07 la selva tropical
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,716
On Slideshare
1,019
From Embeds
697
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
9
Comments
0
Likes
0

Embeds 697

http://naturaenviu-web.blogspot.com.es 697

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EL BOSC TEMPERAT
  • 2. GEOGRAFIALa selva tropical és un tipus de bioma situat entre les latituds 28 grausnord o sud respecte de lequador, o sigui la zona de la Terra situada entreels tròpics.Trobem selves a Àsia, Austràlia, Àfrica, Amèrica del Sud, AmèricaCentral, Mèxic i en moltes de les illes de loceà Pacífic, Índic i el Carib.
  • 3. La selva africananomés es desenvolupaen la seva zonaequatorial però sensepoder formar-se alest del continent queté una llarga estacióseca.Es troba estesa perLibèria, el golf deGuinea i la conca del La selva sudamericana és la més gran deriu Congo. Fa milions totes i ocupa gran part del Brasil i els païsosdanys va patir les limítrofs. Ha mantingut el clima i la vegetacióconseqüències de estable al llarg de milions danys. Està moltcanvis climàtics que amenaçada per lextensió de lagricultura queafectaren utilitza la tècnica de cremar la vegetació idecisivament en sembrar sobre les cendres.l’evolució de l’homeactual. És de les tres La selva indomalaia no és contínua per lesla de menor àrea agressions seculars que ha sofert, compren lageogràfica. costa dIndoxina, la costa nord dAustràlia, les Filipines, Nova Guinea, Borneo, entre daltres.
  • 4. CLIMATOLOGIALes selves tropicals es caracteritzen per ser càlides i humides. Lestemperatures mitjanes superen els 18ºC durant tots els mesos de lany.La precipitació anual mitjana supera llàrgament els 1600 mm. Per termegeneral les temperatures són superiors als 25ºC i la pluviometria superarels 2500 o 3000 mm anuals.Aquests boscos presentent un clima equatorial que es caracteritza pertres paràmetres climàtics importants: temperatura, precipitacions i laintensitat de lestació seca
  • 5. Existeixen diversos tipus deboscos o selves tropicals:A les terres baixesequatorials trobem lesselves tropicals de fullaperenne i són boscos quereben altes precipitacions(més de 2000 mm cada any)durant tot lany. Aquestsboscos es produeixen en uncinturó al voltant delequador, sobretot a la concaamazònica dAmèrica delSud, la conca del Congo delÀfrica Central, a Indonèsia ia Nova Guinea.Els boscos caducifolis humits, són boscos estacionals, que tambéreben altes precipitacions, amb una temporada destiu càlid i humit i unhivern més fred i sec. Aquests boscos es troben en parts dAmèrica delSud, a Amèrica Central i a tot el Carib, a la costa oest dÀfrica, parts delsubcontinent indi i en gran part dIndoxina.
  • 6. Els boscos montans tropicals, alguns dels quals són coneguts com aboscos ennuvolats, es troben a les zones muntanyoses de clima mésfresc. Depenent de la latitud, el límit inferior d’aquests boscos ésgeneralment entre 1500 i 2500 metres i el límit superior és en generalfins els 2400 als 3300 metres.Els boscos inundats, amb zones pantanoses o amb planes d’inundació.
  • 7. EDAFOLOGIAEls tipus de sòl són molt variables en els tròpics i són el resultat dunacombinació de diverses variables com el clima, la vegetació, la posiciótopogràfica, el tipus de roca i ledat del sòl.El sòl, que proporciona aigua i sals minerals és poc fèrtil a la selva, jaque la matèria orgànica de la selva és ràpidament descomposta per lacalor i la humitat. En el sòl es produeix una acumulació dòxids de ferro ialumini que li donen aquest color vermellós particular. A més, romanhumit, ja que el fullatge espès absorbeix gairebé tota la llum i no permetel pas dels rajos solars cap a linterior.
  • 8. No obstant això, no tots elsboscos tropicals produeixen sòlspobres en nutrients, doncs en lesplanes al·luvials en trobem quesón rics en nutrients. També sónfèrtils els de tipus volcànic ubicatsa la pre-cordillera andina i a leszones volcàniques del sud-estdÀsia, Àfrica i Amèrica Central.Els sòls de les selves tropicals escaracteritzen pel seu ràpidreciclatge de les fulles caigudes ide la matèria orgànica engeneral, a causa de la granbiomassa de la selva. Aquestaalta taxa de descomposició és elresultat dels elevats nivells defòsfor presents en els sòls, laprecipitació, les altestemperatures i les extensescomunitats de microorganismesque hi viuen.
  • 9. La majoria dels sòls tropicals es caracteritzen per la lixiviació denutrients importants, per l’excés de pluges, no obstant això existeixenalgunes àrees que contenen sòls fèrtils.Els sòls de lAmazònia oriental i central, així com les selves tropicals delsud-est asiàtic són vells i pobre en minerals, mentre que els sòls delAmazònia occidental (Equador i Perú) i les zones volcàniques de CostaRica és jove i rica en minerals. La productivitat primària o la producció defusta és el més alt a loest de lAmazones i el més baix a lest delAmazones, que conté gran degradació dels sòls
  • 10. Una característica comuna de molts boscos tropicals és la disposició de lesarrels dels arbres. La majoria dels nutrients en el sòl dun bosc tropicalplujós es produeixen prop de la superfície, a causa de el temps de rotacióràpida i la descomposició dels organismes i les fulles. A causa daixò, lesarrels de suport es produeixen en la superfície de manera que els arbrespoden maximitzar labsorció i activament competir amb la ràpidaassimilació daltres arbres. Aquestes arrels també ajuden a labsorció iemmagatzematge daigua, a augmentar la superfície dintercanvi gasós, irecollir la fullaraca per una nutrició més eficient.A més, aquestes arrels redueixenlerosió del sòl durant les fortespluges, desviant laigua rica ennutrients que flueix cap avall de la troncen diversos fluxos petits, mentre quetambé actua com una barrera per alflux de sòl. A més, les grans superfíciesaquestes arrels donen suport iestabilitat als arbres de les selvestropicals, que solen créixer fins aaltures importants. Aquesta estabilitatpermet a aquests arbres resistir elsimpactes de les tempestes severes, ireduir la presència darbres caiguts.
  • 11. ECOLOGIALecoturisme sestà convertint ràpidament en una forma important peral desenvolupament dels països per atreure ingressos dedivises mitjançant la preservació dels seus boscos tropicals. Eco-turistes paguen per veure la bellesa natural dun país, no la destrucciócausada per lexplotació a curt termini. Els diners gastats directament enleconomia local ajuden a donar valor econòmic a la preservació delsboscos. Els vilatans, juntament amb el govern, poden veurela importància de mantenir el bosc intacte. La majoria delsturistes estan disposats a pagar directament per la preservació deles formes de les entrades al parc i donacions.
  • 12. Malgrat els molts avenços científics, se sap molt poc sobre lecologia de laselva tropical. Per tant, és difícil saber quantes persones poden visitaruna selva en un dia sense pertorbar lecologia. Existeix evidència quediu que la presència dels visitants que hi caminen, canvia la conductadels animals a la selva. Un impacte més gran per la selva són lespressions causades per la necessitat de satisfer les necessitats icomoditats físiques dels turistes. Limpacte per lexplotació de fusta coma combustible, la instal·lació dhotels i rutes daccés juntament amb elsproblemes provinents de les escombraries que produeixen elsturistes, impliquen un gran estrès per al medi ambient.L’ecoturisme ha de ser desenvolupat i ben planejat, perquè a curt terminiel desenvolupament de les selves tropicals pot condemnar de la mateixamanera que la tala causa grans danys al medi ambient. Diversospaïsos, incloent Costa Rica i Malàisia, senfronten als efectes adversos delturisme (que ja no pot ser considerat"eco"-turisme). Costa Rica és undels millors exemples dun país tropical en desenvolupament del seupotencial per lecoturisme en tota la seva plenitud.
  • 13. Cada any, centenars de milers destrangersvisiten molts parcs nacionals de Costa Rica, de manera que laindústria del turisme és la tercera més gran del país després del cafè. Noobstant això, alguns dels parcs estan sent aclaparats pels nombres demassa de turistes i, en conseqüència perden les espèciesque busquen zones allunyades dels éssers humans sorollosos imolestos. Mentrestant, en les parts de Borneo deMalàisia, Sabah i Sarawak, els ambientalistes estan preocupats perun ampli desenvolupament per a turisme. La construcciónrequereix tallar la fusta a nivell local, donant lloc a la desforestació. Unflux massiu de turistes també poden ser perjudicials per els senders delbosc i aterridors per a la vida silvestre.
  • 14. A Costa Rica, el Parc Nacional Manuel Antonio és víctima de la sevapròpia popularitat. És un punt molt popular per el turisme internacional ilocal. També és lloc d’una de les poques poblacions vives de micosaranya en el país. La popularitat del parc ha fet que el turisme fagi queconstrueixin molts més hotels en aquesta àrea; la construccióexcessiva, combinada amb els alts nivells de turisme en el parc, haamenaçat a la població de micos, així com les altres formes de vidasilvestre. Les pressions ocasionades per l’ecoturisme van més allà delmón natural, també pot pertorbar a la gent de la localitat i a les sevesestructures socials. De fet, és difícil portar beneficis del turisme a lespersones amb cultures tradicionals sense pertorbar el seu estil de vida.
  • 15. Es necessita una planificaciócurosa per atreure asuficients turistes i guanyardiners, però al mateix tempsmantenir la selva protegida i ales comunitats indígenesdintre d’ella. Obrir una àreaper els turistes sense talplanificació pot, ràpidamentdestruir la selva sobre la queestà basada el turisme. AltaFloresta és exemple d’unprojecte turístic que se haplanificat amb cura. Elsingressos del turisme tenenque arribar a les persones quedecidiran el futur de laselva, per que el ecoturismetingui alguna influència perrescatar les selves.Desafortunadament, moltesvegades els diners generatsno beneficien a aquestespersones.
  • 16. A canvi daixò hi ha lecoturisme sostenible: fa que lecoturismesostenible estigui en harmonia amb la natura, i alhora que realitzi eldesenvolupament econòmic i la creació de microempreses comunitàries.També manté la vida salvatge en bon estat i la biodiversitat i afavoreix elseu reconeixament dins del país i el seu desenvolupament.L’ecoturisme sostenible és lactivitat turística que es desenvolupa sensealterar lequilibri del medi ambient i evitant els danys a la naturalesa. Estracta duna tendència que busca compatibilitzar la indústria turísticaamb lecologia. L’ecoturisme està vinculat a un sentit de lètica jaque, més enllà del gaudi del viatger, intenta promoure el benestar de lescomunitats locals (receptores del turisme) i la preservació del mitjànatural. El turisme ecològic també busca incentivar el desenvolupamentsostenible (és a dir, el creixement actual que no danyi les possibilitatsfutures).Les comunitats indígenes que practiquenl’ecoturisme sostenible no únicament elsguies saprofiten dels diners delsturistes, sinó, que aquests diners serveix pera projectes de tota la comunitat, com aedificis comunitaris, el millorament delescola , hospitals, etc. Així es garanteixlequilibri en la comunitat i la identificació detots els habitants amb el turisme.
  • 17. ECOSISTEMAMés de la meitat de lesespècies del món deplantes i animals estroben a la selva. A lesselves trobemmamífers, aus, rèptils...També una granabundància defongs, que s’alimentende les restes endescomposició, i la granabundància de flora. Elproblema principal queexisteix, és que moltesespècies estandesapareixen per lapèrdua del seuhàbitat, la desforestaciói la contaminació del’atmosfera.
  • 18. Una exuberant vegetació cobreix la topografia de la selva tropical. Sotaels arbres més alts (volta) hi ha la sub-selva: arbres petits adaptats alombra. Més avall encara, hi ha les herbes i plançons tolerants acondicions ombrívoles. Entreteixides en les branques dels arbres estroben les lianes (enfiladisses tropicals silvestres). Les branques delsarbres i les enrredaderas serveixen com a suport per a les plantesepífites, aquest tipus de planta creix lligada a als arbres, però extreu elsseus nutrients de laigua que degota daquests. Les epífites més comunsa la selva tropical pluvial són les orquídies, bromelias i falgueres. Ladensa capa darbres perennes absorbeixen la major part de la llum, enconseqüència poques plantes creixen al pis de la selva, generalmentlliure de vegetació. Únicament al llarg dels rius o en els límits dels clarshi ha una espessa muralla de vegetació que sestén fins al pis.
  • 19. Les selves tropicals es divideixen en diferents estrats o capes, amb unavegetació organitzada en un patró vertical des de la part superior del sòla la copa dels arbres més alts. Cada capa és una comunitat biòtica únicaque conté diferents plantes i animals adaptats una forma particular devida. Només la capa emergent és exclusiva de les selvestropicals, mentre que els altres també es troben en els boscos plujosostemperats. No obstant això, lestratificació no sempre és clara. Les selvestropicals són dinàmiques i molts canvis poden afectar lestructura d’un
  • 20. El sòl del bosc, la capa més inferior, rep només el 2% de la llum solar.Només les plantes adaptades a condicions de poca llum poden créixer enaquesta regió. Lluny de les riberes dels rius, pantans i clarianes, on hi hala major densitat d’herba, el terra del bosc és relativament lliure devegetació a causa de la poca penetració lumínica. Aquest fet facilita elmoviment dels animals més grans, com rinoceronts i goril·les. El sotabosctambé conté vegetals en descomposició i matèria animal, la qualdesapareix ràpidament, perquè les condicions càlides i humides promouenla seva ràpida descomposició. Moltes formes de fongs que creixen aquíajuden en aquest procés.
  • 21. La capa inferior es troba entre la coberta i el terra del bosc. El sotaboscés la llar dun gran nombre daus, petits mamífers, insectes, rèptils, i elsseus depredadors. Els exemples inclouen el lleopard, granotesverinoses, la boa constrictora i moltes espècies de coleòpters. Lavegetació en aquesta capa té la capacitat de tolerar lescassetat dellum, doncs han de viure a lombra dels grans arbres. Algunes plantes sónels arbustos, herbes, arbres petits i plantes enfiladisses llenyoses quesenfilen als arbres per capturar la llum del sol. Només al voltant del 5%de la llum del sol pot arribar al sotabosc, i per això algunes plantes tenenfulles molt grans per absorbir-ne el màxim possible.
  • 22. En el dosser o volta , la temperatura disminueix una mica, el mateixque la intensitat del vent. En canvi augmenta l’humitat de l’ambient.Allà hi ha molts d’arbres que medeixen entre 10 i 30 metres d’altura icreixen molt a prop els uns als altres, de manera que les seves branquesno poden estendre molt. Aquests arbres són el lloc ideal per els animalsque poden penjar-se a les branques; aquest és el cas del mono aranya il’ós formiguer, els quals es gronxen amb facilitat d’un arbre a l’altreutilitzant la cua com si fos un braç més, també es sostenen amb ellamentre busquen aliment. A la volta també troben menjar l’esquirol, elrat-penat i el mono saraguata. Ells estan molt ben adaptats a viure a l’altdels arbres, així que no necessiten baixar al terra. Als arbres selvàtics nopoden faltar aus com el tucà, la guacamaya i el perico cap groc, que sónmolt apreciades per els colors dels seus plomatges. Algunes més són lacodorniu, l’ocell carpinter, el colibrí i el trogó.
  • 23. Els insectes són un cas especial, ja que poden volar per lo alt, estarenganxats als troncs o a prop del terra. A la selva tropical hi ha unaenorme varietat, com papallones, formigues, grill i moltíssim més. Elmateix que altres animals selvàtics, els insectes són molt importants perl’existència de l’ecosistema. Un exemple de la seva funció, és que alportar el pol·len d’unes flors a les altres col·labora am la seva fecundació.Un altre exemple de la importància dels animals en aquestecosistema, ho donen els ratpenats, aus i monos que s’alimenten defruits, però no poden digerir les llavors que aquests contenen i les tirenentre els seus excrements. Així, les transporten d’un lloc al’altre, augmentant les possibilitats de germinació. De plantes existeixenles epífites, trepadores i estranguladores.
  • 24. La capa emergent és on són els arbres més alts. Els arbres poden arribara mesurar 45 metres. Sovint és difícil didentificar lespècie d’onpertanyen, perquè les seves fulles, flors i fruites són a gran alçada. Lamajoria dels troncs daquests arbres no són molt amples i una vegada quesobresurten de la copa dels arbres de menor tamany, estenen lesbranques. Entre ells inclouen la ceiba, el cedre, la caoba, la sapodella. Ala selva la temperatura és molt alta. Per això, que tot i que els arbresgegants són els primers en rebre l’aigua de la pluja, que aquestas’evapora ràpidament..
  • 25. No obstant això, les fulles són petites i dures, així aconsegueixenacumular i absorbir l’aigua. El vent bufa amb molta velocitat, movent lescopes dels arbres d’un lloc o l’altre; durant algunes tempestes, pot sertant fort com per fer-los caure. Per tant, la majoria dels arbres gegantstenen unes sortides en la base del seu tronc, anomenadescontraforts, que com si fossin arrels endurides i grosses detenenl’arbre, doncs els ajuden a distribuir el seu pes. Així, tot i que les sevesarrels no són profundes, l’arbre té major estabilitat i resistència a laforça del vent. Les branques dels arbres més alts són dèbils, tot i així sónel lloc preferit d’alguns animals. Els més comuns són els ocells de rapinyacom el falcó, harpia, el mussol. Totes elles són carnívores i baixencontínuament per caçar el seu aliment