Cànons de bellesa

CÀNONS DE BELLESA AL LLARG DE LA HISTÒRIA Índex Introducció: Bellesa Desenvolupament: Evolució dels cànons al llarg de la història i reflexió dels cànons actuals Conclusió: Cànons de bellesa Bibliografia: Llibre i CD Història de l’Art Ed.Susaeta / Google Autor: Víctor Giner Assignatura Ref.clàssics

La Bellesa
INTRODUCCIÓ: BELLESA
La bellesa no es definix, es reconeix. És una qualitat, un concepte, un sentiment…
És un acte subjectiu que involucra les sensacions que sent algú davant la visió d'alguna cosa o d'algú. I açò per descomptat, està influenciat per la seua cultura, les seues creences, els seus desitjos, els seus gustos, les seues formes de vida.
No hi ha un criteri universal, encara que hi ha aproximacions, apropaments a la perfecció.
Molts estudiosos consideren que la bellesa és allò que resulta agradable als sentits i que per consegüent causa plaer, però no tot el que ens causa plaer té per què ser bell. El que no presenta dubtes és que per a cada individu, per a cada grup social, per a cada raça, per a cada època, hi ha un manera particular i diferent de percepció estètica.

El cànon de bellesa és el conjunt d'aquelles característiques que una societat considera convencionalment com bonic, atractiu o desitjable, ja siga una persona o objecte.
La concepció de bellesa ha canviat amb els temps. El concepte de bellesa actual, en poc s'assembla al dels cànons de l'antiguitat.
DESENVOLUPAMENT: CÀNONS DE BELLESA EN LA HISTÒRIA

1) En l'època prehistòrica i més concretament en
l'Edat de Pedra, ja existia un cànon de bellesa
sobre les dones. Gràcies a certes mostres
escultòriques, podem dir que possiblement els
hòmens triaven dones amb els òrgans
reproductors molt marcats (pits, ventre, malucs
amples…) amb la fi de què el part resultara més
fàcil i no hi moriren ni la dona ni el xiquet.
Açò se sap gràcies als estudis i els
descobriments arqueològics de les diferents
escultures denominades Venus o deesses de la
fertilitat femenina.

2) Per als antics egipcis la bellesa consistia en l'harmonia, perfecció,
frontalitat…
El cos humà havia de ser harmònicament proporcionat i per a això se
servien del puny com a unitat de mesura.
Tenien una gran preocupació per mantindre el cos el més perfecte
possible. Açò es veu reflectit en els trets següents:
a) Estatura perfecta de les persones: 18 punys (2 per al rostre, 10 des dels
muscles fins als genolls i els 6 restants per a les cames i els peus).
b) Segons el cànon, la dona havia de ser prima. De malucs amples, pits
xicotets i tornejats. Solien exalçar la seua bellesa per mitjà de joies i
bijuteria.
c) La higiene corporal era un sinònim de bellesa, per la qual cosa es
dutxaven diverses vegades al dia.

d) En aquest poble podem trobar els primers indicis de maquillatge,
utilitzat tant per dones com per hòmens, sobretot pel que fa als ulls
(perfilats de negre). No sols ho feien per a veure's més bells , sinó també
per al·lusió al déu Horus.
e) Els egipcis també posaven excessiva atenció a l'hora de vestir,
sobretot les dones, les robes de les quals van evolucionar amb el pas
dels anys.

3) L'ideal estètic del món clàssic es va forjar en l'antiga Grècia partint
sobretot de l'escultura. La bellesa per als grecs consistia en la perfecció,
la proporció i l'harmonia.
El sofista grec Protágoras mantenia que l'home era la 'mesura ideal' de
totes les coses.
La bellesa es concebia com el resultat de càlculs matemàtics, mesures,
proporcions i atenció per la simetria
a) L'ideal de bellesa grec en el cos humà, havia de guardar una proporció
harmònica entre totes les seues parts, establint el cànon següent: el cos
humà per a ser perfecte ha de mesurar set vegades el cap (Policlet S.V
a.C.) En el segle IV passa de set a huit caps.
Estos cànons de Bellesa es demostren sobretot a través de l'escultura:
- Les escultures de les dones, encara que proporcionades, representen
dones robustes i sense sensualitat. Els ulls eren grans, el nas esmolat i
la boca i les orelles ni grans ni xicotetes. Galtes i mentó ovalats (donaven
un perfil triangular). Cabell ondulat i pits xicotets.
- L'ideal masculí estava basat directament i exclusivament en els atletes i
gimnastes.

b) Amb el pas del temps s'observa que algunes d'estes escultures estan dotades d'un moviment excessiu (Època Hel·lenística) en oposició al hieratisme regnant a l'inici de l'imperi (època Arcaica).A través d'esta representació del moviment s'observen també com els músculs d'estes escultures es marquen encara més, i comencen a observar-se figures amb el cabell més llarg i inclús amb barba i bigot (el Laoconte) la qual cosa ens fa sospitar que en eixe període algunes modes havien canviat.
c) El cànon de bellesa grec serà adquirit per l'Imperi Romà durant quatre segles aproximadament.

ARCAIC CLASSICISME HEL·LENISME

4) En l'Edat Mitjana si es considerava alguna cosa bella, és perquè havia
sigut una creació divina.
a) La bellesa material era externa, física o sensible, qualitat que
desapareix amb el temps, al contrari que la bellesa espiritual que no
desapareix amb el temps, sinó que es manté en l'interior de les persones.
b) Desaparició del maquillatge (per a evitar desfigurar el que Déu havia
creat).
c) Censura a l'hora de representar cossos nus.
d) Dona medieval: jove de pell blanca, cabell ros i arreplegat, tors prim…
e) Home medieval: cavaller amb armadura, alt, vigorós, esvelt, elegant…

5) El Renaixement té un cànon de bellesa semblant al del món clàssic,
on tenia la seua principal font d'inspiració estètica, per això es basa
sobretot en l'harmonia i en la proporció.
a) Dins de les produccions artístiques, destaquen: la història el David de
Miguel Ángel com a cànon de bellesa masculina (encara hui referent
publicitari) i El naixement de Venus de Sandro Botticelli quant al femení.
b) Afany per mostrar la perfecció corporal i en moltes de les seues obres
la nuesa.
c) Característiques femenines: pell blanca i ruboritzada en les galtes,
llarga cabellera rossa, ulls grans, gran primor i elegància, vestit
ostentós…
d) Ideal de bellesa masculí: figures jóvens, cabells llargs i lluents, les
celles poblades i marcades, una mandíbula forta i uns pectorals amples.

6) L'època del Barroc va estar caracteritzada per ser l'edat de l'aparença i
la coqueteria.
a) Ús de peluques tant pels hòmens, com per les dones.
b) Perfums, carmins, pentinats molt pomposos, robes sumptuoses, sabates de tacó, espills, joies…
c) Va nàixer la paraula “maquillatge” i es va estendre per diverses llengües. Moltes vegades era sinònim de truc i engany.
d) Dones: Cossos més grossets que en èpoques anteriors, pits més prominents ressaltats per l'ús de les cotilles, malucs amples i cintures estretes, muscles estrets, braços arredonits i carnosos, la pell blanca…
e) Hòmens: destaca molt el cabell (moltes vegades amb peluca), la pell molt blanca i les galtes rosades i, per damunt de tot, uns trages sumptuosos d'infinites capes.

7) Els cànons de bellesa actuals són en la dona: la primor, pits elevats, i
cara amb pòmuls pronunciats, nas xicotet, llavis prominents. En el baró:
cos musculós, atlètic i cara també marcada.

BREU REFLEXIÓ: ELS CÀNONS DE BELLESA ACTUALS
Hui en dia, el nostre cànon de bellesa està dominat per una primor extrema i en molts casos antinatural. Este ideal de bellesa, imposat per les estreles de cine, la música, la publicitat i la moda, ha derivat en diversos problemes físics basats en alteracions en els hàbits alimentaris i de l'autoestima. Cada vegada són més les dones traumatitzades per qüestions relacionades amb la bellesa i l'estètica, la qual cosa aporta un gran benefici econòmic al negoci de la bellesa i la cosmètica, indústria controlada pels hòmens que promouen la idealització de la dona prima.
La tremenda influència que tenen sobre nosaltres els mitjans de comunicació i la societat de consum en general, ens provoca el menyspreu per tot allò que no s'ajusta als models corporals que ells mateixos imposen, i que conseqüentment ens porten a associar erròniament estos cànons amb l'èxit tant emocional com professional i social.

CONCLUSIÓ: CANONS DE BELLESA
Els cànons de bellesa de l'home no han evolucionat massa amb el pas
dels segles, mentre que el de la dona ha anat canviant segons les
èpoques.
Els grecs concebien la bellesa com a resultat de càlculs matemàtics,
mesures, proporcions i simetria. El cànon d'home ideal tant a Grècia com
en l'actualitat es basa en atletes, gimnastes... Els grecs atribuïen als
atletes i als déus qualitats comunes: equilibri, voluntat, valor, control,
bellesa... i en l'actualitat els cànons de bellesa els dicten la televisió, les
revistes de moda, el cine, la publicitat...

http://microsaigialos.blogspot.com	43
http://www.slideshare.net	2
http://microsaigialos.blogspot.com.es	2

Cànons de bellesa

by Nikitis on Feb 06, 2010

Accessibility

Upload Details

Usage Rights

3 Embeds 47

Statistics

Cànons de bellesa — Presentation Transcript