Your SlideShare is downloading. ×
  • Like
Aprenentatge col·laboratiu
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Now you can save presentations on your phone or tablet

Available for both IPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Aprenentatge col·laboratiu

  • 38 views
Published

 

Published in Education
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
38
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0

Actions

Shares
Downloads
0
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa BruguéAnàlisi del recurs “Ecosistemas de Doñana – CEIP San Walabonso”Des del punt de vista destudiant de magisteri infantil, i tenint en compte el meu futurprofessional, procediré a analitzar el vídeo “Ecosistemas de Doñana – CEIP San Walabonso”,visualitzat a http://www.youtube.com/watch?v=-SPAZTPPyE8, adaptable a una aula de P5,però analitzat des del punt de vista duna aula de cicle inicial. Per a realitzar aquest anàlisitindré en compte experiències personals, així com una recerca individual a la xarxa, relació ambun treball propi sobre la Vall de Sant Daniel i reflexions individuals.Si imagino quin ha estat el marc en què sha desenvolupat el treball col·laboratiu a laula,podria desgranar-lo en diverses activitats. Emmarcant-se en el constructivisme, i tenint encompte que perquè els aprenentatges siguin significatius pels infants, aquests han de prendreun paper actiu durant totes les situacions viscudes. Daquí es desprèn que també shan detenir en compte els seus coneixements previs i els seus interessos. Per aquest motiu, elprojecte visualitzat podria ser fruit duna proposta de les mestres, així com sorgida dun treballper projectes, a partir dels interessos del nens i de les nenes. No cal dir que tant si el treball ésfruit dun com de laltre, aquestes dues premisses sempre shan de tenir en compte. Des delmeu punt de vista, i prenent com a referència unes pràctiques viscudes durant el 1 r curs demagisteri, penso que aquest projecte sha dut a terme de la següent manera:a) Les mestres, abans de començar el curs, han decidit les excursions que han de dur a terme.No cal dir que això sha fet de forma col·laborativa, mitjançant una pluja didees durant lesreunions de principi de curs. Daquí es desprèn que lexcursió es pot dur a terme sempre que esvulgui, tenint en compte lestació de lany, la meteorologia, etc. Ara bé, uns coneixementssemblants poden ser extrapolables a altres tipus de llocs, que podem visitar tenint en comptela proximitat geogràfica. En el cas de la província de Girona, podríem fer un símil, visitant la Vallde Sant Daniel (vegeu Annex 2).b) Per a dur-ho a terme dins laula, cada una genera un debat, tenint en compte elsconeixements previs dels alumnes (Saben què és Doñana? És prop de la seva ciutat? Sabencom shi va?, etc.). A partir del que vagi sorgint durant aquesta discussió, els infants hauran debuscar, durant uns dies, informació en diversos medis, ja sigui Internet, llibres de text,preguntant als adults del seu voltant (avis, pares, bibliotecaris, etc.). Seguidament, cada infantportarà la documentació recollida a classe, i haurà descollir alguna informació que li sembli
  • 2. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Bruguérellevant per explicar als seus companys/es. Amb els grups cooperatius creats per la mestra, elsinfants hauran de posar en comú el que saben i un dells, que serà el portaveu, ho explicarà a laresta de la classe. A partir d’aquí, cada grup realitzarà una posada en comú proporcionant a laresta tot el que han après o els ha encuriosit de l’entorn. Aquesta presentació anirà recolzadaper un suport visual que cada grup realitzarà mitjançant una cartolina DIN-A3 (pòster). Mentrecada portaveu de grup explica el que sap sobre Doñana, un/a company/a ho escriu a mà, amode de recull i un/a altre/a ho escriu a ordinador, perquè en quedi constància (i perquè potser la base per reflectir-ho a la revista o al blog de lescola). Uns exemples dinformació teòricaque podrien trobar els infants remenant per la xarxa podrien ser aquests:http://www.wwf.es/que_hacemos/donana/index.cfm?gclid=CLKq1M_-irQCFebLtAodnlYARw,http://www.visithuelva.com/do%C3%B1ana/flora_y_fauna.htm , http://www.xn--cuadernosdedoana-jub.es/Website/Ecosistemas/Default.aspx , així com tríptics obtinguts deles oficines dinformació de la zona, etc.El paper de les mestres, en tot moment, és el de guia. Per tant, hauran de proposar activitats ipreguntes motivadores, que ajudin als infants a reflexionar i a establir relacions entre elsconeixements previs i els que puguin adquirir; això vol dir que no shaurà danticipar asituacions i continguts, sinó que hauran de conduir les activitats per tal que els alumnesadquireixin coneixement. Aquestes actuacions serien un clar exemple per il∙lustrar la conductade bastida i/o el concepte ZDP, de Vigotski: a partir de la interacció amb un expert, linfantaprèn.Aquesta primera activitat detallada daula pot formar part dun conjunt dexercicis que vanencaminats a que els alumnes no només rebin informació, sinó que interioritzin elsconeixements. Per això és imprescindible fer activitats prèvies a la sortida, així com posteriors.Les activitats proposades permetran als nostres alumnes aprendre diferents aspectes que,segons el currículum de primària (Decret 142/2007, de 26 de juny), s’han de tractar. De lamateixa manera, volen ser un reforç del que aprendran els infants a l’assignatura de Medi, totadquirint valors, normes de conducta i respecte cap a l’entorn i tot el que hi pode n trobar(organismes vius, morts, petjades, deixalles, etc.). Com es pot veure, aquesta proposta vadestinada a conèixer el lloc a visitar; la següent està plantejada per a fer partícips elsinfants de la organització de la sortida. En aquest cas, serà a partir dun programari on-line, presentat per la mestra (el Tripline o un de similar), els infants podrien elaborar l
  • 3. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Bruguéitinerari que volen seguir, donant com a resultat un mapa propi. A partir d’aquí, lesmestres podrien crear activitats lligades a cada punt del recorregut.Pel que fa a la pròpia sortida escolar, uns dies abans, els mestres hauran de tenir encompte una sèrie d’aspectes relacionats amb la planificació de la sortida. Aquestsaspectes, que han de ser pràctics, tenen relació amb la seva professionalitat, eldesplaçament al punt de partida, la comunicació amb les famílies, la disposició delmaterial necessari, els horaris, les previsions d’alimentació, les agrupacions delsalumnes i els imprevistos que poden sorgir. Fent referència a la professionalitat, cal dirque es prepararan les activitats de forma correcta, tenint en compte les edats delsinfants. Sha de pensar en activitats que puguin reforçar el que ja sha treballat a classe(grups d’invertebrats, vertebrats, mamífers, amfibis, rèptils/diferents parts de lesflors/de les plantes/les, unitats de mesura, ecosistemes, etc....); activitats que siguin elmés motivadores possibles.Pel que fa a la comunicació amb les famílies, cal dir que a principi de curs els pares hauran decomplimentar i signar un permís d’autorització de sortides escolars, així com un qüestionaridestinat a informar sobre temes de salut i possibles malalties i/o al·lèrgies a tenir en compte. Amés a més, una setmana abans shauria de passar un full informatiu en el qual es detallarà totala informació de les sortides; en aquest moment, serà pertinent que les famílies ensproporcionin una altra vegada un telèfon de contacte fiable per poder contactar amb ells sisorgís qualsevol imprevist a la sortida (per exemple, la meteorologia). També shauran detenir en compte les normatives que fan referència a les ràtios d’acompanyants ensortides escolars, així com el paper que juguen altres agents de la comunitat educativa,com per exemple el conductor de la “mercedita”. Des del punt de vista que no hi ha capindividu igual (tenint en compte la diversitat) i tenint en compte les intel·ligènciesmúltiples (tothom pot tenir un tipus dhabilitat i experiències diferents, per la qual cosatothom té coneixment per aportar), les mestres han de comptar i col·laborar ambaltres agents de la comunitat. En aquest cas, el conductor de la “mercedita” ens pot ferde guia, il·lustrant-nos amb el seu coneixment. Daquesta manera, tots aprenem elsuns dels altres (les mestres poden donar coneixement teòric i el conductorconeixement de caire més pràctic, des de la seva expeirència – segurament sovint fa els
  • 4. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Bruguémateixos recorreguts i pot explicar situacions no comunes, que aquell dia els infants nopuguin observar).Val a dir que, la tria de temes a tractar durant el recorregut previst d’un tram objectiudel parc de Doñana ha estat escollit, segurament, a fi de seguir alguns dels contingutsdel currículum de cicle inicial: l’entorn i la seva conservació i el món dels éssers vius. Lasortida al parc de Doñana podria anar encaminada a:• En primer lloc, l’observació de fenòmens naturals i la comunicació d’aquestesobservacions fent servir formes de representació bàsiques (els alumnes s’haurand’expressar verbalment, quan contestin a les preguntes que els faran les mestres i quanshagin dadreçar als companys/es, rebre informació, dialogar – la negociació com aeina per a la socialització, etc.).• En segon lloc, la identificació de les característiques i comportaments d’animals iplantes de l’entorn observat (per exemple, la visualització de leuga embarassada o deles cries de porc senglar: alimentació, sistemes de reproducció, etc.); així com daltresinformacions rellevants que ens puguin trobar (història de la Torre Carbonera, el Barcodel Arroz, el Poblado de la Plancha, tipus de transport – com per exemple les“merceditas” -, etc.).Alguns dels objectius bàsics que es volen aconseguir amb les activitats són elssegüents:Referent a la flora:-Reconèixer les espècies presents en el recorregut fet (el pi pinyoner (Pinus pinea), o el pisingular de Doñana (amb una forma estranya), o el Matorral Meditarrani, etc.).-Aprendre a usar claus d’identificació senzilles (com per exemple la taula proposada en lAnnex1).Referent a la fauna:
  • 5. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Brugué-Reconèixer les espècies més importants del recorregut fet (porc senglar, gaviotescamagrogues, eugues, etc).-Aprendre a usar claus d’identificació senzilles.Referent als valors i a la sostenibilitat-Conèixer diferents tipus decosistemes (platja, dunes, marismes, etc.).-Respectar el comportament i les opinions dels companys/es de classe.-Tenir cura de les espècies i animalons que viuen a la natura.-Respectar les directrius del professorat i seguir-les amb educació.-Identificar i comparar a partir d’un debat totes les idees, opinions i solucions a les activitats del’alumnat.Tanmateix, seguint laudivisual, es pot veure que també treballen continguts de geografia (perexemple el riu Guadalquivir) i dhistòria (Torre Carbonera).Pel que fa a les normes específiques establertes que ha de complir l’alumnat, en ressaltaremles següents:-Mantenir l’ordre i els grups de treball marcats abans de la sortida.-Treballar i participar en les activitats amb bon comportament sense provocar conflictes.-No portar objectes aliens al funcionament de les activitats (consoles, telèfons mòbils, diners ialtres joguines d’oci).Tal i com he esmentat anteriorment, per a acabar dinterioritzar el coneixement, shan de feractivitats de síntesi. En podríem fer vàries: una encaminada a debatre, en gran grup, tot el ques’ha après; l’altra, amb una funció comunicadora, des del punt de vista del traspàs d’informaciócap als mateixos alumnes, les famílies i la resta de l’equip docent. Focalitzant latenció enaquesta última, que és el vídeo que serveix per a la realització daquest anàlisi, procediré a
  • 6. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa Bruguédesgranar amb quina tecnologia penso que ha comptat aquest CEIP i amb quina inversiótecnològica (recolzament econòmic). Tenint en compte que el recolzament econòmic en lamajoria descoles pot ser bastant minse, i vist aquest vídeo crec que, tot i que existeixeninfinitat deines prou novedoses pel que fa a ledició de vídeo, etc. (Kaltura, Powtoon, PinnacleVideoSpin, etc.), per a lelaboració daquest documental sha utilitzat dues eines gratuïtes, decodi lliure, que tenen a veure amb els repositoris digitals de continguts (vídeo, àudio,poadcastig...). Així doncs, leina utilitzada per a fer la gravació de la narrativa i la utilització demúsica (aquesta també hauria de ser de codi lliure), podria ben ésser lAudacity. Pel que fa almuntatge del vídeo final, segurament sha generat mitjançant la utilització del Movie Maker.Aquestes eines són fàcilment instal·lables als ordinadors dels centres educatius, alhora que sónfàcilment manejables per part dels adults. No podria determinar si la utilització dels dosrecursos lha fet en la seva totalitat una persona adulta, però penso que els narradors hancol·laborat amb la gravació de làudio, per la qual cosa hauran tingut coneixement també, nonomés del contingut après durant les activitats ja fetes, sinó també sobre detalls tècnics quetenen a veure amb làudio, el vídeo, etc. Des daquest punt de vista, amb aquesta activitat elsinfants poden conèixer aspectes relatius a la imatge, com poden ser els diferents plans dunguió (pla general, pla de conjunt, etc.), així com relacionar-la amb una música i “quadrar-la”amb la narrativa. Pel que fa a aquesta, penso que gravar làudio comporta també queaprenguin sobre els usos de la llengua, sobre literatura (Vimos amanecer en el camino, quepodria formar part duna poesia) i sobre la comunicació (diferents tipus dentonacions, perexemple, que poden fer variar el missatge). Així mateix, aprenen altres components delllenguatge audiovisual, com pot ser la diferenciació descenes (per exemple, quan hi ha un tallentre el que és aprenentatge i el que és entreteniment). Altra vegada des del punt de vista deles intel·ligències múltiples, es veu una acitivtat col·laborativa darrera la narració, ja que hiparticipen narradors diferents. Ara bé, segurament les mestres han escollit, per aquesta tasca,els alumnes que més bé llegeixen, per la qual cosa els altres podran dur a terme activitatsrelacionades amb altres habilitats personals que tinguin. Daquí es desprèn que tothom arribaal coneixement de diferent forma. Amb aquesta activitat de síntesi és amb la que els alumnesreforcen el que han après, ja que tot hi haver estudiat la temàtica i haver realitzat lexcursió, esveu necessària lelaboració dun guió narratiu per explicar situacions observades que noestaven contemplades (per exemple trobar larbre amb forma estranya o leuga embarassada).Per tant, han hagut dadaptar la narrativa a la imatge.
  • 7. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa BruguéAmb tot, es veu que tot aquest treball els ha ajudar a saber ser crítics amb la informaciórebuda (per diversos mitjans), així com marcar-se opinions pròpies i millorar el treball inicial.Finalment, si focalitzo latenció en els entorns col·laboratius, vull dir que en aquest treball,penso que bàsicament sha dut a terme de forma presencial. Tanmateix, segurament elsalumnes podien interacturar dalguna manera mitjançant plataformes com el moodle. Des delmeu punt de vista, tenint en compte que per a fer aquest anàlisi mhe fixat en el currículum deCicle Inicial, és útil la utilització daltres eines dinteracció complementàries, com per exempleels blocs. Per tant, tot i que el vídeo analitzat el podem trobar al canal Youtube, podríemutiltizar el blog del CEIP (http://www.juntadeandalucia.es/averroes/sanwalabonso) per apenjar més informació relativa al projecte complet. Aquesta escola TIC usa vàries eines, comper exemple wikis, e-books, activitats online, etc. Per això, vull fer referència a larticle de Gros(2008), que citant a Johnson (1992) proposa tres tipologies diferents daprenentatge: Aprendrefent (learning by doing) – per exemple amb assaig-error alhora de realitzar la part tècnica -,Aprendre interactuant (learning by interacting) – per exemple mitjançant lhabilitació dunfòrum dopinió i Aprendre buscant (learning by searching) – per exemple durant lactivitatinicial -. A més a més, segons la mateixa autora, Lundvall (2002) inclou un altre tipusdaprenentatge: Aprendre compartint (learning by sharing) – per exemple quan comparteixenel projecte amb tota la comunitat.
  • 8. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa BruguéAnnex 1Aquesta taula pot servir per estimular l’observació de la realitat que tenen al davant i per arepassar tot allò que s’ha treballat prèviament a l’aula (quines parts té una planta?).Figura 1. Les parts d’una flor.Annex 2Exemple dexercici de síntesi que es podria fer, aplicable a la de la visita al Parc de Doñana.Experimentem amb les TIC: http://vallsantdaniel.blogspot.com.esA partir d’una aplicació informàtica com Podomatic, els infants podrien crear (sempre ambl’ajuda d’una mestra) un àudio de les experiències viscudes. Aquestes gravacions es duran aterme mitjançant un programa instal·lat ja en el Pc (Accessoris/Enregistrament de so). Sota laconsigna de la mestra, cada grup guardarà l’arxiu resultant a l’escriptori de l’ordinador, deforma que més tard la mestra el podrà recuperar per penjar-lo. Posteriorment, amb ajudad’aquesta, els infants podran crear un bloc específic de la sortida i penjar-hi els àudios,juntament amb les fotografies que hauran pres durant l’excursió. Hi haurà tantes entrades comgrups cooperatius, ja que cadascun d’ells n’enregistrarà un de diferent, partint del que hagiobservat i descobert durant la sortida. Tot això els servirà per a millorar en l’adquisició decompetències tecnològiques. A més a més, d’aquesta manera tota la comunitat educativa se’nfarà ressò, alhora que els alumnes podran comentar i contrastar la informació dels podcastsdels seus companys/es.
  • 9. Creació de coneixement col·laboratiu Núria Costa BruguéBibliografiaGros, B. (gener 2008). Eines per a la comunicació i la construcció col·laborativa delconeixement. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 44, 9-19. Recuperat 7desembre 2012, des de http://api.ning.com/files/g1Mtc8DTnEs869wCEwtbZZOMgqgs-y6BzYi4LSNwULtICT6jY*c-j2wi-*lrzlg91sooorHx0AQrWzD-G42EiMP2GTBolJ0L/GrosCollaboratius.pdfMarquès, P. (2012). Modelos didácticos de aprendizaje en grupo y aprendizaje colaborativo conTIC. Revista Comunicación y Pedagogía, 261-262, 26-28.Podomatic (2012). Recuperat 7 desembre 2012, des de http://www.podomatic.comTripline. Your maps are your stories. (2011). Recuperat 7 desembre 2012, des dehttp://www.tripline.net/Wiki Creació de coneixement col·laboratiu a les aules (2012). Característiques dels entorns detreball col·laboratiu. Recuperat 8 desembre 2012, des dehttp://cv.uoc.edu/app/mediawiki35/wiki/Caracter%C3%ADstiques_dels_entorns_de_treball_col%C2%B7laboratiuYoutube (2012). Ecosistemas de Doñana. Recuperat 7 desembre 2012, des dehttp://www.youtube.com/watch?v=-SPAZTPPyE8