• Save
Xarxes Multimèdia - PAC 2 - Grau Multimèdia - UOC
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Xarxes Multimèdia - PAC 2 - Grau Multimèdia - UOC

on

  • 2,050 views

PAC 2 de l'assignatura de Xarxes Multimèdia, del Grau en Multimèdia de la UOC

PAC 2 de l'assignatura de Xarxes Multimèdia, del Grau en Multimèdia de la UOC

Statistics

Views

Total Views
2,050
Views on SlideShare
629
Embed Views
1,421

Actions

Likes
1
Downloads
13
Comments
0

3 Embeds 1,421

http://raco-vermell.wikispaces.com 1331
http://racovermell.com 85
http://www.google.es 5

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs LicenseCC Attribution-NonCommercial-NoDerivs License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Xarxes Multimèdia - PAC 2 - Grau Multimèdia - UOC Xarxes Multimèdia - PAC 2 - Grau Multimèdia - UOC Document Transcript

  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Grau de MultimèdiaEstudis dInformàtica, Multimèdia i TelecomunicacionsXarxes multimèdiaProva davaluació continuada (PAC) 2PAQUITA RIBAS TUR1. Al parlar de la capa d’enllaç, podem diferenciar dos tipus d’enllaços: enllaços decomunicació punt a punt, i enllaços de difusió o canals de multidifusió.Presenteu dos exemples de cadascun d’ells i descriviu-los breument.En la capa d’enllaç podem destacar dos tipus d’enllaços:- Enllaços de comunicació punt a punt – Són enllaços compostos d’un node acada extrem de l’enllaç. És a dir, només hi participen dos nodes. Com que aquestsistema té un enllaç dedicat entre els dos nodes és ideal per al tràfic de dades aalta velocitat. A més, té una alta fiabilitat en els enllaços i despeses que nodepenen de la distància entre nodes.Exemples:o Un enllaç punt a punt mitjançant wireles. Ofereix independència de tercers.o Empresa que necessita un ample de banda privat i major que el que ofereixactualment Internet.- Enllaços de difusió o Canals de multidifusió – Són enllaços en què una sèrie denodes estan connectats al mateix canal de comunicació. Quan aquest fa unatransmissió, la reben tots els nodes connectats a ell. És una solució econòmica pera projectes sense fils.Exemples:o Xarxes sense fil que cobreixin tota una ciutato Campus universitaris, sobre tot els que tenen varis edificis dispersos sobreun àrea gran.On es troba implementat el protocol de la capa d’enllaç?Una de les característiques importants de la capa d’enllaç és que es poden utilitzardiferents protocols. Un node o encaminador pot tenir diferents enllaços i cadascund’aquets pot utilitzar un protocol de nivell d’enllaç diferent.
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/132. Quina és la principal diferència entre la criptografia simètrica (o de clau secreta), i lacriptografia asimètrica (o de clau pública)? Citeu un inconvenient que presenta cada tipusde criptografia.En la criptografia simètrica, la clau de xifratge és idèntica a la clau de desxifratge, o espot deduir a partir d’aquesta. Es coneix també com criptografia de clau privada perquèusa una clau secreta acordada entre emissor i receptor. La funció del criptoanàlisi doncs,és descobrir la clau privada.Són exemples de criptografia simètrica: L’encriptació de Cèsar, l’encriptació de Vigenère ol’encriptació de Vernam.Inconvenients:- La seguretat del sistema està a mantenir en secret la clau. Emissor i receptor hande saber quina es la clau de xifratge i per a poder-se-la enviar han de fer servir uncanal segur, diferent del canal en què s’envia el missatge. I això no sempre éspossible.- L’encriptació de César és un dels exemples més senzills de criptografia simètrica.Però descobrir la clau privada és molt fàcil, ja que només cal anar provant les 26claus privades possibles fins a trobar un missatge amb sentit.- L’encriptació de Vernam és el sistema de criptografia simètrica més segur.Consisteix en el següent:o Es codifica cada lletra del missatge inicial segons la taula de caràctersASCIIo La clau privada ha de ser tant llarga en bits com la longitud del missatge enbits.o Es suma els bits de missatge inicial amb els bits de la clau privadao La llista de bits resultant és el missatge encriptat.o Per a desencriptar el missatge cal restar la clau secreta al missatgeencriptat.Encara que aquest sistema és molt segur té l’inconvenient que la longitud de laclau secreta ha de ser tan llarga com el propi missatge, per tant, s’ha de portarapuntada i s’ha de destruir una vegada utilitzada.- Fa trenta anys era costós fer una cerca entre les mils de combinacions possibles,però la tecnologia actual permet trencar l’algorisme d’encriptació en un temps cadavegada més curt.- No permet la signatura digital que verifiqui les identitats.En la criptografia asimètrica es solucionen els problemes d’intercanvi de claus, ja que esfan servir claus diferents per al xifratge i desxifratge. La clau pública es pot obtenir
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13directament de la clau privada, però des de la clau privada és molt difícil obtenir la claupública.Les principals aplicacions de la criptografia de clau pública són l’intercanvi de claus per aproporcionar confidencialitat i la signatura digital per a autentificar l’usuari.Inconvenients:- És un mecanisme molt lent. Per això la criptografia de clau pública només s’utilitzaquan no és possible utilitzar la criptografia simètrica; com per exemple, l’intercanvide claus per a proporcionar confidencialitat.3. En quins casos podria estar justificat lús duna xarxa privada virtual (VPN)?Una VPN és una xarxa virtual creada segura creada sobre una infraestructura compartida.Situacions d’ús d’una xarxa privada virtual:- VPN entre intranets - Interconnectar les seus d’una empresa, separadesgeogràficament. Cada seu disposa d’una xarxa intranet d’accés restringit als seusempleats. És a dir, es poden interconnectar intranets situades geogràficamentseparades formant una sola intranet.- VPN d’accés remot o VPDN - Un empleat que accedeix a la xarxa de l’empresades d’un node remot mitjançant una clau.- VPN entre extranet - Una empresa que comparteix certs recursos de la sevaintranet amb l’exterior.Detalleu els protocols que utilitzen les VPN daccés remot (o VPDN).Protocols que utilitzen les VPDN:L’usuari es comunica amb la intranet de l’empresa (per exemple) mitjançant un proveïdord’Internet, fent servir un mòdem ADSL. Per a poder fer la comunicació amb l’autenticaciónecessària, l’equip de l’usuari que es connecta a la intranet ha de tenir instal·lat el clientVPN per a poder comunicar-se amb la passarel·la VPN de la intranet de l’empresa.Els protocols utilitzats en la majoria de configuracions VPN és IPsec. En el cas de les VPNd’accés remot hi ha la possibilitat d’encapsular trames PPP amb els següents protocols:- El protocol PPTP – Encapsula les trames PPP però no les autentifica.- El protocol L2F – Igual que l’anterior, però a més pot reballar amb ESLIP i fa servirprotocols com RADIUS per a l’autenticació.- El protocol L2TP – Combina les funcions dels dos anteriors.- El protocol SSH – Redirigeix ports TCP sobre un canal segur. Però no esconsidera part integrant d’una VPN perquè només serveix per a dades TCP. View slide
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/134. Quines són les diferències entre l’algorisme de xifratge de flux i el de bloc?Tant un com l’altra són tipus d’algorismes criptogràfics de clau simètrica.- L’operació bàsica de l’algorisme de xifratge de flux és combinar un text inicial amb un textde xifratge que s’obté a partir d’una clau simètrica. L’algorisme de xifratge de bloc es basaen la combinació de dues operacions:- Substitució – Traduir cada grup de bits del missatge inicial en un altre d’acord ambuna permuta determinada.- Transposició – Reordenar la informació del text inicial segons un patró determinat.Exemple de substitució:Font: AMPARO FUSTER SABATER (2009). Criptografía de Clave secreta: Cifrado en flujo [en línia].http://digital.csic.es/bitstream/10261/24545/1/Flujo_1.pdf [Abril/2013]Exemple de transposició:Font: AMPARO FUSTER SABATER (2009). Criptografía de Clave secreta: Cifrado en flujo [en línia].http://digital.csic.es/bitstream/10261/24545/1/Flujo_1.pdf [Abril/2013] View slide
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13- Un xifratge de flux opera sobre els dígits individuals, un cada vegada. La transformaciópot variar durant el xifratge. En canvi, en el xifratge de blocs l’algorisme de xifratge s’aplicaseparadament a blocs.- El xifratge de flux és més simple i menys costós d’implementar que el de bloc, i a més, ésmolt eficient en rendiment.5. Presenta i descriu el procés de negociació d’una sessió SSL/TSL nova.El SSL és un sistema de protocols que es basa en l’aplicació conjunta de criptografiasimètrica i criptografia asimètrica (de clau pública), certificats digitals i firmes digitals, peroferir connexions segures mitjançant Internet.El SSL/TLS proporciona confidencialitat i autenticació d’entitat. La capa de transportsegur que proporciona SSL/TLS es divideix en dues capes: El protocol de registresSSL/TLS i el protocol de negociació SSL/TLS.El protocol de negociació té per finalitat autenticar el client o el servidor i garantir laconfidencialitat. Té la següent estructura:1- Tipus de missatge2- Longitud del missatge3- Contingut del missatgeDintre del contingut del missatge, el procés és el següent:1 – Petició de salutació (hello request) – El servidor indica al client que està preparat pera començar.2 – Salutació de client (client hello) – És una resposta del hello request. El client envia alservidor la versió de protocol que vol fer servir, així com una llista d’algorismes criptogràficsper ordre de preferència i una llista d’algorismes de compressió per ordre de preferència.3 – Salutació de servidor (server hello) – El servidor farà servir el mateix protocol que elclient, i escollirà els algorismes de les llistes enviades pel client.4 – Certificat de servidor (certificate) o intercanvi de claus de servidor (Server keyexchange)- Si el servidor s’autentica davant el client, envia el missatge certificate.- Si s’ha acordat un mètode d’intercanvi de claus s’envia el missatge server keyexchange.5 – Petició de certificat (certificate request) – S’envia aquest missatge en el cas ques’hagi de fer l’autenticació del client.6 – Fi de salutació de servidor (server hello done) – Acaba la primera fase del diàleg7 – Certificació del client (certificate) – Si hi ha un client sense certificat, en TLS 1.0 had’enviar un missatge certificate buit.
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/138 – Intercanvi de claus de client (client key Exchange) – El contingut del missatge clientkey Exchange depèn del mètode d’intercanvi de claus acordat.9 – Verificació de certificació (certificate verify) – Mitjançant aquest missatge el client espot autenticar demostrant que posseeix la clau privada.10 – Finalització (finished) – Cada part envia a l’altre una notificació de canvi de xifratgeseguida de finished, que indica que el missatge següent serà el primer enviat amb els nousalgorismes i claus.6. Heu de conectar-vos a la pàgina web de l’Agencia Tributaria Española(www.aeat.es) i revisar els passos necessaris per a presentar la declaració de la rendaper Internet.En concret, heu de respondre a les preguntes següents:a) Quin tipus de certificat es necessita?Un certificat electrònic amb criptografia asimètrica (clau pública) on cadausuari necessita una clau pública i una privada. La clau que figura en elcertificat electrònic és només la clau pública.b) Per a què serveix aquest certificat?És un certificat que emet l’Agencia Tributaria Española i serveix per aidentificar una persona.c) Como es pot obtenir?-En primer lloc s’ha de sol·licitar a una Autoritat de Certificació (AC) perinternet. S’ha d’imprimir el Codi de sol·licitud que s’obté.-Una vegada obtingut el codi de sol·licitud, s’ha de presentar amb ladocumentació necessària a una Oficina de Registre Autoritzada, per aacreditar la identitat.- Per últim, s’ha de descarregar del certificat electrònic des de l’ordinador ques’ha utilitzat per a la sol·licitud.Prèviament s’ha d’obtenir el certificat i instal·lar-lo a l’equip. Els certificatspoden residir en una targeta criptogràfica o en el navegador de l’usuari. En elprimer cas no és necessari instal·lar-lo en el navegador, ja que s’utilitzainserint-lo en el lector de targetes. En el cas d’haver d’instal·lar-lo en elnavegador de l’equip, és necessari exportar-lo a un dispositiu USB per adisposar d’una còpia de seguretat.d) Quines són les entitats emissores de certificats d’usuaris autoritzades –pera la presentació telemàtica de Declaracions-?
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Font:http://www.aeat.es/AEAT.internet/Inicio_es_ES/_Configuracion_/_top_/Ayuda/Certificado_electronico/Como_obtener_un_certificado_electronico/Entidades_emisoras_de_certificados_electronicos_/Entidades_emisoras_de_certificados_electronicos_.shtmle) Què és una firma electrònica?Una firma electrònica és un conjunt de dades en forma electrònica que podenser utilitzats com a mitjan d’identificació d’un signant. Una firma electrònicagaranteix:o Autenticació: Identifica l’usuari que ha enviat el missatgeo Integritat: Garanteix que no s’ha alterat el missatgeo No-repudi: Ningú excepte l’emissor pot haver firmat el document.El DNIe es considera un dispositiu segur de creació de firma.7. Presenteu una notícia recent sobre seguretat informàtica (tema 3) o presenteu unaaplicació concreta que permeti evidenciar alguns dels conceptes detallats en el tema 4sobre el nivell d’aplicació. Només heu de triar una de les dues opcions. En el primer casdetalleu a quin tipus daplicació afecta, i, si és el cas, la possible solució al problema queplanteja, i la font daquesta notícia. En el segon cas, presenteu breument l’aplicació (quinaés la seva funcionalitat, en quin sistema operatiu es pot instal·lar, …).En qualsevol dels dos casos haureu de justificar la vostra tria relacionant-la amb algun delsapartats dels materials de lassignatura.El tema que vaig a tractar es l’estafa per correu electrònic que he viscut en primerapersona. No és un tema nou, sinó més bé “el timó de la estampida” en versió moderna. Enels temps de crisi com l’actual proliferen aquests tipus d’estafa. Els estafadors fan l’agostaprofitant la desesperació de les persones que mogudes per la necessitat personal, volenguanyar diners “a qualsevol preu”.Aquest hivern me vaig donar d’alta en cinc o sis pàgines de cerca de treball. La mevaintenció era publicar el meu currículum en llocs puntuals d’Internet.Immediatament després vaig rebre un missatge de l’empresa United Technologies queafirmava que era una multinacional que volia promoure les noves tecnologies en el meupaís, i que per això cercaven gerents regionals.Com que no donàvem moltes més pistes vaig cercar el nom de l’empresa i vaig trobar això:http://es.wikipedia.org/wiki/United_Technologies_CorporationMe va semblar interessant i vaig contestar a l’oferta de Treball.
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Als dos dies vaig rebre un missatge amb instruccions del que es tractava “la meva feina”.Havia de reomplir un imprès (bastant “cutre” per a ser un imprès d’una multinacional) quetenia el logotip que jo abans havia vist per Internet, i poques dades més de l’empresa. Encanvi jo havia de donar molta informació personal, com per exemple, el meu número decompte.Aquestes eren les qualitats que valoraven en l’empresa: “Las cualidades que se valoranmás en nuestra empresa son la ejecución rápida de las ordenes y la responsabilidad. Engeneral esto se trata acerca de la tramitación de los pagos de los clientes a la empresa.Nuestros clientes trabajan online y realizan los pagos de la misma manera sin siquieratener que salir de sus oficinas.”Les meves instruccions adjuntes eren aproximadament aquestes:- Jo havia d’estar amb el mòbil sempre disponible i revisar varies vegades el correuelectrònic.- Una persona me trucaria per a avisar-me de que hi havia un ingrés de diners en elmeu compte.- Jo els retiraria i els reenviaria per Western Union a una tercera persona amb lamajor brevetat possible. La excusa que posava l’empresa “multinacional” era laurgència dels seus clients per a rebre els diners.- A canvi, un 5% dels diners ingressats en el compte seria per mi. A més d’un sou de3.000 € al mes.Naturalment, vaig denegar el treball amb una excusa educada de tipus: “Siento decirlesque el trabajo que me ofrecen no encaja con mi perfil”, però penso que hi ha molta gentque, encara que el treball resulti sospitós, accepten l’oferta.El modus operandi dels estafadors és senzill:- Accedeixen als correus electrònics de persones que actualment estan en atur i quetenen els currículums publicats en pàgines de cerca de treball. Així s’assegurenque la persona necessita diners.- Sostreuen diners d’un compte de forma il·lícita i els ingressen al compte del’estafat.- Aquest ha de retirar els diners abans que els bancs se n’adonin de la substracció. ienviar-los ràpidament mitjançant Western Union a una tercera persona. Com abonificació es queda un 5%.- En el transcurs d’uns dies el banc se n’adona que s’ha fet una transferència erròniai reclama els diners a l’estafat. Diners que ja no té. El estafat no arriba a cobrar maiels 3.000€, és més, ha de tornar els diners robats si no vol tenir problemesjudicials.
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13http://el-vividor.com/historias-anecdotas/oferta-de-empleo-utc-estafa-fraude-cuidado/http://mbsistemasinformaticos.blogspot.com.es/2012/09/estafa-oferta-de-empleo.htmlhttp://www.denunciaestafaporinternet.com/estafa-por-email-esutccom.htmlObservació: A més de respondre aquesta pregunta en el document que lliurareu, i abans derealitzar el seu lliurament, haureu de presentar aquesta noticia o aplicació en el fòrum delaula (carpeta PAC2_seguretat o carpeta PAC2_aplicacions). Així compartirem aquestesnoticies i aplicacions amb la resta de companys/es de laula.8. Definiu cadascun dels següent conceptes o termes, en un màxim de deu línies per cadascund’ells:SET (Secure Electronic Transactions)És un protocol que permet donar seguretat en les transaccions per Internet en que s’usintargetes de crèdit. El seu funcionament es basa de l’ús de certificats digitals i sistemescriptogràfics, que asseguren la identificació i protegeixen les dades durant el procés decomunicació.Peer to peerPeer to peer o P2P són xarxes compostes per una sèrie de nodes que es comporten alhoracom a clients i com a servidors dels altres nodes de la xarxa. Permeten l’intercanvi directed’informació en qualsevol format, entre els equips interconnectats.DNS (Domain Name System)És un sistema que permet que qualsevol sistema connectat a Internet o a una xarxainformàtica privada obtingui informació associada als nom de domini. Els DNS, per exemple,relacionen les adreces web amb les adreces IP que es hi correspon. Emmagatzemenregistres de recursos, com el nom, el valor (adreça IP), el tipus, etc.HTTPS (Internet Transfer Protocol Secure)És un protocol d’aplicació que combina l’HTTP amb el protocol SSL/TLS per a proporcionarxifratge i identificació segura del servidor. Serveix per a crear un canal segur sobre unaxarxa insegura.S’utilitza en entitats bancàries, botigues en línia o qualsevol mitjà que necessiti l’enviamentde dades personals o contrasenyes.CDN (Content Delivery Network)Una CDN és una xarxa de distribució de contingut. La constitueix un conjunt de servidorsubicats en diferents punts. Aquests contenen còpies locals de continguts (vídeo, imatges,música, documents, etc.) que s’emmagatzemen en altres servidors més allunyats. Aixòpermet distribuir els continguts de manera més eficient, ja que dirigeixen les sol·licituds dels
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13usuaris fins les còpies més properes.NAT (Network address translation)En els inicis d’Internet no es podia arribar a pensar que acabés sent una xarxa tant extensa.El nombre d’equips es creixia exponencialment i les direccions IP s’anaven esgotant. Amb laNAT s’aconsegueix que les xarxes d’ordinadors puguin tenir un rang d’adreces IP privades ies connectin a Internet amb una única adreça IP pública. Els avantatges de la NAT, a partde l’estalvi d’adreces IP, és també la seguretat, ja que els equips connectats a la xarxamitjançant la NAT no són visibles des de l’exterior.XMPP (Extensible Messaging and Presence Protocol)És un protocol lliure de missatgeria instantània d’especificacions obertes basat en XML. Laxarxa de XMPP està formada per milers de petits i grans servidors d’arreu del món,interconnectats per Internet. Cada usuari té una adreça única formada per dos camps: Unnom d’usuari y l’adreça DNS del servidor que hostatja l’usuari i separats pel símbol @.És un sistema lliure que fa servir Google o Facebook, ja que disposen de servidors XMPP.9. Presenteu un exemple concret de missatge (amb el seu format) en el qual es posi enevidència el funcionament intern del correu electrònic en Internet.Els missatges de correu electrònic presenten dues parts:- Una capçalera on es recull la informació general del missatge- Un cos de missatge que conté el missatge en síExemple de missatge de stel-art.es a uoc.eduSalutació iconnexióPrimer contacte amb uoc.edu perpart de stel-art.es. L’emissor s’had’identificar amb la instruccióHELO.Resposta de uoc.eduIndica el correu emissor. Generala capçalera From del missatgeConfirmació del correu emissorIndica el destinatari del missatge.Confirmació del correu receptorIndica que a continuació s’enviaràel missatge.
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13CapçaleraCorreu emissorCorreu receptorAssumpte del missatgeSeparacióde lacapçalera icos delmissatgeLínia en blanc que separa lacapçalera del cos del missatgeCos delmissatgeMissatgeUn punt que indica la finalitzaciódel missatgeEnviament itancamentde connexióEl missatge està llest per a enviarUna vegada s’ha acabat d’enviarel missatges, l’emissor enviaaquesta instrucció que indica quevol finalitzar la transmissió.El receptor tanca la connexióPerquè es pugui efectuar correctament la comunicació entre l’emissor i el receptor, l’emissorutilitza unes les instruccions: .El SMTP (Simple Mail Transfer Protocol), que és l’estàndard actual de transmissió de correuelectrònic té el cos del missatges i les capçaleres codificades en caràcters ASCII de 7 bits. S’hade codificar el missatge abans d’enviar i descodificar-lo una vegada rebut.Inicialment només es permetia intercanviar missatges de text ASCII, però avui en dia ja es potenviar qualsevol tipus de contingut gràcies al format MIME.El format de missatges MIME (Multipurpose Internet Mail Extensions) el text i les capçaleres escodifiquen amb caràcters diferents de l’ASCII de 7 bits. Per això la seva capçalera defineixdiferents instruccions:També permet fer enviaments distints detext.Exemple:From: paquitaribas@stel-art.es EmissorTo: rmusach@uoc.edu ReceptorSubject: Pac 2 AssumpteMIME-version: 1.0 Indica la versió que s’està utilitzantContent-Transfer-Encoding Tipus de codificacióContent-Type: aplicacion/pdf Indica el tipus/subtipus d’arxiu. En aquest cas és unarxiu en pdf(dades codificades en base64
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .dades codificades en base64)10. Per què és necessari digitalitzar i comprimir les dades multimèdia (àudio i vídeo) enenviar-los per Internet?Existeixen diferents raons per les quals cal digitalitzar les dades multimèdia (àudio i vídeo):- Les xarxes de computadors transmeten bits, per tant, tota la informació que estransmet ha d’estar representada amb bits.- L’àudio i el vídeo sense comprimir ocupen molt d’espai.- L’àudio i el vídeo sense comprimir gasten molts de recursos.- Amb la compressió s’elimina la redundància en els senyals d’àudio i vídeo i aixíes redueix l’amplada de banda que es necessita per a transmetre la informació.Presenta un exemple concret en el qual es mostri.el funcionament de la compressió dàudio detipus PCM (pulse code modulation).Existeixen dos categories bàsiques de formats d’àudio digital:- Format comprimit – Utilitza menys recursos que el PCM. La reducció de midaimplica una pèrdua d’informació, però moltes vegades no és perceptible per l’oïdahumana.o Formats: MP3, ACC, Ogg. Per exemple, el MP3 (MPEG-1 Audio Layer III)és el format més comú utilitzat per a música tant per ordinadors com per areproductors de àudio portàtil. Les taxes de compressió solen ser de 96kbps, 128 kbps i 160 kbps.- Format PCM – Contenen tota la informació del convertidor analògic i per aixòtenen millor qualitat. És el format per a guardar àudio a nivell professional. En elcas de PCM es recullen 8.000 mostres per segon i cada mostra es representa amb8 bits. Això dóna un senyal digital amb una taxa de 64.000 bits per segon.o Formats: WAV, AIFF, SU, AU, ACC, WMA, o RAW. WAV/AIFF, perexemple, com que no té pèrdua de qualitat, és adequat per a úsprofessional. Es grava sempre en aquest format quan es treballa enproducció.Com he afirmat en l’anterior paràgraf, en producció es grava en WAV, per a editar i mesclar. Siel resultat final és un àudio amb destinació Internet o un ordinador es pot comprimir en MP3. Siel resultat final és la gravació d’un CD també es farà servir el PCM.
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13Quins són els estàndards més populars de compressió de vídeo?- Quicktime Movie – Propietat d’Apple. Originalment es va pensar com a formatde vídeo, però ara es fa servir per imatges, àudio, vídeo, Flash, etc. Potreproduir en temps real dedicat o en temps real sobre HTTP si es fa servirFastStart.- Real Media – Propietat de Real Networks. Cal tenir el reproductor de RealMedia. Per a reproducció en temps real.- Windows Media – Creat per Microsoft. Formats: Windows Media Video (.wmv)i Advanced Streaming Format (.asf). Permet reproducció i transmissions devídeo en directe.- Audio / Video Interleaved – Creat per Microsoft per al seu Video for Windows(VFW). No es pot fer reproducció en temps real- MPEG – Suporta àudio i vídeo sincronitzats. Ofereix una alta compressió ambpoques pèrdues.- Flash Video – Format de vídeo creat per Flash. Permet reproducció en tempsreal. Funciona amb l’aplicació Flash Player.Bibliografia:VILAJOSANA X., FONT M., LLORENTE S., MARQUÈS J.M (2010). Xarxes multimèdia .Barcelona.UOCCRUELLS PERE, SÁEZ GERMÁN (2010). Matemàtiques per a multimèdia II .Barcelona. UOCIPV6 INFORMATICA (2012). Enlaces Punto a Punto [en línia]. http://www.ipv6-informatica.es/index.php?option=com_content&view=article&id=45:enlaces-punto-punto&catid=1:comunicaciones&Itemid=140 [Abril/2013]IPV6 INFORMATICA (2012). Enlaces Punto a Multipunto [en línia]. http://www.ipv6-informatica.es/index.php?option=com_content&view=article&id=44:enlaces-punto-multipunto&catid=1:comunicaciones&Itemid=141 [Abril/2013]AMPARO FUSTER SABATER (2009). Criptografía de Clave secreta: Cifrado en flujo [en línia].http://digital.csic.es/bitstream/10261/24545/1/Flujo_1.pdf [Abril/2013]WIKIPEDIA (2012). Peer-to-peer [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Peer-to-peer [Abril/2013]WIKIPEDIA (2012). Extensible Messaging and Presence Protocol [en línia].http://ca.wikipedia.org/wiki/Extensible_Messaging_and_Presence_Protocol [Abril/2013]VIQUIPÈDIA (2013). Domain Nama System [en línia].http://ca.wikipedia.org/wiki/Extensible_Messaging_and_Presence_Protocol [Abril/2013]
  • PAC 2. Xarxes multimèdia 2n semestre curs 2012/13ATAKAON (2011). Content Delivery Network (CDN): Qué es, para qué sirve y por qué no rompecon la Neutralidad de la Red [en línia]. http://www.xatakaon.com/tecnologia-de-redes/cdn-que-es-para-que-sirve-y-por-que-no-rompe-con-la-neutralidad-de-la-red [Abril/2013]ATAKAON (2011).NAT (Network Address Translation): Qué es y cómo funciona [en línia].http://www.xatakaon.com/tecnologia-de-redes/nat-network-address-translation-que-es-y-como-funciona [Abril/2013]WIKIPEDIA (2013). Audio digital [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Audio_digital [Abril/2013]WIKIPEDIA (2013). MP3 [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/MP3 [Abril/2013]WIKIPEDIA (2013). Waveform Audio Format [en línia]. http://es.wikipedia.org/wiki/Wav[Abril/2013]AGENCIA TRIBUTARIA (2013). Certificado electrónico [en línia].http://www.agenciatributaria.es/static_files/AEAT/Contenidos_Comunes/La_Agencia_Tributaria/Informacion_institucional/Campanias/NEO/CertElectronico.pdf [Abril/2013]PAQUITA RIBASXARXES MULTIMÈDIA, PAC 2UOC, 2013