Programació i biblioteca pública - 2010

  • 1,066 views
Uploaded on

Presentació a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, juny 2010

Presentació a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallès, juny 2010

More in: Design
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
No Downloads

Views

Total Views
1,066
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
21
Comments
0
Likes
1

Embeds 0

No embeds

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. PROGRAMACIÓ I BIBLIOTECA PÚBLICA - 2010 IGNASI BONET Biblioteca de Teià ETSAV SANT CUGAT DEL VALLÈS JUNY 2010 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer Sant Boi de Llobregat
  • 2. 1. Evolució del concepte de “biblioteca” 2. Relació arquitecte – client 3. La veu del promotor: el programa funcional 4. Programa funcional 5. Directrius Tècniques 6. Espais de la biblioteca
  • 3. Evolució del concepte de “biblioteca” El context de la societat del coneixement ha modificat substancialment el rol i la forma en què la biblioteca pública ha d’actuar front a la comunitat. Si tradicionalment la biblioteca ha estat el lloc on els ciutadans accedeixen a la informació i la cultura, en la societat del coneixement la biblioteca ha d’aspirar a ser un pol dinamitzador potenciador de la creativitat local, per a generar nou coneixment, a partir de la informació que conté. 1
  • 4. Biblioteca contenidor, monumental…
  • 5. Biblioteca Pública de Seattle
  • 6. Mediateca de Sendai
  • 7. Espai contenidor + Espai de relació Activitat d’estudi + Activitat de lleure Suport físic / analògic + Suport digital / virtual
  • 8. Percepció estàtica + Percepció dinàmica Formalitat + Informalitat Monumentalitat + Proximitat
  • 9. Relació arquitecte – client “Els primers anys de la professió descobrim sorpresos que alguns dels arquitectes més admirats han construït edificis que són durament criticats pels clients” “… no hi ha dubte que el procés d’edificació d’equipaments necessita l’aportació de tots, i que l’intercanvi d’informacions, en el moment adequat, ha de fer que encerts i errors siguin responsabilitat de tots.” “L’imprescindible contacte entre client (o tècnic gestor) i arquitecte…” (Orteu / Piferrer) ARQUITECTE CLIENT CONSTRUCTOR 2
  • 10. • Context comunicatiu • Llenguatge • “Background” cultural • Coincidència d’interessos ? •… Sovint tensions més importants durant el procés de projecte i obra es deuen a mancances en el procés comunicatiu. En el procés comunicatiu hi intervenen els diferents agents (emissor, receptor...), el context (lloc, moment, entorn intitucional / organitzacional...) i el llenguatge.
  • 11. Conclusions “El bon client és el que té una confiança total en el professional i, alhora, és el més exigent" (Fermin Vazquez) Si es dóna la primera circumstància, el client està legitimat per a portar la segona a l'extrem. Si això es produeix, el resultat del projecte sol ser el millor esperable. La visió del promotor i la de l’arquitecte són complementàries (no necessàriament oposades!). L’un completa la visió de l’altre. Cal una única imatge de l’objectiu comú, una única imatge de l’edifici que volem.
  • 12. La veu del promotor: el programa funcional La Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB), de Diputació de Barcelona, com a promotor d’equipaments bibliotecaris. La programació. 3
  • 13. COM?... ha de ser la nova biblioteca? Qüestions prèvies al projecte: • Espais: característiques ambientals? • Quin equipament informàtic...? • Quin tipus de mobiliari ? • Quants metres de prestatgeria ? • Quant personal tindrà ? • Quina inversió inicial respresenta ? • I quins costos de manteniment ? • Quin horari d’obertura tindrà ? • ... PROGRAMA FUNCIONAL (+ Directrius Tècniques)
  • 14. Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) MUNICIPI GSB BIBLIOTECA • A la província de Barcelona les biblioteques són un servei municipal • La GSB no gestiona biblioteques • La GSB facilita el treball en xarxa de les biblioteques • La GSB gestiona els serveis bibliotecaris per als ajuntaments i les biblioteques (gestió de la col.lecció, serveis en línia, dinamització, formació, suport i assessorament…) • La Xarxa de Biblioteques: 185 biblioteques i 9 bibliobusos
  • 15. Gerència de Serveis de Biblioteques (GSB) PLANIFICACIÓ SECCIÓ DE PLANIFICACIÓ, AVAULACIÓ I QUALITAT AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ EQUIPAMENT PROJECTE SECCIÓ DE PROGRAMACIÓ TERRITORIAL I EQUIPAMENTS OBRA • Assessorament als ajuntaments en planificació i programació. Assessorament als programadors. • Seguiment dels projectes, obres i equipament de les noves biblioteques. Assessorament als arquitectes redactors • Avaluació posterior del funcionament dels equipaments
  • 16. Unitat d’Arquitectura Bibliotecària PLANIFICACIÓ AVALUACIÓ PROGRAMACIÓ EQUIPAMENT PROJECTE OBRA • Assessorar als ajuntaments en els processos de projecte i obra dels nous edificis bibliotecaris, així com en l’adequació a les noves necessitats dels edificis existents. 100 Projectes i/o obres en marxa. 82 municipis implicats. (Dades maig 2009) • Potenciar I + D en els espais i serveis de les biblitoeques. • Generar document de Directrius Tècniques per a la redacció de projectes de biblioteques. Ser “BON CLIENT”: tenir clar el MODEL DE BIBLIOTECA que volem
  • 17. • A qui s’adreça la biblioteca? • Quins són els seu objectius bàsics? Model de biblioteca: • Quins serveis ha d’oferir? • Quins valors ha de transmetre? • Concepte • Quina imatge vol donar la biblioteca? • Missió • Quines situacions s’hi han de produir? • Funcions • Quin tipus de llibres hi trobarà l’usuari? • Serveis • Quines activitats s’hi generaran? • On ha d’anar ubicada? • Quina superfície total ha de tenir? Mapa de necessitats del territori • Quina inversió inicial respresenta ? Pla Municipal de Biblioteques • Quins espais caldran? • Quina relació entre espais ? Estandards: • Quines dimensions tindran els espais? • Espais: quines característiques ambientals? • Serveis bàsics • Quin equipament informàtic...? • Espais • Quin tipus de mobiliari ? • Equipament (mobiliari, informatica...) • Quants metres de prestatgeria ? • Personal • Quant personal tindrà ? • Horaris d’obretura • Quina inversió inicial respresenta ? • Costos • I quins costos de manteniment ? • Quin horari d’obertura tindrà ?
  • 18. Mapa de Lectura Pública de Model de biblioteca Pla Municipal de Catalunya (2008). Estàndards. (GSB) Biblioteques http://www20.gencat.cat/docs/Biblioteques/Tematic/Documents/Arxiu/mapa.pdf PROGRAMA FUNCIONAL
  • 19. Estàndards: fons documental
  • 20. Estàndards: espais (1/2)
  • 21. Estàndards: espais (2/2)
  • 22. Programa Funcional 1. Contextualització local • Ciutadania, economia i territori • Situació bibliotecària 2. Funcions bàsiques de la biblioteca pública 3. Serveis 4. Col.lecció • Dimensionat i tractament del fons • Composició i distribució del fons 5. Organització de les àrees de servei • Descripció de les zones d’activitat • Quadre resum de superfícies • Organigrama funcional • Elements bàsics de mobiliari i equipament 4 6. Personal 7. Hores de servei setmanals 8. Valoració econòmica • Despeses d’inversió inicial • Despeses anuals de gestió i manteniment
  • 23. PROGRAMA FUNCIONAL: • Funcions bàsiques de la biblioteca pública • Serveis que ofereix • La col.lecció Gestor • Organització de les àrees • Personal • Horari • Costos • Annexes Arquitecte DIRECTIRUS TÈCNIQUES: redactor Alçada dels prestatges Percentage de préstec • Criteris bàsics per al projecte 1.90 m 14% 15% 7% 14% • Espais i organigrama funcional 1.64 m 1.38 m 1.12 m 18% 18% 12% 26% • Materials i sistemes constructius 12% 21% 0.86 m 0.60 m 13% 18% • Comfort ambiental 9% 2% 0.24 m % Llibres prestats entre 5 i 10 cops • Instal.lacions % Llibres prestats més de 10 cops • Mobiliari i distribució de mobiliari • Imatge gràfica i senyalització • Equipament • Altres aspectes (el pati, el bar, l’auditori...) • Annexes
  • 24. Programa Funcional ASPECTES POSITIUS • Quadre detallat fons documental • Quadre detallat superfícies • Organigrama funcional • Descripció d’àrees i serveis ASPECTES A MILLORAR •Concepció d’espais com a “agregació de recintes” • Manca de directrius tècniques • Document molt orientat a la gestió i poc al projecte • Edifici plurifuncional ?
  • 25. DIRECTRIUS TÈCNIQUES Directrius Tècniques “Les prescripcions contenen ”límits” als projectes, però lluny de ser esterilitzadors, el treball realitzat com a 0.60 1.10-1.20 0.60 0.60 0.60 1.10-1.20 0.60 projectistes d’equipaments públics ens ensenya que els millors resultats s’obtenen quan creixen els condicionants.” “Unes prescirpcions clares i concises permeten als arquitectes centrar el seu treball en els aspectes diferenciadors de cada projecte” “… la singularitat tipològica de la biblioteca obliga a cercar un model propi [de recomanacions]. Les activitats que s’hi desenvolupen permeten nombroses configuracions 1.50 espaials allunyades de les tipologies “d’agregació de recintes”.” “La pèrdua de protagonisme dels recintes trasllada el control dimensional al terreny del mobiliari.” (Orteu / Piferrer) 5
  • 26. DIRECTRIUS TÈCNIQUES Directrius Tècniques
  • 27. Espais de la biblioteca Sales de lectura 6
  • 28. Espais de la biblioteca Zona de revistes
  • 29. Espais de la biblioteca Espais de lectura informal
  • 30. Espais de la biblioteca Zona infantil
  • 31. Espais de la biblioteca Zona infantil
  • 32. Espais de la biblioteca Zona infantil
  • 33. Espais de la biblioteca Zona de treball intern
  • 34. Espais de la biblioteca Espai de suport. Espai de formació
  • 35. IGNASI BONET PEITX ETSAV bonetpin@diba.cat SANT CUGAT DEL VALLÈS www.diba.cat/biblioteques JUNY 2010 http://es.linkedin.com/in/ignasibonet http://www.slideshare.net/Naninan