• Save
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història

on

  • 1,201 views

IBÈRIA, GÒTIA, CATALUNYA. UN MATEIX POBLE FA 25 SEGLES.

IBÈRIA, GÒTIA, CATALUNYA. UN MATEIX POBLE FA 25 SEGLES.

Statistics

Views

Total Views
1,201
Views on SlideShare
1,113
Embed Views
88

Actions

Likes
2
Downloads
0
Comments
0

2 Embeds 88

http://devolucio.wordpress.com 60
https://twitter.com 28

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - 2500 anys d'història Presentation Transcript

  • Ens han explicat que els catalanssempre hem estat sotael domini d’altres, ja siguide romans, de visigots, d’àrabs,de francs, d’aragonesoso d’“Espanya”.
  • Ens han dit també que la continuïtathistòrica ibèrica la tenen elscastellans per ser autèntics hereusdels visigots i que es Castella qui hafet Espanya.
  • Ens han dit que els catalans semprehem perdut totes les guerres.
  • Ens han dit també que lesConstitucions Catalanes erenunes lleis antigues que nomésbeneficiaven als nobles.
  • Tots aquests arguments, repetits anyrere any, ens han creat un estatcatatònic de síndrome d’Estocolm,però sonMENTIDA
  • Els íbersEls nostres avantpassats íberscrearen una civilitzacióavançada, coneguda a tota laMediterrània.
  • Els íbersEns diuen que erentribus disperses, peròtenien una llengua iuna escriptura comunai formaren un exèrcitper a combatre elsromans , per tant erenun sol poble.
  • Els íbersExportaven excedentsalimentaris primer a grecs idesprés a romans: garum (peixsalat), cervesa (zythos), vi i oli.Tenien or, plata i sal en escreix.I els romans copiaren la sevavestimenta militar.Com es pot dir aleshores queeren un poble “protohistòric”?
  • Els íbers Segons els propis cronistes romans, les seves ciutats eren molt mes grans que les gregues.Titus Livi a Empúries abans de l’arribada dels romans “...hi havia dues ciutats, ladels ibers i la dels grecs. La ciutat grega oberta al mar, tenia al voltant unperímetre emmurallat de quatre-centes passes. Les muralles dels ibers, mésapartades del mar, mesuraven al voltant de tres mil passes...”
  • Els íbersEl seu territori coincideix amb el quedesprès serà la Nació Catalana
  • Els íbersQue van fer per nosaltres aleshores elsromans?Simplement incorporar-nos a l’imperireformant el que ja estava construït pelsíbers.
  • Els visigots Mes tard arriben els visigots, que romanen en el territori que va de Narbona a Barcelona uns 300 anys, i en canvi, a Toledo tant sols 185 anys.Escriu Josep Armengou “El regne visigot va ser una dominació exercida des de l’interior perun poble foraster amb desig d’hegemonia. Els visigots eren una casta militar d’ocupació. Enconvertir-se al catolicisme van incorporar el clergat a la casta dominadora i d’això resultà unamonarquia efectiva teocràtico-militar, dogmatitzant, intrigant i expansionista”.
  • Els àrabsDesprés la península es envaïda pels“àrabs”, afirmació inexacta perquè els“invasors” eren berbers i cristians encarano islamitzats, malgrat depenguessinpolíticament del Califa de Damasc.
  • Els àrabsPerò aquests “àrabs” no arriben a Narbonafins el 732, i el 800 ja son foragitats deBarcelona pels precatalans dirigits pelcomte de Tolosa i dux de Gòtia i primercomte de Barcelona, Guillem el Sant.
  • La Ghòtia Els posteriors comtes de Girona i Barcelona signaven com a Dux de Gòtia, significant així ser els legítims hereus històrics dels visigots (gots de l’oest)
  • La conquesta de l’OestEls reis lleonesos i castellans incomplirencontínuament la llei gòtica del “terra regis”repartint el seu regne entre els seus fills.Els reis catalans i navarresos semprerespectaren aquest precepte del “hereu”.
  • El comtat d’AragóAragó era un comtat del regne dePamplona. El seus reis, des de Ramir I,signaven com “reis dels pamplonesosi dels aragonesos”Testament (1035) de Sanç Garcés III de Pamplona: “... a Ramir deixem lesterres “entre Matidero a Vadoluengo” (ni el comptat d’Aragó ni el regned’Aragó. I feudatari de Navarra)
  • El comtat d’Aragó Anys més tard, el rei de Pamplona i comte d’Aragó Alfons el Bataller deixà el seu regne a les ordes militars.Els navarresos sindependitzaren, i els aragonesosper por de passar a dependre dels navarresos denou, van nomenar rei a Ramir, germà del rei.Ramir II mai no va ser reconegut com a rei perlEsglésia romana, de la qual el regne era vassall.En 1136 Saragossa, Calataiud, i Alagón estaven enpoder dels castellans.
  • El comtat d’Aragó El nou rei Ramir II donà el seu regne al comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, i a la seva filla com a muller.Al novembre del 1137, Ramir II exigeix a tots els reus homes, cavallers,eclesiàstics i pedites, obeeixin a Ramon Berenguer com a llur rei ("tam quam rege“)
  • El comte català i príncep d’Aragó El comte de Barcelona rescatà de les Ordes Militars les seves parts del regne d’Aragó.Donació de les Ordes Militars a Ramon BerenguerDel 1140 al 1143 Ramon Berenguer signa acords amb les Ordes del Sant Sepulcre,de l‘Hospital i del Temple en que aquestes li cedien a ell les parts del regne d’Aragó“pel testament del rei Alfons”.
  • La llarga reconquesta castellana Castella vivia dels tributs dels reialmes musulmans, o be de ràtzies espoliadores. Les ovelles castellanes crearen les “canyades de transhumància”, les carreteres que permetien fer les ràtzies. Castellà visqué durant segles de la llana i la industria militar.
  • La llarga reconquesta castellana Les conquestes importants dels castellans son sempre amb ajut català, des de les Naves de Tolosa fins a Granada.Escriu Ferran Soldevila, a la seva Història d’Espanya:“Mai no es va trobar Castella en greu perill queels catalans no acudissin en el seu auxili”.
  • L’imperi catalàMentre els castellans anavenentretenint-se en guerres internes entreparents, els catalans configuraren unimperi mediterrani.
  • Principat Catalunya no era un comtat, era el Principat o regne principal. Fins i tot molts reis anomenen Catalunya a tots els seus territoris, i no tant sols al comtat de Barcelona.Pere el Gran sintitulava "Heres Cataloniae", significant així que era lhereu de tots els reialmes.El rei Jaume II, en carta al dux de Venècia diu "...partibus imperi Constantinopolis in Sicília etCataloniae", on lexpressió Cataloniae es refereix a tots els territoris ibèrics.El rei Ferran II, diferencia els mercaders súbdits seus com "consuli mercatorum tam catalanorumquam castellanorum".Els sicilians de Palerm mentre duraven les Corts de Casp es refereixen a tot el regne com"...regnum Cathalonie quod és açephalum rege...“.L’historiador aragonès Zurita afirma :"fou nomenat rei pels tres braços del General de Catalunya,Martí lHumà", deixant clar així que el nomenament del rei el feia la Generalitat de Barcelona.
  • Els catalans del nord i les illes No existeixen ni la Catalunya Nord ni el Regne de Mallorca com a entitat administrativa des de 1349. El regne de Mallorca (independent de 1276 fins a 1349) era un títol reial, i els ciutadans de l’antic regne no tenien Corts pròpies, sinó delegats, tant dels comtats del nord com de les illes Balears, a les Corts Catalanes.
  • Frontera amb França: Tractat de CorbeilSignat entre Lluís IX de França i el rei Jaume I, l11 de maigde 1258. Reconeix com a pertanyents a Catalunya elscomtats nordcatalans del Rosselló, Conflent, Vallespir,Capcir i la Cerdanya.
  • Frontera amb Castella, Tractat d’AlmizraSignat el 26 de març de 1244 per Jaume I el Conqueridor i elseu gendre Alfons X el Savi, a Almizra .Més tard Jaume II amb l’acord de Torrellas de 1304 i elTractat d’Elx de 1305 modificà la frontera més cap al sud.
  • Conquestes de Granada, Canàries i NavarraA Canàries arribaren, a principis del segle XIV, un grupde frares franciscans catalans que fundaren un petitmonestir a Telde (1331-1391). Per una butlla del papad’Avinyó, Climent VI, de 1351, coneixem la creació delbisbat del Telde adscrit a la protecció dels reis catalans.Anys mes tard, el 30 de maig de 1481, es signà un pacteentre el rei Ferran II i Tenesor Semidán enrepresentació de Canàries, a Calatayud.Granada fou rendida perquè la marina de guerracatalana bloquejà per mar l’enviament d’aliments des deel Magrib.Navarra fou envaïda per Ferran el Catòlic el 1512 iannexionada a la Corona Catalana fins les Cortscastellanes de 1515.
  • Descoberta catalana d’AmèricaLa primera expedició a Amèrica es fa gràcies alsdiners de l’escrivà de ració català Lluis deSantàngel, al recolzament del secretari reialGabriel Sanxís i al suport tècnic d’en Jaume Ferrerde Blanes.La segona expedició a Amèrica d’en Coloms’organitzà totalment des de Barcelona, i té com acap militar en Pere Bertran Margarit, com a vicarieclesiàstic en Bernat Boïl, i l’acompanya en RamonPaner, primer etnòleg d’Amèrica.Només cal veure les estàtues de la base delmonument a Colom de Barcelona per adonar-se queen Colom, encara que no hagués estat català, senseels catalans no hagués pogut fer gaire cosa.
  • Unitat monetària a l’imperi catalàEl 1480 Castella surt del patró monetari del dinarmusulmà i entrà al patró mediterrani català delducat. 1 Ducat català = 374 morabatins 28 de gener de 1480 1 Excelent castellà = 375 morabatins 1497
  • Carles I, l’emperador d’Europa El conseller reial Gattinara afirmava “heu de permetre a cadascun dels països dels que sou el governant que es governin ells mateixos segons les seves antigues lleis i tradicions. Cada país a més ha de tractar i disposar que les seves despeses no excedeixin els seus ingressos”. Els castellans demanaven que “... els impostos de Castella s’han de gastar al profit de Castella, i no a Alemanya, Aragó, Nàpols, etc. i la Vostra Majestat ha de governar cada terra amb els diners que de ella rep“.
  • Conquesta de MèxicEl 1519 va arribar a Barcelona FerranCortés després de la seva conquestade Mèxic.Existeix, a larxiu de la Generalitat deCatalunya, una relació de la sortida detres-centes cavalcadures i vuitantamules carregades amb riqueses ambdestinació a Flandes.No és estrany que el rei Carlesexclamés "Prefereixo ser Comte deBarcelona que Emperador de Romans".
  • Terços “espanyols” a Europa Carles I mantingué l’exèrcit professional organitzat per Ferran II a Itàlia en els famosos terços, i aquests foren la seva guàrdia a la coronació a Bolonia..
  • Els simbols de l’ImperiEls simbols de l’Imperi Català es convertiren en elsdel nou Imperi Hispànic, i avui en dia encaraperduren a l’estat espanyol. Marina de guerra Amèrica Marina mercant Infanteria: reial i Sant AndreuTan clar era això que en la bandera de la repúblicaespanyola els castellans demanaren incloure elcolor morat representant Castella.
  • Felip I, El fill raret de l’emperadorFelip heretà l’estil de la iaia Isabel d’aficióa les metzines i a una suposadareligiositat mística, fins al punt que teniauna col·lecció de relíquies, posseint-nefins a 7.422, dels quals dotze cossossencers i cent-quaranta-quatre caps.
  • Batalla de Lepant - 1577Felip I reinventà la “propaganda política”convertint l’empat de Lepant en victòria.El mateix Cervantes diu al Quixot “mes venturatingueren els cristians que allí moriren que elsque vius i vencedors restaren”.
  • Armada invencible - 1588 L’armada invencible era un intent d’invasió d’Anglaterra que va sucumbir a les pedres que escocesos i irlandesos els van llençar des dels penya-segats marítims, gràcies a estar dirigida per un autèntic incompetent marítim que no havia navegat mai. Aquests dos episodis històrics van suposar el final del’armada de guerra catalana. A partir d’aquí, l’armada ja és“espanyola” i atlàntica.
  • Els Àustries en permanent suspensió de pagamentsCarles I va crear els primers bons de l’Estat. LEmperadorva haver de signar uns "assentaments" -obligacions davuien dia- a Jacob Fugger en què sestipulava els diners atornar i els interessos, i donant com a garantia les minesdor, plata i sal i els impostos que es cobraven a Castella.La fixació monetària de la moneda castellana amb lacatalana de 1480, i la no inversió en temes productius detot l’or que arribava d’Amèrica, provocaren el segle XVIquatre suspensions de pagaments de l’estat castellà.Castella, per tant, va ser el primer estat en inventar elsbons de l’Estat, i també, el primer en impagar-los.
  • Catalunya, un estat constitucional Mentre tot això passava, els catalans configuraren un Estat constitucional modern: Usatges, Cort Comtal, Corts Catalanes, Generalitat, etc