'Tendències Enotur' 1 - butlletí monogràfic d'enoturisme
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

'Tendències Enotur' 1 - butlletí monogràfic d'enoturisme

on

  • 917 views

El Consorci MCTUR edita el primer número del butlletí 'Tendències Enotur' en el marc del Pla de Reforçament de la Competitivitat de l'Enoturisme a les comarques de Tarragona, cofinançat pel FEDER ...

El Consorci MCTUR edita el primer número del butlletí 'Tendències Enotur' en el marc del Pla de Reforçament de la Competitivitat de l'Enoturisme a les comarques de Tarragona, cofinançat pel FEDER Eix 1.

Statistics

Views

Total Views
917
Views on SlideShare
917
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
11
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

CC Attribution-NonCommercial LicenseCC Attribution-NonCommercial License

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

'Tendències Enotur' 1 - butlletí monogràfic d'enoturisme 'Tendències Enotur' 1 - butlletí monogràfic d'enoturisme Document Transcript

  • TERCER QUADRIMESTRE 2011 Nº12íNDEX Enotur: una nova eina4 Destinacions d’informació enoturística competidores: La Rioja Aquesta nova publicació editada en el marc del Pla de Reforçament de la Competitivitat de l’Enoturisme a les comarques de Tarragona (CENOTUR), amb6 el cofinançament del Feder Eix 1, té la voluntat d’esdevenir un instrument de Serveis enoturístics de comunicació de referència en l’àmbit de l’enoturisme, oferint informació de referència caràcter estratègic als agents del territori per recolzar la seva presa de decisions i difondre els actius enoturístics. Per aquest motiu es publicarà en català, castellà i anglès.8 L’enoturisme a les Quadrimestralment, aquesta newsletter tractarà la informació sobre les comarques de principals destinacions enoturístiques del món, explicarà exemples de bones Tarragona pràctiques del sector, detallarà informació sobre les destinacions incloses en les 6 DO presents a la demarcació de Tarragona i perfilarà quines són les característiques i tendències del mercat a partir de l’anàlisi de fonts10 estadístiques diverses. Per acabar tractarà de resumir tot el referent a la gestió i la política turística que pugui afectar al sector i recomanarà la lectura El perfil de l’enoturista d’informes i estudis que puguin ésser considerats rellevants. Per a la seva elaboració es consulten diverses fonts: entitats enoturístiques locals, regionals, estatals i mundials, tant de caire empresarial com institucional o mixt, blogs d’experts en enoturisme, jornades i conferències del L’Estratègia sector, agències de viatges i mitjans de comunicació especialitzats i enoturística europea observatoris i empreses d’estudis de mercat, entre d’altres agents. EL MÉS DESTACAT Les característiques d’una de les Diversos estudis aporten informació destinacions de referència mundial: la sobre el nou perfil de l’enoturista comunitat autònoma de La Rioja (pàg. 2) (pàg. 8) La diversitat de perfils de la demanda i La visió estratègica de l’enoturisme a l’experiència turística, dos elements Europa (pàg.10) clau per adaptar l’oferta (pàg. 4) Principals conclusions de la Jornada Els trets diferencials de l’enoturisme a d’Enoturisme de Vilafranca del Penedès les comarques de Tarragona (pàg.6) (pàg. 12)
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 2DESTINACIONSCOMPETIDORES La RiojaTAULA 1: Comparativa de les tres Està considerada la principal destinació enoturística de l’Estatzones que integren la Denominació espanyol i una de les referents en l’àmbit mundial1. Abasta territorisd’Origen Qualificada La Rioja. de la comunitat autònoma de La Rioja, però també d’Àlaba i de núm. municipis núm. hectàrees núm. cellers Navarra. En aquest número es dóna a conèixer l’oferta i la política La 118 42.247 305 turística vinculada al món del vi de la comunitat autònoma de La Rioja Rioja Part La Denominació d’Origen Qualificada Altres accions dutes a terme en el 18 13.143 280 d’Àlaba La Rioja (DOCa Rioja) no coincideix període 2005-2010 han estat: plans Part de Navarra 8 6.570 15 exactament amb els límits de la de dinamització de clústers enoturís- comunitat autònoma de La Rioja, tics com Haro o Logroño, estudis de Total 144 61.960 600 abastant també municipis de la satisfacció de la demanda, el Vinobus, província basca d’Àlaba i de part de el Centro Sensorial del Vino de SanFont: Consell Regulador DOCa Rioja. Navarra. De fet, La Rioja Alabesa, tot i Asencio o les jornades de portes el poc volum d’hectàrees s’aproxima obertes de cellers. La política futura al nombre de cellers de la comunitat seguirà aquests eixos. Així ho autònoma, mostrant un alt grau determinava el programa electoral de d’atomització (TAULA 1). El Consell l’actual govern, que establia Regulador ha determinat tres zones consolidar i mantenir la marca GRÀFIC 1: Distribució de les places en funció de les seves enoturística especialment entre els hoteleres, per categories, de la característiques en quant al clima, la mercats estrangers, alhora que comunitat autònoma de La Rioja, composició del sòl i la localització: La proposava el disseny de microproduc- 2010. Rioja Alta, La Rioja Baja i La Rioja tes com l’ enogastronòmic, el cultural pensions hotels Alavesa. Aquests factors han o el de natura. Altres projectes 5* 10,5% 0,0% determinat la morfologia del conreu previstos a llarg termini són l’articula- hostals hotels de la vinya. Aquesta denominació pot ció del Barco del Vino a Haro o la 1 i 2* 16,2% 4* ésser considerada la més antiga candidatura del paisatge dels vins de 24,8% d’Espanya, ja que fou reconeguda La Rioja com a Patrimoni de la hotels hotels 3* oficialment l’any 1925, obtenint Humanitat per la UNESCO dintre la 36,9% 1* el1991 el títol de DO Qualificada. categoria de Paisatge Cultural. 5,1% hotels 2* 6,4% Política i governança Una altra mostra de l’aposta institucional per l’enoturisme és El Font: Elaboració pròpia, a partir de les dades del Instituto de Estadística de La Rioja. La política turística de la comunitat Rioja y los 5 Sentidos, un programa autònoma de La Rioja, presentada a cultural del govern autonòmic que, continuació, s’ha dirigit, des de fa des de 1996, difon la cultura del vi des anys, a la potenciació i consolidació de diferents àmbits (el paisatge, la Més informació: de l’enoturisme com a producte literatura, les arts escèniques, la turístic de referència. Prova d’això és gastronomia), a través d’activitats Web oficial La Rioja Turismo com concerts, conferències, obres de l’elaboració i posada en valor del Plan Consell Regulador DOCa Rioja Estratégico para el desarrollo del teatre o dansa. Aquesta iniciativa fou Projecte El Rioja y los 5 Sentidos Turismo del Vino en La Rioja. Així, des premiada amb el Best of Wine de Projecte el Barco del Vino del govern autonòmic i des de Rioja Turisme Enològic del passat 2006, Servei de Vinobus Turismo, empresa pública creada el atorgat per Great Wine Capital. Museo de la Cultura del Vino 2000, s’han realitzat diverses Dinastía Vivanco actuacions de desenvolupament, Oferta turística millora de la infraestructura, creació Empreses de turisme actiu L’oferta d’allotjament de la comunitat d’enoturisme: Riojatrek i de producte i promoció. Esdevenir l’escenari audiovisual de la sèrie de es concentra en places de càmping Enoviajes televisió Gran Reserva o la campanya (45,7%) i d’hotels, hostals i pensions Vinoteràpia (46,5%). L’oferta rural no és significa- La tierra con nombre de vino són dues de les accions promocionals que han tiva (7,8%). La major part de les ajudat a posicionar la destinació. places corresponen a hotels de 3 i 4 estrelles. (GRÀFIC 1). Fonts consultades: ¹ Cámara de Valencia (2010). El Enoturismo.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 3DESTINACIONSCOMPETIDORES Un dels seus trets diferencials és la En els darrers anys el nombre seva especialització en el producte d’empreses de turisme actiu s’ha enoturístic. La Rioja Turismo destaca incrementat, passant de 9 a 23 entreTAULA 2: Comparativa de l’enoturismeentre la comunitat autònoma de La aquells allotjaments (hotels i cases 2006 i 20103 .Tot i que no hi ha dadesRioja i la província de Tarragona. rurals) que disposen d’una oferta més concretes seria lògic trobar-hi diferenciada, ja sigui per la una vinculació amb el creixement de Comunitat Província autònoma de localització en un entorn vinícola, per l’enoturisme. A més, la destinació La Rioja Tarragona* l’arquitectura o pels seus serveis. disposa d’uns equipaments museís- 5 DO Aquesta oferta singular suma un 8,6% tics complementaris a la visita pròpies núm. de DO 1 i part de DO del total. enoturística: el Museo de la Cultura Penedès del Vino Dinastia Vivanco, el Centro núm. dhectàrees 42.247 25.277 Pel que fa al recurs base, el celler, Sensorial del Vino o la col·lecció de núm. cellers 305 296 se’n troben de tres tipologies ceràmica popular riojana de Las núm. cellers diferents2: els grans cellers Bodegas Darien són alguns exemples. visitables 26,1 28,0 d’arquitectura tradicional de finals del sobre el total (%) núm. places 4.664 60.255 segle XIX, que estan prenent mesures Demanda de proximitat hoteleres per adaptar-se a la pràctica núm. places turisme rural 1.067 2.334 enoturística; els familiars de petites Diferents fonts consultades2i4 dimensions, on una part està coincideixen en afirmar que la núm. habitants 322.415 808.420 apostant per l’enoturisme; i els nous demanda a la comunitat autònoma de núm. km2 5.045 6.303 cellers amb una visió clarament La Rioja és principalment domèstica i enoturística, caracteritzats per de proximitat, procedent principal-Font: Elaboració pròpia a partir de dades oficials delConsell Regulador DOC La Rioja, del Consell Regulador dissenys innovadors, a vegades ment de Madrid, Catalunya i el PaísDO Penedès, del INCAVI i de l’Observatori de Turisme de vinculats a arquitectes de referència. Basc, corresponent a estades de capsCatalunya, entre d’altres.*Nota: Les dades de la província de Tarragona Una mostra de l’aposta dels agents de setmana i ponts (1,75 dies decorresponen a la DO Tarragona, DO Conca de Barberà,DOQ Priorat, DO Terra Alta, DO Montsant i la part per aquest nou enfocament mitjana) (TAULA 3). Tot i així, en elscorresponent a la DO Penedès. Les dades de places empresarial2 són les inversions que darrers anys (2006-2010) s’ha experi-d’allotjament, nombre d’habitants i km2 fan referència atota la província. estan realitzant dirigides a l’oferta de mentat un increment del nombre nous serveis i equipaments com són la d’estrangers, amb un increment d’un possibilitat de poder degustar menús 13,8%. Com a complement d’aquestes enoturístics en els restaurants dels dades més concretes, cal subratllar propis cellers. que l’enoturista de La Rioja correspon al perfil de l’enoturista de l’Estat En aquest territori hi ha altres espanyol: segment d’edat adult, queTAULA 3: Distribució del nombre de recursos vinculats al món del vi que viatja en grups acompanyat deviatgers allotjats en hotels a la composen l’arquitectura popular familiars o amics, qui actuen moltescomunitat autònoma de La Rioja, riojana com els calados (cellers vegades com a fonts d’informació. Elper CC.AA. de procedència. Any excavats sota terra), els guardaviñas2010 (en %). grau de satisfacció és elevat i solen (edificacions rurals similars a les realitzar activitats complementàries a Comunitat de Madrid 19,4 nostres barraques de pedra seca) o la visita. Catalunya 18,3 els lagares. País Basc 14,6 La Rioja (tot i tenir part de producció Pel que fa a les activitats complemen- en altres comunitats) ha implantat Comunitat Valenciana 7,3 tàries, a part de l’oferta específica una política turística dirigida específi- Aragó 6,2 dels allotjaments (vinoteràpia, etc.), cament a l’enoturisme, gràcies a la Castella i Lleó 5,7 han sorgit empreses d’activitats seva llarga tradició enològica. LaFont: Elaboració pròpia a partir de l’Enquesta especialitzades: sentir-se agricultor realitat administrativa (una comunitatd’Ocupació Hotelera del Instituto Nacional de per un dia, esports entre vinyes o autònoma) i l’existència d’una sola DO,Estadística (INE). sobrevolar els conreus amb globus ha condicionat favorablement el aerostàtic són algunes de les desenvolupamemt enoturístic possibilitats que s’ofereixen. d’aquesta destinació de referència Fonts consultades: (TAULA 2). 2 Sistema Riojano de Innovación y Turespaña. Plan Estratégico Agrupación Empresasa Innovadoras La Rioja Alta. 3 Instituto de Estadística de La Rioja. 4 Enquesta d’Ocupació Hotelera (EOH) del Instituto Nacional de Estadística, 2010. View slide
  • 4 4 TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR MERCATSBONESPRÀCTIQUES Serveis enoturístics de referència La competència en l’oferta i l’exigència en la demanda forcen al sector a innovar en serveis i equipaments enoturístics “El sector necessita En un moment en el que l’oferta Priorat, mostra del potencial de turística és clarament superior a la creixement d’aquest mercat emissor. no només orientar- demanda, el sector enoturístic L’horari dels cellers cal que s’adapti necessita no només orientar-se al també al comportament dels visitants, se al mercat sinó mercat sinó definir el segment sent indiscutible oferir servei en caps definir el segment específic al que es vol dirigir. La tria de setmana, en torns de matins i d’aquest segment anirà en funció del tardes. El tracte personal de les visites específic al que es seu potencial de creixement, del constitueix un atractiu per al visitant, coneixement previ que se’n tingui o de que acostuma a ser d’un poder vol dirigir” la inversió que vulgui assumir adquisitiu mig/mig-alt. A part de les l’empresa, entre d’altres factors. habituals visites en grups, la Visita Premium de Viña Real (Rioja Alabesa) Es presenten alguns exemples de com amb un cost de 25 euros o el picnic a l’oferta ha sabut afrontar l’evolució de les vinyes, de la mateixa bodega, així la demanda. com la Visita VIP de les Bodegues Torres destinada a persones amb Visitants més exigents certs coneixements del món del vi, amb un preu de 235 euros per grups El turista és conscient de la diversitat entre 1 i 5 persones, són exemples d’opcions que li ofereix el mercat, a d’aquesta especialització. El grau de través de múltiples canals de coneixement que tenen els futurs comercialització (agències de viatges, visitants és un altre element que s’ha buscadors d’activitats on-line, de considerar a l’hora d’articular els paquets d’experiències, etc.). Aquesta serveis turístics (visites, cursos de exigència aplicada a l’enoturisme es tast, etc.). Pel que fa a la qualitat del tradueix en una major diversitat servei, el sector necessita que aquesta d’idiomes per a la realització de visites sigui present en totes les parts del “Visita Premium de guiades, en l’ampliació dels horaris, producte des de l’oferta pròpiament en la personalització de les visites, Viña Real i la Visita així com en una major qualitat del turística fins a la resta de serveis i equipaments que ofereix la destinació VIP de les servei. Pel que fa als idiomes, tot i que (senyalització, transport públic, etc.). el pes de l’enoturisme a Catalunya i a Aquesta fou una de les conclusions Bodegues la resta de l’Estat és principalment d’una jornada celebrada a Vilafranca domèstic, les destinacions de del Penedès2. És significativa la Torres...exemples referència tenen un major pes de inexistència d’una Q específica per a d’especialització” mercat internacional1. Resulta les insta·lacions d’enoturisme, existint destacable els set idiomes en què certificacions pròpies en el cas dels s’ofereix la visita guiada a les restaurants o cases de turisme rural. Bodegues Torres, mitjançant La poca maduresa del sector audioguia, els tres idiomes explicarien aquesta realitat. Dit això, internacionals de la Bodega Marqués la possibilitat de poder disposar d’un de Riscal (Rioja Alabesa), o l’opció del certificat homologat constituiria un rus per part del Celler Buil&Giné, del valor competitiu per al sector. Fonts consultades: 1 Great Wine Capital, Las cifras clave del enoturismo mundial. 2011. 2 INNOVI i Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Jornada L’èxit de l’enoturisme a Califòrnia a través de la cooperació dels agents, Vilafranca del Penedès, 14 novembre, 2011. View slide
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 5BONESPRÀCTIQUES Viure noves experiències d’instal·lacions adaptades a aquesta demanda.“Altres segments És una activitat poc coneguda pel públic general i a la vegada, 100% connectats com el turisme de constitueix una de les modalitats reunions, turístiques més vinculades amb els Internet s’ha convertit en un mitjà de sentits i les sensacions. Marqués de comunicació indiscutible entre l’oferta d’incentius i Riscal ha sabut explotar aquest i la demanda. Els dispositius mòbils concepte creant un complex permeten una comunicació l’organització de enoturístic de referència de la mà d’un instantània quan el client actual o bodes han estat gran arquitecte. Al voltant del celler potencial es troba a la destinació. És ha creat un complex turístic amb un indispensable que els cellers tinguin detectats i disseny innovador que constitueix per presència a les xarxes socials si sol una experiència pels sentits, permetent que el client pugui disposar treballats en format per un hotel de la cadena d’una major informació (vídeos de les diversos cellers” Starwood, tres restaurants, un dels instal·lacions a Youtube, opinions a quals amb una recent Estrella Tripadvisor, presència a Facebook i a Michelin, un spa amb tractament a Twitter des d’on poder oferir ofertes base de raïm i vi, una vinoteca i una especials als seguidors, són alguns biblioteca. Tot i així, altres estratègies exemples que ja ofereix el sector).TAULA 1: Evolució del nombre de de pressupost més baix com la Mostra d’aquesta necessitat és lavisites a la bodega Marqués de Riscal creació d’activitats innovadores que cerca de cellers en funció de la(2005-2011). treballin en la materialització dels disponibilitat de xarxa Wi-Fi (5 cellers sentits, esdevenen possibilitats que de La Rioja en tenen), així com el 70.000 60.000 pot incorporar la gestió de qualsevol tracte personal que s’estableix, per 59.500 56.000 54.000 celler. exemple, entre Marqués de Riscal i els 30.000 seus clients preferents a través del Diversitat de perfils programa de punts Starwood 9.300 Preferred Guest oferint promocions Tot i que les visites en grup específiques. La visita es 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 acompanyats de família i amics és el complementarà amb altres activitatsFont: dades orientatives facilitades pel departament segment més demandat, cal tenir en turístiques com la descoberta delde Relacions Públiques de Marqués de Riscal. compte altres segments específics: patrimoni cultural, gastronòmic iNota: el nou complex enoturístic es va inaugurar al’octubre de 2006. els sèniors i les famílies natural de la destinació. D’això n’és multigeneracionals tenen previst conscient el sector. La major part de incrementar la seva quota de mercat a webs de cellers ofereixen informació mig termini3. Altres, com el turisme de turística de la regió. reunions, d’incentius i l’organització de bodes ja han estat detectats i La inversió no ho és totMés informació: treballats per diversos cellers. Tot i que en els darrers anys alguns Bodega Marqués de Riscal, Rioja La demanda amb problemes de dels cellers referents de l’Estat Alabesa mobilitat és un altre segment a espanyol han realitzat grans Castello Banfi, Toscana considerar. El web oficial de Turismo inversions en quant a infraestructures Ysios, Rioja Alabesa de la Rioja permet fer una cerca de (Marqués de Riscal, Ysios, Darien), Viña Real, Rioja Alabesa cellers en funció de si estan adaptats l’èxit enoturístic d’un celler no té Bodegues Torres, Alt Penedès a les necessitats dels minusvàlids. perque recaure únicament en la També, el programa Turisme per a millora dels equipaments. El Turisme per a tothom, Turisme de Catalunya tothom, de Turisme de Catalunya, perfeccionament del servei, el tracte certifica que dos cellers de la Terra personalitzat o la imaginació en La Rioja Turismo Alta i un del Baix Penedès disposen l’articulació de noves activitats són algunes possibilitats. Fonts consultades: Organització Mundial del Turisme (OMT), European Travel Commission, European Cities Marketing i la Universitat de Viena. Seminari 3 Internacional sobre el Canvi Demogràfic i el Turisme, 2010.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 6LES NOSTRES L’enoturisme a lesDESTINACIONS comarques de Tarragona En 10 comarques es concentren 5 DO pròpies i una part de la DO Penedès. En aquest article es presenta una introducció del sector enoturístic d’aquest territoriTAULA 1: Comparativa variables 6 DO’s. La demarcació de Tarragona, que passat, mostra del potencial que inclou les marques turístiques Costa històricament ha tingut la producció capacitat núm. acollida Daurada i Terres de l’Ebre, es del vi al territori. Des de la visió del núm. (places ha. cellers hoteleres i caracteritza per una notable potencial turístic, aquestes catedrals visitables turisme especialització agrària en el sector aporten diferenciació, de la mateixa rural)** DOQ enològic. Vuit de les 10 comarques manera que ho fan els nous cellers 1.888 25 Priorat que la conformen estan incloses en d’arquitectura singular. DO Montsant 1.840 14 les diferents denominacions d’origen DO Conca de 4.200 16 21.066 de vi. Els paisatges de vinya estan La diferenciació del territori no Barberà omnipresents al territori i d’aquí que l’aporta tan sols la monumentalitat de DO Penedès* 4.461 1 hagin aparegut iniciatives com la de les construccions, sinó també la DO 6.598 13 denominar les comarques de diversitat i qualitat dels seus vins i Tarragona DO Terra Tarragona amb el nom de País del Vi dels paisatges que els generen. Així, 6.290 18 825 Alta que es configura com l’integrador de l’experiència enoturística no s’ha de*Nota: les dades de la DO Penedès fan referència a la part tots els territoris de les recloure a l’interior del celler, sinó quecorresponent a la província de Tarragona.**Nota: les dades corresponen als municipis que Denominacions d’Origen (DO) de la ha d’integrar els paisatges de vinyes iintengren les DO.Font: INCAVI i fonts internes Think Tank (Parc Científic i demarcació. els enclavaments rurals entre els seusTecnològic de Turisme i Oci). actius. El fet que les xarxes de camins El nombre de DO és força elevat per a rurals estiguin integrats en l’oferta un territori relativament petit com el enoturística i que operadors que ens ocupa: Terra Alta, Priorat, especialitzats se n’hagin fet ressó Montsant, Tarragona, Conca de mostra el seu valor. Barberà i part de Penedès (TAULA 1). A aquestes caldria afegir, a més la DO Els vins, singulars, són resultat de la Catalunya i la DO Cava. Aquesta combinació de sòls, microclimes i singularitat és el resultat d’aspectes varietats de vinya, algunes de les històrics, paisatgístics, climàtics i quals són exclusives d’aquest territori. edàfics. Tanmateix, el resultat són DO Aquests vins han obtingut les últimes amb territoris la dimensió dels quals dècades un reconeixementTAULA 2: Comparativa destinacions condiciona la seva capacitat de internacional que ha posicionatcompetidores europees. notorietat internacional a diferència algunes de les DO del territori, de les grans destinacions sobretot la DOQ Priorat entre les de cellers núm. hectàrees visitables DO enoturístiques europees (Borgonya, major prestigi a escala mundial. Borgonya 25.800 349 99 Burdeus, Rioja) (TAULA 2). En aquest context, la generació d’un espai A banda de l’atractiu enoturístic del Chianti 10.500 313 1 integrat d’enoturisme a la demarcació territori cal posar èmfasi en la vocació La Rioja 61.960 79 1 sembla una aposta raonable. turística, consolidada sota les marques Costa Daurada i Terres de El Penedès 24.248 32 1 Cadascuna de les DO compta amb l’Ebre. Una llarga tradició d’acollida Comarques de 25.277 87 6 diversos elements diferencials i de que ha consolidat una important Tarragona singularització, però hi ha actius especialització, sobretot al litoral i aFont: INCAVI i fonts oficials de les destinacions. comuns que aporten valor al conjunt tocar de les diferents DO de la del territori, entre els que es demarcació. destaquen els valors històrics, concretats en els cellers Les comarques de Tarragona, monumentals, les anomenades compten, doncs, amb un enorme Catedrals del Vi, construccions potencial d’atractivitat enoturística i modernistes de principis del segle un bagatge i desenvolupament de l’activitat del turisme.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 7LES NOSTRESDESTINACIONS La combinació d’aquests dos eixos situen com a destinacions està estructurant una de les ofertes destacades, altres encara estan en de major recorregut enoturístic de una fase incipient d’aquest l’Estat espanyol i del continent. Els reconeixement dels mercats. Amb tot, eixos sobre els que s’ha treballat i l’èxit de les diferents destinacions s’està treballant són: enoturístiques rau en saber adaptar la seva singularitat i capacitat d’acollida  Condicionament de l’oferta i a un projecte turístic. No és possible desenvolupament de serveis per al que les destinacions enoturístiques visitants en l’espai enològic. mimetitzin el seu model de  Desenvolupament dels actius desenvolupament. Cada destinació ha humans adequats per gestionar de definir el seu model i l’efecte volgut“La diversitat i el l’experiència enoturística, tant dins de l’activitat turística. Les diferents dels espais enològics com en DO de la demarcació es troben amb la nombre de l’oferta turística. necessitat de definir aquest model de  Desenvolupament d’ofertes desenvolupament conjunt i és, en destinacions turístiques relacionades amb la aquesta línia, que han aparegut cultura del vi. En aquest sentit iniciatives com la del País del Vi. enoturístiques…ha destaquen els tractaments de afavorit la salut que utilitzen el vi, comuns ja La diversitat i el nombre elevat de als spa i centres de salut del destinacions enoturístiques existents generació d’una territori, així com l’assumpció del a escala mundial ha afavorit la valor per part d’alguns dels generació d’una política d’estructura- política restaurants del territori que són ció de l’oferta en base a generar d’estructuració de carta de presentació del producte productes turístics fàcilment enològic. identificables per a la demanda, com l’oferta en base a  Accions de comercialització i ara les rutes de vi on s’agrupen comunicació, tant a nivell de DO destinacions amb voluntat generar productes com a nivell de marques d’esdevenir els eixos destacats de turístics fàcilment turístiques, que han consolidat la l’activitat (TAULA 3). Aquestes integració de l’oferta enoturística agrupacions són, ara per ara, els identificables per a en els circuits d’operadors punts calents del desenvolupament especialitzats. enoturístic. la demanda” L’enoturisme és una activitat que TAULA 3: Exemples de rutes enoturístiques creix amb força a nivell internacional. escala nom ruta entitat Les zones de producció d’Europa, Ruta Europea del Europa RECEVIN Amèrica, Oceania i Àfrica han Vino Estat Rutas del Vino de esdevingut destinacions turístiques espanyol España ACEVIN de referència per un mercat de Catalunya * * Ruta del Vi de proximitat en un principi i com a Províncies Lleida Associació mixta destinacions internacionals Ruta del Vi del Turisme Priorat (DOQ Priorat+ DO finalment. Moltes destinacions se Priorat Montsant) situen en una posició competitiva Regions La Route Touristique des Cambra de Começ i Indústria avantatjosa i esdevenen referència Grands Crus de de Dijon i Beaune Bourgogne per a operadors turístics i mercats Consorci Promoció Ruta Postals de potencials. És el resultat d’anys de Municipal Vinya Turística Alt Penedès desenvolupar projectes turístics vinculats a la qualitat del producte Font: Elaboració pròpia a partir de webs oficials. enològic. Les destinacions de la demarcació de Tarragona es troben en Una iniciativa local recent ha estat situació diversa pel que fa al seu nivell l’organització, per part de la de posicionament en relació als Confederació Empresarial de la mercats domèstic i internacional, de Província de Tarragona CEPTA, dels forma que mentre algunes DO se Premis a l’Excel·lència Enoturística.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 8ESTADÍSTIQUES IMERCATS El Perfil de l’enoturista El pes del mercat domèstic, determinats segments de demanda específics com el mercat femení o el sènior o la predilecció pelsGRÀFIC 1: Principals CC.AA. emisores hotels de 4 estrelles són algunes característiques d’aquest turistad’enoturistes. En el sector s’estan realitzant estudis En el cas espanyol2 els percentatges per determinar quins són els trets són similars. Catalunya 19,3% diferencials de l’enoturista. A En l’enoturisme mundial, dos terceres Madrid 12,2% continuación es presenten les parts són homes. En el cas espanyol Andalusia 9,7% conclusions més significatives de dos aquesta diferència no és tan Comunitat Valenciana 9,7% informes, d’escales territorials destacada (55,0% respecte un 45,0%). País Basc 9,4% diferents. Las cifras clave del El mercat femení està resultant ser un Aragó 7,9% enoturismo mundial1, elaborat per segment estratègic amb potencial de Castella i Lleó 7,6% Great Wine Capital, mostra l’opinió creixement, igual que el sènior. Pel dels agents del sector de nou regions que fa al segment femení estan vitivinícoles mundials. En el cas de apareixent iniciatives pioneres.Font: Elaboració Think Tank (Parc Científic i Tecnològicde Turisme i Oci) a partir de les dades del informe l’Análisis Demanda Rutas del Vino2, L’agència de viatges Focus on Woman3d’ACEVIN2. de l’ Asociación Española de Ciudades ofereix un viatge a Oporto amb activi- del Vino (ACEVIN), corresponent a la tats enoturístiques dirigit exclusiva- primera part de 2010, s’ha consultat ment a dones. I és que en els darrers directament als usuaris de Las Rutas anys el consum de vi per part de les del Vino, producte turístic d’aquesta dones s’està consolidant, el que ha associació. originat la creació de vins específics per a aquest segment amb gustos Radiografia de l’enoturista més afruitats i amb una menor taxa d’alcohol. El mercat de turisme enològic és de Pel que fa a l’allotjament, l’hotel de 4 proximitat. En el cas de l’Estat estrelles és el més utilitzat en el cas espanyol, el 80,6% són del propi país, espanyol (28,0%) tot i que les cases de sent Catalunya la principal comunitat familiars i amics tenen cert pes. emissora (un 19,3% del mercat intern) La despesa del l’enoturista és un (GRÀFIC 1). Segons l’informe mundial, aspecte complex de quantificar, jaGRÀFIC 2: Despesa mitjana desglossadaper conceptes (en %). el pes del turisme domèstic és que hi ha diferències molt importants significatiu, tot i que és notablement entre destinacions i els valors varien visita a inferior (un 40,0%). Els principals molt en funció de les fonts consulta- museus altres 2% 11% allotjament 36% mercats emissors a escala mundial des. Segons Great Wine Capital, el són els Països Baixos, Regne Unit, turista de la regió de la Toscana i de visita a EUA i Canadà. A l’Estat espanyol Napa Valley realitza una despesa cellers 5% destaca el mercat alemany, mitjana diària elevada (210 i 188 concentrant una tercera part dels dòlars respectivament) mentre que en estrangers i els nord-americans, que el cas de La Rioja és molt inferior (30 restauració 35% compres tenen la mateixa presència que els dòlars). Aquest import fa referència a de vi 11% francesos (12,6%). Relacionat amb la despesa generada al celler, segons l’origen dels turistes, el cotxe resulta les consultes als productors de vi. Si ser el mitjà de transport més habitual es pregunta als usuaris de Las Rutas (78,8%). del Vino els imports s’incrementenFont: Elaboració pròpia, a partir de dades de l’informed’ACEVIN2. fins als 127,1 euros de mitjana per A escala mundial, el segment d’edat turista (la despesa mitjana general és principal se situa entre els 36 i 55 de 100 euros/dia/persona4), correspo- anys (un 45,0%). Destaca també el nent a la despesa generada en pes del segment sènior (majors de 56 destinació (excluint el desplaçament). anys). L’allotjament i la restauració són els Fonts consultades: dos àmbits que concentren aquesta ¹ conclusions extretes de vinoturismo.blogspot. despesa (GRÀFIC 2). 2 ACEVIN (2010). Análisis Demanda Rutas del Vino, 1ª oleada 2010. 3 http://www.focusonwoman.es. 4 IET (2010). Encuesta de Gasto Turístico, Egatur.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 9ESTADÍSTIQUES I INNOVACIÓMERCATS En el cas espanyol2, l’enoturisme destinació enoturística dóna lloc a resulta ser una activitat realitzada en que el 55,0% dels enquestats hagin grup, principalment d’amics o de feina visitat la mateixa destinació entre 1 i 2TAULA 1: Comparativa del perfil de i amb la família. La dimensió del grup vegades6. De fet, el grau de satisfacciól’enoturista i el turista cultural. acostuma a ser d’entre 3 i 5 persones. de l’experiència turística és elevada, ja enoturista turista La motivació principal ha passat de que un 92,0% dels enquestats cultural edat 36-55 anys 25-34 anys ser la localització i el patrimoni5 a tornaria a repetir la visita. companyia grups (amics, parella sense recaure en la pròpia visita als cellers Pel que fa al sistema de reserva, el familia) fills estada de la zona. Les activitats més telèfon i Internet són els dos sistemes 1 nit 2-3 nits mitjana habituals estan estretament més utilitzats en el cas espanyol, amb caps de caps de estacionalitat setmana i setmana i relacionades amb la cultura gastronò- un 26,0% i un 15,0% respectivament. ponts ponts mica i vinícola de la destinació: visita L’agència de viatges no té un pes 127,1 euros 135,4 euros despesa mitjana/dia (superior (superior a cellers (20,0%), degustació de vins significatiu. D’altra banda, un 26,0% mitjana) mitjana) recomanacions (15,0%) i degustació de la dels consultats no van realitzar una recomanacions fonts familiars- familiars- gastronomia local (15,0%). Altres reserva prèvia. dinformació amics i amics Internet activitats complementàries com la Les recomanacions de familiars i visita monuments visita de les vinyes o dels espais amics són les fonts d’informació activitats bodegues realitzades gastronomia gastronomia compres museístics vinculats a la cultura del vi bàsica (31,5% dels casos). Les tast de vins puntuació tenen un pes força menor, coincidint destinacions, però, treballen diferents 4,2 sobre 5 3,5 sobre 5 destinació amb les activitats menys ofertades canals de comunicació, havent una pels establiments, segons l’estudi diferència entre els canalsFont: Elaboració pròpia amb dades dels diferentsinformes del perfil de l’enoturista1i2 i El Turismo cultural internacional (un 10,0% dels enques- tradicionals utilitzats per lesde ciudad y de City Break, Turespaña, 2007. tats disposa d’espais museitzats). destinacions enoturístiques europees L’oferta de Las Rutas del Vino obté (fires, fulletons, OIT) i els canals més una puntuació de 4,21 sobre 5, sent el innovadors vinculats a Internet i les paisatge i l’hospitalitat els elements xarxes socials utilitzats per les més valorats. Per contra, la destinacions dels EUA, Sudàfrica i senyalització, la informació turística i Nova Zelanda, segons l’estudi la relació qualitat-preu són els que mundial. obtenen una puntuació inferior. En l’àmbit mundial, el sector està Segons ACEVIN, les destinacions conscienciat dels beneficis que espanyoles més visitades són La genera aquesta modalitat turística. La Rioja, Ribera del Duero, Penedès, millora de la imatge i del posiciona- “La millora de la Marco de Jerez i Toro (Zamora). Pel ment del celler i l’increment dels que fa a destinacions internacionals ingressos són els més destacats. Per imatge i del la regió de Burdeos és la més destinacions Napa Valley és qui més coneguda. No se citen destinacions creu en la seva viabilitat econòmica. posicionament del enoturístiques de referència com la Comparant els estudis s’aprecia com celler i l’increment Toscana, Oporto o Napa Valley. Això es el producte enoturístic es troba en pot relacionar amb el grau de una fase inicial a l’Estat espanyol: dels ingressos són coneixement del producte per part del gran pes de la demanda domèstica propi enoturista espanyol qui es per sobre d’altres destinacions els beneficis més defineix com a un turista convencional mundials; elevat percentatge sense destacats de (44,1%) o aficionat (36,0%). reserva prèvia; els mateixos turistes A l’Estat espanyol, l’estada mitjana és es defineixen com a convencionals; l’enoturisme” de 2,6 dies, responent a escapades de desconeixement d’altres destinacions caps de setmana i ponts. A escala enoturístiques de referència, etc. Tot i mundial, l’estiu (70,0%) i la tardor així, és un producte desestacional, (15,3%) són les dues èpoques amb amb grau de satisfacció elevat, major activitat. vinculat a una despesa turística La proximitat entre el punt emissor i la superior a la mitjana i complementari d’altres recursos, com els culturals o Fonts consultades: els gastronòmics (TAULA 1). 5 ACEVIN (2010). Análisis Demanda Rutas del Vino, altres edicions. 6 no es comptabilitzen els usuaris de segones residències.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 10POLÍTICA IGOVERNANÇA L’Estratègia enoturística europea El sector disposa de dos documents estratègics que constitueixen les bases del desenvolupament de l’enoturisme en l’àmbit europeu TAULA 1: Definició d’enoturisme, Amb l’objectiu de millorar la d’agents considerats per a l’adhesió a segons la Carta Europea1. coordinació entre els membres de la la Carta: el sector públic, el privat i els Red Europea de Ciudades del Vino habitants de la destinació Desenvolupament de les (RECEVIN), fomentar l’intercanvi de enoturística. Cal deixar constància activitats turístiques i d’oci i coneixement i tecnologia i que alguns agents qualifiquen aquest temps lliure dedicades a la descoberta i al gaudi cultural i desenvolupar accions per document com una proposta de enològic de la vinya, el vi i el incrementar la qualitat de l’oferta, mínims molt poc exigent. seu territori entre 2004 i 2006 es va realitzar el projecte VINTUR, gràcies a una Com a qualsevol document estratègic iniciativa comunitària de la UE hi ha certs valors que ja vénen (Interreg IIIC Sud). El fruit d’aquest predeterminats: la sostenibilitat de projecte fou l’elaboració de La Carta l’activitat econòmica i el foment del Europea de l’Enoturisme1, que desenvolupament local, la necessària estableix el model enoturístic euro- cooperació entre els agents, la visió de peu, i el Vademècum de l’Enoturisme conjunt, el foment de la rehabilitació Europeu2, informe que presenta les en detriment de la construcció nova, bases de la qualitat del sector. l’ús de recursos humans locals o la potenciació de la qualitat de vida de la Carta Europea i Vademècum població local. A més, val la pena destacar la menció que es fa sobre la La Carta defineix el concepte necessària gestió dels fluxes dels d’enoturisme a escala europea turistes, anticipant algunes mesures (TAULA 1) i estableix una estratègia correctores, com l’ús dels vehicles comú per a totes les regions col·lectius, la bicicleta o l’anar a peu. enoturístiques d’Europa, a partir de la definició dels objectius i els L’adhesió a la Carta es materialitza compromisos de tots els agents amb la redacció d’un informe, similar al que podria ser un pla estratègic“...destaca el vi com implicats. Aquest informe mostra d’una destinació, on consti un una visió àmplia del sector, un producte que remarcant el concepte de cultura del diagnòstic, la implicació dels socis, els vi, idea que té en compte tant l’àmbit objectius estratègics comuns, representa a un vitivinícola del territori com el l’assignació dels mitjans necessaris, turístic. Seguint amb aquesta un programa d’actuacions i l’avaluació territori i a una dels resultats. Fins al dia d’avui 78 filosofia, la presentació institucional cultura, anant més de l’associació europea RECEVIN, entitats s’hi han adherit, sent el 64,1% destaca el vi com un producte que italianes i espanyoles4. enllà del concepte representa a un territori i a una cultura, anant més enllà del concep- Posteriorment el mateix projecte tradicional de europeu va elaborar el Vademècum de te tradicional de beguda de qualitat. l’Enoturisme Europeu, on s’estableix beguda de qualitat” Aquesta visió i possible ús del vi com el Sistema de Gestió de la Qualitat de a element de marxandatge turístic va estretament lligada a les l’Enoturisme a Europa, pensant en la conclusions de la recent jornada futura adhesió al projecte Ruta d’enoturisme celebrada a Vilafranca Europea del Vino. Aquest document del Penedès3. Aquest enfocament inspirat en la Carta Europea potencia global es correspon amb el ventall algunes idees noves, destacant la necessitat de fomentar la cultura del Fonts consultades: 1 VINTUR, Carta Europea del Enoturismo. 2 VINTUR i DELOITTE (2005). Vademecum del Enoturismo Europeo. 3 INNOVI i Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Jornada L’èxit de l’enoturisme a Califòrnia a través de la cooperació dels agents, Vilafranca del Penedès, 14 novembre, 2011. 4 RECEVIN, informació del web official.
  • TERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 11ESTADÍSTIQUESPOLÍTICA IGOVERNANÇA vi en tot el cicle de vida del viatge Pel que fa a l’oferta turística, tot i que (abans, durant i després) i en tots els hi ha uns requisits comuns se elements de la cadena de valor. n’estableixen d’específics per a cada També posa de manifest subsector. Per exemple, destaca el“La Rioja és una de l’autenticitat, un dels valors clau de pes que es dóna al coneixement d’un l’enoturisme atesa la seva estructura idioma estranger, en el cas de les les 9 destinacions sovint de producció artesanal, dirigit a agències i les Oficines de Turisme o el un mercat individualitzat i exigent, grau de coneixement que han de tenir de l’associació contraposat al model de masses, així els treballadors dels restaurants mundial, mentre com la gastronomia, un dels recursos respecte els vins de la destinació. Per complementaris rellevants de a les enoteques i cellers es remarca la que altres com l’experiència enoturística. disponibilitat d’espais específics per a la degustació amb copes adequades, Cambados, Utiel o Per poder ser membre de la Ruta l’existència de botiga, així com servei Europea del Vino cal previament Montilla formen adherir-se a la Carta i complir de visites guiades amb reserva prèvia, entre d’altres requisits. part de l’associació determinats requisits. Hi ha la possibilitat de formar part de la ruta Amb l’objectiu d’assolir l’excel·lència, espanyola ACEVIN” d’excel·lència, en el cas d’assolir s’estableixen requisits addicionals també els requisits addicionals. dirigits especialment a la millora de la gestió (més dedicació, més capacitat Requisits de decisió), a incrementar la presència de l’oferta en destinació (passa de 6 a S’estableixen requisits específics per 10 bodegues i de 5 a 8 serveis al sector públic (territori) i per al complementaris), crear i aplicar privat, tenint en compte l’oferta sistemes de seguiment (creació turística i enoturística: allotjaments, d’indicadors de sostenibilitat restauració, comerç, oficines de enoturística) i desenvolupar eines turismo, agències de viatges d’anàlisi del perfil de la demanda. receptives, tour operadors, cellers, Amb aquest objectiu l’entitat gestora museus, centres d’interpretació del vi, crearà un model de recollida enoteques (tendes especialitzades) i d’informació del perfil de l’enoturista serveis de degustació i de cursos de que distribuirà al sector analitzantTAULA 2: Comparativa membres tast. La gestió d’aquest procés posteriorment els resultats. El sectordiferents associacions d’enoturisme. d’adhesió recau en l’Òrgan de Gestió empresarial es comprometrà a que ha de crear cada destinació, qui facilitar les dades, per a poder obtenir presència entitat núm. catalana/ desenvoluparà un Programa de també l’excel·lència. membres demarcació de Tarragona Treball Estratègic amb un cronograma Great Wine de tres anys. La presència de destinacions Capitals 9 NO/NO (Món) tarragonines en les principals RECEVIN 9 països Pel que fa als condicionants del associacions enoturístiques és molt 78 SÍ/NO (Europa) municipis territori, a part dels criteris lògics dèbil, tenint presència tant sols en Assemblea de les (estar dintre de la DO, disposar l’àmbit català (TAULA 2). Per contra, regions europees vitivinícoles 17 països per països d’entitat gestora, tenir marca i logo, La Rioja és una de les 9 destinacions (Europa) sistemes de senyalització, elements de l’associació mundial, mentre que 84 ACEVIN membres de promoció), és d’obligat compliment altres com Cambados, Utiel o Montilla SÍ/NO (Espanya) (entitats publiques) que la destinació compti com a mínim formen part de l’associació espanyola amb 6 cellers visitables, durant un (ACEVIN).Fonts vàries. mínim de 12 hores setmanals i dos dies per setmana i amb 5 serveis Aquests documents, independent- complementaris (dos d’ells han de ser ment de la seva voluntat d’adhesió a un restaurant i un allotjament), així la Carta poden ser d’utilitat al sector, com fomentar una política de preus ajudant a definir el model i el sistema raonable i equilibrada. de qualitat de l’enoturisme a casa
  • SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIESTERCER QUADRIMESTRE 2011Nº1 TENDÈNCIES ENOTUR 9 12 NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ PUBLICACIONS PARLANT? Tarragona Restaurant Wine Es presenten les conclusions de la Jornada L’èxit de l’enoturisme a Califòrnia a través de la cooperació dels Del 3 al 18 de novembre, 23 restaurants de la ciutat i agents, celebrada a Vilafranca del Penedès al d’altres municipis pròxims han ofert uns menús novembre: específics acompanyatrs de vins de les 6 DO de la demarcació amb un preureduït. Després de l’èxit assolit  La gestió de la destinació s’ha de fer de forma global, en la primera edició la Cambra de Comerç de Tarragona, tenint en compte tots els agents implicats, sector impulsora de la iniciativa, ha comunicat la realització vinícola i turístic, aconseguint que el turista no trobi d’una segona anualitat. diferències entre el territori vitivinícola i el turístic.  Cal una cooperació real entre els agents d’una Per a més informació: Tarragona Restaurant Wine mateixa destinació, eliminant els individualismes i els aspectes polítics.  El turista desitja viure una experiència a la Cellers que dansen destinació. Conceptes com emoció, sensació o aprendre són els més comentats pels ponents. Amb l’objectiu de divulgar el patrimoni de la demarcació  Cal que l’oferta s’adapti a una nova demanda més de Tarragona i impulsar projectes artístics, els Serveis exigent i de modalitats cada vegada més diverses. El Territorials de Cultura de la Generalitat han proposat turisme familiar, de reunions o d’incentius són aquest projecte audiovisual, basat en la gravació de segments que cal considerar. videodanses a l’interior de sis cellers modernistes de la  La qualitat ha d’estar present en totes les àrees demarcació. (oferta d’allotjament, restauració, oferta complementària, sistemes de transport, informació Més detalls del Projecte. turística, etc.).  Relacionat amb la qualitat en el servei, la formació i la professionalització són altres aspectes que cal 163,62 euros de despesa mitjana diària valorar.  És necessari transformar el recurs en producte. El Aquesta és la despesa del turista enogastronòmic ric passat històric europeu, amb tot el que comporta espanyol, segons l’estudi més recent al respecte, (tradicions, patrimoni cultural de diferents èpoques) elaborat per Dinamiza Asesores. L’informe, realitzat a constitueix el valor diferencial del Vell Continent partir d’enquestes on line a més de 7.000 usuaris a respecte altres regions enoturístiques. Tot i així, principis de 2010, descobreix algunes variables d’aquest altres destinacions amb menor riquesa cultural, com segment, com l’estada mitjana o l’allotjament preferit. els EUA, Austràlia, Nova Zelanda o Sudàfrica han Pel que fa a la despesa, és un valor més elevat si es sabut maximitzar els seus recursos creant compara amb estudis anteriors tot i que cal considerar productes enoturístics altament competitius. que cada estudi utilitza una metodologia determinada  La comercialització és un dels principals problemes (veure apartat Estadístiques i Mercats). del sector. Es proposa treure el màxim profit dels actuals canals de comercialització del sector Informe complet a Análisis de la Demanda del Turismo vinícola, utilitzant el producte (l’ampolla) com a Enogastronómico en España. ambaixador del territori que l’ha originat. Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat