Sistemes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Sistemes

on

  • 422 views

 

Statistics

Views

Total Views
422
Views on SlideShare
422
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Sistemes Sistemes Presentation Transcript

  • Sistemes detelecomunicacions
  • NEC Corporation NEC Corporation ha anunciat la signatura dun contracte amb PT Indosat a Indonèsia amb lobjectiu dimplantar un sistema de cable submarí en el projecte "JAKABARE", que unirà Indonèsia i Singapur. El "JAKARABE Submarine Backbone Network" tindrà una longitud de1.300 km i connectarà Jakarta (Java), Pontianak (Kallimatan, Batam i Changi (Singapur) mitjançant un sistema de transmissió òptica basada en la tecnologia DWDM. Aquest sistema de cable submarí, quequedarà implantat el juny del 2009,tindrà inicialment una capacitat de160 Gbit / s, amb un potencial decreixement fins a 640 Gbit / s per sercapaç doferir al creixent mercatindonesi duna alta connectivitatmitjançant un robust sistema.
  • Aquest sistema de cable submarí, que quedarà implantat el juny del 2009, tindrà inicialment una capacitat de 160 Gbit / s, amb un potencial de creixement fins a 640 Gbit / s per ser capaç doferir al creixent mercat indonesi duna alta connectivitat mitjançant un robust sistema. Indosat, loperador de telecomunicacions líder a Indonèsia, està actualment diversificant la seva xarxa per respondre el exponencial creixement de la demanda de transmissió de dades i Internet en i país. Johnny Swandi Sjam, president de Indosat ha declarat que "Indosat ha seleccionat NEC com a soci de negoci a causa de ser una de les companyies s amb més experiència en la implantació de sistemes de cable submarí" "NEC continuarà treballant per incrementar encara més la seva presència al Mercat Indonesi" va dir Osamu Harada, director general de NEC Corporation.
  • Informació complementària JAKABARE Submarine Backbone NetworkCustomer: PT Indosat, Tbk System Capacity: Initial 160Gbit / s, upgrade to 1.28Tbit / s Cable Length: 1,330 km Ready for Service: June 2009
  • ALiXEl cable submarí de fibra òptica del projecte ALiX ja connecta laPenínsula amb Tenerife. El Cabildo de Tenerife és un dels promotorsd’aquesta iniciativa que pretén dotar les illes d’unes infraestructuresalternatives a l’operador dominant preparades per oferir bandaampla d’alta capacitat.Un nou cable submarí de fibra permetrà la liberalització de lestelecomunicacions a les illes CanàriesEl primer cable submarí de fibra òptica del projecte ALiX ha tocatterra al port de Tenerife provinent de les costes de Cadis a laPenínsula Ibèrica. El cable CanaLink pren el seu nom de la societatconformada per l’Institut Tecnològic d’Energies Renovables (ITER) delCabildo de Tenerife, i de “IslaLink” soci i operador d’operadors detelecomunicacions). Des de l’àrea portuària es desplegarà fins al’edifici que acull el NAP (Neutral Access Point) que serà el centre dedades que rebrà la resta de cables de fibra òptica ACE, WACS,MainOne i Atlantis, que connectarà les Canàries amb Àfrica iAmèrica. La instal·lació d’aquest cablejat té un pressupost superior als60 milions d’euros i ha d’estar en funcionament durant el segonsemestre del 2011.El projecte global ALiX preveu també el desenvolupament d’un AnellInsular de Telecomunicacions, que discorre a través de xarxes troncalsper les carreteres de lilla. A més, segons han assegurat des d’IslaLink(que ja va estar present en la construcció del primer cable submaríneutre a les Balears) s’està treballant per estendre el cable a les illesde Gran Canària i la Palma.
  • L’Institut Tecnològic i de Telecomunicacions de Tenerife (IT3) va rebre el passat mes d’abril l’autorització de laComissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) per a l’explotació duna xarxa pública detelecomunicacions electròniques de fibra òptica d’acord amb els principis de neutralitat, transparència, nodiscriminació i acomplint el principi d’inversor privat.Orange, Vodafone i Ono són alguns del operadors de telecomunicacions que participen al projecte i que hananunciat nous serveis basats en la nova infraestructura.Més informació:Proyecto ALiXCabildo de TenerifeCamino de ser la puerta sur para las telecomunicaciones de EuropaVídeo cable Península - Tenerife
  • LES COMUNICACIONS VIA SATÈL.LITEls satèl·lits artificials de comunicacions són un mitjà molt apteper emetre senyals de ràdio en zones àmplies o pocdesenvolupades, ja que poden utilitzar-se com enormesantenes suspeses del cel. Atès que no hi ha problema de visiódirecta es solen utilitzar freqüències elevades en el rang delsGHz que són més immunes a les interferències, a més, lelevadadireccionalitat de les ones a aquestes freqüències permet"donar a llum" zones concretes de la Terra. El primer satèl lit decomunicacions, el Telstar 1, es va posar en òrbita el 1962. Laprimera transmissió de televisió via satèl lit es va dur a terme el1964.                  
  • Els sistemes via satèl.lits podenser de tres tipus:GEO: amb satèl.lits en òrbites a36000 Km daltura que romanensituats sobre un punt de lasuperfície, ja que esw meouen ala mateixa velocitat de la Terra.MEO: amb satèl.lits situats a unaaltura entre els 10000Km i els15000 KmLEO: amb satèl.lits situats amenys de 3000 Km daltura.
  • Sputnik1El Sputnik 1 (en rus: "Спутник-1", "Satèl·lit-1") fou el primer satèl·lit artificial de lahistòria. A les 22:28 h (hora de Moscou) del 4 doctubre de 1957 lURSS va enlairarun coet R-7 des de Tiuratam (Kazakhstan), prop de Baikonur. Dins el coet hianava aquest satèl·lit, duna mida un poc més gran que la duna pilota defutbol. Minuts després, lagència oficial soviètica, la Tass, anunciava que shaviaaconseguit posar en òrbita el primer objecte artificial en la història de lahumanitat.El president dels Estats Units va ordenar daccelerar els preparatius per acontraatacar i demostrar que els soviètics no eren els únics a poder llançarobjectes a lespai. Quatre mesos després de l’Sputnik els americansaconsegueixen llançar l’Explorer I, de mida més petita que lSputnik I. Es diu queNikita Khrusxov, president soviètic després dStalin, va comentar irònicament"Bah, només han pogut llançar una taronja".En plena guerra freda, els americans foren els segons en matèria espacial durantmolt de temps, fins a larribada a la Lluna, el juliol de 1969. Mentre, els sovièticseren els primers en tot allò que feia referència a lexploració de lespai.