Your SlideShare is downloading. ×
0
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Ara i adés
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Ara i adés

107

Published on

Aprenentatge del català

Aprenentatge del català

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
107
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. ARA I ADÉS Aprenentatge del català i llengües d’origen http://www.xtec.cat/web/projectes/alumnatnou/materials/catalasecundaria
  • 2. OBJECTIU Proporcionar al professorat una eina útil per a ensenyar la llengua catalana a l’alumnat nouvingut que va arribant a les aules, de procedències molt diverses.
  • 3. ÀMBIT Escolaritat obligatòria • Aules d’acollida de Primària: de 3r a 6è ( 8-12 anys) • Aules d’acollida de Secundària (12-16 anys) Nivell de llengua • MECR: A1 i A2
  • 4. MATERIALS Orientacions per al professorat Característiques de les llengües Material manipulable
  • 5. CARACTERÍSTIQUES DE LES LLENGÜES Contingut • Oficialitat de les llengües • Qüestions gramaticals del català que presenten dificultats per als parlants d’altres llengües. • Síntesi de les qüestions problemàtiques a partir de les quals es presenten les orientacions i activitats didàctiques
  • 6. QUESTIONS GRAMATICALS DEL CATALÀ QUE PRESENTEN DIFICULTATS PER ALS PARLANTS D’ALTRES LLENGÜES LLENGUA MORFOLOGIA - - ÀRAB Flexió verbal : temps Article : reconeixement , ús i distinció entre definit i indefinit . Assignació de gènere. Assignació de plural. Flexió nominal ALTRES ASPECTES SIGNIFICATIUS DE LES LLENGÜES SINTAXI - - - - Ordre dels elements de la frase . Concordança del subjecte i el verb. Preposicions : ús d’algunes preposicions ( de ) . Frases atributives, locatives, possessives i existencials. Ús dels determinants com a partícula independent. Frases compostes : omissió i confusió de les partícules i la correlació temporal. - ALIFAT ESCRIPTURA ALFABÈTICA LLENGUA FLECTIVA LLENGUA PREPOSICIONAL LLENGUA AMB MARCA DE CAS - Es llegeix i s’escriu de dreta a esquerra . Les paraules no porten accent gràfic . No es fan servir les majúscules . No es fan servir els signes de puntuació : coma, punt i coma ni dos punts No es parteixen les paraules a final de línia Les arrels de les paraules estan formades per tres consonants. Els morfemes per formar paraules tan es poden adjuntar al davant (prefix ) al darrera ( sufix) com al mig de les paraules entre les consonants. - -
  • 7. L’ARTICLE QÜESTIONS PROBLEMÀTIQUES LLENGÜES CATALÀ Té article definit i indefinit ÀRAB Els articles -definit i indefinit- són un prefix invariable, no són independents. L’article indefinit tendeix a desaparèixer en l’àrab modern. Dificultat a usar les quatre formes de l’article. Dificultat a reconèixer la diferència entre els articles definits i indefinits. Dificultat a situar i/o a utilitzar l’article. SONINKE MANDING L’article no és un element independent. Els articles definit i indefinit es marquen amb el mateix sufix afegit al nom. Dificultat a situar i/o utilitzar les formes dels articles definit i indefinit.
  • 8. LLENGÜES AÏLLANTS Altres denominacions: analítiques, d’arrels. Les llengües aïllants acostumen a tenir paraules formades per un únic morfema i són invariables, és a dir no canvien de forma per indicar temps, persona, nombre. Les paraules no es flexionen. CARACTERÍSTIQUES Morfologia nul·la o molt reduïda. Paraules invariables (sense flexió). En la majoria dels casos, a cada paraula li correspon només un morfema Les relacions gramaticals es manifesten mitjançant l’ordre de les paraules. EXEMPLES Xinès Algunes llengües manifesten trets aïllants en alguna part de la seva morfologia: Tagalog (noms invariables) Soninké (morfologia verbal pobra) Mandinga (morfologia verbal pobra) LLENGÚES FLECTIVES Altres denominacions: sintètiques, fusionants Les llengües flectives són aquelles en què les relacions gramaticals s’expressen mitjançant morfemes flectius que poden contenir simultàniament diversos valors gramaticals. CARACTERÍSTIQUES Les paraules solen estar formades per més d’un morfema i tenen flexió (arrel + flexió). Els morfemes inclouen més d’una informació i poden ser variables. Poden presentar al·lomorfia EXEMPLES Català Àrab Amazig Panjabi Romanès Ucraïnès Rus Tagalog Soninké Mandinga Fula Wòlof LLENGÚES AGLUTINANTS Per oposició a les llengües aïllants i a les llengües flexionals, terme propi de la lingüística del s XIX, amb què hom volia caracteritzar un cert tipus de llengües CARACTERÍSTIQUES Les paraules solen estar formades per més d’un morfema i tenen flexió Morfologia molt rica (+ que les ll. flexives) Els morfemes s’adjunten l’un al costat de l’altre, solen contenir una sola informació gramatical i normalment són invariables No solen presentar al·lomorfia. EXEMPLES
  • 9. ORIENTACIONS PER AL PROFESSORAT • Marc teòric • Activitats: sintaxi, morfologia i fonètica Trets diferencials i específics de les diverses llengües respecte de la catalana. • Qüestions gramaticals del català que presenten dificultats per als parlants d’altres llengües. • Qüestions problemàtiques de les llengües que dificultaran l’aprenentatge de la llengua catalana i que convé treballar.
  • 10. MATERIAL MANIPULATIU Inclou tot el material necessari per a dur a terme les activitats: làmines, dibuixos, esquemes, eti quetes...
  • 11. ACTIVITATS
  • 12. TRETS DIFERENCIALS I ESPECÍFICS Sintaxi Morfologia Fonètica
  • 13. SINTAXI • L’estructura de la frase • Frases atributives, locatives, possessives i existencials • Frases interrogatives • Oracions compostes • Pronoms personals • L’article • Les preposicions • Els possessius
  • 14. “ NO ÉS SUFICIENT USAR LA LLENGUA SINÓ QUE CAL OBSERVAR-LA “ Joaquim Dolz
  • 15. Les llengües s’entrellacen i interactuen perquè tenen mecanismes bàsics comuns i patrons essencialment semblants encara que tinguin diferències fonològiques, morfosintàctiques i lexicals.
  • 16. Per utilitzar una llengua no es fonamental haver-la estudiada; s’aprèn a partir de l’automatització de paraules i estructures que s’imiten d’altres parlants i de l’ús funcional en diferents contextos. Per assolir-ne un ús competent cal tenir un control sobre les produccions pròpies que s’adquireix a través de l’estudi i la reflexió lingüística. CONTROL Permet a les persones triar en cada situació les paraules i estructures més adients a autocorregir-se els errors
  • 17. REFLEXIÓ METALINGÜÍSTICA Aspectes que, si no es coneixen, impedeixen l’avenç en el domini de la nova llengua. Aspectes que són “INESPERADAMENT DISTINTS” de la nostra llengua per a l’aprenent. Té per objectiu que els aprenents relacionin, estableixin nexes, descobreixin paral·lelismes i comportaments oposats, formulin regles i les apliquin.
  • 18. EXEMPLE: ESTRUCTURA DE LA FRASE Català S+V+O Els nens llegeixen un llibre Amazic i Àrab V+S+O Llegeixen els nens un llibre Dificultat per produir frases segons el criteri d’ordenació de la llengua catalana.
  • 19. Orientacions professorat
  • 20. Material manipulable
  • 21. Material manipulable
  • 22. Material manipulable
  • 23. Material manipulable
  • 24. MORFOLOGIA • El nom: gènere i nombre • La flexió verbal
  • 25. Orientacions professorat
  • 26. Material manipulable
  • 27. Material manipulable
  • 28. Material manipulable
  • 29. Material manipulable
  • 30. Orientacions professorat
  • 31. Material manipulable
  • 32. Material manipulable
  • 33. ORIENTACIONS DIDÀCTIQUES SINTAXI - MORFOLOGIA  Cada activitat ha de treballar un contingut concret dels aspectes diferencials del català respecte de les llengües dels aprenents.  Delimitar els continguts i organitzar-los en seqüències didàctiques de manera que s’asseguri el principi de progressió i recursivitat en el seu tractament.  S’identificaran i s’usaran les estructures en diferents contextos.  Acompanyar cada contingut que es presenta de molts suports visuals.  Partir de la llengua oral, però és convenient el suport de la llengua escrita.
  • 34. FONÈTICA • Sons del català que presenten dificultat als parlants de les altres llengües. • Estructura sil·làbica
  • 35. EXEMPLE: ESTRUCTURA SIL·LÀBICA Català • Possibilitats: V, CV, VC, VCC, CVC, CVCC, CCVC, CVCCC, CCVCC, CCVCCC. • El nucli de la síl·laba és la vocal (V) que és l’únic element indispensable. Soninké i Mandiga Possibilitats: CV És probable que en català suprimeixin consonants o insereixin vocals emfàtiques.
  • 36. Orientacions professorat
  • 37. Orientacions professorat
  • 38. Material manipulable
  • 39. CONCLUSIONS 1. Classificació romànics/no romànics o dificultats agrupades. 2. Aspectes inesperadament distints per a l’aprenent. 3. Agrupacions: llengua, nivell maduratiu i nivell d’escolarització.

×