1. Llengua i dialecte Es considera que al món hi ha entre 4.000 i 7.000 llengües… Depén de com definim “llengua”.

Es considera que al món hi ha entre 4.000 i 7.000 llengües…

Depén de com definim “llengua”.

La torre de Babel… La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte dels homes per a construir una ciutat en vertical a Babel , la terra de Xinar que emprengueren els homes després del gran diluvi universal. Aquests homes eren doncs, els descendents de Noé i representaven la Humanitat parlant d'una única llengua. Com que el cor dels homes era desobedient i malvat i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només per ells mateixos, Déu va decidir frustar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat. La humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu del món. Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu així com la necessitat de parlar-se, de comprendre's, per tal de realitzar grans projectes.

La torre de Babel fou, segons la Bíblia, un gran projecte dels homes per a construir una ciutat en vertical a Babel , la terra de Xinar que emprengueren els homes després del gran diluvi universal. Aquests homes eren doncs, els descendents de Noé i representaven la Humanitat parlant d'una única llengua. Com que el cor dels homes era desobedient i malvat i en comptes d'adorar a Déu es preocupaven només per ells mateixos, Déu va decidir frustar aquest projecte. Va multiplicar el nombre de llengües perquè així no es poguessin comprendre entre ells i per tant, haver d'aturar la construcció de la ciutat. La humanitat, després d'això, va haver de dispersar-se arreu del món.

Aquesta història s'utilitza per explicar l'existència de les llengües i de les races, el perill de voler-se igualar a Déu així com la necessitat de parlar-se, de comprendre's, per tal de realitzar grans projectes.

La diversitat lingüística no és un càstig, sinó una riquesa per a la humanitat que cal preservar.

Criteris per a la definició de “llengua” Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic Criteri de l’estàndard Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu Les llengües tenen més parlants que els dialectes o els parlars. Alguns exemples de les llengües que es parlen als diferents estats europeus:

Les llengües tenen més parlants que els dialectes o els parlars.

Alguns exemples de les llengües que es parlen als diferents estats europeus:

Criteris per a la definició de “llengua” Criteri quantitatiu: depén amb quines llengües el comparem Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic Criteri de l’estàndard Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu: depén amb quines llengües el comparem

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri d’intercomprensibilitat Quina distància lingüística hi ha entre el castellà i el portugués? Són intercomprensibles? Segons Hudson , la proximitat humana funciona millor que la poca o molta distància lingüística i depén de la motivació i de l’experiència.

Quina distància lingüística hi ha entre el castellà i el portugués? Són intercomprensibles?

Segons Hudson , la proximitat humana funciona millor que la poca o molta distància lingüística i depén de la motivació i de l’experiència.

Criteris per a la definició de “llengua” Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat: no funciona sempre. Criteri psicològic Criteri de l’estàndard Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat: no funciona sempre.

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri psicològic Segons si el parlant considera que parla una llengua diferent d’una altra (els parlants d’àrab no entenen l’àrab clàssic, però no el perceben com una llengua diferent) És un judici social per comparació a les varietats que coneix.

Segons si el parlant considera que parla una llengua diferent d’una altra (els parlants d’àrab no entenen l’àrab clàssic, però no el perceben com una llengua diferent)

És un judici social per comparació a les varietats que coneix.

Criteris per a la definició de “llengua” Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic: percepció personal d’acord amb el bagatge lingüístic del parlant. Criteri de l’estàndard Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic: percepció personal d’acord amb el bagatge lingüístic del parlant.

Criteri de l’estàndard

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri de l’estàndard Les llengües sense estàndard no són llengües sinó dialectes o parles? I què fem amb les cultures que no han “creat o acceptat” un estàndard? Estàndard: el cas de l’àrab clàssic ens mostra com l’acceptació de l’estàndard no depén de la seua similutud amb el registre col·loquial. L’estàndard cohesiona i vertebra un contínuum lingüístic … les respectives parles, és a dir, una llengua. Calvet (1981) Glotofàgia. “La lengua es un dialecto que ha triunfado políticamente”. Totes les llengües són igualment aptes per a la comunicació.

Les llengües sense estàndard no són llengües sinó dialectes o parles? I què fem amb les cultures que no han “creat o acceptat” un estàndard?

Estàndard: el cas de l’àrab clàssic ens mostra com l’acceptació de l’estàndard no depén de la seua similutud amb el registre col·loquial.

L’estàndard cohesiona i vertebra un contínuum lingüístic … les respectives parles, és a dir, una llengua.

Calvet (1981) Glotofàgia. “La lengua es un dialecto que ha triunfado políticamente”. Totes les llengües són igualment aptes per a la comunicació.

Contínuum lingüístic europeu

Contínuum lingüístic europeu

Criteris per a la definició de “llengua” Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic Criteri de l’estàndard: és un registre més. El fet de tindre’l o no no afecta la validesa intrínseca d’una llengua. Factor polític Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard: és un registre més. El fet de tindre’l o no no afecta la validesa intrínseca d’una llengua.

Factor polític

Són criteris vàlids per a definir “llengua”?

El factor polític La instrumentalització de les llengües… o com les polítiques afecten la salut de les llengües. Oficialitat ( l’alsacià , que és alemany, a França no és oficial, encara que es parla dins el seu territori) ALSÀCIA AL MAPA

La instrumentalització de les llengües… o com les polítiques afecten la salut de les llengües.

Oficialitat ( l’alsacià , que és alemany, a França no és oficial, encara que es parla dins el seu territori)

ALSÀCIA AL MAPA

Noms (Gallec-Portugués, Català-Valencià) i fronteres (del basc, del català, del grec…)

Criteris per a la definició de “llengua” Criteri quantitatiu Criteri d’intercomprensibilitat Criteri psicològic Criteri de l’estàndard Factor polític: no depén intrínsecament de les llengües. Són criteris vàlids per a definir “llengua”? Científicament no; són criteris socials i culturals.

Criteri quantitatiu

Criteri d’intercomprensibilitat

Criteri psicològic

Criteri de l’estàndard

Factor polític: no depén intrínsecament de les llengües.

Són criteris vàlids per a definir “llengua”? Científicament no; són criteris socials i culturals.

Aleshores… Què és una llengua? Una realització abstracta conformada per dialectes, parles, registres… Un sistema de comunicació que estudien els lingüistes. Els etnolingüistes s’encarreguen de fixar-ne les famílies i les filiacions mitjançant estudis. És més adequat si parlem de sistema lingüístic i de varietats lingüístiques en l’àmbit acadèmic.

Una realització abstracta conformada per dialectes, parles, registres…

Un sistema de comunicació que estudien els lingüistes. Els etnolingüistes s’encarreguen de fixar-ne les famílies i les filiacions mitjançant estudis.

És més adequat si parlem de sistema lingüístic i de varietats lingüístiques en l’àmbit acadèmic.

Els dialectes del català

El català és una llengua romànica parlada per més de 9 milions de persones (5,2 milions com a materna) a Catalunya , el País Valencià (tret d'algunes comarques de l'interior) les Illes Balears , Andorra , la Franja de Ponent (a l‘Aragó), la ciutat de l’Alguer (a l'illa de Sardenya), la Catalunya del Nord i el Carxe , un petit territori de Múrcia poblat per immigrants valencians. El seu domini lingüístic, amb una superfície de 59.905 km² i 12.805.197 d'habitants (2006), inclou 1.687 termes municipals. Juntament amb les altres llengües romàniques, el català descendeix del llatí vulgar, el llenguatge comú dels romans que s'establiren a Hispània.

Els dialectes del català són: Català occidental Català nord -occidental Parlar ribagorçà Pallarès Parlar fragatí Valencià de transició (Aquest pot ser classificat com valencià o nord-occidental) Parlar del Matarranya Parlar del Maestrat Parlar ebrenc Valencià o Català sud -occidental Valencià castellonenc Valencià apitxat , o Valencià central Valencià meridional Valencià alacantí Mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera

Català occidental

Català nord -occidental

Parlar ribagorçà

Pallarès

Parlar fragatí

Valencià de transició (Aquest pot ser classificat com valencià o nord-occidental)

Parlar del Matarranya

Parlar del Maestrat

Parlar ebrenc

Valencià o Català sud -occidental

Valencià castellonenc

Valencià apitxat , o Valencià central

Valencià meridional

Valencià alacantí

Mallorquí de Tàrbena i la Vall de Gallinera

Els dialectes del català són: Català oriental Català septentrional , o rossellonès Capcinès Català septentrional de transició Català central Salat Barceloní Tarragoní Balear Mallorquí Menorquí Eivissenc Alguerès Dialectes de transició entre els dos blocs Xipella , transició entre el Català nord -occidental i el català central

Català oriental

Català septentrional , o rossellonès

Capcinès

Català septentrional de transició

Català central

Salat

Barceloní

Tarragoní

Balear

Mallorquí

Menorquí

Eivissenc

Alguerès

Dialectes de transició entre els dos blocs

Xipella , transició entre el Català nord -occidental i el català central

Els límits polítics i administratius no coincideixen amb les fornteres de la llengua. Així, el català s’estén al llarg de quatre estat diferents: França, Itàlia, Andorra i Espanya.

Els límits polítics i administratius no coincideixen amb les fornteres de la llengua. Així, el català s’estén al llarg de quatre estat diferents: França, Itàlia, Andorra i Espanya.

Ací teniu els subdialectes del català ocidental valencià

Les isoglosses Una isoglossa (paraula bastida a partir del prefix grec iso- "igualtat" i de γλῶσσα "llengua") és una línia imaginària que separa dues àrees geogràfiques que es distingeixen per un tret dialectal concret, ja sigui de tipus fonològic , lèxic o d'alguna altra mena.

Parlar i Parlar-te a la part del domini lingüístic corresponent al valencià

A les PAU , ens poden preguntar que caracteritzem un text determinat com a català oriental (central o balear) o català occidental (valencià), per exemple. Com que potser no ens recordem de “totes” les característiques, ací van alguns “trucs” que ens hi poden servir, en el ben entés que no és del tot correcte.

A les PAU , ens poden preguntar que caracteritzem un text determinat com a català oriental (central o balear) o català occidental (valencià), per exemple. Com que potser no ens recordem de “totes” les característiques, ací van alguns “trucs” que ens hi poden servir, en el ben entés que no és del tot correcte.

La morfologia verbal (1a persona del present d'indicatiu i subjuntiu sobretot) és el que més clarament ens pot ajudar a identificar una varietat diatòpica com una altra. CATALÀ ORIENTAL: Desinències de 1a persona del present d’indicatiu : -o/-ø Català de Catalunya: Canto, menjo, prometo, protegeixo Català de les Illes Balears: cant, menj, promet, protegesc Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular : -i Català de Catalunya i de les Illes Balears: canti, mengi, prometi, protegeixi CATALÀ OCCIDENTAL: Desinències de 1a persona del present d’indicatiu : -e/-ø País Valencià: cante, menge, promet, protegisc Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular : -e/-a País Valencià: cante, menge, prometa, protegisca.

CATALÀ ORIENTAL:

Desinències de 1a persona del present d’indicatiu : -o/-ø

Català de Catalunya: Canto, menjo, prometo, protegeixo

Català de les Illes Balears: cant, menj, promet, protegesc

Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular : -i

Català de Catalunya i de les Illes Balears: canti, mengi, prometi, protegeixi

CATALÀ OCCIDENTAL:

Desinències de 1a persona del present d’indicatiu : -e/-ø

País Valencià: cante, menge, promet, protegisc

Formes del present de subjuntiu de 1a i 3a del singular : -e/-a

País Valencià: cante, menge, prometa, protegisca.

El lèxic és mòbil i per això és difícil d'assegurar que un mot molt utilitzat en estàndard caracteritza diatòpicament un text. Lèxic propi : Català de Catalunya: nen/a, noi/a, meva/meves, llombrígol, petit, vermell, tarda. Rentar i esbandir. Català de les Illes Balears: nin/a, al·lot/a, meva/meves, guixa, petit, vermell, horabaixa. Llavar i rentar. País Valencià: xiquet/a, xicot/a (xic/a), meua/meues, melic, xicotet (petit), roig (vermell), vesprada. Llavar i rentar.

Lèxic propi :

Català de Catalunya: nen/a, noi/a, meva/meves, llombrígol, petit, vermell, tarda. Rentar i esbandir.

Català de les Illes Balears: nin/a, al·lot/a, meva/meves, guixa, petit, vermell, horabaixa. Llavar i rentar.

País Valencià: xiquet/a, xicot/a (xic/a), meua/meues, melic, xicotet (petit), roig (vermell), vesprada. Llavar i rentar.

Català oriental rossellonés Joan Pau Giné Català oriental central Els pets Català oriental balear Antònia Font Català oriental alguerés Franca Masu Català nord-occidental Gra fort Català occidental valencià nord-occidental de transició Agraviats Català occidental valencià central Ovidi Twins Català occidental valencià apitxat Els Pavesos Català occidental valencià meridional Pinka Algunes mostres dels diferents dialectes que trobareu més avall...

Català oriental rossellonés Joan Pau Giné

Català oriental central Els pets

Català oriental balear Antònia Font

Català oriental alguerés Franca Masu

Català nord-occidental Gra fort

Català occidental valencià nord-occidental de transició Agraviats

Català occidental valencià central Ovidi Twins

Català occidental valencià apitxat Els Pavesos

Català occidental valencià meridional Pinka

Al món hi ha… 15 llengües de més de 50 milions de parlants (més de la meitat de la població mundial). 200 llengües de més d’un milió de parlants. Més de 3000 llengües en perill de desaparició!!! APRENEM LLENGÜES I APRENDREM CULTURES!!! .

15 llengües de més de 50 milions de parlants (més de la meitat de la població mundial).

200 llengües de més d’un milió de parlants.

Més de 3000 llengües en perill de desaparició!!!

APRENEM LLENGÜES I APRENDREM CULTURES!!!

.

Informació extreta de: Cruïlla Segon de batxillerat La Melva Xtec Viquipèdia Wikimedia You Tube Manual de Sociolingüística de Toni Mollà Imatges: de la xarxa

Informació extreta de:

Cruïlla

Segon de batxillerat La Melva

Xtec

Viquipèdia

Wikimedia

You Tube

Manual de Sociolingüística de Toni Mollà

Imatges: de la xarxa