• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Tartessos (1)
 

Tartessos (1)

on

  • 964 views

 

Statistics

Views

Total Views
964
Views on SlideShare
964
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
3
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Tartessos (1) Tartessos (1) Document Transcript

    • IntroduccióEl tema que desenvoluparem al llarg de les següents pàgines ha sigut objectede nombrosos debats i d’interpretacions variades entre els investigadors que,durant més de cent anys, han tractat de caracteritzar d’una forma coherent iraonable els trets principals d’aquest món tan poc conegut. De fet, la major partdel que tractarem a continuació no es basa en testimonis certs iinqüestionables, sinó que és producte de la deducció i la interpretació de lesrestes materials que s’han trobat fins ara; inferències totes que tant podenconstituïr veritats reals no constatables com errors històrics fruit de lainterpretació hipotètica. Encertades o no, totes les apreciacions que han tingutlloc fins al moment han estat i estan encara sotmeses a revisió i reformulació.Les fonts materials de que disposen els investigadors són poques: breusapunts en diverses obres antigues (Estrabó, Avienus, Pompeius Trogus,Valerius Maximus), amb moltes ambigüetats, i vestigis materials d’usos itipologies diverses.En el present treball tractarem d’explicar alguns dels aspectes més destacatsde la cultura tartèssica; com ara la seva estructura de poder, les fonts deriquesa, les creences o les seves manifestacions artístiques. Així mateixparlarem també de la seva història i la de les civilitzacions mediterrànies quetant hauran d’influïr en el seu desenvolupament com a poble.Cal dir, però, que el contingut que desenvoluparem al llarg de l’apartat principalno és un anàlisi comparatiu de les diverses explicacions proposades pelsestudiosos de la matèria; això ho farem en un altre punt. El que farem seràbasar la nostra explicació en una de les hipòtesis més recents (1995), laproposada pel professor d’Història de l’UAB Joan Anton Barceló. De fet, elnostre treball de camp ha anat orientat en aquest sentit.Amb això aconseguirem presentar les dades de forma clara i ordenada, senseanotacions concretes referents a altres autors que puguin desviar l’atenció deltema que s’està tractant. Facilitarem així la lectura i la comprensió del contingut.Amb tot això haurem aconseguit donar una resposta potser vaga i poc concreta,però útil en tot cas, per a la pregunta Qui foren els Tartessos? Una respostaambigua, poc sentenciosa. Discutible, mudable. Però que servirà per fer-se unaidea general més o menys encertada (no hem de desdenyar les capacitatsinterpretatives dels investigadors) sobre la qüestió que ens ocupa. 1
    • 1. Situació històrica i geogràficaLa història de tartessos es desenvolupa durant un període conegut com l’Edatdels Metalls, que va des del 6500 aC fins a les últimes dècades del segle I aC,aproximadament. És l’última de les tres etapes que conformen la Prehistòria, iabarca tres mil·lennis de l’Antiguitat.Oficialment, la Prehistòria acaba amb l’aparició de l’escriptura a l’Orient Mitjàcap al 3500 aC. Aquest moment indica un canvi, una transformació de lacultura i la societat a gran escala després de la qual ja res tornarà a ésser comera. Però això només ocorre a l’Orient: Occident haurà d’esperar.Aquesta fase “d’espera”, coneguda com Protohistòria, és el lloc on haurem desituar la cultura tartèssica. Concretament entre el Bronze Mitjà i Tardà (1500-700 aC): Eix cronològic que representa les diferents etapes de la ProtohistòriaLa zona geogràfica que ocupava el poble tartèssic coincidia amb les conquesdels rius Guadalquivir, Tinto i Odiel, tots ells navegables, entre les provínciesde Huelva, Sevilla i Cadis (A l’Andalusia occidental).El territori limitava al nord amb Sierra Morena; i a l’est amb el Sistema Penibètic. Si ens allunyàvem molt de la riba occidental de l’Odiel podríem trobar algunes poblacions amb una identitat cultural més dèbil que els tartessos; al sud es trobava el Mar Mediterrani. En vermellós, la zona d’assentament tartèssicEncara que pugui semblar que el territori estigués aïllat, doncs se situava entrerius i muntanyes, les troballes arqueològiques evidencïen que els tartessos vanmantenir contactes amb altres pobles indígenes del sud de Badajoz i l’Alentejo(Portugal). 2
    • 2. La Civilització TartèssiaLa paraula civilització prové del llatí civis (ciutadà), mot que designavaqualsevol individu que visqués a Roma i als seus territoris i complís unsrequisits específics, tals podien ser: descendir de ciutadans, haver sigutalliberat de la seva condició esclava o haver realitzat obres importants a favorde Roma.La paraula civis donava per suposat que aquest individu vivia a la civitas, aRoma, però en realitat un ciutadà podia ésser-ho i viure al camp o dur una vidatranshumant orientada al comerç. De fet tot el territori que havia conqueritRoma es considerava una extensió de la mateixa.El terme civilització, però, té un sentit molt més ampli a l’actualitat. Diuen elshistoriadors que va aparèixer per primera vegada a Europa durant el segleXVIII, i que va començar a emprar-se per referir-se a qualsevol societatgovernada per unes lleis i unes institucions semblants a les del món clàssic,capaç de crear cultura i d’extendre-la, i conscient de la seva pertanyença a ungrup únic i diferent dels altres, origen i destí de la seva fortuna, la nació (delverb natio, néixer). Tot això va fer de base per construir noves idees, va donarlloc al nacionalisme i al racisme, i va suposar incivilitzat, en sentit pejoratiu, atot aquell que no entrés dins d’aquest esquema prefixat.El pensament, però, ha anat evolucionant durant els últims anys i ha donat lloca una nova concepció (apolítica) del terme civilització: és aquell conjuntd’individus que comparteix creences, art, tecnologia (cultura); els seussubjectes es troben relacionats entre si ja sigui econòmica o políticament. Perúltim, una civilització ha d’ocupar un espai temporal i geogràfic, més o menysacotat.El poble tartèssic pot identificar-se perfectament amb aquesta última definicióde civilització.A continuació parlarem de les característiques pròpies d’aquest poble i de laseva transformació a través del temps. Traçarem doncs, en primer lloc, un eixcronològic per ajudar-nos a estructurar degudament tot els processos de canvique van produïr-se durant l’existència de Tartessos:Podem apreciar una divisió del temps en tres etapes, així acotades:Etapa pre-colonial o arcaica (en art, Període Geomètric): que donarem percomençada en torn l’any 1200 aC, data d’inici del Bronze Tardà. És en aquestmoment quan trobem un canvi vertader en la forma de fer art, que és l’únicacosa que muda des del segle XIX aC fins l’arribada dels fenicis. Si hem 3
    • d’explicar les característiques del poble tartesi anteriors a la colonització ja ensés útil partir d’aquest moment.Etapa colonial (o Període Orientalitzant): Comença amb l’arribada dels fenicis(fenomen del qual els testimonis materials més antics daten de mitjan segle VIIIaC, encara que la tradició legendària situa a l’any 1100 la fundació de laprimera colònia fenícia, Gadir) i acaba amb l’aïllament polític i econòmic deTartessos arran de la caiguda del regne de Tir i l’abandonament de les colòniesgregues del sud del Mediterrani; 540 i 537 aC respectivament.Decadència: On explicarem les possibles causes de la seva desaparició. 4
    • 2.1 Època arcaicaL’últim gran canvi social i cultural (canvi de costums) que s’havia produït en lescomunitats metal·lúrgiques de la Península Ibèrica va tenir lloc al segle XIX aC,encara que el seu focus principal no es trobava a la Vall del Guadalquivir sinóal sud-est peninsular.Durant aquesta etapa de transició va passar-se de l’anomenada Cultura de LosMillares a la Cultura de l’Argar, el que suposa una evolució de la consciènciaindividual dels homes i es reflexa en els aixovars funeraris i en la forma dedisposar els morts a les tombes: comencen a aparèixer els primers túmulsindividuals i la diferenciació social es fa més notable. Aquesta nova manera defer va propagar-se pel sud de la Península i va arribar fins la zonad’assentament tartèssic i l’actual Portugal.¿Què diferenciava en aquest moment la cultura argàrica d’Almeria o Múrcia delmodus vivendi de la Vall del Guadalquivir? Segurament res.Però a partir del 1200 aC comença a sorgir una nova manera de fer art amb elbronze i la ceràmica. Aquest cop l’epicentre de l’esclat cultural és Tartessosque, amb això, aviat començarà a diferenciar-se de la resta de pobles de laPenínsula.A. Organització social i políticaSi féssim un volt per la vall del Guadalquivir entre els segles XII i XI aCtrobaríem petits assentaments humans disposats en torn alguns centresproductius, tals com camps de conreu, mines d’estany i coure, zones fluvials depesca o d’altres.Cada pagès, miner, pescador o caçador (oficis que podia exercir qualsevolhome en qualsevol moment de la seva vida, àdhuc en diferents moments deldia) disposava de tota la terra, veta, zona de pesca o de caça que necessitésper satisfer les sevesnecessitats i les de la sevafamília.Aquestes i altres activitats(terrisseria d’ús quotidià,confecció de teixits ofabricació d’eines; tot aixòen vistes d’un possible úsque la mateixa família enpogués fer) eren dutes aterme per persones dediferents edats i diferentssexes.Model d’assentament humàa l’Edat dels MetallsLa unitat bàsica de producció era, per tant, la família, i tots els seus membresvivien i treballaven en una mateixa cabana de planta circular sense divisió decambres. Els murs de la mateixa eren de tova i els sostres estaven fets de pallai canyís. Tal era la vida prehistòrica quotidiana. 5
    • En principi no hi havia diferències econòmiques considerables entre elsdiferents individus de la comunitat, encara que segurament hi hauria diferènciesde caràcter polític en tant que cal organitzar-se per prendre algunes decisions ical defensar-se de les amenaces externes. Un llinatge familiar és el quecontrola la política, entesa com un mitjà a través del qual els pobladorsbusquen una major eficàcia en les seves actuacions conjuntes; podrien posar-se en comú noves tècniques de producció o organitzar batudes en grup encomptes d’anar a caçar cadascú per la seva banda.Donat que no hi ha grans diferències econòmiques –com mostren els aixovarsfuneraris-, és de suposar que aquesta família que disposava i governava novivia dels impostos de la resta del veïnat, sinó que també dedicava la majorpart del seu temps a treballar per subsistir. Podem imaginar-nos, doncs, que lesordenacions polítiques no emanaven directament d’una sola persona o d’unaestirp totpoderosa, sinó que eren el producte d’un col·loqui previ on hiparticipaven els caps de familia i posaven en comú les seves apreciacionssobre el tema en qüestió; podem imaginar-nos una sort d’assemblea semblantal thing víking.Com en tota societat fonamentalment igualitària, sobretot si la igualtat éseconòmica, no hi havia lloc per l’esclavitud. Tothom treballava i tothomdisposava de tot allò que necessités per sobreviure. Ningú tenia propietat sobreres, excepte potser sobre els productes ja treballats o extrets de la naturalesa.És de suposar, doncs, que el bandidatge i l’utilització de la força com a mitjà decoacció eren habituals. Per tal d’evitar els robatoris i els assalts a vivendes esvan construïr empallissades de fusta al voltant dels poblats.Qualsevol mena de força militar defensiva o expedicionària s’hauria d’havernutrit d’homes mitjançant les lleves populars, és a dir que els improvisatsmilitars haurien d’abandonar la seva vivenda i les seves tasques habitualsdurant un curt espai de temps per satisfer la voluntat del llinatge governant odel poble. Per tant s’haurien de posar sota les ordres d’un cabdill improvisat.També podria no haver-se constituït cap tipus de milícia armada en aquesttemps; en aquest cas les armes trobades a les tombes haurien d’interpretar-secom un símbol de prestigi i no com objectes d’ús habitual.B. EconomiaL’economia tartèssia precolonial estava plenament orientada a la subsistència.Les principals activitats productives eren l’agricultura (blat, civada, vinya iametlla), la ramaderia (vaques, cabres, ovelles i porcs) i la pesca (especialmentmol·luscs). En menor mesura i orientades a l’ús familiar, trobem la mineria(pedra, coure i estany, aquests últims per fer bronze), la forja, la terrisseria (amà) i la producció de teixits.La propietat dels mitjans de producció era comunal, o sigui, tothom hi teniaaccés. No hi havia, per tant, explotació intensiva dels recursos ni centres deproducció especialitzats, sinó que tot es produïa en l’ambit de la llar.És el que s’anomena mode de producció domèstic: cadascú dels membres dela família pot desenvolupar qualsevol tasca en qualsevol moment; tothomtreballa a la mateixa cambra i la quantitat de producte que s’elabora no ésmassa gran. Tots els béns produïts seran consumits per la mateixa família:l’habitatge és, doncs, una entitat autosuficient. 6
    • C. ArtTal com hem comentat abans, l’art constitueix un element caraceritzadord’aquesta cultura i diferenciador de la resta.Si retrocedim més enllà de l’any 1200 aC, data que hem pres per iniciar elPeríode Geomètric, podrem veure que la major part dels objectes materials quees produeixen tenen per finalitat un ús freqüent i quotidià, necessari perresoldre les tasques diàries (emmagatzemar líquids, menjar, esbandir-se orentar roba, o tenir recollits uns tints, per exemple).No és que a partir del segle XI aC es comenci a fer art només per adornar elsracons de la vivenda o fer un regal a algú, ni tampoc per fer goig, sinó que sesegueixen elaborant productes útils per la vida diària i al mateix temps esdecoren per imprimir a la peça un toc personal i excepcional.Les principals disciplines artístiques que es desenvolupen durant aquestperíode són la ceràmica i les esteles funeràries:-CeràmicaLes terrisses poden haver estat realitzades a mà o a torn lent.Algunes ceràmiques fetes a mà presenten rugositats a la seva superfície,degudes a la poca traça dels terrissaires a l’hora de depurar el fang. Altresmés hàbils, en canvi, han sapigut allissar el cos amb espàtules o brunyir-les, ésa dir donar-li brillantor. També hi ha peces que tenen trossos de metall incrustat.Les ceràmiques fetes a mà no se solien pintar, sinó que es decoraven gravant-hi directament amb un punxó motius senzills (formes geomètriques) i diversos. Vas Campaniforme trobat a Écija, Sevilla. Es poden apreciar els elements geomètrics marcats amb punxóLes tècniques emprades en la decoració de ceràmica a mà eren la incisió,l’acanalament, la impressió i l’esgrafiat. Però a més es feia servir un altremètode que només dominaven els tartessos: la retícula brunyida. 7
    • La retícula brunyida és un procés decoratiu que consisteix en donar brillantor alconjunt de línies (incidides) que forma el dibuix del recipient (retícula brunyida),o bé al recipient sencer. Aquest efecte s’aconseguia mitjançant algun objectellis com fusta, pedra, os o metall.En realitat el brunyit servia per tancar els porus del fang i assegurar lespropietats de les substàncies contenides; però sembla que aquesta utilitat vaperdre importància i que el brunyit va acabar usant-se preferentment perdecorar, com podem veure en la següent fotografia:Fragments de ceràmica de retícula brunyida Vaset bicònic trobat al jaciment de Mesas de Asta, a Jerez de la Frontera. Segle IX aC. Aquesta brillantor s’aconsegueix gràcies a la tècnica del brunyit.Pel que fa la ceràmica a torn lent, n’hi havia dos tipus: la cromada i la ceràmicagris.El torn lent de ceramista consisteix en un eix amb dues plataformes als extrems,una més gran (que es fa girar amb els peus) i una altra més petita, esclava del’anterior, en la qual es col·loca la pasta que ha d’ésser moldejada. El fet quesigui lent no implica que la velocitat de les revolucions sigui menor a la d’unràpid, sino que és qüestió de continuïtatLes peces de ceràmica cromada també estaven decorades amb dibuixosgeomètrics, però en aquest cas eren cromats, acolorits. La diversitat icomplexitat dels motius decoratius potser són més notables en la terrissa a tornlent que a mà: 8
    • Models de decoració de la ceràmica (àmfores i plats) La decoració dels vasos era molt més complexa Cal dir, però, que tots aquests esquemes no són gravats ni incisions, sinó simples dibuixos traçats amb un pinzell directament a sobre de la peça de terrissa. Fragment de ceràmica a torn cromada. 9
    • Només es pintava amb un color, que soliaésser el vermell o el castany vermellós. Algunavegada també s’utilitzaven el color ocre ialguns ataronjats, sobretot en els vasos. Decoració d’un vas. Dipòsit d’El CaramboloLa ceràmica gris era la que s’elaborava a partir de l’argila del mateix color. Latonalitat d’aquest material es devia a la presència de minerals metàl·licsdissoltos al sòl. Reconstrucció d’un plat de ceràmica gris-Esteles funeràriesLes esteles de guerrer o funeràries eren un tipus de monument gravat enroques dures que servia per honorar i recordar personatges populars un cophavien mort. Es caracteritzaven per les seves dimensions dilatades i per lesseves imatges geomètriques i esquemàtiques. Podien fer de làpida.N’hi havia de tres tipus: I. Les més simples: tenen un escut circular amb tall angular flanquejat per una llança i una espasa. 10
    • II. Una variant de l’anterior tipus: als elements que ja hi havia abans se li sumen altres peces relacionades amb el món de la guerra, tals com cascs, arcs, fletxes o carros de batalla.III. L’última i més moderna: on la figura humana, absent o poc important en lesesteles anteriors, passa a tenir un paper protagonista en la composició deldibuix.Aquests tipus de monument van aparèixer per primer cop al segle XI aC i vanser molt habituals fins l’arribada dels fenicis. Arran d’aquest fet comencen acaure en desús; desapareixeran finalment pels voltants del segle VII aC. 11
    • D. ReligióNo hi ha testimonis directes referents als ritus ni les divinitats en que creien elstartessos. Encara així, partint de la base feble que suposa la poca quantitatd’objectes trobats, els arqueòlegs han estat capaços d’inferir algunescaracterístiques de la religió tartèssia:Els tartessos creien en més d’un déu. Les principals figures del seu panteóeren el Sol (representat en forma d’estrella de vuit puntes) i la Lluna. Això sesap gràcies a les particularitats morfològiques de les figures antropoides debronze fetes durant l’època colonial que, tot i estar basades en l’aspecteoriginal de les divinitats fenícies, no són ben bé iguals. Segurament es vaproduir una fusió entre les deïtats estrangeres i les tradicionals. Estrella tartèssia de vuit puntes. Es creu que era una representació del SolEls motius pictòrics de les esteles funeràries (sobretot els carros) i el fet que elshomes es sepultessin amb aixovars dona a entendre que creien en una altravida més enllà de la mort. La major part –o la totalitat- de la gent que morias’enterrava.També es creu que celebraven rituals litúrgics i que oferien ofrenes i realitzavensacrificis animals en honor als déus. S’ha trobat –segons sembla ser- undepòsit votiu precolonial al jaciment de l’Alto Carambolo. També n’hi ha un altrea Alhonoz, però sembla ésser més tardà.En aquesta etapa els santuaris deurien ser molt modestos tant en dimensionscom en tècniques i materials de construcció. 12
    • 2.2 Època colonialAquest segon període comença, tal com vam avançar abans, amb la presènciadels comerciants fenicis a les costes meridionals de la Península Ibèrica; fetque podríem datar a partir de dues realitats diferents: la fundació de Gadir(mitològica, no històrica) il’edat de les restes materials forànies més antigues.L’ urbe Gadium condita va tenir lloc al voltant de l’any 1100 aC, segonstestimonïen alguns autors llatins:A la seva Historia Romana, Marcus Veleius Paterculus (ss. I aC – I dC) ensparla de la invasió dels doris (o Retorn dels Heràclides, en termes mitològics) iapunta el següent:Per aquella època la flota tiria que dominava el mar va fundar Gades a l’extremd’Hispània, i a l’acabament del món, en una illa rodejada per l’Oceà, separadadel continent per un estret molt breu. Pocs anys més tard, els mateixos vanfundar Útica a Àfrica.Paterculus, M. V. Historia Romana (Manuel Sueyro Trad. Madrid, 1787. P. 4)Aquest mateix autor situa el Retorn dels Heràclides uns vuitanta anys desprésde la caiguda de Tròia, que va tenir lloc sobre el 1184 aC. Per tant, Gadir(Gades en llatí) es fundà l’any 1104 aproximadament.L’historiador i geògraf ponti Estrabó situa l’arribada dels fenicis a les Columnesd’Hèrcules (L’acabament del món conegut, l’Estret de Gibraltar) a la mateixaèpoca que Paterculus. De la seva Geografia:Els fenicis navegaren per fora de les Columnes d’Hèrcules i fundaren ciutats,no només allà, sinó també enmig de les costes de Líbia, poc després de laguerra troiana.Estrabó. Geographica, I, 3, 2Plini el Vell segueix en aquesta mateixa línia. Al llibre XVI de l’obra HistoriaNatural fa un breu recordatori del temple d’Apol·lo de la ciutat d’Útica (a Tunísia)i aludeix la data exacta de la fundació de la mateixa:És digne de recordar el temple d’Apol·lo a Útica, que encara perdura i des del’origen de la ciutat fa 1178 anys.Plini el Vell, G. Naturalis Historiae(extret de l’índ. onom. de l’ed. de K. Julius Sillig, Gotha 1858. Obra pòstuma) 13
    • Se sap que Plini el Vell va publicar els deu primers llibres de l’obra l’any 77 dC,i que va revisar i ampliar la resta durant els dos anys posteriors. Si consideremque el llibre setzè es redacta o s’edita als anys 78 i 79 dC i substraïm els 1178anys que feia de la fundació d’Útica, obtindrem que aquest darreresdeveniment va tenir lloc en torn l’any 1100 aC. Segons Paterculus, Gadir i laciutat tunisiana foren fundades amb pocs anys de diferència, així que el primercontacte entre els fenicis i els autòctons d’Ibèria hauria tingut lloc al voltant dela data esmentada.Tot això forma part de la literatura i potser també de la mitologia. Les provesmaterials de la presència d’orientals a la Península daten de principis del segleVIII aC; les restes dels assentaments més antics –Sexi, Adra, Morro deMezquitilla, Chorreras i Toscanos- se situen al mateix context temporal o fins itot més tard.Per tant, les dates proposades pels autors llatins per la fundació de Gadirhaurien d’ésser desestimades per impossibles: no pot ser que durant tres-centsanys no s’hagi produït cap intercanvi de productes, i encara menys que totsaquests s’hagin perdut.A propòsit; unes excavacions fetes a Cadis durant aquest any 2010 posen demanifest que sí, que aquesta colònia és la més antiga de totes quantes vanfundar els fenicis a Ibèria. Fins i tot s’avança una mica la data dels primersvestigis trobats: finals del segle IX aC. Encara així continua havent-hi massadiferència amb les dates que defensen els clàssics.La notícia de la troballa es va publicar el dia deu de juliol de 2010 a la pàginaweb del Diario de Cádiz. Cal dir que aquest es un dels primers estudisarqueològics que es fan sobre Gadir, donat que fins no fa molt l’Ajuntament i laJunta d’Andalusia eren reacis a iniciar les investigacions sobre el sòl perquèaixò suposava la destrucció de les restes de Gades, la ciutat romana construidaa sobre de l’original.Fos quan fos el primer contacte entre tartèssics i fenicis, la veritat és que vasuposar el començament d’un procés ràpid i profund, encara que paulatí,després del qual ja res tornaria a ésser com era al sud d’Ibèria. I això que araocorria al límit del món ocorria o feia poc que havia ocorregut amb altres poblesdel Mediterrani, com la civilització nuràgica de Sardenya o els amazigh oberebers del nord d’Àfrica, menys desenvolupats en molts aspectes en relacióa les grans civilitzacions del Pròxim Orient. Incorrent en un error d’apreciaciótípic dels segles del segon imperialisme europeu podríem dir, només perentendre’ns, que en aquest cas eren els fenicis els qui portaven la civilització ala resta de pobles del Mediterrani.Hem d’entendre aquesta etapa com un període transicional que suposa per amolts pobles el pas de la Prehistòria a l’Antiguitat. I els tartessos són un bonexemple. 14
    • 2.2.1 Tessitura al Pròxim OrientPerò, per què van venir els fenicis? Per què foren ells precisament i per quèvan escollir aquesta i moltes altres costes Mediterrànies per emplaçar els seuscentres comercials?Primer que tot hem de posar cara i ulls al poble fenici per tal d’entendre millor elseu afany per navegar i comerciar. La regió de Fenícia (l’actual Líban) sesituava al bell mig de la zona coneguda com la Mitja Lluna Fèrtil (Pròxim Orient).A mitjans del tercer milenni abans de Crist va començar a poblar-sed’immigrants palestins que cercaven una zona més pròspera per desenvoluparles seves activitats, o bé fugien de l’influència d’Egipte. Aquests estrangers,que més tard haurien de conèixer-se amb el nom de fenicis (que prové del grecphoinix, púrpura. Aquest tint s’obtenia dels mol·luscs i era molt preuat en elsintercanvis comercials) van organitzar-se en ciutats-estat governades permonarquies hereditàries. Les ciutats-estat més importants foren, per ordrehistòric d’hegemonia, Biblos, Sidó i Tir.Fenícia es trobava enmig de grans imperis conflictius –Egipte, Babilònia,Arcàdia o Sumèria- i havia d’intentar mantenir la seva independència mitjançantla diplomàcia, els tractes comercials i fins i tot el vassallatge i el pagament detributs.En un principi les rutes comercials es limitaven al Mediterrani Oriental; això ésCreta, Egipte i algunes illes properes com Rodes o Xipre. Els fenicis exportavensobretot productes alimentaris i fusta de cedre, i importaven papir, lli iceràmiques i escultures gregues. Però tot això va canviar entre els segles XI i XaC:De sobte el sòl va deixar d’ésser fèrtil degut a la sobreexplotació i la manca denutrició de matèria orgànica. El gra començà llavors a escassejar. D’altra banda,l’esfera de poder assíria va començar a ofegar els fenicis i va exigir-los-hi elpagament d’un tribut a canvi de no destruir-los. Aquesta nova aliança suposavala obertura d’un nou mercat abans vedat i la demanda d’uns productes que elstiris no tenien, com ara la plata, l’or i el ferro per fer armes. I encara s’hi sumàun problema més: la superpoblació. Havien de conquerir nous territoris icol·locar-hi gent si volien seguir vius com a poble.En aquesta situació, doncs, un gran nombre de comerciants fenicis, sobretottiris (Tir era la ciutat més prestigiosa de la zona en aquell moment) va iniciarempreses d’exploració i colonització pel seu compte i risc. Buscaven gra, queels mancava, i buscaven també tots aquells metalls que els hi eren demanats.Com que havien d’oferir alguna cosa preuada, van centrar la seva producció enels teixits luxosos, la ceràmica treballada i tot tipus de joies i avaloris pels qualshavien de rebre gran quantitat de productes. Cal dir que els intercanviscomercials es feien per mitjà de la permuta, ja que encara no s’havia inventat lamoneda.Els fenicis foren els primers que van atrevir-se a traspassar el que els grecspensaven que era el límit del món, l’Estret de Gibraltar. Més enllà d’aquest vanestablir rutes comercials cap al nord (Irlanda i Gran Bretanya, d’on podien 15
    • obtenir estany) i cap al sud (fins a Senegal, ric en or). En aquests indrets novan establir cap colònia, donada la poca seguretat que oferien. Però aAndalusia sí. 2.2.2 Tessitura a GrèciaLa situació al món helènic era la mateixa que a Fenícia en la forma, encara queno en el fons.Els comerciants grecs també surcaven el Mediterrani en busca de negocispròspers que els ajudessin a enriquir-se econòmicament i medrar socialment.També pagaven impostos a una ciutat-estat que, a diferència de Tir, no estavasotmesa a cap altre imperi.Cal dir, però, que per arribar a aquesta situació ha calgut avançar fins alssegles VIII i VII aC, poc després de formar-se la cultura grega. Repassem lasituació més a fons:Després de l’Edat Obscura i l’assentament definitiu dels doris van constituir-seles primeres ciutat-estat (anomenades polis), la forma de govern de les qualsera la tirania o l’oligarquia. Aquesta manera de repartir el poder creava moltesdesigualtats econòmiques; posava la riquesa en mans d’un grup molt reduït imantenia en la misèria a la major part de la població. Fins que aquesta part vanegar-se a continuar subjugada i va emprendre el camí cap a nous horitzons onpoder assentar-se i crear i organitzar noves polis segons el seu criteri, i milloraraixí mateix la seva situació desfavorida.Els primers colons van establir-se a la zona més propera de la PenínsulaBalcànica, Àsia Menor, encara que poc després s’interessarien també pelMediterrani Occidental: Anaren a Egipte, Cirene, Sicília, sud d’Itàlia, França iEspanya Oriental.La primera arribada dels grecs a la Península Ibèrica està recollida en el mitede Kolaios, un mercader samiota a qui li ocorren les següents peripècies:[…] Després, una nau samia, el patró de la qual era Kolaios, que navegava endirecció a Egipte, fou desviada fins la tal Platea. I després d’informar-se elssamis per boca de Korobios de tota la història, li deixaren aliments per un any iells, en havent partit de l’illa i estant ansiosos d’Egipte, navegaven essentarrossegats pel vent de Llevant. I com no remitís el vent, després de travessarles Columnes d’Hèrcules, arribaren a Tartessos, gaudint de protecció divina.Aquest centre comercial estava verge en aquell temps, de manera que altornar ells van fer els majors guanys d’entre tots els helens dels qui coneixemla seva història exacta.Heròdot, Historiai IV, 152. 16
    • Sabent que el mariner Korobios fundaria l’any 630 aC la ciutat de Cirene, al’actual Líbia, podem inferir que el viatge de Kolaios es va realitzar durant ladècada de640-630 aC.Fora dels mites, les polis gregues més importants a la Península forenEmpòrion, Rhode, Hemeroskopeion, Akra-Leuké (aquestes dues al PaísValencià) i Mainake (Màlaga).La seva influència sobre els tartessos és menys notable que la dels fenicis,però se sap que hi va haver contacte. A més van ensenyar als poblesindígenes a utilitzar la moneda com a vehicle d’intercanvi.A. Organització social i políticaSi tornem a fer una ullada sobre les actuals províncies de Huelva i Sevilla alsvoltants del segle VII aC veurem que els assentaments vora els centresproductius encara segueixen allà, però la gent que hi treballa ja no és lamateixa.Potser el miner que abans picava a la pedra per fabricar-se un ganivet araextrau ferro i el porta a un amo per a què altres homes el treballin i fabriquinuna aixada. Aquesta aixada l’emprarà un altre individu, potser sota la direcciód’un capatàs, per treballar una terra que no és seva. El miner, però, ja no viuarran de la mina, sinó que es desplaça cada dia fins a ella desde la ciutat onviuen ell i la seva família. L’habitatge ja no s’assembla gens a aquella cabanade tova; ara és una casa de planta quadrangular dividida en cambres (on cadamembre de la família exercirà un ofici diferent, sempre el mateix) construidaamb pedra fins a mitja altura i amb terra cuita la resta. El sostre és el mateixque abans. Planta d’una vivenda al jaciment de Castillejos del Alcorrín (Manilva, Málaga) Una economia orientada al comerç precisava que el treball es dividís i que les tasques es diferenciessin espaialment. 17
    • Podem reconèixer, doncs, el que ha canviat d’una fase a una altra: 1. El treball s’ha especialitzat: Els miners s’organitzen en colònies i exploten els jaciments a gran escala per augmentar la producció. En altres sectors succeeïx el mateix. 2. Han aparegut les primeres formes de poder urbanes (un cabdill guerrer totpoderós que fa alhora de sacerdot o guia espiritual. També pot haver- hi una aristocràcia guerrera sense relació de parentiu entre els seus membres) Ara hi ha gent que s’enriqueix amb el treball dels altres i viu d’això. El fruit d’aquest treball es pot vendre a un comerciant estranger i ja no és necessari esforçar-se per subsistir. Comença a aparèixer també la propietat jurídica sobre els mitjans de producció. 3. Per tant, apareixen les desigualtats pròpies de la societat estratificada. Desigualtats econòmiques i polítiques molt més notables. La societat es torna ara urbana, amb tot el que això comporta: cabdills que governen, lleis que limiten i agents que persegueixen a qui no les compleix, així com jutges que sancionen d’acord amb els codis civils. Segurament també apareixerà la competència entre ciutats per controlar les fonts productives, cosa que ocasionarà conflictes. 4. L’enmurallament, per tant, es tornarà una necessitat imperativa. L’empallissada de fusta que s’usava abans per defensar l’assentament de possibles robatoris es convertirà ara en una muralla de pedra robusta i amb forma de talús. 5. Per tal de poder exercir el poder amb major facilitat s’han introduït canvis més profunds: s’utilitza l’escriptura alfabètica (aportació fenícia) per composar un recopilatori de les lleis i per afavorir els intercanvis comercials, i la moneda (grega); i es crea (o s’importa) una religió que serveix per unir tots els estrats socials. La classe sacerdotal gaudirà de molt poder ideològic i potser també econòmic. 6. S’ha produït un esclat demogràfic perquè els homes ja no depenen tant del seu treball sobre la natura; una mala collita no ha repercutit en altres sectors: el salari dels pescadors o dels teixidors, per exemple, pot emprar-se per comprar aliments d’una altra regió o de l’Orient. També es dona el cas que moltes famílies volen enriquir-se una mica més, i augmenten la seva productivitat incorporant nous individus a l’entorn familiar. Els avenços en medicina portats pels fenicis han fet que l’índex de mortalitat descendís.Tot això representa l’evolució normal (la més comuna) de totes les civilitzacionsque fan el salt de la Prehistòria a l’Antiguitat, i que es mouen sobretot en la líniad’un model urbà. I això sí que se sap: els tartessos, majoritàriament, vanacabar vivint en ciutats.Per altra banda el contacte directe amb els mercaders fenicis va significar unintercanvi mutu d’idees i un aprenentatge dels costums i tradicions fenícies (defenicis a tartessos, doncs la cultura oriental era més complexa que l’autòctona il’aprenentatge s’havia de produïr en aquesta direcció) per part dels tartessos.Això no s’aconsegueix instantàniament, sinó que s’ha de seguir un procésanomenat aculturació. 18
    • Model de ciutat tartèssia durant el peíode colonialB. EconomiaLes activitats econòmiques que practicaren els tartessos abans del segle VIIIaC anaven orientades cap a la subsistència dels grups familiars, els qualsconsumien tot allò que produïen. D’ençà que els colons arribaren de l’Orient,però, l’objectiu del treball productiu va canviar i va passar a ésser el de satisferla demanda comercial estrangera (matèries primeres, principalment) i obtenirun benefici en forma de béns d’ús i/o de consum.S’estableix, doncs, una relació econòmica i comercial entre els diferents poblesque actuen i el model econòmic dels indígenes del sud d’Ibèria passa a serl’economia de mercat, encara que és molt primitiva, com es veurà a continuació.Els tipus d’activitats econòmiques continuen essent els mateixos,essencialment. L’agricultura, la ramaderia, la pesca i la mineria, sobretotaquesta última, continuen essent les principals tasques de producció, ja que elque demanen els estrangers són matèries primeres.És cert que durant aquesta etapa hi ha sectors les activitats dels quals esdesenvolupen en quantitat i en qualitat, com l’orfebreria i la ceràmica, i que elsproductes resultants també tenen venda, però això succeí més a nivellparticular que general i no va estendre’s fins passades unes quantes dècades,després de les quals els colons ja s’havien establert i enriquit i ja estaven encondicions d’adquirir aquest tipus de béns. Altres ocupacions van mantenir-seal marge dels intercanvis o fins i tot van decaure, com el tèxtil i la fabricació detints, degut a que els fenicis tenien una gran capacitat per elaborar roba i tintsde molta qualitat i en poc temps, pel que convenia més als tartessos adquirir-los al mercat que no pas fer-los ells mateixos.Ja sabem, doncs, el que necessitava cadascú dels tractants de l’intercanvicomercial: els fenicis compraven hortalisses, fusta i productes animals; altrescoses que cercaven, i en això coincidïen amb els grecs, eren l’estany, el coure iel ferro.Per la seva banda, els tartessos adquirien recipients de ceràmica, peces ifigures d’or i vori, vestits, eines, perfums i altres coses; productesmanufacturats en definitiva. 19
    • Per tal de dur a terme les tasques de producció amb rapidesa i obtenir d’elles lamajor quantitat de productes de venta, el treball va haver d’especialitzar-se idirigir-se sota les indicacions d’un capatàs o un coordinador d’obres, quecobraria sense produïr res; només rebria encàrrecs, ordenaria, vendria almercat i pagaria un sou (en béns o en espècies) als seus treballadors. Tot aixòno tindria lloc a cada casa, ni a cada hort, sinó que s’haurien d’establir centresde producció on acudís diariament un gran número de treballadorsprofessionals, o almenys experimentats en una sola tasca més que en unesaltres.També n’hi havia que tenien el seu propi taller o la seva pròpia explotacióagrària i venien directament la poca quantitat de producte que obtenien a uncomerciant estranger, qudant-se íntegrament el benefici de la transacció.L’intercanvi comercial entre tartessis i fenicis tenia lloc mitjançant la permuta,és a dir, l’intercanvi directe d’uns béns útils per uns altres, sense la intervenciód’una moneda. Això donava lloc a que les matèries i els productes sovintcanviessin de preu, o que aquest fos molt relatiu, relativitzant també el fetd’obtenir benefici d’una venda.És a dir que potser el producte adquirit per un tartessi no cobreix senceramentel valor del treball i el temps invertits, i per tant no surt rentable. Amb el temps,aquest productor minorista haurà de deixar el seu negoci i integrar-se entre lesmasses de producció majoristes.En el comerç amb els grecs sí que s’emprava la moneda com a mitjàd’intercanvi, encara que no podem concretar la vertadera extensió del seu ús alsud de la península. La colònia grega més occidental és Mainake (propera al’actual ciutat de Màlaga), i seria adequat pensar que la moneda s’usaria en unàmbit geogràfic molt reduït i proper a la mateixa, de manera que només unapetita part dels indígenes podria haver-se habituat a aquesta manera de fer.Cal ressaltar algunes de les novetats que van aportar els fenicis a la manera defer indígena: introducció de nous animals domesticables (gallines i ases,sobretot), nous cultius (olivera domèstica) i eines noves (arada, trill, torn ràpidde terrissaire).C. ArtL’arribada dels fenicis a les costes de la Badia de Cadis i la Costa del Sol vasuposar un canvi formidable a tots els nivells, i no menys a l’art.El Període Orientalitzant és una nova corrent dins l’art indígena que comença ies desenvolupa paral·lelament a la resta de canvis que pateix el món tartèssica partir del segle VIII aC. L’art és un dels exemples més clars de l’aculturaciófenicio-helènica.De fet està tan influït per les civilitzacions orientals que a vegades costadiferenciar quina cosa és obra d’uns i quina d’uns altres.Les disciplines artístiques que més destaquen en aquest nou context sónl’arquitectura, la ceràmica i els productes luxosos (arts sumptuàries). Podem 20
    • veure que alguns objectes dels que s’elaboren ja no responen a una finalitatúnicament utilitària, doncs ara també es busca decorar i fer goig.-ArquitecturaEn arquitectura civil els canvis més importants es produeixen en l’habitatge i enles fortificacions: l’empallissada de fusta es converteix en un mur de pedra defins quatre metres d’alçada i mig metre de gruix (Tejada la Vieja, Huelva).El tipus de construcció més destacat és l’edifici religiós. Els santuaris construitsdurant aquesta etapa (no hi ha evidències de cap centre de culte anterior a lacolonització oriental) es feien de la següent manera:Primer que tot es realitzava una excavació en el terreny i s’emplenava ambpedra calissa sense desbastar i amb fang espès per fer els fonaments (0.50metres aprox.); algunes vegades, però, no es feia fonament. Un cop aparellattot el terra s’aixecava un sòcol de pedra desbastada d’altura variable i, a sobred’aquest, una paret de tova de 45 cm de gruix i d’alçada desconeguda.L’enteulament podia tenir una coberta a dues aigües o acabar en un terrat.La superfície de l’interior estava pavimentada amb terra premsada i pintada decolor vermell, encara que alguns trams adquirien un to groguenc després del’aplicació de noves capes de material amb l’objectiu d’igualar el sòl. Les paretses pintaven amb cal o amb pintura vermella. Els accessos a les cambres escoronaven amb llindes. Les sales més grans tenien poc més de vint metresquadrats.Els motius amb que es decoraven les parets eren la quadrícula blanquinegra(damer) i les bandes occidentals.A l’estança més cèntrica es trobava l’altar, del qual n’hi havia tres tipus: elrostidor, on s’incineraven els cossos que s’ofrenaven als déus; el de leslibacions, que tenia canals per recollir els líquids sobrants d’aquest tipus decerimònia (que consistia en la presa d’un líquid especial per part d’un sacerdotper tal d’acostar-se als déus) i un altre sense cap tipus de marca, ques’utilitzava per ofrenar exvots no orgànics. Ritual de la libació. Decantació del líquid a sobre de l’altar Altres estances servien per emmagatzemar menjar, begudes o ofrenes. A l’interior dels santuaris també solia haver un pati amb celobert, que servia per ventilar. A l’exterior, el santuari es trobava envoltat per una mena de recinte pavimentat amb grava (que podia estar pintada de vermell, o no estar-ho). 21
    • La planta era quadrangular i tancada, i tenia una orientació est-oest. Algunsdels temples excavats fins ara al sud de la Península són El Oral (Alacant),Coria (Cáceres), Casa del Marquès de Saltillo (Carmona, Sevilla) i el mésimportant, Cancho Roano (Badajoz).El Santuari de Cancho Roano (Extremadura)Va ser descobert de forma casual l’any 1978, quan el propietari d’una finca delValle de la Serena (Badajoz) va decidir fer un hort i va intentar aplanar una partde terra aixecada que hi havia al límit del seu terreny. El treball va resultar moltfeixuc, però va servir per treure a la llum un conjunt de peces fetes ambdiferents metalls i perquè un conjunt d’investigadors s’interessés en ell i posésen marxa una nova campanya arqueològica, capitanejada per l’historiadorcatalà Juan Maluquer de Motes. Després de les investigacions s’ha establertque:El Santuari s’emplaça a sobre de tres edificis que havien sigut construïts iabandonats amb anterioritat.El primer d’ells, al qual han anomenat Cancho Roano “D” fou construït en tornal segle VII aC. Es tracta d’una cabana de forma oval feta amb pedra i tova,que tant prodria haver servit d’habitatge com d’enclau de culte indígenaprecolonial.Cancho Roano “C” s’hauria aixecat durant l’època colonial i, encara que lamajor part de la planta s’ha perdut perquè s’hi ha construit el temple “B” a sobre,existeix una cambra que mai no es va tocar i que va ser el centre neuràlgic delsantuari. La major part de les celebracions i culte als déus es va desenvoluparaquí. Podem anomenar-la Sancta Sanctorum. Cambra principal o Sancta Sanctorum (La més sagrada de les sagrades). Al bell mig podem reconèixer un altar circular de color vermell. El paviment també es vermell.Quan va fer-se necessari un espai més ampli per donar cabuda als fidels o perpoder dur a terme diversos sacrificis a la vegada, donada la gran aflüència degent que hi devia haver, va decidir-se la construcció de Cancho Roano “B”. Elcomplex religiós va augmentar de mida de forma considerable, i l’altar circularde la Sancta Sanctorum va canviar-se per un altre amb forma de pell de brau(servia per dur a terme sacrificis animals. En l’apartat referent a la religiós’explicarà amb més detall). 22
    • (Foto 1) Planta de Cancho Roano “B” (Foto 2)Altar amb forma de pell de brau(Coria del Río, Sevilla)Cancho Roano “C” va construir-se després que l’anterior temple s’esfondrésper causes desconegudes. Gairebé va haver de refer-se sencer.D’entre els canvis morfològics del nou espai respecte l’anterior destaquensobretot les dues torres de vigilància davanteres, la construcció d’un perímetrede cambres totalment nou, la reorganització de les canalitzacions de desguàs,la creació d’un segon pis a sobre del primer (només una habitació) i eltancament de la cambra Sancta Sanctorum. En aquest espai s’hi construí unpilar que arribava fins al segon pis; des d’aquest s’accediria a la cambratancada, segurament.Com podrem veure en la imatge de la pàgina següent, Cancho Roano tenia unpati interior obert per treure els fums de les cremacions durant les ofrenesdivines. Entre les cambres del perímetre i el cos central hi havia un passadísque donava la volta a tot el contorn del temple.Els materials emprats en la construcció són la pedra calissa i la tova. Lesdimensions ronden els 30x30 metres comptant les cambres del perímetre;l’orientació del temple és Est-Oest (les torres davanteres miren cap a Llevant). 23