ANTOLOGIA POÈTICA

3,609 views
3,163 views

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,609
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
48
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

ANTOLOGIA POÈTICA

  1. 1. Antologia Poètica Pere Mayoral Arnau Martín
  2. 2. Índex <ul><li>Vacances Pagades </li></ul><ul><li>El Pendís </li></ul><ul><li>La Vaca Cega </li></ul><ul><li>Lo Pi de Formentor </li></ul><ul><li>Tema: La renaixença </li></ul>
  3. 3. Vacances Pagades <ul><li>Autor teatral, periodista, traductor, Joan Oliver utilitzava el pseudònim de Pere Quart per a la poesia. </li></ul><ul><li>Es decantava per una poesia filosòfica, de l'experiència i irònica. </li></ul><ul><li>Tendeix al vers lliure i al to col·loquial. </li></ul><ul><li>No abandona mai el seu interès pel moment des d'una perspectiva individual i civil. </li></ul><ul><li>Amb Vacances pagades (1960) la seva poesia experimenta un canvi tornarà a fer ús del seu racionalisme escèptic i de l'humor irònic. </li></ul><ul><li>- L'escriptura del poema, en versos lliures, ha estat molt estudiada. S'articula en una sèrie de reiteracions a l'entorn del concepte “d'anar-se'n i tornar” i en uns elements puntuals de caire religiós: amén, amén, Job d'escaleta, cel, tenebra encesa, Déu. </li></ul>
  4. 4. El pendís <ul><li>El pendís” pertany a L'alta llibertat, de 1920. </li></ul><ul><li>L'alta llibertat planteja el tema de la dona artista, que busca la seva identitat en la societat. </li></ul><ul><li>El tema d'”El pendís”, en concret, és la reflexió sobre la dificultat de trobar aquest espai físic i mental. </li></ul><ul><li>Anuncia el conflicte en la primera estrofa (el privilegi de dedicar-se a “ésser i sentir”, d'atendre a la creació), es contraposa, en el present, en un concís “Mes ara”, que dóna inici a la reflexió interna, a la lluita psicològica i mental per guanyar la partida, la qual es concreta en l'oposició dalt / baix de les estrofes següents. </li></ul><ul><li>La vida de la poeta rodola per un pendent. “Un pas amunt i en llisco sis”. </li></ul><ul><li>El seu estat de revolta no pot amagar la confusió i la desolació, posades en evidència en la imatge final del moribund. </li></ul><ul><li>De rima regular segons l'esquema aabAbaab, cada estrofa combina el vers de 4 síl·labes amb l'octosíl·lab. </li></ul><ul><li>El ritme, la llengua i la brevetat li donen un to directe i modern. </li></ul>
  5. 5. La vaca cega <ul><li>Publicada a la revista L'Avenç el 1893. Inclosa a Poesies (1895). </li></ul><ul><li>Maragall es convertí en el poeta i intel·lectual de referència del Modernisme. </li></ul><ul><li>El poema parteix de la contemplació directa de la natura, seguint el concepte romàntic europeu. </li></ul><ul><li>Maragall exposa la sinceritat de sentiment davant la natura. </li></ul><ul><li>“ La vaca cega” mostra el contrast entre l'harmonia lumínica i de sons de la natura i la foscor de l'animal. </li></ul><ul><li>En els 6 primers versos s'explica la causa de la ceguesa; en els 7 següents, la solitud i el moviment de l'animal cap a la font, mancat d'energia, de vida. </li></ul><ul><li>En la segona part, la personificació i la transcendència s'inicien amb un “Topa de morro”, que estableix paral·lelisme sintàctic amb “Topant de cap”, el vers inicial del poema. </li></ul><ul><li>A banda de l'èmfasi de la tragèdia de la bèstia, dos altres conceptes hi són centrals: la resignació de l'animal, la compassió del poeta. </li></ul>
  6. 6. Lo pi de Formentor <ul><li>Influenciat pel corrent romàntic en la seva primera etapa poètica. </li></ul><ul><li>“ Lo pi de Formentor” (1875), al recull Poesies (1885). </li></ul><ul><li>“ Lo pi de Formentor” vivència del paisatge familiar, biogràfic sentimental. </li></ul><ul><li>Dubtes i incerteses el pi que dóna vida al poema es converteix en el correlat de l'ànima trasbalsada del jove Costa. Simbolisme universal de l'arbre, eix del món, que imatja la relació de l'home amb el cosmos, empara la projecció personal, i la riquesa de les tradicions literàries. </li></ul><ul><li>Gènere oda, de llarga tradició clàssica. </li></ul><ul><li>Paisatge i esperits romàntics. Els elements tradicionals del locus amoenus hi són únicament per a ser negats. </li></ul><ul><li>Del pi se'n ressalta l'ideal de lluita per vèncer la natura. El desig de viure del jo poètic malgrat l'hostilitat dels elements, i sortir-ne vencedor. </li></ul><ul><li>La grandesa del tractament romàntic deixa pas al tractament bíblic i religiós ideal de vida superior, espiritual, de què la poesia esdevé la gran mitjancera. </li></ul><ul><li>Vuit quintets d'alexandrins tancats per un peu trencat hexasíl·lab. Els alexandrins són cesurats, formats per dos hemistiquis de 6 síl·labes cada un. El ritme accentual recau generalment sobre la segona, quarta i sisena síl·labes. La rima masculina alterna amb la femenina. </li></ul>
  7. 7. La Renaixença <ul><li>La Renaixença és un moviment cultural català del segle XiX. </li></ul><ul><li>La Renaixença tracta temes com l’exaltació de la historia medieval catalana, L’interés per la literatura popular (folklore català), la presència d’elements nostàlgics en la literatura, la valoracio del paisatge català com element identificador per a l’artista i per a la nació catalana. </li></ul><ul><li>Encara que la renaixença te les seves propies arrels, els autors estan molt influenciats pel romanticisme. </li></ul><ul><li>La renaixença va renovar tots els estils de literatura: </li></ul><ul><li>Poesia: Va destacar Bonaventura Carles Aribau no només per la habilitat escriptora sino també per que va ser qui va “reutilitzar” el català. </li></ul><ul><li>Teatre: Àngel Guimerà creador de el teatre modern català </li></ul><ul><li>Narrativa: Narcís Oller va modernitzar la novela catalana. </li></ul>
  8. 8. Antologia Poètica

×