EL BOSC TEMPERAT
GEOGRAFIAAquest bioma està format pels frondosos boscos de fulla caduca, arbresque ens obsequien amb un canvi de coloració...
CLIMATOLOGIADe forma general, s’anomena zona temperada les regions de la Terracompreses entre els tròpics i els cercles po...
El bosc caducifoli creix enzones                claramentinfluenciades    pels     airesd’origen oceànic, on elsvents apor...
En un clima temperat, els boscos en                                  general requereixen com a mínim 510                  ...
Hivern: els boscos podensemblar un lloc sense vidadurant                    aquesttemps, especialment si elbosc         es...
Estiu: el bosc és verd i frondós, i el                                      menjar és abundant. Els animals del           ...
EDAFOLOGIAEl sòl del bosc temperat es caracteritza per tenir una capa superficial defulles seques i branques que el cobrei...
Els    boscos   caducifolis   tenen    un   sòlmadur, amb prou fondària per sostenir lesarrels dels arbres més alts. L’hor...
El sòl és fèrtil, enriquit per la fullaraca en descomposició. La caiguda deles fulles de la tardor proporciona la matèria ...
El sòls més característics delsboscos caducifolis són el ques’anomena   sòls   bruns.   Elshoritzons que hi podem trobarsó...
Les zones de bosc que han estat esclarissades per un ús agrícola oramader, el seu sòl pot perdre els nutrients amb facilit...
ECOLOGIALa pluja àcida és una conseqüència de la presència dòxids de sofre i denitrogen a latmosfera generats en activitat...
Aquestes gotes poden crèixer fins a convertir-se en gotes de pluja. Siaquesta pluja és rica en àcid sulfúric té un pH molt...
Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs irius, la salut de persones i animals i sobre e...
Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetacióhan estat estudiats en àmplies zones del nord ...
Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida alaigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arri...
La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra encontacte amb els materials utilitzats en els edifi...
Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants quelacompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides ...
El problema de la pluja àcida pot tenir solucions. En les últimesdècades, la regulació del fum de fàbriques i cases ha est...
4.Restringir lús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment elstransports públics o altres alternatives, com per exe...
ECOSISTEMESVegetacióEls arbres dels boscos temperats es caracteritzen per tenir fulles amples iverdes, boscos que formen e...
En els boscos de fulla caduca es diferencien cinc zones. La primera seria laformada per l’estrat arbori, on els grans arbr...
La fullaraca és una de lesparts més importants delbosc temperat, doncs és unlloc on es reciclen la majorpart de la seva bi...
AnimalsEls      animals     del     bosccaducifoli concentren elsseus parts a la primavera iestiu, períodes on l’alimentés...
La vida silvestre en els boscos temperats és difícil de veure, doncs moltsanimals tenen marques o colors que els faciliten...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

03 el bosc caducifoli

5,421

Published on

0 Comments
1 Like
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total Views
5,421
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
26
Comments
0
Likes
1
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

03 el bosc caducifoli

  1. 1. EL BOSC TEMPERAT
  2. 2. GEOGRAFIAAquest bioma està format pels frondosos boscos de fulla caduca, arbresque ens obsequien amb un canvi de coloració molt vistós un cop arriba laprimavera.Els boscos temperats humits es troben majoritàriament al nord-estd’Austràlia i Nova Zelanda, a l’est de l’Índia i a parts de Birmània, Tailàndiai Indonèsia. També en arxipèlags pròxims com les Illes Canàries, Madeira iles Açores. També predomina aquest bioma a l’est dels EUA, a la Xinaoriental i en gran part d’Europa nord-occidental. Més escasses i aillades sónles regions temperades en el continent sud americà. imatge
  3. 3. CLIMATOLOGIADe forma general, s’anomena zona temperada les regions de la Terracompreses entre els tròpics i els cercles polars Àrtic i Antàrticrespectivament. Els boscos temperats tenen un clima moderat i és enaquestes zones on localitzarem els boscos temperats de fulla caduca. Detotes maneres, la majoria d’aquests boscos els localitzarem a l’hemisferinord, degut a que trobem les masses continentals més grans entre elTròpic de Càncer i el Cercle Polar Àrtic. Dins la zona temperada hi trobaremaltres biomes, com ara la Tundra i el Bosc Boreal, caracteritzats per unclima molt més extrem i incompatible amb els boscos de fulla caduca, quevolem un clima humit i més suau.
  4. 4. El bosc caducifoli creix enzones claramentinfluenciades pels airesd’origen oceànic, on elsvents aporten humitat, ambfrescor a l’estiu i escalfor al’hivern. Els arbres de fullacaduca, a diferència de lesconíferes, no tolerenperíodes de més de 4mesos amb temperaturesmitjanes per sota dels10ºC, fet que a la pràcticaserveix per delimitar el bosctemperat del bosc boreal.És per això que no trobaremels boscos temperats al’interior dels granscontinents, en canvi sí enles zones méscostaneres, sotmesos a lahumitat i temperatures mésmoderades del climaoceànic.
  5. 5. En un clima temperat, els boscos en general requereixen com a mínim 510 mm de precipitació (pluja, neu, calamarsa...) cada any, encara que la majoria d’aquests boscos la mitjana està entre els 760- 1500 mm, pluges que es distribueixen uniformement durant tot lany.La temperatura oscil·laentre els -30°C a +30°C.Tenen quatre estacionsdiferents, on els hivernssón freds i els estius sóncàlids. El clima ésmoderat, amb pocs diesextremadament freds ocalents. Les estacionscanvien laspecte delsboscos temperats cada pocsmesos.
  6. 6. Hivern: els boscos podensemblar un lloc sense vidadurant aquesttemps, especialment si elbosc està formatprincipalment per arbres defulla caduca. La majoria delsanimals salvatges buscarantzones més càlides perrefugiar-se. Molts boscostemperats es troben cobertsde neu durant gran part delhivern. Primavera: els dies comencen a allargar- se i sescalfen. La vida silvestre torna lentament i les fulles noves i les poncelles de les flors apareixen en els arbres de fulla caduca. Els ous dels insectes eclosionen i es converteixen en una important font d’aliment per a moltes aus que tornen de la seva emigració. Els rosegadors i els rèptils desperten de la seva letàrgia.
  7. 7. Estiu: el bosc és verd i frondós, i el menjar és abundant. Els animals del bosc aprofiten per parir les seves cries. El bosc està despert i amb molta activitat durant el dia i la nit.Tardor: la llum del dia s’escurça iles temperatures de la tardor esrefresquen, fet que motiva que elsarbres de fulla caduca comencin areduir la quantitat de clorofil·la enles seves fulles. Les fulles poc a poces tornen de colortaronja, groc, vermell i marró. Lesfulles que cauen crearan la fullaracacaracterística d’aquest bosc, un gruixde matèria orgànica que seràdescomposat i transformat pelsorganismes vius del sòl. Moltsanimals aprofiten aquest momentper fer una recol·lecció de fruits secsi altres recursos de menjar per a
  8. 8. EDAFOLOGIAEl sòl del bosc temperat es caracteritza per tenir una capa superficial defulles seques i branques que el cobreixen, així com una munió de petitsanimals. Sota les fulles trobem una matèria vegetal humida, parcialmentdescomposta, que dóna lloc a un horitzó de color fosc, i on treballen deforma incansable els bacteris i els fongs descomponedors i transformadorsde la matèria orgànica.
  9. 9. Els boscos caducifolis tenen un sòlmadur, amb prou fondària per sostenir lesarrels dels arbres més alts. L’horitzó méssuperficial proporciona nutrients essencialsque penetren dins del sòl gràcies a l’acciófiltradora de la l’aigua de la pluja. Engeneral, els arbres de fulla caduca demanenun sòl amb un òptim drenatge, amb unaporositat adequada que afavoreixi lapenetració de l’aigua.
  10. 10. El sòl és fèrtil, enriquit per la fullaraca en descomposició. La caiguda deles fulles de la tardor proporciona la matèria per a un humus abundant iric que comença a decaure ràpidament amb l’arribada de la primavera, osigui quan l’estació de creixement comença. El contingut dhumus éspresent en ambdós horitzons A i B amb una coloració marronosa. Lanaturalesa química del sòl és de tendència àcida, amb capes vermellosesque delaten la presència d’òxids de ferro. Llit de fulles Humus Humus barrejats amb minerals Minerals amb presència de poc humus Roca mare
  11. 11. El sòls més característics delsboscos caducifolis són el ques’anomena sòls bruns. Elshoritzons que hi podem trobarsón:Horitzó A ( de cm fins a 1m) ésun sòl que presenta granquantitat de fullaraca que esdescomposa ràpidament degut ala gran humitat (humus tipusmull) aquesta acumulació demateria orgánica li dona un colorfosc bruHoritzó B amb materialalterat, de coloracions brunesdegudes a l’existencia d’òxid deferroHoritzó C roca mare sensealterar. En general, degut a laquantitat d’aigua i humitatd’aquest clima són sòls bastantproductius i al llarg del temps hanestat molt cultivats.
  12. 12. Les zones de bosc que han estat esclarissades per un ús agrícola oramader, el seu sòl pot perdre els nutrients amb facilitat degut a l’intensrentat que pateixen els seus horitzons.El pas del temps i una agricultura poc sostenible pot acabar desertitzantel sòl i convertir-lo en un terreny erm.
  13. 13. ECOLOGIALa pluja àcida és una conseqüència de la presència dòxids de sofre i denitrogen a latmosfera generats en activitats de combustió per produirenergia. Els òxids de sofre es produeixen en la combustió de carbó o depetroli; els òxids de nitrogen es produeixen en totes les combustionsespecialment en les dels motors dels vehicles. Els òxids de sofre initrogen, en combinar-se amb laigua de latmosfera, formen petitesgotes daigua que contenen àcid sulfúric i àcid nítric.
  14. 14. Aquestes gotes poden crèixer fins a convertir-se en gotes de pluja. Siaquesta pluja és rica en àcid sulfúric té un pH molt baix, inferior a 4,5, ialeshores es parla de pluja àcida.La pluja àcida té efectes negatius sobre la vegetació i ecosistemesaquàtics associats. La pluja àcida crema les fulles dels arbres i lesplantes provocant la seva defoliació. També augmenta lacidesa delaigua del sòl, la qual cosa provoca una mala absorció de sals i aigua perles plantes a través de les arrels i la mort de molts organismes que nopoden suportar aquesta acidesa.
  15. 15. Les pluges àcides tenen efectes perjudicials sobre la vegetació, els llacs irius, la salut de persones i animals i sobre els edificis i monuments. Un problema mundial: molt sovint la pluja àcida es desplaça de la zona on es forma a daltres àrees. Les xemeneies altes, construïdes per assegurar que la contaminació de les indústries no afecti les ciutats de la rodalia, enlairen la contaminació cap a latmosfera. Quan pren contacte amb el vapor daigua de latmosfera, forma àcids, que sincorporen als núvols. El vent transporta els núvols, sovint molt lluny dallà on es van formar. Finalment, els àcids cauen amb la pluja generalment dos o tres dies després. Per exemple, les zones industrials de la Gran Bretanya causen pluges àcides a Escandinàvia. Altres vegades, la contaminació genera pluja àcida que cau a prop de la zona on es va produir. Es el cas de Escòcia, que pateix la pluja àcida que produeixen les fàbriques dAnglaterra.
  16. 16. Els danys als arbres i al sòl: els efectes de la pluja àcida en la vegetacióhan estat estudiats en àmplies zones del nord dEuropa i dAmèrica delNord. Els efectes comprovats han estat la corrosió de les fulles i unareducció general del creixement dels arbres, que pot acabar amb la sevamort. Els diòxid de sofre de la pluja àcida obstrueix els petits porus de lesfulles a través dels quals les plantes prenen el CO2 que les plantesnecessiten per viure. Daltra banda, la pluja àcida altera les substànciesque componen el sòl i els arbres que hi creixen són menys resistents acondicions desfavorables com el gebre, la sequera, els virus, els fongs i lesplagues dinsectes.
  17. 17. Els llacs morts: la pluja àcida té efectes dramàtics sobre la vida alaigua, quan cau directament sobre els llacs o hi arriba des dels turonspels rius i les torrenteres. La pluja àcida produeix lacidificació de lesaigües dels llacs i embassaments. Els àcids provoquen la mort de lamajoria dels animals i plantes aquàtics i fan que les aigües no siguinpotables.
  18. 18. La destrucció dels edificis i les estàtues: quan la pluja àcida entra encontacte amb els materials utilitzats en els edificis, estàtues, pintures ialtres objectes, els pot deteriorar i arribar a destruir-los. Lenta, peròsegura, la pluja àcida els corroirà i les conseqüències poden ser moltgreus. Els materials de construcció serosionen, la pedra calcària esdesfà, els metalls es rovellen, el color de les pintures es fa malbé, elcuiro es debilita i en la superfície del vidre es forma una capa dura
  19. 19. Respirem àcid: la pluja àcida, i altres tipus de contaminants quelacompanyen (neu àcida, boira àcida, deposicions sòlides de partícules iozó de superfície) ataquen de la mateixa manera els éssers humans ilentorn natural. La inhalació de làcid procedent de la boira àcida potprovocar problemes respiratoris, perquè la humitat dels pulmons potconvertir el SO2 en àcid sulfúric. A més la pluja àcida pot contaminaramb alumini els dipòsits daigua. Les anàlisis semblen indicar quelalumini pot ser una de les causes de la síndrome dAlzheimer. A mésaltres contaminants que acompanyen la pluja àcida, com ara lespartícules negres produïdes pels vehicles dièsel, provoquen càncer.
  20. 20. El problema de la pluja àcida pot tenir solucions. En les últimesdècades, la regulació del fum de fàbriques i cases ha estat una ajudaimportant, però per tal de resoldre el problema de la pluja àcida calprendre més mesures, que inclouen les accions següents:1.Establir lobligatorietat dinstal·larfiltres i mecanismes de correcció a lesindústries contaminants, especialmenta les centrals energètiques.2.Reduir el consum de combustiblesfòssils, especialment els carbons debaixa qualitat amb alt contingut desofre.3.Eliminar la contaminació dels tubsdescapament dels cotxes. Algunspaïsos utilitzen catalitzadors de tresvies, fabricats especialment per alstubs descapament, que filtren el 90%dels òxids de nitrogen (i també altreselements contaminants).
  21. 21. 4.Restringir lús dels vehicles amb motor. Utilitzar preferentment elstransports públics o altres alternatives, com per exemple la bicicleta.5.Utilitzar lenergia solar o combustibles poc contaminants per proveir lescases daigua calenta i de calefacció.6.Reduir les despeses denergia i utilitzar-la de manera eficient a lesfàbriques i a les cases.7.Fomentar la investigació i la introducció denergies alternatives, com lasolar o leòlica.8.Augmentar les lleis que regulin la producció de contaminació i insistiren laplicació daquestes normes.
  22. 22. ECOSISTEMESVegetacióEls arbres dels boscos temperats es caracteritzen per tenir fulles amples iverdes, boscos que formen ecosistemes humits gràcies a les abundantspluges estacionals. Les zones on es desenvolupa el bosc caducifoli arribenfàcilment als mil metres daltitud, i on les nevades i les baixestemperatures de lhivern provoquen una forta disminució del metabolismedels arbres, fet que produeix una disminució de la saba a fi d’estalviaraigua per a l’hivern.. Aquest fenomen provoca que els arbres perdin les seves fulles a la tardor, fet que ajuda a l’arbre a emmagatzemar els seus nutrients de reserva en el seu entremat de branques. Alguns exemples d’aquests arbres són el freixe, el faig, el roure, el bedoll, l’auró, l’àlber... Els arbres són extremadament vitals per l’ecosistema de fulla caduca, doncs protegeixen el sòl, mantenen l’aigua neta i serveixen d’hàbitat i aliment per a molts organismes animals. La quantitat d’arbres en un bosc pot també alterar la temperatura, la humitat i la velocitat del vent
  23. 23. En els boscos de fulla caduca es diferencien cinc zones. La primera seria laformada per l’estrat arbori, on els grans arbres, com el faig i el rourearriben a alçades de fins a 30 metres. Els arbres de mida méspetita, arbres joves i en fase de ple creixement, conformen el segonestrat. La tercera zona estaria formada pels arbustos, com els llorers igrèvols. Lestrat de les herbes i flors seria la quarta zona, com la baia dela passió i el lliri blau. Finalment, la capa més baixa és aquella que viudamunt mateix del sòl, i són les petites plantes acompanyadesd’algues, fongs, líquens i bactèries.
  24. 24. La fullaraca és una de lesparts més importants delbosc temperat, doncs és unlloc on es reciclen la majorpart de la seva biomassa.Per dins i per sota d’aquestafullaraca s’hi troben milersde petits invertebrats, comaraescarabats, cargols, aranyes, milpeus i formigues. Altresorganismes sónmicroscòpics, com ara elsfongs i els bacteris, però noper això són menysimportants, doncs ells sónels grans descomponedors itransformadors de lamatèria orgànica, fent-lanovament accessible per alsproductors vegetals, lesplantes i arbres del bosctemperat.
  25. 25. AnimalsEls animals del bosccaducifoli concentren elsseus parts a la primavera iestiu, períodes on l’alimentés abundant i el clima ésmés temperat. A l’hivern lavida es fa més difícil, ambles plantes en estat delatència, inexistènciad’insectes, llavors i fruitsdifícils d’aconseguir...Diversos animals comesquirols i gaigs prefereixenemmagatzemar les llavors iles nous per a lhivern fred.La majoria d’animals optenper refugiar-se en un cauper hivernar, com elsmamífers i rèptils, oemigrar cap a regions méscàlides, com passa en el casde les aus.
  26. 26. La vida silvestre en els boscos temperats és difícil de veure, doncs moltsanimals tenen marques o colors que els faciliten el camuflatge i passardesapercebuts, com ratolins, esquirols i guineus. Altres espècies sónnocturnes, com ara els mussols, els rat-penats, gats salvatges...
  1. A particular slide catching your eye?

    Clipping is a handy way to collect important slides you want to go back to later.

×