T 1

  • 229 views
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
229
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
1
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Llengua i literatura catalana
  • 2. • Els trobadors van ser els primers en cantar l’amor. Aquest amor anomenat amor cortès, era tractat amb educació, refinament i espiritualitat.• La dama, era l’objecte del vassallatge del trobador. Com la dona era casada, tenia que mantenir en secret la relació, per això els trobadors s’hi referien a ella per una paraula, el senhal, i no pel nom.• Els lausengiers, que eren uns espies, podien avisar al gilós, que era el marit, del que passava.• Els gèneres literaris trobadorescos tenien característiques formals. Entre les composicions més destacades, estan: la cançó, casi sempre dedicada a l’amor; el sirventès, destinat a l’atac personal; el pany per recordar un personatge mort; la pastorel·la, uns cants de festeigs amorosos entre pastores i cavallers; i l’alba dedicada a cantar el despertar dels amants, que s’havien de separar a l’arribar el nou dia. Altres gèneres són el debat poètic, la dansa, la balada, la cançó de croada, el somni, l’escondit, etc.
  • 3. • A banda del rei Alfons I el Cast, entre els trobadors catalans cal esmentar Ramon Vidal de Besalú, trobador i joglar; Guillem de Cabestany, famós, sobretot, per la llegenda del cor menjat, que explicava com va passar la seva mort.• Guillem de Cervera, conegut com a Cerverí de Girona, també era un trobador important• Igual que Guillem de Berguedà, hereu del vescomtat de Berga, que va assassinar el vescomte Ramon Folc III de Cardona.• Entre els poetes més destacats dels segles XIV i XV cal destacar Jaume Marc (1335?-1410) i Pere Marc (1338- 1413), oncle i pare, respectivament, d’Ausiàs Marc, amb poemes bàsicament cavallerescs.
  • 4. • Gilabert de Pròixita (mitjan segle XIV-1405), autor de cançons amoroses que segueixen els passos més estrictes de l’amor cortès.• Andreu Febrer (1375-1440), primer traductor en vers de la Divina Comèdia (1429), de Dante, i autor de poemes de forma italiana.• Jordi de Sant Jordi (finals del segle XIV-1424?), autor conegut del poema “Desert d’amics...” i poeta català més importants abans d’Ausiàs Marc.
  • 5. • Ausiàs Marc (València, 1400-159) va ser un cavaller i noble, que com altres escriptors del seu temps, va participar en algunes guerres d’Itàlia.• L’obra conservada d’Ausiàs Marc, consta de 128 poemes organitzats en quatre apartats: Els cants d’amor; els cants morals; els cants de mort; i el cant espiritual.• L’estil de Marc, és l’element més renovador de la seva poesia, juntament amb el tractament de la figura de la dama.
  • 6. • L’obra de Joan Roís de Corella (Gandia, 1433/43-1497), per la diversitat de termes i les tècniques utilitzades, exemplifica els canvis profunds que van produir en les nostres lletres del final del segle XV.
  • 7. Hi ha diversos tipus de cartes:• La carta oficial o administrativa• La carta familiar i d’amistat• La carta de presentació o de sol·licitud de feina• La carta oberta
  • 8. Capçalera(dades de l’emissor)Capçalera(dades del receptor)SalutacióIntroduccióDesenvolupamentConclusióComiatSignaturaNom(càrrec del redactor)DataP.D. / P.S.
  • 9. • Si la carta a un organisme, el tractament ha de ser de vós.• Es pot triar tractar de vós o de vostè indistintament, però s’ha de mantenir el mateix tractament durant la carta.• El tractament de vós demana els verbs en la 2a persona del plural i el tractament de vostè demana els verbs en la 3a persona del singular.• Vós és útil per evitar dobles formes quan no es vol fer un ús sexista del llenguatge.
  • 10. • Honorable Senyor/a... (o el tractament protocol·lari corresponent),• Distingit/ ida senyor/a,• Senyor/a, (fórmula més habitual),• Benvolgut/ uda (+ nom propi),
  • 11. • Amb la salutació més distingida,• Molt atentament,• Atentament, (fórmula més habitual)• Cordialment,• Molt cordialment,
  • 12. • Després de la salutació, usualment escrivim però també hi podem posar-hi dos punts.• El text de la carta ha de començar en una altra línia i en majúscula.• Les fórmules de comiat poden anar en una coma, o en un punt, depenent si són frases incompletes, o completes.• Quan posem la data, entre la ciutat i la data, s’ha de posar una coma.
  • 13. SalutacióCos Comiat Signatura Data
  • 14. • Si escrivim una carta a un familiar o a un amic, li hem de donar el mateix tracte com si parléssim amb ell.
  • 15. • Desprès de la salutació escrivim coma o dos punts.• En qualsevol cas el text de la carta ha de començar en una altra línia i sempre en majúscula.• Quan escrius el comiat, s’ha de tancar amb una coma o un punt segons si la frase és incompleta o completa.• Al escriure la carta, entre la ciutat i la data, va una coma, i mai porta un punt i final.
  • 16. • La data es pot escriure abans de la salutació cap al marge dret, o baix de la signatura al marge esquerre.• La data no conté preposició ni abans de la localitat ni abans del dia.
  • 17. • Segons l’actitud del parlant respecte a l’acte de comunicació, és poden distingir tres modalitats oracionals bàsiques: la declarativa, la interrogativa, i la imperativa.• En la declarativa, l’emissor dóna informació al receptor.• En la interrogativa, l’emissor demana informació.• En la imperativa, l’emissor vol influir en la conducta del receptor.
  • 18. • Les oracions declaratives serveixen per donar informació i són neutres.• En les declaratives hi ha una important riquesa de matisos.
  • 19. • L’oració interrogativa pregunta alguna cosa al destinatari i n’espera una resposta.• Interrogatives totals: pregunten el contingut de tot l’enunciat i esperen un sí o no com a resposta.• Interrogatives parcials: comencen per un mot interrogatiu.• Interrogatives confirmatòries: l’emissor dona com a probable una possible resposta.• Interrogatives retòriques. Declaracions encobertes, no pretenen aconseguir cap resposta.• Interrogatives eco. Refereixen a una informació que s’acaba de donar abans del discurs.
  • 20. • Les oracions imperatives expressen ordes que l’emissor adreça al receptor, però també poden expressar exhortacions, consells...
  • 21. • Les oracions exclamatives poden ser oracions declaratives, interrogatives o imperatives que queden marcades per una determinada, que pot indicar sorpresa.
  • 22. • En el llenguatge humà cal distingir entre la cadena escrita, entre els sons i les grafies.(OBSERVAR EXERCISIS)!