Tendències nº10. Butlletí sobre innovació en turisme

132
-1

Published on

Published in: Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
132
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Tendències nº10. Butlletí sobre innovació en turisme

  1. 1. PROGRAMA THINK TANKMAIG 2013Nº 10Noves tendències del 2013se solen pronosticar noves tendències turístiques. Enguany shadestacat la innovació en el sector aeroportuari i aeri. Aquest resulta ser un delsàmbits que més ha evolucionat en els darrers anys, des dels nous serveisincorporatsreestructuració dels espais dels aeroports. Tant la revista especialitzada Skiftprojectant-se com a veritables destinacions en si mateixes. Les actuals àreescomercials dels aeroports es reconvertiran en espais on cohabitin centres deconvencions, oficines, allotjaments, parcs temàtics, centres mèdics, altres, etc. Els aeroports de Zurich, Singapur o Seül ja estan planificantaquesta remodelació.està canviant de localització, dirigint-se Orient Mitjà. La localitzaciógeogràfica central, per aquest sector, la planificació deyies de low cost sónalguns dels motius que estan fent canviar el mapa dels fluxos aeris mundials.Les publicacions especialitzades també parlen de canvis en la pauta decomportament dels viatgers de negocis, com a resposta a la introducció de clientsméscom és el cas dels hotels Camper o Pacha. Pel que fa a les destinacions, segonsSkift, es mostra una aposta cada vegada més clara cap a la potenciació de laescenaris cinematogràfics. Tot això sense oblidar els nous segments de demandaapareguts en els darrers anys (only woman, only adults, segment LGTB), el valorla potencialitat dels mercats BRIC, en especial el xinès.destinacions gastronòmiquesÍNDEXEgipteEl Turisme de GolfLes einestecnològiques i elPCTEl concepte SmartEl Turisme Rural endestinacions litoralsvalor de la formació enels recursos humansEL MÉS DESTACATCom és el turista que viatja motivat perla pràctica del golf? Coneix els tretsdistintius (pàg. 2)La tecnologia que millorarà la gestió deTarragona (pàg. 4)La presència creixent del sector privaten entitats de gestió públiques (pàg. 6)es concentra als clústers turístics delMar Roig (pàg. 8)Anàlisi de dades del turisme rural en(pàg.10)el xeftrip (pàg. 11)82410La introducció deals organismes públicsEls esdevenimentsturístics culturals6
  2. 2. Font: Elaboració pròpia a partir dades de European GolfAssociation.Nota: Al mercat suec, les dades de 2012 corresponen al2011.Font: Estudi de la Cambra de Comerç de Màlaga i AGTO20021.02004006008001.0001.2001.4001.6001990 1995 2000 2005 2010 2012mercat britànicmercat alemanymercat suecmercat francèsmercatbritànicmercatalemanymercatsuecmercatfrancèsEspanya Espanya Espanya MarrocPortugal Portugal EUA EspanyaFrança EUA Irlanda EUAEUA Marroc Tailàndia TunísiaIrlanda Tunísia Itàlia Escòcia* Turquia * CaribMERCATS2El Turisme de GolfÉs un dels productes més desitjats per les destinacions litorals perpoder desestacionalitzadorsegments de demanda complementaris de la Costa Daurada que calanalitzar pel seu poder desestacional i per la complementarietatque aporta a la destinaciódels grans desconeguts de la una modalitat desestacionalvinculada a un turista de clase alta i amb una despesa superior a lanecessitatsLes diverses motivacions del turista fan complex concretar un perfildel turista de compres pel que resulta difícil establir un model dedestinació de shopping. Nova York, Dubaï o Hong Kong no tenen res. Models diferents representen Dubaï o Hong Kong i Nova York,vinculat a un turisme de compres relacionat amb productes de liuxegggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggggEl perfil dels turistes potencials, el coneixement de les destinacionsdels tour operadors especialitzats serviranal sector per prendre mesures i adaptar-se a les noves tendènciesXxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxEl golf és un esport en expansió. Escalcula que al 2020 arribarà als 120milions de jugadors a escala mundial1,duplicant les xifres actuals. Hi ha unarelació directa entre els principalspunts emissors de jugadors i lesdestinacions referents. Així, els EUA(on la pràctica del golf ocupa el tercerlloc en el rànquing de les indústriesdel país, per sobre de la indústriacinematogràfica), concentren el 60%de camps de golf del món amb 30milions de practicants. Els nord-aquest ordre, al Regne Unit, Canadà iMèxic1. El mercat japonès, el segon ennombre de jugadors a escala mundial,consumeix destinacions asiàtiquesproperes, no tenint presència aEuropa. Pel que fa al continent euro-peu, els principals països emissorssón el Regne Unit, Alemanya, Suècia idel centre i norpracticar esport al seu país. Espanyaresulta ser la principal destinaciómercats, a excepció del mercatfrancès que viatja al Marroc (TAULA1). Per comunitats, Andalusia,Catalunya i la Comunitat Valencianasón les referents.Què es una destinació degolf?Per a quèen la pràctica de golf necessita unmínim de 6-7 camps situats en un radimàxim de 40 o 50 km., una àmpliamitjans de comunicació que facilitin lamobilitat entre camps de golf, aixícom un clima suau per a la pràctica2. LaCosta Daurada disposa de 7 recorre-guts en 6 camps de golf, en un radiVila-seca. La inauguració, el 2008 detres nous camp de golf a Port Aventu-ra, amb una visió més turística, ició també recent de -ciació Costa Daurada Destinació deGolf i Pitch&Putt permet constatarque ens trobem davant una destinacióemergent que serà la seu propera-ment de la International Golf TravelMarket, la principal fira del sector.El turisme de golf ofereix grans avan-tatges a la destinació: és una activitatdesestacional condicionada pel-rada va de setembre a abril) i generaun elevat impacte econòmic alterritori, atès que el jugador és declasse mitjana-alta caracteritzat peruna despesa superior a la mitjana. Amés, té un elevat efecte multiplicadorhavent implicats una gran quantitatde sectors tant directes com indirec-tes i aporta una bona imatge a ladestinació, vinculada a valors com lamodernitat i el prestigi.El mercat europeuTot i que la tendència general del(incrementEuropa), els principals mercatseuropeus han experimentat unadesacceleració els darrers anysarribant a perdre, en el cas britànic el14% de jugadors entre 2005 i 2012(GRÀFIC 1). Per contra, es presenten2005 i 2013) o el serbi (creixement del225,3% pel mateix període), tot i queamb volums absoluts poc significatiusen el mercat global.MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESGRÀFIC1: Evolució del nombre dejugadors de golf per nacionalitats, 1990-2012, (en milers).MILERSTendències del turisme de luxe.elació destinacions europees segonsnombre turistes xinesos i connexionsaèries. Any 2010.TAULA 1: Principals destinacions de golfper nacionalitats.Fonts consultades:1Cambra de Comerç de Màlaga i Centro Euromediterráneo de Conocimiento, Innovación y Formación Turística. El producto turístico delgolf en los países del Mediterráneo.2Associació Costa Daurada Destinació de Golf i Pitch&Putt.
  3. 3. 1Recomanacions dels amics2 TTOO especialitzats3 Revistes de gol4TTOO on-line5 Recomanció de professionalsdel golf6 Blogs en línia7 Publicitat a la TV8 Publicitat exterior9 Mitjans socials1011Classe social mitjana (40,9%) imitjana alta (26,2%).12El 79,2% són estrangers,principalment de França i elRegne Unit.13El 46,8% són famílies ambnens.14El 40,4% representen famíliesamb adults.15Entre 35 i 44 anys (27,2%) ientre 45 i 54 anys (24,6%).16El 54,6% són homes.Font: IGTM 6.Elaboració pròpia a partir de dades deTurismede Catalunya.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de4i delInforme especial SAVIA, juliol i agost 2008.Nota: nombre de centres referents a gener de 2009. Elsque tenen* fa referència a 2012.Elaboració pròpia a partir de dades de Turespanya ie Turisme de Catalunya.Al 2012 es van vendre 15.250entrades als camps de golf de laprovíncia de Tarragona2122Classe social mitjana (40,9%) imitjana alta (26,2%).Font: Associació Costa Daurada Destinació deGolf i Pitch&Putt.Nota: entrades venudes a través dels hotels iTTOO. No es comptabilitzen les entrades venudesdirectament als camps de golf per usuarisindividuals.Elaboració pròpia a partir de dades de TurespanyaCosta delSolCostaDauradaedat1r: 56,2%majors de50 anys1r: entre 35-44 anys(27,6%)2n: entre55-64 anys(20,4%)sexe85,8%homes65,3%homesformació27,8%professionalliberal23,0%jubilat26,4%professionalassalariat23,6%jubilatestadamitjana12 dies 15 diesMERCATSSegons diferents fonts1, 2, 3el perfil delturista de golf europeu correspon a unhome, major de 50 anys i professionalliberal. Pel que fa al comportament apreferiblement en hotels, en mitjapensió i acostuma a repetiruna i dues setmanes i utilitza untouroperador per fer la reserva. Esconstaten diferències significativessegons nacionalitats1. Així, elsdepropietat mentre que el mercat suecopta per vivendes llogades. Pel que faalemanyspresenten una estada superior a lamitjana (3 setmanes). Respecte alprefereix la mitja pensió, els france-sos opten pel tot inclòs3.Pel que fa als turistes de la CostaDaurada que són practicantshabitu 4, presentenalgunes diferències. Així, destaca unpercentatge elevat de turistes mésjoves (el 27,6% té entre 35 i 44 anys),viatge, el 76,4% ho reservadirectament, sense intermediaris.Respecte a la despesa en destinacióper persona (399,9 euros), aquestturista dobla la mitjana global5.Aquest segment esdevenenpotencials jugadors de golf a la CostaDaurada, que ha de competir amb lesaltres dues destinacions referentscom són la Costa del Sol (Màlaga) i.TendènciesLes tendències turístiques mundialstambé influeixen en aquest mercat. Laproliferació de destinacions competi-dores són una amenaça per a destina-cions tradicionals. Els darrers anysestan sorgint al mercat noves destina-cions vinculades al gènere Golf Exòtic,com Marroc, Tunísia, Turquia, Dubai iSud-Àfrica. De forma complementàriaEscòcia, Anglaterra, Irlanda i Carolinadel Sud (als EUA)1. Una altra tendèn-viatges en un any. Tot i que el mercatdel golf presenta una estada mitjanaalta, les destinacions amb unaelevada concentració espacial decamps seran les més competitives.residència es fa present també endel turista de golf a la Mediterrània1,els alemanys són els més propensos aallotjar-se en habitatges de la sevapropietat (un 32% dels casos), i elshoteler continua sent molt rellevant.practicants degolf i la presència de segones residèn-del nord i centre del continentexpliquen aquesta realitat. Tot i queparticular gràcies a les noves tecnolo-gies, el turista de golf no segueixaquesta tendència, i opta per contrac-tar els serveis de touroperadorsespecialitzats. Les xarxes socialstampoc estan tenint tant de pes ensent el novè factor que incideix enfactor present en totes lesmodalitats turístiques), elstouroperadors especialitzats i lesrevistes de golf són els principalsfactors influenciadors5(QUADRE 1).querepresenta sumat al seu poderdesestacionalitzador.3TAULA 2: Comparativa del perfil delturista de golf a la Costa del Sol i laCosta Daurada.Principals operadors centres comercialsPrincipals cercadors de viatges on lineutilitzats pels xinesos.Fonts consultades:3Nota de premsa de 13 de novembre de 2012 de International Golf Travel Market (IGTM).4Turisme deCosta Daurada entre 2009 i 2011, i fan referència als turistes de la Costa Daurada que practiquen habitualment el golf (noobligatòriament a la Costa Daurada).5Comparativa de la despesa generada en destinació per persona entre dades juny 2011 del turista de golf, i la mitjana del turista de laCosta Daurada pel període juny-setembre 2011.6Nota de premsa de 12 de novembre de 2012 de International Golf Travel Market (IGTM).QUADRE 1: Factors clau que influeixenen els golfistes.omparativa del perfil del turista de golf ala Costa del Sol i la Costa Daurada.Principals operadors centres comercialsPrincipals cercadors de viatges on lineutilitzats pels xinesos.MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESMés informació:omparativa del perfil del turista de golf ala Costa del Sol i la Costa Daurada.Principals operadors centres comercialsPrincipals cercadors de viatges on lineutilitzats pels xinesos.
  4. 4. E-ocupació E-preusTrackingSigTur/E-destinacióEnotur Data System Eno-SigTur MòbilFont: Elaboració pròpia a partir informe deMediascope Europe2.Font: Elaboració pròpia.1r Noruega 86%2n Països Baixos 84%3r Dinamarca 84%4rt Suïssa 84%5è Suècia 81%6è Regne Unit 73%7è França 69%8è Bèlgica 69%9è Alemanya 62%10è Espanya 58%Mitjana UE 15 54%Les eines tecnològiques iel PCTEl concepte SmartLes noves tecnologies de la informacióestan variant el comportament delsusuaris. Les empreses i les destina-experimentat un gran creixement alsun 14,4% el 2001, aquest percentatge1. Pelde connexió a Internet a les llarscatalanes, segons dades oficials de2011, el 75,7% dels catalans tenenordinador i el 71% disposa deconnexió a Internet1. A escala europeapoblació (EU15) estava connectada aInternet, situant-en el 10è lloc, amb valors per sobre dela mitjana. Noruega, Països Baixos,Dinamarca, Suïssa i Suècia són elsprimers països europeus en consum2. Vinculat a laproliferació de les TIC, al Parc Científici Tecnològic de Turisme i Oci de Vila-seca, a través del Consorci per a laMillora de la Competitivitat delTurisme i lOci i mitjançant els Fons deDesenvolupament Regional de la Uniónoves eines per aplicar la tecnologia aprojectes de recerca competitius, permillora eficiència i la competitivitatTecnologia per al sector empresarialtambé declústers turístics de la demarcació deTarragona el Consorci ha desenvolu-pat un sistema tecnològic on-line decaptació i con -ció, anomenat E-ocupació que mesuraaquesta variable en hotels, càmpings,cases rurals i apartaments regulats.conèixer quina és la posició del seunegoci respecte a altres zones de ladestinació podent-se comparar ambaltres allotjaments de la mateixacategoria o de zones properes.banda, el sistema ha digitalitzat lesdadesTurisme de Costa Daurada recollidesentre 2006 i 2010Els potencials usuarista eina tecnològica són tantels propis empresaris de la destinaciócom els gestors turístics locals, quepodenteixit empresarial del seu àmbitE preus, per la seva part, és unaaplicació que realitza unacomparativa de preus. Així, actua comun mòdul interactiu que proporcionaels preus de comercialització dehotels presentsa les principals plataformes dereserves on-line. En aquest cas elestabliment pot éssercomparat no només amb el preu mitjàde la pròpia destinació sinó tambéamb destinacions competidores,havent-se determinat destinacions dela costa espanyola imediterranis com Turquia, Croàcia,Portugal i Itàlia.Tecnologia per als gestors dedestinacionsAmb la finalitat de disposar de majorinformació sobre el comportament delturista el Consorci ha elaborat un sis-tema, anomenat Tracking, que permetmillorar la gestió dels fluxos devisitants rastrejant el seu recorregut apartir de les dades recollides a travésQUADRE 1: Rànquing del consumles 3 primeres ciutats smart, segons els6 àmbits analitzats.Comparativa del pes de les places decàmping a Europa, segons els principalspaïsos. Any 2008 (%).Fonts consultades:1Idescat, any 2012.2Mediascope Europa (2010). Resultados de España, febrero 2010.GRÀFIC 1: Tecnologies desenvolupadespel Consorci per a la Millora de laCompetitivitat del Turisme i lOci al PCT.Característiques de Turista Smart:elaborant un conjunt de tecnologies aplicades al turisme i adecisions als agents turístics de la demarcació de Tarragonaprincipis de segle i explotada en els últims anystecnologies per facilitar al turista la planificació de les sevesvacances en funció de les experiències que vulgui viure en el seuperíode vacacionalsector turístic està impulsant noves aplicacions tecnològiques quepermeten que el turista pugui triar la destinació en funció de lesactivitats que hi podrà realizar, més ennlà de la seva ubicació?l turista vol viure noves experiències i el sectorINNOVACIÓMAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES4
  5. 5. Font: Elaboració pròpia a partir32011 ide notes de premsa de ComScore4.*Nota: espanyol inclou als espanyols no catalans. Fase comparativa de tecnologiessimilars Reunions prèvies amb el sector -tecnologia Presentació del projecte al sector Prova de tecnologia en fase beta Tancament de la tecnologiamillorada zones32Rutes: Col·locació de punts33Museus: Guia del museu altelèfon mòbil34Compres: Programes defidelització al mòbil35Medi ambient: visites a parcseòlics, depuradores, etcsingulars3637383940 per AENA: 4741Aeroport de Ciudad Real: únicaeroport de gestió privada42Aeroport de Lleida-Alguaire: únicaeroport gestionat per un òrganautonòmicFont: Elaboració pròpia.perfil turistaCostaDauradaperfil usuarismartphonesnacionalitatestranger(francès ibritànic)espanyol*catalàespanyolbritànicitaliàedat35-44 anys45-55 anys55-64 anys25-34 anys35-44 anys+55 anysmotiuviatgeocicombinaciónegoci-ociMERCATSMERCATSINNOVACIÓ45entorns urbans diferents: a la PartAlta de Tarragona, com a espai semi-obert, ben delimitat per la muralla ihistòric, i a la conurbació urbanaSalou-Cambrils- La Pineda, un espaiobert que ha requerit una metodologiaespecífica.Tecnologia dirigida al turistaPer a aquest segment, el client finalde la indústria turística, es disposa dedues tecnologies diferents. Per unabanda, el Consorci ha implementat,amb fons Feder, un sistema-tats, sota el nom de Sigtur/E-destinacióde les ja realitzades per usuaris deperfils similars. Tot i que al mercat hiha sistemes que recomanen activitatsen funció de les característiques desingularitat del sistema recau en doselements. Per una banda, el sistematé en compte el grau de satisfacció deles activitats realitzades per usuaristecnologia es va alimentant de lainformauna aplicació dinàmica i intel·ligent onles activitats proposades aniranvariant.Un altre projecte, anomenat Digitur,està sent realitzat conjuntament ambmòbil que recomana informaciópersonalitzada als usuaris en funcióde les seves preferències i ubicació,alhora que permet compartirsistemes 2.0. Justament, aquestaadaptació del sistema derecomanador per al mòbil és un delsprojectes estrella. I és que siturístics de la Costa Daurada i Terres3francès i el britànic són alhora elsmercats amb més penetració detelèfons intel·ligentsespanyol és el primer país en ússmartphonespenetració del 57%, sent la mitjanaeuropea del 48,8%, segons dades deComScore del 20124. El francès iestrangers3tenen percentatgestambé elevats (un 56,6% en el cas delRegne Unit i un 46,4% a França). Pelmercat en ús, amb un 54,6% depenetració, situant-segona posició.Adaptació enoturísticaEn una segona fase, gràcies als fonsFeder, aquestes tecnologies han estat, prenentrellevància els cellers, els hotelssituats en zones enoturístiques i elsUna de les tecnologies és Enotur DataSystem, un sistema interactiucompartir dades estadístiques entreels agents involucrats, amb elsbeneficis conjunts i individuals queaixò pot generar. Altres projectes són-SigTur Mòbil, una aplicaciómòbil intel·ligent de recomanacióel newsletter Tendències Enotur,basat en les noves tendènciesAnalitzant el perfil del turista de laCosta i de telèfonsintel·ligents es visualitza el potencial-cions tecnològiques. I és que estroben coincidències respecte la(QUADRE 3).Fonts consultades:34Dades de ComScore referents al període març-maig de 2012.QUADRE 3: Comparativa entre el perfildel turista de Costa Daurada i el perfilsmartphones.Fites clau en el procés de creació de leseines tecnològiques.ases de creació de la tecnologiaComponents concepte Smart DestinationMAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESINNOVACIÓQUADRE 2: Fites clau en el procés decreació de les eines tecnològiques.ases de creació de la tecnologiaComponents concepte Smart Destination
  6. 6. AT7POLÍTICA IGOVERNANÇA6empresarial en les entitats de gestióturística de les destinacions. Lesnoves tendències en quant a gestió deles destinacions, les modes, elseguiment de les destinacionseconòmica poden ser els detonants degestió basat en la corresponsabilitatpúblico-privada.més significatius es tracten a modei de.Turespaña constitueix un organismeautònom adscrit al ministeri deturisme a través de la Secretaria deTurisme. És, per tant, 100% públic.incorporació de capital privat aaquesta entitat. De fet, des de laEspaña SA, ressaltant aquesta visióempresarial que es vol potenciar. Ambcomissió per articular el procéspodran participar tant grans empre-ses com PIMES. Per assolir-ho, escompta amb la participació decadenes hoteleres de renom comBarceló, Melià i Artiem Hotels,de la Comissió de Turisme de la-cions Empresarials (CEOE). Pel que faa representants públics, en unaprimera fase estan involucrades lescomunitats autònomes de Múrcia, laComunitat Valenciana i Aragó1.comunitats autònomes líders enturisme. Aquesta nova visióempresarial està vinculada amb undels objectius del Plan Nacional eIntegral de Turismo 2012-2015, en el-privatAquesta iniciativaconstitueix, ara per ara, un projecte dedel seu web no hi apareix elsector empresarial.present és apromoció turística de Catalunya. Defet, des de la seva creació el sectorempresarial ha tingut representaciómitjançant el Consell General deTurisme de Barcelona, a part de lapúbliques com el departamentsde turismes de les quatre diputacions.Des deprograma de partenariat, al que espoden adherir aquelles empreses,tant turístiques com no, quecompleixin uns determinats requisits.Hi ha tres nivells de participació enGlobal Partner, SupportingPartner i patrocinis), en funció delgrau de compromís econòmic que esvulgui adquirir. Lògicament,proporció entre elcompromís adquirit i els beneficisrebuts. Pel que fa als criteris decerca companyieslíders catalanes o que desenvolupin laseva activitat a Catalunya,innovadores en el seu àmbit, ambpresència estrangera i quecomparteixin els mateixos valors quela marca Catalunya. Com a contrapar-tiles actuacions de comunicació quepromocionals publicats, en fires o enactuacions on- .La introducció deorganismes públicssdeveniments turísticsculturalscom a eina dedesenvolupament localEn aquest procés cap a la governança es poden plantejar una sèriede qüestions, com la repercussió directa al territori dels beneficisgenerats per una entitat que compta amb representació privadaprivat en els organisme públics, en quan a la distribució delsconcepte Governança, en el queinstitucions per a una millor gestió del turismexxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxEs constata una falta de turistificació dels esdeveniments pel que faal segment de de. Tot i així, el potencial és elevatLa corresponsabilitat, la participació del sector privat en la gestió deconceptes tractats en els fòrums més recents sobre políticaturística.rcussions territorials són alguns dels temes tractatsitoralsespanyoles, franceses i italianes tenen una major presència almercat turístic, respecte Grècia, Tunísia i Croàcia.Espanya, França i ItàliaLa preocupació del consumidor pels temesambientals i socials està portant a les empreses a adoptar mesuresper assolir una gestió més sostenible de la seva activitat. El sectorturístic no es una excepció.MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESDes del 2012Agència Catalana deTurisme ha creat unprograma departenariat, en el quees poden adheriraquelles empreses,tant turístiques comno, que compleixinuns determinatsdestacada del sectorempresarial turísticés una mostra mésdel limitatenfocament turísticseu finançament estàFonts consultades:1Preferente, 14 de gener de 2013.
  7. 7. Font: Elaboració pròpia a partir del informe de ROS5.música, el teatre i el cinema de les tres províncies.3consideració la rellevància dels actes, la diversitat detemàtiques i la representació territorial de lescomarques de la demarcació de Tarragona.fet en funció ed la seva rellevància I distribuciógeohFederación Española de Municipios y Provincias(FEMP) i Secretaría General de Turismo (2008). Modelosde Gestión Turística Local. Principios y Prácticas.Madrid.POLÍTICA IGOVERNANÇAFins al moment són partnersestratègics set empreses, dues detransport aeri ( Vueling i Iberia), elparc temàtic Port Aventura, enclavaten un nucli turístic com és Salou-LaBarcelona, el Circuit de Catalunya i laRoca Village, tots ells amb unelevadíssim pes de visitants turístics.Per últim destaca Abertis Autopistes,transport més utilitzades pelsturistes, sobretot, pel que fa alnacional. Aquesta estratègia de gestiója impulsada té novament unrecolzament en un documentestratègic com és el Pla Estratègic deTurisme de Catalunya 2011-2015.ParadoresHi ha altres entitats turístiques quetambé estan vivint un procésrendibilitat. Paradores, per exemple,va passar de tenir un benefici de 20milions el passat 20112realitzat una reestructuració delpersonal i tancat establiments. Tot i3amb la possible pèrdua de laimatge estandaritzada dels establi-ments que aquesta privatitzaciópodria comportar, finalment des delMinistTurisme2haurà entrada de capital privat i sí ladel Turisme4aposta per la necessitat-privada i que lesdestinacions de referència estanadoptant aquesta modalitat en elsseus organismes de gestió (veureTendències Nº8), caldria replantejar-se quina és la finalitat específicaaquest model.A part dels beneficis en quant a lavisió compartida, la practicitat de lesdecisions proposades pel sectorempresarial i la possibilitatefectes directes evidents és la milloraconvenient també plantejar-se fins aque dependria, lògicament, del pesPes del sector privatEl sector privat pot tenir representacióen organismes públics en diferentsgraus. ROS development&planning5estableix 4 tipologies en funcióa involucració. El consultiu-riat té menys pes (dóna la seva opinióperò no té dret a vot). El minoritari esdóna quan el sector privat forma partdels òrgans de representació peròamb una participació mínima, mentreque el sistema paritat es caracteritzaper una representació mixta.Finalment es troba el majoritari, on elA les comarques de Tarragona, elPatronat Provincial de Turisme térepresentació privada mitjançantrepresentants de les principalsassociacions turístiques a través delsòrgans de govern de les marquesturístiques Costa Daurada i Terres deDarrera fase: incorporació de lasocietat civilDesprés de la participació dels agentsturístics privats en les entitats degestió pública, seria necessària laincorporació de la societat civil permadurar el procés de governança.Aquests nous agents aportarien unavisió complementària a la interrelacióentre el turista i la destinació.MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES 7Fonts consultades:2Expansión, 18 desembre de 2012.3Hosteltur, 11 de gener de 2012.4OMT (2010). Proyecto gobernanza para el sector turismo, Informe ejecutivo.5ROS development & planning SL (2008). Modelos de gestión turística local. Principios y prácticas.GRÀFIC 1: Representació gràfica delsgraus de participació empresarial segonsla participació del sector empresarial.SECRComparativa de la distribuciómensual dels esdeveniments culturals ala Costa Blanca, Costa Daurada i CostaBrava.esdeveniments celebrats a Catalunya.Any 2009 (en %).esdeveniments de la Costa Daurada permesosturístics en funció de la fórmula legaldels seus organismes de gestió turística.A part dels beneficisen quant a la visiócompartida (...) undels efectes directesevidents és la milloraen el finançament deprivat
  8. 8. El Caire19%Vall delNil16%MarRoig50%Mediterrani14%desert ioasis1%Font: Elaboració pròpia, a partir del informe de CEO ofTourism5.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de CentralAgency for Public Mobilization and Statistics3.Egiptecultural, la infraestructura hotelera es concentra al Mar Roig, onel Caire i a la de la Vall del Nilxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxxectorpaís, més enllà del sol i platja, converteix a Croàcia en unadestinació competidora atractiva pel mercat turístic que cal teniren consideracióÉs el tercer país del sud deldesprés deTunísia i el Marroc. Concentra el17,1% del volum de turistes1, qui li ha pres elprimer lloc després de la pèrdua decom a resposta a la inestabilitatpolítica i social derivada de la sevarepresenta el 14,8% del PIB, amb unacontribució de 34,3 bilions de dòlarsocupant el 13,1% de la població activadel país2. Tot i que històricament haestat estrictament relacionat amb elturisme cultural, als darrers anys elgovern està fomentant novesmodalitats turístiques, com el turismede shopping o de congressos.Concentració al Mar RoigEl país disposa de 282.572 places3.Pel que fa a la seva distribució percategories, i atenent al nombre48% dels hotels corresponen apensions o allotjaments de categoriesinferiors a 1 estrella, mentre que elshotels de 4 i 5 estrelles concentren eltotals, segons dades de 20114. Espresenta una forta concentració de5del país, materialitzats en complexoshotelers situats en els nuclis turísticsEl Sheikh, principalment (GRÀFIC 1 idóna a destinacions de platja (Sinaídel Sud i Mar Roig, ocupacionsmitjanes del 71% i 61%,respectivament), sent la mitjanaglobal del 55%3(TAULA 1).da a guies turístics itouroperadors (un 76,6% del nombre6, molt pero la possibilitat de realitzar excursionscircuits justificarienhoteleres ha estat irregular. Tot i així,entre 1998 i 2009 es varenincrementar en un 44,5%. Aquestaevolució ha estat condicionada per laersióquinquenals (procedents del sectorpúblic i privat), juntament amb la crisieconòmica global, que ha originat unareducció del capital invertit i delnombre de pernoctacions i de turistes.Les inversions destinades al sectorre 2007 i2012, sobretot les procedents delsector públic (TAULA 2). És rellevantremarcar com, segons fonts oficials, el90% de la inversió privada eraoriginària del propi país, mentre que el10% restant procedia de païsosàrabs7, no sent el finançamenteuropeu rellevant en aquest país.Mercat europeude turistes un 33,3%, passant de 14,7assolir el màxim històric) a 9,8creixement sostingut3. Les revoltespopulars del món islàmic del propipaís i el context econòmic global hanprovocat aquesta reducció després2001 i 2010. Europa és el principalmercat emissor, representant el 78%dels turistes totals3.Fonts consultades:¹ UNWTO (2012). Tourism highlights.2World Travel & Tourism Council (2012). Travel & Tourism Economic Impact 2012, Egipt.3Central Agency for Public Mobilization and Statistics (2012). Statistical Year Book, Issued 2012. Egipte.4Informació estadística del web de Central Agency for Public Mobilization and Statistics.5CEO of Tourism Development Authority (2002). Tourism and Sustanaible Development in Egypt. Egipte.6OECD (2010). OECD Tourism Trends and Policies 2010. França.7a.MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESTAULA 1:principals regions del país. Any 2010.places hoteleres, les pernoctacions i el grau-2011).regions turístiques, 2011 (en %).als de Grècia. Dades 2010.GRÀFIC 1: Distribució del volum%Sud del Sinaí 71Mar Roig 61El Caire 52Luxor 44Giza 44Assuan 34Alexandria 21Mitjana 558% places hoteleresFont: Elaboració propia a partir deCEO of Tourism5.COMPETIDORS
  9. 9. Font: Elaboració pròpia, amb dades de 8.Font:Elaboració pròpia, a partir de dades del Ministeride Turisme del Marroc.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de CentralAgency for Public Mobilization and Statistics3.Total lliuresegípciesprimer pladinversió1982-1983/1986-18971.874,1segon pladinversió1987-1988/1991-19924.050,0tercer pladinversió1992-1993/1996-19978.387,8quart pladinversió1997-1998/2001-200210.187,8cinquè pladinversió2002-2003/2006-200714.464,9sisè pladinversió2007-2008/2011-201210.512,5Sud del SinaíMar RoigEl CaireLuxorGizaAssuanAlexandriaMitjana2010 2011 dif (%)àrabs 2.092 1.802 -13,9europeus 11.177 7.211 -35,5americans 563 287 -49,0COMPETIDORSFonts consultades:8ALEXBANK (2010).9Natalie Tours pel mercat rus, First Choise pel mercat britànic, i Thomas Cook i Alltourspel mercat alemany.9TAULA 2: Inversió total (pública i privada)realitzada, per cada pla quinquennal (enlliures egípcies).Destaca el mercat rus (31% delseuropeus), per sobre del britànicmercat europeu fou el que més reduíla seva presència al país, entre 2010 irelatives, es constata que el majordecreixement es va donar al mercatamericà (TAULA 3). Per contra, elturisme domèstic fou el menysnombre de turistes segons el mitjà detransport utilitzat, es constata que lesxifres de turistes per via terrestrepràcticament estables, mentre queels turistes arribats per via aèria imarítima van disminuir un 54,6% i un44,3%, respectivament, entre 2010 i2011.Pel que fa als productes turístics queofereixen els touroperadors, esperceben diferències segons elmercat al que van dirigits. Mentre queels touroperadors russos venenúnicament estades a grans complexoshotelers, els agents britànics ialemanys ho combinen amb circuits oal desert, al Caire amb un vol intern oal país veí, Israel9.Mesures incentivadoresEl govern, en els darrers anys, haimpulsat diferents mesures perdinamitzar el turisme com a respostaa la crisi econòmica de 2008. Entredeterminats impostos per part de lescompanyies de transport i de lainfraestructura hotelera del país, lacomercialització de terrenys que volenésser explotats turísticament a preussimbòlics i actuacions promocionals7. Ambaquestes iniciatives, entre el primerquadrimestre de 2009 i el mateixincrementar el nombre de turistes (delcaiguda del 18% a una recuperaciódel 24%). Tot i aquestes mesures elpaís presenta deficiències en lainfraestructura turística i en laqualitat dels recursos humans delsector, sent necessari un incrementde la seva competitivitat turística7.turística i arribar als 16 milions deturistes i 130 milions de7, el Ministeriamb els touroperadors per recolzar laventa directa, gestionar vols xàrtersen mercats estratègics, realitzar unacampanya pel mercat domèstic,anomenada Benvingut a Egipte,incrementar el pes del sector privat,simplificar la gestió pública ipotenciar altres modalitatsturístiques, com el turisme deshopping, de golf, de desert, decongressos o el turisme terapèutic.Turisme de congressosgovern en aquest producte ésCentres de Conferències, un dels dosorganismes depenents del Ministeride Turisme. Aquesta entitat gestionael recent inaugurat Caire InternationalConference Center un centre deconvencions de 30 hectàrees, situat alinfraestructura necessària per aquesttipus de turistes.Tot i que el Mar Roig i la CostaDaurada no són comparables teninten compte la superfície de costa(1.900km. respecte a 92km.), la CostaDaurada presenta una major concen-tració de places hoteleres en el seulitoral (602,3 respecte 74,4places/km), tenint ambdues destina-hote60% respectivament).MAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESCOMPETIDORSProductes turístics potenciats des delMinisteri de Turisme.Evolució dels ingressos, turistesestrangers i pernoctacions estrangeresentre 2001-2010.TAULA 3: Nombre de turistes, segonsprocedència (2010-2011), en milers.Agadir iSalou. Any 2011. Cultura Esports nàutics Creuer pel Nil Deserts i oasis Golf Spa i benestar Congressos43Congressos4445Gestors de destinacions46Organitzadors Professionals de
  10. 10. de les pernoctacions per mesos, i comparant lesmarques turístiques de les comarques de Tarragonaamb la resta de zones amb volum de pernoctacionscom Rías Baixas resulta ser la zonaamb una estacionalitat més marcada, seguida de lanta unaigual que la Costade la Luz, Costa de Biscaia i la Costa del Garraf,experimentant laSanta.GRÀFIC 1: Evolució de les pernoctacions rurals per mesos de diferentszones turístiques (any 2011).Font: Elaboracióturístiques del Instituto Nacional de Estadística (INE).Mallorca és la zona que presenta millorsresultats quant a ocupació i estada mitjana, sent lasegona zona en volum de places. Cal tenir en considera-ció, però, que aquesta es caracteritza per un modelturístic diferent a la resta de zones analitzades, ambuna elevada presència de turisme estranger.Cal destacar també la diferència entre dues modalitatsdintre el turisme rural. A Mallorca una bona part deramadera o forestal. Per contra, en altres zones com lanacomplementari a la seva activitat principal. Tot i aquestadestinacions que hanturisme estranger, ja que han obtingut uns bonsresultats quan a ocupació i estada mitjana.ESTADÍSTIQUES10El Turisme Rural endestinacions litoralsEl valor de la formació enels recursos humansanalitzatturisme rural de la Costa Daurada i de les Terres de-les altres zones turístiques, apartir de les estadístiques del Instituto Nacional deEstadística (INE). En primer lloc és necessari remarcaren relació amb lesdestinacions rurals.dades a escala estatal, per comunitats autònomes, perzones i per punts turístics. Així,turística com un conjunt de municipis on es localitza, demanera específi-nat fins a 71 zones on hi ha afluència turística enturisme rural. De fet, més del 50% de les zonesespanyol. La resta es divideixen en Pirineus, costesmediterrània queda representada per la costa catalana(Costa Brava, Costa del Garraf, Costa Daurada i Terresde la Luz).Es destaquen els trets més diferencials de 13 de les 71zones turístiques , triades perla seva condicióles zones referents a parcs naturals, nacionals, Pirineusi, se situen en 4a i 7a(volum de places).baix comparat amb la resta de zones analitzades,situant-se en 10è i 12è lloc respectivament. Per contra,a en primer lloc amb un 45,2%stanacional, en el cas de Mallorca, el turisme estrangerrepresenta el 81,7% dels viatgers en turisme rural. Aturística amb el major pes de turisme domèstic de les 13analitzades (94,4%, sobre un 5,6primera posició, amb 4,8 dies de mitjana. Terres desimilars a la Costa Brava i Costa Da Morte. CostaDaurada, en canvi, presenta una taxa inferior (2,6 dies),similar a la Costa de Biscaia.Mallorca és la zona turística amb millors resultats quant a ocupació i estada mitjana en turisme rural,respecte a altres zones de la costa mediterrània i cantàbrica.La crisi econòmica mundial i els conflictes socials de les destinacions competidores del sud delMediterrani han provocat un creixement puntual de la contractació del paquet vacacional. La tendència,a llarg termini, però, s’encamina cap a una reducció d’aquesta forma d’organització de les vacancesi la inestabilitat L’increment puntual del paquet turístic a l’Estat espanyolS’han produït canvis significatius en les primeres posicions de la taula: la Comunitat de Madrid haassolit la primera posición, fins al momento assolida pel País Basc. Catalunya ha mantingut la terceraposició.escala mundial l’any 2011 mostren la recuperació del sectorMAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIES
  11. 11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIES9PARLANT?NOVETATS IPUBLICACIONSEls viatges de familiarització són una de les eines mésutilitzades pels gestors de destinacions per donar aconèixer els seus atractius. Últimament les destina-cions estan innovant en els fam trips dirigint-los asegments més específics. Així, els agents de viatges iels periodistes estan deixant pas a altres prescriptors.Tal i com vàrem tractar al Tendències nº3, la ComunitatValenciana va ser una de les primeres, juntament ambles Rías Baixas a crear blogtrips, viatges defamiliarització destinats a bloggers. Els restauradorshan estat el segon segment innovador. I és quedarrerament el Director General de Turisme de laxeftrip per donar a conèixer el potencial del turismegastronòmic de la destinació entre cuiners de tot elmón. Sembla que el format del fam trip és adaptable aqualsevol agent. La clau recau, però, en sabera les particularitats de cadasegment. Mentre els bloggers necessiten una bonaconnexió i xarxa wifi, els periodistes requeriran nfor-mació més detallada sobre alguns aspectes i elscuiners voldran conèixer les particularitats delsproductes gastronòmics locals. Però, quin és realmentel poder dels restauradors com a prescritors turístics?carta, fent-manera la carta adquireix una funció promocional i elcomensal passa a ser un turista potencial. Per això ésnecessari que cuiners, no només de referènciamundials, sinó també de zones properes (aprofitant lessinergies) coneguin els plats representatius de ladestinació que volem donar a conèixer. Productesseva destinació, a través de les classificacions pròpies,guies específiques o premis concedits al sector. Tot ique el sol i platja és el producte estrella i la principalmotivació pels turistes de les destinacions litorals, elproductes. La gastronomia és un producte de qualitatque necessita canals de promoció innovadors, i aquest11PARLANT?NOVETATS IPUBLICACIONSMAIG 2013-Nº10 TENDÈNCIESSinergies entre Amadeus i TurespañaUn acord tecnològic entre aquestes dues entitatsdades qualitatives i quantitatives del turista abans queaquest arribi a la destinació, fet que possibilitarà laturística. Així, es podrà calcular amb millor precisiómitjana.Per conèixer més detalls, consultar la notícia a Amadeus. Aquesta nova col·laboració permetrà anticipardrà anticipar-se als fets aplicant mesures, podent-se anticipar a les tendències y podent fer unaprevisió.Per a més informació: Web SICTURNou producte religiós amb visió turísticaEls bisbats amb seu a Catalunya han creat CataloniaSacra, un producte turístic i religiós que pretén divulgarel patrimoni religiós de Catalunya i impulsar la sevavisita. Actualment a la plana web, a part de la informaciódetallada sobre esglésies i itineraris religiosos també hi-hi o inclús enllaçosals gestors de les destinacions. En un futur es vol afegirinformació referent a rutes guiades pels centresreligiosos.Més informació al web de Catalonia Sacraentre centres ja consta informació sobre itineraris, nonomes entre esglésies sinó tambéque en un futur consti informació sobre les visitesguiadeshores de visitauUn acord tecnològic entreconèixer les principals dades qualitatives i quantitativesCooperació entre comunitats autònomesLa Sociedad Estatal para la Gestión de la Innovación ylas Tecnologías Turísticas, S.A. (SEGITTUR) ha facilitatuna plataforma on poden participar les comunitatsautònomes que vulguin compartir el seu coneixementturístic, quant a noves tecnologies aplicades al sectoraixí com projectes innovadors. Evitar la duplicitat,pràctica projectes innovadors de manera conjunta sónMés dades sobre el projecte a Hosteltur
  12. 12. COSTADAURADA12Actuacions per a la captaciódel turisme rusEl rus és un dels anomenats mercatsemergents que està experimentant unfort creixement en els darrers anys.Els agents turístics de la CostaDaurada ho volen optimitzar, tenint encompte que aquesta destinacióesdevé el principal focus receptor dedesitjat, no només per la sevadespesa superior a la resta, sinó perla voluntat de complementar el sol iplatja amb altres activitats com són lacultura, la gastronomia i les compres,un dels punts forts més valorats pelsagents turístics de la Costa Daurada.Amb aquest objectiu el Patronat deTurisme de la Diputació està, a donar aconèixer la destinació al propi país.Així,turístics de la Costa Daurada vaassistir a la Fira Intourmarket i a laMoscow International Exhibition(MITT), on va poder establir contactesamb operadors turístics i va aprofitarper presentar l llibrePaisatges de Tarragona. Un mesabans el Patronat de Turisme ja haviavisitat el país, havent realitzat unroadshow. Aquesta actuació vapermetre presentar la destinació alsmembres de TezTour, repartits per sisde les principals ciutats emissores dela regió de Sibèria i els Urals. Lesvisites eren organitzades pel propitouroperador i comptaven amb lapresència de representats delPatronat, de la regidori de turisme deSalou i de les principals empresesturístiques de la Costa Daurada.Amb la voluntat de fidelitzar elsturistes que ja visiten la destinació ioferir nous equipaments als russosresidents, està projectada lala zona. Altres destinacions amb unacom Marbella o Altea (Alacant) ja endisposen. Segons la Fundació Amicsturistes russos a la Costa Daurada.Aquesta seria laanyol,existint-ne una a la provínciaa Madrid.Les principals ciutats de la CostaDaurada estan realitzant diferentsiniciatives per fomenurbana. En el cas de Tarragonadestaquen tres accions vinculades alturisme cultural. Una és TarracoTicket -des dels equipaments culturals iespectacles gestionats perjuntament de Tarragona, actuaciósorgida del Pla de CompetitivitatTERRESNous productesEl turisme actiu és un dels recursoscomarcicloturística que unirà la Via Verda dela Terra Alta amb la comarca del BaixEbre, enllaçant el Parc Natural delsPorts amb el Parc Natural del Delta dela infraestruc-turaAmposta, per la seva part, ha assolit elcertificat de Destinació de TurismeCatalana de Turisme, gràcies amunicipi és el primer de les Terres deen assolir aquest distintiu.Salou i Cambrils van aconseguir acertificat.ésbàsica per maximitzar-ne el seu ús.Per això el Patronat de la Diputació deassistir al febrer a una de lesprincipals fires especialitzades deParc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.catFiets&Wandelbeurs, acompanyats dela marca Catalunya. És interessantconsiderats turistes potencialsque valoren moltpositivament eldestinació no massificada amb espaisNous canals de promocióLa Terra Alta ha implantat una novaeina de comercialització que dóna acomarca a través de descomptes alsestabliments adherits (allotjaments,restaurants, cellers, agrobotigues,etc.). La targeta, que té un cost de 10euros, ha estat una iniciativa delConsell Comarcal, juntament amb elsTerra Alta i dues associacions empre-sarials turístiques. En aquesta comar-Genial, vinculada a la Ruta del Paisat-ge dels Genis gràcies al testimoni queva deixar Picasso a Horta de SantJoan, i que permet conèixer els altresmunicipis que composen la ruta, comsón Reus, Mont-roig i El Vendrell.MAIG 2013-Nº10TENDÈNCIES

×