PRESENTACIÓ
Teniu a les mans el recull de tots els microrelats que s’han presentat al «II Concurs de Microrelats de tema m...
1. LA CAMPANYA
- Podries anar a pescar, avui no tenim res - em
va dir ma mare.
Tinc deu anys i em dic Josep Berenguer, per...
2
13. TRAS LAS OLAS DEL MAR
Segon premi de la categoria A
Escondo mis pies debajo de la arena. Y veo cómo
mi barco se alej...
26. EN BUSCA DEL CÁLIZ DE
ORO.3
Había una vez siete guerreros llamados: Thor,
Olaf, Dulof, Gulof, Tustarf, Falop y Gor, qu...
Categoria B
1999-20011999-20011999-20011999-20011999-2001
(13/15 anys)(13/15 anys)(13/15 anys)(13/15 anys)(13/15 anys)
3
1...
4
13. AL VAIXELL ENEMIC
No sabia com havia arribat allà. Tot era fosc, dins
la tenebra, l’única llum era un raig tènue pro...
5
26. CAP DE SETMANA
FAMILIAR
Era un dia de visita al port de Palamós on aquell
mateix cap de setmana hi havia una recreac...
6
Crac! Era una esquerda i d’alllà en sortia una
immensa font d’aigua. A poc a poc ens anàvem
enfonsant. Havia arribat el ...
Categoria C
Majors de 16 anysMajors de 16 anysMajors de 16 anysMajors de 16 anysMajors de 16 anys
7
1. AUDUN
¿Qué hago aqu...
8
12. LASTRE
El pequeño drakkar, con capacidad para doce
remeros, había partido varios meses atrás en
misión de exploració...
AdultsAdultsAdultsAdultsAdults
16 o +16 o +16 o +16 o +16 o +
9
24. A USUAL MORNING BY THE
SEA
Once more, like every morni...
10
repente, una pequeña mancha en el horizonte
llamó su atención. Con mano rápida cogió el
catalejo, mientras sentía su co...
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Recull II Edició Concurs Microrelats MMB
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Recull II Edició Concurs Microrelats MMB

381 views
310 views

Published on

Recull de tots els microrelats presentats a l'edició de 2014

Published in: Art & Photos
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
381
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Recull II Edició Concurs Microrelats MMB

  1. 1. PRESENTACIÓ Teniu a les mans el recull de tots els microrelats que s’han presentat al «II Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Marítim de Barcelona» en les tres categories establertes. Amb aquesta segona edició, dedicada al món dels Víkings, hem pretès començar a consolidar un projecte que varem encetar l’any passat amb la primera edició d’aquest concurs, projecte que té dos objectius principals: obrir una nova via de diàleg amb persones que no havien participat abans dels serveis del museu, i obrir també una nova via d’apropament a la cultura marítima des de la vessant narrativa. L’èxit d’aquesta segona edició, amb 305 microrelats presentats, ens fa pensar que la proposta té un gran potencial, i ens anima a intentar mantenir el projecte amb futures edicions. La qualitat dels relats presentats a les tres categories ha estat altíssima i, tot i que se n’havien d’escollir només nou per repartir els premis, el cert és que el jurat ha hagut de fer un gran esforç per triar els guanyadors d’aquesta edició. Des del Museu Marítim de Barcelona volem agrair l’esforç de tots els autors i totes les autores que ens han enviat els seus escrits des de tota la geografia del país i que han propiciat l’èxit del concurs. Us animem a llegir aquestes obres, breus però fantàstiques mostres de la passió que desperten el mar i els víkings entre els amants de l’escriptura. Gràcies a tothom qui ha fet possible aquest «II Concurs de Microrelats de tema marítim del Museu Marítim de Barcelona» PRESENTACIÓN Tienes en tus manos la recopilación de todos los relatos presentados en el «II Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona» en las tres categorías establecidas. Con esta segunda edición, dedicada al mundo de los Vikingos, hemos pretendido comenzar a consolidar un proyecto que arrancamos el año pasado con la primera edición de este concurso, proyecto que plantea dos objectivos principales: abrir una nueva vía de diálogo con personas que no habían participado con anterioridad de los servicios del museo, y abrir al mismo tiempo una vía nueva de acercamiento a la cultura marítima desde la vertiente narrativa. El éxito de esta segunda edición, con 305 relatos presentados, nos lleva a pensar que la propuesta atesora un gran potencial, y nos anima a intentar mantener el proyecto con futuras ediciones. La calidad de los relatos presentados en las tres categorías ha sido altísima y, aunque solamente nueve de ellos podían repartirse los premios, lo cierto es que el jurado ha tenido que hacer un gran esfuerzo para escoger a los ganadores de esta edición. Desde el Museu Marítim de Barcelona queremos agradecer el esfuerzo de todos los autores y todas las autoras que nos han enviado sus obras desde toda la geografía del país, y que han propiciado el éxito del concurso. Os animamos a leer estas obras, breves pero fantásticas muestras de la pasión que despiertan el mar y los vikingos entre los amantes de la escritura. Gracias a todos los que han heco posible este «II Concurso de Microrelatos de tema marítimo del Museu Marítim de Barcelona»
  2. 2. 1. LA CAMPANYA - Podries anar a pescar, avui no tenim res - em va dir ma mare. Tinc deu anys i em dic Josep Berenguer, però pels amics meus Pep. I així ho vaig fer, vaig agafar la barca de mon pare. Però al cap de cinc minuts de navegació vaig veure un altre vaixell, però molt més gran, i semblava un vaixell... Víking!!! Vaig fer rumb per amagar-me darrere una roca i no em van veure. Els vaig espiar i vaig veure que tenien un dibuix estrany a la bandera, però no m’hi vaig fixar massa, per un moment va semblar que havien marxat, però estaven darrere meu. Em van acabar capturant. A la gàrgola va venir un home i em va dir: - Perdó per l’ensurt és una campanya publicitària, i és la broma que fem. - No passa res, ara entenc que és allò de la bandera - Són coses de la publicitat. Josep 2. ELS VÍKINGS Vet aquí una vegada, en una illa d’Europa, els víkings pensaven com ho podien fer per sobreviure ja que quasi no els quedava menjar. Un dia van fer una assemblea per decidir què feien, i al final van decidir anar a una altra illa. I així ho van fer. Van buscar i buscar i van trobar una illa plena de peixos i animals, i, a més, no hi havia habitants. Van passar setmanes fins que van descobrir que estava habitada per... dracs! Aleshores, el capità del poble va decidir matar- los. Però no van poder, eren massa. Així que van intentar de fer-se amics amb els dracs. I va funcionar! Al final de cada setmana, els víkings donaven menjar als dracs, mentre els dracs els protegien i ajudaven. Cada any, es reunien en el mig del poble per celebrar haver trobat l’illa i els dracs. Pitiusa 3. ELS DOS VÍKINGS Hi havia una vegada dos víkings, anomenats Uruz i Gebo. Estaven en ple combat, havien anat a lluitar a Nantes que està a la Bretanya amb un drakkar molt gran que tenia un drac a la proa, atacaven perquè volien envair França que era rica en diamants, sal, vi i armament. Però els bretons els esperaven al seu castell tan i tan gran i estaven preparats, van contraatacar amb arcs, llances i pedres molt grosses. L’Uruz i el Gebo van tenir una idea genial, li van explicar al general la idea i li va semblar molt bé, tots els víkings es van fer els morts i quan els bretons cantaven victòria, els van atacar per darrera i van conquerir la Bretanya. Van fer un sopar i van menjar porc senglar, mooolt porc senglar! - Felicitats Víkings ja hem conquerit un altre territori! - va dir el cap dels víkings. ntfl i xnln 4. EL DESCOBRIMENT VÍKING En Boris és un nen d’onze anys que va anar a un descobriment a un poble de Bulgària. El descobriment era d’un antic poble víking. De sobte va haver un eclipsi de sol molt potent, tothom va caure a terra marejat i encegat. Quan es van despertar dos víkings havien pres vida, en Gebo i l’Uruz. Al cap d’uns quants dies hi va haver un altre eclipsi de sol, i tots els altres víkings van tornar a les runes. I els del poble búlgar van fer una escultura a la plaça major per representar els dos víkings, l’Uruz i en Gebo. Guiu Categoria A 2002-20042002-20042002-20042002-20042002-2004 (10/12 anys)(10/12 anys)(10/12 anys)(10/12 anys)(10/12 anys) 1 5. ÚLTIMOS DÍAS DE OTOÑO Ya eran los últimos días de otoño. Nos arriesgamos a emprender el viaje. Todos sabíamos que Thor no nos acompañaría. Solo pensábamos en el oro del saqueo. Pero llegó la tormenta, vi cómo caían mis compañeros mientras yo colgando del drakkar atado de un cabo al pie no podía hacer nada. El cabo se cortó. Caí al agua no pudiendo nadar por las heridas. Cerré los ojos y se me paró la mente. Ahora aquí en esta playa con heridas por todo el cuerpo. No sé si estoy con vida o en el otro mundo. Morcilla 6. NOSTALGIA Hacía mucho frío en la cabaña cuando Valdis se despertó. Cogió sus armas y se fue a cazar. Al llegar al bosque se oyeron unos pasos. Valdis se giró muy rápido. Enseguida pudo observar que nada, ni nadie la seguían. Siguió caminando y otra vez se escucharon unos pasos. ¡Se estaba volviendo loca! Paró un rato y se sentó. Ahora oía risas, pasos, conversaciones... ¡Todo a la vez! Se encontraba muy mal... - ¡Despierta! - dijo una voz - Han divisado tierra. Todo había sido un sueño. Otra vez al igual que toda la tripulación echaba de menos a su pueblo. Cual era la palabra... ¡Ah, sí! Nostalgia. Mosca bzz 7. LA DESPEDIDA Veo a mi padre cómo se acerca y me da un beso en la mejilla. Me promete que pronto volverá. Se aleja de mí y sube al knör. Una lágrima empieza a brotar de mis ojos. Me pregunto si lo volveré a ver alguna vez más. Lo veo alejarse lentamente. Me voy corriendo hasta la cima más alta dejando atrás a mi madre desconsolada. Al llegar a la cima, veo a mi padre despedirse y desaparecer en el horizonte. ????? 8. LA VIDA RUTINARIA DE UN VIKINGO Soy un vikingo poderoso y fuerte. Yo, el elegido para demostrar mi fuerza y mi destreza a Thor y el enamorado de Freyra realizo expediciones marítimas con distintos objetivos: comerciar, hacerme con un botín, conquistar territorios y buscar nuevas tierras. Atacábamos por sorpresa pueblos y ciudades de Inglaterra, Francia e Irlanda y nos comportábamos como feroces guerreros. Desembarcábamos, saqueábamos la ciudad y nos llevábamos a prisioneros para venderlos como esclavos. Sabíamos que los lugares en los que se guardaban más riquezas eran enviados por los dioses. Todas nuestras conquistas fueron afortunadas y llegábamos siempre a tiempo para pasar el invierno con nuestras familias. Slenderman 9. UNA TIERRA LEJANA De repente surgió. Una sombra se acercó a mí lentamente. Yo, con un miedo terrible no podía caminar. Yo, siendo vikingo tenía miedo, y mi padre Vestein me cogió de la mano. Mi madre Ragna empezó a llorar. El terrible Torfi estaba a punto de matarnos. De repente una alarma se escuchó, porque los normandos estaban atacando nuestra ciudad. Mi familia y yo corrimos hacia el mar, y cogimos un barco. Nos libramos de la muerte, aunque pensamos que era el fin. Fuimos a una tierra lejana. Katy102 10. VIKINGO PELUQUERO Bat era un vikingo que le encantaba aprender. Por primera vez iba a la escuela. Se levantó de la cama, cogió la mochila y se fue, lo antes posible para llegar a tiempo. En clase estaban dando inglés con la profesora Freya. Aquel día iban a aprender los números en inglés, el uno-one, etc. La profesora pasó a preguntar los oficios que quería ser cada uno. Uno quería ser médico, otro ingeniero y a él cuando le tocó dijo que quería ser peluquero, porque en la aldea todos tenían el pelo largo y con trenzas. Pasaron a la asignatura de matemáticas, donde iban a aprender a multiplicar, donde está todo lleno de problemas. Cuando pasaron a un examen sorpresa, tenían que cortar el pelo al rey, él muy nervioso le cortó una oreja. Suspendió pero después de muchos años fue el vikingo peluquero más famoso. Diamante 11. LOS ÚLTIMOS DÍAS DEL REINO DEL NORTE Empezaban a caer rocas a los barcos. Eran los vikingos que, con sus catapultas, intentaban desde la costa frenar el ataque de los anglosajones. Sin embargo, los anglosajones eran muchos y consiguieron desembarcar. Erikr el rojo vio que habían alcanzado la orilla y gritó: «¡Coged vuestras espadas y defended vuestras tierras!» Todos obedecieron. La batalla estaba indecisa. De repente pasó lo que menos se esperaban, Erikr el rojo cayó en la batalla. Los vikingos por miedo se retiraron. Los anglosajones recibieron refuerzos y siguieron su ataque, destrozando pueblos, aldeas y ciudades. El Reino del Norte dejó de existir. Thoringrado 12. UNA VIDA VIKINGA Acabaven de saquejar un altre poble. Ja portaven cinc saquejos en dos dies. - Ja hem aconseguit molts diners, joies... - va dir la Otkala. Ella era rossa, baixeta, tenia 15 anys i era molt aventurera. Ella havia sigut l’única dona vikinga apart de la Regnar, la Reina dels víkings. - Avi i què va passar després? - va dir la Maria - Deixe’l que acabi, ets una impacient - va dir la Judit. - Noies tranquil·les ara vindrà el més interessant de la història - va dir l’avi Miquel finalment. Garry
  3. 3. 2 13. TRAS LAS OLAS DEL MAR Segon premi de la categoria A Escondo mis pies debajo de la arena. Y veo cómo mi barco se aleja. Sin mí. Allí está mi hermano, Thorbran y sé que algún día volverá. Pienso que debajo de las olas está lleno de peces, tesoros y sirenas. Algún día veré los corales con sus diferentes colores, esos colores tan bonitos de ver. En el horizonte ya no veo el barco, el agua está calmada y el aire se desvanece entre las nubes. Sé que en casa me deben de echar de menos, pero me gustaría ver la puesta de sol. Se hace de noche y las estrellas invaden el cielo. Veo la luna reflejada en el mar. Me quito la espada y me tiro al agua. Y solo espero llegar a dónde él está. Sigrir 14. ELS NENS VÍKINGS A la ciutat de Midgard s’aixecava amb una pluja suau i els víkings no sortien gaire amb els seus drakkars, tenien provisions recollides de l’estiu. Eric un pèl-roig amb esperit aventurer va sortir a jugar al bosc a prop del Yggdrasil, quan es va trobar amb un altre nen. - Hola, jugues a batalles amb mí -, va dir Eric. - Sí -, va respondre l’altre nen de cabells rossos. Després de molt temps jugant tots dos, li va preguntar Eric. - Com et dius i on vius? - Em dic Thor i visc a Valaskialf en Valhalla, de un xiulet va arribar un magnífic cavall de vuit potes, ara he de marxar abans que desaparegui l’arc de Sant Martí el Bifrost, té això en record meu -. I li va donar una brúixola màgica, l’Eric es va posar molt content i ell li va regalar un guant de ferro. Diamante 15. HUÍDA DESESPERADA Se escuchaban gritos... La sangre fluía de los cuerpos como cascadas. Los guerreros no tenían suficiente con dejar una aldea deshabitada, necesitaban más. Buscaban en todos los rincones para encontrar una vida para matar. Y en ese rinconcito estaba yo, sin familia, viendo todos los cuerpos de mi familia, con la esperanza de no morir. Y en ese momento recordé que había un pequeño drakkar. Cómo llegaría hasta él. Sin pensarlo dos veces corrí entre los arbustos con tanto miedo que me faltaba el aire. El tiempo discurría lentamente en mi corazón. Pero llegué, me subí y solté el nudo que ataba el drakkar a la tierra. Huí, huí de esos monstruos que me dejaron sin familia. Sin saber dónde me llevaría el destino. Thorlak 16. LA COMETA Me levanté muy temprano. La luz entraba por la ventana. Hacía un día estupendo para hacer volar mi cometa. La estrenaría hoy. Me vestí rápido y apenas probé bocado para desayunar. Había quedado con Thora en la loma pero no apareció. Después de un rato, la cometa se enredó en un árbol. Bastante arriba. No hay problema, subo a los árboles como las ardillas. Cuando estaba casi arriba del todo, vi algo que me dejó parado. Allí, en la pequeña bahía, debajo de los grandes acantilados blancos, había un barco. Pero no era un barco normal. Llevaba una cabeza de animal delante, daba miedo. Thora me llamó desde abajo. Bajé rápido y cogiéndola de la mano eché a correr hacia el acantilado. Llegamos a tiempo para ver como el barco zarpaba hacia alta mar. Los remos moviéndose a la vez, y su vela de colores al viento. Nunca lo olvidaré. Rai 17. VÍKINGS ENFURISMATS En els mars del nord, els víkings, mentre assalten un vaixell de càrrega, s’adonen que perdran el combat. Per això, el seu capità decideix trucar a les altres tropes i fer-los marxar immediatament de l’hotel de luxe que s’estaven, perquè els enviïn una llanxa amb recursos. Els víkings que formen les tropes estan molt enfadats perquè el seu capità no els deixa temps ni per agafar les maletes. Ja els passa massa sovint que el seu amo no els deixa descansar, acabar les partides de cartes, banyar-se a la piscina, endur-se les maletes... També els porta moltes discussions. Ja porten dues setmanes discutint-se per saber qui havia guanyat la partida de cartes. Finalment fan el que els ha dit el seu amo. Han agafat unes quantes armes, han preparat la llanxa i se’n van a ajudar a guanyar la guerra... Però no als víkings sinó al vaixell de càrrega! El Vaixell de Vapor 18. LA MÀQUINA DEL TEMPS La màquina del temps va funcionar. Jo, en Miquel, estava al mig dels glaciars amb els meus amics. Però tot d’una alguna cosa ens punxava l’esquena. Quan ens vam girar... -AAAAAAaaaaH - i així fins que ens vam desmaiar. Eren un parell de víkings armats que ens amenaçaven per darrere. Em feia la sensació que ens portarien al seu vaixell. Sí, sí. Ho vaig endevinar. Quan em vaig despertar em vaig trobar al mig d’una gran embarcació plena de cordes i veles que s’arrossegaven pel terra. Estava ple d’homes que semblaven molt enfeinats. Gairebé tothom feia una feina diferent: cosir les veles, fer nusos a les cordes, pintar la fusta, entrenar-se per al combat. Tothom menys un petit grupet que es barallaven per decidir com repartir- se una enorme sardina! El que més em va impressionar va ser que un 99% dels víkings medien 1,10m, però no d’altura sinó d’espatlla a espatlla!! La Casa Vermella 19. ARMES DIVINES Tercer premi de la categoria A Després de saquejar un poble llunyà, el jove Víking Görn tornava cap a la costa del seu poble. Mentrestant a Asgard Odin i Loki discutien. Tant es van enfadar que Odin va agafar la seva espasa i Loki el seu arc. Amb la violència del duel, estaven tan descontrolats que les armes els van caure a la Terra, dins el Drakkar de Görn. Sorprès, Görn les va agafar. Des d’aquell dia sempre surt victoriós a totes les lluites. Mai ha sabut per què... Williams 20. ESTOY SOLA «Lo veo, es el barco Vikingo. Entre la tripulación Vidgis y Ottar el negro, los dos más fuertes guerreros». Hace tiempo mi padre se fue, sin él estamos perdidos. Con dos fuertes guerreros y 45 guerreros más no ganamos la batalla. ¿Cuándo volverás Papá? Sin ti estoy perdida, ¿te has ido a África? Vidgis ha empezado a ganar territorio y no sé dónde me debo esconder. Después de unos días se acaba todo. Todos se han muerto, solo estoy yo en esta isla. ¿Qué debo hacer? ¿A dónde voy? voy a emprender un viaje a una nueva vida, en un lugar diferente. Clauage 21. POR LA NOCHE Era una noche húmeda y cálida. Sólo se oía el arrastrar de las olas del mar. Mi familia y yo nos encontrábamos atados con unas cuerdas viejas y medio rotas. Habíamos venido para saquear la isla de Kresh y llevarnos sus poderosos barcos hacia Escandinavia, cruzando el mar del Norte. Pero Alf, el jefe y más poderoso de los vikingos, nos había reconocido.Aunque íbamos con Shailas, las máscaras vikingas, nos cogió presos. Por ese motivo estamos aquí, atados en un banco al lado del mar. Alfsigr 22. LA VELA VIKINGA Hi havia una vegada un poble Víking a Dinamarca que encara no coneixia tantes coses com els altres pobles. No era un poble molt gran, tenia deu cases i dues granges. Aquells Víkings no eren dolents, eren pacífics i tranquils. Els Drakkars, els seus vaixells, no es movien molt ràpid, de fet només es movien amb la força de l’aigua, perquè encara no coneixien la vela. La va descobrir un dia un Víking que anava a buscar el seu Drakkar i pel camí es va trobar una tela gran al terra. Se la va emportar al seu vaixell encara que no sabia que fer amb ella. La va estendre pel vaixell agafada per dos pals, i al començar a fer vent el Víking va descobrir que amb una tela el vaixell es movia més ràpid. Ho va explicar a tot el poble i tothom la va utilitzar als vaixells. Nebur 23. LOS GUERREROS ASESINOS Se escuchaban gritos... La sangre fluía de los cuerpos como cascadas. Los guerreros no tenían suficiente con dejar una aldea deshabitada, necesitaban más. Buscaban en todos los rincones para encontrar una vida para matar. Y en ese rinconcito estaba yo, sin familia, viendo todos los cuerpos de mi familia, con la esperanza de no morir. Y en ese momento recordé que había un pequeño drakkar. Cómo llegaría hasta él. Sin pensarlo dos veces corrí entre los arbustos con tanto miedo que me faltaba el aire. El tiempo discurría lentamente en mi corazón. Pero llegué, me subí y solté el nudo que ataba el drakkar a la tierra. Huí, huí de esos monstruos que me dejaron sin familia. Sin saber donde me llevaría el destino. Torlack 24. EL GRAN VIATGE Aquell dia la brisa del mar era molt agradable. L’Ottar pujava per primer cop en un vaixell acomiadant-se de la seva família per començar una gran aventura, tenia dotze anys i s’havia de convertir en un gran guerrer a l’igual que el seu pare i els seus avantpassats. Van salpar i van navegar durant molt de temps però a mig camí va esclatar una gran tempesta, l’aigua picava amb força al vaixell i les onades eren molt grans... quan la tempesta va afluixar van desplegar les veles i van navegar més ràpid fins arribar al seu destí. El pla pel dia següent era el més meravellós que l’Ottar hagués pogut somiar mai.. Tots es van preparar per assaltar la ciutat, semblava fàcil però havien de pensar com fer-ho per poder endur-se un bon botí. Així, el seu pare es podria sentir ben orgullós. Ylvie 25. EN BUSCA DEL CÁLIZ DE ORO Había una vez, siete guerreros llamados: Thor, Olaf, Dulof, Gulof, Tustarf, Falop y Gor, que fueron en busca del famoso cáliz de oro. En el camino, se encontraron con ogros, duendes, gigantes, demonios... Pero con las flechas de Dulof y Gulof y el poder de Thor, el dios del trueno, los vencieron a todos. Cuando llegaron a la colina de la muerte, un gran Mago llamado Ostiaslotof les dijo que para el cáliz poderse llevar, las dos pruebas tendrían que pasar. La primera fácil es, si en un dragón crees. Efectivamente, pasaron la primera prueba. La segunda prueba difícil es, si en la magia no crees. El mago Ostiaslotof les dejó pasar pero, les dijo, hay un dragón vigilando el cáliz de oro. Los guerreros entraron y mataron al dragón.Así que, como no había nadie más vigilando, se llevaron a casa el cáliz de oro. Jan
  4. 4. 26. EN BUSCA DEL CÁLIZ DE ORO.3 Había una vez siete guerreros llamados: Thor, Olaf, Dulof, Gulof, Tustarf, Falop y Gor, que fueron en busca del cáliz de oro. En el camino se encontraron con ogros, duendes, gigantes, demonios... Pero con las flechas de Dulof y Gulof y el poder de Thor, el dios del trueno, los vencieron a todos. Cuando llegaron a la isla de la muerte, estuvieron recorriendo toda la isla hasta que llegaron a la cueva donde estaba escondido el cáliz. En la entrada, había un dragón de agua. Thor, Gulof, Tustarf, Falop y Gor, lucharon feroz- mente y al final consiguieron la victoria. Cuando vieron al dragón muerto, fueron a investigar un poco la zona por si acaso, había un poco la zona por si acaso, había algún guardián vigilando el cáliz.Al ver que no había ningún guardián vigilando el cáliz, fueron a por él y tan felizmente, se fueron a su aldea para guardarlo. Jan 27. LA GRAN AVENTURA DE L’SVEN... Primer premi de la categoria A Sóc l’Sven, tinc 8 anys i sóc víking. Vull fer una gran embarcació per viure moltes aventures, igual que el meu pare, que ja fa molt que se’n va anar i encara no ha tornat. Haurem d’anar a buscar-los, i per això necessito una gran tripulació, així que faré una llista amb tots els nois del poble. Faré unes proves i els 10 millors que demostrin una gran capacitat per ser uns grans víkings formaran part de la meva tripulació. Ja tinc la meva tripulació! Va, comencem! I tots ens hem posat a fer la petita embarcació. Necessitem fusta, eines i que algú agafi un llençol per fer de vela. Ja hem acabat! Ara hem d’anar a agafar espases i escuts de fusta. Els 10 nois, comandats per mi, ja estem preparats, així que ja podem salpar! ... Mireu qui ve! - diu l’Oskar - són els pares! Quina alegria de veure’ls...! Kenak 28. MONSTRUO, EL VIKINGO Érase una vez, en un poblado normando, un vikingo de dos metros, con un hacha de hierro macizo, y unos dientes grandes, fuertes y sanos. A ese vikingo le llamaban Monstruo. Era sigiloso, rápido y muy fuerte. Saqueando era el mejor de su grupo. Le encanta- ba navegar, el mar era esencial en su vida. En una ocasión construyeron un barco pequeño, un poco más grande que una canoa. Esa nave era ligera, rápida y estrecha. Un día hicieron una expedición con un barco grandioso en honor a Thor. Monstruo era el capi- tán. Llegaron hasta América y encontraron una tribu muy fuerte, pero nadie podía contra los vikingos. Monstruo, el vikingo, se cansó de tanto saqueo, y quiso hacerse amigo de ellos. Le costó, pero lo consiguió. Juntos resistieron los ataques de los otros vikingos. De esa forma los vikingos marcharon de América y así se salvaron de sus ataques. Link 29. NILS? Vaig viure en una terra governada pels víkings i és que sóc un víking camuflat a la civilització actual. Han passat més de mil anys i us podria explicar moltes coses que no s’han dit mai del meu poble. Ara he visitat l’exposició i m’he enyorat tant dels meus. Ja no trobes víkings pel món. Vaig caure a l’aigua enmig d’una batalla i em vaig quedar congelat. Ara amb tant escalfament global, he aparegut com si no hagués passat el temps. M’he hagut d’adaptar ràpidament al món actual. Us asseguro que m’agradava molt més aquella vida. La meva casa de fusta, viatjar pel mar, però el que més enyoro de tot és el meu amic Nils. Crec que va morir a la mateixa batalla. Mentre mirava l’exposició em vaig adonar que tenia una persona al meu costat que ho mirava tot amb tristesa. Era en Nils... Bufons
  5. 5. Categoria B 1999-20011999-20011999-20011999-20011999-2001 (13/15 anys)(13/15 anys)(13/15 anys)(13/15 anys)(13/15 anys) 3 1.VÍKING VALENT Ell era valent. Estimava el mar, el cel, les gavines, tot allò que l’envoltava. Volia ser com el seu pare, però no li agradava matar. Havia d’inventar la manera de ser un víking bo, prendre per després repartir a la gent dels poblats que visitaven per aconseguir aliments. Un dia va decidir fer una assemblea i reunir tota la gent que volgués escoltar-lo. No li va costar convèncer-los, només els hi va haver d’ensenyar el valor d’unes paraules desconegudes per a ells: amistat, amor, fidelitat... Amb això els va obrir un món nou, infinit, molt més ampli que qualsevol continent que poguessin conquerir! Evans 2. UN SOMNI DE VÍKINGS Era una tarda d’estiu, estava descansant a la platja de Sanlúcar de Barrameda, tot escoltant música de Wagner amb els meus auriculars. De sobte vaig veure que arribaven molts vaixells de fusta, amb vela i rems, que tenien forma d’animal. Eren víkings! Es van apropar a la costa i van començar a pujar pel riu Guadalquivir. Vaig comptar vuitanta drakkars. En veure’ls em vaig recordar del saqueig de Sevilla. Havia d’avisar-los! Intentava aixecar-me, cridar, córrer, però no podia. En aquell instant vaig notar alguna cosa freda als peus. Em vaig despertar i vaig veure com el nivell del mar havia pujat i em mullava. Tot plegat havia estat un somni. Odin 3. CLASSE DE SOCIALS A la classe de socials, la professora ens havia explicat els víkings. A en Joan li havia agradat, ho havia trobat interessant: una civilització entre el fred, la boira, etc; que era el terror d’Europa. De sobte, un home li va tocar l’espatlla, com cridant-lo. Era un home alt, amb barba blanca i de rostre feroç. Es va espantar una mica. «-Escolti, senyor, hauria d’embarcar, només falten vint minuts per la sortida del vaixell»- li va dir. Ara, en Joan ja estava molt espantat. Ja no tenia tretze anys, en tenia vint-i-cinc, duia barba, un casc molt estrany i feia molt de fred. El seu cartapaci, abans entre les seves mans, era ara una espasa molt pesant. Com havia arribat allà? No ho sabia. Decidí fer el que l’home li havia dit. M.S.S. (2D) 4. ELS DARRERS MINUTS DE LA MEVA VIDA Tenia por, m’havien dit que m’amagués al bosc i així ho vaig fer, no volia sortir del meu amagatall, ja que encara s’escoltaven els crits de la gent del meu poblat al ser cremada viva per aquells monstres. Em trobava sola, els meus pares no els havia donat temps a amagar-se i els havien matat i robat, com a la resta de la gent del poble. Em tremolaven les cames mentre veia des de la copa d’un arbre totes les cases destruïdes. Vaig decidir apartar la mirada d’aquell horrorós espectacle. No volia ser descoberta, tenia molta por. En aquell moment alguna cosa va moure l’arbre i jo vaig caure. Al costat meu, un home amb una espasa m’ordenà que tanqués els ulls. El vaig obeir, vaig notar com la fulla d’acer em travessava la pell i després... no vaig sentir res més. Aifos 5. ELS VÍKINGS JA ARRIBEN Quan ells aparegueren, tot va canviar, només comerciaven amb els pobles d’allà. Eren bones persones, encara que eren un poc ferotges, no feien mal a ningú si aquests no els provocaven. Varen arribar aquí fa devers uns quants anys, víkings s’anomenaven. Persones dures, fortes, tenebroses quan volien. Un bon dia sortien amb el vaixell, no tenien por de res. Varen anar a fer una volta amb els seus companys víkings, i pel camí, un tresor trobaren. Investigaren bé, i s’adonaren que només era un cofre ple de felicitat. Aquesta va ser la més bonica història dels víkings. Gent amarga com ells, troben el que encara els faria més feliços: la felicitat. Paula 6. UN LLIBRE MOLT INTERESSANT Vaig passar la nit del dissabte cercant a la biblioteca del meu avi. Vaig veure uns quants llibres que em varen agradar, i quan estava a punt de sortir, vaig veure un llibre que em va cridar molt l’atenció: «Els esclaus dels víkings». Quan el vaig començar a llegar, em va donar un poc de por, però no hi havia ningú al meu voltant i tot estava al seu lloc, llavors vaig continuar llegint. Un esclau es va intentar escapar de la seva tribu de víkings, perquè el maltractaven, però el varen agafar i el varen matar. En aquell instant la història es va començar a posar interessant, quan de sobte va entrar el meu avi i em va dir que me fos a la meva habitació, que ja era massa tard. Em vaig quedar molt intrigat per saber com acabava, però no em va deixar llegar més. Noemi 7. SOMNI O REALITAT? - Ens ataquen, s’acosten els víkings! Després d’aquestes paraules, l’illa va posar-se en tensió, i els seus habitants cercaven un refugi per no ser trobats. Al cap de cinc minuts, pareixia una illa deserta. El primer a trepitjar-la fou el capità, que va dividir els seus criats per inspeccionar l’illa completa. El primer a ser assassinat fou un xicot de 7 anys, que va perdre als seus pares en néixer, i que es va amagar davall un arbre, on pensava no ser vist. El segon a caure va ser un vell, que portava crosses i no el va donar temps per amagar-se, quan un víking jove el va disparar per darrera a l’esquena. I quan tot pareixia estar interessant, vaig sentir un fort renou... I vaig obrir els ulls! Miriam 8. UN DESTÍ ERRONI Hi havia una vegada un petit poble de víkings situat al sud de França anomenat Vinland. Uns feinejaven l’agricultura, altres el comerç, altres la ramaderia... Des de feia mesos hi havia males collites a causa de les inundacions. Llavors un dia una tripulació dirigida per Lief va sortir del port de Marsella cap a les illes Canàries, ja que aquell any hi hagué bones collites. Quan varen veure terra desembarcaren i baixaren per comprar verdures, fruites, carn... Donaren una volta pel mercat i provaren una llesca de pa amb una espècie de carn vermella damunt que els va agradar molt anomenada sobrassada, i de postres una espècie de coca en forma d’espiral anomenada ensaïmada. Llavors en Lief va demanar a on es trobaven i un home li contestà a l’illa de Mallorca. Els víkings, sorpresos, agafaren un parell de sobrassades, botifarrons i ensaïmades i se les dugueren cap a Vinland. Marina 9. MENSAJE EN UNA BOTELLA - No me lo puedo creer - se repite a sí mismo susurrando mientras recoge la botella que se balancea sobre las olas del mar. Su boca esboza una sonrisa, retrocede unos pasos y se sienta sobre la playa. Tira con fuerza del corcho y vuelca la botella para extraer el mensaje que en su imaginación atribuye a un pirata vikingo del siglo XII. Él, que ya creía estar leyendo nombres tales como Alf, Finn, Freydis, Olaf o Ragna, se lleva una gran decepción al ver escritos en el papel dos nombres comunes unidos por un corazón y fechado cuatro días antes. Nada de vikingos ni de grandes conquistas. Decepcionado, coge la botella, introduce de nuevo el mensaje, la cierra con el corcho y la clava en la arena blanca, alejándose como las olas del mar. Airot 10. VÍKINGS AL SEGLE XXI Mai oblidaré el dia en que em vaig quedar adormit darrere d’unes roques a la platja i, quen em vaig despertar, s’apropava un vaixell víking. Quan el vaixell va arribar a la costa, varen baixar uns víkings grans i forts. Després, varen sortir uns altres víkings de darrera d’uns arbusts. Els dos grups varen començar a lluitar. Em vaig pujar a un arbre per veure millor la batalla, però em vaig caure, i de sobte, em trobava enmig de tots els víkings, que havien aturat de lluitar. Inesperadament, va sortir de darrere d’un arbre un home amb una càmera. Jo li vaig preguntar si ell també havia viatjat al passat, després, no va aturar de riure. Han passat sis mesos. He rebut, com a record d’aquella anècdota, dues entrades per a l’estrena de la nova pel·lícula «Batalla Vikinga». Adrián T 2D 11. UNA GRAN CAPTURA Tercer premi de la categoria B La canya es va tensar, un peix gros d’aquells que tan bé pagaven, vaig pensar. En aquell moment, necessitava diners (ja que m’havia gastat més diners dels que em podia pemetre en l’anell de l’Angels). - És inigualable, t’ho juro - em va dir el joier amb l’anell de diamants a la mà. - Doncs aquest és el meu - vaig dir -. Perquè per mi, l’Angels és així: inigualable. Quan per fi vaig poder treure el peix del mar, els meus companys víkings, van flipar; era un tauró! Els meus companys de tripulació, em van dir que el menjaríem per sopar aquella nit. Apart de ser el pescador, jo també era el cuiner. Abans de cuinar- lo, l’havia de netejar: tallar-lo per la meitat i treure- li el que no ens menjaríem. A l’obrir l’estómac, vaig veure que hi havia una mà, era la mà esquerra d’una dona, i portava un anell. Un anell inigualable. Ralf 12. L’AIGUA FINS AL COLL Un dia un víking va voler anar a pescar, en veure tantes anguiles, en va voler agafar, però com que no picaven amb l’ham de sempre, va pensar: «I per què no n’invent un altre?» Així ho va fer. Al següent dia hi va tornar, però tampoc picaven, i es va dir: «I ara què passa?» Des cap d’unes hores pensant va dir: «Potser és per la forma?!» I en va crear un altre amb una forma més adequada. Al dia següent hi va tornar i, al final, amb perseverança i esforç el víking va aconseguir les anguiles i un bon sopar. Els
  6. 6. 4 13. AL VAIXELL ENEMIC No sabia com havia arribat allà. Tot era fosc, dins la tenebra, l’única llum era un raig tènue provinent d’un lloc que pareixia inaccessible. Feia olor a menjar i beguda. El lloc on era es movia lleugerament. Tot això em va portar a pensar que era una bodega de vaixell. Efectivament. Vaig romandre una llarga estona sense moure’m, quieta, amb els ulls oberts encara que gairebé no veia res. Finalment vaig decidir apropar-me al raig de llum, i com havia imaginat, hi havia una porta. Vaig obrir-la abastament per tal de poder veure sense poder ser vista. Uns homes vestits amb pells, cascs, de barbes llargues, alts i robusts es passejaven i cridaven per la coberta.Aquells homes, vaixells... els víkings! Com havia anat a parar al vaixell de l’enemic?! Vaig tancar la porta, vaig seure a la foscor amb els ulls tancats, i vaig esperar... Mialia 14. UNA AVENTURA VIKINGA Fa molt de temps, un petit víking, fill del líder del poblat, tenia nou anys. El seu nom era Kalbeinn Spottrick Espotus Vikus, però els seus amics el nomien Kolli. Un bon dia, Kolli estava junt al seu pare revisant les seves grans embarcions i li agradaven tant, que es podia quedar tot el dia mirant aquelles «meravelles». Aquell mateix dia, Kolli i els seus amics: Erik, Hippo, Olaff i Bera, varen decidir construir un gran vaixell i anar-se’n d’aventures per l’oceà. Varen tardar tres hores a construir una petita balsa feta de troncs, una branca de pal major i un gran mocador de tela com vela. Varen agafar una mica de menjar, dos rems i es varen fer oceà endins. Tot anava bé fins que es varen adonar que no havien tingut en compte les marees. Aquell dia la colla d’amics varen agafar la grip i por als vaixells. Escritor SA 15. AMICS? Ja fa milions d’anys, els víkings viatjaven per tot el món a la recerca de presoners i menjar. Però d’aquells bàrbars, un no ho era, fill del capità de la tripulació, nomia Bàsper. La seva mare havia mort, i gràcies a ella, na Mena agontava les rèpliques del seu pare. Es duien massa bé, però ell tenia els seus dubtes. Quan tornaren el capità anà a cercar al seu fill, però no hi era. Tampoc na Mena. Cercaren, però no hi havia res. Excepte una carta del Bàsper, dient que no es preocupàs, que estaria bé. Però aquella no era la seva lletra... Passaren dies i seguien desapareguts, son pare, més furiós i el de na Mena sortien cada dia a cercar-los, però no els trobaven.Anys desapareguts i sense pistes. Reberen una carta: o els donaven tot el botí, o no tornarien a veure son fill. Però i na Mena... Paula Vera 16. EL VÍKING QUE AJUDÀ Un dia, Cornway va sortir a caçar i agafar llenya. Pel camí, es trobà amb una anciana que li demanà una mica de menjar. Ell, cercà a la seva bossa pa i li donà a l’anciana. Ella li agraí i li donà els seus millor desijtos per a la caça i recol·lecta. Més envant, trobà a un nin plorant perquè volia aigua. Ell, cercà a la seva bossa i li donà una mica. El nin aturà de plorar i begué. Quan va acabar, li donà les gràcies i se’n anà. Quan tornava al poble, trobà pel camí a l’anciana i al nin. Ells li explicaren que eren déus manats des del Valhalla per provar la seva amabilitat i, al haver ajudat als dos, farien que el seu poble tengués un futur molt pròsper. I així va ser i des d’aquell dia tots varen estar molt agraïts cap a Cornway. Emilio2000 17. ELS GUERRERS DEL NORD I quan varen arribar els ferotges guerrers del nord amb els ràpids vaixells amb una bandera vermella i blanca i varen sortir, i varen sortir... amb les enormes destrals, arc i fletxa i les seves armadures de malla per destrossar el nostre poblat, cremant les cases amb torxes i matant salvatgement al meu poble, als meus amics, a la meva família. Semblava que el fred territori d’on provenien els havia congelat el cor i no tenien sentiments pel que feien. Jo vaig aconseguir escapar, però amb la rapidesa que saquegen, maten i arrasen pobles, no tardaran molt a posar fi a la meva vida. Luca M 18. EL MONSTRUO MARINO Diario del capitán: ¡¡Encontramos entre la niebla una serpiente gigante que se acercaba a nuestro barco!! Creíamos que era hostil, pero cuando se acercó, vimos que era un barco lleno de guerreros fornidos. Los guerreros empezaron a matar a mi tripulación, luchando como diablos. Llevaban un casco con dos cuernos y una armadura que parecía muy pesada. Por suerte, yo me pude esconder y vi cómo saqueaban todas las reservas de comida y nuestro dinero, y lo transportaban a su barco. Después, les vi alejándose de nuestro barco y desapareciendo otra vez entre la niebla. Nunca más les volví a ver ni tampoco a mi esposa ni a mi hija... Karnator 19. UN SOMNI PERILLÓS Un poble molt bonic, a Noruega amb uns paisatges magnífics, i... BOOOM!!! Es va aixecar va obrir les finestres i va sentir els crits d’una bella dona, la seva esposa, amb qui havia declarat el seu amor aquella mateixa nit. Aquell víking que se l’havia enduta... Ho pagaria car. Va embarcar pel dematí, el més ràpid possible, amb vi, carn, fruita i amb la tripulació. S’enfonsaren durant el seu viatge, en una tempesta d’ones de 7 metres, ell sortí l’únic viu de tota la tripulació, i va nedar uns dos quilòmetres, enfrontant-se a perills, i arribà, arribà a l’illa on es trobava la seva meravellosa esposa, però els dos moriren, ell com un valent home... Al·lotet, al·lotet... Que t’has tornat a quedar dormit!! CrisLaMillor 20. LA MARCHA Aún recuerdo el día en que mi padre subió a ese Knarr, para no volver nunca, creo que lloré mucho ese día, mi madre, lo pasó encerrada en su cuarto. Al despedirme de mi padre vi cómo otros hombres se hacían una cruz tocándose la cabeza, el pecho y los hombros, y después rezaban algo en voz baja; mi padre, en cambio, no hizo nada, simplemente se marchó. Dentro de tres día me tocará a mí ir a Europa, bajo las órdenes de un emperador bizantino, me pregunto si mi hijo llorará mi marcha como yo la de mi padre, si estaré en el mar para siempre o solo durante un tiempo. Dirgo 21. VÍKINGS, LA INFORMACIÓ MÉS CURTA Si esteu llegint aquest text és que us agrada la història dels víkings, jo com vaig tindre avantpassats víkings, us diré bastant informació que us agradarà. Segurament pensàveu que els cascos portaven banyes per guerres o celebracions... doncs no, els portaven quan morís i portaven els cascos per commemorar la seva mort. Pensàveu que ells eren molt agressius, violents... doncs no, ells mai atacaven només es defenien dels pirates el menjar, els nens, els animals (a vegades) i les dones. Els homes víkings només bevien aigua, en la barca, o cervesa, en la barca i en els poblats. En veritat els víkings eren bones persones, abans d’atacar, parlaven i sempre intentaven ajudar a tothom. Doncs, ja os he donat molta informació com per fer-te el cregut amb els amics, i per si la vida decideix que et serveixi aquesta informació, fins a la pròxima. Així s’acaba la informació. Pitburray 22. L’ORIGEN DEL CASC VÍKING Mai t’has preguntat perquè els víkings porten dos banyes a sobre del casc? Algun rinoceront haurà clavat les seves banyes? O és que els víkings tenen avantpassats amb banyes? Si us heu proposat algun cop aquestes preguntes, esteu equivocats, pero no sou els únics, ja que jo tampoc en tinc ni idea. Però, us explicaré la meva versió inventada de l’origen del casc víking: Al’any 867 d.C. un víking, després d’haver fet molts pecats, el van voler castigar. Li van fer portar un casc amb dos peixos podrits a sobre, durant sis setmanes. A la gent, li agradava aquell casc, ja que quedava molt bé.Aleshores, també van voler portar-lo. Però hi havia un problema. El casc feia molta pudor, ja que portava dos peixos podrits a sobre. O sigui que la solució va ser, posar en comptes de dos peixos, dues banyes de búfal. Així acaba la història. Canguriito 23. ELS VÍKINGS Un bon dia un poble víking que volia una joia que per ells tenia molt valor, perquè era d’un avantpassat, va decidir agafar tots els seus guerrers i anar-la a recuperar, però inesperadament el fill del capità va dir: - Prou! No està bé que aneu a matar i a fer mal només per a una simple joia, per molt valor que tingui. Així que van convocar una assemblea per decidir quina era la millor opció. I van veure que la del fill del capità era la més adequada per recuperar la joia. Van anar al poble i van intentar fer un tracte i com els víkings veïns no s’ho esperaven van reaccionar tan bé que els hi van regalar sense problemes, així tothom va sortir content i gràcies al nen, van aprendre que hi ha diferents maneres d’aconseguir les coses. Nabetse 24. ELS VÍKINGS Els víkings estaven en el seu vaixell, llavors veieren que algú s’apropava des de la platja. Era una noieta que cridava al capità. El capità va apropar-s’hi i va dir-li que només els homes podien lluitar. Ella no li va fer cas i quan ningú la mirava va saltar dintre al vaixell. Va agafar una navalla que es va trobar per allà i es va tallar la melena, que li arribava als peus, per assemblar-se a un noi. Al dia següent estaven lluitant contra l’enemic i amb una llança van ferir al capità, llavors la noia va saltar cap al vaixell de l’enemic i es va venjar. El cap estava molt orgullós, llavors la noia va dir-li la veritat, era una noia. Des d’aquell instant la diferència entre homes i dones acabà. Les dones podien lluitar com els homes i els homes cuinar com les dones. Bach 25. L’OU DE DRAC Varem arribar amb drakkar a l’illa. Hi havia una cova. Tenia por, molta por. Si deien que jo portava dins meu l’esperit d’en Thor, volia que em sortís en aquella cova que em donava calfreds. El meu pare Harald em mirava amb uns ulls freds, i la seva expressió deia «Au vinga, Orn!! No deixis que t’utilitzi, al final tu l’has d’ensinistrar a ell: ara tan sols és una cria!» Dit això, de dins l’ou - que feia un metre i mig de diàmetre i dos d’alçada - va sortir una petita flamarada. Tot seguit, l’ou es va començar a esquerdar. Entre la visera del meu casc jermundbu, vaig veure com una cria de drac esgarrifosa sortia de l’ou; semblava famolenca. Em va mirar desafiant-me. Finalment, em vaig armar de valor i vaig anar cap a ell corrent amb la meva llança i cridant a l’hora: «ODIN, DONA’M FORÇA!!» Loloquique9
  7. 7. 5 26. CAP DE SETMANA FAMILIAR Era un dia de visita al port de Palamós on aquell mateix cap de setmana hi havia una recreació d’un vaixell víking, aquest era un «drakkar». També hi havia uns homes disfressats de víkings, amb samarretes, pantalons i sabates de cuir que feien representacions de batalles d’aquella època, amb els escuts i les espases fabricades per ells. A dins hi havia una exposició de fotos on sortien imatges dels víkings, de les seves cases, que eren en forma triangular i recobertes d’herba al sostre, així com imatges de tot el que feien i en què creien. Aquella setmana estàvem fent aquest tema a l’institut i quan vam fer l’examen vaig treure la millor nota de tota la classe. Com que el tema m’agradava molt, vaig decidir fer un treball optatiu que em va servir per pujar encara més la nota final. Rasta Boy 27. ORGULLÓS DE SER VÍKING Tercer premi de la categoria C Un pare li pregunta al seu fill què vol ser de gran i aquest molt orgullós li contesta que un víking. El pare no ho entén, pensa que el seu fill s’ha begut l’enteniment i l’hi intenta treure la idea del cap: - «De veritat vols ser un home despietat, capaç de saquejar i matar per gust?» El fill li contesta: - «Un víking no mata, només treu la vida si cal i no si vol. Eren persones dedicades al comerç que fabricaven les seves pròpies embarcacions. Els víkings eren, a més, grans artesans i unes persones que tot el que guanyaven ho dedicaven al seu poble, que en aquells temps, era com una gran família. Pare, de veritat no vols que sigui un víking?» Airbec 28. UN DRAGÓN NAVEGANTE Liderado por la cabeza de un dragón, rodeado por ambos lados de escudos de colores y largos remos, y dependiente del fuerte mástil y del velamen blanco y rojo a rayas, navegaba el drakkar. Como un terror navegante lleno de hombres fornidos y equipados con armamento, dispuestos a atacar, la nave surcaba las aguas del Mar del Norte. Bajo el mando del jefe Gunnar, la esplendorosa embarcación se enfrentaba a sus mayores enemigos: los dragones. Las bestias lanzaban fuego e intentaban quemar el drakkar, pero éste, protegido bajo el poder de Thor y su martillo, se mantenía impasible. Lo que no sabían los dragones es que se enfrentaban a su superior, un dragón equipado de velas como alas, remos y escudos como garras y escamas, y dotado con la capacidad de navegar como sus semblantes podían volar: un dragón navegante. Vikinga 29. ODI AMORÓS Va obrir els ulls ràpidament com el reflex d’una espasa. Una espasa víking. Es trobava a la coberta d’una nau, que comprovà que estava tripulada. Unes botes gruixudes s’interposaren entre la mirada d’ella i el velam bicolor del drakkar. Va aixecar el cap i veié aquell ésser que li semblava inexpressiu. Ell era un tros de gel, que de tan fred cremava. Es volgué fer enrere, però estava lligada. Tot i així no li havien tapat la boca. - Per favor, deixeu-me anar... - les darreres paraules resultaren inintel·ligibles pels homes, ja que quedaren ofegades pels sanglots i perquè ells no parlaven la llengua de la noia. S’arraulí i es portà les mans al cap. Notà que duia una trena. Llavors se’ls va mirar. No hi havia a bord cap dona més que ella. A la fi comprengué que els temibles víkings no lluitaven per odi. Estaven bojos d’amor. Flama glaçada 30. SVEINBJÖRN, EL GUERRERO Llueve. Llueve y hace frío. Miles de recuerdos torturan mi mente; escasean los buenos, abundan los malos, pues los pocos agradables, se perdieron en el camino, o un soplido de este viento caprichoso, se los llevó. Atrás dejé a mi familia, a mi gente y a mi aldea. Atrás dejé cuerpos muertos, culpables e inocentes, piadosos y avariciosos, enemigos y aliados... Todo cuanto poseo, es la ayuda de los dioses, la cual no siempre me acompaña. Quizás, y solo quizás, algún día regrese a casa. Roto y abatido por haber vivido en la miseria de la guerra. Junto a mis seres queridos. Los añoro. Tan solo puedo desear que sigan vivos. Un barco de vela, nos guía hacia la batalla. Neptuno, dios caprichoso, juega con nosotros. Mi nombre es Sveinbjörn, guerrero vikingo, dispuesto a morir por mi pueblo. Xheaan 31. THE VIKING While I was sailing I fell asleep in the cellar of the ship. I was very dizzy, because I was not used to the waves which hit the boat. My name is Christopher and I am a viking, like my colleagues. We were going to get home with a big loot to surprise the people of the village and our family. We were approximately in the middle of the ocean. Looking through my binoculars I saw a boat far away. We decided to prepare an attack, we took our swords which were stored in a box together with our helms. As always after a fight someone gets hurt, in this case my friend Halvar. When done, we followed our course back home, we brought the boat full of gold which we had conquered in the fight against that ship. We arrived at the village, and shared the loot between us. Ronda 32. L’ONADA Quan el vaig mirar a la cara, vaig pressentir que no era gaire amistós, però al fixar-me bé en les seves profundes narius vaig veure el mar on hi havia el seu vaixell amb gegants rems que removien les ones. Al vaixell hi havien grans barrils d’alcohol.Al tornar a mirar, vaig poder veure moltes armes. Ja no era al mar. Estava lluitant a la guerra contra ells, els víkings. Cridaven i lluitaven contra nosaltres. I amb un sospir, com quan es trenca una onada, vaig caure vençuda. Lola Locatis 33. SENTIMENTS OPOSATS Segon premi de la categoria B La brisa marina acaronava els meus cabells daurats, mentre taral·lejava una cançó antiga, contemplava l’espectacle de les onades colpint contra les roques. Em trobava en el meu refugi, un penya-segat en el qual podia gaudir d’estones de pau vora la mar. Tot i no ésser de gran alçada em permetia albirar les teulades i carrers del meu poblat. Entre les boires matinals vaig adonar-me de la presència d’un flamant vaixell. Un majestuós Knörr de roure s’imposava en aquelles aigües braves. El meu pare, el mestre d’aixa del poblat l’havia ideat i joiós preparava la llarga travessia que l’esperava. El meu estat d’ànim era antagònic al del meu progenitor, ja que em veia obligada a quedar-me sola i a conviure amb el caràcter abominable i detestable de la meva madrastra. Estrella Polar 34. L’ENYORANÇA DEL PASSAT Trobava a faltar-la, la meva vida d’abans, els records de víkings: el vaixell, la mar blava, l’horitzó ataronjat, el vent suau, l’escalforeta del sol a la cara al matí, els ocells xiuxiuejant, notar la presència d’alguna au al màstic, navegar per l’infinit sense saber on anar, tenint la sensació de ser lliure... Era aquella la qüestió, la sensació d’estar perdut, que no hi ets del tot, que et falta alguna cosa, que no t’importa res del que t’importava abans. Era com intentar posar una mica de vida on ja no en quedava. M’obligava a mi mateix a continuar endavant, quan potser el que em calia era anar enrere. Fins que te n’adones. T’adones del teu lloc al món i el busques. Recules tot el present fins arribar al passat, sense deixar cap rastre del que havies viscut fins ara. Et poses el casc de víking i... tornes a sentir- te lliure! Grata 35. DIARIO DEL VIKINGO ALATHOR Miré el mar. Por fin llegábamos a lo que sería mi nuevo hogar. Huyendo de los cazadores y los temibles caza recompensas, llegué a Fernón. Tenía el cuerpo lleno de heridas, partí con 150 vikingos y me quedan 32, todos ellos heridos de gravedad. Pero, no podía estar triste, porque, a pesar de mis magulladuras, sentía una sensación de una fusión de la brisa del mar y la felicidad que inundaba mi cuerpo. Pasaron las horas, y estalló una lluvia, que recordaría como «La tormenta de la alegría del mar Mediterráneo». Y, dando un grito de júbilo, ordené a mis secuaces que fueran al puerto al que teníamos cerca. V. A. Ferrón 36. LA IRA DE JÖRMUNGANDR El viatge transcorria plàcidament. Vaig començar a pensar en la meva família. Mentre somreia inconscientment al recordar la primera caça del meu fill petit, vaig sentir un gran soroll, i de sobte es van començar a originar grans onades. Espantats, intentàvem evitar que l’aigua entrés a la nau, quan vam veure una serp enorme. Era Jörmungandr! Va escopir verí en el moment en que ens va veure i va foradar la nau d’una mossegada. Això només podia tenir un significat: El Ragnarök, és a dir, la batalla dels déus que comportaria la fi de l’univers, era a punt de començar. Mentre el vaixell s’enfonsava i els tripulants cridaven, em vaig quedar immobilitzat. Què passaria amb la meva família i la resta de gent? Era qüestió de temps que tot fos destruït. Vaig abraçar la creu que em va donar la meva dona i em vaig disposar a una mort imminent. Moshi Moshi 37. SENSE IDENTITAT Primer premi de la categoria B Cada cop que me la mirava envejava tots els víkings del món. Jo hauria volgut ser allà, en aquella nau enorme i ésser el víking més valent del món. Però no, sóc aquí, al segle XXI enmig d’objectes que van pertànyer a un passat que, ben mirat, també em pertany. Sóc noruec, alt, ros i gros i fins ara estava fart que a l’escola tothom em digués El Víking. Però enmig d’aquesta exposició m’he adonat que realment si hagués nascut mil anys enrere i els meus pares no haguessin decidit venir a viure a Barcelona, jo seria dalt d’aquesta nau. I seria el nen més feliç del món. Però, al cap i a la fi és qüestió de sort, no? L’atzar et situa al lloc que menys t’esperes o el què menys t’escau. Ara estic segur que sóc un víking perdut a Barcelona. Rubinat 38. EL DESCOBRIMENT Plovia. Plovia molt. Un llamp aterrà sobre la nostra vela i l’encengué de flames. Estàvem perduts. El drakkar quasi bolcava. Hi havia ones de quatre o cinc metres. Tot era fosc i misteriós... Només nosaltres, en un mar immens, grandiós i infinit. Viatjàvem dies, mesos, anys per només una sola raó: conquerir. «Thor, què hem fet per merèixer això», ens preguntàvem. Nosaltres, els víkings, estàvem aferrats al vaixell. L’aigua era fosca, no es podia veure res. Les onades m’esquitxaven tota la cara i em van deixar xop.
  8. 8. 6 Crac! Era una esquerda i d’alllà en sortia una immensa font d’aigua. A poc a poc ens anàvem enfonsant. Havia arribat el moment de desaparèixer. Estava aterrit. No ens en podríem sortir d’aquella aventura. Vèiem cadàvers de gent amb sang a la cara que desbordaven el vaixell. I de cop vam xocar contra una roca... Érem a Amèrica! Albada 39. ORGULL O DEBILITAT El nostre drakkar es reflexava a les aigües netes però fosques de Northumbria que aviat tenyirien de roig intens. Quan vam llevar l ‘àncora, el primer a fer va ser agafar l’espassa i córrer. Al topar-me amb una nena definitivament britana, em vaig aturar. Va ser com veure una flor tropical enmig d’un desert, com algú tan tendre podia ser-hi enmig d’unes escenes tan cruels? La desesperació. Aquesta era l’única explicació de la seva acció. La jove va marxar corrents i com un titella la vaig seguir. Es van endinsar entre els arbustos i segons després, tres punyalades em van envair l’esquena. Vaig veure borrós com se’n anava deixant un rastre de color dimoni. Era possible que la seva bellesa m’hagués xuclat la força per matar-me juntament amb la seva por? I amb aquesta última pregunta vaig morir entrant a tots els relats víkings ensenyant la major debilitat dels homes, l’amor. Clio
  9. 9. Categoria C Majors de 16 anysMajors de 16 anysMajors de 16 anysMajors de 16 anysMajors de 16 anys 7 1. AUDUN ¿Qué hago aquí? ¡Me duele la cabeza,no recuerdo nada! ¿Qué insinúa el bramar del mar a mis pies? ¡Audun! ¡Audun!, esta no es la arena que pisaron tus pies al amanecer antes de partir en el drakkar. Estoy cansado, confundido, me cuesta incorporarme, y este intenso sol quema mis ojos, ¡ahg! Mi lengua ha descubierto mis labios salados. ¿Esa música?, la escucho, va y viene, ¿quién hace sonar ese cuerno?... No hay nadie aquí, solo yo... ¡Lo recuerdo! ¡El noveno día!... ¡Atli!, mi hijo... el noveno día... Los ojos azules de Fenjia lo dicen todo, mira orgullosa al pequeño Vikingo de Trondheim, él es el resultado de nuestro amor, y el mejor homenaje a mi hermano, seguro que el pequeño Atli hará todavía más grande la leyenda de su tío que luchó por los suyos en cientos de contiendas sin miedo a la muerte. ¡¿Cómo?!, ¡¿hombres negros?! Lanemoje 2. NUESTRO HÉROE Recuerdo a mi padre explicando sus hazañas. Surcaba los mares del Norte navegando por los fiordos, como capitán de un velero vikingo, con un imponente dragón azul en el mascarón de proa. Nos abandonaba para zarpar en busca de algún botín que traernos, armado con un hacha de batalla en cuya empuñadura llevaba grabados nuestros nombres. Era valiente. Siempre acababa herido, nadando moribundo en la fría noche o arrastrado por una tormenta. Daba realismo a sus cuentos imitando los sonidos del viento ¡shhhhh! ¡shhhhh!, o del agua ¡splash! ¡splash! Acabábamos llorando de pena, imaginándolo en aquellas condiciones. Mi madre le reñía - Paco, no deberías explicar estas historias tan tristes a los niños - y él siempre contestaba: - es que así les hago el corazoncito tierno. Erik el Rojo 3. FILLA DE VÍKING PER HERÈNCIA La vaig deixar quan encara era molt petita, dins del bressol, a l’ombra d’una cambra des d’on podia imaginar l’horitzó. No vaig pensar que creixeria sola, sense protecció, amb llàgrimes, sense paraules, desabrigada, determinada, emmalaltida, sense cura, sense saber-ho, sense saber-ne, poc escoltada, incomunicada, sense ningú més, abandonada, a l’abast de tants perills, feble com era, bonica com era, plena de vida i d’il·lusió. Durant molts dies va cridar el meu nom enmig del vent, pensava que tal vegada m’arribaria l’esglai del seu buit amb l’oneig de la marinada. I va ser així, un dia, vaig sortir a la coberta del meu drakkar, cridant, desconsolat, el plany de la solitud d’una vida lluny del seu costat, amb la força del seu record mort abans d’hora: sirena perduda que saltes per sobre les muntanyes i t’endinses cap a la plana, filla meva perduda al pic més alt, on niuen les àguiles. 3GAM 4. LA VELA DEL DRAC Em disposava a anar cap al tros quan les campanes començaren a repicar. Vaig córrer cap a la plaça i allí em digueren que s’havia albirat una vela apropant-se i que tots els homes havien de preparar-se per defensar el poble. Ja duia la falç a la mà. Varem baixar a la platja i vam veure com s’acostava una sola vela quadrada.Aviat vam veure el drac i la por ens va envair. Alguns de nosaltres van decidir fugir, altres estàvem paralitzats. No sé quants quedàvem quan arribaren a la platja, només recordo que ja no tenia la falç i que aquells homes gegants em van passar molt a prop. Els crits que venien del poble em van fer reaccionar i vaig córrer cap a casa. Per sort, encara no hi havien passat i vaig poder amagar- me amb la família. Quan la vela partí, començà el dol. Obrellaunes 5. RUSLA Jec lligada al pal, envoltada d’enemics, mentre la meva nau s’enfonsa. Les cames defalleixen però m’alço per veure per última vegada el meu drakkar, company d’aventures, sens dubte el més preuat dels meus guerrers. Els ulls em couen pel salnitre i la sang resseca em cobreix la cara però resto dempeus i m’aferro a les cordes que em seguen els canells per no caure. Sé que no veuré mai més la meva terra. Sé que no veuré més com es pon el sol però jo, Rusla, filla i germana de reis, no temo a la mort. Colpegeu el meu cos! Arrenqueu-me les trenes! Aquesta nit els déus m’acolliran a la seva taula i des del Valhalla brindaré per la venjança que, no ho dubteu, serà terrible. Hidromel 6. TORNARÉ A trenc d’alba, m’acomiadaré i veuré per última vegada la casa i el bosc. Pujaré al drakkar amb els companys i sentiré com, poc a poc, les ones ens gronxen i ens empenyen mar endins. Els dies seran durs però les nits seran totes teves. Contemplaré la lluna i sabré que els teus ulls em vetllen el son des de la nostra platja. Sobreviuré només per tornar-te a veure i sentir el teu cos sota la meva pell. Per molta sang que vessi, mai oblidaré el roig dels teus llavis i el blau dels teus ulls serà sempre immens; tant se val quants mars travessi. Prego al Déu Odin que no em cridi sense que hagi vist la cara del nostre fill i hagi pogut explicar-li, vora el foc, fins on arriben i com són les fronteres del nostre reialme. Hidromel 7. BOIRA FOSCA La boira es va alçar tan silenciosa com havia arribat, tot descobrint els marges boscosos, xops de la rosada. La tempesta retrocedia mandrosa. Vaig albirar un llamp solitari darrera uns núvols portadors de mals presagis. Els homes, muts per la tensió, continuaven enfonsant rítmicament els pesants rems en les aigües fosques. Vaig descordar el coltell de la seva baina a mesura que el langskip s’apropava a l’últim revolt del riu i em vaig inclinar sobre el mascaró per esbrinar què ordien els déus allà davant per a nosaltres. Quan vaig entreveure quina seria la nostra fortuna, vaig somriure i vaig prometre a Wotan que no defalliria davant aquella prova i que seria digne de travessar, ben aviat, el pont Bifrost. Rollo 8. LA TORMENTA La embarcación de madera flota con dificultad en el mar embravecido. Sus ocupantes han huido de su poblado en las islas brumosas del Norte. Al mando, un guerrero robusto, de largos cabellos dorados y barba espesa. En la décima noche, una tormenta los envuelve y despedaza la vela cuadrada de la nave. La luna, horadada por nubes negras, los abandona a merced de la oscuridad. Una niña cae a las aguas feroces y es engullida por la tormenta. Tras el dolor, el centelleo de un relámpago guía a los navegantes a un brazo de mar que se adentra con suavidad en tierra firme. Se refugian en una concavidad de las rocas y se entregan a un sueño agitado. La luz del nuevo día les regala una risa clara. A lomos de un delfín salvador, la niña, viva y sonriente, es devuelta por el mar a su pueblo vikingo. Amatista 9. BOGA La mar colpeja l’embarcació. Els rems es fonen amb l’aigua i sonen. Els guerrers es preparen per a l’atac. Encara és nit fosca. No importa: ells arribaran, prendran el que volen i marxaran. Si hi queda algú, serà la seva memòria. Ictios 10. PERDRE EL NORD I Harald va perdre el nord... Després de la brillant batalla a Britannia, el temible capità d’Isen tåke havia, tot i voler tornar a la pàtria, posat rumb cap on, a l’estiu, el sol es pon. Incialment, els mariners, gent rude i sense manies, no se’n varen adonar, embriacs de victòria i aguardent com estaven; i Harald intentava debades llegir els antics mapes, corregir la trajectòria... però era inútil, la nau solcava alegrement les aigües cap al sud, a les terres tèbies, d’ones suaus. Les enormes armilles peludes començaven a sobrar. Halvar, Tjure i Snorre, homes de confiança de Harald, intentaren ajudar el vell Capità a retrobar el rumb però les gestions fracassaven indefectiblement. Si, un dia, voltant per aquestes costes, us trobeu un drakkar gran, de vela roja, ple de víkings feliços, gaudint del bon temps i la claror; llanceu- los una brúixola... GPS... a casa, els deuen estar esperant. Aarhus 11. HISTÒRIES OBLIDADES Els càntics esbojarrats, que trencaven el glaçat silenci del moll, passaren oralment de pares a fills, tot mantenint la tradició mil·lenària de les sagues. Sostenint alçades copes curulles de vi, els seguidors danesos brindaven per una improbable victòria contra el Barça d’handbol.Ara, el potencial ja no era remar a força de braços, per a «fer les amèriques» de Vinland travessant les traïdores aigües atlàntiques, sinó llançar amb la mà el màxim possible de pilotes de cuir contra la xarxa enemiga. Però l’ànima indòmita i aventurera, més la fam de conquerir terres inhòspites, seguia bombejant la sang que es vessà nord enllà els anys 1000. L’algaravia pujava de to a mida que l’alcohol s’evaporava als llavis dels víkings del segle XXI. Des de dalt estant, l’estàtua hieràtica d’en Colom s’inquietava davant la mirada reprovadora que des del grup li llançava Leif, fill d’Erickson. - Hem d’ajustar comptes, tu ja m’entens. Rafel d’Abadal
  10. 10. 8 12. LASTRE El pequeño drakkar, con capacidad para doce remeros, había partido varios meses atrás en misión de exploración para preparar la conquista de nuevos territorios. En el trayecto de regreso, una tempestad empujó la embarcación contra un arrecife. Descubrieron la vía de agua cuando se encontraban muy alejados de cualquier pedazo de tierra firme. El violento oleaje arrojaba dentro del casco más agua de la que entre todos podían ir achicando. En eso que uno de ellos susurró al oído de un compañero: «El gordo Olaf pesa como dos de nosotros». Otras voces se fueron uniendo a ella y el rumor, apenas amortiguado por el embate de las olas, terminó llegando al aludido. Éste no pudo hacer otra cosa que quedarse contemplando incrédulo a los cuatro hombres que, tras haberse puesto en pie, se abalanzaban ya sobre él. Akim 13. MEDITACIONS Quan es fa fosc i la mar està calmada, des del Drakkar estant, l’Erik mira l’horitzó, i pensa en la seva vida de mariner. Des de ben petit l’Erik sempre s’ha dedicat a viatjar pels mars. Ja el seu pare l’obligà a pujar al Drakkar quan amb prou feines sabia caminar. Sempre li deia: la terra no és lloc per a homes lliures, busca sempre el teu destí al mar! L’Erik ha viatjat fins als confins d’aquest món desconegut: els mars glaçats del nord, les terres civilitzades del mar tranquil, la bravura dels mars dels homes de pell fosca, fins i tot la perillosa civilització dels homes savis. El neguit que duu dins no el deixa viure a terra. Es veu obligat a buscar sempre noves terres, noves aventures. Seria més feliç si es pogués quedar a casa amb la dona i els nens. Però no seria ell. Seria morir. Sjømann 14. STEINN EL HAUGBUI Esa völva me estaba volviendo loco. El cielo había empezado a ennegrecerse, llamas de fuego lo cruzaban, de repente de las aguas surgió un ser terrible, la serpiente Jörmundgander. El pecho me ardía, la ira crecía en mi interior, solo quedábamos trece de nosotros, qué podíamos hacer ante la furia de tan terrible monstruo. Aferré bien mi hacha y salté al ataque, en mi aterrizaje pude clavar el arma entre una de sus escamas para evitar caer en el agua embravecida y comencé a escalar hacia su cabeza, súbitamente la serpiente empezó a girar sobre sí misma y salí despedido. El impacto con el gélido mar fue terrible. Pero no todo estaba perdido, un instante después de que la vida me abandonara, de alrededor del drakkar surgieron una decena de haugbuis escapando de sus recipientes al ataque del intruso Jörmundgander. En ese momento sentí que debía unirme a ellos. Landie Tusog 15. SER Sóc víking perquè el mar m’ha dut a ser-ho, a sentir el cel com a sostre, a saber-me infinitament feliç enmig de qualsevol oceà. Lluitem sovint sense escrúpols, una força interior ens empeny a fer-ho, aquell sentit del viure que hom busca de manera constant. Els dies, les nits i els dies, sense pausa i cercant un futur inexistent: una batalla més, un enfrontament esperat amb el qual entretenir el pensament. Els víkings morim sense sagnar, el mar ens ha omplert les venes d’orgull, les onades se’ns enduen el cos a l’infinit, allà on el coratge s’esvaeix i esdevenim estels sense cap rum. Em 16. FUM I FOC Tenia les mans negres de sutja, i els ulls plens de llàgrimes, no podia veure més enllà de dos pams. El cor batega amb força i les cames gairebé corren soles, feia tants dies que no sentia la seva olor que no trobava l’escalfor dels seus braços, i sentia la música de la seva veu!!!! El drakkar ja havia atracat a la riba, i tots els mariners ja hi havien davallat, no podia veure el seu rostre entre la multitud que omplia la platja. No podia ser mai que el viatge d’intercanvi portés males notícies, ells eren artesans, no pas pirates sanguinaris. L’expedició venia de molt lluny d’unes illes del Mediterrani, que tenien oliveres i uns pobladors molt hàbils amb les fones. De sobte les fortes mans que enyorava l’abraçaren i totes les angoixes van fugir, només sentia la seva olor, de fum i foc. Avia 17. OLAF RAUDI Era massa tard... la boira que surava de l’aigua es dissipava albirant-se el mascaró d’un drac ferotge. El drakkar lliscava lleuger sobre l’aigua obscura bressolat per la marea. Des de la badia una fletxa de foc l’incendià. La nit s’omplia de mortals i lluminoses guspires. El darrer cabdill que inciaria la saga llegendària, havia mort en batalla sota la bandera del corb. Era acompanyat al regne d’Odin de tota la seva panòplia i tresors. Pobles sencers acudien per rendir-li homenatge. Incansable, havia saquejat els estats més poderosos, pactat la pau a canvi de tributs i conquerí terres ermes on va fer créixer l’herba. Grans laments per l’heroi... Quan el telèfon va sonar, fixà novament la mirada sobre el gran quadre. Era massa tard... definitivament la reserva de petroli de Noruega s’estava esgotant. «Haurem de conquerir nous recursos», va pensar Olaf Raudi des del seu despatx aquella tarda argentada sobre els fiords. Valkiria 18. BLAU Blau. Tot blau. Blau clar i blau fosc: el cel. Immens, ample, desmesurat. Em pertorba i em cega... Blau. Tot blau. Més blau. Blau marí: el mar. Extens, inacabable, infinit. Blau, tot blau. Blau anyil i blau cobalt: jo. Plens de blaus els braços amb els que m’aferro a aquest tronc mig podrit que em permet surar. Sóc jo? No ho sé. No penso, recordo. Ho evoco tot. Veig el meu audaç pare, el gran Jarl de Lade Eirik Hakonsson, conquerint terres llunyanes, navegant dia rere dia amb el seu drakkar, per aquest mar que d’aquí a un tres i no res, posarà el meu punt i final. Però no, vull fer-ho jo. Escolliré quan. Observo. Blau, tot blau. Blau clar, blau fosc, blau marí, blau anyil, blau cobalt. Tanco els ulls i deixo anar la fusta... punt i final. Hakon Eiriksson (Mort en naufragi) (998-1030) Hakon Eiriksson 19. EL VIEJO VIKINGO Como un viejo pontón al viento, Erik permanecía impasible al borde del acantilado con la vista fija en el horizonte. A sus pies, un mar de aguas claras entre cabrillas de espuma blanca. Al frente, recuerdos de un pasado glorioso velado por el devenir del tiempo. Para quien regresara del exilio con una conquista, Gronland no era sino un sueño en el olvido. En su mirada el verde profundo y limpio de sus ojos se fundía con el reflejo acerado y frío del mar. El rostro surcado de arrugas atestiguaba el tráfago de una vida curtida por el salitre, el sol y la intemperie. Y sus cabellos, antaño ígneos, ondeando al viento de septentrión como las velas de un viejo drakkar. Un día más Erik, anclado de pie en la costa, volvía entre brumas y marejadas, a navegar en la mar. PJ 20. EMBLA Sunilda estava inquieta, el mar s’havia encalmat feia estona i l’knarr lliscava suaument. Era un bon presagi?, després de tots aquells dies de boira i tempestat... Mirava des d’un racó a coberta com els homes havien deixat els rems i cantaven, mentre s’omplien de cervesa i hidromel. Va buscar a la bosseta de pell d’ant la pedra amb runes que li havia regalat la mare. Fregant-la i encomanant-se a Odin i Frigg va sentir-se més consolada. Havia fet bé embarcant-se amb el marit cap a nous móns? Al poble va dubtar i pensà en el divorci, però començava a estimar molt Hastein, tan brusc amb els altres i tan tendre amb ella. De sobte va notar per primer cop un moviment en les seves entranyes: el fill! Posà suaument la mà sobre el ventre i va mirar a l’horitzó: davant seu es perfilava la nova vida! Berättare 21. LA SORPRESA DE GILFY Gilfy Indrarsson sintió a su espalda el último embate del aire marino que dirigía su drakkar hacia aquel puerto cerca de las regiones próximas al Finibusterre. Sonrió pensando en el pánico que se apoderaría de sus habitantes, miserables seguidores del cobarde Cristo blanco. Vio, antes de lanzarse sobre la arena de la playa, que Thorir Gunnarsson había entrado ya en su letal trance de berserker. Al saltar a tierra Indrarsson alzó su espada y gritó para darse coraje y dar coraje a los suyos. Apenas llegó a ver al guerrero que, junto a otro centenar, se lanzó sobre la playa invadida y le partió de un hachazo el escudo hasta hender con una fea herida su pecho. Fue toda una sorpresa, viniendo de aquellos, hasta entonces, cobardes y sumisos seguidores del cobarde Cristo blanco, dios de esclavos, que, por Odin, era evidente, habían tomado, al fin, la decisión de defenderse. Balder 22. DESTINO Primer premi de la categoria C - ¿Qué te dicen las runas, Luta? - Calla Thorberg, estás borracho. - Me importa un bledo, bruja, la última vez dijiste que moriría ahogado a la vuelta del viaje. - Raido invertido, la rueda del carro, eso vi. - Ja, ja, pues aquí estoy vieja chocha. He saqueado las costas de Hibernia y he regresado con las bodegas preñadas del oro de los que adoran la cruz. Siguiendo a las Olas, hijas de Egir, he esquivado las redes diabólicas de la diosa Ran, que arrastran a los barcos contra las rocas. ¡Y brindo a la salud de los muertos en el mar! Eso dijo Thorberg, subiéndose a una banqueta e inclinándose sobre el gran tonel de cerveza, resbalando y cayendo dentro. El resto de celebrantes estaba demasiado ebrio para ayudarle, así que pataleó y expiró. - Te predije que te ahogarías, necio. No has de reírte nunca de las runas de Luta. Vala 23. MIS AMIGOS LOS VIKINGOS Me precipité al resbalar con una roca, las olas me arrastraron hacia un «drakkar», eran vikingos. Al rescatarme y observar mi corta edad, se rieron decidiendo reclutarme a su tripulación, y me contaron que la proa con cabeza de animal, miedo me daba, servía para ahuyentar espíritus malignos que vagaban por los mares. Mi vida era intrépida, aprendí a cantar poemas épicos dedicados a sus dioses; la de ellos empezó a cambiar, ya no se dedicaban al pillaje. Un día, un barco enemigo nos siguió y amenazó para robarnos el botín, les ayudé logrando alejar la embarcación adversaria, aunque perdí el equilibrio. Volví a encontrarme en el punto de partida, en una playa rodeada por acantilados del Cantábrico. Una vez a salvo, me di cuenta que lucía una cadena con un talismán de Odín. A lo lejos vi una gran estela en el mar. Piedra
  11. 11. AdultsAdultsAdultsAdultsAdults 16 o +16 o +16 o +16 o +16 o + 9 24. A USUAL MORNING BY THE SEA Once more, like every morning, all the children of the hamlet ran to the ruined pier, where the fat Northman king got trapped several days ago among two thick sticks that, long time ago, evinced the entrance to the old mediaeval town. Dozens of strong villagers tried, fruitless, to liberate him from the sluggish passage of time and, of course, from a true end. Each attempt brought him to a worse outcome, nailing his legs more and more in the muddy sand of the disused port. There was no chance for Victor, called Vick, the Norman king. Ten days later, the Big King was finally executed by the sea. The «Vick king» was dead. Enric Segarra 25. AARASAR: EL VIKINGO En la inquietud, así había dormido esa noche Aarasar pensando en la futura lucha que se preparaba. Ese viaje a la conquista de Mahral se jugaban mucho, se habían encomendado a Odin realizando sacrificios humanos, eso era algo que a pesar de las costumbres de su pueblo no había llegado a comprender, se debatía en su fuero interno a diario ya que por más bárbaros que fuesen él estaba más próximo a una idea humanista y sentía el mayor de los respetos por sus semejantes, a pesar de la época él era muy avanzado. Lejos habían quedado esos tiempos en los que permanecía en su pueblo y solo se preocupaba de ir a cazar. Aún así ese fuego de los vikingos de sus antepasados lo llevaba dentro. Pero había llegado. Aarasar 26. DESIG Resta assegut, capcot, damunt el cofre: niu de poca cosa. Un capaltard de gris estripat s’abat sobre la testa. Trontolla el Knarr, l’enyor s’ensenyoreja. Cap mar, cap cel, cap oreig, cap destí ni cap escomesa, encendran mai un far més viu que la lluïssor dels teus ulls, petit. Torno a casa. Olatz 27. EL MISTERI DE LINDISFARNE Lindisfarne, 8 de juny del 793 «In principio erat verbum» St Cuthbert Gospel of St John Per la Fe de Déu jo Ealhwian de Northumbrie monjo de Lindisfarne sóc testimoni del cataclisme que succeeix avui a l’Abadia. Avui a Laudes amagat en el refectori amb l’esperança de la protecció divina prego perquè faci arribar aquesta crònica a sa Ilma. Majestat. Des de la sortida del sol uns guerrers gegants han desembarcat a Lindisfarne capinatejats per un home «dent blava», armats amb espases i casc amb banyes han espoliat i han assassinat als qui estaven davant i han sembrat el pànic. Alcuí ha pogut salvar les despulles del Sant i l’evangeli de Sant Cuthbert. Prego perquè ell ens salvi d’aquest infern. Sento com s’apropa la mort en aquesta estança, com se m’esmuny el cor i enlairen les llances. Ealhwian de Northumbrie Ealhwian va morir el 19 de maig del 804 ArtWen 28. AMOR VÍKING Ja es podien veure les llums oscil·lants que dibuixaven les fogueres de la platja. Els Déus es mostraven benèvols i feien lliscar el vaixell suaument sobre l’aigua d’un mar bàltic menys calmat del normal. Gizur, el cap víking, s’afanyava a esmolar els forats del seu casc per tal de poder-hi fer passar amb més facilitat aquelles grans i potents banyes que de manera insòlita li van començar a sortir sobre les temples poc temps després de casar-se. Mentre es preparava per la batalla els seus pensaments viatjaven a Viborg on, segons deia la gent del poble, la seva enyorada Thorhalla es passava les nits gemegant de pena sempre que ell era lluny de casa. El senglar de l’Empordà 29. «A FURORE NORMANNORUM LIBERANOS, O DOMINE» Aquesta lletania repetien els cristians quan, a finals del segle VIII patien l’atac dels víkings vinguts del nord d’Europa. El monjo William Northen estava a l’hort del monestir de Saint Cuthbert, al nord d’Anglaterra, quan sentí el soroll ensordidor que provocaven amb els seus cascos i els escuts utilitzats com a protecció. En veure que avançaven amenaçadors cap a les portes del recinte monacal, va córrer cap a l’esglèsia. Pregava a Déu amb més convicció, si cap, que altres vegades i repetia amb insistència: «A furore normannorum liberanos, o Domine». Odin, Thor i Frei, formen el panteó mitològic d’arrel germànica del poble víking. Les deïtats motològiques demanen sacrificis per satisfer els desitjos dels mortals. Els diferents panteons mitològics mai s’han entès bé. Ni han format coalicions prou consistents per satisfer desitjos conjunts. La pregària del monjo Northen es va perdre a l’olimp mitològic. Guiomar 30. DECOREM-LO AMB CARMESÍ Em recolzo a la barana de fusta, molla però estable. Encongeixo els ulls en la boira grisa. Les parpelles atrauen l’impacte de flegmàtiques gotes. No puc llosquejar l’impressionant paisatge joliu que es mou a la velocitat dels núvols: lent i fràgil, tímid però valent. Però el silenci es trenca. - Víkings en posició! Giro el cap i em poso a lloc. Agafo l’espasa amb basarda, tement la lluita que m’espera. El meu amic també fa un gir brusc, no ha tingut temps de mossegar el trist tros de tonyina. Intento empassar-me la por: és aspre i l’escupo amb fàstic. El cansament és salat i els batecs del cor guanyen força mentre s’escapen gemegant. - És el moment! Llances i destrals, espases i flextes, ganivets afilats... Els veig passar de manera fugaç davant les pestanyes subratllades. No recordo res més. El drakkar està decorat de carmesí. Sang dels altres, vida meva. Jersei fúcsia 31. OLAF L’AMARGAT Navegar no tenia cap secret pels pobles víkings, descendents segons es creu, d’un nét de Noè l’embarcació del qual, construïda per aficionats, resistí més que el sofisticat Titànic i sense Internet, el mar fou el seu medi de comunicació. Blancs de pell, rossos de cabell, ulls blaus, de considerable estatura i amb un tarannà sanguinari, no sembla gaire probable que les banyes amb que se’ls representa fossin degudes a infidelitats amoroses a no ser que un d’ells, anomenat Olaf l’Amargat, en fos una excepció. Boletescriptor 32. ON ÉS ODIN? El vaixell víking avançava a les fosques. Ningú podia veure més enllà d’un metre. En el cel no hi havia estels. El vent no bufava. Navegaven per aquelles aigües fosques molt a poc a poc, utilitzant el rems. Estaven completament segurs d’haver mort lluitant com herois en alta mar. Llavors, per què no havien baixat les valquíries del cel i els havien acompanyat al Valhalla a veure aiguamel amb Odin? De sobte apareix una petita llum davant seu. Es tracta del fanal d’una barca. És més petita que el seu vaixell i la mena un home barbut. La barca és plena d’ànimes mortes, com les seves. L’home es dirigeix a ells. - Ho sento molt, però us heu equivocat de religió. Aneu cap aquella riba - els diu Caront assenyalant un tros de terra on els espera un gos de tres caps amb una serp per cua. Hermes 33. NINGÚ PARLA Tothom parla de la ferocitat de les ones i la bravor de l’immens mar rugent. Tothom parla de les batalles i els enemics caiguts, de la nostra força i intrepidesa. Tothom parla dels botins i les riqueses manllevades al feble enemic. Tothom parla de glòria, guerra, mort, tresors... Ningú, però, parla mai de la soledat que se sent quan, bressolat per les aigües i sota un sostre d’infinits estels, perdut enmig de la buidor de l’oceà, hom no fa res més que comptar els dies que queden fins a retornar a la llar. Jeg 34. SOLS LA BOIRA Els pares dels pares dels seus pares ja portaven esculpit tot el mar del Nord als seus rostres. A l’arribar, sols la boira, llençol blanc que embolica els vells Drakkars de fusta, els rep. La desolació, l’abandó i el silenci fan companyia a les fustes velles i trencades del moll. Tres veles esparracades i caigudes fan de catifes damunt del camí que porta al poblat cremat i en ruïnes. Plors, càntics i pregàries surten de les boques d’aquells homes braus, de noble raça de guerrers, que parlen de les esperances trencades d’un poble que es resisteix a l’oblit. Egill 35. NITS BLANQUES Ja feia unes quantes marques que el sol vermell s’havia enfonsat dins del mar, però mai no es feia fosc del tot. Durant tota la nit, un ressol tènue tenyia el cel d’un turquesa molt suau, com transparent, que creava una aura dolça i màgica. La poderosa proa del drakkar solcava majestuosa les aigües del Bàltic. El vent tebi corbava la vela quadrada i els esclaus batien els rems amb cadència. Tornaven de la incursió a les costes germàniques carregats amb el botí i els presoners. Els soldats, cansats i ebris, cantussejaven cançons de guerra mentre no paraven de beure licor de mel. Quan sortís el nou sol, les illes Alland quedarien a popa. Vassa seria més a prop. Jaddvor 36. UNA DE VÍKINGS I OLLA BARREJADA Rera un bagul polsegós, un antic pergamí guardava l’encanteri víking més antic del món. S’agafava l’esquelet d’un cargol vertebrat, dels que només habiten a l’arbre Iggdrasil, sempre verd i savi; es barrejava amb llet agre de la vaca Aumndula, qui alleta als gegants, i s’afegien llimadures de la cadena que lligava al llop Fenrir, feta per miols de gat, barba de dona, arrel de muntanya, tendons d’ós, alè de peix, saliva d’ocell i cervesa. Finalment, es trossejava un fil del tapís de Frig, on tot el que es teixeix es fa realitat. Qui begués una banya d’aquesta poció sobre la proa d’un drakkar en plena tempesta, esdevindria Odin, el déu capaç de transformar-se a l’instant en tot allò que desitja, i de fer creure tot allò que diu. Però alerta: l’antic pergamí estava signat per Loki, el déu timador, aquell en que ningú confia. Rudra 37. EL VIGÍA Él era el vigía del barco vikingo. Allí arriba, en lo más alto del mástil, oteaba el horizonte, asegurándose de que ningún peligro les acechase. Durante unos instantes, una agradable sensación de libertad se apoderó de él. De
  12. 12. 10 repente, una pequeña mancha en el horizonte llamó su atención. Con mano rápida cogió el catalejo, mientras sentía su corazón oprimirse. El día anterior habían asaltado un navío inglés repleto de lingotes de oro; si se trataba de un enemigo, iban a ser presa fácil debido al cansancio. Divisó la bandera del barco que se aproximaba. Pertenecía a Olav el Rojo, gran amigo de su rey, Harald el Despiadado. Por fin podrían proceder al intercambio de productos que, ya hacía unos meses, habían acordado. Descendió por el mástil. ¡Iba a ser portador de buenas noticias! Silbur 38. INVASIÓ NOCTURNA Al fosc carreró del poble costaner es retallaven les inconfusibles siluetes. La lluna minvant es reflectia poruga en els cascos amb banyes que donaven un aire més ferotge al grup que pujava carrer amunt des de la platja. Unes músiques llunyanes es perdien darrere dels vells murs de pedra seca, en contra del que era habitual a l’hivern, els silencis s’ofegaven en la negror. Cants, acompanyats de crits eixordadors, eren clam i teló de fons del vermell que regalimava per les baixades empedrades. Brams que els convertien en amos i senyors de la nit. El vi corria per les goles i regava els carrers. La nit s’havia convertit en aliada d’aquella escomesa no per esperada, menys temuda. Els pescadors locals intentaren debades fer-se invisibles abans d’una invasió gens subtil. Des que obriren el pub El Víking, la tranquil·litat s’havia perdut entre riallades i alcohol. Rafel d’Abadal 39. ALIANZA Vikingos de las oscuras naves, que tercian sobre las olas la más dura de las batallas. Erigen las espadas en busca de tesoros, insignias de guerra que ahuyentan los hombres. Naves que rompen el silencio, que brotan en el horizonte en haces oscuros de luz, presagio de muerte, soledad y rendición. Bravas voces se alzan al cielo, fuertes brazos socavan las olas, drakkars que espantan los espíritus, llaman a las leyendas. Salidos del abismo emergen, padres de una tierra donde el sol no se esconde. Cálidos rayos muestran el camino, blancas crestas de espuma, dueñas de un destino. Monstruos de un mar, aliados de dioses marinos, sendos equipajes cubiertos de conquista. El bravo oleaje les impulsa a llegar a la orilla. ¡Oscuras naves!, el mar os abre la puerta de batallas aún por librar. EDAP 40. VIKINGOS Hoy, en esta isla, ha ocurrido un milagro: he renegado de Odín y de Thor, ya no creo en el Valhalla, me he rasurado la barba y cortado las trenzas, y no volveré a probar un sorbo de hidromiel. Porque te he conocido y tú me has acogido en tu seno, has dejado que entrara en el interior de tu templo y me someto a ti con una entrega absoluta. Para que veas que hablo en serio, empezaré por barrer toda la casa. Me han convencido tus 90-60-90. ¡Aleluya! Marcus Goldman 41. SÓC VÍKING, HOME DE MAR No diguis el meu nom, si no ets sirena de música bella, no m’acariciïs, si les teves mans no són vellut, no són mar, no resis per mi, si no és perquè les ones em beguin, no ploris si no torno, si la veu de sal em crida, el mar em conquista, com jo conquisto terres. Deixo els rems i alço els braços, he de pagar el deute, mig dolç, mig salobre, abandono el drakkar, cau el cos i m’enfonso, ha acabat la lluita, el mar em crida, porto el nom del mar, la meva pell és mar, sóc mar! El mar m’ho ha donat tot, i jo tot, em dono al mar... Thorin 42. LA PESCA Einar se lame los labios y la sal marina impregna sus labios, cuando un chapoteo insistente lo saca de sus ensoñaciones. Sus músculos se tensan bajo el peso de la criatura marina que les servirá de cena esa noche. Cuando al fin logra sacar el pesado fardo del agua, Einar que comienza a maldecir, ve aparecer entre la espuma, los pechos de una sirena. La criatura sacude su escamosa cola, intentando zafarse de su captor. Einar llama a su compañero y Kodran acude en su ayuda liberando rápidamente a la mujer pez que se aleja nadando sin mirar atrás. Entonces vuelven a echar la red al agua esperando con ansia otra captura con la que llenarse el estómago. Cualquier regalo de Odín será bienvenido, cualquier cosa menos una sirena como esa y es que todo buen vikingo sabe que comer carne de sirena trae mala suerte. Faynabg 43. VIATGE CAP AL VALHALLA Va néixer amb la pujada de la marea, i la seva baixada se l’emportaria. La seva pira havia cremat durant dies i nits, per tal de poder ser escollit pel Ragnarok, la gran batalla final. Ara el mar portaria les seves cendres cap al seu veritable destí. Ningú el plorava a terra ferma. I el mar l’acollia. Totes les batalles anteriors havien estat l’entrenament. Tots els viatges per mar exercicis de perfeccionament. Els botins, mostra de la seva vàlua. Ara ja era el drakkar digne de lluitar al costat del més gran. La seva mort el pròleg de la seva vida. Va néixer amb la pujada de la marea, i la seva baixada se l’emportaria. Yolka 44. LA CONQUISTA La brisa marina es un brazo. Sus músculos hinchan la vela, su quilla sostiene el hacha, que rompe el mar. Los marineros vikingos son su voluntad, el aprecio de la conquista. La nueva tierra, en el horizonte, se avista como la cabeza del enemigo en la batalla. Sus montes, ojos que los observan a lo lejos. Surca las olas el drakkar, como el golpe que cruza el aire, silbando el acero nórdico cuando su filo parte el cráneo. Los sesos manchan la pared cuando la nave esparce sus olas por la arena. Y al primer paso del Jarl sobre la playa, la sangre mancha el suelo. Conquistar vidas o conquistar tierras son una sola batalla. Para ellos, la misma. Aeghnor 45. SKREI La quilla del vaixell escometia les onades amb decisió mentre els guerrers, abocats sobre la borda, escodrinyaven l’aigua negrosa d’aquell mar escandinau. Aquells homes, de rostres severs i barbes poblades, buscaven, amb un silenci sepulcral, alguna cosa amagada entre les profunditats. Un d’ells va assenyalar enèrgicament envers un punt indeterminat i, sense dubtar, hi llençà l’arpó. Tots van dirigir les mirades cap un filet de sang que es diluïa sobre la superfície de l’aigua i retornaren al silenci pensarós d’abans. Finalment, l’Skrei va emergir de les profunditats, un peix enorme capaç de partir el vaixell amb un únic cop de cua. El neguit va apoderar-se dels homes, i fins i tot el mar va començar a bramular d’una manera tan terrible que molts s’hagueren de tapar les orelles... Però ara aquella batalla mitològica ja no té sentit, l’Skrei és, tan sols, un bacallà boníssim. Ogmio 46. EL NOM I tu creus que això realment arribarà enlloc? Tranquil, no t’amoïnis.Això que veus navegarà per l’espai i ens mostrarà per fi el planeta Mart, això és la sonda espacial Viking I. Albertov 47. RETROBAMENT Sota la lluna, despullat del seu cavall, de la seva destral i del seu escut, també aquella pell d’home sol ja no l’hi feia falta. Havia passat tot el temps que es recordava de la seva jove i brava vida buscant-la en totes les aldees, pobles i nacions on irrompia amb les guerres dels altres però no la seva. L’havien arrabassat del seu bressol per no patir el mateix destí de totes les altres dones que naixien en la seva aldea; ell als seus deu anys, jove guerrer, perdia la seva promesa... Ara, després de moltes llunes i moltes batalles era ella qui l’hi sanava les ferides d’aquell gloriós dia, la seva guerra havia acabat. voGenesia 48. L’OSEBERG Trenc d’alba. La nau pren rumb cap al sud. A bord de l’Oseberg solca els mars, desitjant que la seva gesta al camp de batalla sigui plaent pels déus. L’enemic s’albira a l’horitzó; les ànsies de combat fan que estrenyi fort l’escut. Ja comença. Proa frega contra proa deixant les naus en paral·lel amb un estrèpit ensordidor. És el moment d’abordar i guanyar-se l’entrada al Valhalla. Lluita ferotge, brandant el martell amb fúria berserker. Venç adversaris a dotzenes. Finalment, quan sembla que no li resten forces s’abandona a les mans d’Odin, desijtant seure al seu saló aquesta nit. Però Odin té altres plans reservats per ella. Perquè les dones víkings no són només ferotges guerreres; també són matriarques i guardianes de les seves llars. S’aixecarà altre cop, traurà forces d’allà on no en queden i tota triomfant tornarà a casa amb els seus. Valhalla pot esperar un dia més. Iknatius 49. RUMBO AL OESTE La treintena de hombres se acurrucaba bajo la vela que habían desplegado a modo de techo, pero Leif permanecía fuera, sentado en un banco jugueteando con la piedra solar. La niebla era tan espesa, que no alcanzaba a ver el extremo de la popa. De pronto, un manotazo en la espalda le devolvió a la realidad, era Thorbjorn: - Mira Leif, allá -. El enorme dedo de Thorbjorn no se equivocaba; Leif se puso en pie de un salto, allí estaba, otra vez volvían a tener rumbo. No tenían tiempo que perder: -¡Hombres, hombres! ¡Recoged la vela y desplegad los remos! ¡Que Odín nos vaya preparando un hueco en su palacio!, ¡llamad a ese dios nuevo al que algunos rezáis, porque si nuestro destino es morir en el mar no nos sentaremos a esperarlo! ¡Que los remos sean nuestras hachas, y las olas y esta niebla sacada de Hel sean nuestro enemigo! Iroquois 50. ETERNITAT Sobre la drakkar érem invencibles. Els enemics ens temien, i els amics no dubtaven ni un segon en acompanyar-nos en les llargues travessies pels grans mars en busca de noves terres que saquejar. Si Odin hi era de la nostra part, cap perill ens faria ombra en els nostres extenuants viatges a territoris desconeguts. Les skjaldmös eren sempre al nostre costat, lluitant amb valor per aconseguir un suculent botí que portar a casa. Tyr ens ajudava en tots els combats contra els homes i dones que s’atrevien a plantar-nos cara. Érem el terror del nord. I el nostre poble serà per sempre recordat com a grans guerrers sense por a la mort. Rain Cross

×