Tendències en turisme (primer-segon trimestre 2011)

  • 652 views
Uploaded on

Número 4-5 del butlletí 'Tendències', editat pel programa Think Tank del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci a les comarques de Tarragona, des del Parc Científic i …

Número 4-5 del butlletí 'Tendències', editat pel programa Think Tank del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i l'Oci a les comarques de Tarragona, des del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci.

L'índex d'aquesta edició corresponent al primer i segon trimestre de 2011 inclou els següents temes:
- El Mercat Britànic
- Aplicacions tecnològiques per al turista experiencial
- El sistema d'indicadors de presència en mercats (SIPREM) i el sector públic
- Competidor: Tunísia
- Turisme de Negocis: previsió de creixement

More in: Travel , Technology
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
652
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
12
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. PROGRAMA THINK TANK PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011 Nº 4/52íNDEX Com és el consumidor del4 El Mercat Britànic 2011? Darrerament han aparegut estudis prospectius que apunten quines seran les6 Aplicacions noves tendències del consumidor. A continuació en presentem una síntesi. tecnològiques per al Les noves tecnologies, Internet i les xarxes socials, esdevenen les eines turista experiencial estratègiques del nou consumidor, qui opina, criticant o difonent els atributs del producte a través de la xarxa. Ja es diu que les marques pertanyen al consumidor, fins al punt que és ell qui decideix quin producte ha de sortir al8 El sistema mercat. L’empresa ha passat de parlar al consumidor a parlar amb el d’indicadors de consumidor, a través dels nous sistemes de comunicació com Facebook o presència en mercats Twitter, que està esdevenint el canal estrella gràcies a la seva immediatesa. (SIPREM) i el sector L’honestedat, la novetat, el compromís i la generació de noves experiències són públic els principis bàsics que s’estableixen entre l’empresa i el client. L’honestedat, com a conseqüència de la facilitat en esbrinar la veritat gràcies a l’abundant10 informació disponible. El compromís de l’empresa amb la societat. I la novetat i Competidor: Tunísia la generació de noves experiències amb l’objectiu de sorprendre un consumidor cada vegada més exigent i informat. Ja no n’hi ha prou amb valors com el reconeixement social o l’aspiració, conceptes poc oportuns en època de crisi. Així, s’estan consolidant nous valors El Turisme de com la responsabilitat social, el compromís mediambiental o la recuperació Negocis: previsió de dels signes identitaris. creixement EL MÉS DESTACAT Els nous hàbits de compra del turista La concentració de l’oferta hotelera i la britànic (pàg. 2) diversitat de recursos turístics, característiques de Tunísia (pàg. 8) Nous sistemes que ajuden al turista a trobar la destinació que més s’adapta Optimistes previsions de creixement del als seus gustos (pàg. 4) turisme de negocis (pàg.10) Les destinacions de la Costa Daurada L’especialització i la segmentació, els compten amb una elevada presència elements clau dels paquets als mercats europeus (pàg. 6) d’experiències (pàg. 11)
  • 2. PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 2 MERCATS El Mercat Britànic Tot i ser un dels principals mercats emissors del món, els britànics encara estan patint les conseqüències de la crisi. Conèixer els seus nous hàbits de compra i les seves preferències turístiques ajudarà a les destinacions a recuperar aquest segmentGRÀFIC 1: Nombre de turistes britànics Constitueix el tercer mercat emissor On viatjaran elsa l’estranger, per quadrimestres (en del món, després dels alemanys i elsmilers). nord-americans, amb una quota de britànics? mercat del 5,9% a escala mundial i amb una riquesa generada de 50,3 Tot i que les destinacions tradicionals 16.000 milers de milions de dòlars l’any 2009, d’aquest mercat són, per aquest 15.000 segons dades de l’Organització ordre, Espanya, França, EUA, Itàlia, 14.000 Mundial del Turisme. Tot i així, la crisi Grècia, Portugal i Turquia, un estudi¹ econòmica ha afectat al nombre de elaborat per l’associació d’agències 13.000 britànics que han viatjat fora de les de viatges i tour operadors britànics 12.000 seves fronteres. En el període 2006- (ABTA) ha determinat que, juntament 11.000 2010 es va reduïr un 21,0% el nombre amb Espanya i Grècia, Estònia i 2009 2010 2011 de turistes britànics a l’estranger, Suècia constituiran les altres dues Q1 Q2 Q3 Q4 segons dades de l’Oficina Nacional destinacions estrella pel mercatFont: Oficina Nacional d’Estadística Regne Unit. d’Estadística del Regne Unit. britànic aquest 2011, en els seusButlletí estadístic març 2011. viatges de curta distància. El tancament de tour operadors que operaven amb aquest mercat, El component cultural, així com les especialitzats en paquets vacacionals connexions aèries són els elements de llarga distància, com Rion Travel o clau. Així, l’èxit de la trilogia Millenium Grus Travel o la pèrdua de 188 milions i el fet de que Tallin sigui la Capital d’euros de Thomas Cook, el principal Europea de la Cultura del 2011, són ttoo britànic entre l’octubre de 2010 i alguns dels elements que s’han el març de 2011, mostren la davallada considerat per elaborar aquest del mercat. Aquesta reducció s’ha rànquing. En el cas espanyol, es traduït a Espanya en una disminució destaca l’obertura del Museu Carmen del volum de britànics del 6,5% entre Thyssen Màlaga, les millores en la el 2009 i el 2010, segons Frontur. comunicació gràcies a l’AVE Madrid- Barcelona i Madrid-València, així comTAULA 1: Destinacions estrella per al Les dades del 2011mostren una la promoció d’altres modalitatsmercat britànic, segons distància. modesta recuperació del mercat. turístiques alternatives al sol i platja, Segons l’Oficina Nacional com el turisme urbà o rural. En el cas Curta Mitja Llarga distància distància distància d’Estadística britànica, durant el grec, es ressalta la potencialitat de la Abu Nova primer quadrimestre del 2011 s’ha Costa Navarino, un nou resort turístic Suècia Dhabi Zelanda incrementat lleugerament (un 1,6%) de perfil sostenible de la costa del Estònia Turquia Sri Lanka Peloponesi.Per mitja distància, a part el nombre de britànics que han viatjat Espanya Egipte EUA a l’estranger respecte el mateix dels tradicionals enclavaments de la Puerto costa mediterrània es destaquen Grècia Síria Rico període del 2010 (GRÀFIC 1). Aquesta Marroc Perú petita millora, tanmateix, no s’ha altres de més singulars com Abu traduït en un increment de turistes Dhabi o Iraq (TAULA 1). Tunísia Nepal Iraq Mèxic britànics al conjunt de l’Estat espanyol, ni a Catalunya. Durant els Cal ressaltar que aquest informe fou Brasil redactat abans de les revoltes socials tres primers mesos de l’any a EspanyaFont: ABTA, ABTA Travel Trends Report 2011. han arribat un 4,8% de turistes menys dels països àrabs. Pel que fa a que en el mateix període del 2010. A destinacions de llarga distància, Nova Catalunya aquesta reducció ha sigut Zelanda i Sri Lanka encapçalen la més accentuada (un 21,9%), segons llista (TAULA 1 ). dades oficials. Fonts consultades: ¹ ABTA (2011). ABTA Travel Trends Report 2011
  • 3. MERCATS PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 3 Singularitats dels Pel que fa als webs consultats, mentre que Google és el més utilitzat britànics per a la primera cerca, a l’hora de comprar l’usuari es dirigeix directa- El britànic és un mercat que dóna ment a pàgines web especialitzades molta importància al procès de en companyies de transport, contractació de l’assegurança en els allotjament i tour operadors. seus viatges, sobretot en el cas de “El perfil del turista llarga distància i pel que fa a la Cultura i relax vs festa britànic motivat pel cobertura mèdica. Una mostra de la seguretat individual i financera que El tour operador Thomson ha realitzat sol i platja ja no és cerca aquest turista en la seva el primer estudi4 sobre la psicologia compra és el gran reconeixement amb una realitat” que compta l’ABTA en aquest mercat. del turista britànic. Així, s’ha mesurat quina era l’activitat elèctrica del Resulta pràcticament indispensable cervell quan aquest era estimulat amb que l’agència o el tour operador que imatges de diferents escenaris gestioni les vacances formi part vacacionals. El resultat de la investi- d’aquesta associació, que representa gació, desenvolupada per la Univer- unes 5.500 agències i uns 900 sitat de Sussex ha estat força contun- operadors. L’increment del tot inclòs dent: el perfil del turista britànic és un altre tret d’aquest mercat, motivat pel sol i platja, la cervesa i la utilitzat com a mecanisme de control festa ja no és una realitat. Per contra, del pressupost del viatge. De fet el ens trobem davant d’un mercat que ttoo First Choise preveu que el 65% desitja unes vacances tranquil·les, on del seu negoci aquest 2011 es dediqui la gastronomia, la descoberta del lloc i al all inclusive, modalitat en la que es la realització d’activitats culturals vol especialitzar el proper any². siguin els seus eixos principals, sempre amb la companyia de la seva Pel que fa als hàbits de compra i família. Per segments d’edat, els joves segons un estudi3 de Google Travel i han resultat ser els més conservadors Nielsen, el 77% dels britànics utilitzen a l’hora de realitzar activitats, en Internet per planificar el seu viatge i el contraposició al segment d’edat 92% hi realitza la compra. Els webs avançada. més consultats per planificar lesQUADRE 1: Les 7 activitats preferides a vacances (Google Maps, Trip Advisor i Per sexes, l’home resulta ser menysrealitzar durant les vacances pels Expedia) mostren la rellevància de labritànics aventurer del que diu ser en un geolocalització i de la recomanació en principi. Tot i així, les activitats visitar llocs on no s’ha estat els serveis turístics. D’altra banda, el preferides pels homes estan relacio- anteriorment britànic està articulant el seu propi nades amb la pràctica d’esports descobrir la gastronomia paquet vacacional per Internet. De d’aventura, mentre que la dona opta mitjana cada britànic compra 2,8 per activitats més tranquil·les, com el sortir a sopar a un restaurant serveis turístics, havent-hi un 10% ioga o l’anar de compres. llegir un llibre que consumeix cinc o més serveis. prendre una copa de vi Aquest mercat realitza un procés lent Coneixent aquests nous hàbits cal que contemplar un llac i reflexiu del procés de compra: triga les destinacions afrontin els canvis de visitar un castell 26 dies i consulta 24 webs diferents comportament oferint productes abans de la primera compra. adaptats a aquest mercat.Font: THOMSON HOLIDAYS. The psychology of travel Fonts consultades: 2 Notícia Hosteltur, 11 d’abril de 2011 . 3 Google Travel i Nielsen (gener-març 2010). Analysis of the Purchasing Process in the UK Online Travel Market. 4 Thomson Holidays (2011). The psychology of travel.
  • 4. 4 4 PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIESINNOVACIÓMERCATS Aplicacions tecnològiques per al turista experiencial Estan sortint al mercat noves tecnologies per facilitar al turista la planificació de les seves vacances en funció de les experiències que vulgui viure en el seu període vacacional“El client ja no escull Del lloc a la recerca de l’experiència l’experiència turística més enllà de l’espai turístic. Aquesta nova filosofiaun producte només S’està gestant un nou criteri per es veu reflectida en major mesura enper l’equació cost- seleccionar on passar les pròximes els eslògans i els continguts de les vacances. Abans el client escollia on campanyes promocionals d’algunesbenefici, sinó per la volia anar de viatge, ara el turista es destinacions, com el I need Spain ovivència que aquest planteja quina experiència vol viure i Me guardas el secreto de Galícia, onofereix abans i durant quina és la destinació que més les emocions i les sensacions són el fil encaixa amb el seu perfil. Bernd conductor de la promoció.el seu consum” Schmitt, en el seu llibre Marketing Experiencial (2000), deia que “el client Noves aplicacions tecnològiques ja no escull un producte només per l’equació cost-benefici, sinó per la Seguint amb aquesta línia i des del vivència que aquest ofereix abans i punt de vista comercial, la indústria durant el seu consum”. Aquest tipus turística està oferint destinacions de màrqueting vinculat directament a concretes en funció de les activitats factors vivencials, subjectius i no que vol experimentar el turista. conscients s’ha utilitzat ja en sectors Apareixen empreses tecnològiques com el de l’alimentació o de que desenvolupen aplicacions que l’automòbil. Així, la marca de begudes actuen com a motor de recomanació per excel·lència ha sabut treure profit de serveis turístics segons els gustos i d’aquesta teoria. El concepte de preferències del client. Així, Tripsay, felicitat lligat a la marca Coca-Cola i a Travelmuse o BuscoUnViaje disposen tot el que comporta el seu consum, d’un directori mundial de més enllà de les seves destinacions, i elaboren llistats o característiques tècniques és la base rànquings de destinacions preferides, del discurs estratègic del producte. en funció d’aquests gustos. D’altra banda, l’eslògan Te gusta L’empresa espanyola BuscoUnViaje“En campanyes conducir de la marca d’automòbils selecciona destinacions tenint en BMW segueix la mateixa filosofia,promocionals com I vinculada a les emocions i sensacions compte, per una banda, les activitats o experiències que el pre-turista volneed Spain o Me que transmet la marca. En canvi, en viure durant les seves vacances i, perguardas el secreto de turisme, l’activitat d’oci per l’altra, basant-se en el perfil d’aquest excel·lència on la càrrega emocionalGalícia, les emocions client, és a dir, quina tipologia pren especial importància, aquesta d’allotjament és la més adequada peri les sensacions són filosofia comença a desenvolupar-se a ell, quin transport vol utilitzar o ara, tant des de la vessant de lael fil conductor de la comercialització com des de la quants dies pensa dedicar a gaudir de les seves vacances. Tot i que lapromoció” promoció turística. primera part és informativa i serveix La innovació no es basa tant en un com a eina d’inspiració del possible canvi en la motivació del turista (el viatge, aquest web va més enllà, turista continua volent viure oferint la possibilitat de reservar experiències úniques) sinó en les l’allotjament, el vol i fins i tot el cotxe eines que desenvolupa i incorpora el de lloguer, a través de links a webs sector per satisfer aquestes especialitzats. Les aplicacions necessitats ja existents, venent d’aquesta tecnologia són múltiples.
  • 5. PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 5INNOVACIÓ Agències de viatges on line, tour De forma complementària, es troben operadors, cadenes hoteleres o al mercat aplicacions que proposen companyies aèries són possibles activitats personalitzades per al clients d’aquest sistema, que caldrà turista una vegada aquest ja es troba adaptar en funció de les necessitats a la destinació, en funció del seu perfil del producte. En el cas de les i característiques del viatge (durada, companyies aèries, Amadeus ja ha pressupost, etc.). Així, els anomenats creat una aplicació específica per a planificadors del viatge són eines“Amadeus ja ha creat Lufthansa que permet, en funció de cada vegada més freqüents als webs una aplicació l’oferta de vols existent, que turístics institucionals. Destinacions l’internauta triï on anar de vacances tant diverses com Finlàndia o la ciutat específica per a segons determinades variables com de Granada ofereixen aquesta opció. l’aeroport d’origen, les activitats que Relacionat amb aquesta iniciativa un Lufthansa” vulgui realitzar o el pressupost grup d’investigadors del Parc Científic disponible. i Tecnològic de Turisme i Oci de Vila- seca han desenvolupat una aplicació5 Pel que fa a l’altre sector turístic clau, basada en la Intel·ligència Artificial. l’allotjament, i en concret la indústria Aquest sistema permet recomanar hotelera, encara no hi ha mostres serveis turístics en funció dels gustos destacables de l’aplicació d’aquesta no només de l’usuari, sinó també de tecnologia. De moment, els principals les opinions d’altres usuaris de perfils buscadors (Booking, Destinia, Trivago, similars a aquest. Hotels.com) no presenten com a criteri de cerca les activitats o els La incidència en les agències de gustos i preferències del client, sent la viatges localització geogràfica de l’establiment el criteri bàsic. Aquesta tecnologia, aplicada tant a la indústria turística com a les Tot i així, els allotjaments ja fa anys comunitats de viatgers i d’altres webs“Allotjar-se en una que exploten el concepte experiència especialitzats com Tripadvisor o com a punt fort del seu producte, més Minube (que disposen d’apartats cabanya de fusta enllà dels seus serveis bàsics. específics per inspirar a l’usuari en el Exemples com allotjar-se en una pròxim viatge) sumat a les sobre la copa d’un cabanya de fusta sobre la copa d’un recomanacions i opinions d’altres arbre, en un hotel iglú arbre a Sant Hilari de Sacalm1, dormir usuaris presents als webs de en un hotel-iglú a Finlàndia, destinacions, buscadors d’hotels, etc. o en una presó són experimentar la sensació de passar està repercutint en l’activitat de les una nit en una presó de Letònia2 agències de viatges convencionals qui algunes de les reconvertida en hotel o el projecte en una primera fase ja van veure com experiències d’hotel submarí en una illa privada de Internet facilitava la compra on line de Fiji3 , són alguns exemples. Pel que fa serveis turístics, limitant-se la seva proposades pel sector als serveis que poden ajudar el client àrea de negoci. Aquests sistemes a experimentar noves aventures es recomanadors en funció dels gustos de l’allotjament” troben curiositats com la possibilitat del client tenen també una incidència de llogar els serveis d’un lector de en l’activitat de les agències, que en contes en un hotel londinenc o la els darrers anys s’havien especialitzat presència d’una fada madrina en un en el servei d’assessorament hotel de Geòrgia, als EUA.4 personalitzat. Per altra banda, les agències on line tenen molt de camí per recórrer, en el cas de que es Fonts consultades: plantegin incorporar aquesta 1 2 www.cabanesalsarbres.com/es tecnologia al seu web. www.diariodelviajero.com 3 www.poseidonresorts.com/ 4 http://laruinahabitada.org/tag/hotel-experiencial/ 5 Implementat pel programa SIGTur/E-destinació del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i lOci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix1
  • 6. POLÍTICA I PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 6GOVERNANÇA El sistema d’indicadors de presència en mercats (SIPREM) i el sector públic Les destinacions litorals espanyoles, franceses i italianes tenen una major presència al mercat turístic, respecte Grècia, Tunísia i Croàcia. ATSQUADRE 1: Els 10 indicadors del SIPREM El sistema SIPREM és un dels realitzades tant per l’administració projectes desenvolupats pel Think turística com pel sector empresarial. Indicador 1: assistència a fires Tank, un dels programes del Consorci La presència s’ha analitzat en turístiques per a la Millora de la Competitivitat diferents entorns: en fires, en Indicador 2: presència en del Turisme i Oci a les Comarques de organismes superiors (per exemple, la organismes superiors Tarragona1, amb el suport de fons presència de Salou en el web del Indicador 3: presència en Feder. L’objectiu del programa es Patronat de Turisme de la Costa turoperadors basa en dissenyar i implantar eines Daurada i en el de Turisme de Indicador 4: presència en que incrementin el coneixement de Catalunya), en catàlegs de tour publicacions divulgatives l’activitat turística, i difondre les operadors, i en suplements de viatges Indicador 5: accessibilitat webs tendències més innovadores del dels principals diaris dels mercats turístics sector, a partir de l’edició d’aquesta emissors. D’altra banda també Indicador 6: web rang (nº visites i newsletter. s’evalua el portal web turístic oficial links) de la destinació, així com la seva Indicador 7: presència a les xarxes El SIPREM està integrat per 10 popularitat a la Internet a través del socials indicadors que mesuren el grau de volum de consultes i de links. Per presència de determinades últim són també tingudes en Indicador 8: presència de la destinació als cercadors destinacions i regions en els consideració les xarxes socials, la principals mercats turístics emissors. presència als principals cercadors de Indicador 9: presència dels Per fer-ho s’han seleccionat un total la xarxa així com l’existència de atractius turístics als cercadors de 78 destinacions i 10 regions l’oferta hotelera, de restauració i de Indicador 10: reconeixement dels turístiques de la conca mediterrània, càmpings en els principals portals de serveis entre les que trobem destinacions de comercialització de cada mercatFont: Programa Think Tank. Sistema d’indicadors de la demarcació de Tarragona. Aquestes emissor.presència en mercats-SIPREM. s’han comparat amb altres destinacions espanyoles, franceses, Pel que fa als mercats s’ha determinat italianes, portugueses, croates, aquells que pel seu volum han passat gregues i tunisianes. La tria s’ha fet a esdevenir els segments clau de la tenint en compte la seva similitud en Costa Daurada (francès, britànic, quant a nombre d’habitants i places espanyol, alemany) així com l’italià per hoteleres, amb l’objectiu que la la seva proximitat i volum (60,3 comparació fos el més equitativa milions d’habitants segons dades possible. Les destinacions s’han oficials). agrupat en tipologies en funció de la“3 de les 10 seva especialització turística Els resultats de l’Índex Global de destinacions litorals (destinacions litorals, urbanes, Presència en Mercats (IGPREM), que rurals/enoturístiques i de aglutina els 10 indicadors, constaten mediterrànies amb natura/birdwatching). De forma que 7 de les 10 destinacions amb específica, també s’han analitzat major presència són espanyoles, sent major presència al productes concrets com el turisme 3 d’elles catalanes. En els darrers mercat turístic són recreatiu o el residencial. llocs trobem destinacions tunisianes i gregues. catalanes” Aquests indicadors valoren les actuacions en comercialització, El cas de les destinacions litorals comunicació i màrqueting de les destinacions i regions turístiques, Un dels temes més interessants derivats de l’estudi és el grau Fonts consultades: 1 Programa Think Tank del Consorci per a la Millora de la Competitivitat del Turisme i lOci a les comarques de Tarragona amb el cofinançament del FEDER Eix1. Sistema d’indicadors de presència en mercats-SIPREM.
  • 7. PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 7POLÍTICA IGOVERNANÇA d’involucració de l’administració de l’administració catalana a les turística en les 32 destinacions noves tendències promocionals de litorals analitzades. S’han determinat: reducció del pes de l’activitat firal. En el cas italià, l’Agència Nacional  5 destinacions de la Costa Daurada Italiana pel Turisme (ENIT), treballa i Terres de l’Ebre. per a la promoció unitària de l’oferta  4 destinacions de la Costa Brava i turística i dóna suport a la del Maresme. comercialització a través d’actuacions“Sibenik, a la costa directes amb tour operadors i agents  10 destinacions de la costa de viatges, com l’organització del valenciana, andalusa i canària. croata, disposa del workshop Buy Veneto 2011 celebrat a  3 destinacions de la Costa Blava. finals de juny, o el fam trip amb segon portal web  2 destinacions insulars gregues. operadors alemanys per a la província  4 destinacions italianes de la costa de Salerno2 al mes de maig. turístic amb més adriàtica i amalfitana. presència als  1 destinació portuguesa, 1 croata i Pel que fa al web turístic oficial, Sibenik, a la costa croata, és la segona principals mercats 2 de Tunísia. destinació que disposa d’un web amb millors prestacions. La destinació emissors, segons els El resultat és prou significatiu: en francesa de Cannes ocupa el primer termes generals, les destinacions lloc. Per elaborar l’indicador s’ha resultats del espanyoles, franceses i italianes considerat la diversitat lingüística del SIPREM” obtenen uns valors superiors a les web (10 idiomes, en el cas croata), així tunisianes, croates, portugueses i com el material promocional gregues, pel que fa a les iniciatives consultable. Sibenik també obté públiques dirigides a incrementar la bones puntuacions en referència al presència de la destinació en el volum de visites i nombre de webs que mercat. La tradició turística l’enllacen (ocupa la 6a posició de 32). d’Espanya, Itàlia i França i la seva consolidació en el mercat turístic TAULA 1: Rànquing Indicador 5 internacional expliquen la implicació Accessibilitat web turístic de l’administració en el desenvolupament i la dinamització rànquing destinació país d’aquest sector econòmic. 1 Cannes França 2 Sibenik Croàcia QUADRE 1: Mercats emissors Particularitats dels resultats 3 Lloret de Mar Espanya considerats 4 Calp Espanya L’assistència a fires, una de les alemany 5 Cambrils Espanya actuacions de promoció més típiques britànic de l’administració turística és l’únic francès indicador on les destinacions italianes Pel que fa a la presència en espanyol i franceses obtenen menor puntuació. organismes superiors (provincial, I és que la política turística d’aquests autonòmic i estatal) Monastir i italià dos països no està dirigint els seus Hammamet són les que tenen menysFont: Programa Think Tank. Sistema esforços cap a les fires visibilitat. Per contra, Lloret de Mar,d’indicadors de presència en mercats -SIPREM especialitzades. Entre les 10 Benidorm i Salou se situen entre els destinacions litorals amb una menor cinc primers llocs. La política turística assistència 7 són italianes o de la Costa Daurada, Catalunya i franceses. Per contra, les 10 Espanya, sumat al grau de maduresa destinacions amb major presència en dels seus clústers turístics expliquen fires són espanyoles, havent-n’hi aquests resultats. només una de catalana (Lloret de Mar), una mostra més de l’adaptació L’estudi està disponible a demanda contactant amb comunicació del Parc. Fonts consultades: 2 Nota de premsa de l’Agència Nacional Italiana pel Turisme (www.enit.it)
  • 8. PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 8COMPETIDORS Tunísia Les revoltes socials de principis d’any viscudes en el país nord- africà han generat un canvi en els fluxes turístics mundials,MAPA 1: Mapa de Tunísia amb les regionsturístiques principals sobretot en el cas dels mercats europeus. Destinacions de curta distància pel intenció de crear una oferta mercat europeu amb una oferta complementària al producte de litoral similar a la de Tunísia han vist fomentant una distribució més incrementada la seva activitat equitativa dels ingressos generats per turística durant el primer trimestre de l’activitat turística1. Actualment, el l’any. Espanya, Turquia, el sud d’Itàlia turisme és, juntament amb la inversió o Grècia, segons el ttoo Travel Plan o estrangera i les exportacions la Unión Empresarial de Agencias de manufactureres uns dels principals Viajes són algunes alternatives, per la motors de creixement de l’economia seva similitud pel que respecta al del país. És la primera font de divises, producte turístic, el clima o el preu. amb el 5,7% del PIB i dóna feina a Aquestes destinacions han acollit uns unes 400.000 persones, el 10,6% de la turistes que no han pogut fer realitat població activa, a banda dels efectes el seu desig de visitar Tunísia. indirectes que genera en d’altresFont: Elaboració Think Tank, a partir del mapa físic sectors econòmics, com el transportprocedent de http://bloqueteros.com Tot i la davallada de turistes, no totes aeri o el comercial2. les conseqüències han estat negatives per a Tunísia. Segons Mentre que l’aposta pública pelGRÀFIC 1: Evolució del nombre de turistes declaracions del Ministre de Turisme, turisme s’ha materialitzat en unestrangers 1990-2010 (en milers) aquests esdeveniments han increment en la inversió els darrers posicionat el país al món. A més, tot i anys (un 51,5% en el període 2006- 8000 que encara es desconeix fins quan 2010), l’entrada de capital estranger 6000 durarà aquesta reducció del nombre ha estat irregular. Així, dels 18,3 4000 de turistes, el govern ja aposta per la milions de dinars tunisians (uns 9 M€) 2000 seva recuperació a mig termini. I és l’any 2006 es va passar a 198,6 en 0 que, no és la primera vegada que 2008 (99,3 M€) reduint-se fins als 85,5 Tunísia veu reduir temporalment el milions (uns 43,1 M€) l’any 20103. seu volum d’arribades. Després deFont: Elaboració Think Tank, a partir de les dades del l’atemptat de l’ 11 de setembre a Nova Els països àrabs3, en concret Líbia iInstitut Nacional d’Estadística de Tunísia York, el nombre de turistes estrangers els Emirats Àrabs, són els que més va passar de 5,4 a 5,1 milions entre el han invertit en turisme, sobretot el 2001-2002, recuperant-se 2008 (GRÀFIC 2). El fet que Líbia posteriorment, segons dades del concentri el 52,3% de la inversióGRÀFIC 2: Evolució de la inversió Institut Nacional d’Estadística de estrangera que rep Tunísia, sumat aestrangera en turisme, per regions (2006- les tensions socials que estan vivint2010). En milions de dinars tunisians Tunísia (GRÀFIC 1). els països del Magreb no beneficia El turisme en l’economia tunisiana l’entrada de nou capital. En el cas de 190,2 les inversions europees (un 11,4% del Des dels anys 60 el govern ha capital estranger l’any 2010), França i incentivat el turisme a través de la Itàlia, i en menor mesura Bèlgica i 70,4 82,3 implantació de plans de desenvolupa- Espanya són els països capdavanters. 67,0 ment quinquennal. Així, durant la Espanya invertí uns 3 milions de 11,6 primera etapa (anys 70 i 80) va basar dinars tunisians el 2009. Cadenes 3,2 14,5 4,7 3,0 10,7 el seu creixement en el producte de españoles com Sol Melià, Vincci, sol i platja, dinamitzant el litoral del Barceló, Riu Hotels, Globalia Hotels o 2006 2007 2008 2009 2010 país, mentre que als anys 90 va Iberostar Hotels4 tenen presència en Països de la UE Països àrabs focalitzar l’esforç a l’interior, amb la aquest país.Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades de FIPA,(Agència per a la promoció de la inversió estrangera). Fonts consultades: ¹ Barrado, Diego i Calabuig, Jordi (2001). Geografía mundial del turismo. 2 Oficina Económica y Comercial de España en Túnez (abril de 2011). Informe económico y Comercial. Túnez. 3 FIPA, l’Agència per a la promoció de la inversió estrangera. 4 ICEX (Instituto Español de Comercio Exterior). Empresas españolas establecidas en Túnez (febrero 2009).
  • 9. COMPETIDORS PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 9 INNOVACIÓ Tot i la variada oferta d’atractius una de les principals debilitats de TAULA 1: Comparativa Hammamed/Costa turístics del conjunt del país (desert l’activitat turística de Tunísia, que Daurada del Sàhara, oasis, llacs salats, restes depèn del context socio-econòmic Dades Hammamet- Costa romanes, etc.) i la iniciativa pública de dels països emissors. bàsiques Nabeul Daurada donar a conèixer les regions d’interior, Població 2010 (milers) 752,8 616,8 la major part de l’oferta hotelera, en Comercialització segons mercats Capacitat forma de grans resorts, es concentra hotelera 2009 45,3 66,7 als nuclis turístics litorals de Els operadors de viatges proposen (milers de places) Hammamet, Monastir, Susa i l’Illa de diferents formes de consumir la Pes modalitat tot inclòs* 83,3% 28,6% Djerba, sumant el 67,9% de la destinació7. Mentre que els operadors Nºpernoctacions capacitat hotelera del país. Per francesos i espanyols (FRAM i Travel hoteleres britànics. 2009 2.730 1.789 categories, els 3 estrelles (39,0%) i els Plan) plantegen la possibilitat de (en milers) 4 estrelles (35,2%) són els més realitzar circuits temàtics de 8 dies, aFont: Elaboració Think Tank, amb dades del InstitutNacional d’Estadística de Tunísia, Idescat, Observatori nombrosos, sent destacable el més d’excursions d’entre mig dia i dosde Turisme de Costa Daurada i INE. creixement dels 3 estrelles en els dies de durada pels punts més*Nota: càlcul del pes del tot inclòs a partir dadescatàleg ttoo Thomas Cook estiu 2011. darrers anys (un 10,8% durant el interessants del país; Thomas Cook, període 2005-2009)5. operador líder britànic, en els seus catàlegs d’estiu del 2011 tan sols La demanda turística ofereix estades a hotels,GRÀFIC 3: Evolució del nombre de principalment amb règim de tot inclòsturistes gener-març (2007-2011). Enmilers El volum de turistes que ha rebut el amb disponibilitat 24 hores. Aquesta país s’ha anat incrementant estratègia lliga perfectament amb les gener febrer març lentament des del 1990, amb petits motivacions reals dels britànics decreixements produïts en els detectades en l’estudi de Thomson 440,9 períodes 1995-1996 i 2001-2003. vinculades al descans (veure apartat 414,7 455,7 432,9 L’any 2009 el país va rebre 6,9 milions mercats). Així, Tunísia i en concret de turistes estrangers, el seu màxim Hammamet disposa d’una oferta 314,4 336,9 344,1 324,6 252,2 històric fins a dia d’avui. No obstant, i turística adaptada al mercat britànic 184,1 com a conseqüència de les revoltes (el 83,3% dels hotels comercialitzats 307,5 308,6 314,5 333,1 177,7 socials de l’inici del 2011, el nombre al catàleg7 de Thomas Cook, ofereixen, de turistes estrangers s’han reduït un únicament servei all inclusive). 2007 2008 2009 2010 2011 44,1% durant els tres primers mesos de l’any (GRÀFIC 3). Aquest És remarcable la tasca comercial delsFont: Elaboració Think Tank, a partir de les dades delInstitut Nacional d’Estadística de Tunísia decreixement ha afectat també el operadors turístics, en contraposició a nivell d’ingressos, reduint-se un 43%, la no involucració de la destinació en segons dades de l’OMT6. la seva pròpia comercialització, i com aquests ofereixen productes concretsGRÀFIC 4: Nombre de pernoctacions Per nacionalitats, tot i que en el volum en funció del segment de demanda alhoteleres segons nacionalitat. Any 2009(en milers) d’entrades de no residents hi ha un que es dirigeixen. Tot i així el govern ha pes significatiu de libis i algerians, les iniciat un pla de reactivació turística marroquins 46,4 dades referents a pernoctacions per recuperar la demanda perduda. 90,4 Europa de lest 141,0 hoteleres mostren que l’europeu és el L’objectiu marcat és arribar als 4,5 317,0 mercat estratègic per a Tunísia. Així, milions de turistes en 2 anys (xifra ja libis 372,0 541,7 els mercats francès, alemany, britànic assolida a finals dels 90), mitjançant suïssos 611,0 i italià representen el 55,5% de les la captació de nous mercats com el 718,7 escandinaus 807,1 pernoctacions hoteleres de 2009, rus o el centre europeu8. 821,5 segons dades oficials5 (GRÀFIC 4). belgues 1.553,3 Aquesta estructuració, basada Caldrà veure, doncs, el ritme de 2.397,2 britànics 2.730,0 principalment en quatre mercats recuperació d’aquesta destinació 5.655,7 europeus, juntament amb la mínima mediterrània. francesos 8.451,1 presència del mercat domèstic, ésFont: Elaboració Think Tank, a partir de les dades delInstitut Nacional d’Estadística de Tunísia. Fonts consultades: 5 Dades procedents del Institut Nacional d’Estadística de Tunísia (INS). 6 Notícia Hosteltur, 19 de maig de 2011. 7 Anàlisi de l’oferta turística de Tunísia present en els catàlegs d’estiu de 2011 de Thomas Cook, TUI, FRAM i Travel Plan . 8 Notícia Preferente, 31 de març de 2011.
  • 10. PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 10ESTADÍSTIQUES El Turisme de Negocis: previsió de creixement Tot i la crisi, el turisme de negocis continuarà creixent, aplicant però estratègies d’estalvi en els viatges. El retorn de la inversión (ROI) serà un dels índex més analitzats. Els experts del sector pronostiquen un increment  L’empresa continuarà generant viatges però generalitzat dels viatges de negocis durant el 2011. analitzarà amb lupa el retorn de la inversió del viatge, Aquest increment ja ha començat en d’altres països el que s’anomena índex Return on Investments (ROI). com els EUA, on la despesa de les empreses en viatges  Es continuaran aplicant mesures reductores del cost de negocis es va incrementar un 3,2% l’any 2010, un del viatge, com reserves i compres anticipades o l’ús punt per sobre del que havia previst l’associació de de tarifes promocionals, entre d’altres. viatges de negocis GBTA1. Per aquest 2011 els resultats  Processos de negociació amb els proveïdors, amb oficials (un augment d’un 6,9%) superen també les l’objectiu de baixar les tarifes hoteleres. De fet, es previsions de principi d’any (un 5%)2. pronostica que els preus dels hotels continuaran disminuint. De moment, a Espanya els preus dels A Espanya la recuperació d’aquest segment s’està hotels de 4 i 5 estrelles han mostrat una lleu produint a un ritme més lent i d’una forma més tardana. reducció entre maig de 2010 i 2011, tal i com marca Així, segons Gebta Espanya (associació que agrupa 17 la línia de tendències (GRÀFIC 1). agències especialitzades en viatges corporatius i que representa el 34% de la quota de mercat espanyola), el GRÀFIC1: Evolució del preu mitjà dels hotels de 4 i 5 estrelles a Espanya pel període maig 2010-maig 2011(en euros). mercat de negocis s’ha incrementat un 1% entre el 2009 i el 2010. Les dades d’Egatur, enquesta sobre la 94 despesa turística elaborada per l’Instituto de Estudios 92 Turísticos (IET), ho corroboren amb un increment d’un 90 1,6%. 88 86 D’altra banda el 2010 ha estat l’any de la recuperació, ja 84 que entre el 2008 i el 2009 la despesa per motius de 82 negocis es va veure reduïda un 15,6% segons l’IET. De 80 cara al 2011, Gebta pronostica un augment del 2,6% per mg. ju. 10 10 jul. ag. set. oct. nov. des. gen. feb. mç. abr. mg. 10 10 10 10 10 10 11 11 11 11 11 Espanya. De moment, segons dades acumulades dels línia de tendència quatre primers mesos de l’any, la despesa total del Font: Elaboració Think Tank, a partir de dades del Instituto Nacional de Estadística (INE). turisme de negocis s’ha incrementat ja un 7,1% respecte el mateix període de l’any anterior, molt més del previst a principis d’any, segons el IET.  Internacionalització dels viatges d’empresa. Davant de l’estancament de l’economia espanyola, les Pel que fa a Catalunya aquest creixement en turisme de empreses es dirigiran cap al mercat estranger negocis encara no s’ha produït, almenys en el mercat (països Zona Euro, països del Golf Pèrsic, Brasil, espanyol. Segons les estadístiques del IET el nombre de Rússia, Xina i els EUA, entre d’altres). viatges amb motivacions vinculades a la feina o als negocis s’ha anat reduint any rere any. Així, mentre que El sector s’està adaptant. Per exemple, per a Paradores, el 2007 el 16,7% dels turistes espanyols que viatjaven a el turisme d’empreses constitueix ja un dels tres eixos Catalunya ho feien amb motivacions laborals, el 2010 estratègics del 2011. En el cas de les agències, Halcón aquest percentatge era del 9,3%. Viajes ha creat un departament específic, Halcón Empresas. Segons el seu director, preveu incrementar el Darrerament s’està debatent3 sobre les noves volum de vendes del 20% al 40% a mig termini4. tendències d’aquest sector. Són aquestes: Caldrà veure els resultats anuals per comprovar si finalment es compleixen les previsions. Fonts consultades: ¹ Global Business Travel Association (GBTA). ² Hosteltur, 15 d’abril de 2011 3 Síntesi del I Informe de Viajes de Empresa, elaborat per FCm España i les conclusions del Congrès Internacional de Travel Management de 2010 4 Hosteltur, 25 de gener i 18 de febrer de 2011
  • 11. SEGON TRIMESTRE 2010-Nº1 TENDÈNCIESPRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 9 11 NOVETATS I DE QUÈ S’ESTÀ PUBLICACIONS PARLANT? Andalusia és la destinació espanyola amb la Darrerament s’està consolidant un nou canal de millor imatge de marca turística comercialització vinculat amb la voluntat de regalar L’empresa OAK Power ha realitzat un estudi sobre el noves experiències: els pacs regal. posicionament de les marques turístiques espanyoles Smart Box i la Vida es Bella són els dos referents del basant-se en l’opinió de 600 periodistes especialitzats sector, tot i que n’hi ha d’altres com Dakota Box o de tot el món. Així el Camino de Santiago és la marca Atrevalia, presentat com un outlet d’experiències, una turística referent en natura, mentre que Barcelona obté fase evolutiva més del concepte. Els resultats són prou el millor resultat com a destinació de vanguardia. espectaculars. A la campanya de Nadal la Vida es Bella va multiplicar per quinze les vendes respecte l’any anterior, sent Madrid i Barcelona les ciutats principals Més detalls de l’informe a: www.oakpowergrupo.com (un 70% del total). Així, segons un estudi de l’empresa d’investigació de mercats GFK, aquesta empresa posseeix el 45% de la quota de mercat. L’especialització és la clau de l’èxit d’aquest nou model Els hàbits turístics del mercat estranger de negoci turístic. L’especialització en el segment de El Instituto de Estudios Turísticos (IET) ha publicat un demanda (home, dona, adolescents, grups d’amics, nou estudi que complementarà la informació de Frontur enamorats, futures mares), i en les activitats i Egatur, on s’analitza el perfil i la despesa del turista proposades (allotjament, gastronomia, tast de vins, internacional a l’Estat espanyol. Aquest nou estudi, relax i descans, esports d’aventura, activitats culturals, Habitur, profunditza sobre el grau de fidelització i la etc.) ha permès realitzar nombroses combinacions, satisfacció dels principals mercats estrangers. donant lloc a una gran diversitat de productes comercialitzables com una Estada City-fun, un El primer estudi, corresponent a 2010 es pot consultar massatge per a pre-mamàs o unes Cuines del Món. Actualment la Vida es Bella ofereix fins a 44 opcions a: www.iet.tourspain.es diferents. La diversitat de preus i dels canals de comercialització d’aquest producte és destacable. Així, les experiències van dels 20 als 400 euros. Pel que fa als punts de venda, a part del web propi, el producte es pot trobar en Eina que analitza el posicionament a la xarxa superfícies comercials que, exceptuant alguns centres d’una destinació o establiment turístic que ja comptaven amb agències de viatges pròpies, fins Social Mention és una aplicació que rastreja les ara no havien comercialitzat serveis turístics. Altres opinions existents a les xarxes socials, blogs i d’altres punts són les agències de viatges, així com d’altres webs sobre qualsevol concepte. El seu web permet fer establiments sense cap tipus de vinculació amb el consultes per conèixer quina imatge (positiva, negativa sector, com llibreries o botigues de roba d’esport. Un o neutra) té el concepte introduït, així com les paraules altre element que crida l’atenció és la presentació del claus associades. Útil per a destinacions i establiments producte: una capsa amb un catàleg al seu interior és la d’allotjament. base del producte intangible. Darrere, no obstant, hi ha Es pot fer una prova de l’aplicació a: una gran estratègia en màrqueting experiencial. http://socialmention.com D’altra banda aquest tipus de producte s’està començant a oferir com regal a d’empresa, tant per al treballador (incentiu) com per al client.
  • 12. PRIMER I SEGON TRIMESTRE 2011-Nº4/5 TENDÈNCIES 12COSTA Destinacions de Turisme disposició d’aquesta certificació, s’haDAURADA Familiar (DTF) convertit en la destinació catalana Vila-seca acaba de rebre la que compta amb un major certificació de Destinació de Turisme percentatge d’oferta turística Familiar (DTF) per part de l’Agència certificada. I és que de les 7.398 Catalana de Turisme. Aquesta marca places d’allotjament, 7.130 han certifica que la destinació, amb la assolit aquesta certificació (un 96% seva infraestructura turística (sector de les places totals). hoteler, càmpings, restauració i Entre les actuacions de millora del equipaments d’oci), compleix els municipi hi ha la creació del club requisits establerts per Turisme de infantil a la platja, la renovació de les Catalunya, per oferir uns serveis dutxes o l’edició d’una guia d’activitats turístics competitius adaptats a les infantil i de seguretat. Pel que fa als necessitats del turisme familiar. Els allotjaments, els programes requisits, específics per a d’animació pels nens, l’ús de pulseres destinacions litorals, varien en funció identificatives i l’existència de trones i dels allotjaments (segons categoria), cadires infantils en restaurants són restaurants i equipaments d’oci, algunes de les mesures aplicades. En havent-se establert diferents graus de total, 8 allotjaments, 11 restaurants i compliment. 2 empreses d’oferta complementària de la Pineda han rebut la certificació. Així, aquesta marca respon a una estratègia de l’administració turística Actualment Catalunya compta amb 13 catalana per a reposicionar les Destinacions de Turisme Familiar: destinacions madures de sol i platja quatre a la Costa Daurada (Vila-seca, de Catalunya. Salou, Cambrils i Calafell), cinc a la Costa Brava i quatre a Costa de Vila-seca, a part de ser el quart Barcelona-Maresme. municipi de la Costa Daurada en Turisme de creuers per a conèixer el seu potencial turístic A part de la identitària i tradicional i la possibilitat de convertir la RàpitaTERRES oferta turística de les Terres de l’Ebre, en una destinació de turisme per a creuers de petites dimensions (fins aDE L’EBRE relacionada amb la natura i l’oferta de turisme actiu gràcies a la riquesa un màxim de 450 passatgers). Aquest paisatgística de l’entorn, el principal grup formava part d’un viatge de port de la zona està dirigint els seus familiarització que Turespaña i Ports esforços per posicionar-se en un de la Generalitat havia organitzat producte turístic específic: el turisme conjuntament amb altres ports de creuers de petites dimensions. espanyols com Cartagena, Castelló i Sant Carles de la Ràpita vol aprofitar Palamós. De fet, Sant Carles de la la proximitat i l’encant del Parc Ràpita desitja seguir el model de Natural del Delta de l’Ebre i l’actual desenvolupament de Palamós, port instal·lació portuària per captar que rebé 27.500 passatgers l’any 2010 aquest segment de demanda. i que aquest any calcula arribar als Per això participa en la fira Seatrade 38.000, amb unes 39 escales de Cruise Shipping de Miami, una de les creuers, segons dades oficials de fires especialitzades més importants Ports de la Generalitat. del món, amb el suport de Ports de la Generalitat, l’Agència Catalana de La regidora de turisme de St. Carles i Turisme i la Diputació de Tarragona. el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona estan apostant pel Com a conseqüència dels contactes projecte, considerant-lo un realitzats amb els operadors del catalitzador turístic del territori.El sector durant els tres anys turista de creuers necessita d’una d’assistència a la fira, el passat mes diversa oferta de visites turístiques de setembre un grup de representats pròximes al port d’escala i Terres de de navilieres i operadors de terra l’Ebre disposa d’una àmplia oferta nord- americans van visitar la zona natural, cultural i gastronòmica. Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci-Universitat Rovira i Virgili-Campus Vila-seca 977 394 871 info@pct-turisme.cat