• Like
05   els fongs
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,168
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
16
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. TIPOLOGIA DELS FONGSEls fongs són un grup d’organismes que de sempre s’havien inclòs en el món delsvegetals, però que actualment es consideren com un regne independent per lesseves peculiars característiques: no realitzen la fotosíntesis, molts no tenencel·lulosa en la paret de les seves cèl·lules, la seva substància de reserva és elglicogen (substància típica dels animals) i es reprodueixen per espores. Lesespores són cèl·lules reproductores envoltades d’unes capes que les permetenresistir condicions molt desfavorables de temperatura i humitat, però que quan lescondicions són bones germinen i originen un nou individu.
  • 2. Els fongs són éssers vius eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars, de nutricióheterotròfa. Es tracta dun grup heterogeni i polifilètic, que inclou organismes quepertanyen a dos regnes diferents:•regne dels protistes: els mixomicots o fongs ameboides, i els oomicots.•regne dels fongs: inclou els fongs típics que es classifiquen en diversos grups(zigomicots, ascomicots, basidiomicots i deuteromicots).De forma simplista s’associa el terme de fongs a bolets, però el bolet és l’estructurareproductora d’alguns fongs i es desenvolupa en un moment determinat del seucicle biològic. Molts grups de fongs no fan bolets.
  • 3. MIXOMICOTSEl seu cos vegetatiu rep el nom de plasmodi. És format per una massa deprotoplasma amb nombrosos nuclis i sense paret cel·lular. S’alimenten típicamentper fagotròfia, és a dir fagocitant bacteris, llevats, espores, hifes de fongs, etc.però també poden absorbir substàncies orgàniques dissoltes en el medi.Presenten moviment ameboide, lliscant sobre el substrat. Esporangis Plasmodi
  • 4. ELS OOMICOTS (PSEUDOFONGS)Pertanyents al regne dels protistes, s’anomenen pseudofongs perquè, entre altrescaracterístiques, presenten paret cel·lular de cel·lulosa i flagels en cèl·lulesreproductores. El seu tal·lus és típicament filamentós.
  • 5. ELS FONGS TÍPICSEstan formats per filaments de cèl·lulesanomenats hifes que formen unes trames més omenys complexes. Quan arriba l’època de lareproducció formen cossos reproductorsanomenats esporangis, on es formaran lesespores. En el cas dels basidiomicets es formenuns cossos fructífers, els bolets, que són lesestructures on es desenvolupen els esporangis.Els fongs viuen sempre de matèria orgànica, jasigui procedent d’organismes vius (fongs paràsits)o de restes d’organismes (fongs sapròfits).Els fongs sapròfits tenen un paper importantíssimen els ecosistemes, doncs juntament amb algunsbacteris formen el grup dels descomponedors,bàsics en el reciclatge de la matèria, ja que sónels únics organismes capaços de degradar lacel·lulosa. Sense ells, en els boscos s’anirienacumulant les restes vegetals sense remei, i aixòimpediria la reutilització dels elements mineralsque hi ha a la fusta, branques, fulles i tota menade restes vegetals.
  • 6. La major part dels fongs viuen enambients terrestres, al sòl o sobrematèria vegetal morta, de maneraque contribueixen a descompondre-la.Uns altres fongs són paràsitsd’animals i plantes.Molts fongs tenen una gran utilitat,ja que contribueixen, amb les sevesreaccions químiques ifermentacions, a la producciód’aliments com ara el formatge i eliogurt, o a la producció de begudesalcohòliques com ara el vi, lacervesa i el whisky.Uns altres fongs són capaços deproduir antibiòtics, per exemple lapenicil·lina , ja que inhibeixen laproliferació de microbis infecciososcom ara els bacteris
  • 7. Llevats – fongs microscòpicsBolets – fongs macroscòpics
  • 8. ELS ZIGOMICOTSFongs amb hifes que presenten com a característica principal la seva reproducciósexual (gàmetes) i asexual (espores). Són quasi tots sapròfits i viuen sobre matèriaorgànica en descomposició. Formen les típiques floridures (masses d’hifes enforma de vellut).
  • 9. Els més coneguts són les floridures blanques que apareixen sobre els aliments ialguns paràsits com el mildiu que ataca la vinya.
  • 10. ELS ASCOMICOTSLes hifes d’aquests fongs tenen les cèl·lules separades per les seves membranes,encara que poden presentar un orifici que les comuniqui.Els més coneguts són els llevats, responsables dels processos de fermentació delpa de les begudes alcohòliques, les floridures verdes, les tòfones (trufas encastellà) molt apreciades en gastronomia, i les múrgules, uns bolets en forma derusc (en castellà se’n diu colmenillas) i que surten per primavera.
  • 11. ELS BASIDIOMICOTSEs caracteritzen pel tipus d’esporangi, diferent del dels casos anteriors, i que moltsd’ells quan arriba l’època de la reproducció desenvolupen els cossos fructífers queconeixem com bolets.Els bolets estan formats per un peu o estípit i per un barret o píleu.El peu pot ser llis o presentar algunes estructures com una membrana (volva) a labase o un anell per la part superior. La seva forma pot variar.El barret acostuma a ser arrodonit, encara que en alguns casos pot ser asimètric oexcèntric, i de coloració variada. En la part inferior del barret és on es formaran elsesporangis i pot tenir diversos aspectes: laminar, esponjós, llis, amb agulles. Laposició en la que es troba el peu enganxat al barret també és un punt a tenir encompte
  • 12. ELS DEUTEROMICOTSGrup artificial on s’hi han inclós tots aquells fongs dels quals es desconeix lareproducció sexual. És artificial ja que els caracters per classificar els fongs esbasen en les estructures d’origen sexual (ascs, basidis, etc.) i en aquest cas nomésens podem referir a les estructures asexuals.
  • 13. ELS LÍQUENSEls líquens formen un grup biològic i no sistemàtic ja que són una associacióautosuficient i estable d’un micobiont (fong) i un fotobiont (alga o cianobacteri).Actualment hi ha la tendència de parlar de fongs liquenitzats i s’estudien juntamentamb els altres grups de fongs (sobretot ascomicots).
  • 14. ORGANITZACIÓ DELS FONGSCos vegetatiu unicel·lular: present als llevats (Saccharomyces)Cos vegetatiu pluricel·lular: les cèl·lules són cilíndriques i allargades i es trobenagrupades en filaments ramificats, que reben el nom dhifes, que suneixen isentrellacen formant el miceli. Les hifes poden ser:•septades: hi han septes que individualitzen les cèl·lules. Les trobem alsascomicots, basidiomicots i deuteromicots.•sifonades: no presenten septes i, per tant, les hifes són plurinucleades. Lestrobem als zigomicots.
  • 15. Les hifes creixen tan sols per lextrem apical, de manera que, en general, elcreixement del miceli és de tipus radial i pren formes discoïdals o anulars.La paret cel·lular dels fongs veritables és rígida, i està constituïda bàsicament per:•quitina: un polisacàrid filamentós similar al de lexoesquelet dels artròpodes.•matriu amorfa, no filamentosa, formada per polisacàrids i proteïnes.Com a substàncies de reserva, emmagatzemen glicogen i lípids. El metabolisme ésquasi sempre aeròbic, però alguns fongs shan adaptat a la manca doxigen irealitzen fermentacions. Els principals fermentadors són els llevats, adaptats a viureen ambients rics en nutrients. Una hifa septada i una hifa sifonada
  • 16. EN 1 GRAM DE TERRA HI POTHAVER-HI 1’5KM DE HIFES
  • 17. REPRODUCCIÓ I CICLE BIOLÒGICLa reproducció pot ser de tipus asexual o sexual, tot i que alguns només presentenreproducció asexual, com passa en els deuteromicots.La Reproducció asexual es pot donar per: •gemmació: en fongs unicel·lulars, com els llevats. •fragmentació: duna hifa o un miceli. •mitòspores: poden ser haploides o diploides. Aquestes espores generalment sanomenen conidis i es formen a lextrem dhifes especialitzades.
  • 18. La Reproducció sexual: amb la meiosi es formen les meiòspores (haploides). Els esporangis, on es formen aquestes meiòspores, poden ser:-Ascs: esporangis en forma de sac allargat propis dels ascomicots. A linteriorsoriginen normalment 8 espores, denominades ascòspores. Ascs amb ascòspores
  • 19. - Basidis: esporangis formats per una cèl·lula a lexterior de la qual es formensimultàniament 4 basidiòspores. Són propis dels basidiomicots. Basidis amb basidiòspores
  • 20. ELS ZIGOMICOTS
  • 21. ELS ASCOMICOTS
  • 22. ELS BASIDIOMICOTS
  • 23. A la gran majoria dascomicots i de basidiomicots, els esporangis es trobenagrupats en estructures reproductores anomenades cossos fructífers. Aquestspoden ser macroscòpics i els coneixem amb el nom de bolets. Els bolets mésconeguts estan formats generalment per:barret: part superior del bolet que presenta la capa fèrtil o himeni, on es formenles espores. Aquest himeni pot estar recobrint làmines, porus, agulles, etc.peu: dóna suport al barret, i per la part inferior, es troba unit al miceli. Algunsbolets poden presentar anell o volva. Reig (Amanita caesarea)
  • 24. ECOLOGIA DELS FONGSEls fongs poden colonitzar tota mena dambients, tant aquàtics com terrestres, tot ique són més abundants al medi terrestre. Viuen sobretot en ambients humits i ricsen matèria orgànica.Segons el tipus de nutrició que presentin, poden ser:sapròfits: són capaços de viure gairebé sobre qualsevol substrat (fulles, fruita, cuir,fusta, paper,...). Juntament amb els bacteris, són els grans descomponedors de lamatèria orgànica, els que sencarreguen del seu reciclatge, transformant-la enmatèria inorgànica reutilitzable per les plantes. El seu paper, doncs, és clau pelfuncionament dels ecosistemes, ja que contribueixen a tancar el cicle dels nutrients.Sense la seva acció, els nutrients quedarien retinguts i immobilitzats en les restesvegetals o animals, sense descompondres, dificultant la vida i la instal·lació delsorganismes vius, i la disponibilitat de sals minerals.Pulcherrhicium caeruleum Auricularia mesenterica Coprinus picaceus
  • 25. paràsits: els trobem sobretot vivint a expenses de plantes vives, però també podenser paràsits, danimals o fins i tot daltres fongs. Causen malalties, com el míldiu dela vinya o el peu datleta a lésser humà.Peu datleta Mildiu de la(Trichophyton vinyarubrum) (Plasmopara viticola) Arrufat del presseguer (Taphrina deformans)
  • 26. simbionts: viuen associats a daltres organismes, obtenint generalment un beneficinutricional mutu. Les simbiosi més importants són les micorizes (entre un fong iles arrels duna planta) i els líquens (entre un fong i una alga).Les micorizes són associacions permanents i relativament freqüents entre lesarrels duna planta i un fong. És un tipus de simbiosi molt especialitzada on laplanta, gràcies al fong, augmenta la seva superfície dabsorció radical (per obteniraigua, sals minerals i nutrients en general, a partir del sòl). El fong rep, a canvi,determinades substàncies necessàries pel seu creixement produïdes per la planta. Arrels micorizades
  • 27. Els líquens són organismes formats per lassociació simbiòtica entre una alga i unfong. El fong protegeix lalga i li proporciona aigua i sals minerals, per tal que puguirealitzar la fotosíntesi. Per la seva banda, lalga dóna al fong part de la matèriaorgànica que ha elaborat. Aquesta simbiosi permet als líquens colonitzar qualsevoltipus dambients, com les escorces dels arbres, la roca nua, els deserts,... Són elsprimers colonitzadors de les roques en el medi terrestre. Ramalina sobre escorça darbre Cladonia sobre sòl Rhizocarpon sobre roca
  • 28. INTERÈS PER LHOMEFongs beneficiosos per lhomeUna gran diversitat de fongs és utilitzada per lhome amb finalitats molt variades,com ara:Interès culinari. Els comestibles: bàsicament es consumeixen els cossos fructíferso bolets, que són molt rics en aigua (més del 90%) i substàncies nutritives iaromàtiques. Els més populars són el rovelló, el pinetell, el camperol, el cep, lallenega, la tòfona negra,... Tòfona Xampinyons (Agaricus)Rovellons (Lactarius deliciosus) Rossinyols (Cantharellus cibarius)
  • 29. Indústria alimentària. Els fermentatius: els llevats són els responsables de lafermentació de la farina per fer pa, del suc del raïm, per elaborar vi i cava, delscereals, per fer cervesa,..Indústria farmacèutica. Els productors dantibiòtics: el primer antibiòticdescobert fou la penicil·lina, usat per combatre les infeccions produïdes perbacteris. La penicil·lina és sintetitzada per un fong anomenat Penicillium.Llevat de la cervesa Penicillium
  • 30. Fongs perjudicials per lhomeEls fongs també tenen una cara negativa, i alguns poden ser perjudicials per lhomei ocasionar danys, tant a la seva persona com a lagricultura o als aliments jarecol·lectats. Per exemple:Tòxics: alguns fongs sintetitzen substàncies nocives per lhome i els animals.Aquestes substàncies es poden trobar als cossos fructífers o bolets i són la causadenverinaments. Cal anar amb molt de compte alhora de consumir bolets, ja quemolts dels tòxics tenen una aparença similar a la dalguns bolets comestibles. Elmés perillós és la farinera borda (Amanita phalloides), que és mortal. Farinera borda (Amanita phalloides), tòxic mortal
  • 31. Paràsits: alguns fongs són responsables de plagues que afecten a plantesagrícoles i altres causen malalties als éssers humans, com les càndides i les tinyes,responsables de problemes a la pell.Biodeterioració: alguns fongs com les floridures causen la deterioració daliments,fusta, paper o altres productes. Floridura Micosi a la pell