Memòria de monitor/a d'activitats de lleure Infantil i Juvenil

38,756 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
7 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
38,756
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
16,551
Actions
Shares
0
Downloads
420
Comments
0
Likes
7
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Memòria de monitor/a d'activitats de lleure Infantil i Juvenil

  1. 1. MEMÒRIA DE PRÀCTIQUESDE MONITOR/A D’ACTIVITATSDE LLEURE INFANTIL I JUVENIL Nom: Olga Marsal Sendra Centre: CET 10 Curs: 2012 Codi curs: M12FOB15
  2. 2. ÍNDEX Pàgina1. Introducció ................................................................................................... 22. Contextualització (Marc i lloc de l’activitat) 2.1. Qui organitza l’activitat ..................................................................... 3 2.2. Medi ................................................................................................... 4 2.3. Participants ........................................................................................ 5-8 2.4. Equip de monitors 2.4.1. Organigrama .............................................................................. 9 2.4.2. Funcions del director de lleure/coordinador ........................... 10 2.4.3. Funcions dels monitors de lleure .............................................. 11 2.5. Lloc de l’activitat ............................................................................... 12 2.6. Preparació ......................................................................................... 133. Marc pedagògic concret de l’activitat on es realitzen les pràctiques 3.1. Objectius educatius generals ............................................................. 14 3.2. Objectius educatius concrets ............................................................. 15 3.3. Programa de l’activitat 3.4. Planning .............................................................................................. 16-19 3.5. Descripció ........................................................................................... 20-214. Acció educativa concreta 4.1. Preparació .......................................................................................... 22-23 4.2. Realització .......................................................................................... 24-26 4.3. Avaluació ............................................................................................ 275. Avaluació global del període de pràctiques 5.1. Valoració del grup d’infants .............................................................. 28 5.2. Valoració de l’equip de monitors ...................................................... 28 5.3. Valoració del medi, infraestructures, recursos ................................ 29 5.4. Valoració dels objectius ..................................................................... 296. Conclusions personals .................................................................................. 30 Pàgina 1
  3. 3. 1. INTRODUCCIÓPer iniciar aquesta memòria en relació a les pràctiques d’activitats de lleure infantil ijuvenil em presentaré:Em dic Olga Marsal Sendra, tinc 30 anys i he cursat el curs de monitor/a d’activitats delleure infantil i juvenil codi: M12FOB15 al centre formatiu CET 10, ubicat a la RamblaGuipúscoa, núm. 23-25 de Barcelona. El curs intensiu es va iniciar el 29 de juny de 2012 iseguidament vaig començar les pràctiques pel mateix centre a “l’Escola d’Estiu Casas”des del dia 10 al 27 de juliol, un total de 125 hores. Les 26 hores restants les vaig cursaral l’Escola “La Rambleta del Clot” del dia 3 al 7 de setembre.Però cal ressaltar el motiu que m’ha portat a dur a terme aquest curs:En primer lloc per continuar la formació educativa que estic cursant actualment, que ésEducació infantil, i com he pogut comprovar són dues línies educatives que vantotalment lligades, una de caràcter més enfocat a l’educació en el lleure i l’altra mésrígida i establerta per un currículum però amb objectius, valors i continguts claramentsimilars.En segon lloc, per poder partir de punts de vista diversos davant d’un grup d’infants i peraconseguir que aquests adquireixin un desenvolupament integral: tant cognitiu, motriu,social i afectiu en relació a sí mateixos i al seu entorn immediat, al mateix temps queobtinguin: autonomia, empatia, treball en equip, autoestima, valors i felicitat perdescobrir, experimentar, manipular, expressar i compartir experiències i vivències.I per finalitzar aquesta breu introducció, us presentaré les activitats en les quals heformat part durant les meves pràctiques a CET10 ja que les vacances d’estiu signifiquenen l’àmbit del lleure un temps que permet als nens gaudir de dies de diversió, i són pertant els casals qui fomenten durant aquest període que els nens aconsegueixin divertir-se a la vegada que inicien un procés educatiu mitjançant un conjunt de jocs i tallers. Ipossiblement aquest sigui l’objectiu primordial pels monitors que organitzem lesactivitats de lleure.
  4. 4. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.1. QUI ORGANITZA L’ACTIVITATL’entitat que organitza aquesta activitat de lleure és CET10 (Col·lectiu d’ Esports per aTothom). Aquesta entitat neix a partir de la unió d’un grup de persones del sector del’educació, de la cultura, del lleure i de l’esport amb una llarga experiència en tasquestan diferenciades com són la docència, la coordinació-direcció tècnica específica i lesorganitzacions en general. Una de les grans característiques d’ aquesta associació és lametodologia que s’imparteix en ella. El Col·lectiu d’Esport per a Tothom treballa en elcamp lúdico- esportiu i creatiu amb una ànima cooperativa, coeducativa i associativa.Les relacions amb les persones, el respecte i la comunicació amb aquestes, és un delstrets que caracteritza l’entitat ja que el factor humà és implícit en les propostes. Totesles activitats estan pensades amb la clara intenció de fomentar i posar en pràctica elcaràcter associatiu i cooperatiu i tot el que això comporta. Aquestes són alguns dels seusobjectius generals:Fer de l’esport, l’activitat física i el lleure un factor de desenvolupament humà.  Fer de l’esport, l’activitat física i el lleure un mitjà de benestar, recreació i salut.  Utilitzar l’esport, l’activitat física i el lleure com a vehicle d’integració social sense cap mena de discriminació.  Promoure l’intercanvi social i cultural mitjançant les activitats físiques, esportives i de lleure.  Organitzar i promoure actes, trobades esportives i de lleure.  Fomentar i promoure, la formació i difusió de l’esport i del lleure, com a resposta a noves tendències i necessitats socials.
  5. 5. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.2. MEDIL’escola Casas es troba situada a la ciutat de Barcelona, en el nucli antic del barri delClot, pertanyent al Districte de Sant Martí, un barri amb una gran tradició comercial iassociativaLes instal·lacions de lescola ocupen una illa de cases limitada per la Gran Via, els carrersde Sant Joan de Malta, la Rambla del Poble Nou i la Plaça Valentí Almirall, on hi ha la Seudel Districte de Sant Martí.
  6. 6. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.3. PARTICIPANTSEl casal estava dirigit a tots els infants des d’infantil (P3,P4 i P5) fins a primària(1er,2n,3er,4art, 5è i 6è) un total d’uns 60 nens/es. Però les activitats estavendiferenciades per cadascun dels grups, els d’infantil i els de primària. Gairebé tots o lamajoria ja es coneixien entre ells ja o bé són companys durant el curs escolar o bé fanactivitats extraescolars amb CET10.En el meu cas vaig estar amb el grup d’infantil que eren un total de 32 nens/es: TOTAL D’ALUMNES MONITOR ENCARREGAT CICLE CICLE INFANTIL DEL GRUP - Eli Ruiz P3 12 nens/es - Olga Marsal (monitora en pràctiques) - Lluisa Jovellar P4 11 nens/es - Luisi P5 9 nens/es - Ariadna (monitora rotativa d’Anglès)Però amb el grup amb el qual vaig estar realitzant les pràctiques i compartint cadaminut del casal va ser el grup de P3. Aquest grup d’infants es caracteritza per ser unconjunt de 12 nens/es molt participatiu i que gaudeixen de les activitats que s’hiproposen en el transcurs del casal amb molt entusiasme, energia i ganes d’aprendre iexperimentar.
  7. 7. Tot i així si tenim en compte la seva edat, 3 anys, podem comprovar que es troben enl’etapa pre-operacional (del 2 als 7 anys) segons la teoria del desenvolupament de laintel·ligència evolutiva de Piaget, en aquesta etapa comprovem que els nens/es fan unacontinua representació de la realitat que ells veuen en el dia a dia, i ho reflecteixen através del: - Llenguatge oral - El Dibuix - El Joc simbòlicPerò el que si que tots ells mostraven era la forma en que pensen, alguns més que altresperò tots dintre aquestes característiques: - Segueixen sent egocèntrics i tenen dificultat per sentir empatia i posar-se en el lloc dels seus companys. - Animistes (creuen que els elements que no són éssers vius cobren vida) - Artificialistes (creuen que tot ho ha creat l’ésser humà, ex: el sol l’ha encès el pare amb un llumí) - Contínuament estan posant a prova les seves accions per veure la causa- efecte. - Analògics (associació emocional).I per altra banda, tenien les següents aptituds: - Tenen més autonomia, tot i que encara els hi falta l’ajuda dels adults en moltes situacions. - Van desenvolupant la personalitat. - Dominen més el seu cos, la parla. - S’agrupen en grups reduïts en activitats lliures. - Saber expressar les seves angoixes i patiments. - Mostrar interès davant les activitats.
  8. 8. A continuació us presento aquest grup de nens i nenes de P3: - L’Àlex: un nen de caràcter molt fort i entreveies que li havien implantat poques limitacions, cosa que provocava les diverses rebequeries i estats d’alteració o mal comportament davant d’alguna activitat que no volgués realitzar. - La Maya: una nena molt desperta, intuïtiva. De molt bona resposta davant de totes les activitats i molt protectora del seu germà bessó. - L’Axel: és el germà bessó de la Maya, un nen més tranquil i molt acostumat que la seva germana li resolgui totes les situacions cosa que fa que s’impliqui menys i amb menys atenció, en definitiva no evoluciona al mateix nivell. - El Roger: un nen molt versàtil, atenia les peticions dels seus companys i sabia combinar les amistats amb els seus moment de joc individual, tenia molt clars els seus interessos. - El Biel: un nen de caràcter molt bondadós però que es deixava influenciar per la resta de companys, i acabava actuant o jugant als jocs que li proposaven la resta d’iguals. - L’Axel: un nen espavilat, positiu i que acceptava les normes de les activitats, qualsevol activitat portada a terme al casal la divertia al màxim. - La Bianca: una nena molt tranquil·la, però amb el caràcter suficient per aconseguir el que es proposava. Molt pròxima i atenta en tots els tallers que duia a terme. - La Mar: Una nena molt oberta a les propostes i les activitats, participativa i creient, no donava promulgava cap tipus de discussió en els jocs i posava moltes ganes i interès.
  9. 9. - L’Iker: un nen més reservat a causa dels problemes auditius que havia tingut fins al moment, al portar aparell auditiu el nen quan li interessava participava i quan no intentava escabollir-se de les activitats. Era un nen el qual necessitava una atenció més personalitzada sobretot a les activitats externes al centre com eren les de platja i/o piscina ja que al treure-l’hi l’aparell necessitava una persona al costat. Vam treballar molt la comunicació i la socialització amb els iguals, al mateix temps que li proposàvem i animàvem perquè per sí mateix es desenvolupes davant de situacions socials. - La Sara: Una nena amb molta ànima, empenta i caràcter, amb uns anys més intentarà ser la líder del grup ja que feia els seus intents, tot i que en aquesta edat molts dels nens no accepten les ordres dels iguals. - El Mario: un nen més inestable, de molt caràcter i que li resultava molt complicat respondre positivament davant dels càstigs per mala conducta, normalment era participatiu però massa autoritari i acabava provocant situacions conflictives. - La Marta: una nena molt dolça, simpàtica, molt participativa. Responsable i atent en totes les activitats que es portaven a terme.Totes aquestes són les principals característiques de cadascun dels infants queformaven part del grup de P3, i que com a grup cadascun d’ells aportava a la unitatconjunta de curiositat, experimentació i descoberta continua ja des de les activitatsproposades com al joc lliure que realitzaven. En aquesta edat metafòricament són comesponges i tots els coneixements que els hi puguem facilitar els assimilen amb unafacilitat fascinant, és per aquest motiu que la diversió i l’educació van unides durant eltranscurs del de tot el casal d’estiu.
  10. 10. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.4.1. Equip de monitors: Organigrama CET 10 Laura DIRECTOR DE LLEURE DEL CASAL ESCOLA CASAS Albert Domingo MONITORS MONITORS DE PRÀCTIQUES CICLE INFANTIL (P3,P4 i CICLE INFANTIL (P3,P4 i P5) CICLE DE PRIMÀRIA (1er a 6è) CICLE DE PRIMÀRIA (1er a 6è) P5) Lluisa Sergio Ariadna Olga Sergi Jovellar Luisi Eli Ruiz (monitora Maria Marsal Sánchez Fernández dAnglès)
  11. 11. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.4.2. Equip de monitors: Funcions dels components de l’organigrama  DIRECTOR DE LLEURE DEL CASAL ESCOLA CASAS: Albert Domingo Les funcions del director/coordinador d’aquest casal eren les següents:  Responsabilitat màxima de l’activitat que es portava a terme.  Elaboració i gestió del Projecte Educatiu amb els corresponents objectis, avaluació d’aquests.  Elaboració de la memòria.  Elaboració del pressupost de l’activitat.  Coordinar els recursos tant humans com materials per poder realitzar el casal amb resultats de valoració favorables.  Suport tècnic a monitors/es i altres professionals que hi puguin participar com era el cuiner.  Programar i dirigir les reunions setmanalment i valorar els resultats, així com també organitzar el calendari de la pròxima setmana amb la resta de monitor/es.
  12. 12.  FUNCIONS DELS MONITORS: Lluisa Jovellar, Luisi, Sergio Fernández, Eli Ruiz, Ariadna, Maria. Les funcions dels monitors estaven relacionades directament amb el transcurs del casal, de forma directa, atenció personalitzada amb cadascun d’ells per aconseguir que tots traguessin el millor de sí mateixos i de l’experiència tot divertint-se i aprenent. Les funcions eren les següents:  Dimensió dètica professional, saber prendre part en el projecte educatiu i tot el que això comporta.  Dimensió relacional, ser personalment present i saber elaborar les  Potenciar les relacions i resoldre els conflictes.  Dimensió dorganització i destructura, emmarcar les situacions i ajudar a organitzar-se.  Dimensió danimació de les activitats. FUNCIONS DELS MONITORS Establir un marc normatiu. Funcions de Aplicar les normes. funcionament Arbitrar els conflictes i les situacions d’incompliment. Establir un marc organitzatiu. Regular el funcionament de les activitats portades aFuncions d’organització terme. Analitzar el funcionament de les activitats. Facilitar les comunicacions entre els infants. Funcions d’animació Afavorir a la cooperació, participació i associació. del grup com a unitat Possibilitar l’anàlisi i la regulació del grup. Motivar el grup. Funció d’animació de Ajudar al grup a centrar les noves opcions d’activitat. les activitats Ajudar al grup a organitzar-se. Aportar seguretat Funcions de relació Proximitat amb els infants. personal Crear vincles amb els infants
  13. 13. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.5. LLOC DE L’ACTIVITATLes instal·lacions de l’escola Casas sorganitzen en tres edificis destils arquitectònics bendiferenciats a més duna àmplia zona desbarjo a laire lliure. Per les sevescaracterístiques dos daquests edificis figuren en el Catàleg del Patrimoni Arquitectònic-Artístic de la ciutat de Barcelona.A ledifici antic es troben totes les aules comuns: biblioteca, aula dexpressió plàstica,sala de música i sala dinformàtica, els menjadors, la infermeria i la cuina.Aquest centre, és ideal per aquesta activitat i ens proporcionava tots aquests gransespais per poder portar a terme les diferents activitats programades, i al mateix tempsens proporcionava espais per dies que per pluja o circumstàncies adverses les activitatss’haguessin de fer dintre de les aules.Espais: pati extern amb font, Pista de fútbol i bàsquet, aula audiovisual, serveis,menjador,cuina, aula del material, aula del descans.El menjador és un dels espais en el qual molts dels alumnes s’hi quedaven a dinar, ja queun dels serveis que s’oferia era la de menjador escolar durant el casal i per tant facilitaval’estructuració de les famílies per aquests dies d’estiu que les seves necessitats sónproporcionar als seus fills un gran estiu de diversió educativa.Adjunto fotografies que faran l’explicació més visual:Entrada a l’escola Pati de l’escola Menjador Pàgina 12
  14. 14. 2. CONTEXTUALITZACIÓ DE L’ACTIVITAT2.6. PREPARACIÓPer preparar l’activitat de casal d’estiu el director de lleure convoca una reunió fixa cadadivendres de cada setmana a primera hora del mati i amb uns objectius predeterminatsanteriorment pel mateix director. En aquesta reunió hi conten tots els monitors,monitors en pràctiques, pre-monitors i voluntaris.El director és qui dirigeix aquesta reunió i al mateix temps qui proposa, comunica, repinformació dels successos de les activitats portades a terme i finalment qui valora deforma general la setmana.Per altra banda els monitors són qui exposen els resultats de les activitats, lesvaloracions pròpies davant d’aquestes i els conflictes tant en recursos materials comtangibles ja que són ells qui proposen cadascuna de les activitats i animen a que tots elsinfants hi participin.Entre tots programen les activitats proposades per la setmana següent, els recursosmaterials necessaris, els espais que necessitaran, les sortides que es realitzaran i coms’organitzaran (transports públics, a peu) i finalment després de la posada en comú ésrealitza la nota informativa que es col·loca a l’entrada del centre per informar als paresdel que necessiten portar els seus fills la setmana següent.Punts que és valoraven i seguíem en aquestes reunions: - Les activitats realitzades han tingut èxit i acceptació per part dels infants. - Els recursos materials i humans han estat els adequats. - S’han pogut realitzar totes les activitats. - Punts a tenir en compte si alguna no ha funcionat (el perquè) - Calendari per les activitats i sortides per la setmana següent. - Fil conductor o centre d’interès que és treballarà durant la setmana. - Càlcul dels recursos que es necessitaran la setmana següent i organització d’aquests. - Posada en comú d’opinions o idees per millorar com a equip.En definitiva aquestes reunions són de gran importància pel bon funcionament i ensaportar tota aquella informació que ens ajuda a saber si hem aconseguit els objectius ometes, el resultats i sobretot poder realitzar una valoració a posteriori per prendredecisions i fer les millores necessàries en el cas que fos necessari. Pàgina 13
  15. 15. 3. MARC PEDAGÓGIC CONCRET DE L’ACTIVITAT3.1. OBJECTIUS EDUCATIUS GENERALS - Crear un entorn on a través del joc s’afavoreixi el desenvolupament integral del nen/a. - Fomentar valors útils per la persona i la convivència amb els altres. - Afavorir l’acceptació i compliment d’unes normes bàsiques de convivència. - Respectar el dret a la diferència i la diversitat. - Promoure el respecte pel nostre entorn. - Estimular l’expressió de sentiments. - Potenciar l’assoliment de noves habilitats. - Descobrir noves formes d’entreteniment a través del joc, l’expressió i la convivència.3.2. OBJECTIUS EDUCATIUS CONCRETSTallers. - Progressar en el domini d’habilitats manuals com el dibuix, la pintura, etc. - Utilitzar la imaginació i la creativitat. - Descobrir noves destreses. - Responsabilitzar-se de la feina individual. - Compartir materials i espais. - Aprendre a tenir cura dels materials utilitzats.Jocs d’expressió. - Conèixer el propi cos. - Saber moure’s i adaptar-se a l’espai. - Utilitzar la imaginació i la creativitat. - Utilitzar el cos com a mitjà d’expressió. - Expressar allò que se sent. - Prendre consciència del temps i del ritme. - Adquirir seguretat personal.
  16. 16. 3. MARC PEDAGÓGIC CONCRET DE L’ACTIVITATJocs motrius - Millorar destreses motrius com córrer, saltar, etc. i psicomotrius com la coordinació, la punteria, ... - Respectar les regles del joc. - Valorar el joc com element de diversió. - Col·laborar amb el grup per aconseguir un objectiu.A les estones d’àpats. - Adquirir hàbits d’higiene abans, durant i després dels àpats. - Col·laborar en les tasques pròpies del menjador (parar i desparar taula, servir...) - Aprendre a menjar poc a poc, mastegant i empassant els aliments. - Mantenir una dieta equilibrada. - Aprendre a seure correctament. Pàgina 15
  17. 17. 4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES4.1. PLANNINGLA MAR DE DIVERTIT CET10 Dilluns 25 Dimarts 26 Dimecres 27 Dijous 28 Divendres 29 MISSATGE AMPOLLAJUNY2012 Sortida DINS BENVINGUDA . Taller- Gimcana Piscina Mural I DECORACIÓ DEL CASAL Decoració ampolla Jocs d’aigua Creueta del coll Dilluns 2 Dimarts 3 Dimecres 4 Dijous 5 Divendres 6 LES PETJADES TORTUGA Sortida DE LA Taller- Tortuga Sortida . Taller- Tortuga Piscina Taller- Tortuga CRAM Bac de roda Dilluns 9 Dimarts 10 Dimecres 11 Dijous 12 Divendres 13 AVENTURA PIRATA Pirates Sortida Jocs d’aigua JULIOL 2012 Taller- Pirata Taller- Pirata desembarquem Piscina Al Parc del Clot Can Maresme Dilluns 16 Dimarts 17 Dimecres 18 Dijous 19 Divendres 20 CERQUEM EL TRESOR Sortida Taller- movil Sortida Jocs d’aigua Taller- Movil Piscina Bassa sant Oleguer Bac de roda Dilluns 23 Dimarts 24 Dimecres 25 Dijous 26 Divendres 27 BRUIXOLA MÀGIICA Sortida Taller postal Festa comiat Piscina Joc de pistes Taller- postal Jocs d’aigua Creueta del coll Pàgina 16
  18. 18. GRUPS: P3 -P4-P5 Setmana 1: UN MISSATGE DINS L’AMPOLLA Setmana 2: LES PETJADES DE LA TORTUGA HORARI Dilluns 25 Dimarts 26 Dimecres 27 Dijous 28 Divendres 29 HORARI Dilluns 2 Dimarts 3 Dimecres 4 Dijous 5 Divendres 6 JOCS SORTIDA SORTIDA 9:00 a TALLER SORTIDA TALLER TALLER TALLER PRESENTACI PISCINA BAC DE BEVINGUDA PISCINA MURAL 10:00 TORTUGA CRAM TORTUGA 9:00 a DECORACIÓ DECORACIÓ Ó RODA JOCS DE CREUETA . 10:00 AMPOLLA AMPOLLA PRESENTACIÓ DEL COLL 10:00 a ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI 11:00 10:00 a ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI 11:00 11:00 a TALLER TALLER SORTIDA SORTIDA JOCS D’AIGUA 11:45 TORTUGA TORTUGA CRAM PISCINA MURAL SORTIDAPISCINA GIMCANA BAC DE RODA. JOCS 11:00 a CREUETA DEL MURAL DIRIGITS 11:45 COLL JOCS D’AIGUA JOCS DIRIJITS 11:45 a TALLER SORTIDA .SORTIDA JOCS D’AIGUA SORTIDA 12:45 TORTUGA CRAM JOCS TALLER TALLER PISCINA BAC DE 11:45 a PISCINA GIMCANA DIRIGITS. DECORACIÓ DECORACIÓ RODA 12:45 CREUETA JOCS D’AIGUA AMPOLLA AMPOLLA DEL COLL 12:45 a RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA 12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA 13:00 13:00 a ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI 13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI 14:00 14:00 DINEM 14:00 DINEM 14:30 a SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. 14:30 a 15:30 SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS aprox. 15:15 PETITS RELAXACIÓ. aprox 15:45 FEM UNA 15:45 a LUDOTEC TALLER DIBUIX LLIURE JOCS DIRIGITS LUDOTECA MANDALA PIMTEM SORTIDA CRAM DIBUIX LLIUREa 16:45 MEDUSA 16:45 A RELAXACIÓ 16:45 a RECOLLIM I MARXEM 16:45 a RECOLLIM I MARXEM 17:00 17:00 Pàgina 17
  19. 19. Setmana 3: UNA AVENTURA PIRATA Setmana 4: CERQUEM EL TRESOR HORARI Dilluns 16 Dimarts 17 Dimecres 18 Dijous 19 Divendres 20 HORARI Dilluns 9 Dimarts 10 Dimecres 11 Dijous 12 Divendres 13 CONTE I TALLER ENS DISFRASSEM SORTIDA PINTEM BUSQUEM EL SORTIDA TALLER SORTIDA TALLER9:00 a 10:00 CANÇO PIRATA DE PIRATES PISCINA 9:00 a 10:00 TRESOR PISCINA MOVIL BASSA MOVIL DELS PIRATES CEM L’AIGUA BAC DE RODA SANT MARESME OLEGUER10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI 10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI11:00 a 11:45 TALLER TALLER CONQUESTA DEL SORTIDA JOCS TALLER SORTIDA TALLER SORTIDA JOCS PIRATA PIRATA PARC DEL CLOT PISCINA D’AIGUA 11:00 a 11:45 MOVIL PISCINA MOVIL BASSA D’AIGUA CEM BAC DE RODA SANT MARESME OLEGUER JOC BALLEM CONQUESTA DEL SORTIDA JOCS JOCS SORTIDA JOCS SORTIDA JOCS11:45 a 12:45 BUSQUEM PARC DEL CLOT PISCINA D’AIGUA 11:45 a 12:45 DIRIJITS PISCINA DIRIJITS BASSA D’AIGUA EL TRESOR CEM BAC DE RODA SANT DEL MARESME OLEGUER PIRATA 12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA 13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI 14:00 DINEM 14:00 DINEM 14:30 a 15:30 SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS aprox. PETITS RELAXACIÓ14:30 a 15:30 SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS aprox. PETITS RELAXACIÓ SORTIDA 15:45 a 16:45 LUDOTECA DIBUIX LLIURE FEM UN BASSA LUDOTECA15:45 a 16:45 LUDOTECA DIBUIX JOCS MANDALA JOCS POP SANT LLIURE DIRIJITS DIRIJITS OLEGUER16:45 a 17:00 16:45 a 17:00 RECOLLIM I MARXEM RECOLLIM I MARXEM Pàgina 18
  20. 20. GRUPS:P3-P4-P5 Setmana 5: LA BRUIXOLA MÀGICA HORARI Dilluns 23 Dimarts 24 Dimecres 25 Dijous 26 Divendres 27 QUE ES UNA SORTIDA TALLER TALLER FESTA 9:00 a 10:00 BRUIXOLA PISCINA POSTAL POSTAL CRUETA DEL COLL 10:00 a 11:00 ESMORZAR I JOCS CONTROLATS AL PATI SORTIDA TALLER SORTIDA 11:00 a 11:45 JOC DE PISCINA POSTAL PARC DEL COMIAT PISTES CREUETA DEL COLL CLOT SORTIDA JOCS SORTIDA AMB 11:45 a 12:45 CANTEM I PISCINA DIRIJITS PARC DEL AIGUA BALLEM CREUETA DEL COLL CLOT 12:45 a 13:00 RECOLLIR I SORTIDA DELS NENS DE LA UNA 13:00 a 14:00 ELS ENCARREGATS PAREN LA TAULA I LA RESTA JOCS CONTROLATS AL PATI 14:00 DINEM 14:30 a 15:30 SORTIDA NENS “MD” A LES 15h . LUDOTECA O JOCS DE BAIXA INTENSITAT. ELS MÉS PETITS RELAXACIÓ aprox. 15:45 a 16:45 JOCS EXPLIQUEM LUDOTECA DIBUIX FESTA DIRIJITS UN CONTE LLIURE COMIAT 16:45 a 17:00 RECOLLIM I MARXEM Pàgina 19
  21. 21. 4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES4.2. DESCRIPCIÓEl programa del casal d’estiu de l’escola Casas tenia un gran ventall d’activitats, tallers,sortides, és a dir, una àmplia oferta d’experiències i vivències pels infants, a continuació usadjunto la programació del que es va treballar al casal durant les cinc setmanes d’estiu:EL CASAL D’ESTIU INFANTIL “LA MAR DE DIVERTIT”Els nens/es d’educació infantil es trobaran a una illa, seran els protagonistes de diferentsaventures que els duran a gaudir de moltes aventures al llarg de les setmanes d’aquest julioli a descobrir l’art de viure! ACTIVITATS PROGRAMADES Setmana 1: del 25 al 29 de juny de 2012UN MISSATGE DINS UNA AMPOLLA: el conte de la Maisa, la fada de l’aigua.El primer que ens sobta al despertar és un coco que cau sobre el nostre cap. Obrim el coco ide dins ens surt una fadeta... és la Maisa... que ens explica la seva història. Imaginació. Elgust per les coses maques i ben fetes... seran algunes de les aportacions d’aquesta fada del’aigua.Sortida de matí a la piscina/ Sortida al parc: La Maisa ens convida a la súper gimcanaestiuenca amb jocs d’aigua/ Taller de decoració d’ampolles. Setmana 2: del 2 al 6 de juliol de 2012LES PETJADES DE LA TORTUGA.Una tortugueta arriba fins nosaltres arrossegant-se per la sorra de la platja. Ens donarà aconèixer les espècies que hi ha en el mar i ens mostrarà la manera en que ella regula lesseves emocions quan s’enfada amb la resta d’animals del fons marí.Sortida de tot el dia al Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM) del Prat deLlobregat/Sortida de matí a la piscina /Taller de realització d’una tortuga marina per guardarles nostres coses. Pàgina 20
  22. 22. 4. PROGRAMA DE L’ACTIVITAT ON ÉS REALITZEN LES PRÀCTIQUES  Setmana 3: del 9 al 13 de juliol de 2012.UNA AVENTURA PIRATA.Pirates a l’abordatge! Cantem i ballem tots plegats! Celebrem cada victòria! El que més ensagrada treball tots plegats i sempre estem molt animats! Gaudir del treball en equip.Sortida de matí a la piscina / Taller: crearem el nostre portallapis pirata. Setmana 4: del 16 al 20 de juliol de 2012CERQUEM EL TRESOR: trobem la fórmula de l’aigua!Els pirates es van descuidar un mapa amb una ruta misteriosa que ens portarà a descobrir ungran secret. Aquest és la importància de l’aigua, d’on ens arriba? Descobrirem el cicle del’aigua.Sortida de tot el dia a la Bassa de St. Oleguer/Sortida de matí a la piscina/ Taller del mòbil delcicle de l’aigua.  Setmana 5: del 23 al 27 de juliol de 2012LA BRUIXOLA MÀGICA.Orientació en l’espai i joc de proves (instruccions) per trobar peces d’un trencaclosques pertal de fer la postal de l’estiu amb un marc de fotos. Sortida de matí a la piscina/Sortida al parc: farem un divertit joc de pistes. Pàgina 21
  23. 23. 5. ACTUACIÓ EDUCATIVA CONCRETA5.1. PREPARACIÓ5.1.1. DestinatarisL’activitat concreta l’he portat a terme amb els infants anteriorment descrits de P3, un totalde 12 nens/es tots de 3 anys d’edat. He tingut en compte les seves capacitats, possibilitats,interessos, necessitats, i principalment l’etapa madurativa en què es troben per poderrealitzar l’activitat amb una millor probabilitat d’èxit.És un grup de nens molt actiu, amb ganes d’aprendre i mostres de curiositat constant, peròtot i la seva edat es van cohesionar com a unitat de grup aconseguint un molt bon ambientper fer de l’activitat.A nivell evolutiu i com he fet esment anteriorment és trobem a l’etapa Pre- operatòria dels 2als 7 anys, i és una etapa en la qual cognitivament el infants realitzen funcions d’acomodaciói assimilació buscant un equilibri constantment sobre esquemes representatius. I partimportant d’aquest pensament encara hi influeix l’egocentrisme que es manifesta en la parlai que mostraven parlant de sí mateixos i no s’interessaven pel punt de vista dels seuscompanys ni situar.-se en relació a ell, és a dir, no tenien un bon grau d’empatia.5.1.2. JustificacióL’activitat que vaig portar a terme va sorgir del fet constatable de la importància que té lanaturalesa per tots els éssers vius i personalment considero que com a part que formem delecosistema l’hem de cuidar, respectar, conèixer i adaptar-nos a ell per sobreviure.Partint d’aquesta base em van comentar al casal que aquella setmana el centre d’interès era:“El cicle de l’Aigua”, i ja vaig tindre molt clar què treballaria l’aigua amb el grup d’infants perfomentar la descoberta de l’entorn físic immediat, i res millor que l’aigua per podertransmetre tota la informació a través d’un aprenentatge significatiu i constructivista vers elmedi ambient i la funció de l’aigua a través de l’experimentació, l’observació, la manipulaciói l’acció directa amb aquest element.I principalment, transmetre el respecte vers la natura i el nostre entorn físic és un factorimportant de treballar i un gran valor per inculcar ja de ben petits perquè estiguin motivats ien prenguin consciència. Pàgina 22
  24. 24. 5. ACTUACIÓ EDUCATIVA CONCRETA5.1.3. Objectius generals de l’activitat  Potenciar la seva capacitat creativa i física.  Tenir cura del entorn físic immediat.  Fomentar el treball en equip.5.1.3. Objectius concrets d’activitats  Coordinar el moviment ull-mà.  Adquirir autonomia en el control del cos.  Adquirir les dimensions logicomatemàtiques espaciotemporals (ple/buit, dins/fora...)  Treballar la pinça fina de l’extremitat superior.  Conèixer l’aigua, la seva textura i els usos en la vida quotidiana.  Identificar el cicle de l’aigua.  Cooperar en equip.  Participar activament en l’activitat.Recursos materials i humansPer portar a terme la meva activitat vaig tenir un petit cop de mà en la part C de l’activitatper poder proporcionar a tots els infants ajuda i tenir més coordinada l’activitat.Els recursos materials que vaig necessitar són els següents: - Un sobre - Cartolina de color blanc (per dibuixar la gota d’aigua) - Paper d’empaperar per fer el mural - Colors de fusta per pintar - Una galleda d’aigua gran. - Dos recipients mitjans. - Dues ampolles petites d’aigua retallades pel mig per facilitar agafar l’aigua.Les instal·lacions que hem utilitzat: - El pati per explicar la història. - Sala adaptada per fer el mural. - Pista de multi funcional externa de Bàsquet i Fútbol que tenia l’escola Pàgina 23
  25. 25. 5.1.4. Mitjans educatiusPAPER DEL MONITOREn aquesta activitat el meu paper com a monitora era el següent: - Paper d’introducció de l’activitat a través d’una petita història. - Paper de guia de l’activitat. - Paper motivador durant el procés de l’activitat. - Paper d’ajuda i consulta per resoldre conflictes.Aquesta activitat que vaig organitzar estava pensada per poder-la portar a terme fàcilment,que s’adaptés a l’edat dels infants i que sobretot adquirissin els objectius que m’haviaproposat.5.2. REALITZACIÓDESCRIPCIÓ DE L’ACTIVITAT:L’Activitat que vaig portar a terme va realitzar-se en tres dies consecutius, en els qual deforma consecutiva es complementaven tant els coneixements com les diferents activitatsque la formaven, les tres parts van ser les següents: a) Narració de la història: “El viatge de la goteta Aia” (Dimecres 17 de juliol) b) Mural representatiu de la història. (Dijous 18 de juliol) c) Ajudem a la Aia i les seves amigues a tornar a casa seva. (Dijous 19 de juliol)a) Narració de la història: “El viatge de la goteta Aia”Per començar a introduir l’activitat vaig explicar als nens la història del viatge de la gotetaAia, el 17 després d’esmorzar al pati de l’escola d’estiu Casas, hora que ells ja s’han tret lason de les orelles i estan més perceptius.El viatge de la goteta Aia narra les aventures de la gota d’aigua que després de viure unmunt d’anys al mar va parlar amb les seves amigues i els hi va explicar el somni d’anar aveure món, i totes ven animades van viatjar i viure moltes experiències: van conèixer elsnúvols, la tempesta, la pluja, la terra i finalmentdesprés de tantes aventures com entre tots teníem que ajudar a la Aia i les seves amigues atornar a casa proposant idees i recursos. Pàgina 24
  26. 26. Al finalitzar la història vaig fer preguntes per pensar i perquè expressessin les seves opinions,és a dir una dinàmica de grup a través de la història, algunes preguntes van ser: - Vosaltres quan heu vist gotes d’aigua? - Que la utilitzem només per veure? - I les plantes també necessiten aigua per viure? - D’on surt l’aigua?Per aquesta narració em vaig ajudar d’una titella de paper en forma de gota i eraprecisament la Goteta Aia.b) Mural representatiu de la història.L’endemà mateix de la història,vam tornar-la a explicar i comentar per veure si havien assolitl’idea principal de la història. Seguidament vaig proposar-los realitzar un mural de tot elviatge que havia fet la goteta Aia i amb molt d’entusiasme ens hi vam posar a realitzarl’activitat a les 11 del mati.Tot els infants pintaven, sense indicacions per part del monitor, podien utilitzar els colorsque desitgessin i sobretot pintar el que volguessin ells.Vam dibuixar, pintar amb colors de fusta i entre tots vam fer un bonic mural, aquest és elresultat:Els recursos per poder realitzar l’activitat van ser: - Paper d’empaperar. - Colors de fusta. Pàgina 25
  27. 27. b) Ajudem a la Aia i les seves amigues a tornar a casa seva.El divendres dia 19 a les 12 del migdia que ja és una hora que fa més bona temperatura vamrealitzar la tercera part de l’activitat.Abans d’iniciar l’activitat vaig exposar en què consistia l’activitat i quan tots els nens/es van tenir clarcom funcionava l’activitat la vam començar a portar a terme.Primerament vam col·locar una galleda gran plena d’aigua i dos recipients buits a uns metres dedistància, seguidament vam fer dos grups iguals de nens, i cada grup havia de portar l’aigua alsrecipients que representaven dos rius que estaven secs perquè no havia plogut. A l’aigua hi havial’Aia i les seves amigues de la història i l’havien de portar a casa.Aquesta activitat fa que tots els infants per grups competeixin entre ells i al mateix temps cooperinentre els companys d’un mateix grup, per altra banda és una activitat on han d’utilitzar habilitats: - Coordinar ull-mà. - Velocitat. - Equilibri . - Força per portar l’ampolla petita d’aigua plena. - Cooperar entre ells per aconseguir millors resultats.Però aquesta activitat ens proporciona que aportem als nens l’experiència amb l’element que ésl’aigua, la seva textura ....Adjunto alguna fotografia de l’activitat: Pàgina 26
  28. 28. 5.3. AVALUACIÓ DE L’ACTIVITATL’activitat formada en les tres parts especificades anteriorment va resultar adequada pelsnen/es de P3, d’es d’un inici vaig tenir en compte les seves necessitats i interessos però apartir del punt que iniciava cadascuna de les parts el principal factor o eina que utilitzava eral’observació de cadascun d’ells per poder fer la valoració dinal de l’activitat i poder realitzarl’avaluació dels resultats que havia aconseguit i si eren els que em vaig proposar amb elsobjectius anteriors.Els infants van mostrar participació, interès en la història, participació directa amb el muralque se’ls hi va proposar i finalment molt entusiasme amb l’activitat més d’àmbit motriu comera la de traslladar aigua de la part c. Tots ells van assolir els objectius, van mostrarassoliment de coneixements del cicle de l’aigua, experimentar amb aquesta, cooperar enequip i competir entre ells evitant conflictes majors que no fossin la mateixa activitat.Entre ells comentaven que estaven contents i els hi agradava l’activitat, recordavenperfectament la història i explicaven als companys el que ells mateixos havien captat.Finalment vaig poder comprovar que tots ells tenien les aptituds i habilitats físiques que ésrequerien i que sobretot han de tenir assolides en aquesta edat, el control i autonomia delpropi cos.A part d’aquesta avaluació, m’avaluaré com a monitora, i a la monitora de reforç per l’ultimapart d’activitat ja que considero que l’activitat en conjunt tenia un fil conductor que com adeure teníem que motivar i enganxar als infants per anar realitzant les activitats amb unacoherència i sentit, ja que els infants ho necessiten i reclamen per evolucionar idesenvolupar-se, per tant va ser molt bo des d’un inici introduir el que treballaríem a travésd’una història, seguit per repassar els conceptes realitzant un mural i finalment realitzantuna tasca física, cooperativa i competitiva. Tot aquest procés es va poder dur a termeperquè avant de proposar l’activitat aquesta va estar preparada, analitzada i programadacosa que facilita plantejar una activitat més eloqüent. Pàgina 27
  29. 29. 6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PERÍODE DE PRÀCTIQUES6.1. VALORACIÓ DEL GRUP D’INFANTSEl grup d’infants que van participar al casal he de dir que els podria definir com a moltentusiastes, participatius, amb interès i ganes d’aprendre i sobretot participar en qualsevolde les activitats, tallers o excursions que realitzàvem cosa que feia que tot l’equip demonitors que dúiem a terme les activitats del casal fos agradable.Les ganes que tenien els infants les mostraven, es van arribar a cohesionar com a grup,respectar, valorar-se, ajudar-se, compartir experiències en definitiva.A fi de crear un ambient on cadascun dels participants del casal tingues les experiències ivivències vam aconseguir uns molt bons resultats enfront als objectius del projecteplantejats des d’un inici.Aquest bon ambient és realment el record que amb il·lusió tindran per sempre cadascund’ells.6.2. VALORACIÓ DE L’EQUIP DE MONITORSQuan parlem de l’equip de monitors, estem parlant d’un grup de persones que busquem unmateix objectiu: que els nens s’ho passin el millor possible educant-los. Parlant del nostregrup de monitors crec que tots nosaltres buscàvem el mateix en els nostres grups de nens iper aquest motiu la relació entre nosaltres va ser molt bona.En tot moment va haver-hi comunicació, l’eina principal i molt important per poder treballaren equip. Així com també una cohesió del grup de monitors, per poder dur a terme la nostratasca com a motivadors de les activitats i tenint en compte en cada instant que érem modelspels nen/es.Un altre punt fort d’aquest equip de monitors ha estat el companyerisme i cooperació,elements bàsics i que intentem mostrar als nens/es. Pàgina 28
  30. 30. 6. AVALUACIÓ GLOBAL DEL PERÍODE DE PRÀCTIQUES6.3. VALORACIÓ DEL MEDI, LA INFRAESTRUCTURA, EL MATERIAL I ELS RECURSOSL’escola Casas té unes dimensions grans, amb espais molt adequats per portar a terme unprojecte de casal d’estiu com es va dur, ja que teníem els suficients espais per realitzarcadascuna de les activitats, tallers, jocs i dinàmiques de grup.Pel que fa al material en què comptàvem va ser abundant i en cap moment en va fer faltacap recurs material i tots els tallers previstos van poder ser realitzats per tots els infants perigual i els recursos necessaris.6.3. VALORACIÓ DELS OBJECTIUSEls objectius projecte del casal d’estiu programats per l’activitat que és va dur a terme en totmoment s’han intentat aconseguir en les activitats plantejades.Amb els tallers hem intentat fomentar la creativitat del nen/a. Amb el jocs hem intentat queels nens coneguin la paraula “equip i company”. Amb les excursions hem intentat que totsells descobreixin l’entorn i s’hi relacionin.Personalment, crec que tots els objectius es van tractar i vam fer que els aprenguessin aconviure i saber respectar-se els uns amb els altres, en general, tot el seu voltant.La nostra tasca tant a nivell d’equip com individualment com a monitors era aportar acadascun d’ells l’experiència de viure un casal d’estiu ple de felicitat, alegria, vivènciesespecials que aportaven coneixements i convivència. Pàgina 29
  31. 31. 7. CONCLUSIONS PERSONALSL’experiència com a monitora de lleure durant les pràctiques al casal d’estiu ha estat moltpositiva i enriquidora. Una oportunitat a treballar, viure i realitzar una tasca que en un futurtinc molt interès en realitzar i que aporta uns coneixements personals molt bons.En aquestes pràctiques he pogut treballar al costat de companys monitors que m’hantransmès coneixements, experiència i consells per poder millorar la meva tasca. He poguttransmetre valors importantíssims a tots els infants per adaptar-se a la societat actual i heobtingut una resposta enèrgicament positiva per part de tots ells.Hem creat entre tots, des dels infants fins a als monitors, cuiner i coordinador un petit vincled’amistat, formant així una petita família de casal d’estiu.Aquesta experiència m’ha aportat seguretat, motivació i empenta per poder realitzar la tascatenint en compte els interessos dels infants, el que necessiten, el que els hi agrada i sobretotrespectar-nos entre tots.En definitiva, no nomes han après els infants sinó que cada dia que passava eren ells quim’aportaven a mi molt més i a través d’aquesta vivència he compartit bones estones, hemrigut, hem jugat, hem cantat i sobretot compartit experiències inoblidables.Per finalitzar no podré oblidar mai el meu últim dia on tots, des dels mes grans, els méstímids i els més nerviosos hem van demostrar el seu afecte i estima amb molts petons,abraçades llarguíssimes i multitudinàries, dibuixos i missatges, en definitiva molt emotiu ique va fer que em dónes compte de l’important que és realitzar aquesta tasca professional. Pàgina 30

×