LA MAR DE CELS     Cicle Inicial d’Educació Primària     Centre de Recursos Educatius del Mar           A l’Esfera, el sol...
DESCOBRIM EL CEL, DIFERENCIEM ELS ASTRES    Som al camp, lluny de la ciutat. Després d’observar el característic color ver...
EL “MOVIMENT” DEL CEL. ORIENTACIÓ I PUNTS CARDINALS   A mida que passen les hores nocturnes, apareixen uns astres i en des...
MITES I LLEGENDES DEL CEL   Els darrers deu o quinze minuts de la sessió els utilitzarem per fer veure als alumnesque el c...
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

La Mar de Cels - primària

335

Published on

Cicle Inicial d'Educació Primària

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
335
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

La Mar de Cels - primària

  1. 1. LA MAR DE CELS Cicle Inicial d’Educació Primària Centre de Recursos Educatius del Mar A l’Esfera, el sol s’amaga per deixar pas al cel nocturn. Els nens i nenes aniran descobrint que els estels formen les constel·lacions més diverses i amb les històries més estranyes fruit de la mitologia i la tradició popular. Però encara que no brillin amb llum pròpia, també hi ha els planetes i la Lluna. Tots aquests astres van canviant de posició al llarg de la nit i de les estacions de l’any, repetint formes i moviments com si fos un gran rellotge celest.Durant la sessió es treballaran els punts següents: 1. Descobrim el cel, diferenciem els astres. 2. Situem la Terra dins del sistema solar. 3. El “moviment” del cel. Orientació i punts cardinals. 4. Moviments de la Terra. Les estacions. 5. Mites i llegendes del cel. La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1
  2. 2. DESCOBRIM EL CEL, DIFERENCIEM ELS ASTRES Som al camp, lluny de la ciutat. Després d’observar el característic color vermell de laposta de sol, ens fixarem que apareixen els primers astres. Triguen encara una estona.Surten els més brillants i finalment la volta del cel és va poblant de “puntets” de diferentlluentor. Que diferent del cel de la ciutat!! Explicarem que, malgrat el que tothom creu, no és pas la contaminació atmosfèrica laculpable de la manca de bons cels a les ciutats: la llum n’és sens dubte la principalresponsable. En contemplar un cel estrellat, pot observar-se que no tots els punts de llum són iguals:s’apreciarà la diferència dels que són simples «puntets», d’aquells que tenen un aspectenebulós, fet que porta a explicar que no tot són estels. L’alumne coneixerà la diferènciaentre estels, galàxies, nebuloses i cúmuls. Ensenyarem, amb el nostre projector manual, com es veuen aquests cossos a travésd’un telescopi i els convidarem a la utilització dels prismàtics, que sense tant poder d’augment,generen imatges prou espectaculars i permeten apreciar força característiques d’aquestscossos difosos.SITUEM LA TERRA DINS DEL SISTEMA SOLAR A partir de projectar un “puntet” i fer-lo desplaçar entre els estels, els alumnescomprendran com els observadors de fa 2000 anys posaren el nom de rodamóns a aquestsingulars cossos: els planetes. Realment son uns curiosos astres que van marxant d’unaconstel·lació a l’altra. Els planetes, sense llum pròpia, són fragments del sistema solar, probablement delnúvol originari solar, que s’han refredat. Vivim en un d’ells que reuneix les condicions imprescindibles i més agradables per a lavida. Els alumnes veuran que apart dels planetes que descriurem breument, existeixen elscometes i els asteroides, roques més petites però a vegades força espectaculars. No deixarem aquest apartat sense parlar de la Lluna, explicant que és el nostre satèl·litnatural i el per què de la coincidència quan hi ha un eclipsi. La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2
  3. 3. EL “MOVIMENT” DEL CEL. ORIENTACIÓ I PUNTS CARDINALS A mida que passen les hores nocturnes, apareixen uns astres i en desapareixen unsaltres. L’observació diària del seu moviment dóna pistes sobre les posicions repetides nitrera nit: quan surten, quan es ponen, si roten tota la nit sense amagar-se… Cal observaruna cosa: que tots es mouen al voltant d’una estrella no massa brillant, que sempre podemtrobar al mateix indret: l’estrella Polar. Aquesta estrella ens pot donar pistes sobre la posiciódel nord i, en conseqüència, sobre els punts cardinals. A partir de la cúpula celest es poden comentar altres aspectes de l’orientació, com perexemple que és ben diferent trobar-se mirant al sud que fer-ho cap al nord i que el cel queveiem si som a l’Àfrica profunda no és el mateix que el que podem observar al Pol Nord). Unparell d’experiments ben senzills ajudarà els alumnes a orientar-se si mai es perden.MOVIMENTS DE LA TERRA. LES ESTACIONS La Terra experimenta, bàsicament, dos moviments: un de rotació, introduïda en l’apartatanterior, que és la “culpable” del moviment de la volta del cel, i l’altre de translació, que faque el cel vagi canviant i ens mostri, segons l’estació, diferents constel·lacions. Podemfixar-nos en que aquest moviment afecta també l’alçada del Sol: és per això que tenimestius amb moltes hores de sol i hiverns amb els dies curts i les nits més llargues, perquèa la Terra li passa com a la torre de Pisa, que està inclinada! La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3
  4. 4. MITES I LLEGENDES DEL CEL Els darrers deu o quinze minuts de la sessió els utilitzarem per fer veure als alumnesque el cel ha inspirat els nostres avantpassats a crear figures capritxoses: les constel·lacions. Si ara els estels en el nostre temps poden tenir formes com un carro d’anar a la compra,una cafetera, un penja-roba o un paraigua, pels antics grecs eren una ossa, un guerrergegant, un lleó o un cigne. Per explicar les constel·lacions més conegudes i populars i conèixer la seva localitzacióa la volta del cel, combinarem les imatges dels antics amb una interpretació lúdica i actualdel cel. Finalment, explicarem als alumnes un d’aquests mites. Ho farem amb un conte quecorrespongui amb les constel·lacions pròpies de l’estació en què ens trobem en el momentde fer la sessió. La Mar de cels. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4

×