Uploaded on

 

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
1,372
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2

Actions

Shares
Downloads
32
Comments
0
Likes
0

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. EL DESCOBRIMENT DE LA CÈL·LULAEls primers coneixements sobre la cèl·lula daten de l’any 1665, quan RobertHooke va publicar els resultats de les seves observacions sobre els teixitsvegetals, fetes amb un microscopi constituït per ell mateix que arribava a unscinquanta augments. En la seva obra Micrographia va descriure amb detall que elteixit suberitzat (suro) i els altres teixits observats estaven constituïts per una sèriede cel·les petites, semblants a les d’un rusc d’abelles, i va establir el termecèl·lules (del llatí cellulae). Robert Hooke (1635-1703)
  • 2. Un contemporani de R. Hooke, l’holandès Van Leeuwenhoek, un comerciant rictractant en fils i naturalista afeccionat, es va dedicar a perfeccionar les lentsd’augment i va construir microscopis senzills, que arribaven a tenir fins a 200augments, amb els quals, en observar l’aigua de les basses i els fluids interns delsanimals, va fer descobriments interessants. Així doncs, va poder veure per primeravegada protozous i rotífers, que va anomenar animàlculs, llevats,espermatozoides, glòbuls vermells de la sang i, fins i tot, bacteris. Amb això vaobtenir una gran popularitat entre els científics de la seva època. Esquema dun microscopi de Leeuwenhoek Van Leeuwenhoek (1632-1723)
  • 3. Durant el segle XIX, gràcies a la correcció de les aberracions cromàtiques iòptiques i a la millora de les tècniques de preparació microscòpica (fixació, inclusiói tenyiment), es van poder estudiar les cèl·lules amb més detall i observar-hidiverses estructures a l’interior. Així doncs, el 1831, Robert Brown va descobrir enles cèl·lules vegetals un corpuscle que va anomenar nucli. Li va atribuir funcionsimportants, tot i que desconeixia quines podien ser. Robert Brown (1773-1858)
  • 4. El 1839, el fisiòleg txec Jan Evangelist Purkinje va descriure el medi intern de lacèl·lula vegetal, que va anomenar protoplasma, com una substància mucilaginosaen la qual es podien observar uns moviments. Des d’aquell moment ja es vacomençar a donar menys importància a la membrana cel·lular i més al seu interior. Inventor del microtom Jan Evangelist Purkinje (1787 – 1869)
  • 5. A partir dels postulats del botànic alemany Schleiden (1838) i el zoòleg Schwann(1839), van afirmar respectivament que tots els vegetals i animals estan format percèl·lules, i van donar peu a la TEORIA CEL·LULAR.
  • 6. La Teoria Cel·lular •.Tots els éssers vius estan constituïts per una o més cèl·lules, o dit d’una altra manera: la cèl·lula és la unitat estructural de tots els éssers vius. •.La cèl·lula és capaç de dur a terme tots els processos metabòlics necessaris per mantenir-se amb vida, és a dir, la cèl·lula és la unitat funcional dels organismes. •.Les cèl·lules tan sols poden sorgir a partir d’unes altres d’existents, idea que en llatí es va expressar amb la frase famosa: Omnis cellula ex cellula ( tota cèl·lula prové d’una altra cèl·lula ). •.La cèl·lula conté tota la informació sobre la síntesi de la seva estructura i el control del seu funcionament, i és capaç de transmetre-la als seus descendents, és a dir, la cèl·lula és la unitat genètica autònoma dels éssers vius.EN RESUM, LA TEORIA CEL·LULAR ENUNCIA QUE LACÈL·LULA ÉS LA UNITAT MORFOLÒGICA,FISIOLÒGICA I GENÈTICA DE TOTS ELS ÉSSERS VIUS.
  • 7. ELS NIVELLS D’ORGANITZACIÓLenunciat de la teoria cel·lular i el desenvolupament de les tècniques de microscòpiaque van permetre veure la ultraestructura cel·lular van canviar per sempre la concepcióde la vida. Les cèl·lules ja no eren simples estructures diferenciades, i es va assumirque hi havia una organització en un nivell inferior. La matèria té diferents nivellsdorganització, i cadascun és estructuralment i funcionalment més complex quelanterior.Els nivells dorganització es poden agrupar en abiòtics i biòtics. NIVELLS ABIÒTICS NIVELLS BIÒTICS
  • 8. ELS BIOELEMENTSLes cèl·lules són un producte de la Terra i, per tant, estan constituïdes pels mateixoselements químics del món mineral. Hi ha uns 70 elements químics que intervenen enla constitució de les cèl·lules, anomenats bioelements. Entre aquests podemdistingir:• El carboni, l’oxigen, l’hidrogen i el nitrogen, que constitueixen el 99% de la massade la cèl·lula.• El fòsfor i el sofre, que trobem en quantitats menors, però que són imprescindiblesper al desenvolupament de les funcions vitals.• El ferro, el coure, el zinc, el iode, el sodi, el potassi, el fluor i tota la resta debioelements, que es troben en quantitats molt petites, però que també sónimprescindibles (oligoelements)
  • 9. Els bioelements: primaris i secundaris. Els oligoelements Oxigen Carboni Hidrogen Nitrogen Fòsfor Sofre 95-99% Matèria viva
  • 10. LES BIOMOLÈCULESEls elements químics es combinen entre si i poden formar milers de molèculesdiferents. En la constitució de les cèl·lules intervenen:• Biomolècules minerals o inorgàniques: aigua, sals minerals, el diòxid decarboni, l’oxigen, el nitrogen...• Biomolècules orgàniques: glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. Només estroben en els éssers vius.
  • 11. L’AIGUADes d’un punt de vista quantitatiu, la més important és l’aigua, ja que en general mésdel 90% del pes de les cèl·lules és aigua. Es pot imaginar la cèl·lula com una gotad’aigua envoltada d’una capa fina de lípids que impedeix que l’aigua interior i l’aiguaexterior es barregin. Aquesta imatge dóna una idea de la importància que té l’aiguaen la cèl·lula i, per tant, a tots els éssers vius. Totes les reaccions químiques esdesenvolupen en el medi aquós, i per això, sense aigua, no és possible la vida de lacèl·lula. Quan el percentatge d’aigua interior disminueix molt, com succeeix en lesllavors, la vida queda paralitzada (vida latent), fins que es recupera la quantitatmínima imprescindible per reiniciar el metabolisme.
  • 12. La propietat més important de l’aigua ésque és un gran dissolvent de les salsminerals, dels aminoàcids, i delscompostos polars. La gran capacitat dedissoldre aquestes compostos és perquèl’aigua és una molecula polar. L’aigua intracel·lular també conté disperses moltes substàncies d’elevat pes molecular, com ara proteïnes, polisacàrids... És per això que el medi intern és una dispersió col·loidal i esdevé gelatinós, semisòlid, un espai òptim per a les reaccions químiques i que facilita l’estructura interna de la cèl·lula.
  • 13. Les sals minerals es poden trobar en forma de precipitats poc solubles, de maneraque constitueixen estructures esquelètiques cel·lulars, i dissoltes en l’aigua, enforma d’ions, en què mantenen un determinat grau de salinitat, un determinat graude potencial elèctric i internen com a catalitzadors en reaccions químiques moltdiverses. Les sals minerals més importants amb funció esquelètica són el carbonatcàlcic i el fosfat càlcic. Els ions més abundants són els cations de sodi, potassi,calci i magnesi, i els anions de clor, bicarbonat, fosfat, sulfat i nitrat.La sílice es troba constituint estructures esquelètiques en alguns organismesunicel·lulars, com és l’exosquelet d’algunes algues i d’esponges.
  • 14. El diòxid de carboni, l’oxigen i el nitrogen són els tres gasos més abundants queformen l’atmosfera i, per tant, també els tres gasos més abundants que hi hadifosos entre les molècules del líquid que banya les cèl·lules, i del líquid que hi ha al’interior. L’oxigen és necessari perquè es pugui fer la respiració mitocondrial, i eldiòxid de carboni és el gas que es desprèn d’aquesta respiració, i també el gas quees pren com a font inorgànica de carboni per constituir, per mitjà de la fotosíntesi,biomolècules orgàniques. El nitrogen, malgrat que és el gas més abundant al’atmosfera (79%) atès que hi ha molts pocs organismes capaços d’incorporar-lo alseu metabolisme, és molt poc aprofitat pels éssers vius.
  • 15. Els glúcids són biomolècules formades bàsicament per carboni, hidrogen i oxigen.Poden formar una sola cadena, els anomenats monosacàrids; per dues cadenes,els anomenats disacàrids, o estar formats per moltes cadenes unides, és a dir, sónpolímers, els anomenats polisacàrids. Els monosacàrids i els disacàrids gràcies alseu baix pes molecular són solubles en aigua, en canvi els polisacàrids, de pesosmoleculars enormes, són molt poc solubles o insolubles.
  • 16. Els monosacàrids i els disacàrids tenen una funció energètica. Això és degut a lasolubilitat i al fet que, com que es metabolitzen per respiració mitocondrial, estransformen completament en aigua i diòxid de carboni. A l’interior de la cèl·lula elmonosacàrid glucosa és el més abundant; a la sang dels animals també ho és laglucosa, i a la saba dels vegetals és el disacàrid sacarosa.
  • 17. Els polisacàrids poden tenir la funció de reserva energètica o una funció estructural.Amb funció de reserva energètica hi ha els dos components del midó, l’amilosa il’amilopectina, totes dues a les cèl·lules vegetals, i el glicogen, a les cèl·lulesanimals. Amb funció estructural hi ha la cel·lulosa de la paret cel·lular e les cèl·lulesvegetals i la quitina que constitueix l’exosquelet de molts invertebrats.
  • 18. Els lípids són biomolècules orgàniques insolubles en aigua i solubles en dissolventsapolars (benzè, èter etílic...).Els lípids estan constituïts bàsicament per carboni i hidrogen. La majoria tambépresenten oxigen, però en quantitats tan petites que no els treu el caràcter demolècula apolar. Si els oxígens queden a l’interior de la molècula, aquesta seràtotalment apolar, i si queden a l’exterior de la molècula, aquesta hi tindrà un polhidròfil (lipòfob), és a dir, una zona amb tendència a connectar amb l’aigua, i laresta constituirà un pol hidròfob (lipòfil), és a dir, una zona que refusarà elcontacte amb l’aigua. Els lípids que tenen aquests dos pols s’anomenenamfipàtics.
  • 19. Els lípids es classifiquen en lípids amb àcids grassos o saponificables i lípidssense àcids grassos o insaponificables. Els àcids grassos són substànciesconstituïdes per una llarga cadena hidrocarbonada. Dins dels lípids saponificablesdestaquen els fosfoglicèrids, els fosfoesfingolípids i els glicolípids, tambéanomenats lípids de membrana atès que són els constituents més importants deles membranes cel·lulars.
  • 20. Els fosfoglicèrids són molècules amfipàtiques, gràcies a això es disposen formantdues capes, l’anomenada doble capa lipídica, amb el pols hidròfobs enfrontats, iamb els pols hidròfils dirigits cap a l’aigua. Això permet separar els dos medisaquosos, el medi intracel·lular del medi extracel·lular. La resta de lípids tenenfuncions estructurals en la membrana i en cas de necessitat també poden ser fontd’energia.Els lípids insaponificables són els isoprenoides (carotens, vitamines A i K...) i elsesteroides (colesterol, la vitamina D, hormones sexuals, àcids biliars...). Aquestslípids fan funcions energètiques, estructurals, biocatalitzadores, fotosintètiques iemulsionants.
  • 21. Les proteïnes són polímers d’unes petites molècules anomenades aminoàcids,unides entre si per mitjà dels anomenats enllaços peptídics. Les proteïnespresenten cinc tipus d’àtoms: carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i sofre.Atès que a la natura existeixen un total de vint aminoàcids diferents, i que el nombred’aminoàcids units no té límit, es poden formar infinites seqüències diferentsd’aminoàcids, a diferència del que succeeix en els polisacàrids, en els quals tan solses repeteix un o dos tipus de monosacàrids.
  • 22. D’altra banda, segons quinasigui la seqüència d’aminoàcids,l’anomenada estructuraprimària, es poden establir ono enllaços entre aminoàcidsallunyats. Si succeeix així, lacadena s’enrotlla sobre simateixa, i adopta una formahelicoïdal, que rep el nomd’estructura secundària.Aquesta, al seu torn, segonsl’atracció entre els aminoàcids,es pot doblegar sobre simateixa i adoptar una formaglobular, que rep el nomd’estructura terciària. Sis’uneixen dues o mésd’aquestes cadenespolipeptídiques, es parlad’estructura quaternària.
  • 23. Tot això ha permès que, després de milions d’anys d’evolució, s’hagin elaboratproteïnes específiques per fer determinades reaccions. Hi ha proteïnes disposadesa la doble capa lipídica que seleccionen les substàncies que entren i surten de lacèl·lula. Altres proteïnes tenen funcions biocatalitzadores, els anomenats enzims,on la cèl·lula pot determinar quines reaccions s’han de produir en un determinatmoment i quines no. Altres proteïnes tenen una funció esquelètica, com ara elsproteïnes que formen el citosquelet intern de la cèl·lula, el col·lagen i l’elastina delteixit connectiu... Altres tenen una funció de reserva energètica, com per exempleles albúmines.
  • 24. A més, les proteïnes fan altres funcions, com ara la funció de transport, per exemplel’hemoglobina que transporta l’oxigen; la funció de defensa immunològica, elsanomenats anticossos; la funció contràctil, com ara la miosina i l’actina de lescèl·lules musculars; la funció hormonal, per exemple la insulina i l’hormona delcreixement, i la funció homeostàtica, com ara les proteïnes que mantenen constantsel nivells de PH del medi.
  • 25. Els àcids nucleics són polímers d’unes petites molècules anomenades nucleòtids.Cada nucleòtid està constituït per un monosacàrid de cinc carbonis (pentosa), quepot ser la ribosa o la desoxiribosa; un àcid fosfòric, i una base nitrogenada. Esconeixen cinc tipus de bases nitrogenades, anomenades adenina, guanina, timina,citosina i uracil.Segons si el monosacàrid és la desoxiribosa o la ribosa, es distingeixen dos tipusd’àcids nucleics: l’àcid desoxiribonucleic (ADN) i l’àcid ribonucleic (ARN).
  • 26. ELS TIPUS D’ORGANITZACIÓ CEL·LULAR Cèl·lules Procariotes - BACTERIS DEL REGNE MONERACèl·lules procariotes. No tenen nucli visible. El material genètic està dispers pelcitoplasma. Els bacteris són organismes unicel·lulars que presenten aquest tipusde cèl·lules.El regne de les moneres presenta com a principal característica que els individusunicel·lulars no presenten un nucli veritable, i el material genètic està distribuït pelcitoplasma. 3800 MAAl regne monerapertanyen els bacteris(heteròtrofs) i lescianofícies (autòtrofs). quatre formes externes: cocs, bacils, espirils i vibrions
  • 27. Cèl·lules Eucariotes – REGNES DELS: PROTISTS, FONGS, VEGETALS I ANIMALSAquests regnes presenten un nucli que inclou el material genètic i molts orgànulscel·lulars. Els protozous, les algues, els fongs, els vegetals i els animals tenenaquest tipus d’organització.
  • 28. L Cèl·lula a eucariota
  • 29. ESTRUCTURA DE LA CÈL·LULA PROCARIOTAEvolutivament, les cèl·lules procariotes són anteriors a les eucariotes. Escaracteritzen per una estructura interna senzilla, no tenen nucli, i per això el materialgenètic està dispers pel citoplasma. Lestructura superficial és complexa i la majoriatenen una mida que oscil·la entre 1 i 5 μm.
  • 30. PARTS DE LA CÈL·LULA PROCARIOTA Cromosoma bacteriàFímbries / Pili
  • 31. Aquestes cèl·lules presenten: •Paret cel·lular. És un embolcall rígid i fort format per polisacàrids i proteïnes que donen forma al bacteri. •Membrana plasmàtica. Està situada dins la paret cel·lular i controla lentrada i la sortida de substàncies. En algunes regions es plega cap endins, formant els mesosomes, unes estructures on tenen lloc processos metabòlics importants, com la respiració. •Cromosoma bacterià. Està format per un únic filament circular dADN i conté tota la informació genètica de la cèl·lula. Està situat en la regió nuclear o nucleoide, i no està envoltat de membrana. •Ribosomes. Són petits orgànuls en què té lloc la síntesi de proteïnes. •Flagels. Molts bacteris tenen flagels, que són prolongacions del citoplasma que intervenen en el desplaçament. •Fímbries. Es tracta dunes estructures curtes i nombroses que fixen el bacteri al substrat.
  • 32. FORMES ACEL·LULARSEstructures Víriques
  • 33. Replicaciódel virus de la SIDA
  • 34. ELS PRIONSEls prions són únicament molècules de proteïna, o sigui, una seqüència d’aminoàcidsamb mides 100 vegades més petites que un virus. Els prions, tot i que no tenen àcidsnucleics, són capaços d’autoreplicar-se dins de les cèl·lules, de manera que es postulala possibilitat que activin un gen de l’ADN de la cèl·lula hoste perquè codifiqui proteïnesdel prió. La síndrome de Creutzfeld-Jakob és una malaltia provocada per prions, on lapersona afectada pateix una ràpida degradació del seu sistema nerviós. El mal de lesvaques boges és un cas de prió similar a la síndrome que pateixen els humans.
  • 35. Estructura general de la cèl·lula eucariota membrana, citoplasma i nucli
  • 36. Evolutivament, les cèl·lules eucariotes deriven de les procariotes. Tenen unaestructura interna més complexa, presenten diversos orgànuls delimitats per unamembrana i són de mida més gran. Totes les cèl·lules eucariotes tenen: Membrana plasmàtica. És una capa que envolta la cèl·lula, laïlla i en regula lintercanvi de substàncies amb lexterior. Nucli. Conté el material genètic a linterior i està separat de la resta de la cèl·lula per una doble membrana porosa, la membrana nuclear, que permet lintercanvi de substàncies amb la resta de la cèl·lula. Citoplasma. És la part de la cèl·lula compresa entre la membrana plasmàtica i la nuclear. Està format per un medi aquós i una xarxa de fibres proteiques que intervenen en els moviments i la divisió de la cèl·lula, i constitueixen el citosquelet. A linterior hi ha els orgànuls cel·lulars. Centrosoma. És la regió propera al nucli que controla el moviment de les fibres del citosquelet i intervé en la divisió cel·lular. Orgànuls cel·lulars. Són elements cel·lulars que sencarreguen de diferents funcions.
  • 37. La Membrana Plasmàtica
  • 38. Fosfolípids i l’Aigua
  • 39. Les primeres membranes: les protocèl·lules Una membrana que podia aïllar la protocèl·lula de l’exterior. Al mateix temps aquesta capa permetria l’entrada de certes substàncies.
  • 40. Glicocàlix
  • 41. Permeabilitat Selectiva
  • 42. Difusió dels Gasos
  • 43. Òsmosi
  • 44. Tipus de Transport
  • 45. Relació Cel·lular - Citosquelet
  • 46. Endocitosi
  • 47. Fagocitosi
  • 48. pseudòpodes
  • 49. L’Estructura de les cèl·lules - citoplasma i orgànuls http://aimediaserver.com/studiodaily/harvard/harvard.swf
  • 50. El Citoplasma
  • 51. Citosol - Hialoplasma
  • 52. Els Orgànuls cel·lularsUtilitzant mètodes de tenyiment i microscòpia òptica, i sobretot gràcies a lamicroscòpia electrònica, s’han pogut observar en la matriu citoplasmàtica tres tipusd’estructures:El sistema endomembranósés el conjunt d’estructuresintercomunicades i de vesículesaïllades que en deriven, quepoden ocupar gairebé la totalitatdel citoplasma. Cada tipusd’estructures membranosesdesenvolupa una funció diferent.S’hi distingeixen el ReticleEndoplasmàtic, que és lacontinuació de la cobertanuclear, l’Aparell de Golgi, alseu torn també relacionat ambles membranes del ReticleEndoplasmàtic, els Vacúols i elsLisosomes.
  • 53. Els orgànuls transductors d’energia són els Mitocondris i els Cloroplasts.Són orgànuls que tenen una doble membrana. La seva funció és laproducció d’energia, tant si és a partir de l’oxidació de la matèria orgànica,tal com passa en els mitocondris, com a partir de l’energia lluminosa, talcom succeeix en els cloroplasts.Les estructures mancades de membrana que hi ha en el citoplasma sónels Ribosomes, els Centríols, i els microtúbuls i microfilaments que formenl’anomenat Endosquelet o Citosquelet.
  • 54. Els RibosomesSón partícules de mida petita formades per ARN i proteïnes. Shi fa la síntesi deproteïnes. 65S 40S ARNr (ribosòmic) i Proteïnes 200Å 80S
  • 55. Biosíntesi de Proteïnes
  • 56. El Reticles Endoplasmàtic Xarxa de distribució Format per un conjunt de sacs aplanats i de conductes tubulars. Si duu ribosomes adossats, sanomena rugós, i si no en té, llis. En el rugós se sintetitzen proteïnes, mentre que el llis intervé en la síntesi dels lípids.
  • 57. La Síntesi Proteica: les proteïnes fabricades pels ribosomes penetren dins el RE rugós
  • 58. Fabricació de Greixos : transport pels tubs o amb vesícules.
  • 59. L’Aparell de Golgi
  • 60. Complex de Golgi. Format per conjunts de cisternes aplanades i apilades. Shiacumulen substàncies procedents del reticle endoplasmàtic i se secreten alexterior per mitjà de petites vesícules que es formen a la perifèria.
  • 61. V. transicióV. intercisternes V. secreció
  • 62. Els Lisosomes Digestió dins dels VacúolsLisosomes. Són vesícules membranoses, procedents del complex de Golgi,que contenen enzims digestius que, per hidròlisi, transformen molèculescomplexes en altres de més senzilles.
  • 63. Activitat del Sistema Endomembranós• transport, maduració i acumulació de substàncies (glúcids)
  • 64. Els Peroxisomes Desinfecció
  • 65. Els MitocondrisTenen una forma esfèrica o allargada amb una doble membrana. Hi té lloc larespiració cel·lular, procés a partir del qual la cèl·lula obté energia. Respiració Cel·lular (oxidació de la matèria orgànica)
  • 66. Hipòtesi del’Endosimbiosi
  • 67. DOS MODELS DE CÈL·LULES EUCARIOTES DIFERÈNCIESLes cèl·lules animals presenten al centrosoma dos petits cilindres anomenatscentríols, formats per túbuls proteics.
  • 68. Centrosoma - organitzador de microtúbuls
  • 69. Centríols en diferents funcions Centre organitzador de microtúbuls
  • 70. Els Centríols i els Microtúbuls - Divisió cel·lular triplets
  • 71. Microfotografía electrònica
  • 72. Citocinesi
  • 73. Citocinesi en la cèl·lula Vegetal
  • 74. Les cèl·lules vegetals tenen una paret cel·lular, de cel·lulosa, que envoltaexternament la membrana plasmàtica. Té la funció de protegir la cèl·lula i mantenir-ne la forma regular. Presenta uns canals anomenats plasmodesmes que connectenunes cèl·lules amb unes altres.A més, tenen uns vacúols grans i cloroplasts, unsorgànuls de forma ovalada delimitats per una doble membrana on es fa lafotosíntesi.
  • 75. Composició de la Paret Cel·lular
  • 76. Els Cloroplasts Fotosíntesi -magatzem del midó
  • 77. Els Vacúols Magatzem de substànciesSón vesícules membranoses a linterior de les quals sacumulen diferents productes,com aigua, substàncies de reserva o pigments.
  • 78. Cilis i Flagels Mobilitat Cel·lular
  • 79. Flagels dels espermatozoides
  • 80. Cilis d’un microbi
  • 81. Cèl·lules Caliciformes (G),Cèl·lules Ciliades (C), Elastina (E) i Cèl·lules Defensives (M)