AVALUACIÓ D’UN PROGRAMA PER A LA DETECCIÓ PRECOÇ DE LES COMPLICACIONS OCULARS DE LA DIABETES DES DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA CAP EL REMEI ABS VIC SUD. EAP VIC S.L XV Congrés de la SCMFiC. Sitges,8 i 9 de juny de 2000

CAP EL REMEI

ABS VIC SUD. EAP VIC S.L

ANTECEDENTS MALALTIA OCULAR DIABÈTICA CATARACTA DIABÈTICA GLAUCOMA NEOVASCULAR RETINOPATIA DIABÈTICA NEURO-OFTALMOPATIA DIABÈTICA Prevalença de ceguesa: 5% Causa més freqüent: RETINOPATIA DIABÈTICA DM tipus 1: 23% als 10 anys DM tipus 2: valorar altres causes de pèdua d’agudesa visual (cataractes, degeneració macular senil i glaucoma)

CATARACTA DIABÈTICA

GLAUCOMA NEOVASCULAR

RETINOPATIA DIABÈTICA

NEURO-OFTALMOPATIA DIABÈTICA

Prevalença de ceguesa: 5%

Causa més freqüent: RETINOPATIA DIABÈTICA

DM tipus 1: 23% als 10 anys

DM tipus 2: valorar altres causes de pèdua d’agudesa visual (cataractes, degeneració macular senil i glaucoma)

CEGUESA PER RETINOPATIA DIABÈTICA (RD) Maculopatia diabètica Complicacions de la RD proliferativa ESTADIATGES DE LA RD La maculopatia pot produir-se en qualsevol dels estadiatges

Retinopatia diabètica de fons o no proliferativa

Retinopatia diabètica pre-proliferativa

Retinopatia diabètica proliferativa

Retinopatia diabètica proliferativa

Retinopatia diabètica proliferativa

PAPER DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA CRIBRATGE ANUAL DE LES COMPLICACIONS OCULARS PER PART DE L’OFTALMÒLEG actualment, 53% optotips, determinació TIO, visualització directa del fons de l’ull RECURSOS SANITARIS INSUFICIENTS major implicació de l’APS? Formació i adquisició d’habilitats en el cribratge oftalmòlogic dels diabètics. és eficient el cribratge anual de tots els diabètics? PROBLEMES

CRIBRATGE ANUAL DE LES COMPLICACIONS OCULARS PER PART DE L’OFTALMÒLEG

actualment, 53%

optotips, determinació TIO, visualització directa del fons de l’ull

RECURSOS SANITARIS INSUFICIENTS

major implicació de l’APS? Formació i adquisició d’habilitats en el cribratge oftalmòlogic dels diabètics.

és eficient el cribratge anual de tots els diabètics?

OBJECTIUS Detecció precoç de la RD i altres complicacions oculars de la DM Augmentar el nombre de diabètics als que es realitza el cribratge Evitar els inconvenients del cribratge anual al segon nivell d’atenció (llistes d’espera, desplaçaments,...) Valorar la viabilitat i l’eficàcia del tonòmetre d’aire i del retinògraf sense dilatació

Detecció precoç de la RD i altres complicacions oculars de la DM

Augmentar el nombre de diabètics als que es realitza el cribratge

Evitar els inconvenients del cribratge anual al segon nivell d’atenció (llistes d’espera, desplaçaments,...)

Valorar la viabilitat i l’eficàcia del tonòmetre d’aire i del retinògraf sense dilatació

DISSENY ÀMBIT DE L’ESTUDI Estudi prospectiu d’intervenció ABS urbana perifèrica (15.390 adscrits) situada a Vic (comarca d’Osona) 518 diabètics del registre informatitzat SUBJECTES

MATERIAL I MÈTODES Intervenció: entre 1 d’abril de 1999 i 29 de febrer del 2000 PROGRAMA INFORMÀTIC Diabètics sense fons d’ull o de més d’un any METGE DE CAPÇALERA Assegura que el cribratge es pot fer al CAP Descarta els diabètics amb seguiment previ per l’oftalmòleg o retinopatia severa

Assegura que el cribratge es pot fer al CAP

Descarta els diabètics amb seguiment previ per l’oftalmòleg o retinopatia severa

TÈCNIC D’INFERMERIA Determinació d’agudesa visual- OPTOTIPS

Determinació d’agudesa visual- OPTOTIPS

Tonometria (tonòmetre d’aire)

Tonometria (tonòmetre d’aire)

Retinografia

Retinografia

Emissió d’un INFORME D’ASSISTÈNCIA (antecedents personals, tractament i dades rellevants per l’interpretació de l’imatge Imatge de retinografia en disquet OFTALMÒLEG Realitza l’interpretació i envia el plà d’actuació recomanat Control anual Visualització directa del fons de l’ull Prova complementària per indicar possible tractament

Emissió d’un INFORME D’ASSISTÈNCIA (antecedents personals, tractament i dades rellevants per l’interpretació de l’imatge

Imatge de retinografia en disquet

Control anual

Visualització directa del fons de l’ull

Prova complementària per indicar possible tractament

METGE DE CAPÇALERA Informa al pacient del resultat del cribratge

RESULTATS NOMBRE DE CRIBRATGES REALITZATS Es realitza cribratge al 53.5 % dels diabètics 147 es realitzen al CAP (28.4%)

Es realitza cribratge al 53.5 % dels diabètics

147 es realitzen al CAP (28.4%)

TROBALLES DEL CRIBRATGE REALITZAT AL CAP

DERIVACIONS I EXPLOR. COMPLEMENTÀRIES DESPRÉS DEL CRIBRATGE DERIVACIONS A L’ OFTALMÒLEG:

PROVES COMPLEMENTÀRIES:

CONCLUSIONS (1) Quasi la meitat de diabètics no té registrat el fons de l’ull durant el període d’estudi Es detecta disminució d’agudesa visual per cataractes en el 23.8% dels diabètics Es detecten un 10.2% de glaucomes Només van requerir valoració oftalmològica un 28% dels diabètics i la majoria per indicació de cirurgia de cataractes

Quasi la meitat de diabètics no té registrat el fons de l’ull durant el període d’estudi

Es detecta disminució d’agudesa visual per cataractes en el 23.8% dels diabètics

Es detecten un 10.2% de glaucomes

Només van requerir valoració oftalmològica un 28% dels diabètics i la majoria per indicació de cirurgia de cataractes

CONCLUSIONS (2) PROPOSEM El cribratge de les complicacions oculars de la diabetes es pot fer des de l’atenció primària mitjançant personal entrenat i recursos tècnics adecuats El cribratge ha de ser anual en tots els diabètics tipus 2 amb mal control metabòlic i sempre fer-lo davant una pèrdua d’agudesa visual recent (edema macular)

El cribratge de les complicacions oculars de la diabetes es pot fer des de l’atenció primària mitjançant personal entrenat i recursos tècnics adecuats

El cribratge ha de ser anual en tots els diabètics tipus 2 amb mal control metabòlic i sempre fer-lo davant una pèrdua d’agudesa visual recent (edema macular)

CONCLUSIONS (3) El cribratge podria realitzar-se cada dos anys en diabètics tipus 2 sense lesions prèvies i bon control metabòlic El metge de familia pot adquirir l’habilitat d’interpretar les imatges de retinografia i indicar la conveniència d’una exploració complementària o d’una valoració per oftalmoscòpia directa El cribratge de les complicacions oculars es deixarà en mans de l’oftalmòleg en cas de diabètics tipus 1 i diabètics tipus 2 amb retinopatia diabètica proliferativa i algunes pre-proliferatives

El cribratge podria realitzar-se cada dos anys en diabètics tipus 2 sense lesions prèvies i bon control metabòlic

El metge de familia pot adquirir l’habilitat d’interpretar les imatges de retinografia i indicar la conveniència d’una exploració complementària o d’una valoració per oftalmoscòpia directa

El cribratge de les complicacions oculars es deixarà en mans de l’oftalmòleg en cas de diabètics tipus 1 i diabètics tipus 2 amb retinopatia diabètica proliferativa i algunes pre-proliferatives