Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú

eleccions municipals 2011Vilanova i la Geltrú

Índex 1. Economia i capitalitat: superar les dificultats, construir el futur..............5 2. Urbanisme: una ciutat en progrés..........................................................21 3. Espai públic: qualitat, cura i orgull de ciutat...........................................29 4. Cohesió social: una ciutat d’oportunitats................................................39 5. Una administració municipal més propera, transparent i innovadora.....51PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 2

ACTIUS PER VILANOVA I LA GELTRÚ Els homes i les dones del Partit del Socialistes de Catalunya estem actius per Vilanova i la Geltrú. Quan pensem en el futur de Vilanova i la Geltrú ho fem des de la convicció que la ciutat es construeix des del diàleg permanent amb les persones, entitats i empreses que tenen coses a dir. El fet de saber parar l’orella i escoltar seguirà definint la nostra labor diària. Sens dubte, aquesta manera d’entendre la política continuarà guiant cadascuna de les nostres actuacions. Seguirem actius, escoltant i dialogant amb tothom. Les bones maneres a l’hora de governar són imprescindibles, per a nosaltres són essencials, i també els valors. De coses a fer des del govern municipal n’hi a moltes, però per a nosaltres hi ha coses que són més importants que d’altres, per això som el PSC i treballem per defensar més que cap altra cosa els valors de la igualtat i la justícia social. Nosaltres no renunciem mai a treballar per la igualtat. La perseverança en la dotació i defensa de serveis públics essencials -aquells que fan referència a la sanitat, l’educació i les dependències- és la nostra principal ambició. Les societats sempre han estat millors, amb menys conflicte i marginalitat, quan les desigualtats han estat menors, és a dir, quan la distància entre els que més tenen i els que tenen menys ha estat més curta. I això com és fa? Generant oportunitats educatives, sanitàries, laborals, d’accés a la cultura i a les activitats esportives, etc. I també promovent cobertures de tota mena que permeten a molts ciutadans poder mantenir-se confortables en moments de gran dificultat. En definitiva, vetllar per això que anomenem l’Estat del Benestar, ja que aquesta és la manera de fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat més justa i, per tant, més sostenible i habitable. Moltes vegades hem dit que parlar de la feina feta no aporta res més que un aval, una certa garantia que allò a què et compromets a fer en el futur podrà realitzar-se. Per això, després de quatre anys intensos amb tants projectes realitzats, el que volem subratllar és per què hem optat per uns determinats projectes i no pas uns altres. Doncs per fidelitat als valors que dèiem abans. Estem convençuts que en moments de dificultat el que necessitem és reforçar els serveis públics essencials. Una bona prova d’això és la construcció del nou IES de Baix-a-Mar, el nou CAPI, també al barri de Mar, i la Plataforma de Serveis a la Dependència a la Vilanova Vella, entre d’altres. També calia no oblidar que el comerç a Vilanova és capital, i que proporciona un gran nombre de llocs de treball, per això hem fet les obres de reurbanització del centre, perPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 3

seguir tenint un centre vila atractiu per a nosaltres, els vilanovins, i per a tothom qui ens visita. Finalment, hem treballat per sostenir una inversió similar a tots els barris en forma d’equipaments o serveis (en alguns casos molt rellevants i d’àmbit de ciutat com el Centre Cívic del Molí de Vent o l’Auditori), ja que de Vilanova i la Geltrú només n’hi ha una i cal cuidar-la tota per igual. Al llarg d’aquests quatre anys també hem treballat de forma incansable per la construcció d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú. Sabíem que era un repte difícil, que comportava la inversió de moltes energies, però ens hi hem dedicat a fons. En aquest sentit avui podem dir que hem avançat molt, que en quatre anys hem aconseguit que la necessitat d’un nou hospital a Vilanova i la Geltrú sigui un fet inqüestionable, irreversible. En aquests quatre anys hem ajudat a crear el Consorci Sanitari del Garraf (això vol dir que des d’ara les decisions sobre el futur de la sanitat del Garraf depenen només de les institucions públiques de la comarca), s’ha realitzat el Pla Funcional i el concurs d’idees per a la construcció del nou edifici, ja resolt, i ara estem pendent, només, de començar a redactar el projecte; paral·lelament també s’ha treballat en la disponibilitat dels futurs terrenys, amb l’adaptació del planejament urbanístic a la zona situada a l’Eixample Nord. A grans trets, de forma sintètica, aquestes són les línies mestres que han guiat la nostra actuació des del govern municipal: partim dels valors per acabar amb les realitzacions concretes. I tot plegat des del reconeixement -i des del primer dia- que vivim temps de canvis profunds en què l’atur és el principal problema del país. Per això ara és el moment, més que mai i per sobre de tot, d’activar tots els ressorts econòmics de què disposa la ciutat. En aquest programa trobareu moltes propostes, naturalment, però sobretot el que hem volgut és elaborar un relat que ens permeti explicar i sustentar amb fermesa totes i cadascuna de les accions que es proposen. Des del convenciment que els nostres valors, progressistes i d’esquerres, són en moments com els actuals més necessaris que mai per fer una Vilanova i la Geltrú més justa i solidària.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 4

1. ECONOMIA I CAPITALITAT: SUPERAR LES DIFICULTATS, CONSTRUIR EL FUTUR Vilanova i la Geltrú i el seu actual desenvolupament econòmic i territorial no s’entenen sense fer una mirada a la història i al llegat del qual som hereus. En aquesta mirada enrere trobem problemes i dificultats similars als actuals, tot i que els darrers es produeixen en un marc d’una crisi que no entén de fronteres. També trobem situacions d’aïllament geogràfic que dificultaven la projecció territorial de la ciutat i el seu desenvolupament socioeconòmic. Però, per damunt de tot, la nostra història ens ensenya com els vilanovins i vilanovines hem estat sempre, des de la tenacitat, des de la cohesió i la unitat i des del nostre caràcter emprenedor, capaços de superar plegats les situacions difícils i d’iniciar noves aventures i projectes col·lectius. Amb la ferma determinació d’aportar el millor de tots i cadascun de nosaltres hem construït una ciutat i un territori dels quals ens sentim orgullosos. Una de les millors ciutats del país, una vila que no s’entén sense els seus agents econòmics i socials i sense l’energia d’una societat civil viva i dinàmica. Som dipositaris d’aquest llegat històric, d’un magnífic llegat patrimonial i d’un entorn natural envejable. Però, sobretot, som hereus d’una manera de fer i d’uns valors: els de la cultura de l’esforç i els de la feina intel·ligent i amb visió de futur. Una manera de fer compromesa i emprenedora. I és amb aquesta vocació emprenedora, amb la cerca de l’excel·lència, la voluntat de fer les coses ben fetes i de superar-se dia a dia, amb la qual millor podem entomar els reptes territorials i econòmics de la Vilanova i la Geltrú d’avui, en tots els àmbits. Més capitalitat Vilanova i la Geltrú és avui més capital del territori i una de les capitals mitjanes de referència a Catalunya, una capital en progrés i, per la seva situació estratègica, amb més capacitat de projecció de futur. L’esforç iniciat anys enrere per cercar aliances territorials, com l’Eix Diagonal (Vilanova – Vilafranca – Igualada – Manresa), que permet trencar la radialitat metropolitana i obrir el territori cap a l’interior del país, està començant a donar els seus fruits gràcies, en bona mesura, a les obres de l’eix de la C-15, una autovia que ens apropa a Vilafranca i a l’interior del país.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 5

Les ciutats de l’Arc Metropolità (Vilanova – Vilafranca – Martorell – Terrassa – Sabadell – Granollers – Mataró) són un conjunt de ciutats sòlides, cohesionades i diversificades econòmicament que vertebren el seu entorn territorial i econòmic, que exerceixen un destacat contrapès econòmic, social i territorial a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Són dos pactes que demostren la importància de les aliances estratègiques territorials per a Vilanova i la Geltrú, especialment, pel que fa a la creació de pols econòmics conjunts i a la planificació d’infraestructures de mobilitat. Vilanova i la Geltrú és, i ha de ser, una ciutat central en aquestes noves dinàmiques territorials, tal i com es recull al Pla Territorial Metropolità. La ciutat forma part de la Regió Metropolitana de Barcelona, però, sobretot esdevé una peça vertebradora fonamental amb els territoris veïns del Penedès i del Camp de Tarragona. D’altra banda, la situació privilegiada de proximitat dels ports de Barcelona i Tarragona i dels aeroports del Prat i de Reus, situen el nostre territori en un enclavament geogràfic i econòmic de primer ordre. És per això que la dotació i millora de les infraestructures del territori és imprescindible per al reforçament de la nostra capitalitat. I en aquesta qüestió és especialment rellevant la nova C-15. Una nova autovia que ens aproparà cap a Vilafranca de forma ràpida i segura i a les grans xarxes de mobilitat de persones i de distribució de mercaderies del sud d’Europa: l’AP- 7, la futura A7, l’accés a l’A2 i l’AP2; al futur corredor ferroviari mediterrani; així com als centres de logística existents al llarg d’aquestes infraestructures i que actuen com a connectors entre les principals xarxes. Es tracta, doncs, d’una infraestructura que ha d’enfortir el lideratge del sector del comerç a la ciutat i que ha de permetre un major desenvolupament del sector serveis, alhora que esdevé un element clau en la millora de la competitivitat de la nostra indústria. Serà una infraestructura, en definitiva, que consolidarà Vilanova i la Geltrú com a capital comercial del Garraf i el Penedès. Però més enllà d’això, en els propers anys també estarem amatents a d’altres actius de la ciutat que cal potenciar per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat d’oportunitats, al mateix temps que treballarem en l’impuls de nous sectors econòmics cabdals en la nova economia. Són sectors que, sens dubte, seran una font de prosperitat i que ens ajudaran a fer de la ciutat un gran motor econòmic i referent del seu entorn territorial. Vilanova i la Geltrú és capital marítima i portuària. El nostre port és un d’aquests actius de futur. En els darrers anys hem dut a terme el projecte de port esportiu i de marina esportiva, i hem millorat els espais de suport a l’activitat pesquera. Aquests avenços han contribuït a fer del port vilanoví unaPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 6

infraestructura essencial en la competitivitat i l’economia de la ciutat, en la mesura en què el situen al centre de l’estratègia econòmica regional. El port de Vilanova i la Geltrú ja és el tercer port del país. Però no només és això, sinó que es tracta d’una infraestructura imprescindible per a la generació de riquesa i ocupació a la ciutat. El port esdevindrà una infraestructura de pes donada la seva posició central en la connexió amb la Catalunya interior que en els propers anys, amb la nova autovia C-15 cap a Vilafranca. Serà un element que pot atraure activitat i noves empreses a la ciutat i que treballarem per potenciar, alhora que millorem la coordinació amb els ports de Barcelona i Tarragona. És per això que en els propers anys redoblarem els nostres esforços per aconseguir que la Generalitat de Catalunya, propietària del port, permeti que l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú i les empreses i agents socials de la ciutat participin de manera determinant en la presa de decisions i en el disseny de l’estratègia de futur del port per tal de fer-ne un espai que sigui quelcom més que un indret gestionat per una empresa pública de la Generalitat: que sigui un actiu econòmicament rendible i que, alhora tingui en compte la ciutat. Per això, treballarem per a reivindicar davant de la Generalitat de Catalunya el traspàs de les competències del Port a la ciutat, a l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, o bé exercir-les de forma conjunta, a través d’un ens públic on també hi participin de la direcció i gestió, els agents econòmics i socials del territori, així com la nova Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf. Instarem a la modificació de la normativa en matèria portuària, per tal d’apropar la direcció i l’estratègia del Port a les necessitats del territori, liderant un procés amb la resta de ciutats portuàries de Catalunya. La feina conjunta amb els agents públics i privats de la ciutat és, sens dubte, la millor manera de garantir un port al servei de l’economia vilanovina. Volem que sigui un port que, més enllà de l’activitat pesquera o lúdica, s’integri urbanísticament a la ciutat i esdevingui un actiu per a l’atracció de nou turisme, tant de lleure com esportiu. En aquest sentit, replantejarem allò que havia de ser els propers anys segons el Pla Especial del Port. Apostarem per un gran port amb activitats nàutiques i esportives, pesqueres, i d’investigació i recerca. D’aquesta manera continuarem potenciant el Port com un actiu en la promoció de la ciutat i la generació de noves oportunitats, d’acord amb la línia encetada els darrers anys amb la construcció d’una marina esportiva. Vilanova i la Geltrú és també la capital ferroviària de Catalunya. Una capitalitat que, fruit del recent traspàs de les línies de rodalies i regionals a la Generalitat, pot fer de la ciutat i la comarca un centre intermodal de referència per al transport ferroviari al sud de la regió de Barcelona.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 7

En l’àmbit ferroviari, a més, disposem d’un seguit d’actius que situen Vilanova i la Geltrú en una posició de partida immillorable per incrementar el seu pes com a capital ferroviària. Són actius amb els quals hem treballat en els darrers anys i que seguirem potenciant. Així, per exemple, s’ha rehabilitat l’edifici de l’estació i s’han produït renovacions en el material ferroviari; Renfe ha ubicat a la ciutat la Gerència del Mediterrani d’Integria, l’àrea industrial de transformació, reparació i manteniment dels vehicles ferroviaris; i s’han dut a terme les obres de modernització dels tallers centrals de reparació i manteniment. A més, és d’especial rellevància la implantació del màster en Sistemes ferroviaris i de tracció elèctrica a la UPC de Vilanova i la Geltrú. Aquest és un element que, sens dubte, multiplicarà els efectes beneficiosos de tenir a la ciutat una Universitat i un pol ferroviari atraient talent i noves empreses i activitats. I pel que fa a l’atractiu cultural i turístic del ferrocarril, potenciarem la col·laboració amb el Museu del Ferrocarril en tot allò que estigui relacionat amb la difusió d’un dels patrimonis ferroviaris més importants d’Europa. Aquests són factors que situen la ciutat en una posició molt avantatjosa i plena d’oportunitats per a l’atracció de nous sectors estratègics per a l’economia local i la promoció de la ciutat i del patrimoni ferroviari. Són actius fonamentals als quals cal sumar el projecte de tren orbital i del soterrament de la via actual, que entren en una fase decisiva. Es tracte de projectes que hem defensat i pels quals hem treballat i que, malgrat la situació econòmica actual, no es poden aturar perquè són cabdals per al futur de la ciutat i rebran per tant tota la nostra atenció. El tren orbital, que unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró passant per Vilafranca del Penedès, implicarà la construcció de noves estacions soterrades de ferrocarril a la ciutat per l’eix de la Ronda Ibèrica. Es preveu que sigui un nou eix ferroviari que passarà pel nord de la ciutat, que recorrerà la Ronda Ibèrica i el nou hospital, i que dotarà de major valor estratègic els futurs desenvolupaments urbans i econòmics de l’Eixample Nord, creant noves centralitats locals i comarcals. I serà un projecte dins del qual ens comprometem a incloure el soterrament de l’actual línia ferroviària que, en definitiva, el convertirà en doblement beneficiós: tant pel que fa a la generació d’activitat econòmica, com per la millora de l’espai públic i la recuperació d’espais urbans per al gaudi ciutadà. Mentre això no sigui possible, ens comprometem a promoure fórmules d’intermodalitat per fer més eficient aquest transport públic ferroviari.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 8

Més enllà de la quantitat, la qualitat del servei ferroviari a Vilanova i la Geltrú encara té mancances. Avui, el servei de Rodalies encara ha de millorar tant a nivell d’informació als usuaris com pel que fa a la comoditat dels trajectes. En aquest sentit tampoc oblidem l’escassa presència de trens Regionals que paren a la nostra ciutat. Vilanova i la Geltrú demanda millors serveis, no podem permetre que la gent en ocasions segueixi anant dempeus i ens calen connexions més ràpides com les que ens podrien proporcionar els trens regionals. El futur en matèria de comunicacions passa, sens dubte, per un canvi de paradigma en la mobilitat local i comarcal, més sostenible i associada a un servei públic que volem puntual, net, segur i de qualitat, alhora que resolgui la problemàtica de la mobilitat interna dels viatgers de la comarca. La millora de la gestió de la mobilitat ha de continuar sent un factor essencial per al desenvolupament de la ciutat. En aquest sentit, una de les nostres fites serà fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat millor comunicada, amb més i millors connexions i amb unes infraestructures preparades i segures. Aconseguir uns bons serveis públics de mobilitat és sinònim de més qualitat de vida; alhora que contribueix a la millora de la competitivitat i facilita la ubicació de projectes empresarials, l’intercanvi comercial i l’arribada de turistes i visitants. D’altra banda, no oblidem la necessitat de potenciar noves formes de mobilitat. Així, l’aposta per la bicicleta serà fonamental per completar la xarxa de transport públic, al mateix temps que no perdrem l’atenció respecte el desplegament de les noves tecnologies elèctriques pels vehicles i les necessitats urbanes que això pot requerir. Un altres dels nostres objectius fonamentals és millorar la competitivitat del transport públic amb mesures factibles i eficients i simultàniament apostem per una planificació intermodal i intel·ligent entre ferrocarril i autobusos que faciliti a la ciutadania l’ús combinat d’ambdós mitjans de transport. La vianalització del centre ha estat, sens dubte, una gran millora per a la vida comercial i cultural de la ciutat. En els propers anys, el repte serà millorar el transport urbà per accedir-hi amb més línies, més freqüències i, especialment, amb major promoció del seu ús. Vilanova i la Geltrú és capital universitària. La UPC i els seus grups de recerca relacionats amb el mar i les dependències, amb el Centre d’Estudis Tecnològics per la Dependència i la Vida Autònoma; l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET), el Centre Tecnològic i l’Escola de Formació Aeronàutica, són també actius a tenir en compte en la formulació de les noves estratègies per a afavorir l’activitat econòmica i la generació de nous llocs de treball a la ciutat. Les futures actuacions a la plaça del Port i al sector dePROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 9

l’Eixample Nord ens permetran desenvolupar espais per aquesta recerca i divulgació. Estem convençuts que economia i coneixement exigeixen anar plegades. És cabdal comptar amb un capital humà preparat, amb persones amb una formació consolidada. La ciutat necessita, més que mai, persones formades, especialment en nous sectors econòmics que exigeixen major especialització tècnica i que són els sectors del futur. Sectors que impulsarem i que poden aportar llocs de treball i creixement econòmic com aquells relacionats amb l’energia i l’eficiència energètica i les energies renovables; els serveis personals i de cura i atenció a les dependències; a més de tots aquells relacionats amb l’economia basada en la sostenibilitat. Són sectors, també, com el de la cultura i totes les indústries relacionades amb l’activitat creativa, que cal potenciar. En aquest sentit, el nostre estil de vida, les nostres tradicions i festes, i el nostre patrimoni són un bon punt de partida per a l’atracció de noves empreses i de nous llocs de treball. A més, des de l’administració municipal continuarem donant suport i afavorint la transferència dels coneixements de la universitat a la ciutat i a l’economia local a través d’una aliança estratègica entre universitat i empreses. Una universitat ha de poder treballar colze a colze amb la ciutat per aconseguir l’excel·lència. Per tot això, en els propers anys la nostra estratègia econòmica passarà ineludiblement per facilitar la col·laboració continuada i una relació encara més estreta entre ciutat i formació, així com, entre ciutat i UPC. També aprofundirem en el suport i l’acompanyament en la creació d’empreses. La formació, l’orientació laboral i el reciclatge constant dels treballadors seran promogudes a través de programes d’actuació. Les persones, el capital humà format i especialitzat, són l’actiu més important de Vilanova i la Geltrú. Precisament sobre les persones, tan les actives i com les que estan en situació d’atur, és cap on dirigirem grans esforços. Perquè no podem oblidar que són les persones i les famílies les primeres afectades per la crisi econòmica i, alhora, les que més triguen a superar-la. És per això que seguirem acompanyant les persones en atur en la recerca de feina posant al seu abast nous mecanismes de recerca i impulsant l’adquisició de nous coneixements. En aquest sentit, promourem l’actualització del pacte per l’ocupació a Vilanova i la Geltrú, per tal d’adaptar-lo als nous reptes de la situació econòmica. Cal reescriure un nou pacte amb empreses, sindicats i societat civil adreçat a buscar noves estratègies i nous mecanismes conjunts per generar nova ocupació. Un pacte que posi especial èmfasi en la joventut, el sector de la societat que més està patint l’atur.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 10

En la nova economia l’especialització i la formació constants són imprescindibles, quelcom que requereix l’adquisició continuada de noves competències tant dels treballadors en atur com dels ocupats. Per això l’IMET, a partir de la seva consolidació, continuarà sent una peça bàsica en les polítiques actives d’ocupació per als treballadors i aturats de la ciutat. L’impuls de la ciutat del coneixement també ens porta a la necessitat d’aprofundir en el treball per situar les infraestructures de telecomunicacions al servei de la ciutadania i de l’economia local. Necessitem infraestructures àgils i preparades als polígons d’activitats econòmiques i a tots els centres de coneixement. El camí ja s’ha iniciat i cal continuar ampliant la xarxa construïda fins ara. Aquestes infraestructures també són una eina indispensable per al sector comercial i de serveis. Son essencials per al desenvolupament de les seves activitats enfocades a buscar l’excel·lència, per exemple, en l’atenció personalitzada als consumidors o en la distribució de mercaderies i la mobilitat. Aquest ha de ser un tret que ens ha de distingir de la resta de territoris, i en el qual Neàpolis ha de ser el refent, situant-se a disposició d’emprenedors, empresaris i treballadors que es vulguin formar. Tecnologia i talent són també la clau del futur. Cap a una nova estratègia de l’economia local En els darrers anys, Vilanova i la Geltrú ha consolidat la seva històrica diversificació econòmica. Aquest és un fet que, d’una banda, exclou el perill de l’especialització amb el risc que l’aposta per un sol sector comporta en situacions de crisi i que, d’altra banda, facilita una sortida més ràpida i amb majors garanties en situacions econòmiques difícils. Precisament és la diversificació de l’economia local i comarcal la que ens ha de permetre obrir noves portes per reforçar àmbits amb futur econòmic basats en una economia més sostenible. Aquesta diversificació ha anat sempre acompanyada per la gran capacitat dels vilanovins i vilanovines d’avançar-se i d’adaptar-se als canvis constants. És quelcom que hem aconseguit com a ciutat perquè la suma de l’esforç i del treball de tota la ciutadania al llarg de la història, de la creació i de la recerca, han fet de la nostra ciutat un dels motors econòmics del país. Al llarg de la història, Vilanova i la Geltrú ha estat una ciutat econòmicament avançada: des de l’arribada de la indústria de vapor fins a l’eclosió de la metal·lúrgia i la indústria de l’automòbil passant pel desenvolupament del tèxtil. La nostra indústria sempre ha cercat l’excel·lència, a més d’aprofitar al màxim els actius del territori. La nostra història com a ciutat configura la nostra manera de ser i forma part de la personalitat de la ciutat i a la qual apel·lem per esdevenir, un cop més,PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 11

referents en els sectors estratègics de la nova economia. És per aquest motiu que volen potenciar sectors que emergeixen amb força com el relacionat amb les dependències i els serveis a les persones, els serveis tècnics de manteniment i instal·lació, la logística, la hostaleria i la restauració. Som ben conscients de les seves possibilitats. Per això, des de l’administració municipal facilitarem la creació i instal·lació a la ciutat de petites i mitjanes empreses, creadores d’ocupació i amb especialització tècnica. Empreses en nous sectors: com el disseny industrial, les enginyeries, la robòtica, les tecnològiques i la informàtica, que requereixen de poca ocupació de sòl i poden conviure amb espais residencials; fent possible el desenvolupament de la ciutat mediterrània, caracteritzada per la mixtura d’usos del seu espai públic, dinàmica i diversa que sempre hem estat. Complementàriament a aquesta línia de treball, contribuirem a repensar com podem ajudar els sectors més afectats per la crisi, com la construcció. En aquest sentit no hem d’oblidar la importància de la formació i el reciclatge. Després de la situació viscuda pel sector en els darrers anys, aquest és un àmbit en el qual s’estan obrint noves oportunitats relacionades amb la rehabilitació urbana i l’adaptació d’habitatges ja construïts a les necessitats de la gent gran o per potenciar-ne l’eficiència energètica i l’estalvi. En l’àmbit industrial, cal adreçar l’economia local cap a nous sectors estratègics del mercat associats a l’economia verda i amb alt contingut tecnològic, alhora que s’aprofita la transferència entre el món empresarial i universitari. Sense oblidar la importància que tindran en l’economia de la ciutat les noves activitats econòmiques associades al sector de la salut i les dependències, reforçades per les noves infraestructures sanitàries. El futur hospital de la ciutat i la plataforma de serveis a la dependència es convertiran, conjuntament amb el centre de referència sociosanitària de Sant Pere de Ribes i l’equip de la UPC dedicat a la recerca de tecnologia de les dependències, en un pol econòmic de creació d’ocupació directa i d’empreses de serveis associats. A més, les tecnologies mèdiques suposaran l’oportunitat de reforçar els àmbits de recerca i investigació especialitzades. El suport del sector públic i la coordinació amb el sector privat ha de generar un clima adient per a la creació d’un clúster industrial especialitzat en tecnologies de les dependències, que concentri a la ciutat un conjunt d’indústries punteres en la producció de les noves tecnologies de la dependència. D’altra banda, l’administració municipal també té molt a fer quant a l’atracció de noves empreses i activitat econòmica, sobretot, pel que fa a la simplificació de tràmits i reducció de la burocràcia i els avenços en el desplegament de l’administració electrònica i de la finestreta única. Això és el que hem començatPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 12

a fer amb la simplificació de les sol·licituds per a llicències d’obres menors a partir de la figura de la comunicació prèvia. Aquesta és una primera mesura que en els propers anys anirà acompanyada d’altres com l’impuls de l’expedient únic en matèria d’obertura de nous establiments; la facilitació dels tràmits d’obertura d’activitats, d’obres i d’altres permisos; o l’impuls de la tramitació electrònica d’expedients i documentació. La millora de la competitivitat comença des de la posada en marxa de l’activitat econòmica i les ciutats capaces de facilitar la creació d’empreses seran les que guanyaran la batalla de la recuperació econòmica. Aquesta és una de les nostres màximes aspiracions i és per això que, a més dels canvis en la tramitació, impulsarem els projectes emprenedors i el sorgiment de nova activitat empresarial. Per aquesta raó creiem necessària la creació d’una Oficina d’Atenció a l’Emprenedoria, un espai de referència únic per a noves idees empresarials, que centralitzi i canalitzi tràmits amb l’Ajuntament en el moment d’endegar un projecte mitjançant una finestreta única d’informació relativa a l’empresa, la tramitació de llicències i impostos, i una borsa de locals en lloguer i una altra d’inversors privats. Serà en aquest sentit que des de la ciutat i en el nostre paper de capital, però de manera coordinada amb la resta dels municipis de la comarca, liderarem una nova estratègia de promoció i de cerca de noves inversions que tingui en compte les potencialitats del territori i que surti fora a promocionar i cercar noves inversions. Finalment, en l’atracció d’empreses i en la creació d’ocupació la fiscalitat municipal pot jugar un paper cabdal. És en aquest sentit que proposem la seva reforma amb mesures com la bonificació per la creació d’empreses tecnològiques i sostenibles, a més dels comerços de proximitat, d’activitats d’artesania, d’art, disseny o creació, així com, d’altres activitats relacionades amb el coneixement i amb oficis tradicionals als nous nuclis i eixos urbanitzats recentment. Més activitats comercials i de serveis Els darrers anys, Vilanova i la Geltrú ha avançat en la millora de l’espai públic. La ciutat he fet un pas endavant per al major gaudi dels carrers, per a passejar, comprar, relacionar-nos... promovent un comerç urbà de proximitat que s’ha consolidat i que ha assentat les bases per continuar desenvolupant-se, estenent-se a nous eixos urbans amb aquesta vocació. Es tracta d’un model fortament relacionat amb un espai públic cuidat i amable que respon plenament al nostre model de ciutat, un model comercial que hemPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 13

impulsat al centre considerat en sentit ampli i que ens comprometem a mantenir i estendre a d’altres eixos urbans amb aquesta vocació comercial. I a fer-ho d’acord amb els comerciants i botiguers per tal de respondre de manera adient a les necessitats associades a la seva activitat, com la mobilitat de mercaderies o l’accessibilitat de la ciutadania. Per això, la gestió d’aquest àmbit està fortament associada a una política de pacificació dels carrers i places del centre; amb la dotació d’aparcaments dissuasoris i amb transport públic a l’exterior i d’aparcaments estratègics al centre i la millora del transport. Comerç i serveis de qualitat d’atenció personalitzada en un entorn cuidat, que conviden a gaudir del centre comercial, són una de les millors apostes de present i de futur per a la nostra activitat econòmica. L’excel·lència i la qualitat en el comerç vénen acompanyades d’un espai públic cuidat i amable. Aquesta és la millor carta de presentació de com volem fer les coses a Vilanova i la Geltrú, de l’esforç i el treball diari dels nostres comerciants i del desig de la ciutadania d’un entorn urbà agradable i que faciliti la presència de l’activitat comercial i de serveis. En aquest punt, cal destacar la importància que el sector serveis pot tenir en la prosperitat econòmica de la ciutat en els propers anys. Un gran sector econòmic, que emergeix amb força i que, a través, d’un espai urbà cuidat podrem atraure amb major facilitat. Perquè quan ens referim al sector serveis hem de tenir en compte la seva magnitud i varietat: serveis a les empreses, serveis de processament, serveis de distribució, serveis d’assessorament, serveis d’informació, serveis de promoció… Així doncs, el comerç i els serveis suposen per a la ciutat tot un ventall de possibilitats per a l’impuls d’una nova cultura de l’emprenedoria, un nou sentit del risc i de la cultura de l’esforç amb preparació per afrontar els canvis. D’altra banda, en la promoció econòmica de Vilanova i la Geltrú no oblidarem la importància de potenciar i cercar l’excel·lència en els productes propis: els de la pesca, l’horta i la vinya vilanovina, així com, la nostra gastronomia. En aquest sentit, donarem suport a aquelles indústries agroalimentàries de la ciutat que fan de la qualitat i la singularitat del producte el seu segell distintiu i potenciarem la seva aliança estratègica amb d’altres sectors com el comerç local, el turisme i la restauració. Es tracta, sens dubte, d’un gran actiu econòmic de la ciutat, que la dóna a conèixer i que contribueix a la seva marca. És en aquest sentit, que estudiarem la possibilitat de desenvolupar projectes comuns amb entitats bancàries per promocionar la pesca i les activitats que se’n deriven a la ciutat, al mateix temps que rellançarem la marca “peix i marisc de Vilanova i la Geltrú”.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 14

Per altra part, seguirem impulsant els elements relacionats amb el passat agrícola de la ciutat. Per això, un cop aprovat el Catàleg de Masies i Cases Rurals, que posarà en valor aquestes explotacions del nostre entorn, promourem, a través d’un pla estratègic, la seva complementarietat amb el turisme rural i amb la gastronomia per tal de garantir la seva pervivència en el nostre paisatge, tenint molt present, també, la importància del món del cavall que tants seguidors aplega a la nostra ciutat. Finalment, considerem molt rellevant, en el context econòmic actual, pensar l’economia vilanovina a escala supramunicipal de manera que es generin estratègies conjuntes amb la resta del territori que beneficiïn el creixement conjunt. Així, la creació de l’Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf per a l’atracció de nova activitat i la tasca del Consell Comarcal pel que fa a la planificació conjunta en sectors com l’ordenació del territori, la potenciació i preservació del paisatge i del patrimoni, i la mobilitat interna i exterior són cabdals i cal continuar aprofundint-hi en els propers anys. El nostre compromís i la feina realitzada ens avala en aquesta coordinació, així, hem impulsat espais de treball comú a la comarca: a través del Consorci de Turisme, el Consorci dels Colls – Miralpeix per a la gestió d’aquest espai natural, el Consorci Sanitari del Garraf i el Govern Territorial de Salut, el Consorci per a la TDT del Garraf i, recentment, la mencionada Agència de Desenvolupament Econòmic del Garraf. En el futur, continuarem amb l’actuació conjunta i coordinada per a millorar aspectes tant importants com el desenvolupament econòmic, la mobilitat i la salut. De la mateixa manera, caldrà continuar treballant conjuntament en la resolució de certs greuges que pateix la comarca i que són una llast per al potencial econòmic del conjunt dels municipis. En concret, la zonificació tarifària del transport públic i els peatges. Dos elements sobre els que caldrà continuar cercant la unitat política per reivindicar un tracte més equitatiu respecte d’altres territoris i que no perjudiqui les oportunitats de creixement i la prosperitat de la comarca. Un turisme especialitzat A més, no podem oblidar la importància del turisme. És un sector en el qual Vilanova i la Geltrú encara té molt a fer i en què, donada la seva poca explotació a la ciutat, encara ens queda molt camp per recórrer. La situació privilegiada de la ciutat, al costat del mar i a prop de la muntanya, a la vora de Barcelona i de Tarragona, en una comarca amb grans actius turístics ens situa una bona posició de partida. Es tracta d’un avantatge que treballarem per aprofitar al màxim.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 15

La ciutat també compta amb elements que poden jugar un paper important en l’impuls del turisme i de nous projectes empresarials vinculats: la façana marítima i les platges, on en els darrers anys s’ha fet una important inversió; la gastronomia; els museus de la ciutat; els nuclis històrics recuperats i el patrimoni arquitectònic... Així doncs, en els propers anys el desenvolupament del sector turístic a la ciutat serà una de les nostres prioritats. Ara bé, no ho farem de qualsevol manera. Defugirem de models de massificació i ens centrarem en l’aposta per una turisme de qualitat, familiar i desestacionalitzat. Serà un turisme també enfocat a l’atracció de petits congressos especialitzats. Un turisme que utilitzi els recursos naturals amb una gestió adient de l’entorn natural i agrícola de la ciutat potenciant, per exemple, les activitats de natura: amb la recuperació de masies per a usos hotelers, escoles de natura, estades, cursos, la millora de la xarxa de camins i senders... Un turisme que potenciï les activitats relacionades amb la mar, el gran element d’atracció d’un turisme nàutic i esportiu, que també pot generar riquesa i crear ocupació. I sense oblidar les possibilitats de creixement que s’obren per d’altres sectors com la cultura, ja que Vilanova i la Geltrú té els actius suficients per crear un turisme cultural de referència al territori. Els nous equipaments com el Teatre Principal, el nou Auditori, o La Sala; les fires i festivals; les nostres festes; i les indústries culturals de la ciutat són també elements de promoció exterior de la ciutat, que poden atraure un tipus de turisme de molta qualitat, associat també a la divulgació del nostre patrimoni arquitectònic: els nuclis antics recuperats i l’Eixample del XIX. El turisme ha de basar-se en les estades més o menys perllongades i requereix de la creació de noves places hoteleres. És en aquest sentit que des de l’Ajuntament liderarem l’impuls per tal d’afavorir la creació de noves places hoteleres, sense deixar de banda, però, la importància i els beneficis econòmics de l’atracció de visitants. Turistes que, tot i no fer nit a la ciutat, suposen una injecció econòmica important per a comerços i serveis de restauració. Finalment, cal treballar per enfortir i donar pes específic a la marca de ciutat. Aquest és un element identificador i clau en la promoció exterior de la ciutat, una marca de ciutat que és la suma de tot plegat: d’una ciutat universitària, amb projecció turística, referent cultural a Catalunya, amb tradició industrial i amb capacitat emprenedora, una capital comercial i de serveis... Una marca que es resumeix en creativitat i qualitat de vida per competir territorialment.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 16

LES NOSTRES PROPOSTES EN ECONOMIA I CAPITALITAT 1.- El reforç de les aliances territorials i econòmiques Eix Diagonal i Arc Metropolità per treballar aspectes conjunts en matèria de promoció i desenvolupament local, formació ocupacional, intercanvis d’experiències en nous sectors emergents de l’economia, així com continuar amb els treballs de la planificació territorial i la mobilitat. 2.- L’Impuls de noves estratègies per reforçar la capitalitat comercial, especialment a través de les oportunitats sorgides amb la nova autovia C-15 que ens unirà cap a Vilafranca i l’interior de Catalunya. 3.- L’elaboració d’un pla econòmic relacionat amb l’obertura de la C-15 (Eix Diagonal) per potenciar les nostres oportunitats en matèria territorial i econòmica. 4.- Reivindicarem el traspàs de les competències portuàries de la Generalitat a l’Ajuntament de Vilanova per exercir-les conjuntament a través d’un ens on participin altres agents econòmics i territorials. Replantejarem el Pla Especial del Port per potenciar els usos nàutics, pesquers i els associats a la recerca. 5.- L’Impuls de la capitalitat ferroviària: des de la vessant industrial (tallers/màster) fins a la patrimonial/cultural (museu). 6.- Tren Orbital/Soterrament: seguiment de les actuacions, per una banda, l’estudi funcional per al tren orbital i, per altra, dels futurs estudis de soterrament impulsats pel Ministeri de Foment. 7.- La creació d’una nova centralitat local (la planificació de l’Eixample Nord): previsió de sòl per generar espais per a noves activitats econòmiques, especialment vinculades a la nova economia, la recerca, el desenvolupament i la investigació. 8.- L’elaboració del Pla de Mobilitat local amb l’objectiu de millorar l’eficiència del transport públic, establir els itineraris bàsics i millorar encara més la seguretat vial. 9.- L’aposta pel transport col·lectiu i sostenible, continuació de la millora del transport urbà, creació de nous itineraris pedalables i completar els existents. 10.- L’ampliació de l’oferta d’aparcaments gratuïts a l’entorn de les Rondes Europa i Ibèrica. Cal estar preparats, també en aquest sentit, davant les noves oportunitats econòmiques i turístiques que es derivaran de la nova C-15. 11.- L’inici dels treballs i les negociacions amb RENFE , ADIF i la Generalitat de Catalunya per a la transformació de la Plaça Eduard Maristany amb l’objectiuPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 17

de crear un gran aparcament subterrani, millorar l’accés de vianants a l’estació, crear una veritable estació d’autobusos i generar un pas públic que connecti els dos costats de la via i amb el barri de Mar. 12.- Estudiarem mesures per afavorir la mobilitat, analitzant el sistema viari de la ciutat i possibles noves alternatives de desplaçaments i connexions, a partir de les propostes del Pla de Mobilitat i d’altres estudis tècnics per al debat i discussió a través del Fòrum de la Mobilitat i altres espais de participació. En aquest sentit, caldrà plantejar l’obertura i ampliació d’eixos viaris estructurants, com la carretera de l’Arboç fins a la variant de la C-31, reclamar a la Generalitat l’ampliació de la C-31 i l’obertura del carrer Zamenhoff fins al mar i la integració o reforma d’eixos com la ronda Europa, per obtenir un caràcter més urbà i integrat a la ciutat. 13.- Treballar perquè es completin tots els accessos i sortides de la C-32 en la seva intersecció amb la carretera de l’Arboç. Paral·lelament, millorar la carretera de l’Arboç en el tram entre la C-32 i el nucli urbà de Vilanova i la Geltrú. 14.- L’impuls a la conversió de l’Escola de Formació Aeronàutica de Vilanova i la Geltrú, actualment depenent de l’IMET, en un organisme o empresa amb entitat jurídica pròpia vinculada a l’Ajuntament. 15.- L’impuls al talent: UPC/Neàpolis/Centre Tecnològic/IMET relacionat amb les noves necessitats econòmiques del territori, generant una aliança estratègica entre universitat i empreses. Ampliarem el centre Neàpolic cowork per a nous sectors relacionats amb les noves tecnologies, posant a disposició naus realitzades per PIVSAM. 16.- L’actualització del pacte per l’Ocupació a Vilanova i la Geltrú per tal d’adaptar-lo als nous reptes de la situació econòmica. 17.- L’acompanyament en la creació d’empreses i el suport als emprenedors amb la creació d’un Oficina d’Atenció a l’Emprenedoria, que actuï com a finestreta única per als nous projectes empresarials, agilitant els tràmits amb l’Ajuntament, facilitant la cerca de locals comercials i d’inversors privats. 18.-L’aplicació de mesures per impulsar la formació, l’orientació laboral i el reciclatge constant dels treballadors amb polítiques actives d’ocupació des de l’IMET. 19.- L’ampliació de les Infraestructures de telecomunicacions al servei de la ciutadania i de l’economia local, amb infraestructures àgils i preparades als polígons d’activitats econòmiques i a tots els centres de coneixement.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 18

20.- La implantació d’un servei de wi-fi ciutadà que permeti l’accés gratuït a Internet a tots els equipaments municipals. 21.- L’impuls de mesures que facilitin la creació i instal·lació a la ciutat de petites i mitjanes empreses, creadores d’ocupació i amb especialització tècnica. 22.- El foment de transferència dels coneixements de la universitat a la ciutat i a l’economia creant les aliances i nous mecanismes que ho facilitin. 23.- Nous espais per activitats econòmiques destinades a les tecnologies de les dependències a partir de la col·laboració públicoprivada, aprofitant la UPC, el centre d’investigació i la formació en enginyeries que es fa la ciutat. 24.- Destinar part de l’aprofitament urbanístic de l’Ajuntament en la concreció de sòl per a l’activitat econòmica. 25.- La potenciació de la PIVSAM com a eina a disposició dels agents del territori per a la creació d’activitat econòmica i de transformació urbana per a la recerca d’inversions empresarials a la ciutat, ampliant el seu vessant de promoció econòmica de Vilanova i la Geltrú. 26.- La simplificació de tràmits i reducció de la burocràcia. Persistir en el desplegament de l’administració electrònica i de la finestreta única. 27.- La reforma de la fiscalitat municipal: bonificació en la creació d’empreses tecnològiques i sostenibles, a més dels comerços de proximitat, d’activitats d’artesania, d’art, disseny o creació o d’altres elements relacionats amb el coneixement i amb oficis tradicionals als nous nuclis i eixos urbanitzats recentment. 28.- La promoció de la ciutat a través de la potenciació dels productes autòctons. 29.- El rellançament de la marca “Peix i marisc de Vilanova i la Geltrú”. 30.- Estudiarem la possibilitat de desenvolupar projectes comuns amb entitat bancàries per promocionar la pesca i les activitats que se’n deriven. 31.- L’aposta per l’atracció del turisme de petits congressos. 32.- La potenciació de l’entorn natural i agrícola com a element de promoció exterior, amb l’aprovació del Catàleg de Masies i Cases Rurals i d’altres instruments de protecció del patrimoni agrícola, natural i paisatgístic. 33.- El lideratge en la facilitació i l’acompanyament de la creació de noves places hoteleres, potenciant la promoció turística.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 19

34.- Treballarem per coordinar la globalitat de museus de la ciutat com a actius en la promoció del turisme cultural de referència, generant espais de treball comuns, així com impulsant línies estratègiques per a la seva difusió. 35.- La creació de la marca de ciutat per a la promoció exterior.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 20

2. URBANISME: UNA CIUTAT EN PROGRÉS Parlar d’economia avui suposa, inevitablement, fer referència al territori que tenim, així com, a la relació entre les estratègies econòmiques i territorials i la seva plasmació en el planejament urbanístic. És per això que creiem que en els propers anys serà fonamental impulsar un Pla Estratègic a Vilanova i la Geltrú. Aquest ha de ser un instrument necessari per obrir una reflexió de ciutat i per determinar què volem ser i com volem créixer des d’ara fins a l’any 2025 i ha de ser un procés en el qual hauran tenir veu tant els actors econòmics i socials com la ciutadania. Per això, aquest Pla Estratègic ha de ser un pla per generar i consensuar les grans línies estratègiques en matèria territorial, social i econòmica per a Vilanova i la Geltrú els propers 15 anys. Ha de definir: • Noves línies de treball per generar oportunitats econòmiques i consolidar-ne les emergents. • El model territorial de ciutat què volem: recuperar i transformar la ciutat consolidada, sostenibilitat en l’ús del sòl futur i de la protecció d’espais ambientals i paisatgístics. • El model social i de polítiques públiques: una ciutat referent en els serveis a les persones, cultura, recerca, educació... • Un model de governança basat en les aliances territorials entre les administracions i les organitzacions o entitats del territori i els agents privats. Així mateix, treballarem per impulsar la redacció d’un nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). El nou POUM servirà per aplicar la idea de ciutat de la qual volem dotar-nos: una ciutat compacta que quan necessita créixer ho fa ordenadament i de la manera que nosaltres mateixos decidim, una ciutat que genera nou sòl industrial i sòl per a implantar noves activitats hoteleres, nous espais verds i per a equipaments; una ciutat ben connectada amb la resta de país; una ciutat que impulsa l’habitatge protegit, que recupera els nuclis antics, que rehabilita i posa al dia diferents barris de la ciutat, a més de vetllar pel paisatge urbà i treballar en la generació de nous espais públics per al gaudi ciutadà; una ciutat, a més, que treu profit del llegat urbanístic i arquitectònic del segle XIX, bàsic per entendre la ciutat d’avui.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 21

Els grans objectius que volem del nou POUM són: • Posicionar la ciutat per al lideratge territorial i el desenvolupament econòmic. • Redefinir els sectors de creixement i la seva temporització. • Definir el tractament natural i paisatgístic del sòl no urbanitzable. • Estudiar i revisar els sistemes viaris i de la mobilitat local i comarcal a partir de les infraestructures planificades. • Estudiar nous elements per a generar qualitat de vida: habitatge de protecció, equipaments, zones verdes... • Situar nous emplaçaments per a l’activitat productiva. • Analitzar els usos que es poden donar en el diversos tipus de sòl del municipi. • Posar al dia la validesa de propostes urbanístiques del planejament pendents d’executar. Aquesta és la nostra manera d’entendre l’urbanisme. El que ha de contribuir, en les properes dècades, a fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat econòmicament avançada i motor econòmic del seu àmbit territorial, que sigui urbanísticament sostenible i amb una elevada qualitat de vida. És en aquest context i a partir d’aquesta idea que proposem, per al proper mandat, una reflexió estratègica i territorial de la ciutat. No podem oblidar, a més, que Vilanova i la Geltrú és una capital que lidera un sistema urbà amb més de 150.000 persones. Per aquest motiu, treballarem per a l’elaboració d’un Pla Director Urbanístic del Garraf (PDUG) de manera coordinada amb la resta de municipis de la comarca. El PDUG ajudarà a harmonitzar i treballar per la coordinació dels planejaments urbanístics comarcals definint aspectes tan importants com els espais naturals a protegir; la planificació de les grans infraestructures, com les telecomunicacions o les xarxes ferroviàries; o la reserva d’espais per a noves activitats econòmiques i per a equipaments supracomarcals. En el Pla Director vetllarem perquè compleixi els següents elements: • Completar el sistema d’espais oberts protegits amb espais d’interès natural i ambiental fins a la zona costanera. • Definir l’estratègia i el rol dins del sistema urbà de la comarca, que inclogui la previsió de noves centralitats comarcals, basades en la compacitat i en el desenvolupament nodal del territori. • Situar àrees d’activitats econòmiques: equipaments i millora del sòl actual i previsió de nous sectors de futur.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 22

• Completar la xarxa de la mobilitat comarcal a partir de la concreció de la xarxa ferroviària, la posada en servei de la nova C-15 i la millora de la C- 31. La suma d’aquests tres instruments (Pla Estratègic, Pla d’Ordenació Urbanística i Pla Director Urbanístic) suposarà més possibilitats d’enfortir la capitalitat comercial i econòmica de Vilanova i la Geltrú; vertebrar i cohesionar l’estructura urbana; defensar el dret a la ciutat i a l’ús de l’espai públic; protegir la qualitat ambiental; i assegurar una bona gestió del territori. Així doncs, ens comprometem a continuar impulsant un planejament urbanístic al servei de la ciutat, amb vocació de servei públic i que tingui com a objectiu últim contribuir a l’increment de la qualitat de vida dels vilanovins i vilanovines. Volem un nou POUM que ajudi a gestionar el dia a dia de la ciutat i que, alhora, ens permeti mirar lluny i ens doti dels mecanismes per treballar per la Vilanova i la Geltrú del futur respectant i protegint l’empremta urbana del passat. Defensem un urbanisme fet amb fortes conviccions de progrés i alhora amb voluntat de consens per fer front a un creixement ordenat i racional. Ha de ser un urbanisme que faciliti l’accés a l’habitatge de protecció per a joves, gent gran i nous models de família; que recuperi els nuclis antics i els eixamples del segle XVIII i XIX; que generi reserves de sòl per a noves activitats econòmiques. Ha de ser un urbanisme que preservi els valors socials i culturals de la ciutat i que protegeixi el seu entorn natural i paisatgístic; alhora que ens permet dotar-nos dels equipaments i les infraestructures que necessitem avui, però també dels que necessitarem demà. En definitiva, volem un urbanisme i una arquitectura enteses des de la seva dimensió pública com una eina d’equilibri territorial i de cohesió social, pensant en el present de la ciutat però també en el planejament del futur. La defensa d’un creixement ordenat, planificat, acompanyat de serveis i equipaments per a la millora de la qualitat de vida és una de les premisses bàsiques que defensarem. La ciutat requereix d’un creixement equilibrat, com el que s’ha dut a terme fins ara amb l’acompanyament dels serveis, per exemple, creant més places de llar d’Infants; incrementant el nombre de places de P3 a les escoles, i amb l’obertura de noves escoles a la ciutat. Creiem que d’aquest creixement ordenat sorgeixen grans oportunitats de millora de l’espai públic, dels barris i dels nuclis històrics, així com de recuperació i regeneració d’espais en desús. En aquest sentit, en els propers anys l’Eixample Nord representarà la fita més important. Serà un espai que en els propers anys caldrà que s’incorpori gradualment al ritme de la ciutat. De la mateixa manera que al segle XIX l’Eixample Gumà va suposar un gran pas endavant per la ciutat amb el ferrocarril, nous equipaments, la creació d’espais al centre i l’increment de l’activitat econòmica, aquest nou eixample serà unPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 23

estímul per a la Vilanova i la Geltrú de les properes dècades. Es tracta d’una oportunitat per als propers 30 anys, una intervenció urbanística estratègica per crear una nova centralitat urbana, del territori i de l’àmbit metropolità, amb estacions del tren orbital, equipaments regionals com el nou hospital (que serà un dels futurs motors econòmics del sector) i grans projectes d’arquitectura per completar el nord de la ciutat. Volem una ciutat pensada intel·ligentment. On els nous barris vagin acompanyats de nous equipaments, amb nous polígons per crear activitats econòmiques, comercials i de serveis i que treballi per preservar i regenerar els elements naturals, així com, per mantenir i enllaçar els recuperats nuclis antics, un actiu de promoció exterior i de qualitat urbana. Volem una ciutat que faci possible el sorgiment de nous espais comercials i d’interès cultural. En aquest sentit, treballarem per a redactar i iniciar els Plans de Millora Urbana a tres sectors estratègics de la ciutat que representen una nova possibilitat per a generar nous espais per a activitats econòmiques, així com recuperar i dignificar aquests barris: Cap de Creu, Casernes i Mar, així com una reflexió sobre el mateix Eixample històric i l’Eixample Gumà en el marc dels treballs del nou Pla General, per a posar en relleu l’espai central de la ciutat amb noves mesures de preservació i d’impuls. També treballarem per tenir una ciutat que faciliti l’accés a l’habitatge, especialment entre aquells sectors amb majors dificultats, com els joves. Aquest és un element que entenem fonamental en l’equitat i la llibertat de la ciutadania, però també és imprescindible per a la sostenibilitat econòmica i social. És per això que acabarem d’elaborar i posarem en marxa el nou Pla Local d’Habitatge; i que fomentarem un determinat habitatge a l’Eixample Nord, un espai urbà en què bona part del 40 % d’habitatges tindrà algun règim de protecció. A més de l’habitatge protegit i de foment del lloguer assequible, cal impulsar la rehabilitació i la incentivació de l’entrada al mercat dels habitatges buits, amb mesures que fomentin la concertació amb els propietaris a través del diàleg i unes garanties sòlides. En aquest sentit, treballarem per l’impuls d’un gran acord entre immobiliàries i caixes d’estalvis per posar en el mercat del lloguer habitatges buits. També començarem a desenvolupar promocions d’habitatge dotacional, un cop es va aprovar la modificació urbanística del sòl destinat a equipaments, realitzant-lo a través de noves fórmules de col·laboració i gestió pública i privada. I, sobretot, durem a terme una política que busqui l’excel·lència en l’urbanisme. Amb més exigència en l’obra pública a través del seu seguiment i avaluació permanents, i amb espais dissenyats amb paràmetres de qualitat, així com, impulsant la participació del màxim nombre d’actors i representants de la ciutat. Amb instruments de gestió en la renovació urbana que ens ajudin a millorar elPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 24

patrimoni natural i històric de la vila. Treballant per al foment de l’accessibilitat i la mobilitat, amb les infraestructures necessàries per a una gestió eficient d’aquests elements. Cal una planificació i execució de l’urbanisme i una millora de l’espai públic que, per sobre de tot, tingui en compte la ciutadania, els ritmes vitals i les necessitats de la ciutat. Els processos urbanístics sempre són difícils per als veïns. En som conscients i treballarem perquè aquests processos siguin el màxim de respectuosos, així com, per poder neutralitzar els seus possibles impactes negatius. Alhora, assajarem noves fórmules de participació activa en el disseny compartit de la ciutat, atenent a criteris professionals, però tenint molt en compte els matisos socials i una visió àmplia de la ciutat. Farem un urbanisme que tingui presents criteris de sostenibilitat i amb una aposta decidida per la reconversió d’espais en desús, ja siguin zones urbanes, industrials, habitatges o equipaments, per habilitar-ne nous usos, perquè som responsables de llegar una ciutat millor que la que hem trobat a les generacions futures. Ho farem amb polítiques mediambientals que vetllin per la cura i la preservació de l’entorn de la ciutat. Possibilitant les activitats agrícoles i de turisme, amb la millora dels espais naturals i de valor paisatgístic; i amb la gestió integrada del litoral, les rieres, les platges, la qualitat de l’aigua; i posant un èmfasi especial en la recuperació de Platja Llarga, on cal continuar amb els treballs per a la recuperació ambiental de la zona, un espai verd connectat espais agrícoles que en preservin els seus valors, paral·lelament del procés d’adaptació urbanística treballada a partir del nou POUM. A més, d’impulsar els corredors ecològics entre la ciutat i el Parc del Garraf. La protecció d’elements naturals i de la tradició agrícola requereix una visió transversal en l’aplicació del desenvolupament sostenible, una concepció que vagi més enllà i tingui un reflex a les polítiques que s’impulsen: des de la mateixa planificació urbanística, a les activitats econòmiques, la millora de l’espai públic, l’increment el verd urbà, la recollida de residus, l’eficiència de les instal·lacions elèctriques i dels edificis o dels equipaments municipals... La nostra és una aposta per l’equilibri entre activitats humanes i econòmiques. Perquè tenim clar que la reducció de l’impacte al medi ambient requerirà una ferma direcció basada en la utilització racional del territori i del sòl; en l’aposta per un model de ciutat compacta que defugi de la dispersió territorial, cohesionada i complexa pel que fa a la distribució d’usos. Seguirem treballant, també, en la millora de la gestió de les tècniques de reducció d’emissions i residus i el seu correcte tractament, recollida i valorització. En aquest àmbit també s’obren noves possibilitats de crear ocupació i d’atraure empreses relacionades i cal aprofundir-hi.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 25

Finalment, en els propers anys és imprescindible la gestió del sòl no urbanitzable. En aquest sentit, incrementarem els nostres esforços per eliminar els usos que en són incompatibles, fruit d’excessos urbanístics provinents de l’especulació dels anys 60 i 70 i promourem noves polítiques de gestió del territori, com acords de custòdia i plans especial de restauració. Alhora, fomentarem la possibilitat de situar-hi activitats complementàries compatibles amb l’entorn rural que ajudin a reduir-ne l’abandó. En definitiva, farem un urbanisme que ens permeti vetllar pel que tenim i millorar el futur que volem per a Vilanova i la Geltrú. LES NOSTRES PROPOSTES EN URBANISME 1.- La redacció del Pla Estratègic 2025. Un Pla que ha de generar i consensuar les grans línies per al desenvolupament econòmic, territorial i social els propers 15 anys, conjuntament amb tots els actors socials, econòmics, territorials i la ciutadania. 2.- Inici dels treballs per a la redacció d’un nou Pla General d’Ordenació Urbanística Municipal, que impulsi nous objectius per a redefinir sectors residencials, industrials, comercials i hotelers de futura creació, que aprofundeixi en el tractament natural i paisatgístic del sòl no urbanitzable, l’estudi de la mobilitat general i els eixos viaris, així com nous elements per a generar qualitat de vida: habitatge social, equipaments, zones verdes i situar nous emplaçaments per a l’activitat productiva. 3.- El seguiment dels treballs del Pla Director Urbanístic del Garraf, un document que ha de concretar les premisses que assenyala el Pla Territorial per tal de definir l’estratègia i el rol al sistema urbà de la comarca; la creació d’àrees d’activitats econòmiques; així com, completar la xarxa de mobilitat comarcal amb les propostes del tren orbital, i l’obertura de la nova C-15 i les vies secundàries. 4.- La planificació de l’Eixample Nord: promovent tipologies d’habitatges, prioritzant els equipaments previstos, dissenyant el nous espais verds i creant nou sòl per generar activitat econòmica. 5.- El desplegament dels estudis i debats que permetin aprovar un Pla Local d’Habitatge, actualment en redacció, que faciliti l’accés a l’habitatge, permeti recuperar i rehabilitar el parc d’habitatges existents i doni sortida als habitatges buits existents de la ciutat; alhora que permeti trobar noves fórmules en la gestió i promoció d’habitatges, també dels habitatges dotacionals. En aquestPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 26

marc, treballarem perquè en futurs creixements el sòl municipal, fruit de l’aprofitament urbanístic que es rebi, ja disposi d’habitatge protegit realitzat. 6.- L’impuls d’un gran acord entre immobiliàries i caixes d’estalvis per posar en el mercat del lloguer habitatges buits. 7.- La proposta de noves fórmules de participació activa en el disseny de la ciutat. 8.- L’impuls dels corredors ecològics entre la ciutat i el Parc Natural del Garraf. 9.- El foment d’un model sostenible per a lús i la gestió dels recursos naturals que ens envolten i dels quals en som responsables, com és el cas del Parc Natural del Garraf, i apropant-los a la ciutadania. 10.- La millora de la gestió de les tècniques de reducció d’emissions i residus. 11.- La millora de la gestió del sòl no urbanitzable: amb increment dels esforços per a l’eliminació d’usos incompatibles alhora que afavorirem els que siguin compatibles, com el turisme rural o determinades activitats esportives. En aquest marc, elaborarem un Pla per al sòl no urbanitzable, com a treball previ a l’elaboració del nou POUM. 12.- La redacció dels treballs, i inicis del Pla de Millora Urbana al sector Casernes, del Pla de Millora Urbana de Cap de Creu i del Pla de Millora del Barri de Mar, així com l’estudi i la reflexió urbanística per millorar espais urbans de la ciutat, dotant-los de millors espais públics i equipaments, com al Tacó o a l’Eixample històric i a l’Eixample Gumà. 13.- Solucionar el tancament del procés d’urbanització de Santa Maria, actualment inacabat (unitats d’actuació pendents, zones verdes, col·lector, serveis...). 14.- L’arranjament del sector del Torrent de Santa Maria al seu pas pel Prat de Vilanova i acordar amb l’ACA una solució definitiva alhora que també treballarem per a desenvolupar noves fases del projecte de transvasament de torrents. 15.- L’elaboració d’un calendari que posi solució als problemes quotidians que es generen en els assentaments consolidats de les urbanitzacions periurbanes. 16.- L’estudi, com a treball previ al POUM, de la creació de nou sòl per a activitats econòmiques i els usos que es donen en la trama urbana actual, per tal de fer-los més atractius per a futurs inversors.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 27

17.- L’impuls definitiu del sistema d’informació geogràfica (SIG) com a eina de prospecció i anàlisi de la ciutat. 18.- La intervenció i recuperació dels nuclis antics de la ciutat com a element de promoció econòmica i activitat comercial 19.- L’elaboració d’un Pla de millora paisatgística del nostre litoral. 20.- Continuar aplicant criteris d’intervenció a l’espai públic i a la planificació urbanística que incorporin una visió de gènere. 21.- L’actualització del Pla d’equipaments de la ciutat.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 28

3. ESPAI PÚBLIC: QUALITAT, CURA I ORGULL DE CIUTAT Espai públic En els propers quatre anys tirarem endavant grans projectes urbanístics, cabdals per al futur de la ciutat i per dibuixar la Vilanova i la Geltrú que volem per a les properes dècades. Ara bé, aquesta tasca no ens impedirà estar atents als aspectes de l’urbanisme que més preocupen els ciutadans en el seu dia a dia. Els grans plans d’ordenació no tenen sentit si no van acompanyats d’una política urbana de les “petites coses”, que pari atenció als petits detalls de qualitat en l’espai públic. L’espai públic en tant que bé comú, patrimoni col·lectiu, i espai de socialització i recuperació de la consciència ciutadana, rebrà també tota la nostra atenció. La nostra serà una política de cura de l’espai públic centrada en la neteja, el manteniment i l’ordre, que facin possibles uns carrers i unes places on els ciutadans s’hi sentin a gust. De què serveixen els grans plans urbanístics, els grans projectes d’ordenació si, un cop duts a terme, no es presta atenció a la qualitat i el manteniment dels carrers, les places i les platges? En la nostra manera de viure la ciutat hi ha el gust per passejar, per fer vida als carrers, per conviure a les places i parcs i per gaudir al màxim l’espai públic. Aquesta manera tan mediterrània de viure la ciutat forma part de la nostra personalitat: al carrer ens relacionem, xerrem, passegem, comprem i celebrem les nostres festes. La millor manera de mantenir aquesta forma de viure és garantint uns carrers nets i un espai públic de qualitat. Hem renovat la contracta de neteja millorant considerablement la neteja diària dels carrers i la recollida de les escombraries. També hem millorat la jardineria i hem incrementat el control de les obres. Però som ben conscients que aquestes milloren requereixen una atenció constant. Cal estar-hi a sobre, dedicar temps i esforços perquè la qualitat i la netedat dels carrers de la ciutat no disminueixi.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 29

En els propers anys durem a terme un pla per introduir més verd urbà a tota la ciutat, així com, per reformar les places i parcs dels anys 80 que encara no hem adaptat als nous temps. Un espai públic de qualitat és un factor determinant per a l’impuls de l’activitat econòmica. Amb uns carrers i places que convidin a estar-hi i a passejar-hi atraurem nou comerç, noves activitats de restauració i noves empreses. Un espai públic de qualitat és, alhora, garantia de major seguretat. Perquè uns carrers amables, que propicien que la gent hi passi més i que fomenten una major activitat econòmica, són també uns carrers més segurs. Per tant, treballarem per un espai públic net, ordenat i segur com el millor dels impulsos a l’activitat comercial, la seguretat, la prosperitat i la vitalitat de la ciutat. I ho farem a tota la ciutat. La nostra serà una política que vetlli pel paisatge urbà, que afavoreixi la identificació amb un territori, reivindicant-ne l’autenticitat, i la singularitat del que ens fa sentir orgullosos de viure a Vilanova i la Geltrú: dels seus diversos eixos urbans, que recullen la història de l’arquitectura, de la ciutat i les persones que han deixat la seva petjada a través de racons i carrers singulars. Treballant per un espai públic amable, aconseguirem convertir-lo en un actiu social i econòmic. Aquesta política també ha de preveure la complicitat del sector privat, els propietaris i la societat civil, així com, noves eines per intervenir en la recuperació d’espai públic, una peça clau en la política de promoció cultural i turística. En aquest sentit, aprovarem i posarem en marxa una nova ordenança de paisatge urbà que contempli nous instruments per afavorir la recuperació i protecció d’aquest paisatge urbà. Serà una norma que reguli i racionalitzi l’ocupació de la via pública per part dels comerços i les activitats de restauració; que reguli els cartells i cartelleres; i que estableixi quins han de ser els usos adequats i el manteniment del mobiliari urbà. A través d’aquesta nova ordenança aconseguirem dotar l’espai públic de la ciutat d’un element addicional de qualitat i manteniment. A més, impulsarem noves campanyes i accions de conscienciació i civisme, treballant colze a colze amb les escoles de la ciutat i amb les famílies. La cura dels carrers i places és cosa de tots, una actitud molt relacionada amb els valors, amb el fet de sentir com a pròpia la ciutat i cuidar-la en conseqüència i que, per això, creiem imprescindible treballar des de la infància. Perquè Vilanova i la Geltrú és una sola i cal cuidar-la tota igual. El nostre model no és el d’aquelles ciutats amb un centre molt cuidat al costat de barrisPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 30

degradats, on passejar i estar al carrer és impossible. El nostre és el model de la qualitat a tot arreu; el dels carrers nets i cuidats a tots els barris com la millor garantia de cohesió social. Volem que sigui una ciutat diversa i única, diferent però harmònica, una ciutat agradable tota ella, que fa sentir els seus habitants orgullosos de formar-ne part i, alhora, responsables de la seva cura. Aquest orgull de ciutat també té molt a veure amb el patrimoni, que fa de Vilanova i la Geltrú una ciutat única i singular. El nostre patrimoni forma part de nosaltres. Ens permet saber qui hem estat i entendre millor la ciutat que som avui. ens comprometem a cuidar aquest patrimoni, a recuperar-lo i a rehabilitar- lo aprovant el nou Pla de catàleg arquitectònic, històric, artístic i natural, actualment en fase de redacció. En els darrers anys hem impulsat la recuperació del Nucli Antic, un barri que dóna personalitat a Vilanova i la Geltrú, generant noves oportunitats per a la promoció i la projecció de la ciutat, per a l’atracció de visitants i de noves activitats econòmiques que dinamitzin els espais recuperats. A aquestes actuacions, afegirem els treballs que ens han de permetre recuperar el sector del Cap de Creu, un barri a on cal intervenir amb els mateixos criteris de nucli antic, dotant-lo de nous espais oberts i equipaments a través de l’impuls del Pla de Millora Urbana que s’ha previst per a la zona. El nuclis antics connecten amb el centre. Però aquest centre és ampli, on els vianants són els protagonistes i amb voluntat de continuar creixent. El centre és un dels grans motors econòmics i convivencials de Vilanova i la Geltrú i és per això que el volem més gran i continuarem estenent la vianalització a més carrers. Alhora és fonamental el seu manteniment. D’aquesta manera, ara que hem aconseguit l’homogeneïtat urbanística de la Rambla, cal estar amatents al manteniment de la seva qualitat urbana. La Rambla és un símbol de Vilanova i la Geltrú, un espai estimat per tots els vilanovins i vilanovines i que ens dota de personalitat pròpia. És un espai en el que cal potenciar l’activitat econòmica i del qual cal tenir-ne cura a parts iguals. Cal continuar rehabilitant els espais del centre. Però la importància comercial de la ciutat va més enllà del centre i, per això, durant els propers anys estudiarem la possibilitat d’impulsar noves reformes urbanes en d’altres eixos i carrers comercials de la ciutat. És el moment d’adaptar-los a les noves necessitats i usos de la ciutadania reforçant, a través de la millora continuada de l’espai públic, el paper de Vilanova i la Geltrú com a capital comercial del Garraf i el Penedès. Un altre dels grans motors econòmics, dels principals actius de Vilanova i la Geltrú és el barri de Mar. És un barri on hi hem invertit molt i en el que hi hem assolit alguns anhels històrics (cobrir el torrent, construir-hi un Institut, arranjar la Rambla, etc). El barri de Mar, després de la reforma integral del PasseigPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 31

Marítim i de La Marina, esdevindrà per fi una unitat, una zona homogènia i amb una visió global. La reforma del passeig i de La Marina suposarà una gran millora en la qualitat de vida dels veïns i, alhora, multiplicarà les possibilitats de projecció i atracció de nova activitat econòmica i turística a la ciutat. A través d’aquesta reforma de la façana marítima i del barri de Mar, impulsarem un gran actiu econòmic de la ciutat. Dotant el barri de nous equipaments de ciutat i d’un espai públic millorat per poder passejar, comprar, relacionar-se… incrementem les seves oportunitats per a la creació de més i noves activitats econòmiques. La proximitat de les platges i la renovació de l’espai urbà dels seu entorn faran d’aquesta zona de la ciutat un nou pol de creixement econòmic. Les platges són un gran actiu per a la ciutat, un factor d’atracció de visitants i de creixement econòmic, a més d’una part indestriable de la personalitat i l’orgull vilanovins i en els propers anys aprofundirem en la seva cura i en el seu manteniment. Esport De la mateixa manera, la pràctica de l’esport és un element fonamental d’identitat per a molts vilanovins i vilanovines (un 30% practiquen algun esport), així com, un factor de cohesió social inestimable i d’implicació i enfortiment del teixit associatiu de la ciutat. Alhora, l’esport és més que mai sinònim de qualitat de vida: millora la salut i l’autoestima, fomenta la participació, genera cultura social i fomenta els valors de l’esforç i del treball en equip. És en aquest sentit, que en els propers anys continuarem fomentant la seva pràctica a totes les edats i facilitant l’accés en igualtat de condicions per a tota la ciutadania, posant un èmfasi especial en l’impuls de l’esport escolar. D’aquesta manera, treballarem de forma coordinada amb AMPA’s i clubs per fomentar que l’esport en les categories d’iniciació pugui ser practicat a les escoles sempre que sigui possible, alliberant, d’aquesta manera, alguns dels equipaments esportius amb major demanda. Impulsarem la pràctica d’esport a l’escola amb entrenadors altament qualificats i recomanats pels clubs, garantint la continuïtat entre la iniciació a l’esport a l’escola i la pràctica posterior de l’esport al club. Així mateix, durem a terme les millores i adequacions de les instal·lacions de les escoles per a l’adient pràctica esportiva. I, alhora, fomentarem un pacte comarcal en aquest sentit per talPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 32

d’evitar la competència entre clubs de les diferents poblacions de la comarca en l’atracció d’esportistes que inicien la seva pràctica. Així mateix, generarem nous espais per a la pràctica esportiva. En els darrers anys s’han fet avenços molt significatius en la construcció de noves instal·lacions. Ara bé, l’elevada demanda esportiva ens aboca a seguir mantenint aquest esforç i és per això que ens comprometem a construir 3 pistes annexes al pavelló poliesportiu de manera imminent. Malgrat això, es tracta d’un esforç que, necessàriament, haurà d’anar més enllà de la construcció de nous equipaments per part de l’Ajuntament, a través de noves maneres de recolzar els clubs amb capacitat per a la construcció de noves instal·lacions; de noves fórmules de finançament dels equipaments com les concessions; sense oblidar la necessitat d’adaptar i millorar els equipaments existents i la millora en la gestió i administració de recursos que es destinen als clubs. Al mateix temps, impulsarem una major obertura de la ciutat a la pràctica esportiva relacionada amb el mar i treballarem en la millora de l’entorn per facilitar els esports de muntanya. A més, tindrem molt present que l’esport pot esdevenir un dels motors econòmics de Vilanova i la Geltrú. El turisme, els serveis i altres sectors de l’economia tenen en l’esport un element de creixement i de creació d’ocupació. Un factor que també fomentarem des de la nostra política esportiva. Cultura La cultura també és un element de projecció i creixement econòmic per a la ciutat. La cultura juga un paper determinant en la identitat dels vilanovins i vilanovines; reforçant el sentiment de pertinença col·lectiu i contribuint al fet que tots els ciutadans se sentin part del projecte comú que és la ciutat. La cultura a Vilanova i la Geltrú són els equipaments, són els esdeveniments i és la gent. És el teatre rehabilitat, el nou auditori, el nou cinema municipal i els festivals de música de l’estiu com el FIMPT o els nombrosos festivals que sorgeixen de la iniciativa ciutadana. El Trapezi; la Festa Major i el Carnaval; i és, també, la tasca de les entitats en el seu conjunt... En els propers anys continuarem impulsant la cultura amb més equipaments: iniciarem la construcció d’una nova biblioteca al barri de Mar; amb més suport a les activitats culturals que tenen lloc a la ciutat; i amb més suport a les entitats de la ciutat: buscant el seu finançament a través de convenis amb entitats privades.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 33

A més, treballarem per una millor relació entre cultura i els equipaments més utilitzats de la nostra ciutat: els centres cívics. En aquest sentit, els centres cívics són i han de ser encara més, equipaments privilegiats per a la creació i difusió cultural a tots els barris. La nostra cultura singularitza la ciutat, dota de personalitat pròpia Vilanova i la Geltrú i és generadora d’una identitat compartida. Però, alhora, la cultura pot ser una font de prosperitat i de projecció exterior de a la ciutat. És per això que treballarem per donar a conèixer cultura vilanovina més enllà de la comarca. Existeix un cert tipus de turisme de molta qualitat i vinculat a la cultura, a les festes i activitats culturals, que pot ser una gran oportunitat de creixement per a la ciutat. Vilanova i la Geltrú té molt camp a córrer en aquest àmbit i nosaltres el potenciarem al màxim. En definitiva, en els propers anys continuarem treballant per l’ordre, la qualitat i la neteja dels carrers, les places i les platges; per la cura i recuperació del patrimoni. Ara bé, no podrem fer-ho sense els ciutadans. En la cura de carrers i places, el respecte i manteniment del patrimoni tots hi tenim molt a veure. És una responsabilitat compartida. I continuarem impulsant l’esport i la cultura, factors de cohesió i identitat que també requereixen de tots. Tant l’esport com la cultura vilanovins serien ben poca cosa sense la feina i la tasca de les entitats, i sense la implicació i l’estima de la ciutadania. Aquests elements contribueixen a consolidar l’orgull vilanoví. L’orgull de viure a una ciutat per ser passejada i viscuda al carrer. Una ciutat amb un patrimoni ric i cuidat, reflex i herència de la seva història. I una ciutat amb una vocació esportiva i cívica fortes, amb una tradició cultural diversa i pròpia que hem de protegir. LES NOSTRES PROPOSTES EN ESPAI PÚBLIC, ESPORT I CULTURA 1.- La introducció de més verd urbà amb espècies autòctones i amb criteris de sostenibilitat econòmica i ambiental: • Reforma del Parc Ribes Roges • Reforma del Parc Quadra d’EnvejaPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 34

• Nou Parc al barri de la Collada • Reforma de la plaça Pobles d’Espanya • Reforma de la bosquina de Mas Seró al Molí de Vent • Reforma de la plaça de la Sardana 2.- L’estudi i la millora de les condicions d’accessibilitat als parcs i jardins perquè puguin ser gaudits per a tothom. 3.- La ubicació de panells informatius en tots els parcs i jardins identificatius dels arbres més característics de cada parc. 4.- L’aprovació d’una Ordenança de paisatge urbà. 5.- L’aprovació del Nou Pla de Catàleg del Patrimoni Arquitectònic, Històric, Artístic i Natural. 6.- La recuperació / rehabilitació del sector del Cap de Creu a través un Pla de Millora Urbana. 7.- Les reformes urbanes en eixos i carrers comercials de la ciutat del centre i d’altres zones, també actuacions de microurbanisme per tal de millorar través de nous mobiliaris o del tractament del verd urbà espais de la ciutat. 8.- La finalització de la reurbanització de l’Avinguda Vilafranca. 9.- La construcció del vial de connexió del Fondo Somella i Santa Maria 10.- La millora de les entrades de la ciutat, amb tractament d’aspectes paisatgístics i de cura de l’espai públic, en especial l’accés a la ciutat per l’avinguda Eduard Toldrà, fent un tractament com el que hem fet a la Ronda Ibèrica. 11.- La vianalització del carrer Llibertat entre la via del tren i la plaça Immaculada Concepció com a eix comercial, amb l’ampliació del pas sota la via del tren per a vianants. 12.- La continuació del procés de vianalització del centre de la ciutat: carrer Lleida, carrer Vapor, etc... 13.- La reforma integral del Passeig Marítim i La Marina a través del desenvolupament d’un Pla de Millora Urbana 14.- Les actuacions globals a la façana marítima: aparcament alternatiu a la platja del Far, millora dels accessos al port, vetllar per l’execució del projecte d’urbanització de la plaça del Port.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 35

15.- L’eliminació de barres arquitectòniques. VNG sense barreres: continuarem eliminant les barreres arquitectòniques de la via pública, per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat amable i compromesa amb les persones amb mobilitat reduïda. 16.- La redacció del Pla Renovació voreres a tots els barris de la ciutat. 17.- L’execució d’un Pla de millora d’asfaltats a tots els barris de la ciutat. 18.- El treball amb els centres educatius en la lluita contra l’incivisme urbà. 19.- Seguir vetllant per la coordinació i millora dels usos dels espais públics de la ciutat, per tal d’evitar el conflicte i promoure la convivència. 20.- L’elaboració dels anomenats “Plans de Barri” on, juntament amb les AV, definirem les actuacions en matèria de via pública que cal dur a terme i el seu calendari d’execució. 21.- L’elaboració d’un protocol o pla conjunt amb les empreses de serveis (telefonia, llum, etc.) per eliminar les connexions àrees de la ciutat, com ara al barri de la Collada. 22.- L’impuls de les polítiques d’estalvi energètic: • Pla energètic municipal per a la utilització d’energies renovables i estalvi energètic, començant pels edificis municipals. • Continuar adaptant el que resta d’enllumenat públic sota criteris d’estalvi energètic. • Finalitzar el programa d’adaptació de pas de aforament a comptadors. • Campanyes de conscienciació d’estalvi d’aigua. • Continuar optimitzant la xarxa d’abastament d’aigua potable mitjançant el control exhaustiu de pèrdues i la millora de la xarxa de distribució. • Realitzar auditories mediambientals i establiment d’indicadors de qualitat de la ciutat. • Fomentar polítiques de reciclatge domèstic i industrial 23.- Continuar tenint cura de les platges: • Aposta clara i decidida en la millora continua de les platges. • Continuar impulsant auditories de qualitat en els serveis. • Continuar treballant per l’obtenció dels diferents certificats espanyols i europeus de qualitat: EMAS, ISO, Banderes Blaves, etc. • Introducció d’un servei d’àmbits familiars culturals i educatius a les platges.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 36

• Seguir eliminant les barreres per a la mobilitat a les platges. 24.- Vetllar per al compliment de la normativa de protecció d’animals, a més de promoure campanyes contra l’abandonament i de cens d’animals. 25.- La prohibició dels circs amb animals. 26.- L’impuls de l’esport escolar: treballarem de forma coordinada amb AMPAs i clubs per fomentar que l’esport en les categories d’iniciació pugui ser practicat a les escoles sempre que sigui possible. 27.- L’arranjament de les instal·lacions de les escoles per adequar-les a la pràctica esportiva. 28.- L’elaboració d’un pacte comarcal per al foment de l’esport escolar. 29.- La construcció de tres pistes annexes al pavelló poliesportiu. 30.- L’adequació de les instal·lacions esportives municipals, mantenint la seva qualitat, per tal d’ampliar el nombre d’activitats practicables, 31.- La cerca de noves maneres de recolzar els clubs amb capacitat per a la construcció de noves instal·lacions. 32.- L’impuls de noves fórmules de finançament dels equipaments. 33.- L’impuls de la pràctica esportiva relacionada amb el mar i la platja. 34.- L’ampliació del Pla d’Activitat Física, Esport i Salut (PAFES) per tal de fer- lo arribar a un major nombre de practicants. 35.- La millora de l’entorn per facilitar l’esport de muntanya. 36.- La construcció d’una biblioteca al barri de Mar. 37.- La programació i coordinació de la totalitat de les publicacions municipals des d’una perspectiva integradora i transversal. 38.- El treball conjunt amb les entitats que proposen el projecte de la Casa de la Festa per tal de preservar, promoure i difondre les nostres festes tradicionals. 39.- La revisió del projecte de la Vela per tal de vincular lactivitat daquest centre a la programació estable de circ a la ciutat. 40.- Continuar treballant per completar el Pla Local dEquipaments Culturals, especialment en lelaboració del projecte del Teatre-Auditori, amb vocació dePROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 37

lideratge comarcal pel que fa a la difusió de les arts escèniques de mitjà i gran format. 41.- L’estudi i desenvolupament de la rehabilitació de l’antiga església dels Josepets. 42.- Estudiar un nou model de gestió dels equipaments de difusió cultural, com el Teatre Principal, la Sala i l’Auditori, de manera que es garanteixi una tasca més àgil, eficaç i autònoma. 43.- Garantir i reforçar una programació de qualitat estable d’arts escèniques i visuals que s’adreci als diversos públics de la ciutat, a través dels equipaments culturals de ciutat i a tots els barris, aprofitant, especialment, la infraestructura i la xarxa relacional dels centres cívics. 44.- La millora de l’oferta del patrimoni cultural, d’acord amb la tasca del Patronat de l’Organisme Autònom de Patrimoni Víctor Balaguer, per tal d’establir-ne les línies de desenvolupament i creixement necessàries. 45.- La consolidació, difusió i conservació el nostre cicle festiu com una de les mostres d’identitat més importants de les que gaudim. 46.- L’assumpció de la capitalitat cultural en el territori d’influència. 47.- Situar la ciutat en les xarxes municipals i circuits del país que treballen per la promoció de la cultura. 48.- La utilització de l’oferta cultural com una eina de promoció de ciutat. 49.- La intermediació entre les entitats culturals de la ciutat i les entitats financeres per a la millora del finançament de les activitats de les entitats a la ciutat. 50.- L’inici d’una línia específica de treball amb les escoles i instituts de la ciutat adreçada al coneixement de la història i cultura de la ciutat entre els infants i els joves.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 38

4. COHESIÓ SOCIAL: UNA CIUTAT D’OPORTUNITATS En els darrers anys hem treballat amb l’objectiu de fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat en la qual s’hi viu bé. La qualitat de vida de tota la ciutadania ha estat la nostra màxima aspiració i una constant en el nostre treball diari. És amb aquest objectiu que hem fet més escoles i que hem aconseguit equilibrar l’oferta i la demanda de places de P3; que hem assolit la xifra de 15.000 usuaris de teleassistència o, dit d’una altra manera, que 15.000 famílies vilanovines visquin més tranquil·les perquè saben que si els seus éssers estimats tenen una emergència seran atesos immediatament; o que hem construït i posat en marxa la nova Plataforma de Serveis a la Dependència, que permetrà respondre a una necessitat cada cop més estesa a la nostra ciutat: la de les famílies amb algun membre amb dependència. Aquest objectiu té molt a veure amb l’aspecte físic de la ciutat, amb uns carrers i unes places agradables i netes; amb una oferta cultural rica i diversa; amb un patrimoni cuidat, però també i, per sobre de tot, amb més i millors equipaments i serveis públics essencials. És per això que ens comprometem a continuar tirant endavant polítiques de benestar a la ciutat, així com, a incrementar-ne la seva qualitat. La nostra feina per incrementar la qualitat de vida de tots els vilanovins va més enllà del context econòmic o, millor dit, continua anant endavant malgrat el context econòmic. En moments de dificultats és molt fàcil apel·lar a les retallades en nom de l’eficiència econòmica. Ara bé, som conscients del perill que aquestes retallades suposarien per a la qualitat de vida dels vilanovins i vilanovines i no farem ni un pas enrere en les polítiques socials dutes a terme. I no només això, sinó que continuarem treballant per fer més i millors polítiques de benestar. El nostre objectiu segueix sent construir una Vilanova i la Geltrú millor i on tothom pugui viure bé. A Vilanova i la Geltrú tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor i és en aquest sentit que l’educació és una de les nostres prioritats. Es tracta, sens dubte, del puntal de la igualtat i, alhora, de la llibertat personal. Amb més i millor educació les possibilitats per afrontar situacions de crisi amb garantia de sortir-se’n es multipliquen. I amb més i millor educació s’incrementen les opcions de vida.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 39

En els darrers quatre anys hem fet un gran pas endavant amb la creació de l’Institut Municipal d’Educació i Treball (IMET) i ara és el moment de consolidar- lo com el referent municipal en les polítiques educatives i ocupacionals. Amb aquesta idea augmentarem el nombre i la diversitat de cursos adreçats a persones en atur amb propostes adaptades a la realitat del moment i a les necessitats del mercat laboral, alhora que ampliarem els diferents serveis de l’IMET amb opcions on line que permetin arribar a més gent sense suposar un cost elevat. D’aquesta manera no només respondrem a situacions de necessitat ocasionades conjuntures econòmiques adverses, sinó que evitarem que es tornin a reproduir en el futur. D’altra banda, la ciutat necessita nous equipaments educatius i, en aquest sentit, treballarem i vetllarem perquè la Generalitat construeixi un nou edifici per a l’escola Pasífae; un nou edifici per a l’Escola Oficial d’Idiomes i per als serveis educatius, alhora que començarem els treballs per a la construcció d’un nou institut a la ciutat. Tots els infants i joves de la ciutat han de tenir les mateixes oportunitats i la mateixa qualitat en l’educació rebuda. Tot i que en la qualitat de l’educació els equips docents són allò imprescindible, els mitjans físics i un entorn agradable i adequat per a l’ensenyament també són fonamentals. És per això que des del govern de la ciutat hem treballat per la construcció dels equipaments educatius necessaris, fins i tot, avançant els recursos a la Generalitat quan ha calgut. Ara, quan l’educació esdevé més que mai un instrument de lluita contra la crisi i de garantia de futur, seguirem lluitant perquè la ciutat disposi dels centres educatius adients a les seves necessitats. Aquesta premissa ens obligarà a planificar el futur i a preveure les necessitats de nous centres a la ciutat en els propers anys, de manera que no es trenqui l’equilibri aconseguit entre l’oferta i la demanda de places. D’altra banda, el nostre compromís amb una escola de qualitat per a tothom ens portarà a continuar tirant endavant la política d’escola inclusiva i d’empresa inclusiva, que tants i tan bons fruits està donant en el procés formatiu i en la posterior inserció laboral de les persones amb discapacitat. Així, en els propers anys incrementarem els recursos adreçats a l’atenció de persones amb discapacitat intel·lectual, i iniciarem un nou projecte a la comarca que permeti millorar el pas entre l’institut i el món del treball, a partir d’un Programa de Qualificació Professional Inicial (PQPI) adaptat per a persones amb discapacitat. A més, continuarem aprofundint en l’equiparació entre l’escola pública i la concertada, fomentant per igual la qualitat. I, un cop consolidada la zonificacióPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 40

escolar i si la valoració és positiva ampliarem el sistema a l’educació secundària obligatòria. També posarem en marxa un projecte d’itineraris escolars protegits, espais de la ciutat especialment pensats perquè els infants puguin anar sols a l’escola i que comptarà amb la implicació de centres, famílies i comerciants. Amb l’educació ens hi juguem el futur dels nostres infants i, no només això, sinó també el futur de la ciutat i el país. És per això que no cedirem davant possibles retallades imposades des del govern de la Generalitat. Els serveis i equipaments públics no són un negoci i, per tant, no s’han de gestionar com a tals. L’objectiu del serveis públics de qualitat va molt més enllà del benefici econòmic: és la qualitat de vida, la garantia de viure bé als ciutadans i ciutadanes. No és quelcom quantificable, però, en tot cas, per a nosaltres és cabdal i, sobretot, està molt per sobre de qualsevol consideració de caire econòmic. A Vilanova i la Geltrú tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor i és per això que tothom ha de poder accedir a una millor atenció sanitària ben a prop de casa. Aquest és el motiu pel qual lluitarem per fer del nou hospital una realitat: de les reivindicacions ciutadanes als plànols, i dels plànols a la pedra i als serveis hospitalaris de qualitat. El concurs d’idees per al futur centre ja està adjudicat i aturar-lo seria fer marxa enrere en una necessitat fonamental per la ciutat i la comarca. En molts pocs anys hem d’aconseguir fer aquest gran pas, cabdal per al futur dels vilanovins i vilanovines. Vilanova i la Geltrú ha estat molt injustament tractada pel que fa els equipaments de salut. Teníem i continuem tenint una necessitat inqüestionable: un hospital d’aguts a la capital de la comarca, amb una població creixent, a la que cal atendre des de la proximitat. En els propers anys el nou hospital ens ha de permetre acostar l’atenció hospitalària a les llars vilanovines i afrontar les necessitats futures amb garanties i amb visió de territori. El nou hospital ha de ser una de les majors fites aconseguides per la ciutat en els propers anys. Un equipament que és de justícia que la ciutat tingui i pel qual molts vilanovins i vilanovines han lluitat durant molts anys. Nosaltres hem escoltat i hem tramès al govern de la Generalitat la necessitat i la demanda dels ciutadans. Ens hem arriscat i hem treballat de valent per fer possible un equipament clau per al benestar present i futur dels ciutadans, mentre que d’altres dubtaven i no contribuïen gaire a la lluita per un nou hospital. Ara, continuarem lluitant de forma incansable i vetllarem perquè el nou hospital sigui una realitat. La qualitat de vida a la ciutat està, sense cap mena de dubte, moltPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 41

per sobre de decisions preses sense el coneixement adient de les nostres necessitats. En els propers anys lluitarem per tenir aquest nou hospital, però ens proposem d’anar a més. En l’àmbit de la salut no hi ha lloc per l’autocomplaença i hem de continuar avançant. Al nou hospital l’hauran d’acompanyar altres mesures que contribuiran a fer més efectiva l’atenció sanitària i a incrementar-ne la seva qualitat. És en aquest sentit que incorporarem usuaris dins les comissions de qualitat dels centres de salut amb els professionals i que crearem el Consell Municipal de Serveis Socials i Salut. A través d’aquests organismes, la veu dels usuaris serà escoltada i, per tant, esdevindran instruments de gran utilitat per a la millora dels serveis. A més, som conscients de la necessitat de millorar l’atenció a les persones que pateixen malalties mentals a la ciutat. Treballarem perquè la Generalitat reconegui aquest dèficit, alhora que impulsem mesures com tenir més llits d’urgència o fomentar programes per a la inserció laboral i per a la informació a les escoles. En els darrers anys hem fet una gran aposta per l’atenció integral en els serveis de salut i en les polítiques socials. Així, la política de salut, les accions d’atenció a la dependència, les polítiques socials, preventives, educatives i assistencials formen part d’un tot i són totes parts d’un mateix projecte. És una atenció global que ha contribuït a incrementar la qualitat dels serveis, que ens ha fet referents i a la qual donarem major èmfasi. És en aquest sentit que continuarem avançant en l’impuls d’una finestreta única per als serveis de salut i els serveis socials, de manera que puguem respondre a la vegada i amb la màxima rapidesa a les urgències sanitàries i socials en els casos en què ambdues van de la mà. A través de l’IMET, impulsarem programes de reciclatge i de formació en les noves professions demandades en el marc dels nous serveis de salut a la ciutat. Perquè per garantir millor atenció i més serveis necessitarem nous professionals, i professionals més formats. D’aquesta manera, oferirem més atenció sanitària, de més qualitat i, alhora, generarem més oportunitats laborals a la ciutat. Fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat que fomenti la salut en tots els àmbits, aquest és el nostre objectiu. Volem una ciutat que impulsi la salut en la hostaleria i la restauració, en l’esport, en la gent gran, en la mobilitat, en l’oci, en la feina... La salut com a component imprescindible de la qualitat de vida ha de ser un puntal de totes i cadascuna de les polítiques que s’implementin a la ciutat.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 42

A Vilanova i la Geltrú tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor i això implica, també, estar atents als nous reptes que suposa, per a les persones i per a les famílies, l’allargament de la vida i les situacions de progressiva pèrdua d’autonomia i de dependència. És per això que, un cop posada en marxa la Plataforma de Serveis a la Dependència és el moment de millorar els serveis buscant noves solucions i noves tecnologies d’atenció a les dependències potenciant la relació entre els serveis d’atenció social i la UPC, un camp que, alhora, pot multiplicar les oportunitats de creixement econòmic de la ciutat. A Vilanova i la Geltrú tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor. És per això que continuarem estant al costat de la gent que pitjor ho està passant amb la crisi econòmica. Amb els ciutadans i ciutadanes que d’un dia a l’altre s’han vist a l’atur o amb una hipoteca que no podien assumir… Continuarem incrementant els ajuts a aquestes necessitats socials sobrevingudes, treballant perquè ningú no perdi el tren de la qualitat de vida. En l’època de la globalització, del món interconnectat, ple de riscos i incerteses en què vivim, qualsevol pot caure en situacions de necessitat que no preveia. Som plenament conscients i treballarem per fer front amb la màxima rapidesa a aquestes situacions d’urgència, per evitar que cap família ni cap persona quedi fora de la societat, de la ciutat. Alhora, en la societat, en la ciutat globalitzada i interconnectada creix la inseguretat. La inseguretat econòmica i social, però també la inseguretat als carrers i places, incrementada en alguns aspectes per la crisi. En els darrers anys hem treballat per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat més segura, una ciutat que es pugui gaudir i passejar en la seva totalitat, sense carrers i places aïllats, quelcom alhora molt relacionat amb la cura de l’espai públic. I en els propers anys ens comprometem a seguir treballant per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat segura en tota la seva extensió, a tots els barris amb la posada en marxa de la policia de proximitat. Una mesura molt relacionada amb el benestar i la qualitat de vida, que fa de la seguretat una política social més. Són els més febles els que més pateixen la inseguretat. És en aquest sentit, que continuarem impulsant les polítiques socials. Perquè aquestes també contribueixen a una societat més segura. En el món actual, la seguretat va molt més enllà de la policia i consisteix, també, a garantir des de la ciutat més serveis i equipaments de qualitat, així com, més mecanismes per fer front a situacions econòmiques o familiars difícils i imprevistes. Una ciutadania que té darrera una ciutat que la protegeix en situacions complicades és una ciutadania més segura.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 43

Les polítiques socials són un dels pilars fonamentals del nostre projecte de ciutat, de la nostra proposta per a la Vilanova i la Geltrú dels propers anys. Continuarem estant al costat de la gent, fent més fàcil el dia a dia de tothom i atenent amb la major cura i atenció les situacions especialment complicades. Ho farem, en primer lloc, per convicció. Perquè no creiem en una Vilanova i la Geltrú que contingui al seu interior diverses ciutats: la dels que més tenen i la dels que menys tenen; la dels que tenen feina i la dels que no en tenen; la dels que poden accedir a una sanitat de qualitat i la dels que no poden… sinó en una ciutat amb serveis públics i igualtat d’oportunitats per a tots i totes. Creiem i volem una Vilanova i la Geltrú única. I la ciutat única per la que treballem és radicalment el contrari de la ciutat d’aquells que propugnen el model de les diverses ciutats dins la ciutat, dels que propugnen la ciutat dividida, separada en funció de la procedència dels seus habitants. En els darrers anys Vilanova i la Geltrú ha acollit ciutadans d’arreu del món. Es tracta d’un fenomen comú a la majoria de ciutats catalanes i que hem de gestionar amb responsabilitat i serietat pel bé del conjunt dels vilanovins i vilanovines. I l’únic camí possible, en aquest sentit, és el del treball per la integració i la interculturalitat, el respecte per la diferència en el marc del respecte per unes normes i principis compartits, aquells fixats per la democràcia. Vilanova i la Geltrú ha estat tradicionalment una ciutat d’acollida. Una ciutat que ha acollit i que, alhora, ha fet sentir els nouvinguts part activa de la ciutat, que l’han sentit seva i han acabat sent un més en la comunitat. Al llarg del temps ha estat això el que ha donat a la ciutat la riquesa cultural i social de què avui tots gaudim. La nostra ciutat, rica i diversa, és en bona mesura resultat d’una barreja històrica que s’ha produït en harmonia i sense enfrontaments. Ara aquest torna a ser el repte. Un repte que afrontarem, novament, a través de l’aposta per la convivència, pel civisme i per la solidaritat. En comptes de discursos incendiaris i irresponsables, de la separació i la discòrdia, proposem treballar amb la màxima responsabilitat perquè Vilanova i la Geltrú segueixi sent una unitat, una ciutat estimada per tots els seus ciutadans i amb una forta identitat col·lectiva. Vilanova i la Geltrú ha de ser una sola ciutat amb equipaments i serveis de qualitat per a tothom i a tots els barris. I una única ciutadania amb accés als serveis i equipaments de qualitat independentment de la seva situació econòmica. Aquesta és la nostra aposta ideològica. És en els moments de majors dificultats econòmiques quan els ciutadans més suport necessiten. És per això que en els propers anys seguirem al costat de laPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 44

gent. Amb mesures concretes que ajudin a superar situacions difícils però, també, treballant per una ciutat que els ofereixi més oportunitats de millora. És en situacions difícils quan certs membres de la societat requereixen una major atenció per veure els seus drets plenament garantits i la seva qualitat de vida assegurada. És en aquest sentit que no deixarem de banda la joventut, les dones i la gent gran. A Vilanova i la Geltrú tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor ens comprometem a escoltar més la veu dels joves de la ciutat amb la creació d’un Consell Municipal de la Joventut; i a impulsar polítiques d’emancipació que, tenint en compte la realitat dels joves de la ciutat, facilitin la plena incorporació dels joves al món laboral i l’accés a l’habitatge. Com que defensem la idea que tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor ens comprometem, també, a estar treballar per la igualtat real i efectiva entre dones i homes en tots els àmbits, amb nous mecanismes que lluitin contra la pèrdua de talent femení i aprofundint en la lluita contra la xacra social que significa la violència contra les dones. Com que defensem la idea que tots hem de tenir l’oportunitat de viure millor ens comprometem a estar al costat de les persones grans, atenent la diversitat de situacions. La gent gran no pateix només situacions de dependència sinó que, en un gran nombre està plenament activa. Les persones grans són un actiu molt valuós per la ciutat. Vilanova i la Geltrú necessita de la seva experiència i coneixements i per això potenciarem la implicació i la participació de les persones grans en tots els àmbits de la vida social. Les polítiques de benestar són, alhora, polítiques per fer de Vilanova i la Geltrú una ciutat plena d’oportunitats. Amb unes polítiques socials adients contribuirem a multiplicar les opcions de creixement personal de la ciutadania però, també, les nostres opcions de creixement col·lectiu. Una ciutat amb més benestar i qualitat de vida és una ciutat en què la gent vol viure i vol treballar, una ciutat on s’instal·len noves empreses i emprenedors, una ciutat amb més actius de futur. En la nova economia el benestar no és enemic del creixement, tot al contrari, a major benestar major creixement. El benestar i el creixement van de la mà i en els propers anys treballarem perquè a Vilanova i la Geltrú siguin ambdós majors que mai. Alhora, les polítiques de benestar són imprescindibles per fer més ciutat, per generar més identitat, més estima i major sentiment de pertinença. Garantirem més serveis perquè els vilanovins i vilanovines visquin millor, perquè vulguin continuar vivint a Vilanova i la Geltrú i perquè se sentin orgullosos de la ciutat on viuen.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 45

Estem convençuts que aquest és el camí. Perquè viure bé a la teva ciutat et fa sentir orgullós i et fa sentir part d’ella. Viure bé a la teva ciutat t’impulsa a estimar-la més, a defensar-la, a ser més responsable amb tot el que t’ofereix i a contribuir a fer-la millor. Nosaltres farem possibles més i millors serveis i equipaments a la ciutat però aquests no seran possibles sense la responsabilitat de tots. En el seu ús, en el seu manteniment, en la seva cura i en la seva defensa. La Vilanova i la Geltrú que et dóna més oportunitats i més benestar és una responsabilitat col·lectiva. En moments difícils en què calen solucions, en moments d’incertesa en què cal seguretat, nosaltres som la garantia del benestar i de la qualitat de vida a Vilanova i la Geltrú. Ho hem demostrat en els darrers anys. Hem aconseguit grans fites i millores per la ciutat que molts posaven en dubte. Mai no ens vam resignar, hem lluitat per allò en què creiem. Hem treballat amb rigor i amb serietat per fer possible una ciutat més amable, agradable i propera. I ho continuarem fent perquè creiem fermament en la ciutat i en els vilanovins i vilanovines. Són, sens dubte, el millor actiu de futur, el nostre aval d’èxit. Per això seguirem al seu costat, atents a les demandes i els problemes, responent a les necessitats de les famílies més afectades per la crisi, i treballant sense treva per la seva qualitat de vida. LES NOSTRES PROPOSTES EN COHESIÓ SOCIAL 1.- La consolidació de l’IMET com a instrument que permet treballar de forma global per la formació, l’educació i l’ocupació a la nostra ciutat. 2.- L’augment del nombre i la diversitat de cursos adreçats a persones en atur, amb propostes adaptades a la realitat i les necessitats del mercat laboral, 3.- Treballar per la construcció del nou edifici per a l’escola Pasífae. 4.- Treballar per la construcció del nou edifici per a l’Escola Oficial d’Idiomes i per als serveis educatius. 5.- L’inici dels treballs per a la construcció d’un nou institut a la ciutat. 6.- L’impuls de programes que facilitin el pas de l’educació obligatòria a la post- obligatòria: tastets d’oficis; salons i fires educatives a la ciutat...PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 46

7.- L’impuls de l’adequació de la formació post-obligatòria, especialment dels cicles formatius, amb les necessitats del món laboral sobretot pel que fa als sectors econòmics emergents. 8.- Introducció d’alternatives que permetin als ciutadans i ciutadanes de VNG suportar més fàcilment la situació econòmica actual. Un exemple daquestes alternatives seria el sistema de moneda local, en funcionament a diferents ciutats europees i daltres continents. 9.- La potenciació d’espais de lleure i oci amb monitors voluntaris de manera que es fomenti l’associacionisme educatiu. 10.- L’ampliació de l’escola d’adults per incentivar la formació i la continuïtat dels estudis. 11.- El foment dels principis de les ciutats educadores: l’educació com a pilar de la convivència i, per tant, motor del progrés i de la cohesió social. 12.- L’increment dels recursos per a la formació i inserció laboral de les persones amb discapacitat intel·lectual i amb malalties mentals. 13.- L’extensió de la zonificació escolar a l’educació secundària obligatòria. 14.- La creació del projecte de camins escolars protegits, itineraris segurs per a infants en el trajecte de casa a l’escola. 15.- L’ampliació i l’aprofundiment en el programa d’educació sanitària i educació en valors, sensibilització i foment d’hàbits saludables a les escoles, instituts i centres comunitaris. 16.- La implantació del II Pla Local de Prevenció en Drogues. 17.- El manteniment i la millora del sistema de distinció per a les cuines de menjadors col·lectius promotores de l’alimentació mediterrània, així com per a aquells restaurants que ofereixin a la seva carta de menús saludables i dietes especials. 18.-. La promoció d’estils de vida saludables des dels Centres d’Atenció Primària, les instal·lacions esportives municipals, la Unitat de Medicina Esportiva, les entitats esportives, les entitats lúdiques, els centres cívics... 19.- Liderarem i vetllarem per la construcció i posada en marxa del nou hospital. Mentre això no sigui una realitat, reclamarem la millora dels serveis existents actualment, de manera que puguin cobrir les demandes de la població.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 47

20.- Aprofundirem i seguirem desenvolupant el projecte del Centre d’Atenció Primària Integral Baix-a-Mar. Avançarem en la línia de les relacions intergeneracionals, entre els infants i la gent gran. 21.- La implementació del model de finestreta única en l’atenció integral dels serveis de salut i socials per tal d’orientar i facilitar els tràmits. 22.- Continuarem fomentant la col·laboració entre els diferents municipis de la comarca en tot allò referent a la promoció i protecció de la salut i a la prevenció de la malaltia. 23.- L’increment de la coparticipació i coresponsabilitat de la ciutadania en els sistemes de salut i social, a través de programes de foment de l’autonomia personal i creant espais que fomentin la seva participació i potenciant la seva incorporació als òrgans de seguiment i millora dels centres de salut i socials. 24.- La creació del Consell Municipal de Serveis Socials i Salut, un òrgan obert i ampli de reflexió, debat i participació de la ciutadania a la ciutat. 25.- La millora de l’atenció a les persones que pateixen malalties mentals. 26.- La millora dels processos d’atenció específics en les patologies cròniques en l’àmbit local. 27.- La creació de nous programes de reciclatge i formació en les noves professions demandades en els nous serveis de salut i serveis socials oferts a la ciutat. 28.- El desplegament i la millora contínua dels serveis específics locals d’atenció a la dependència. 29.- Seguirem treballant en el desenvolupament de la Mesa d’Entitats Socials, adaptant les seves activitats a les necessitats de la població de la ciutat, i ampliant les entitats adherides. 30.- La creació, de manera coordinada amb la Mesa d’Entitats, d’una borsa de voluntariat social, alhora que creem el carnet del voluntari com a un reconeixement a la tasca social i civil del voluntariat 31.- L’increment dels ajuts a les necessitats socials sobrevingudes, siguin de precarietat econòmica o d’altres tipus. 32.- Seguirem treballant en el desenvolupament del Pla Local Estratègic de Inclusió Social, comptant amb tots els agents i entitats implicades a la ciutat.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 48

33.- Seguirem impulsant els programes d’atenció i suport a la família des de la proximitat i la coordinació amb els agents socials. 34.- La posada en marxa de la policia de proximitat. En aquest àmbit també treballarem per dotar la Policia Local d’unes noves instal·lacions a un altre indret de la ciutat per millorar les condicions d’atenció a la ciutadania i de treball dels agents. 35.- Seguirem treballant en el desenvolupament del programa d’intervenció basat en mesures alternatives que, en base a la responsabilització de les persones infractores, estableix mesures educatives i/o en benefici de la comunitat. 36.- La creació d’un Consell Municipal de la Joventut. 37.- L’activació de nous mecanismes contra la pèrdua de talent femení. 38.- El foment de nous instruments de conciliació de la vida laboral, personal i familiar. 39.- La potenciació de la implicació i participació de les persones grans en tots els àmbits de la vida de la ciutat. 40.- Conjuntament amb la regidoria de la gent gran, estudiarem la possibilitat d’identificar els usuaris de la Targeta Activa segons els nivells de renda. Cal arribar a la gratuïtat del transport públic per aquells usuaris amb rendes baixes. 41.-Treballarem per garantir els drets i les oportunitats dels infants i adolescents de la nostra ciutat, considerant-los com a ciutadans del present i com a subjectes de dret per sí mateixos. 42.- L’avenç en la implementació dels protocols de prevenció, detecció i atenció a les víctimes de tot tipus de maltractaments infantils i de gent gran, així com a les víctimes de violència de gènere. 43.- L’ampliació en les actuacions d’acollida de la població nouvinguda, sigui quin sigui el seu origen, facilitant el coneixement mutu i les interrelacions, per tal d’afavorir la convivència entre la ciutadania basada en els drets i deures compartits. 44.- La millora de la convivència i el civisme en els diferents barris de la ciutat a través de projectes basats en la situació específica de cadascun d’ells. 45.- La potenciació del Servei de Mediació Comunitària i Intercultural.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 49

46.- La potenciació de la Comissió de l’Espai Públic com a òrgan de treball interdepartamental de revisió i actualització de les normatives municipals, així com d’espai de debat sobre els usos dels espais ciutadans per a diferents tipus d’activitats i col·lectius.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 50

5. UNA ADMINISTRACIÓ MUNICIPAL MÉS PROPERA, TRANSPARENT I INNOVADORA El món en el que vivim canvia constantment. Per aquesta raó, les polítiques que avui s’implementen no són les mateixes que fa 20 anys. Amb tota seguretat d’aquí a 20 anys la nostra societat també haurà experimentat canvis considerables i, per tant, requerirà d’altres formes de fer política. Òbviament, no podem saber com serà aquest món demà, però sí que el podem preveure. I cal actuar d’acord amb aquestes previsions en la direcció que suposi millores en les condicions de vida de la ciutadania. Avui dia, la política s’entén com una activitat intel·ligent capaç de renovar els seus conceptes i les seves pràctiques de poder i d’adaptar-les a les noves necessitats de la societat. La política portada a terme des de l’administració més propera al ciutadà -des d’un ajuntament- pot esdevenir una força de transformació social que, en certa manera, recuperi la idea de la llibertat com a no dominació. Des d’aquest punt de vista i seguint l’ideal del republicanisme cívic, impulsarem i promocionarem l’existència d’espais públics per a la participació i deliberació, des de les mateixes dependències municipals, i que han de ser capdavanteres en aquest sentit. És el moment d’enfortir el concepte de ciutadania, amb una ampliació del concepte d’espai públic. I des de l’Ajuntament treballarem al respecte. Entenem que el fet d’aplicar els principis socialdemòcrates en la gestió pública és bàsic per lluitar contra les desigualtats creades per l’economia neoliberal. La defensa democràtica dels drets del territori és una tasca que hem portat a terme des del govern municipal en els darrers anys i en la qual ens comprometem a continuar aprofundint. Corren temps de canvis, també temps difícils i cal, doncs, continuar la feina feta fins aquest moment a Vilanova i la Geltrú, que és molta, però que encara serà més. Un ajuntament és un dels principals fonaments del sistema democràtic, i cal una administració eficaç, transparent i propera al ciutadà. Sovint existeix la concepció que els governs locals no són importants per la seva dependència d’administracions superiors. És una idea molt allunyada de la realitat i que no té en compte la importància de la proximitat i delPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 51

coneixement directe de la realitat per fer de la política una eina eficaç en la solució dels problemes de la ciutadania. La idea de l’excessiva gerencialització dels ajuntaments per part dels seus responsables polítics és una altra de les percepcions contra la qual cal treballar. Amb polítiques actives que pensin en clau estratègica es pot acabar amb aquest fals tòpic que els governs locals es dediquen només a tasques executives. En els propers anys ens comprometem a fer que el govern de Vilanova i la Geltrú sigui, en aquest sentit, exemplar i capdavanter. Des del nostre punt de vista, és el moment de plantejar un seguit de millores en el funcionament de l’administració local que, per un costat, permetin acostar i implicar els vilanovins i vilanovines en les decisions de ciutat i, per un altre, possibilitin l’estudi i la reflexió sobre el funcionament intern de l’administració municipal i contribueixin a la seva millora. En els darrers anys hem treballat per dotar Vilanova i la Geltrú d’una administració local sensata, que funcioni de forma molt correcta a ulls dels usuaris. Hem aconseguit construir una administració local fiable, que compleix el que diu i que ho compleix en els terminis que ho diu. Ara doncs, és el moment d’incrementar la transparència i els mecanismes que permetin als ciutadans comprendre millor el seu funcionament. Al mateix temps, la seva simplificació seguirà sent una de les nostres prioritats que, a més, ens ajudarà a assolir una major eficiència. L’Ajuntament és una eina al servei del ciutadà, per millorar el col·lectiu i, conseqüentment, l’esfera individual de cadascú. Ètica i política, dos conceptes malauradament massa sovint percebuts com antagònics, aniran agafats de la mà. Seguint aquesta línia, impulsarem la implementació d’estudis de qualitat del servei i estarem amatents a qualsevol canvi o novetat que el millori, fet que reportarà millores i beneficis a la ciutadania en la seva relació amb l’administració municipal. Un aspecte indispensable que fomentarem és el de l’administració transparent en tots els seus procediments i oberta al diàleg. Ens comprometem a treballar per no mostrar cap sospita d’opacitat fent que es donin a conèixer encara més informacions susceptibles d’interès públic. A més, durem a terme d’altres mesures com la publicitació de consums i despeses. Fórmules que intenten acabar amb l’escletxa entre ciutadania i política, a més de dotar la política de major proximitat i, alhora, de contribuir a la desaparició de falsos tòpics que pretenen desprestigiar la tasca política i el servei públic. És en aquesta direcció que fomentarem major transparència en àmbits generadors d’especials susceptibilitats i desconfiances com, per exemple, l’urbanisme. Per això crearem un Consell Assessor d’Urbanisme, un organisme consultiu format per experts i professionals independents de la ciutat, ambPROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 52

funcions de supervisió i assessorament en els importants reptes que tindrem a la ciutat en aquest àmbit com la redacció d’un Pla Estratègic i d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM). La governança oberta suposa permetre l’accés universal a determinades dades, un “open government” que ja s’ha aplicat amb èxit a diferents nivells d’administració a d’altres Estats i que en els propers anys durem a terme a la nostra ciutat. L’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú s’encarrega de gestionar la realitat d’una ciutat contemporània i és competent en un seguit de qüestions essencials en el benestar col·lectiu dels vilanovins i vilanovines. Considerem fonamental la gestió propera d’aquestes qüestions, ja que, esdevé un element clau en la percepció ciutadana de la rellevància de la política municipal en la seva vida quotidiana. Pel que fa a l’organització interna, cal destacar la importància d’un govern cohesionat, amb una única direcció. Ha de ser un govern que conegui perfectament la seva missió, i aquesta no és altra que aconseguir el màxim benestar i progrés per als vilanovins i vilanovines, alhora que treballar perquè Vilanova i la Geltrú continuï sent una de les ciutats capdavanteres d’aquest país. Però l’Ajuntament, no només ha de comptar amb un equip polític preparat, sinó que aquest ha d’estar acompanyat d’un excel·lent equip tècnic que treballi cada dia per fer d’aquesta una ciutat millor. Cal que sigui un equip tècnic resolutiu i eficient. I, per sobre de tot, més enllà de la distinció entre l’equip polític i el tècnic, allò que cal és un gran equip humà, amb una gran vocació de servei públic, que tingui en l’austeritat, el bon govern i la transparència les bases de la seva tasca. En els darrers anys hem estat ferms defensors de la proximitat i creiem que ha arribat el moment de fer un pas més. En aquest sentit, implantarem la figura dels regidors de barri, per poder estar encara més amatents a la demanda dels ciutadans. El futur de Vilanova i la Geltrú passa per endegar els grans projectes i per millorar dia a dia les petites coses, que són molt importants per a la qualitat de vida de tothom. La possibilitat de tenir un regidor a cada barri, que conegui perfectament la seva realitat i que escolti i atengui les consultes i demandes ciutadanes, tractant de solucionar-les amb la màxima diligència possible, farà d’aquesta una ciutat millor. D’altra banda, el difícil context econòmic, redobla la importància de posar en marxa noves fórmules i maneres de fer que ens permetin reduir els costos de gestió sense renunciar a un servei públic de qualitat. L’excel·lència i l’eficiència en el servei públic és prioritària per a nosaltres i és a partir d’aquí que traçarem i estructurarem la nostra acció.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 53

Mirar cap al futur, significa adaptar-se, per exemple, a les TIC, les tecnologies de la informació i la comunicació, fer una administració municipal propera i eficient, que faciliti la vida de la ciutadania per una administració electrònica, aquella que obre les 24 hores, en definitiva, 2.0. Així, per exemple, la possibilitat d’agilitar els tràmits és quelcom imprescindible. Existeixen ja alguns tràmits que es poden realitzar de forma virtual i en els propers anys treballarem per incrementar el nombre de tràmits que es poden dur a terme de manera virtual. No volem oblidar tampoc la importància de la comunicació en la nostra societat. Els mitjans de comunicació públics són un servei més per als ciutadans i ciutadanes, una eina adreçada a fer que els ciutadans i ciutadanes siguin informats d’allò que passa a la seva ciutat. És d’especial rellevància la televisió publica. En aquest àmbit és important recordar i reforçar el seu plantejament com a televisió pública i catalana, que busca la proximitat i la participació ciutadana a través de la seva programació i/o fent col·laboracions amb entitats i col·lectius. La televisió ha de ser entesa, també, com una eina per a la cohesió social de la ciutat, així com, per a la creació i consolidació dels valors democràtics i de convivència. A més, en el context actual tenim el repte d’afrontar noves formes de comunicació amb la ciutadania. Així, continuarem impulsant la relació amb l’Ajuntament a través de les xarxes 2.0 iniciada en els darrers anys, no només per a la gestió o la realització de tràmits, sinó també per a la informació. Nous mecanismes de comunicació que han permès un millor coneixement de les actuacions realitzades, dels serveis prestats, dels nous equipaments, etc. En definitiva, és una nova manera d’acostar l’Ajuntament a la ciutadania. D’altra banda, en aspectes de fiscalitat, estudiarem i implementarem noves fórmules de fraccionament, bonificacions i exempcions, treballant-hi d’acord amb el principi de progressivitat i buscant que els màxims beneficiaris siguin aquells que més pateixen els efectes de la crisi. En moments de dificultats, és imprescindible trobar solucions que facilitin el dia a dia dels vilanovins i vilanovines. És per això que cercarem noves mesures que ajudin la ciutadania a fer front a les seves obligacions fiscals sense que aquestes suposin un greu desequilibri en l’economia domèstica, especialment pel que fa aquells més afectats per la crisi econòmica. Aspirem a l’excel·lència en la prestació dels serveis des de l’administració municipal i això requereix un coneixement exhaustiu del servei públic. En aquest sentit, ens comprometem a dur a terme anàlisis independents i periòdiques del grau de satisfacció dels usuaris dels serveis públics, per tal de detectar els aspectes a millorar i poder, d’aquesta manera, posar en marxa les solucions pertinents.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 54

Vilanova i la Geltrú es troba immersa en el segle XXI. És una ciutat que té cura del passat, però mira també cap al futur. Vol ser capdavantera d’aquests país, aposta per la innovació i mira als ulls els seus ciutadans. Per aquesta raó en els propers anys volem desenvolupar i implementar una administració més amable, propera, raonable i eficient. Una administració municipal que permeti que la ciutadania pugui portar a terme la seva vida quotidiana sentint-se partícip d’allò que és públic, que és de tots, millorant-ho dia a dia i preservant els valors democràtics. LES NOSTRES PROPOSTES PER UNA ADMINISTRACIÓ MÉS PROPERA, TRANSPARENT I INNOVADORA 1.- L’extensió de l’Administració 2.0: amb una governança oberta i ampliant la seva capacitat de tramitació telemàtica. 2.- La creació dels regidors de barri per tal d’avançar en les polítiques de proximitat. 3.- La creació Consell Assessor d’Urbanisme, instrument per al debat i la informació amb tota la ciutadania. 4.- La reducció de despeses en la prestació de serveis buscant sempre l’excel·lència i la qualitat. 5.- Ser sensibles amb les necessitats ciutadanes generades per la crisi promovent un seguit d’accions com bonificacions i exempcions de tributs, fraccionaments de pagaments, etc. 6.- L’elaboració d’un Pla de Qualitat en els serveis municipals amb indicadors de seguiment i auditories permanents. 7.- El seguiment exhaustiu del grau de satisfacció dels ciutadans respecte les serveis prestats.PROGRAMA DE GOVERN 2011-2015 55

eleccions municipals 2011CANDIDATURA DEL PSCVilanova i la Geltrú

Joan Ignasi Elena i Garcia Alcalde de Vilanova i la Geltrú. Nascut l’any 1968. És llicenciat en Dret. Advocat de professió fins al seu nomenament com a Alcalde el juliol de 2005. Abans va ser regidor de Cultura i de Règim Intern i Personal.Encarna Grifell i Martin53 anys. És llicenciada en Medicina i Cirurgia. Treballa a la SecretariaTècnica de l’Institut Català de la Salut i anteriorment havia estat gerentde l’Hospital Comarcal de Sant Antoni Abat. Actualment és la regidorade Salut, Serveis Socials i Convivència.Juan Luis Ruiz i López35 anys. És enginyer tècnic industrial i màster en Direcció Pública i enDirecció i Administració d’empreses. Professor associat a la UPC, socidel CF Vilanova i de la Unió Vilanovina i afiliat a la UGT. Actualment ésel regidor de Serveis Viaris i primer secretari dels socialistes vilanovins.Oriol Escalas i Nolla30 anys. És membre de la carrera Diplomàtica. Llicenciat en Dret ipostgrau en Estudis Internacionals. Ha ampliat estudis a Oxford i París.Actualment és vocal assessor de la Secretaria d’Estat de Vivenda iActuacions Urbanes del Ministeri de Foment.

Isabel Pla i González43 anys. Ha estat directora de l’Escola de Música Mestre Montserrat imestra especialista de Música a diverses escoles. És professora de Canti té el títol superior de Cant pel Conservatori Superior de Música delLiceu. Membre de diverses entitats culturals. Actualment és la regidorade Cultura.Joan Martorell i Masó47 anys. És llicenciat en Filologia Catalana. Ha estat professor desecundària a l’IES Alexandre Galí de les Roquetes i ara té lla plaça al’IES Dolors Mallafré. Ha participat en activitats relacionades amb lalectura i la creació literària. Col·labora amb la premsa local. Actualmentés el regidor d’Urbanisme i Planejament.Claudia Duran i Mas34 anys. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials i màsteren Mercats Financers i Gestió de Patrimoni. Ha treballat en diferentsentitats bancàries i des del 2007 gestiona empreses, autònoms icomerços d’una entitat financera.Xavier Carbonell i Cirauqui33 anys, Llicenciat en Sociologia i postgrau en Participació Ciutadana iComunicació Política. Actualment és el regidor de Mobilitat i Adjunt al’alcaldia. Secretari d’Acció Política del PSC de Vilanova i la Geltrú.Membre de l’entitat La Medusa.

Gerard Llobet i Sánchez29 anys, Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració.Postgrau en Dret Urbanístic i Local i en Gestió del Territori. Màster enlideratge per a la gestió política. Advocat. És secretari de comunicaciódel PSC i membre de la Joventut Socialista de Catalunya.Mila Arcarons i Oferil49 anys. És llicenciada en Història Contemporània i diplomada enTreball Social. Ha treballat en la gestió cultural i en l’administraciópública. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya la darreralegislatura. Actualment és la Regidora de Comunicació i Premsa.Jordi Carbonell i Simón50 anys. Treballa en l’àmbit de la gestió esportiva i anteriorment aMahle. Secretari d’organització del PSC vilanoví. Patró de la FundacióPrivada d’Esport Base de VNG, soci del CF Vilanova i del Club EsportiuVilanova i la Geltrú, i soci de la Unió Vilanovina.Miguel Angel Iglesias i Montouto37 anys. Amb estudis de formació ocupacional. Treballa a l’empresaMahle. Forma part del sindicat UGT. Vinculat al món veïnal i associatiu,ha estat president de l’Associació de Veïns del Fondo Sumella.

Gisela Vargas i Reyes28 anys. És llicenciada en Ciències Polítiques i de l’Administració. Haestat analista de la Fundació Rafael Campalans. Tècnica assessora delgabinet de l’alcaldia de Barcelona. Secretària de Formació del’executiva nacional de la Joventut Socialista de Catalunya i secretàriade programes del PSC de Vilanova i la Geltrú.Josep M. Raventós i Cañas51 anys. Mestre de primària a l’escola El Margalló, de la que n’ha estatdirector. Membre del Moviment de Renovació Pedagògica i de laPlataforma per una Escola Inclusiva del Garraf.Imma Ferrer i Ferrando41 anys. És mestra de primària de l’escola El Cim. És llicenciada enPsicopedagogia i diplomada en Magisteri. És sòcia dels Bordegassos deVilanova.Xavier Capdet i Soler68 anys. Gestor cultural en diverses activitats artístiques. Ha estattrenta-set anys al front de PRISMA Galeria dArt. Més de 50 anysvinculat a lexcursionisme local. Durant diversos anys ha format part dela junta de la Federació dAssociacions del Carnaval i actualment ésmembre actiu en diferents juntes d’associacions vilanovines.

Àlex Centelles i Pardo29 anys. Llicenciat en Dret i Ciències Polítiques i de l’Administració.Màster en Dret Ambiental i en lideratge per a la gestió política. Ésadvocat i tècnic de la Mancomunitat. És el primer secretari de la JSC del’Alt Penedès i el Garraf i secretari de política municipal del PSC.Roger Tobal i Quesada27 anys. Tècnic de Manteniment d’Aeronaus (EFAV) i estudiant deCiències Polítiques i de l’Administració. És el primer secretari de la JSCde Vilanova i la Geltrú. Soci de l’Associació d’Amics dels Ferrocarrils deVilanova i la Geltrú.Eva Bolaño i Creus46 anys. És educadora social i treballa com a tècnica de salut. Éssecretària general de la Secció sindical de la UGT a l’Ajuntament deVilanova i la Geltrú. També és ninotaire, contacontes, tallerista idibuixant.Rosa Mª Simón Pérez46 anys, Diplomada en Infermeria. Ha realitzat diversos postgrausd’Infermeria relacionats amb la qualitat. És la directora de qualitat,planificació i avaluació del Consorci Sanitari del Garraf. Anteriormentha treballat en altres hospitals de Catalunya. Autora de diversespublicacions sobre el sector sanitari, exerceix també de docent.

Demetrio Nogueira i García69 anys. Graduat Social. Jubilat. Va ser cap de producció de RodaliesRENFE, amb responsabilitats a diverses línies. Membre de l’executivalocal del PSC. Soci actiu de la Casa de Castilla y León.Rafel Mestres i Boquera53 anys. És Llicenciat en Història contemporània, Màster en Arxivística idirector de lArxiu Comarcal del Garraf. Participa activament en lesactivitats del Museu del Mar.Iolanda López i Castro44 anys. Treballa a una agència de viatges. És sòcia de l’Associació deVeïns del barri de Sant Joan i col·labora en l’organització d’activitatscom el Carnaval o la festa de Sant Joan. Forma part del consell pastoralde la Parròquia de Sant Joan.Ricardo López i Berbel50 anys . Diplomat d’EADA en Gestió d’empreses d’hoteleria i tècnic enConstitució i Gestió d’empreses cooperatives. És empresari d’hoteleriaamb establiments a Vilanova i la Geltrú.

Olga Villa i López20 anys. És estudiant de Periodisme de la Universitat Autònoma deBarcelona. Membre de la Joventut Socialista de Catalunya de Vilanova ila Geltrú, vinculada a l’Associació de Veïns del Tacó.Rosana Lluch i Millán53 anys, Llibretera i promotora cultural. És gerent de Llorens Llibres,SL. Impulsora del projecte empresarial “tots elsllibres.com”.Llicenciada en Filologia Anglesa i Filologia Hispànica.Francisco León i Ureña51 anys. Membre de la UGT. Actualment és responsable d’acciósindical de la intercomarcal Anoia-Penedès-Garraf. És mecànic demanteniment i treballa a Componentes Vilanova, S.L.Mª Estrella Bela i Boliche71 anys. Nascuda a Guinea Equatorial. És jubilada. Infermera deprofessió. És voluntària a Can Pahissa i és membre de l’associació deReiki de Vilanova i la Geltrú.

Carme Crous i Baqués70 anys. És Diplomada Social. Jubilada. Ha treballat a l’Escola SantMiquel i després com a coordinadora de Serveis Socials del’Ajuntament de Vilanova i posteriorment del Consell Comarcal delGarraf. Responsable de l’ONG Cooperacció a Vilanova i la Geltrú.Albert Sanabra i Guillamon60 anys. És enginyer tècnic. Ha treballat a Pirelli Cables y Sistemas.Membre de diverses entitats socials i culturals vilanovines i impulsorde la recuperació del Carnaval. Actualment és el regidor d’Hisenda,Règim Intern i Seguretat Ciutadana.Susana Sanahujes i Bars47 anys. Diplomada en Magisteri i tècnica en Polítiques d’ocupació.Forma part de l’associació Acció Solidària amb el Sàhara i ha viatjatdiverses vegades als camps de refugiats. Membre de l’executiva localdel PSC. És cap del gabinet d’alcaldia de l’Ajuntament.Míriam Espinàs i Riera38 anys. És mestra d’Educació Especial i llicenciada en Psicopedagogia.Vinculada al món del voluntariat i dels centres d’esplai. Va serdirectora dels centres cívics de la Collada – Sis Camins i del Tacó.Actualment és la regidora d’Educació, Treball, Infància i Adolescència,Gent Gran i Equitat.

Salva Becerra i Villa53 anys. És director d’una oficina de Caixa Catalunya. Membre del’executiva local del PSC i de la UGT des de 1979. Vinculat al movimentveïnal i associatiu de la ciutat. Membre del comitè nacional delcol·lectiu Crisol del PSC. Actualment és regidor d’Esports ianteriorment de Protecció i Seguretat Ciutadana.

Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú

by PSCVilanovailaGeltru on Apr 16, 2011

Accessibility

Categories

Upload Details

Usage Rights

1 Embed 50

Statistics

Programa de Govern per a Vilanova i la Geltrú Document Transcript