PORS, MITES I CREENCES SOBRE EL MAR           Educació primària           Centre de Recursos Educatius del MarViatjar ha e...
PorsQuines eren les pors més habituals per a la gent que havia d’emprendre un viatge per mar?Por de les tempestes:Una de l...
Por dels monstres marins:La creença en monstres: sirenes, peixos gegants, serps de mar, krakens... que atacavenles embarca...
Creences i llegendesEls viatges ens han ajudat a construir la imatge del món, a conèixer com n’és dediversa la natura i le...
Atles català, de Cresques Abraham i Jafudà CresquesTercer i quart fullCinquè i sisé full
Anàlisi d’algunes il·luminacionsAquí transcrivim les anotacions que fan referència a algunes de les il·luminacions del’Atl...
Cremació de cadàvers: Sapigueu que els homes i                              les dones d’aquesta regió, quan són morts els ...
Illa Tropobana: La llegenda diu que aquesta ésl’última illa d’orient. En aquesta illa habiten éssersmolt diferents dels al...
Reina de Saba: L’Aràbia de Saba és la província queposseïa la Reina de Saba. Actualment està habitadapels sarraïns àrabs. ...
Taula V: GrèciaSerralada de l’Atles: Tota aquesta llarga muntanyaés anomenada Carena pels sarraïns i Mont Clarispels crist...
Taula VI: Península IbèricaIlles benaventurades: Les illes Benaventuradeses troben en el mar gran, cap a l’esquerra i prop...
Cap de Finisterre occidental de l’Àfrica: Aquícomença l’Àfrica i acaba a Alexandria i a Babilònia,la qual comença aquí i c...
Upcoming SlideShare
Loading in …5
×

Pors, mites i llegendes del mar

1,768 views
1,597 views

Published on

Published in: Education, Travel, Business
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
1,768
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
161
Actions
Shares
0
Downloads
13
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Pors, mites i llegendes del mar

  1. 1. PORS, MITES I CREENCES SOBRE EL MAR Educació primària Centre de Recursos Educatius del MarViatjar ha estat una activitat intrínseca a les persones que,des dels inicis de la història, han marxat a la recerca denous horitzons per conèixer, trobar un lloc on viure, ontreballar, on comerciar...Hi ha viatges de tota mena. Hi ha qui viatja per necessitat,per plaer, forçat o de bon grat. Hi ha viatges que tenen unadestinació i d’altres que ens porten cap al desconegut. Hiha viatges d’anada i tornada i d’altres d’un sol sentit. Hi haviatges imaginaris, iniciàtics, recreats en la literatura, elcinema o la música... i al final de la nostra vida ens esperal’últim viatge.Avui viatjar s’han convertit en una activitat molt fàcil, tantper terra i aire com per mar. Hi ha bones vies de comunicaciói sobretot bons transports que ens porten d’un port a unaltre de manera ràpida, còmoda i segura. Però no sempreha estat així. Durant molts segles travessar la mar era una veritable aventura farcidad’inconvenients i de perills: - No se sabia amb exactitud quin dia sortia el vaixell i calia esperar-se a port els dies que fes falta fins que les circumstàncies permetessin sortir el vaixell - La durada de la travessia era variable, segons l’estat de la mar i del temps - El mar era un lloc hostil, variable i perillós que podia sorprendre amb tempestes, amb calmes absolutes que per manca de vent no permetien avançar, amb corrents que desviaven les embarcacions de les rutes... - La manca d’espai i d’higiene i el contacte amb altres pobles eren la causa de moltes malalties - Els atacs pirates varen ser força habituals en determinades èpoques i zonesAquesta visió del mar com a medi hostil va despertar fantasies i angoixes quealimentaven la por dels qui el travessaven. Per tot a l’hora de plantejar un viatgecalia preparar-se material i mentalment per afrontar una experiència plena d’incertesa.
  2. 2. PorsQuines eren les pors més habituals per a la gent que havia d’emprendre un viatge per mar?Por de les tempestes:Una de les més importants, que encara continuem tenint avui són les inclemències deltemps, especialment les tempestes que podien, i poden, no només malmetre la nausinó fins i tot enfonsar-la:Este día por la noche se fue a fondo la (nao) Catalina,de Hernando Guillén, y toda la gente quedó sobre latolda y se ahogaron catorce o quince personas y dosmujeres.Descripció del naufragi de la nau Catalina, esdevingutel 24 de novembre de 1591. Exvot de la pollacra-goleta Daria. Josep Pineda 1883. MMB.Por d’atacs pirates:Des que hi ha hagut vaixells de comerç creuant laMediterrània hi ha hagut pirates. L’expulsió delsmoriscos d’Espanya –l’any 1519- va fer agumentarl’atac de pirates i corsaris a les costes i embarcacionsespanyoles. El comerç amb Amèrica també va rebrel’atac dels llandres del mar. Lluny de desapareixer,durant els últims anys ha anat creixent la inseguretaten la navegació per la presència d’embarcacions de Fotografia cedida per l’Agència EFE, en què s’observa un grup de pirates apirates armats que, sense cap mena d’escrúpol, bord d’un bot davant les costes deenvaeixen i segresten vaixells i tripulacions. Els atacs Somàlia, en aigües de l’Índic, el 6 de març de 2010.corsaris són cada vegada més freqüents i els pateixentant embarcacions pesqueres com turístiques.
  3. 3. Por dels monstres marins:La creença en monstres: sirenes, peixos gegants, serps de mar, krakens... que atacavenles embarcacions va estar molt difosa fins que va sistematizar-se l’exploració del mar,ja en ple segle XX. Moltes d’aquestes bèsties fins i tot es classificaven en els llibres debiologia.Aquest matí alguns dels nostres homes han vist una sirena; laseva esquena i els seus pits eren com els d’una dona, el seucos era de la mateixa mida que el nostre; la seva pell eramolt blanca i els seus cabells, llargs i negres, li queien perdarrera l’esquena. Quan s’ha submergit, els mariners han vist,també, la seva cua.Henry Hudson, capità anglès que l’any 1608 va realitzaraquesta descripció en el seu quadern de bitàcola. Detall d’una sirena. Dicta Chrysostami (manuscrit Franès). S.XIII. British Library.Els qui naveguen per les costes de Noruega, asseguren que,en aquestes contrades, viu una serp de 200 peus de llarg i 20peus de gruix, que surt a la llum de la lluna per menjar vedells,xais o porcs. Té una crinera, escames negres punxegudes iulls rutilants com flames. Causa grans perjudicis a qui navegapels indrets on es refugia, llençant-se contra els vaixells iempassant-se tot el que troba. I s’alça com un pilar per devorara aquells que es troben als vaixells.Olaf Mansson, Historia de gentibus septentrionalibus, 1539. Escena d’un monstre atacant una goleta. A. Guillet. 1819.Creences sobre illes màgiques MMB.La poca precisió en la mesura de la terra feia que sovint es perdessin territoris que jas’havien descobert, com va ser el cas d’Austràlia. No era estrany desviar-se uns minutsde grau i arribar a un altre port o morir-se de gana a alta mar per haver passat de llargel territori on es volia anar. D’aquí sorgeixen les llegendes d’illes que apareixen idesapareixen. D’altra banda una creença molt extesa és l’existència del paradísterrenal.A Hivèrnia hi ha moltes illes meravelloses que són creïblesentre les quals n’hi ha una, petita, on els homes mai no moren,doncs quan són molt vells i estan a punt de morir són portatsfora de l’illa. No hi ha serps, granotes ni aranyes verinoses,doncs la terra repèl tot bèstia verinosa, ja que aquí hi ha laLencerie insulla. Encara més, hi ha arbres que produeixenocells com figues madures. Fragment de l’Atles Català.Atles Català. Cresques Abraham i Jafudà Cresques, 1375. Facsímil de l’MMB.
  4. 4. Creences i llegendesEls viatges ens han ajudat a construir la imatge del món, a conèixer com n’és dediversa la natura i les persones que poblem el planeta. Com un immenstrencaclosques, cada viatger aporta una petita peça d’aquest retrat, una història queserveix per conèixer millor l’altre i, sobretot, per anar desfent falses creences sobreels països llunyans.La imatge del món és, doncs, una representació construïda a bocins aportats permilers de viatgers al llarg de la història. La recopilació d’aquestes notícies s’haplasmat en els mapes, cartes i atles que han constituït en cada moment un «retrat» dela Terra que reflectia també el qui el traçava.L’any 1375 Cresques Abraham i el seu fill Jafudà Cresques varen fer, per encàrrec delpríncep Joan I –fill de Pere el Cerimoniós–, un atles que volia comprendre tot el saber delmón, en un període en què realitat i fantasia es confonien sovint. L’Atles Català és un clarexemple de quin coneixement i quina concepció es tenia a la Corona d’Aragó del móndurant l’edat mitjana. L’any 1380 aquesta obra va ser regalada pel rei de Catalunya aCarles V de França-. Actualment es conserva a la Biblioteca Nacional de París, si bél’MMB en conserva un facsímil.Amb un disseny cartogràfic que surt dels límits del mediterrani, l’Atles Català descriu unmón que, en bona part, encara s’ha de descobrir. Aquesta obra és, a la vegada, una cartanàutica amb rosa dels vents, línies de rumbs, i una representació imaginada de les regionshabitades del globus amb les seves particularitats històriques, geogràfiques, comercialsi les seves divisions polítiques.L’atles està constituït per 6 fulls de pergamí encolats sobre suports de fusta relligatsentre ells. Els dos primers fulls són una cosmografia, escrita en català, que conté unacompilació de textos cosmogràfics, astronòmics i astrològics.El tercer i el quart full dibuixen la part oriental de l’atles, i contenen nombroses referènciesreligioses i referències de viatges anteriors, com el que s’explica al llibre de les Meravellesde Marco Polo o el que va fer Jean de Mandeville.Els dos darrers fulls, que transcriuen la part occidental, constitueixen una representaciómolt més clàssica, donat que el coneixement que els autors tenien d’aquesta zona eramolt més acurada.
  5. 5. Atles català, de Cresques Abraham i Jafudà CresquesTercer i quart fullCinquè i sisé full
  6. 6. Anàlisi d’algunes il·luminacionsAquí transcrivim les anotacions que fan referència a algunes de les il·luminacions del’Atles Català, el qual dona molta informació sobre el coneixement i la concepció que estenia de determinades zones -sobretot aquelles més llunyanes al Mediterrani-.Mar de les illes de les Índies: El mar de les illes deles Índies, on es troben les espècies. Per aquest marnaveguen un gran nombre de vaixells de diferentsnacions. Aquí s’hi troben tres classes de peixos quees diuen sirenes: una és meitat peix i meitat dona,l’altra és meitat dona i meitat ocell.Mar Índic: On hi ha pescadors i illes molt riques,els pescadors abans de baixar, diuen un seguitd’encanteris amb els quals els peixos fugen, però siels pescadors davallen sense haver-los dit, els peixosels devoren, i això està molt demostratGrues atacant pigmeus: Aquí neixen uns homes tanpetits que no fan més de cinc pams d’alçada i encaraque siguin petits i no aptes per fer treballs pesats,són hàbils per teixir i guardar el ramat. Sapigueuque quan aquests homes tenen dotze anys japrocreen. Generalment viuen fins als quaranta anysperò sense prosperitat; es defensen valentament deles grues, les cacen i se les mengen. Aquí acaba elterritori de Catai.Els buscadors de diamants: Situats al peu del montBaldasia, on neix el Ganges. Aquests homes hananat a cercar diamants, però com que no podenarribar a les muntanyes on es troben, llencendestrament trossos de carn allí on hi ha pedresprecioses, i les pedres s’enganxen als trossos de carni els ocells les treuen d’allí. Després, les pedresenganxades a la carn es poden recuperar dels ocells,i d’aquesta manera són recollides.Alexandre va veure que es feia d’aquesta manera.
  7. 7. Cremació de cadàvers: Sapigueu que els homes i les dones d’aquesta regió, quan són morts els porten a cremar i els hi acompanyen amb instruments i festa, tot i que els parents del difunt ploren. Esdevé algunes vegades, si bé només de tant en tant, les dones dels difunts es llencen al foc amb els seus marits, però, en canvi, els marits mai no s’hi llencen amb les seves dones. Hi ha també un espai inaccessible a causa de les serralades, que representa la fi del temps, dins el qual s’hi troba: Crist: amb la palma immortal. L’anticrist: Aquest serà criat a Goraim de Galilea i quan tingui trenta anys començarà a predicar a Jerusalem; contràriament a la veritat, proclamarà que és Crist, fill de Déu viu, i es diu que reedificarà el Temple. Gog i Magog: Muntanyes de Caspis on Alexandre va veure arbres tan alts que les seves copes tocaven els núvols. Aquí va estar a punt de morir si no hagués estat per Satanàs, que l’en va treure amb el seu poder, i per les seves arts va tancar aquí els tàrtars Gog i Magog, i per a ells va manar fer dues imatges L’anticrist. de metall a dalt pintades. També va tancar aquíL’anticrist. persones molt diverses que no dubten a menjar tota classe de carn crua. D’aquest grup procedirà Regne de Gog i Magog. l’Anticrist i la seva fi serà causada pel foc que caurà del cel i els confondrà. (La llegenda dels «inclusi» o pobles bàrbars tancats per Alexandre el Magne darrera d’una cadena de muntanyes amb unes portes metàl·liques representa la condensació de diversos elements mítics i llegendaris.Gog i Magog figuren com a noms de pobles i terres bàrbars en diversos passatges de la Bíblia i en l’Alcora).
  8. 8. Illa Tropobana: La llegenda diu que aquesta ésl’última illa d’orient. En aquesta illa habiten éssersmolt diferents dels altres; en algunes muntanyeshi ha homes de gran corpulència, és a dir, de dotzecolzes, com gegants; són molt negres i no estandotats de raó; mengen homes blancs i estrangerssi poden aconseguir-los. En aquesta illa durant l’anyhi ha tres hiverns i dos estius, i dos cops l’anyfloreixen els arbres i les herbes. És la darrera illade les Índies i és molt abundant en or, plata i pedresprecioses. (Sembla que es refereix a Sumatra).Illa dels falcons: que són capturats pel gran Khan.En aquestes illes neixen molt bons grifalts ifalcons, que els habitants no gosen prendre sinóper a ús del gran Khan, senyor i emperador deCatai (Xina).Illa de Jana: A l’illa de Jana hi ha molts arbresd’aloe, càmfora, sàndal, espècies fines, noumoscada i arbre de canyella, que és l’espècie méspreuada que qualsevol altra de l’Índia.(Es pot referir a Ceilan o Java).Taula IV: Golf pèrsic i Mar CàspiaLa Meca: En aquesta ciutat es troba l’arca deMahoma, profeta dels sarraïns, els quals vénen aquíen pelegrinatge des de totes les regions. I diuenque després d’haver vist cosa tan preciosa ja nosón dignes de veure res més i es buiden els ulls enhonor a Mahoma.(L’arca de Mahoma aludeix probablement a laKaaba, centre universal de la devoció islàmica).
  9. 9. Reina de Saba: L’Aràbia de Saba és la província queposseïa la Reina de Saba. Actualment està habitadapels sarraïns àrabs. S’hi troben moltes plantesaromàtiques, com la mirra i l’encens. Té molt d’or,molta plata i moltes pedres precioses. Hom asseguraque també s’hi troba un ocell que s’anomena fènix.Buscadors de perles: Davant la desembocadura delriu Baldach hi ha el mar de les Índies i de Pèrsia.Aquí es pesquen perles que es porten a la ciutat deBaldach. Els pescadors, abans de baixar al fons delmar, diuen encanteris per tal que els peixos fugin.(Informació extreta del llibre de Marco Polo).Rei de Delhi: Aquí regna un soldà gran, poderós imolt ric. Aquest soldà té set-cents elefants i centmil soldats a cavall sota el seu comandament, a mésd’innombrables peons. Per aquestes regions es trobaabundant or i moltes pedres precioses.(L’Atles presenta els dominis de Delhi correctamentsenyalats, amb bandera de pal negre, abans ques’iniciés el procés de decadència i de desintegraciód’aquesta dinastia. A meitats del segle XIV, com aconseqüència de la fragmentació i la decadència delsdominis dels descendents de Gingiz Khan, el tràfics’anava desviant cap a les rutes de la perifèria).Reis d’Orient: Aquesta província es diu Tàrsia i d’ellavaren partir tres reis, molt savis, que varen arribar aBetlem de Judea amb els seus presents i adorarenJesucrist. Estan enterrats a la ciutat de Colònia, ados dies de camí de Bruixes.(Tarsia està a l’altiplà d’Iran. Efectivament lesreliquies tradicionals dels reis es troben a la catedralde Colònia).
  10. 10. Taula V: GrèciaSerralada de l’Atles: Tota aquesta llarga muntanyaés anomenada Carena pels sarraïns i Mont Clarispels cristians. Sapigueu que en aquesta muntanyahi ha ciutats molt boniques i castells que guerregenels uns amb els altres, i també que en aquestamuntanya hi abunda el pa, el vi, l’oli i molts bonsfruits.Mar Roig: Aquest mar és anomenat roig; per aquívan passar les dotze tribus d’Israel. Cal quesapigueu que la seva aigua no és vermella, sinóque és el fons que és d’aquest color. La major partde les espècies que vénen de les Índies cap aAlexandria passa per aquest mar.Mont Sinaï: On Déu donà la llei a Moisès.Mar Bàltic: Aquest mar és anomenat de la Manxa,Mar de Gotilànida (Gotland) i de Susia (Suècia). Isapigueu que aquest mar està gelat durant sismesos l’any, des de mitjan octubre fins a mitjanmarç, i està tan fort que s’hi pot passar amb carrosde bous. El mal temps té l’origen en la fredor de latramuntana.Detall d’una caravana que parteix de l’imperi deSarra per anar a Catai (Xina): Sapigueu que aquellsque volen passar aquest desert s’aturen a descansardurant una setmana en una ciutat anomenada Lop.Aquí els expedicionaris i les seves bèsties esrecreen. Després prenen el necessari per a setmesos de viatge, ja que en el desert
  11. 11. Taula VI: Península IbèricaIlles benaventurades: Les illes Benaventuradeses troben en el mar gran, cap a l’esquerra i propdel terme d’occident. Isidor diu, en el seu quinzèllibre, que aquestes illes es diuen Benaventuradesperquè estan plenes de tota classe de béns,cereals, fruits, herbes i arbres. Els pagans creuenque és el paradís pel seu clima temperat i la riquesade la terra. Aquí hi ha mel i llet, especialment enl’illa de Caprària, anomenada així per la quantitatde cabres que hi ha. Hi ha també l’illa anomenadaCanària, per la gran quantitat de gossos grans iforts que hi ha.Hivèrnia: A Hivèrnia hi ha moltes illesmeravelloses que són creïbles entre les quals n’hiha una, petita, on els homes mai no moren, ja quequan són molt vells i estan a punt de morir sónportats fora de l’illa. No hi ha serps, granotes niaranyes verinoses, ja que la terra repel·leix totabèstia verinosa, ja que aquí hi ha la Lencerie insulla.Encara més, hi ha arbres que produeixen ocells comfigues madures. També hi ha una altra illa on lesdones mai no infanten, sinó que quan estan en elmoment del part són portades fora de l’illa, segonsés costum.
  12. 12. Cap de Finisterre occidental de l’Àfrica: Aquícomença l’Àfrica i acaba a Alexandria i a Babilònia,la qual comença aquí i comprèn tota la costa deBarberia cap a Alexandria, cap a Migdia i Etiòpia. Enaquestes regions es troba molt ivori per la granquantitat d’elefants que hi ha.Noruega: Aquesta regió de Noruega és molt aspra,molt freda i molt muntanyosa, salvatge i plena deboscos. Els seus habitants s’alimenten més de peixi de carn que de pa. No hi ha gaire civada a causadel fred. També hi ha moltes feres, com ara cérvols,ossos blancs i grifalts.Musse Melly: Aquest senyor negre es diu MusseMelly i és sobirà dels negres de Gineva (Guinea).Aquest rei és el més ric i el més noble sobirà de totaaquesta regió per l’abundància d’or que s’extreu delseu país.Tuaregs: Poblen tota aquesta regió gent que vanenbossats de manera que no se’ls veu més que elsulls. Viuen en tendes i cavalquen en camell.Vaixell de Jaume Ferrer que va partir el 10 d’agostde 1346, dia de Sant Llorenç, cap al Riu d’Or.

×