Your SlideShare is downloading. ×
0
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO -  Que era el Decret de Nova Planta
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

PATRIOTES PER LA DEVOLUCIO - Que era el Decret de Nova Planta

685

Published on

Que va ser el Decret de Nova Planta

Que va ser el Decret de Nova Planta

Published in: News & Politics
0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
685
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
8
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. © Moviment ciutadà Patriotes per la Devolució – www.devolucio.cat
  • 2. El nou rei borbóEn morir sense descendència l’últim rei Habsburg Carles II, segons untestament falsificat, va ser nomenat hereu Felip d’Anjou, nét del reide França, qui segons el llibre La victòria catalana de 1705, escrit perl’historiador Ramon Porta i Bergadà, jurà de la següent manera:”... la Nació catalana és la reunió dels pobles que parlen l’idiomacatalà. El seu territori comprèn: Catalunya amb els comtats delRosselló i de la Cerdanya, el regne de València i el regne de Mallorca... els tres pobles que formen la Nació catalana tenen una Constituciópolítica pròpia i estan federats entre sí i amb el regne d’Aragó ...Catalunya és l’Estat polític format, dintre de la Confederació, pelscatalans del Principat i dels comtats del Rosselló i la Cerdanya. ElPrincipat de Catalunya és lliure i independent...”.
  • 3. Felip IV i Carles III Anglaterra, Àustria, Holanda i Portugal consideraren que reunir dues corones europees importants en la mateixa família podia portar a una hegemonia franco-espanyola a Europa, i pressionaren per a que el nou rei de les Espanyes fos Carles, Arxiduc d’Àustria. Declararen la guerra a Espanya i França, envaint Àustria el ducat de Milà, territori de la Monarquia Hispànica, començant així una guerra europea la primavera de 1702.
  • 4. La guerra de successióA la batalla de Saragossa (o de de Monte Torrero), dins l’exèrcit borbònic, hihavia dos regiments de miquelets nordcatalans i la host del Marquès deGironella, Josep dAgulló-Pinós.Les cròniques d’aquells temps (Francesc de Castellví, Feliu de la Penya i JoaquimAlbareda) afirmen que eren pitjor les destrosses de les tropes pròpies que lesenemigues, i que mentre s’anaven perdent places importants, a la cort deBarcelona de l’Arxiduc, continuaven fent festes.Després de la batalla d’Almansa, a la qual no participà cap valencià, Felip IVaboleix els furs aragonesos i valencians l’any 1707.El setembre de 1711 morí l’emperador d’Àustria, i Carles III marxà de Catalunya.L’any 1713 Felip acordà la pau amb els anglesos amb el Tractat d’Utrecht, i elsexèrcits aliats es retiraren, cedint totes les fortificacions militars a les tropesborbòniques.
  • 5. La batalla de BarcelonaAleshores la Junta de Braços el juliol de 1713, amb la inhibició del Braçeclesiàstic, partidari de la rendició i malgrat que el Braç militar era partidari de“tornar a l’obediència de Felip IV”, finalment decidí, per setanta-vuit vots contraquaranta-cinc, declarar la guerra a ultrança el 24-7-1713.El Setge de Barcelona suposà per a l’exèrcit franco-espanyol ben poca glòria.Després de més d’un any dassetjament, aquell exèrcit de més de 30.000 homesno va poder amb uns defensors que només comptaven amb 2.000 militarsprofessionals, els 3.500 dels regiments dels gremis de la Coronela i uns 500voluntaris més.Finalment i després d’una forta lluita, carrer a carrer, el dia Onze de setembre esforçà per part dels defensors que el cap de l’exèrcit atacant, el duc deBerwick, acceptés dacordar unes Capitulacions lendemà (les qualsdesprés incompliria). Berwick shi mostrà favorable perquè ja havia perdutgairebé la meitat del seus (unes 14.000 baixes).
  • 6. Entre Felip IV i Carles III ... Un acudit gràfic d’una revista satírica del segle XVIII reproduïa un llaurador valencià a pèl i amb una llegenda a sota: “Carles tres i Felip cinc m’han deixat ab lo que tinc”. Un altre versot, també de l’època, ironitzava la situació amb la mateixa intenció equitativa: “Els botiflers i els maulets bé mos feren la tirana; uns esquilant-mos del tot, i els altres, venent-mos la llana””
  • 7. Tractats d’UtrechtL’Article 13 del Tractat d’Utrech (11 dabril de 1713), diu el següent:«Visto que la reina de la Gran Bretaña no cesa de instar con sumaeficacia para que todos los habitadores del principado de Cataluña, decualquier estado y condición que sean, consigan, no sólo entero yperpetuo olvido de todo lo ejecutado durante esta guerra y gocen de laíntegra posesión de todas sus haciendas y honras, sino también queconserven ilesos é intactos sus antiguos privilegios, el reycatólico por atención a su Majestad británica concede y confirma por elpresente á cualesquiera habitadores de Cataluña, no sólo la amnistíadeseada juntamente con la plena posesión de todos sus bienes yhonras, sino que les da y concede también todos aquellos privilegiosque poseen y gozan, y en adelante pueden poseer y gozar loshabitadores de las dos castillas, que de todos los pueblos de España sonlos más amados del rey católico.»Espanya va incomplir aquest Tractat
  • 8. El Decret de Nova PlantaFelip IV, el 16 de gener de 1716, emet el Decret de Nova Planta, el qual no és certque anul·li les Constitucions catalanes ni el Dret català. Fa unes prohibicionsexpresses, que contradiuen les Constitucions per via de reglamentar cosesdiferents, especialment en les àrees de la administració municipal i de la justícia.Larticle 56 del Decret per al Principat de Catalunya diu textualment: "En tot elque no estigui en els capítols precedents daquest decret, sobserven lesConstitucions que abans hi havia a Catalunya; entenent-se, que són denou establertes per aquest decret, i que tenen la mateixa força i vigor quelindividual manat per ell."
  • 9. Napoleó Bonapart ignora el DNP El rei Carles IV, els seus germans i el seu fill, abdiquen a Baiona i cedeixen els drets al tron dEspanya a Napoleó. Tota l’anomenada Guerra de la Independència explicada pels historiadors espanyols és una fal·làcia. De tropes espanyoles més aviat en participaren poques en les batalles entre anglesos i francesos a Espanya.Napoleó a Barcelona va fer encunyar moneda amb les armes de la ciutat i creà unsistema monetari propi, la pesseta. Després amb un Decret Imperial de 8 de febrerde 1810, separà l’exèrcit espanyol de l’Exèrcit de Catalunya. Creà un governparticular amb el títol de Govern de Catalunya i ordenà que “la bandera catalanaonegi al costat de la francesa”. El dia 1 dabril de 1810, declarà el català llenguacooficial amb el francès; catalanitzà el "Diari de Barcelona i del Govern deCatalunya", i modifica tota la distribució territorial. Amb el decret Imperial de 26de gener de 1812, el Principat de Catalunya quedà separat del regne d’Espanya ientrà a formar part de l’imperi napoleònic.
  • 10. El DNP està en vigor?Un cop Napoleó retorna la Corona a Ferran IV, en cap article del Tractat de Valençaytorna a posar en vigor el Decret de Nova Planta ni s’anul·la res de l’obra jurídica deNapoleó feta a Catalunya.La vigent Constitució Espanyola afirma, a la disposició addicional 1ª: “La Constitucióempara i respecta els drets històrics dels territoris forals”. I què són les nostresConstitucions sinó drets històrics?A més, les nostres Constitucions no es podien derogar unilateralment, per això no hofa el Decret de Nova Planta. Podríem dir que el que les deroga és el “Dret deConquesta”. Algun demòcrata pot defensar aquest suposat dret?Per tant, les Constitucions Catalanes segueixen vigents, i qualsevol ciutadà podriaacollir-se a elles en qualsevol plet contra la jurisdicció espanyola, i en el casd’incompliment per part d’aquesta, denunciar-la aEstrasburg, perquè, compatriotes, el Decret de Nova Planta només és vigent a lesnostres ments.

×