• Save

Loading…

Flash Player 9 (or above) is needed to view presentations.
We have detected that you do not have it on your computer. To install it, go here.

Like this presentation? Why not share!

Eines Estadístiques Aplicades a la Qualitat

on

  • 1,886 views

Mòdul del curs TÈCNIC EN QUALITAT pertanyent al projecte impuls gestionat pel SOC

Mòdul del curs TÈCNIC EN QUALITAT pertanyent al projecte impuls gestionat pel SOC

Statistics

Views

Total Views
1,886
Views on SlideShare
1,885
Embed Views
1

Actions

Likes
1
Downloads
0
Comments
1

1 Embed 1

http://www.linkedin.com 1

Accessibility

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment
  • Veurem unes quantes eines bàsiques (QDF, benchmarking, etc…) També alguna altra que ara està molt present en el món empresarial com és el LEAN MANUFACTURING, el 6SIGMA i les 5S En aquest primer mòdul també veurem el COSTOS TOTALS DE LA QUALITAT com es calculen, quina importància tenen i com els podem minimitzar Al final, el càlcul dels COSTOS TOTALS DE LA QUALITAT no és res més que una altra eina per a la Qualitat
  • La norma UNE 66904-4:1995 (Gestión de la calidad y elementos del sistema de la calidad Parte 4: directrices para la mejora de la calidad) no és vigent N’hi ha un parell que ens poden servir de guia per a l’excel·lència en la gestió del sistema de qualitat Hi algunes altres normes relacionades que no veurem amb profunditat en aquest mòdul
  • És una eina de planificació que desenvolupa "una sistemàtica per a transmetre les característiques que han de tenir els productes al llarg de tot el procés de desenvolupament " El pare d'aquesta metodologia és Yoji Akao Es va desenvolupar a les drassanes KOBE al Japó en els anys 70 i va contribuir a encimbellar a la construcció naval japonesa en els primers llocs mundials A partir d'aquesta formulació original de la metodologia, el QFD ha pres moltes formes i versions, degut en part a la necessitat d'adaptar-se a la mentalitat occidental, i en part a la seva pròpia evolució
  • Implica un canvi de mentalitat: Cap al client: enfoca tot el desenvolupament del producte cap a les necessitats del client Cap al mètode de treball: prioritza les persones i el treball en equip
  • MATRIU Entrada HORITZONTAL: captació de la veu del mercat Recollida i selecció de la informació disponible Definició de les accions de recollida d’informació Interpretació i organització dels requisits i desitjos Anàlisi de la informació Glosari Classificació de Kano Informació quantitativa: enquestes de valoració del client Comparació del mercat Entrada VERTICAL per sota la teulada: fase tècnica (característiques tècniques del producte) Cos CENTRAL: Gràfic de la Qualitat: construcció de la matriu d’inter-relacions entre requisits (QUÈ’s) i característiques (COM’s) Part INFERIOR (base): avaluació tècnica, benchmarking o anàlisi tècnica del nostre producte vs el de la competència Part SUPERIOR (teulada): matriu de confrontació o composició de la matriu de relacions entre característiques Determinació d’OBJECTIUS previs per a les característiques ANÀLISI i CONCLUSIONS de la matriu QUÈ’s Avaluació competitiva COM’s Gràfic de la Qualitat Avaluació tècnica
  • Su propio nombre indica su extendida utilización, justificada por la frecuencia o normalidad con la que ciertos fenómenos tienden a parecerse en su comportamiento a esta distribución.
  • El model l’excel·lència empresarial s’ha de considerar com una eina de gestió integral de l’empresa en la que es defineixen els criteris bàsics on s’hauria de suportar una organització per a garantir les bones pràctiques de gestió i la millora contínua dels processos interns, els nivells de satisfacció dels clients i la del personal de la pròpia empresa
  • Tots dos tipus de grups de treball comparteixen una mateixa metodologia En ambdós casos han de tenir objectius concrets, objectius ben definits, coneguts i compartits per tots els seus membres És molt important la seva composició no tant pel nombre de integrants (no superar els 8 membres és el més aconsellable) sinó per la capacitat i competència de cada un per abordar les qüestions que es plantegen (han de ser capaços d'abordar i solucionar els temes) Han d'accedir o disposar de la informació pertinent per al tema que aborden i, en ambdós casos, és característic que compten amb un líder, coordinador o responsable del grup (normalment triat per ells mateixos) Es tracta de grups que gaudeixen d'una àmplia autonomia ja que, a més de confeccionar el seu propi pla de treball i cronograma d'actuacions, tenen completa independència per enfocar el seu treball d'avaluació i millora d 'acord al seu criteri

Eines Estadístiques Aplicades a la Qualitat Eines Estadístiques Aplicades a la Qualitat Presentation Transcript

  • Estadística Aplicada A La Qualitat Eines Bàsiques I Avançades De La Qualitat Millora Contínua I Excel·lència Empresarial
  • MÒDUL 1 Normativa i eines bàsiques Costos de Qualitat
    • Norma UNE 66178:2004: Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua
    • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat
      • QDF
      • AMFE
      • Benchmarking
      • Re-enginyeria
      • Diagrama de Pareto
      • Diagrama d’Ishikawa
      • Brainstorming
      • Altres eines
    • Els costos totals de la Qualitat
      • Importància a l’empresa
      • Costos de Qualitat vs Costos de no Qualitat
      • Càlcul dels Costos de Qualitat
      • Minimització de Costos
    MÒDUL 1: desglossament
  • Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua UNE 66916:2003: Sistemas de gestión de la calidad Directrices para la gestión de la calidad en los proyectos UNE 66174:2003 Guía para la evaluación del sistema de gestión de la calidad según la norma UNE-EN ISO 9004:2000 Herramientas y planes de mejora UNE 66175:2003 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la implantación de sistemas de indicadores UNE-EN ISO 9001:2008 Sistemas de gestión de la calidad Requisitos UNE-EN ISO 9000:2005 Sistemas de gestión de la calidad Fundamentos y vocabulario UNE-EN ISO 9004:2000 Sistemas de gestión de la calidad Directrices para la mejora del desempeño NORMA ANTERIOR: UNE 66904-4:1995: Gestión de la calidad y elementos del sistema de la calidad Parte 4: directrices para la mejora de la calidad (anul·lada) NORMES RELACIONADES:
  • Definicions
      • Anàlisi de la informació per a la millora
      • Identificació de les fonts d’oportunitat de millora
      • Identificació i organització de les oportunitats de millora
      • Valoració i priorització de les oportunitats de millora
      • Selecció i aprovació de les oportunitats de millora
    Generalitats
      • Elaboració del pla de projecte de millora
      • Execució del projecte de millora
      • Control del projecte de millora
      • Tancament del projecte de millora
    Projecte de millora
      • Seguiment i avaluació del procés de millora
      • Revisió del procés de millora
    Seguiment, avaluació i revisió de la millora Índex de la NORMA Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua
  • A Tècniques i eines per a la gestió del procés de millora contínua B Exemple de priorització d’oportunitats de millora C Exemple d’un format de pla de projecte de millora D Taula de competències Annexos de la NORMA Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua
  • Annex A Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua Tècniques i eines per a la gestió del procés de millora contínua
  • Annex B Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua Exemple de priorització d’oportunitats de millora
  • Annex C Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua Exemple d’un format de pla de projecte de millora
  • Annex D Norma UNE 66178:2004 Sistemas de gestión de la calidad Guía para la gestión del proceso de mejora continua Taula de competències
    • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat
      • TIPUS D’EINES DE QUALITAT
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat EINES PER A LA PREVENCIÓ DE LA QUALITAT AMFE: anàlisi modal de fallades i efectes PERT: camí crític POKA-YOKE: control anti-errada CCV: cost del cicle de vida QFD: Quality Function Deployment (Desplegament funcional de la Qualitat) DIAGRAMA DE FLUX TQM: Total Quality Management (Gestió de la Qualitat Total) GEMBA KANRI: gestió de fàbrica ENGINYERIA CONCURRENT JIT: Just In Time (just a temps) TAGUCHI: la funció de pèrdua 5S: la metodologia 5S RCM: manteniment centrat en la fiabilitat TPM: total production maintenance (manteniment productiu total) MODEL EUROPEU D’EXCEL·LÈNCIA EMPRESARIAL AQP: planificació avançada de la qualitat
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat EINES PER A L’AVALUACIÓ DE LA QUALITAT ASP: anàlisi de satisfacció del personal ANOVA: anàlisi de la variància AUDITORIA DE PROCESSOS AUDITORIA DEL PRODUCTE AUDITORIES INTERNES DE SISTEMES MAQ: matriu auto-qualitat CM/CP: capacitat de màquines i processos SCP: control estadístic del procés CONTROL SEQÜENCIAL Costos Totals de la Qualitat DIAGRAMA DE DISPERSIÓ O CORRELACIÓ PARETO: diagrama de Pareto SISTEMA TAKAHASI: eficiència del equips de control FIABILITAT GRÀFICS DE CONTROL HISTOGRAMES LOT-PLOT: inspecció per representació gràfica RAM: mantenibilitat MOSTREIG: presa de dades
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat EINES PER A LA MILLORA DE LA QUALITAT ANÀLISI DEL VALOR BENCHMARKING: anàlisi comparativa de la competència SMED: canvi ràpid d’eines BALANCED SCORECARD: quadre de comandament integral HOSHIN KANRI: desplegament d’objectius DIAGRAMA D’AFINITAT DIAGRAMA D’ARBRE ISHIKAWA: diagrama de causa-efecte DIAGRAMA MATRICIAL DIAGRAMA DE XARXES DOE: disseny d’experiments KAIZEN: millora contínua BPR: millora i re-enginyeria de processos PMA: anàlisi PM 8D: resolució de problemes PDCA: roda de Deming 6σ: sis sigma BRAINSTORMING: tempesta d’idees
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat QDF: Desplegament funcional de la Qualitat Benchmarking: Anàlisi comparativa de la competència Re-enginyeria Diagrama de Pareto Diagrama d’Ishikawa: Diagrama de causa-efecte Brainstorming: tempesta d’idees AMFE: Anàlisi modal de fallades i efectes
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat QDF: Desplegament funcional de la Qualitat PREVENCIÓ QDF és un procés estructurat i disciplinat que proporciona un medi per recollir i interpretar la veu del client i convertir-la en requisits interns al llarg de la vida de producte o servei amb la participació de totes les funcions de l’empresa que intervenen en el procés
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat QDF és una “traducció” a l’anglès d’uns ideogrames japonesos, el significat dels quals és difícil de traduir: 品 質 HIN SHITSU (qualitat, característiques, atributs, qualitats) 機 能 KI NO (funció, mecanització, sistemàtica) 展 開 TEN KAI (desplegament, desenvolupament, difusió, evolució) Els americans ho van traduir com a QUALITY FUNTION DEPLOYMENT (desplegament de la funció Qualitat) I, com hem vist abans, és una EINA PER A LA PREVENCIÓ DE LA QUALITAT
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat
    • QDF és una metodologia sistemàtica que utilitza diferents eines segons les necessitats de cada fase del procés
    • L’eina per excel·lència que s’identifica com a pròpia del QDF és la MATRIU DE RELACIONS també coneguda com a Casa de la Qualitat
    • Aquesta matriu permet relacionar conceptes entre si i permet un tractament més analític de la informació conceptual
    • Posteriorment i mitjançant un sistema més sofisticat, es pot arribar a quantificacions numèriques d’aquesta mateixa informació conceptual
    • BENEFICIS
    • Prestacions diferencials (contacte directe amb les necessitats del client)
    • Reducció del temps de llançament (la competència no te temps de reaccionar)
    • Reducció de canvis de disseny (el producte o servei ja és d’entrada tal i com el vol el client)
    • Reducció del termini de llançament (la competència no te temps d’avançar-se)
    • Reducció de costos (imputació directe en els beneficis)
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat TEULADA: Interrelació entre els COM’s COM’s ANÀLISI DELS COM’s QUANTIFICACIÓ PUNTUACIÓ RELACIONS QUÈ’s vs COM’s OBJETIU ESTRUCTURA GRÀFICA
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat CONSTRUCCIÓ DE LA MATRIU A-1 O CASA DE LA QUALITAT FIXACIÓ DE L’OBJECTIU LLISTA D’EXPECTA-TIVES A SATISFER (QUÈ’s) ASSIGNAR COEFICIENT DE PES ALS QUÈ’s AVALUACIÓ DELS PRODUCTES OFERTATS PER LA COMPETÈNCIA ESTABLIR ELS COM’s AMB ELS QUE ES PODEN SATISFER ELS QUÈ’s ANÀLISI DELS COM’s ESTABLIR LA MATRIU DE RELACIONS QUÈ’s VS COM’s QUANTIFICAR OBJETIUS DELS COM’s PUNTUACIÓ FINAL I ANÀLISI PAS 1 PAS 2 PAS 3 PAS 4 PAS 5 PAS 6 PAS 7 PAS 8 PAS 9
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat
    • APLICACIÓ DE LA METODOLOGIA: els COM’s passen a ser QUE’s en una nova matriu en 4 fases:
    • PLANIFICACIÓ DEL PRODUCTE
    • DESENVOLUPAMENT DE COMPONENTS
    • PLANIFICACIÓ DEL PROCÉS
    • PLANIFICACIÓ DE LA QUALITAT EN EL PROCÉS
  • AMFE: Anàlisi modal de fallades i efectes Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat PREVENCIÓ
    • AMFE és una eina d’anàlisi per a la identificació, avaluació i prevenció de les fallades potencials que poden aparèixer en un producte, servei o procés
    • CARACTERÍSTIQUES
    • És de caràcter preventiu
    • Requereix sistematització
    • S’estableix una guia de priorització
    • És un treball en equip
    • S’aplica a nous processos o serveis o noves condicions d’ús per a productes existents
  • AMFE: Anàlisi modal de fallades i efectes Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat DIAGRAMA DE FLUX SI SI NO NO Selecció del grup de treball Identificar sistemes de control actuals Establir Temps i límits per a OBJECTIU Aclarir prestacions/funcions del producte/procés Determinar modes potencials de fallades Determinar efectes potencials de fallades Determinar Indexs d’avaluació per cada mode de fallada Calcular el numero de prioritat de risc per cada mode de fallada potencial Proposar accions de millora Aplicar les mesures Revisar l’AMFE NPR indica necessitats d’iniciar accions Són solucions viables? INICI FI Determinar causes potencials de fallades
  • AMFE: Anàlisi modal de fallades i efectes Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat ESTRUCTURA GRAFICA O : índex d’ocurrència G : índex de gravetat D : índex de detecció NPR : numero de prioritat de risc (multiplicació dels altres 3) ANÀLISI MODAL DE FALLADES I EFECTES Data Producte Procés Realitzat: Funció Operació Especificació   Num Components Mode de fallada Efecte de fallada Causa de fallada Condicions actuals Accions correctores Responsable Accions implantades Resultat O G D NPR Control O G D NPR                                                                                                                                        
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Benchmarking: Anàlisi comparativa de la competència
    • BENCHMARKING és un procés estructurat i positiu d’anàlisi de tot allò que pot ser millorat prenent com a referència els nostres competidors en relació a l’opinió dels nostres clients
    • CONCEPTES
    • Innovació
    • DPC o diagnòstic de la posició competitiva
    • GAP o distància competitiva dels processos o productes a analitzar en els nostres competidors
    • Determinació de factors crítics d’èxit
    • Indicadors del procés que ens permeten avançar en resultats
    • Pla d’acció
    • Cap de projecte (líder), Facilitador (especialista en benchmarking) i Tècnics (amb gran experiència en processos i productes objectes de benchmarking)
    • Competidors i Socis
    MILLORA
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat
    • Planificació
      • La direcció selecciona el producte o procés
      • Selecciona l’equip, el cap, els especialistes i l’expert
      • Formació de l’equip
      • Assignació de recursos
    • Presa de dades
      • Eines
      • Factors crítics
      • Buscar el soci
      • Observar al soci
    • Anàlisi de dades
      • Diferències actuals
      • Causes de les diferències
      • Alternatives a les diferències
    • Plans d’acció
      • Descripció i justificació del projecte
      • Pressupost d’execució d’accions
    Aprovació del pressupost
    • Implantació i seguiment
      • Presentació del projecte global
      • Formació de les àrees que intervindran en el BM
      • Establir indicadors adequats
    • Anàlisi de resultats
      • Informació periòdica
      • Presentació a la Direcció
      • Difusió dels resultats
    Benchmarking: Anàlisi comparativa de la competència ESQUEMA
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Benchmarking: Anàlisi comparativa de la competència DIAGRAMA DE FLUX PLANIFICACIÓ PRÀCTICA POSADA EN MARXA PLA D’ACCIÓ MESURA RECOLLIDA DADES BUSCAR SOCI ANALITZAR PROCÉS COMPROMÍS DIRECCIÓ ANÀLISI RESULTATS TANCAMENT IMPLANTACIÓ PARTICIPACIÓ INDICADORS SEGUIMENT
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Re-enginyeria MILLORA
    • BPR: millora i re-enginyeria de processos és un mètode en el qual s’eliminen les limitacions físiques i mentals de l’empresa, és un canvi en el mètode de treball per a assolir millores radicals en cost, qualitat, quota de mercat i rendiment S’utilitza quan la millora contínua no aconsegueix els resultats esperats
    • CARACTERÍSTIQUES
    • Canvis profunds i millores radicals
    • Visió global del procés
    • Es fan proves pilot
    • Direcció compromesa
    • Visió del procés interfuncional
    • Evita duplicitats i desviacions dels objectius
    • Canvis organitzacionals importants
    • El client és l’eix bàsic del negoci
    • Es complementa amb la Qualitat Total
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Re-enginyeria DIAGRAMA DE FLUX FACILITAR ELS CANVIS REALITZAR CANVIS MANTENIR ELS CANVIS ESTUDI DE LES CONDICIONS PAS 4: PROJECTE / GUIA / INSTRUMENTS MILLORA RADICAL INICI PAS 1: DEFINIR OBJECTIUS VISIÓ GLOBAL PAS 2: VALORAR / IDENTIFICAR PAS 3: PLA MESTRE, DIRECTRIUS D’ACTUACIÓ PAS 5: REALITZACIÓ DEL PROCÉS DE RE-ENGINYERIA
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Re-enginyeria
    • Definir objectius, visió global
      • Misió actual
      • Concebre procés ideal en base a client-subministrador
      • Estudi del valor afegit
      • Desenvolupar objectius, estratègies, prioritats i visió operativa
    • Valorar Identificar
      • Diagrama de flux del procés actual
      • Valorar diferències entre visió operativa actual i la futura
      • Aproximacions al procés ideal
      • Anàlisi cost/benefici
    • Pla mestre
      • Perfil de les operacions normals
      • Crear solucions definitives
      • Construir solucions ideals
      • Conclusions de les línies d’actuació
      • Crear el pla
    • Projecte Guia Instruments
      • Detall del pla mestre
      • Re-disseny de processos
    • Re-enginyeria
      • Implantar la solució
      • Mesurar les millores i seguir plantejant objectius per a la millora contínua
    ESQUEMA
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Diagrama de Pareto AVALUACIÓ
    • DIAGRAMA DE PARETO: és una tècnica emprada per a representar dades sobre un problema de forma que ens permet identificar-ne clarament els aspectes més significatius
    • CARACTERÍSTIQUES
    • Claredat
    • Simplicitat
    • Efectivitat
    • TERMINOLOGIA
    • Regla 80/20: el 80% d’un problema es soluciona actuant sobre el 20% de les causes
    • Corba ABC: representa el percentatge acumulat (A: gran ocurrencia, B: mitja i C: baixa Cal definir els límits)
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Diagrama de Pareto DIAGRAMA DE FLUX INICI GRÀFIC DELS PERCENTATGES EN DIAGRAMA DE COLUMNA FI LLISTA DE CAUSES VALORAR IMPORTÀNCIA DE CADA CAUSA CALCULAR EN PERCENTATGE LES VALORACIONS CLASSIFICAR DE FORMA DESCENDENT ELS PERCENTATGES GRÀFIC DELS VALORS ACUMULATS
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Diagrama de Pareto REPRESENTACIÓ GRÀFICA
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Diagrama d’Ishikawa: Diagrama de causa-efecte MILLORA
    • DIAGRAMA D’ISHIKAWA o diagrama d’espina de peix: és una de les eines més útils per a l’ordenació d’idees a través del criteri de les seves relacions causals
    • CARACTERÍSTIQUES
    • Visual
    • Comunicatiu
    • Simplicitat
    • TERMINOLOGIA
    • CAUSA: orígen de l’efecte
    • EFECTE: problema a resoldre
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Diagrama d’Ishikawa: Diagrama de causa-efecte ESQUEMA PAS 1 PAS 2 PAS 3 PAS 4 PAS 5 PAS 6 PAS 7 PAS 8 PAS 9 Definir l’efecte o problema a estudiar Dibuixar l’eix central i collocar l’efecte a la dreta Identificar les possibles causes de l’efecte Identificar les causes principals i incloure-les al diagrama Afegir causes a cada causa o grup de causes Si cal, afegir causes de sub-causes Comprovar la lògica de la cadena causal i corregir si escau Comprovar la integració del diagrama Conclusions i resultats
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Diagrama d’Ishikawa: Diagrama de causa-efecte REPRESENTACIÓ GRÀFICA CAUSA A CAUSA A 1 CAUSA A 2 CAUSA A 3 CAUSA A 4 CAUSA B CAUSA B 1 CAUSA B 2 CAUSA B 3 CAUSA B 4 CAUSA C CAUSA C 1 CAUSA C 2 CAUSA C 3 CAUSA C 4 CAUSA F CAUSA F 1 CAUSA F 2 CAUSA F 3 CAUSA F 4 CAUSA E CAUSA E 1 CAUSA E 2 CAUSA E 3 CAUSA E 4 CAUSA D CAUSA D 1 CAUSA D 2 CAUSA D 3 CAUSA D 4 EFECTE
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Brainstorming: tempesta d’idees MILLORA
    • BRAINSTORMING o tempesta d’idees és una tècnica molt simple l’objectiu de la qual és la creació de noves idees
    • CARACTERÍSTIQUES
    • Estimulant
    • Participativa
    • Innovació
    • METODOLOGIA
    • Un moderador i de 6 a 12 persones
    • Durada màxima 1 hora
    • REGLES
    • No hi ha censura
    • Recolzament a la imaginació lliure
    • La quantitat és el que conta
    • Es recomana robar idees d’altres
  • Eines i tècniques per a la millora de la Qualitat Brainstorming: tempesta d’idees DIAGRAMA DE FLUX FASE D’ANÀLISI D’IDEES INICI FASE DE REFLEXIÓ FASE D’EMISSIÓ D’IDEES FI
  • Els costos totals de la Qualitat Importància a l’empresa Costos de Qualitat vs Costos de no Qualitat Càlcul dels Costos de Qualitat Minimització de Costos
  • Els costos totals de la Qualitat IMPORTÀNCIA A L’EMPRESA
    • DEFINICIÓ
    • S'anomena cost de la qualitat el que li costa a l'organització desenvolupar la funció de qualitat, és a dir, el que gasta produint amb qualitat (evitant, prevenint o detectant els errors, inspeccionant els processos, etc), i també el que costen els errors produïts
    • IMPORTÀNCIA
    • Establir un sistema de control dels costos de la qualitat total que tingui com a objectiu representar la diferència entre el cost real d'un servei i el cost que s'obtindria si la qualitat fos perfecta
    • La situació més desitjable per a una organització és la que origina menys cost Podem
    • jerarquitzar les situacions de més a menys costoses, és a dir, de menys a més desitjables per als interessos de l'organització:
    • El client descobreix defectes en serveis prestats
    • L'organització descobreix defectes interns i els corregeix
    • El sistema d'administració de la qualitat d'una organització està dissenyat, planificat i organitzat per prevenir els defectes i millorar la qualitat dels serveis
    • La finalitat de qualsevol sistema de qualitat és facilitar les activitats de millora que suposaran una reducció dels costos És fonamental tenir un sistema de mesura i una anàlisi precisa i fiable de les dades obtingudes referents als costos
  • Els costos totals de la Qualitat COSTOS DE QUALITAT vs COSTOS DE NO QUALITAT CATEGORIES DELS COSTOS DE QUALITAT COSTOS TOTALS DE QUALITAT ERRORS INTERNS Són els originats pels serveis que no s'adapten als requisits o les necessitats del client quan es detecten abans de la prestació del servei ERRORS EXTERNS Són els originats pels serveis que no s'adapten als requisits o les necessitats del client, quan es detecten mentre es presta el servei (o una vegada prestat) COSTOS DE NO QUALITAT DE PREVENCIÓ Són els que es produeixen quan s'intenten reduir o evitar els errors D’AVALUACIÓ Són el total de despeses originades per intentar determinar si una activitat s'ha realitzat correctament (mesures, auditories) COSTOS DE QUALITAT
  • Els costos totals de la Qualitat COSTOS DE QUALITAT vs COSTOS DE NO QUALITAT COSTOS DE QUALITAT
    • COMPONENTS DELS COSTOS DE PREVENCIÓ
    • Costos del funcionament del departament de Qualitat (material d’oficina, telèfon, electricitat, amortitzacions)
    • Costos del personal del departament de Qualitat (exclosos els que estan al control, inspecció o anàlisi i resolució de productes o serveis no conformes)
    • Costos del personal d’altres departaments (els dedicats a revisar els processos de disseny, fabricació, comercialització i administració)
    • Costos de formació en Qualitat
    • Costos de Manteniment Preventiu de màquines i instal·lacions
    • Prevenció de la Qualitat en les instal·lacions dels proveïdors i clients (visites, desplaçaments, redacció d’acords en qualitat)
    • Pla de Qualitat i Sistema de Qualitat (campanyes de motivació, sistemes de suggeriments, equips de millora)
    • Els costos de prevenció s'obtenen a partir de la suma del cost de totes les activitats que tendeixen específicament a evitar una qualitat deficient de serveis, és a dir, són els que es produeixen quan s'intenten reduir o evitar els errors
  • Els costos totals de la Qualitat COSTOS DE QUALITAT vs COSTOS DE NO QUALITAT COSTOS DE QUALITAT
    • COMPONENTS DELS COSTOS D’AVALUACIÓ
    • Costos d’assajos de laboratori
    • Costos de manteniment de laboratori i mitjans de control
    • Costos d’homologacions, certificacions i organismes externs
    • Costos de les auditories de Qualitat
    • Costos de les inspeccions de Qualitat de matèria primera
    • Costos de les inspeccions de Producte Final
    • Costos de les inspeccions o controls en processos intermitjos
    • Costos de contrastació i avaluació d’equips de mesura
    • Els costos d'avaluació estan relacionats amb la medició, avaluació o auditoria de serveis per a assegurar que s'adapten a les normes de qualitat i als requisits de comportament establert És a dir, són el total de despeses originades per intentar determinar si una activitat s'ha realitzat correctament
  • Els costos totals de la Qualitat COSTOS DE QUALITAT vs COSTOS DE NO QUALITAT COSTOS DE NO-QUALITAT
    • COMPONENTS DELS COSTOS D’ERRORS INTERNS
    • Ferralla o productes defectuosos no recuperables
    • Recuperacions o reprocessos
    • Costos de sub-activitat de màquines o processos per fallades de màquines o planificacions
    • Enviaments urgents per errors en planificació
    • COMPONENTS DELS COSTOS D’ERRORS EXTERNS
    • Manteniment dels serveis post-venda en atenció en garantia
    • Investigació de les reclamacions dels clients
    • Indemnitzacions per productes en garantia
    • Campanyes de substitució de productes defetuosos
    • Ferralla de devolucions dels clients
    • Reprocessos de devolucions dels clients
  • Els costos totals de la Qualitat CÀLCUL DE COSTOS DE QUALITAT MINIMITZACIÓ DE COSTOS DE QUALITAT CREACIÓ DEL SISTEMA DE COSTOS DE QUALITAT
  • MÒDUL 2 Estadística aplicada a la Qualitat
    • L’Estadística aplicada a la Qualitat: Nocions teòriques bàsiques
    • Control estadístic del procés
      • Introducció
      • Variabilitat dels processos. Causes
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
    • Gràfics de control
      • Definició
      • Tipus de gràfics
      • Gràfics de control per variables
      • Gràfics de control per atributs
      • Límits de control
      • Interpretació dels gràfics de control
      • Gràfics de control -EXERCICIS-
    • Plans de mostreig
      • Fonaments i paràmetres mostrals
      • Classificació: probabilístic i No Probabilístic
      • Tipus: per VARIABLES i per ATRIBUTS
      • Per VARIABLES: càlcul de la mida de la mostra
      • Per ATRIBUTS: càlcul de la mida de la mostra
      • Per ATRIBUTS: simple, doble o múltiple
      • Nivells de qualitat acceptables NCA
      • Nivells d’inspecció
    MÒDUL 2: desglossament
  • L’Estadística aplicada a la Qualitat: Nocions teòriques bàsiques PARÀMETRES ESTADÍSTICS VARIABLE ALEATÒRIA : és una característica (magnitud, vector o nombre) que pot ser mesurat, adoptant diferents valors en cadascun dels casos d'un estudi VARIABLES QUANTITATIVES : Són mesurables i s’expressen amb un numero Discretes : només poden tenir uns valors concrets Continues : poden tenir infinits valors compresos entre dos valors determinats VARIABLES QUALITATIVES : No es poden mesurar i s’expressen amb paraules
  • L’Estadística aplicada a la Qualitat: Nocions teòriques bàsiques PARÀMETRES ESTADÍSTICS DISTRIBUCIÓ DE PROBABILITAT d'una variable aleatòria és una funció que assigna a cada succés definit sobre la variable aleatòria la probabilitat que aquest succés passi FREQÜÈNCIA absoluta: és el nombre de vegades que es repeteix una observació o valor de la variable (f). FREQÜÈNCIA relativa: és el quocient entre la seva freqüència absoluta i el nombre total d'observacions realitzades (fr).
  • L’Estadística aplicada a la Qualitat: Nocions teòriques bàsiques PARÀMETRES ESTADÍSTICS D'un conjunt finit de nombres és igual a la suma de tots els seus valors dividida entre el nombre de sumands. Quan el conjunt és una mostra aleatòria rep el nom de mitjana mostral. Es defineix com la diferència entre el valor més alt (Xmax.) i el més baix (Xmin) en un conjunt de dades És el valor de la variable que deixa el mateix nombre de dades abans i després que ell, un cop ordenats aquests. O sigui, el conjunt de dades menors o iguals que la mediana representaran el 50% de les dades, i els que siguin majors que la mediana representaran l'altre 50% del total de dades de la mostra. És el valor amb una major freqüència en una distribució de dades també coneguda com a desviació estàndard és una mesura de dispersió. Es defineix com l'arrel quadrada de la variància És una mesura de dispersió relativa a algun punt de referència. Aquest punt de referència és la mitjana aritmètica de la distribució. Més específicament, la variància és una mesura de que tan a prop, o de que tan lluny estan els diferents valors de la seva pròpia mitjana aritmètica RANG o RECORREGUT DESVIACIÓ TÍPICA VARIANCIA σ 2 MITJANA ARITMÉTICA MEDIANA MODA
  • L’Estadística aplicada a la Qualitat: Nocions teòriques bàsiques PARÀMETRES ESTADÍSTICS Distribució normal És una de les distribucions de probabilitat de variable contínua que amb més freqüència apareix en fenòmens reals. La gràfica de la seva funció de densitat té una forma acampanada i és simètrica respecte d'un determinat paràmetre. Aquesta corba es coneix com campana de Gauss . La importància d'aquesta distribució és que permet modelar nombrosos fenòmens naturals, socials i psicològics. VARIABLE
  • Mitjana - s + s - 2 s + 2 s Sota la corba hi ha el 100% de les dades L’Estadística aplicada a la Qualitat: Nocions teòriques bàsiques PARÀMETRES ESTADÍSTICS Distribució normal
    • Control estadístic del procés
      • Introducció
    CONTROL ESTADÍSTIC DEL PROCÉS (SPC) ens dóna informació sobre la QUALITAT DEL PROCÉS Si aquesta informació s'estudia i interpreta correctament ens indicarà si el el procés està controlat i és capaç .
    • Control estadístic del procés
      • Variabilitat dels processos
      • CAUSES
      • Factors
    En qualsevol procés de fabricació és impossible obtenir dos productes exactament iguals. Aquesta variació és deguda a l’efecte combinat de 5 factors:
    • Control estadístic del procés
      • Variabilitat dels processos
      • CAUSES
      • Responsabilitat segons el tipus de causa d’error
      • Mètodes estadístics segons el tipus de causa d’error
    Classificació de les CAUSES ESPORÀDIQUES assignables (actuen esporàdicament, se’ls pot assignar una o més causes concretes i són fàcilment corregibles) COMUNS inherents o aleatòries (actuen constantment, tenen poca incidència i que són difícils de detectar i corregir) GRÀFICS DE CONTROL DEL PROCÉS ANÀLISI DE LA VARIANCIA DIRECCIÓ (DEPARTAMENT TÈCNIC) COMANDAMENTS INTERMITJOS I OPERARIS Mètodes estadístics Responsabilitat
    • Control estadístic del procés
      • Variabilitat dels processos
      • PROCÉS CONTROLAT ≠ PROCÉS CAPAÇ
    ENTRADES
      • Proveïdor
    PROCÉS SORTIDES
      • Client
    PROCÉS CONTROLAT És aquell en el que només actuen les causes aleatòries ja que s’han eliminat les causes esporàdiques. PROCÉS CAPAÇ És aquell que te l’aptitud adequada per aconseguir que el nostre producte estigui dins les toleràncies. QUE EL PROCÉS ESTIGUI CONTROLAT NO SIGNIFICA QUE ESTIGUEM FABRICANT CORRECTAMENT
    • Control estadístic del procés
      • Variabilitat dels processos
      • LÍMITS NATURALS DEL PROCÉS ≠ TOLERÀNCIES
    LIMITS NATURALS DEL PROCÉS Variació del valor d’una determinada característica en un procés dins dels límits de la qual, els valors es mouen sense que es pugui fer res per millorar-ho. Es considera que el 99,73% de la producció està dins aquests límits Per a una distribució normal és: m ± 3σ on m és la mitjana aritmètica i σ la desviació típica TOLERÀNCIES Són els límits de valor d’una determinada característica entre els quals el producte pot oscil·lar per considerar-lo acceptable. (fixats per una norma legal, norma tècnica, client, disseny, etc...)  m
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • CONCEPTE DE CAPACITAT DE QUALITAT
      • Grau d’aptitud d’un procés o màquina per aconseguir que el nostre producte estigui dins les toleràncies.
      • Per una distribució normal seria:
    T s : Tolerància Superior T i : Tolerància Inferior σ : Desviació típica m T i T s NO CAPAÇ m T i T s MOLT CAPAÇ DESCENTRAT m T i T s MOLT CAPAÇ CENTRAT
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • ESTUDIS DE CAPACITAT DE QUALITAT
      • Te com a finalitat saber la variabilitat que produeix un determinat procés o màquina sobre una característica (VARIABLE) del producte que fabrica
      • L’estudi es fa a través de mesures en peces fabricades en aquest procés o màquina per a decidir si són o no aptes per a complir unes determinades toleràncies.
      • Es fan:
      • Un nou procés o màquina
      • Modificació en part essencial de la màquina
      • Modificació d’emplaçament de la màquina
      • Reajustament per a fabricar una altra peça
      • TIPUS
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • ESTUDI DE CAPACITAT DE QUALITAT DE MÀQUINA i PROCÉS
      • INDEXS Cm I Cmk, Cp i Cpk
      • REQUISITS:
      • Definir les característiques del producte (variables) que estudiarem i si són bilaterals o unilaterals
      • Quantitat de dades o mesures disponibles (s’aconsella entre 100 i 200)
      • Mida de la mostra (n) i quantitat de mostres (k)
        • n entre 5 i 30
        • nk entre 100 i 200
      • Evitar que la matèria primera influeixi en la repetibilitat
      • Seleccionar mètode de medició i tenir-lo perfectament calibrat i un grau d’apreciació com a mínim d’una desena part de la tolerància
      • Assegurar la posta a punt de la màquina
      • Establir la fabricació de forma que es puguin fer el numero suficient de peces consecutives per valorar la capacitat sense interrupcions
      • CÀLCUL DE LA CAPACITAT DE LA MÀQUINA EN DISTRIBUCIONS NORMALS
      • Confeccionar l’histograma
      • Estimar la σ de la població
        • Mètode de desviacions típiques mostrals (s)
        • Mètode de recorreguts mostrals (R)
      • Calcular Cm, Cmk, Cp i Cpk a partir de sigma
      • INDEXS
      • Limits de tolerància dobles
        • T inf : Tolerància inferior
        • T sup : Tolerància superior
        • : mitjana de les mitjanes mostrals
        • σ: desviació típica (normalment estimada)
        • Z mínim : el valor més petit entre Z superior i inferior
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • ESTUDI DE CAPACITAT DE QUALITAT DE MÀQUINA
      • INDEXS Cm I Cmk
    VALOR MÍNIM C mk = 1
    • Limits de tolerància unilateral
      • Només s’utilitza l’index C mk
      • Z mínim : el valor més petit entre Z superior i inferior
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • ESTUDI DE CAPACITAT DE QUALITAT DEL PROCÉS
      • INDEXS Cp I Cpk
    • Limits de tolerància unilateral
      • Només s’utilitza l’index C mk
      • Z mínim : el valor més petit entre Z superior i inferior
      • INDEXS
      • Limits de tolerància dobles
        • T inf : Tolerància inferior
        • T sup : Tolerància superior
        • : mitjana de les mitjanes mostrals
        • σ: desviació típica (normalment estimada)
        • Z mínim : el valor més petit entre Z superior i inferior
    VALOR MÍNIM C pk = 1
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • ESTUDI DE CAPACITAT DE QUALITAT DEL PROCÉS
      • INDEXS Cp I Cpk
    Peces defectuoses Cpk = 1 PROCÉS CORRECTE Toleràcia superior Tolerància inferior + 3 σ - 3 σ Tolerància superior Tolerància inferior + 3 σ - 3 σ Cpk > 1 PROCÉS MOLT BO Toleràcia superior Tolerància inferior + 3 σ - 3 σ Cpk < 1 PROCÉS INCORRECTE
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • ESTUDI DE CAPACITAT DE QUALITAT DEL PROCÉS
      • RELACIÓ Cmk I Cpk
    Cmk = Cpk / 1,33
    • L'índex de capacitat de màquina és, en igualtat de condicions, 1,33 vegades menor que el de procés.
    • Cal calcular la Capacitat cada vegada que es tornin a calcular els límits de control.
    • Si algun dels Límits de control calculats cau fora dels límits antics, cal tornar a calcular la Capacitat.
    • Control estadístic del procés
      • Estudis de capacitat de màquines i processos
      • PROCESSOS AMB CAPACITAT DE QUALITAT INSUFICIENT
    • MITJANA DEL PROCÉS NO CENTRADA
    • Sol solucionar-se ajustant la màquina (canvi d’útil o eina per centrar la mitjana)
    • DISPERSIÓ DEL PROCÉS MASSA GRAN
    • Pot tenir una causa simple com la incorrecta col·locació de peces en un torn o més complexa com folgances a la màquina en superposició.
    • Si la causa és complexa:
    • Comprovar si es poden ampliar les toleràncies
    • Controlar i separar les peces defectuoses i no fer res
    • No fer res ni controlar si el cost és molt baix
    • Crear un equip de treball per millorar el procés
    • Fer un gràfic de control per observar i millorar la capacitat del procés
    • Canviar el procés per un de més apte
    • Canviar la tecnologia
    • Gràfics de control
      • DEFINICIÓ
      • Són diagrames en els quals es representa el comportament d'un procés en el temps a través dels valors d'un estadístic associat amb una característica de qualitat del producte.
      • Des del punt de vista estadístic, aquests gràfics permeten realitzar contínuament proves d'hipòtesis sobre una de les característiques del procés.
    TEMPS
    • Gràfics de control
      • OBJECTIU
      • L'objectiu dels gràfics de control és facilitar la vigilància del procés per així detectar ràpidament la presència de causes assignables i minimitzar la producció defectuosa.
      • Els diagrames de control estan pensats per a ser usats directament pels propis operaris, de manera que les accions s’iniciïn ràpidament.
      • Un gràfic de control es construeix a partir de mostres preses regularment en el temps, per a cadascuna de les quals es calcula un estadístic W associat amb un paràmetre de la distribució de la característica de qualitat. Aquests valors es grafiquen juntament amb una línia central i un parell de línies de control (superior i inferior).
      • Per poder considerar el procés sota control, els punts del gràfic han d'estar dins dels límits de control i presentar comportament aleatori.
      • Per simplicitat, les línies se solen escollir d'acord amb una aproximació normal de W
    • Gràfics de control
      • LIMITS
      • Els valors d'E (W) i V (W) poden estimar de la mostra o obtenir de registres històrics. En el segon cas, és important recordar que els límits es refereixen al procés (el que realment passa en planta) i no a les especificacions de producció (el que hauria de succeir a la planta)
      • Les mostres que s'obtenen en cada punt d'observació han de ser subgrups racionals.
      • La selecció de la freqüència de mostreig i de la mida dels subgrups ha d'estar basada en els coneixements que es tinguin sobre procés. Normalment es recomana prendre com a mínim 20 mostres per construir els límits de control.
    • Gràfics de control
      • Tipus de gràfics
      • PER VARIABLES
      • PER ATRIBUTS
      • Diagrames per a control de variables : s'utilitza quan la característica de qualitat pot expressar-se com una mesura numèrica (diàmetre d'un coixinet, longitud d'un eix, etc.)
      • Se suposa que la distribució de la característica de qualitat és normal (  ,  ), almenys aproximadament. D'aquí que es requereixin dos gràfics, un per a cada paràmetre de la distribució.
      • Els parells més comuns són els de mitjanes i desviacions estàndard , els de mitjanes i rangs , i els gràfics per observacions individuals i rangs mòbils.
      • Diagrames per a control d'atributs : s'utilitza quan la característica de qualitat correspon a una variable binària (presència o no de defectes, etc.)
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per Variables
      • PECULIARITATS
      • Estudiarem dos tipus de gràfics de control:
      • Gràfics de control X,r : : mitjana i recorregut
        • Es construeix un gràfic per a l'evolució de les mitjanes dels grups (associat amb la ubicació de la característica m) i un altre per l'evolució dels rangs (associat amb la dispersió de la característica σ ).
        • S'utilitzen els rangs per mesurar la variabilitat ja que són fàcils de calcular i tenen una eficiència similar a la desviació estàndard per subgrups petits.
      • Gràfics de control X,s : : mitjana i desviació típica
        • S'utilitza el mateix gràfic de mitjanes anterior, però ara s'estudia la dispersió utilitzant un gràfic de les desviacions estàndard de cada subgrup.
        • La desviació mostral és un estimador millor de la variabilitat, però més difícil de calcular. Es prefereix en processos amb subgrups racionals grans (10 o més) o en processos automatitzats.
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per variables
      • GRÀFICS DE CONTROL PASSOS
      • Es prenen k mostres de mida n (normalment constant i menys a 7).
      • Es calcula la mitjana i el rang de cada mostra:
      • S'estimen les mitjanes poblacionals
      • Per construir els límits de control, recordem que sota la suposició de normalitat i control estadístic tenim:
      • on d2 i d3 són constants que depenen només de n i estan tabulades (TAULA 1)
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per variables
      • GRÀFICS DE CONTROL PASSOS
    Si es coneixen  i  , es poden utilitzar per calcular els límits de control: Mitjanes Rangs on Si no es coneixen  i  (el més habitual) es poden estimar a partir de dades : Mitjanes Rangs on
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per variables
      • GRÀFICS DE CONTROL PASSOS
      • TAULA 1
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per variables
      • GRÀFICS DE CONTROL PASSOS
      • Es prenen k mostres de mida n (normalment constant i menys de 7)
      • Es calcula la mitjana i el rang de cada mostra:
      • S'estimen les mitjanes poblacionals
      • Per construir els límits de control, recordem que sota la suposició de normalitat i control estadístic tenim:
      • on c4 i depen només de n i estan tabulades (TAULA 2)
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per variables
      • GRÀFICS DE CONTROL PASSOS
    Si es coneixen  i  , es poden utilitzar per calcular els límits de control: Mitjanes Rangs on Si no es coneixen  i  (el més habitual) es poden estimar a partir de dades : Mitjanes Rangs on
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per variables
      • GRÀFICS DE CONTROL PASSOS
      • TAULA 2
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per atributs
      • PECULIARITATS
      • Es consideren dues situacions:
      • Diagrama p : ens interessa la presència o absència de l'atribut en l'individues tracta d'un atribut que només pot presentar una vegada (un fusible està cremat o no)
      • Diagrama u : ens interessa comptar el nombre de vegades que es presenta l'atribut en cada element (porus en una superfície plàstica extruït )
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per atributs
      • GRÀFICS p
      • Control de proporcions
    • S'utilitza per atributs binaris, i per tant el nombre d'ocurrències del mateix en un lot pot modelar per una va binomial. Així, n'hi ha prou amb un gràfic que correspon a la proporció p de defectuosos en la mostra.
    • L'altre paràmetre de la distribució (n), pot ser constant o no i és conegut.
    • PASSOS
    • Es prenen k mostres cadascuna de mida n i (n i sol escollir de manera que es presenten com a mínim tres o quatre defectes).
    • Es calcula la fracció d'individus amb l'atribut en la mostra p i .
    • Es gràfica els valors de p i en el temps.
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per atributs
      • GRÀFICS p
      • Control de proporcions
    • S’estima el paràmetre poblacional
    • S’obtenen i grafiquen els límits de control i la línea central.
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per atributs
      • GRÀFICS u
      • Control per a quantitats
    • L'interès se centra ara en c i , el nombre de vegades que l'atribut es presenta en cada individu (no només la seva presència).
    • Si es suposa que la taxa d'ocurrència dels esdeveniments que generen l'atribut és constant llavors és raonable assumir que la va segueix una distribució de Poisson, i per tant, cal monitoritzar un sol paràmetre ( λ ).
    • PASSOS
    • Es prenen n i individus (amb n i tal que es presenti l'atribut al voltant de 10 vegades) en cada un k punts en el temps.
    • Es calcula el nombre mitjà de defectes en cada instant:
    • Es gràfica els valors de λ i en el temps.
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per atributs
      • GRÀFICS u
      • Control per a quantitats
    • S'estima el paràmetre poblacional
    • S'obtenen i gràfica els límits de control i la línia central.
    • .
    • Gràfics de control
      • Gràfics de control per atributs
      • GRÀFICS u i SISTEMA DE DEMÈRITS
      • Control per a quantitats
    • En alguns casos no tots els tipus de defectes que poden presentar les peces tenen la mateixa gravetat. En aquest cas hi ha dos opcions:
      • Construir un gràfic o per a cada un dels tipus de defectes.
      • Assignar un &quot;puntuació&quot; a cada tipus de defecte depenent de la seva gravetat i després graficar un índex promig dels defectes.
    • En aquest cas es construeix un gràfic molt similar al gràfic u, però on la variable d'interès no és el nombre de defectes sinó el total de demèrits per unitat:
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
    Necessitem determinar si el procés està sota control, la qual cosa es tradueix en què els punts mostrats estiguin dins dels límits de control i presentin un comportament aleatori. Per això s'utilitzen una sèrie de regles empíriques, la presentació es facilita si l'àrea dins dels límits de control es divideix en regions iguals. MOSTRA
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció: REGLES D’ATURADA
    MOSTRA Correspon a un canvi sobtat en la mitjana o la dispersió del procés.
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció: REGLES D’ATURADA
    Es presenta quan hi ha canvis graduals en la mitjana, deguda a desgasts en eines o personal. MOSTRA
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció: REGLES D’ATURADA
    Indica correlació negativa entre les dades (quan hi ha excessos en una, a la següent peça és molt reduïda i viceversa) MOSTRA
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció: REGLES D’ATURADA
    El procés ha reduït la seva variància (hi ha sobre aquest en el sistema). És important investigar la font de la millora. MOSTRA
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció: REGLES D’ATURADA
    Indiquen un increment en la variància del procés. MOSTRA
    • Gràfics de control
      • INTERPRETACIÓ DELS GRÀFICS DE CONTROL
      • Criteris d’intervenció: REGLES D’ATURADA
    estan associades normalment amb canvis de torns, operaris, dies de la setmana, etc. MOSTRA
    • Plans de mostreig
      • Fonaments i paràmetres mostrals
    MOSTREIG
      • El mostreig és el procés mitjançant el qual l'investigador, podrà seleccionar els elements o subjectes d'estudi a partir de la mostra calculada prèviament.
      • Si el mostreig no es realitza amb criteri, els resultats de la recerca no seran vàlids, ja que es poden cometre errors de biaix o representativitat al moment de triar els elements
    POBLACIÓ: Conjunt d‘elements que tenen les característiques (variables), que es volen estudiar. MOSTRA: És un subconjunt de la població d'estudi i és el grup d’elements que realment s'estudiaran. MIDA DE LA MOSTRA: numero d’elements de la mostra (sol anomenar-se n)
    • Plans de mostreig
      • Fonaments i paràmetres mostrals
    MIDA DE LA MOSTRA: CÀLCUL
    • QUAN:
    • Quan no es pot estudiar a tota la població i es volen estimar paràmetres com: prevalença, mitjana, percentatge, taxes.)
    • Quan es volen comparar dos o més grups i establir si hi ha diferències.
    • PER QUE:
    • Les mostres poden estudiar amb més rapidesa que les poblacions.
    • L'estudi d'una mostra és menys costosa que el d'una població.
    • Necessita menys temps d'estudi.
    • En la majoria de casos el estudi d'una població és impossible.
    • Sovint els resultats d'una mostra són més precisos que els que es basen en una població.
    • De vegades els assajos són destructius
  • Plans de mostreig Tipus de MOSTREIGS Probabilístic Aleatori simple Sistemàtic Estratificat Per conglomerats No probabilístic Accidental Per conveniència Per quotes Bola de neu
  • Plans de mostreig MOSTREIG PROBABILÍSTIC Probabilístic Aleatori simple Sistemàtic Estratificat Per conglomerats També es coneix com a mostreig aleatori, la característica d'aquest mostreig és que tots els subjectes de la població d'estudi, tenen la mateixa probabilitat de ser seleccionats per formar part de la mostra. Cada unitat té la probabilitat equitativa de ser inclosa en la mostra. Llista de tots els elements de la població d'estudi: &quot;marc mostral&quot; Selecció a l'atzar. (Taules de nombres aleatoris, calculadores, programari). Es selecciona elements del marc mostral a intervals regulars. Exemple: 5, 10, 15, 20, ......... Porta el biaix de selecció si el marc mostral està distribuït seguint algun patró particular. s'utilitza quan es té interès en que la mostra sigui la més representativa possible pel que fa a sub grups d'interès relacionats amb variables confuses o que podrien crear biaix a la investigació. El marc poblacional es divideix en grups homogenis (estrats), de cada un s'extreu una submostra proporcional a la mida de l'estrat. També s'anomena d'etapes múltiples. S'utilitza per a poblacions grans i disperses. No és possible disposar d'un llistat. En lloc d‘elements es seleccionen conglomerats que estan agrupats de forma natural. (Quadres de cases, departaments, hospitals, províncies). Es selecciona en primer lloc el conglomerat més alt, a partir d'aquest es selecciona un subgrup. i així successivament, fins arribar a les unitats d'anàlisi.
  • Plans de mostreig MOSTREIG NO PROBABILÍSTIC No Probabilístic Accidental Per conveniència Per quota No existeix el criteri que tots els elements tinguin la mateixa possibilitat per a ser elegits per formar part de la mostra, ja que en aquest tipus de mostreig hi ha un o més criteris de decisió per part de l'investigador. És aquell en el qual cada unitat mostral es selecciona d'acord amb la intenció o a la conveniència de l'investigador. Es fa sobre la base de la presència o no, en un lloc i moment determinats. es tria una quantitat determinada d'elements per a la mostra. Aquest tipus de mostreig es basa d'un bon coneixement dels estrats de la població o de les unitats mostrals &quot;representatives&quot; o &quot;adequades&quot; per els fins de la investigació. És aquell en que les unitats mostrals es seleccionen d'acord a les informacions subministrades per les altres unitats mostrals. En aquest tipus de mostreig les primeres unitats se seleccionen de manera aleatòria o de forma intencional per l'investigador i les altres unitats se seleccionen per la informació donada per les primeres. Bola de neu
  • Plans de mostreig Tipus de PLANS DE MOSTREIG
      • per VARIABLES
      • En aquest tipus de plans es pren una mostra aleatòria del lot ia cada unitat de la mostra se li mesura una característica de qualitat aleatòria del lot (pes, longitud, etc.). Amb les mesures es calcula un estadístic, que generalment està en funció de la mitjana i la desviació estàndard mostral, i depenent del valor d'aquest estadístic al comparar amb un valor permissible, s'acceptarà o rebutjarà tot el lot.
      • per ATRIBUTS
      • En aquests plans s'extreu aleatòriament una mostra d'un lot, i cada peça de la mostra és classificada d'acord amb certs atributs com acceptable o defectuosa. Si el nombre de peces defectuoses és menor o igual que un cert nombre predefinit, llavors el lot és acceptat, en cas que sigui major el lots és rebutjat. I aquest al seu torn es divideix en:
  • Plans de mostreig Tipus de PLANS DE MOSTREIG ATRIBUTS
      • Simple :
        • Consisteix en una mida de mostra n, i un nombre d'acceptació c, ambdós fixats per endavant.
        •  El nombre d'unitats que s'han d'inspeccionar haurà de ser igual a la mida de la mostra donat pel pla.
        •  Si el nombre de defectes trobats a la mostra és igual o menor que el nombre d'acceptació, s'ha de considerar com correcte EL LOT o PRODUCCIÓ UNITÀRIA.
        •  Si el nombre de defectes és igual o major que el nombre de rebuig, el LOT O PRODUCCIÓ s'ha de rebutjar.
        • Doble :
        • La idea d'aquest mostreig és prendre una primera mostra de mida petita per detectar els lots molt bons o el molt dolents, i si en la primera mostra no es pot decidir si acceptar o rebutjar perquè la quantitat d'unitats defectuoses ni és molt petita ni és molt gran, llavors es pren una segona mostra, per decidir si acceptar o rebutjar tenint en compte les uniades defectuoses trobades en les dues mostres
        •  El nombre d'unitats de la mostra que s'inspecciona ha de ser igual al primer mida de mostra donat pel pla.
        •  Quan el nombre de defectes que es troben en la primera mostra sigui igual o menor que el primer número d'acceptació, es considerarà acceptable el lot o la producció unitària.
        •  Si el nombre de defectes en la primera mostra és igual o major que el primer número de rebuig, s'ha de rebutjar el lot o la producció.
        •  Si el nombre de defectes en la primera mostra queda entre els primers números d'acceptació i de rebuig es pren UNA SEGONA MOSTRA, de la mida donat pel pla i s'inspecciona, el número de la primera i la segona mostra se sumen, si la suma és igual o menor que el segon número d'acceptació, s'accepta el LOT o PRODUCCIÓ. Si la suma de defectius és major o igual que el segon número de rebuig, el LOT O PRODUCCIÓ ES REBUTJA.
        • Múltiple :
        •  En una inspecció de mostreig múltiple, el procediment ha de ser, similar al descrit en el mostreig doble a excepció que el nombre requerit de mostres successives per arribar a una decisió, ha de ser major de dos
  • Plans de mostreig Nivells de qualitat acceptables NCA Definició És el màxim percentatge defectuós (o el màxim nombre de defectes per cada cent unitats) que, per a la finalitat d'una mostra d'inspecció, es pot considerar com a satisfactori per a la mitjana del procés. Significat El NCA és un valor designat en percentatge de defectuós (o defectes per cada cent unitats), que el consumidor indica que podrà acceptar en la majoria dels casos per mitjà del pla d'acceptació que s’utilitzi. Els plans de mostreig que s’hi proporcionen s'han arreglat de tal manera que la probabilitat d'acceptació per a un determinat valor de NCA, dependrà de la mida de la mostra, i en general més gran per a les mostres grans que per a les petites, per a un determinat NCA. Limitacions La designació d'un NCA no significa que el proveïdor pugui proporcionar a propòsit algun percentatge de defectuós. Especificacions dels NCA's El NCA que s’utilitzi s'ha d’indicar en el contracte o per l'autoritat responsable (segons la guia ISO-9001). Es poden emprar diferents valors del NCA per a grups de defectes. Pot ser designat un NCA per a un grup de defectes, a més dels valors de NCA per defectes particulars o per subgrups de defectes dins de cada grup. Acceptació de lots o produccions unitàries (acceptació o rebuig) L'acceptació d'un lot o producció unitària quedarà determinada amb l'ús d'un pla o plans de mostreig associats amb els valors designats per al NCA o els diferents NCA
  • Plans de mostreig Nivells de qualitat acceptables NCA (AQL: AVERAGE QUALITY LEVEL)
  • Plans de mostreig Nivells d’inspecció
      • S'usa per a assegurar una alta probabilitat d'acceptació quan la qualitat del procés és superior al NCA i no hi ha perquè sospitar que el procés no té un nivell acceptable.
    Normal:
      • S'usa quan el criteri d'acceptació és més estricte que en la inspecció normal. Es determina aquest, quan la inspecció de lots anteriors consecutius indiquen que la qualitat del procés és inferior al NCA.
    Rigorosa:
      • Quan hi ha evidència que la qualitat de la producció és millor que el NCA en forma consistent es poden utilitzar un pla de mostreig la grandària de mostra és de 2 / 5 parts del corresponent a inspecció normal.
      • En el moment de trobar un lot rebutjat es torna a la inspecció normal.
    Reduïda:
  • Plans de mostreig Nivells d’inspecció REDUIDA NORMAL RIGOROSA
  • MÒDUL 3 La Qualitat Total
    • Els pilars de la Qualitat Total:
      • CLIENT
      • COMPROMÍS
      • MEDICIÓ
      • FORMACIÓ
      • MILLORA CONTÍNUA
    • Comakership: la nova filosofia de subministrament
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Aplicacions a l’empresa
      • Funcionament
      • Planificació i Programació
    • Mesures de Millora
      • Participació i autocontrol
      • Els suggeriments
    • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals
    MÒDUL 3: desglossament
  • Els pilars de la Qualitat Total DEFINICIÓ És un sistema de gestió del conjunt d’una organització per a assolir el màxim d’eficiència, eficàcia i flexibilitat de tots els seus recursos fins a la consecució dels objectius de competitivitat QUALITAT TOTAL CLIENT Enfocament al client COMPROMÍS Amb CLIENTS EMPLEATS ACCIONISTES SOCIETAT MEDICIÓ Processos Serveis Indicadors FORMACIÓ A tots els nivells MILLORA CONTÍNUA Cercle de Deming o PDCA
  • Els pilars de la Qualitat Total EVOLUCIÓ DE LA QUALITAT
    • La Evolució de la gestió de la qualitat s'ha produït en 4 grans salts o fases:
    • Inspecció
    • Control de qualitat
    • Assegurament de la qualitat
    • Gestió de la qualitat total
    • La inspecció i el control de qualitat no poden considerar com a enfocament de la Direcció pròpiament dita, ja que estan orientats a mesurar problemes de caràcter operatiu
    • Els dos grans enfocaments de la Direcció són l'assegurament de la qualitat i la gestió de la qualitat total
    Gestió de la qualitat total Assegurament de la qualitat Control de qualitat Inspecció
  • Els pilars de la Qualitat Total TEORIES KAORU ISHIKAWA El control de qualitat que no mostra bons resultats, no és control de qualitat Per dur a terme el control de qualitat s'ha de educar a tot el personal El control de qualitat aprofita el millor que té cada persona (habilitats coneixements, perícia, experiència, etc) JOSEPH M JURAN Qualitat de disseny Qualitat de conformitat Qualitat d'habilitats Qualitat en el Servei EDWARDS W DEMING L'administració no ha de culpar els treballadors dels errors si no sap quines són les veritables causes d'aquests No es pot dir a un treballador que faci millor les coses si no se li orienta com fer-les Perquè un treballador realitzi un bon producte o servei primer ha de tenir clar que és un &quot;Bon Producte&quot; o &quot;Servei&quot; CROSBY Complir amb els requisits Prevenir tot Comprometre a tota l'empresa amb el ZERO DEFECTES Mesurar o controlar el que no s'està complint TAGUCHI Productes atractius al client Oferir millors productes que la competència
  • Els pilars de la Qualitat Total MODEL EFQM El Model Europeu d’Excel·lència Empresarial FONAMENTS DEL SISTEMA: REDAR L’excel·lència empresarial es pot assolir per diferents camins i un d’ells és el model EFQM que només és una de les possibilitats entre totes les que hi ha per a obtenir-la
      • Es refereix a allò que aconsegueix una organització
    RESULTATS
      • Es refereix a la planificació de l’organització i per quins motius
    ENFOCAMENT
      • Accions que l’organització executa en funció del desplegament
    DESPLEGAMENT
      • L’organització avalua si les accions són efectives a través de mesures
    AVALUACIÓ
      • L’organització revisa periòdicament els resultats i les noves oportunitats de millora
    REVISIÓ
  • Els pilars de la Qualitat Total MODEL EFQM El Model Europeu d’Excel·lència Empresarial DIAGRAMA DE FLUXE SATISFACCIÓ DEL CLIENT SATISFACCIÓ DEL PERSONAL IMPACTE EN LA SOCIETAT POLÍTICA I ESTRATÈGIA GESTIÓ DEL PERSONAL GESTIÓ DELS RECURSOS FACILITADORS RESULTATS INNOVACIÓ I APRENENTATGE
  • Els pilars de la Qualitat Total MODEL EFQM El Model Europeu d’Excel·lència Empresarial CRITERIS FACILITADORS Lideratge Desenvolupament de la missió Implicació personal dels líders Implicació dels líders amb els clients i socis Motivació i recolzament per part dels líders Política i estratègia Necessitats i expectatives actuals i futures Informació procedent de la mesura del rendiment, investigació, aprenentatge i creativitat Desenvolupament, revisió i actualització Desplegament de la política a través d’un esquema de processos clau Comunicació i difusió de l’estratègia o política Persones Planificació, gestió i millora dels recursos humans Identificació, desenvolupament i manteniment del coneixement Implicació i assumir responsabilitats Diàleg persones-organització Recompensa, reconeixement, atenció a les persones Recursos Gestió l’aliances amb tercers, De recursos financers, D’edificis De tecnologia De la informació i el coneixement Processos Disseny i gestió de processos Introduir les millores necessàries en els processos per satisfer els clients Disseny i desenvolupament de productes i serveis en funció de les expectatives dels clients Producció, distribució i servei d’atenció Gestió de relacions amb el client
  • Els pilars de la Qualitat Total MODEL EFQM El Model Europeu d’Excel·lència Empresarial CRITERIS DE RESULTATS Processos Disseny i gestió de processos Introduir les millores necessàries en els processos per satisfer els clients Disseny i desenvolupament de productes i serveis en funció de les expectatives dels clients Producció, distribució i servei d’atenció Gestió de relacions amb el client Clients Mesurar la percepció Indicadors de rendiment Empleats Mesurar la percepció Indicadors de rendiment Societat Mesurar la percepció Indicadors de rendiment Resultats empresarials Mesurar la percepció Indicadors de rendiment
  • Comakership: la nova filosofia de subministrament És una nova estratègia relacional entre client i subministrador (o proveïdor) a través de la qual no es considerin antagonistes sinó partícips d’un mateix procés destinat a assolir un mateix objectiu: la satisfacció del CLIENT FINAL ETAPES RELACIÓ CLIENT-PROVEÏDOR ENEMICS COL·LABORADORS SOCIS
    • Comakership: la nova filosofia de subministrament
    • METODOLOGIA
    • Selecció de subministraments clau
    • Històric referents a qualitat i servei
    • Tècnica i Economia sòlides
    • Avaluació per auditoria dels seus sistemes de qualitat
    • Capacitat tecnològica i d’innovació
    • Conformitat per garantir el subministrament
    • Desig explícit de desenvolupament conjunt
    • Estudi expectatives client
    • Estudi expectatives proveïdor
    • Alineació entre ambdues
    • Establir objectius comuns de:
    • Augment de qualitat
    • Reducció de terminis
    • Reducció costos
    • Agilitat en les entregues segons programació
    • Col·laboracions
    • En el disseny Estudis de fabricabilitat
    • En la fabricació Agilitat en les entregues JIT
    • En la qualitat Autocontrol Assegurament de la qualitat
    • En la millora Innovació Augment de productivitat
    • En la gestió Connexió de xarxes informàtiques Documents
    • En el negoci Acords a llarg termini Beneficis repartibles
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Aplicacions a l’empresa
      • Funcionament
    Els Grups de Millora són equips de professionals afectats per un mateix problema i que busquen millorar o resoldre aquesta situació Es formen de forma voluntàriament per treballar junts durant un període de temps determinat Els Cercles de Qualitat són grups de persones de l'organització que, voluntàriament i durant llargs períodes de temps, treballen conjuntament durant unes hores setmanals per millorar i perfeccionar els seus processos de treball Habitualment les seves activitats inclouen detectar problemes, analitzar, proposar solucions i portar-les a la pràctica Els cercles de qualitat es formen amb la idea de perdurar en el temps TOTS DOS TIPUS DE GRUPS DE TREBALL COMPARTEIXEN UNA MATEIXA METODOLOGIA
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Funcionament
    • Hi ha una sèrie d'eines (també anomenades KAIZEN), per al seu ús en els equips de millora,
    • KAIZEN està basat en el cicle PDCA (PLAN Planificar – DO Realitzar – CHECK Comprovar – ACT Actuar) i consisteix en un procediment sistemàtic per assolir un objectiu, solucionant els problemes que es presenten
    • Consisteix a estimular un pensament lògic i sistemàtic, que comença per reconèixer que les coses mai són perfectes i potencia la necessitat d'identificar aquells punts en es pot fer alguna cosa per millorar-los
    • Desenvolupa un més ampli coneixement del lloc de treball, dels nostres companys i de nosaltres mateixos
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Funcionament: CICLE PDCA
    PLAN DO CHECK ACT PROVAR LES SOLUCIONS A PETITA ESCALA COMPROVAR RESULTATS IMPLANTAR LA SOLUCIÓ DE FORMA DEFINITIVA
      • Descobrir el Malbaratament
      • Assumir el error
      • Estudiar el procés
      • Establir els punts crítics del procés
      • Establir els procediments de control
      • Obtenir dades fiables
      • Utilitzar eines de qualitat per a la seva anàlisi
      • Avaluar els errors o malbarataments
      • Investigar les causes últimes dels errors
      • Proposar solució per elimina
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • COMITÈ DE QUALITAT
    • El formen persones de diverses àrees en l'empresa; el presideix el responsable de Qualitat.
    • Per raons d'eficàcia en el funcionament, la seva mida ideal se situa entre 6 i 10 persones.
    • ALGUNES FUNCIONS D'AQUEST COMITÈ SON
    • Col laborar en l'aplicació efectiva de la política i l'estratègia de la Direcció.
    • Ajudar a definir de mesures per a la implantació i manteniment del SGC i els mitjans necessaris per a la seva aplicació.
    • Seguir aquesta aplicació i el bon desenvolupament dels plans de corresponents.
    • Jugar un paper de mediador entre el conjunt de l'empresa i el comitè assegurant la representació del comitè en els diferents sectors de l'empresa i recíprocament.
    • Prendre decisions en la implantació, revisió de processos, rectificar procediments, etc.
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • CARACTERÍSTIQUES DELS GRUPS DE MILLORA / CERCLES DE QUALITAT
    • PROPÒSIT
    • Contribuir a desenvolupar i perfeccionar l'empresa.
    • Aconseguir que el lloc de treball sigui còmode i ric en contingut.
    • Aprofitar i potenciar al màxim les capacitats dels
    • individus de tota la plantilla, a través del treball en grup.
    • PRINCIPIS
    • Acceptar que ningú coneix millor una tasca o un procés que
    • aquells que ho posa en pràctica i realitza cada dia.
    • El respecte a l'individu, al seu intel·ligència i la seva llibertat.
    • CONDICIONS
    • Participació de tots, voluntària i / o voluntariosa.
    • Formació per desenvolupar competències.
    • Treball en grup reduït de funcionament democràtic (incloent l'elecció del líder).
    • Respecte als companys. Mèrits col·lectius i mai individuals.
    • Reunions curtes (1 hora) i millor en temps de treball. Respecte a l'horari (prioritat absoluta).
    • Suport de l'alta direcció. Reconeixement al grup i els seus components.
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • FUNCIONS DINS ELS GRUPS DE MILLORA
    • COORDINADOR
    • Facilitar i / o participar en la formació dels components.
    • Coordinar i convocar reunions de impulsors amb responsables de departaments o àrees.
    • Recopilar mensualment els resultats dels equips per informar a l'organització.
    • Participar en la posada en marxa de nous equips.
    • IMPULSOR
    • Responsabilitzar –se de 3 a 5 equips de millora.
    • Assistir al màxim nombre de reunions.
    • Orientar i animar l'equip.
    • Facilitar contactes inter-departamentals.
    • Canalitzar problemes quan el líder ho necessiti.
    • Facilitar els mitjans necessaris per a la bona marxa dels equips.
    • Realitzar mensualment una reunió amb els seus líders.
    • PARTICIPANTS
    • Assistir a les reunions amb puntualitat.
    • Realitzar les tasques encomanades pel líder.
    • Tenir una actitud positiva davant l'equip.
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • FUNCIONS DINS ELS GRUPS DE MILLORA: el LIDER
    • Dirigir les reunions de l'equip.
    • Encomanar tasques als components per a realitzar entre reunió i reunió.
    • Formar els membres de l'equip en les tècniques específiques.
    • Orientar els components en:
      • Identificació de problemes i possibles punts de millora.
      • Anàlisi dels problemes i recollida de dades.
      • Possibilitat de millores.
      • Implantació de les millores.
    • Redactar l'acta, reportar al coordinador i presentar millores a la Direcció.
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • FUNCIONS DINS ELS GRUPS DE MILLORA: el LIDER
    • HA TENIR EN COMPTE I RECORDAR EL SEGÜENT:
    • Ha infondre esperit de triomf a l'equip.
    • Estímul de la &quot;sinergia” (-Resultat total d'un conjunt, més gran que la suma de les seves parts-).
    • Les idees pertanyen al grup i no a si mateix o algun integrant.
    • Aconseguir la participació general.
    • Ha d'evitar el rebuig de les idees dels membres del grup.
    • Aconseguir l'assentiment ràpid dels altres.
    • Estimular, mitjançant la &quot;dramatització&quot; en l'exposició de les idees.
    • Nomenar amb freqüència als interlocutors, mostrant reconeixement a les seves idees.
    • Reconèixer sense afectació o falsa modèstia els propis errors i ser discret amb els dels altres.
    • Ha d'evitar la discussió violenta de les qüestions o temes o el xafardeig.
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • COM HAN DE SER ELS TEMES DELS GRUPS DE MILLORA
    • El tema d'estudi ha de pertànyer a l'àmbit normal del treball.
    • S'ha d'establir de manera participativa i unànime.
    • S'ha de definir de forma clara, ha de ser mesurable i quantificable.
    • S'han de fixar etapes, dates i controls.
    • L'objectiu ha de ser difícil.
    • L'objectiu ha de ser assequible.
    • Ha de ser un compromís de tots.
    • Mai anar a temes que consisteixin en fer propostes a altres departaments.
    • El treball de l'equip no acaba fins que s'implanta la solució del problema.
    • La durada mitjana ideal per tema és d'unes sis setmanes.
    • Cercles de Qualitat i Grups de Millora
      • Planificació i Programació
      • REUNIONS DE GRUPS DE MILLORA
    • PRESENTACIÓ del problema a resoldre.
      • CAL QUE tothom entengui el PROBLEMA QUE S’ANALITZARÀ I quin és el objectiu que es persegueix.
      • CERCA de dades i anàlisi.
      • Recull de INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA.
      • Cerca de POSSIBLES CAUSES del problema
      • Determinació de les freqüències d'ocurrència.
      • Temps: de tres a cinc reunions.
    • PROPOSTA DE SOLUCIÓ.
      • Possibles solucions i RENDIBILITAT.
      • ANÀLISI econòmic.
      • Redacció de la solució en el IMPRÈS ADEQUAT.
    • APROVACIÓ per l'equip i continuació del procés.
      • LLIURAMENT de la proposta al coordinador.
      • VALIDACIÓ i aprovació de la millora per part de qui correspongui.
      • Seguiment i CONTROL.
    • L'empresa ha d'establir un sistema per fer el SEGUIMENT DE LA MILLORA.
    • Mesures de Millora
      • Participació i autocontrol: Els suggeriments
    MILLORA CONTÍNUA A TRAVÉS DE SUGGERIMENTS INDIVIDUALS ETAPES DE IMPLANTACIÓ D'UN SISTEMA DE SUGGERIMENTS TEMÀTICA DELS SUGGERIMENTS TRACTAMENT I ÚS DELS SUGGERIMENTS
    • Mesures de Millora
      • Participació i autocontrol:
      • Els suggeriments: MILLORA CONTÍNUA
    • Mesures de Millora
      • Participació i autocontrol
      • Els suggeriments: ETAPES
    • Mesures de Millora
      • Participació i autocontrol
      • Els suggeriments: TEMÀTIQUES
    • Mesures de Millora
      • Participació i autocontrol
      • Els suggeriments: TRACTAMENT
    • Per crear un Sistema de Suggeriments efectiu, és imprescindible que es tinguin en compte i que l'autor de la mateixa conegui que el seu suggeriment s'ha tingut en compte. Per tant, no només es reconeixeran els suggeriments implantats, sinó que si algun ha estat rebutjat s'ha d'explicar a l'autor el per que i encoratjar-lo a seguir proposant.
    • Es pot muntar un sistema de recollida, amb un Comitè de Selecció que les filtri, de forma que a la Direcció només arribin les més interessants.
    • Cal evitar que es formi un coll d'ampolla per &quot;allau&quot; de suggeriments
    • Aquest Comitè s'encarregarà també de donar reconeixement a les autors de les rebutjades.
    • A partir d'aquest punt, s'estableix un sistema de puntuació que les valora segons la seva originalitat, eficàcia, si es realitza en el propi lloc de treball o destinat a un altre (cas en què s'aplica un factor impulsor), repercussió econòmica, etc. ..
    • Segons aquest sistema, es premia l'autor i el suggeriment passa a la següent fase fins arribar a ser implantada.
    • Els suggeriments són tractades per Grups de Millora, el cap de Secció o Departament ...
    • Convé normalitzar els formats de suggeriments per uniformar la seva consideració i tractament.
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals Introducció La qualitat, el medi ambient i la seguretat i salut en el treball són algunes de les àrees de gestió en les que fàcil i ràpidament es poden identificar normes internacionals que són àmpliament utilitzades per moltes organitzacions a nivell internacional En la següent figura es mostra gràficament l'estructura de les normes principalment aplicades a les àrees de gestió de qualitat (ISO 9001:2008), gestió ambiental (ISO 14001:2004) i la gestió de la seguretat i salut en el treball (OHSAS 18001:2007)
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals Gestió de Qualitat (ISO 9001:2008) Responsabilitat de la Direcció Gestió dels recursos Realització del producte Mesura, anàlisi i millora Sistema de Gestió de la Qualitat Client requisits Producte Millora continua del Sistema de Gestió de la Qualitat clau: Activitats de Valor Afegit Flux d’informació Client satisfacció
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals Gestió Ambiental (ISO 14001:2004) MILLORA CONTÍNUA
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals Gestió de la seguretat i salut en el treball (OHSAS 18001:2007) MILLORA CONTÍNUA
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals NORMA UNE 66177:2005 Guía para la integración de los sistemas de gestión
    • ESTRUCTURA DEL PROCÉS D'INTEGRACIÓ
    • DESENVOLUPAMENT DEL PLA D'INTEGRACIÓ
        • Beneficis esperats de la integració
        • Anàlisi del context
        • Selecció del mètode d'integració
        • Elaboració del pla d'integració
        • Suport de l'alta direcció
    • IMPLANTACIÓ DEL PLA D'INTEGRACIÓ
        • Pla d'integració
        • Seguiment del pla d'integració
    • REVISIÓ I MILLORA DEL SISTEMA INTEGRAT DE GESTIÓ
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals NORMA UNE 66177:2005 Guía para la integración de los sistemas de gestión ESTRUCTURA DEL PROCÉS D'INTEGRACIÓ
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals NORMA UNE 66177:2005 Guía para la integración de los sistemas de gestión DESENVOLUPAMENT DEL PLA D'INTEGRACIÓ Beneficis esperats de la integració Quins beneficis podem obtenir d'aquesta inversió? Què dificultats haurem de superar en el procés d'integració?Anàlisi del context Selecció del mètode d'integració Quina capacitat i experiència té la meva organització per abordar el procés d'integració? Quines són les necessitats i expectatives dels meus clients i altres parts interessades a les quals ha de satisfer el meu sistema integrat? Quins sistemes de gestió té la meva organització per donar resposta a aquestes necessitats? Quins riscos té la integració en la meva organització? Elaboració del pla d'integració Quin mètode d'integració pot aplicar meu organització, en funció del meu nivell de maduresa i de la meva context? Suport de l'alta direcció Quins objectius persegueix la integració i quin és el context de l'organització? Què integraré, sistemes, processos, etc.? Quins són els resultats de l'anàlisi del context? Com ho integraré: mètode triat (bàsic, avançat, expert), gradual o total? Quin pla de comunicació es durà a terme? Qui és el responsable i coordinador del projecte d'integració? Quines activitats cal realitzar (programa que indiqui el &quot;què&quot;, qui i quan)?
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals NORMA UNE 66177:2005 Guía para la integración de los sistemas de gestión ASPECTES DE L’ORGANITZACIÓ A CONSIDERAR
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals NORMA UNE 66177:2005 Guía para la integración de los sistemas de gestión MÈTODES D’INTEGRACIÓ
  • Sistemes Integrats de Gestió: Qualitat, Medi ambient i Prevenció de riscos laborals NORMA UNE 66177:2005 Guía para la integración de los sistemas de gestión SELECCIÓ (en funció de la companyia i del nivell esperat)
  • Diagrama de flux per a solucionar problemes ¡NO HO TOQUIS! RUC!! SI NO SI NO MALAMENT!! PROBLEMA RESOLT NO AMAGA-HO!! SI SI SI TIRA-HO!! NO NO FUNCIONA? ¿HO HAS TOCAT? ¿HO SAP ALGÚ? ¿ET PORTARÀ PROBLEMES? POTS CULPAR A ALGÚ ALTRE?
  • Definició d’un projecte MARKETING ho demana així COMERCIAL fa la comanda així ENGINYERIA ho projecta així FABRICACIÓ ho fa així ASSISTÈNCIA TÈCNICA ho instal·la així El CLIENT ho volia així