Pere Mayoral Moreno

TEATRE DE POSTGUERRA
 Amb el triomf de la dictadura ,el teatre català es veu obligat a emmudir
, ja que les representacions en llengua catalana estaven . La prohibició
va ser mes estricta a Catalunya que a Mallorca i a València, on es van
permetre algunes representacions . El teatre català entre 1939 i 1946
presenta un panorama desolat; a partir de l'any 1946 , es comença a
veure la possibilitat de representar alguna obra en català , sobretot a
traves del dramaturg . És el cas de Josep M. Segarra que aquest mateix
any va estrenar El prestigi dels morts.En aquest anys també van tenir
importà ncia les estrenes de Carles Soldevila i Lluis Elias . En la dècada
dels 50, superada la primera etapa franquista, la situació a poc a poc es
fa més permissiva, per tant més favorable al nostre teatre .
 Paral·lelament va aparèixer el teatre independent a l'any 1955 i 1960 Es
tracta d'un teatre més modern i d'acord amb Europa .
 Alguns grups de teatre més representatius son Agrupació Dramà tica de
Barcelona i Escola d'Art Dramà tica Adrià Gual .
 A les Illes i al País València , el teatre no te un panorama tan ric , però hi
ha mostres de teatre independent .
 Al País València el teatre independent es va iniciar als anys 70 .

Teatre de Salvador
Teatre tradicional espriu:
Món mític (Sinera) que
(Josep Maria de Sagarra) denúncia la guerra i la
Corrents situació de postguerra
teatrals Teatre Teatre existencialista i
de l’absurd:
Teatre amb tècniques de l’absurd
renovador europeu.
Manuel de Pedrolo
Teatre realista:
Es plantegen problemes polítics
i socials amb una intenció de
denúncia.

JOAN OLIVER
 Joan Oliver i Sallarès, que emprà com a poeta el pseudònim Pere Quart, (Sabadell 1899 - Barcelona 1986)
és considerat un dels poetes i dramaturgs més importants de la literatura catalana.
 Neix l'any 1899 en el si d'una destacada família de la burgesia industrial sabadellenca. Fou el quart
d'onze germans, dels quals en fou l'únic supervivent. D'aquí pren el pseudònim amb el qual signarÃ
l'obra poètica: Pere Quart. Estudià Dret. L'any 1919 formà el Grup de Sabadell o Colla de Sabadell amb el
novel·lista Francesc Trabal i el poeta i crític Armand Obiols. En aquest grup es combina la influència de
l'avantguardisme amb l'humorisme més local i el gust pel rigor i l'obra ben feta d'herència noucentista.
 Durant la Guerra Civil es compromet políticament amb el bà ndol republicà . És nomenat president de
l'Associació d'Escriptors Catalans i cap de publicacions de la Conselleria de Cultura de la Generalitat. A
més és co-fundador i cap de publicacions de la Institució de les Lletres Catalanes i autor de la lletra de
l'himne de l'exèrcit popular català . Tot això significa una ruptura definitiva amb el seu passat burgès i el
naixement d'un fort compromís polític, ètic i social. En aquest context creà \"Oda a Barcelona\" (de clara
tendència nacionalista i revolucionà ria) i l'obra teatral \"La fam\" (on es plantegen els problemes de la
revolució). Al final de la guerra, la Generalitat Republicana li encomanarà la tasca d'evacuar els
intel·lectuals. Acabada la guerra s'exiliarà primer a França, s'embarcarà cap a Buenos Aires i s'establirÃ
definitivament a Santiago de Xile, on viurà vuit anys.
 El 1948 tornà a Barcelona, on el franquisme es caracteritza per l'autoritarisme i la repressió. Fou
empresonat tres mesos a la presó Model de Barcelona. Tres anys més tard rebé el Premi del President de
la República Francesa als jocs florals de París per la traducció al català d'El misantrop de Molière. Va
traduir i adaptar obres de diversos autors, com per exemple Anton Txèkhov. El 1960 aparegué la seva
obra més emblemà tica Vacances pagades. És un obra escèptica, sarcà stica, on es mostra el seu gran
compromís amb la realitat social i política del país.

Teatre
Preguerra Combat Postguerra
Obres que mostren un intent Contraposició entre dues Adequació als gustos del
renovador. maneres de concebre un acte públic de la comèdia burgesa
Crítica als valors tradicionals. revolucionari: la lluita puntual i o reflexions sobre la condició
impulsiva o el dià leg edificant. humana.
Allò que tal vegada
s’esdevingué La fam Ball robat

TEATRE CONTEMPORANI
 El teatre experimenta una profunda transformació:
el concepte tradicional de teatre entès com la
posada en escena d’un text escrit per un dramaturg
serà qüestionat per companyies formades per
actors joves que entene el teatre d’una manera
molt direferent.

Nou concepte
de teatre
Participació del públic:
Relativització del El públic deixa de ser un
text escrit: col·lectiu passiu i passa a
guanyar un cert
El text serà un element més al protagonisme.
costat de tots els altres que
integren la representació teatral.
Protagonisme dels Introducció d’altres
elements teatrals: manifestacions
artístiques:
Escenografia, il·luminació
vestuari, etc prenen gran Música, ball, dansa,
importancia. prà ctiques de circ.