Cancer, Transplantaments i Clonatge
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Cancer, Transplantaments i Clonatge

on

  • 3,260 views

 

Statistics

Views

Total Views
3,260
Views on SlideShare
3,084
Embed Views
176

Actions

Likes
0
Downloads
32
Comments
0

2 Embeds 176

http://lopezartola.wordpress.com 169
http://www.slideshare.net 7

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Cancer, Transplantaments i Clonatge Cancer, Transplantaments i Clonatge Presentation Transcript

  • CÀNCER, TRANSPLANTAMENTS I CLONATGE
  • LES PROVES PER A FER EL DIAGNOSTIC
    • Diagnòstic: És la determinació de la malaltia o afecció que causa uns símptomes concrets. Per arribar a fer-lo s’han d’observar els símptomes del pacient.
    MÈTODES PER A FER EL DIAGNÒSTIC Exploració física Anàlisis Diagnosis d’imatge Biopsies
  • PROVES ANALÍTIQUES SANG ORINA ANÀLISIS HEMOGRAMA el nombre de proporció de cèl·lules sanguínies (glòbuls vermells, leucocits i plaquetes) Conté les substancies de rebuig del metabolisme cel·lular Per tant Pot indicar el funcionament anormal d’algun òrgan o malalties que provoquen la secreció de substàncies que són expulsades Forma leucocitària: expressa les proporcions entre els diferents tipus de glòbuls blancs. Indica les concentracions d’altres substàncies: glúcids, lípids, enzims, ions, anticossos, proteines Tant en el cas de la sang com en el l’orina, de vegades es fan cultius per determinar la presència de microorganismes.
  • MÈTODES DE DIAGNOSI D’IMATGE Wilhelm Conrad Röntgen:va descobrir rajos X, una radiació electromagnètica capaç de travessar determinats materials. RADIOLOGIA:especialitat mèdica que utilitza agents físics (rajox X, ultrasons…) per obtenir imatges que orienten el diagnostic d’una determinada malaltia. Radiografia Tac Ressonancia magnetica Tomografia per emissió de possitrons Ecografia Mamografia
  • Radiografia: Els raigs X impressionen una placa fotografica i així s’obté una radiografia. La radiació és interrumpuda pels ossos i els materials sólids, però, en canvi, travessa altres òrgans i impressiona la pèl·licula fotogràfica deixant-la negra. S’usen en traumatologia peró també poden identificar tumors o infeccions. Tomografia computada (TAC): consisteix a obtenir imatges per rajos X dels cos, peró en diferents plans o seccions de manera que un ordinador permiet obtenir-les com si fossin llesques d’un determinat òrgan. S’utilitza per diagnosticar tumors entre altres coses.
  • Resonància magnètica nuclear (RMN): Permet obtenir imatges precises de diferents teixits i òrgans. Es fonamenta en canvia sobtats de radiació electromagnètica, emesa per un imant potent. Es poden obtenir imatges de músculs, de lligaments o òrgans del sistema nerviós. Tomografia per emissió de positrons (PET): Consisteix en administrar una petita dosi de substància al pacient per emissió de positrons (partícula equivalent a un electró, però amb càrrega positiva), que són computats per obtenir imatges. Gammagrafia: S’administra una mínima dosi d’isòtops radioactius que s’acumulen en diferents teixits. Les emissions dels quals són rastrejades i computes per obtenir imatges.
  • Ecografia: Es fonamenta en un aparell que emet ones d’ultrasons, que penetren al cos i es transmeten i es reflecteixen ( produeixen “eco”) en diferents òrgans i teixits. Normalment, s’usen para observar el fetus durant l’embaràs. Mamografia : Es emprada per detectar el càncer de mama. Permet identificar tumors encara que siguin petits.
  • Càncer
    • El càncer o neoplàsia maligna és una de les malalties que causa més mortalitat. Sota aquesta denominació s’agrupen un conjunt de cent malalties, que tenen comú que les cèl·lules d’una determinada part del cos es reprodueixen sense control.
    • Aquest fet es degut a una alteració de la informació genètica de les cèl·lules.
    • No es una malaltia heretable, tot i que en alguns casos s’hereta la predisposició a patir-la.
    • Un tumor té lloc quan les cèl·lules perden el control de la seva reproducció. És una massa indiferenciada formada per la munió de cèl·lules que proliferen.
    • Hi ha dos tipus de tumors:
    • Tumor benigne: Aquest tumor no envaeix els teixits que l’envolten ni afecta la funció de l’òrgan on creix.
    • Tumor maligne: les cèl·lules d’aquests tumor tenen capacitat d’envair els teixits que l’envolten i de disseminar-se a altres parts del cos.
    La formació de nous tumors s’anomena metastasis
  • Què causa el càncer? No és coneix la principal causa de la major part dels càncers, però entre algunes causes hi trobem: Les radiacions Els virus La predisposició genètica Substàncies carcinògenes Altres causes
  • La leucèmia És la proliferació de leucocits immadurs ( anomenats blasts). Pot ser aguda ( si cursa ràpidament) o crònica ( si es desenvolupa durant anys). Segons quines són les cèl·lules alterades, pot ser mieloide o limfoide. Mieloide Limfoide
    • Causa
    • No es coneix, però se sap que hi ha factors ambientals implicats i que hi intervé l’alteració de certs gens que fa que augmenti la capacitat proliferativa dels limfòcits.
    • Símptomes
    • La leucèmia es manifesta inicialment a través de símptomes poc precisos:
    • - Febre intermitent.
    • - Manca de gana.
    • - Cansament ( per la disminució de glòbuls
    • vermells i per tant, de la capacitat de
    • transportar oxigen).
    • Quan la malaltia avança, pot aparèixer:
    • - Dolor ossi ( per la proliferació de les cèl·lules leucèmiques a la medul·la òssia).
    • - Vulnerabilitat a les infeccions ( en alterar-se la formació de leucòcits, les defenses minven).
    • - Problemes de coagulació de la sang: hemorràgies espontànies, hematomes... ( per la disminució del nombre de plaquetes que s’anomena trombopènia i de glòbuls vermells que s’anomena anèmia.
    • Tractament
    • El seu tractament es basa en la quimioteràpia i la radioteràpia perquè no genera tumors sòlids.
    • En molts casos es realitza un transplantament de la medul·la òssia , amb el qual se’n pot aconseguir la curació definitiva.
    • Des de fa uns quants anys, s’estan realitzant transplantaments de medul·la òssia amb èxit a partir de sang del cordó umbilical, que es molt rica en cèl·lules mare hematopoètiques .
  • Tractaments contra el càncer Quimioteràpia: Alguns fàrmacs, anomenats citostàtics , impedeixen la reproducció de les cèl·lules cancerígenes. Aquestes substàncies provoquen una alteració dels mecanismes implicats en el cicle cel·lular o poden provocar l’ apoptosi . Se subministra una combinació de diversos fàrmacs, motiu pel qual provoquen efectes secundaris visibles ( pèrdua dels cabells, vòmits,...) i també anèmies, trombopènies i leucopènies.
  • Radioteràpia : Les radiacions ionitzants alteren el material genètic de les cèl·lules i les mata o n’atura la reproducció. Si s’aconsegueix dirigir aquesta radiació amb precisió sobre el tumor es pot eliminar o reduir-lo notablement. Els seus tractaments es practiquen amb acceleradors lineals de partícules, que són cada vegada més precisos i efectius. Aquest tractament també pot tenir efectes secundaris. Immunoteràpia : El sistema immunitari actua contra les cèl·lules tumorals. Per combatre el càncer es basa a obtenir anticossos que ataquin selectivament les cèl·lules tumorals.
    • Transplantament de medul·la òssia: Intenta eliminar totes les cèl·lules malignes del cos amb quimioteràpia intensa. Les cèl·lules que originen totes les cèl·lules sanguines al moll de l’os moren i hi ha de ser restituïdes per cèl·lules mare, de medul·la o de cordó umbilical.
    • Durant el transplantament, el pacient ha d’estar aïllat en un medi estèril perquè es queda sense defenses. Aquest tractament té efectes secundaris, però potser eficaç per curar algunes leucèmies i altres tipus de càncers.
    • Donació de sang
    • És un acte solidari que no comporta cap risc per al donant i que fa millorar la qualitat de vida de moltes persones i fins i tot pot arribar a salvar-les.
    • De les donacions de sang també s’obtenen substàncies que s’utilitzen per tractar altres malalties, com ara l’hemofília.
    • En un futur, es creu que alguns components de la sang podran sintetitzar-se artificialment, però ara per ara tan sols es poden obtenir de les persones que en donen.
    Les transfusions i els transplantaments
    • Transplantament
    • El transplantament d’un òrgan o d’un teixit és la substitució d’un òrgan que té la funció molt alterada per un altre per tal de restablir la funció de l’òrgan deteriorat.
    • És important si es pot fer-se donant perquè moltes persones per sobreviure necessiten un transplantament.
    • Pot donar-se el cas d’un rebuig immunitari, és a dir, que l'òrgan trasplantat sigui rebutjat per l’organisme.
    • Aquest rebuig, té més o menys possibilitats segons el complex d’histocompatibilitat de cada persona. Això, es configurat per molècules a les membranes de les cèl·lules.
    • Clonar
    • Generar estructures genèticament idèntiques: gens, cèl·lules, teixits o tot un organisme pluricel·lular.
    Cèl·lules mare i clonatge terapèutic
    • Transferència nuclear: Tècnica per obtenir clons.
    • Consisteix en extreure la informació genètica ( nucli) d’una cèl·lula i introduir-la en un òvul al qual prèviament s’ha extret el nucli.
    • El zigot, l’embrió i l’organisme resultant, duran la mateixa informació genètica que la cèl·lula a la qual pertany el nucli.
    • El clonatge del primer mamífer va ser l’ovella Dolly.
    • L’ interès mèdic del clonatge es fonamenta en l’obtenció de cèl·lules mare per disposar de diferents teixits per reemplaçar les parts de l'òrgan que no funcionen.
    • Clonatge terapèutic
    • Consisteix a transferir el nucli d’una cèl·lula del malalt a un òvul, generar un embrió i extreure’n cèl·lules que podrien utilitzar-se com a recanvi en el mateix malalt.
    • Suposaria disposar de teixits propis per substituir els danyats sense rebuig immunitari.
  • Reprogramació cel·lular Consisteix en introduir gens en cèl·lules d’un teixit corporal per tal que tornin a l’estat de cèl·lules mare embrionàries, capaces de generar qualsevol teixit. Si s’aconsegueix aplicar-ho a persones malaltes, aquesta descoberta farà que no sigui necessari generar ni destruir embrions humans. I si s’arribés a dominar aquesta tècnica, seria de gran utilitat en l'autotrasplantament de medul·la òssia, en malalties ara incurables com la diabetis o el Parkinson...
    • ALGUN DUBTE?
    • Treball realitzat per:
    • Aida Gorres Salvadó
    • Andrea Martí Ralda
    • Oscar Oliver Obiol
    • Eva Panisello Barberà