed Views
46

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

2 Embeds 46

http://talaialiteraria.blogspot.com.es 30
http://talaialiteraria.blogspot.com 16

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Joan Oliver i Sallarès (1899 1986) Joan Oliver i Sallarès (1899 1986) Presentation Transcript

    • Joan oliver i Sallarès (1899-1986)
      Poeta i dramaturg català, considerat un
      dels més importants de la literatura
      catalana
    • Biografia, literatura i estudis.
      • Va néixer a Sabadell al 1899 a una família burgesa industrial essent el quart d’onze germans (va esser l’únic supervivent d’ells), d’on li prové el seu pseudònim de Pere Quart.
      • Va estudiar Dret i Filosofia, va crear el Grup de Sabadell. Tingué influència avantguardista amb un toc d’humorisme local i la perfecció dels noucentistes.
      • Entre les seves obres destaquen Bestiari, Terra de naufragis i Vacances Pagades.
      • No es va donar a conèixer com a poeta fins al 1934.Va escriure el seu primer llibre al 1928.
    • Joan Oliver durant la guerra civil
      • Durant el transcurs de la guerra civil es va unir al bàndol republicà.
      •  Va ser nomenat president de l’Associació d’ Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat.
      • Creà l’himne del cos militar català, diverses obres de caràcter revolucionari.
      • Després d’acabar la guerra passà per França i Buenos Aires abans de establir-se a Santiago de Xile exiliat.
      • Durant els vuit anys d’exili va participar en diverses revistes catalanes editades a Xile i Argentina. A més de crear una col·lecció amb Xavier Benguerel.
    • Etapa post guerra civil
      • Poc després de tornar a Barcelona al 1948 va ser empresonat durant 3 mesos, a causa de la repressió franquista.
      • Tres anys més tard rebré el premi als jocs florals francesos per la traducció d’El misantrop de Molière a París.
      • Es dedicà a la traducció d’obres literàries i al 1960 va escriure la seva obra més emblemàtica,Vacances pagades, obra escèptica i sarcàstica on ens mostra el seu gran compromís amb la realitat sociopolítica del país.
      • A la seva obra Joan Oliver fa una crítica al capitalisme, a la societat del consum i al règim franquista.
      • Dates importants posteriors:
      1982 - Joan rebutja la Creu de Sant Jordi, amb la qual cosa esdevé un personatge incòmode pels polítics, malgrat això es considerat un dels millors poetes del segle XX.
      1986 - Mor a Barcelona però és enterrat a Sabadell.
    • Obra literària
      Durant tota la seva vida Joan Oliver escrigué una gran quantitat d’obres en tots els àmbits literaris, menys la narrativa. Va destacar en la poesia i en les traduccions d’autors estrangers.
    • Teatre
      Gairebé un acte o Joan, Joana i Joanet (1929)
      Cataclisme (1935)
      El 30 d'abril (1935)
      Allò que tal vegada s'esdevingué(1936)
      Cambrera nova. (1937)
      La fam (1938, estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona)
      L'amor deixa el camí ral (1947)
      Quasi un paradís (1951)
      La barca d'Amílcar (1958)
      Ball robat (1958)
      Primera representació (1959)
    • Poesia
      • Una tragèdia a Lil·liput.
      • Bestiari (1937)
      • "Oda a Barcelona" (1936)
      • Saló de tardor (1947)
      • Terra de naufragis (1956)
      • La gran pietat (1960)
      • Vacancespagades (1960)
      • Circumstanciès (1968)
      • Quatre mil mots (1977)
      • Poesia empírica (1981)
      • Tirallonga de Monosil·labs
      • Refugi de versos (1987, obra pòstuma)
      • Corrandes de l’exili
    • Traduccions
      Pigmalió, de Bernard Shaw.
      Tot esperant Godot. De Samuel Beckett.
      El criat de dos amos. De Carlo Goldoni.
      L'opera de tres rals. De Bertolt Brecht.
      Un barret de palla d'Itàlia. D'Eugène Labiche.
      Anònim venecià. de Giuseppe Berto.
      Ubú, rei. d'Alfred Jarry.
      El Misantrop. de Molière.
      El Tartuf. de Molière.
      El banyut imaginari. de Molière.
      L'hort dels cirerers. d'Anton Txèkhov
       
    • Fragments dels poemes més importants de Pere Quart
      La vaca suïssa
      Quan jo m'esmerço en una causa justa
      com mon Tell sóc adusta i arrogant:
      prou, s'ha acabat! Aneu al botavant
      vós i galleda i tamboret de fusta.
      La meva sang no peix la noia flaca
      ni s'amistança amb el cafè pudent.
      Vós no sou qui per grapejar una vaca,
      ni un àngel que baixés expressament.
      Encara us resta la indefensa cabra, que
      sempre ha tingut l'ànima d'esclau. A mi no
      em muny ni qui s'acosti amb sabre!
      Tinc banyes i escometo com un brau.
      Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini,
      l'he bramulat per comes i fondals,
      i no espereu que me'n desencamini
      la llepolia d'un manat d'alfals.
      Que jo mateixa, si no fos tan llega,
      en lletra clara contaria el fet.
      Temps era temps hi hagué la vaca cega:
      jo só la vaca de la mala llet.
    • Corrandes d’exili
      Una nit de lluna plena
      tramuntàrem la carena,
      lentament, sense dir re ...
       Si la lluna feia el ple
      també el féu la nostra pena.
       
      L'estimada m'acompanya
      de pell bruna i aire greu
      (com una Mare de Déu
      que han trobat a la muntanya.)
      Perquè ens perdoni la guerra,
       que l'ensagna, que l'esguerra,
      abans de passar la ratlla,
      m'ajec i beso la terra
      i l'acarono amb l'espatlla.
       
      A Catalunya deixí Una esperança desfeta
      el dia de ma partida una recança infinita
      mitja vida condormida: una pàtria tan petita
       l'altra meitat vingué amb mi que la somio completa.
       per no deixar-me sens vida.
      Avui en terres de França
       i demà més lluny potser,
       no em moriré d'anyorança
       ans d'enyorança viuré.
       
      En ma terra del Vallès
       tres turons fan una serra,
      quatre pins un bosc espès,
      cinc quarteres massa terra.
      "Com el Vallès no hi ha res".
       
      Que els pins cenyeixin la cala,
      l'ermita dalt del pujol;
       i a la platja un tenderol
      que batega com una ala.
       
    • Corrandes de l’exili
      http://www.youtube.com/watch?v=eQdztvjIOGU&feature=related En aquest video podrem llegir la lletra del poema amb imatges de fons que ens tranquil·litzaran.
      http://www.youtube.com/watch?v=bWvPZVYiHRo Ball on es plasma la dinàmica del poema.
    • FIFet per: Sandra Walczuk, Irene Camps, Aritz Jorge i Pau Perea