Imatge del món
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Like this? Share it with your network

Share

Imatge del món

on

  • 1,451 views

 

Statistics

Views

Total Views
1,451
Views on SlideShare
1,207
Embed Views
244

Actions

Likes
1
Downloads
2
Comments
0

6 Embeds 244

http://mmbprogramapedagogic.blogspot.com.es 183
http://mmbprogramapedagogic.blogspot.com 45
http://mj89sp3sau2k7lj1eg3k40hkeppguj6j-a-sites-opensocial.googleusercontent.com 12
http://mmbprogramapedagogic.blogspot.fr 2
http://www.blogger.com 1
http://mmbprogramapedagogic.blogspot.in 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Imatge del món Document Transcript

  • 1. LA CONSTRUCCIÓ DE LA IMATGE DEL MÓN Centre de Recursos Educatius del Mar del Museu Marítim de Barcelona “El mateix que a la nostra part hi ha una part del món que veiem i coneixem, també deu haver-hi a l’altra, a la occidental, un continent que no podem veure ni conèixer”. Ramon Llull, 1300 dC“Si l’Oceà Atlàntic fostan extremadamentample, podríem nave-gar des d’Algèria fins ala Índia”. Eratòstenes, segle III a.C. Esferes armillars en un gravat del s.XVIII - MMB “Des de la ciutat de Lisboa fins a l’Oest, la car- ta té 26 seccions de 250 milles cadascuna, gairebé un terç de la circumferència de la Terra, abans d’arribar a la magnífica ciutat de Quinsay” Paolo Toscanelli, en una carta a Alfons Vè de Portugal, 1474 La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 1
  • 2. LA CONCEPCIÓ DEL MÓN La imatge que la humanitat ha tingut del món que l’envolta ha anat variant al llarg deltemps, variació que depenia de les concepcions filosòfiques i religioses que imperaven acada època, així com de l’exploració que s’havia fet de l’entorn. Atles, mapes, portolans,etc, han anat recollint el procés de la construcció de la imatge del món per part dels europeus,des de l’antiguitat fins als nostres dies.El món a l’Època Clàssica Molts dels filòsofs de la Grècia clàssica arribaren a la conclusió que el món havia de sercircular i, fins i tot, en van calcular les seves dimensions. Era una concepció intuïtiva mésque no pas empírica, però alguns d’ells van ser tan precisos en els seus càlculs del diàmetreterrestre que l’error és gairebé nul. Entre aquests filòsofs cal destacar Ptolomeu, per laimportància que adquiriran les seves teories al llarg del segle XV, tot i que van ser oblidadesals primers segles de l’Edat Mitjana.El món a l’Edat Mitjana: els mapes TO A mida que es va anar estenent la religiócristiana es va anar imposant la concepciód’un món pla i amb el seu centre situat aJerusalem. Un món on s’hi trobava el paradísterrenal, la font de l’eterna joventut, unicornsi altres éssers antropomòrfics en terres perdescobrir, delimitat per uns oceans misterio-sos i terrorífics. Tot aquest seguit de fantasiesvan tenir molta importància en els viatgesd’exploració. Una de les concepcions geogràfiques mésacceptades argumentaven que hi ha haviatres continents i que aquests estavendistribuïts en forma de T: Àsia dalt, Europa al’esquerra i Líbia –el nom que durant moltssegles va tenir l’Àfrica- a la dreta. Es tracta La Terre repartida entre els tres fills de Noédels mapes anomenats de TO. L’O Il·luminació atribuïda a Simon Marmion Ca 1459-1463.representava l’oceà circular que envolta el Bibliothèque royale Albert I er, Brusel·lesmón conegut que es dividia en tres parts perdos rius (El Don i el Nil) i el Mar Mediterrani(la cama de la T). Es tracta d’una representació basada en criteris religiosos en comptes degeogràfics. La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 2
  • 3. El món a l’Edat Mitjana: els portolansNo és difícil d’entendre que per a navegar calguessin un altre tipus de representació delmón més basat en la realitat, per la qual cosa paral·lelament als mapes TO varen sorgir unaltre tipus de mapes: els portolans, cartes nàutiques realitzades a partir del resseguiment deles costes i de la voluntat de precisió en les distàncies entre terres per facilitar la navegació. Els portolans són la representació del món conegut pels mediterranis que plasmen laconcepció de la imatge que els medievals tenien del món, amb una gran tendència a barrejarallò real amb allò imaginari (que prové de diferents fonts, especialment de la tradició clàssicai de la teologia Cristiana). El món que es representa dibuixa molt bé el Mediterrani, especialment conegut pelsmariners catalans. El nord d’Europa té una representació força distorsionada. De l’Àfricanomés se’n representa el nord, perquè el continent no va ser explorat fins els darrers anysdel S. XIV pels portuguesos. Amèrica no es coneixia i l’Àsia era la terra on s’hi ubicaven totesles llegendes de terres llunyanes. Carta de Gabriel de Vallseca. 1439. MMB. Un dels centres de producció de portolans més importants estava a Mallorca, que recolliala tradició jueva (la comunitat hebrea de l’illa era molt important i, de fet, la majoria decartògrafs eres jueus), la musulmana, hereva d’un saber geogràfic i cartogràfic que haviaflorit durant els segles anteriors en el sud i el llevant peninsular, i la cristiana, amb unagran sed d’expansió. La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 3
  • 4. L’exploració del món en època moderna: Raons econòmiques (comerç) més que no pas religioses ocientífiques, van provocar el desplaçament dels navegants i del’exploració del Mediterani a altres geografies. L’interior d’Àsia es va anar fent relativament popular a par-tir de les expedicions comercials que Marco Polo havia realitzatel segle XIV per la Xina, Mongòlia i el Japó, i que va reflectir enuna sèrie de relats on allò conegut i allò imaginari quedava molt difós. Existia una històrica relació comercial entre l’Orient i Europa basada sobretot en el comerçde les espècies, un producte molt valorat com a conservant d’aliments, com a base perconfeccionar tota mena de cosmètics, pels seus poders curatius, etc. A mitjans del segle XV,l’Imperi Turc va tallar les rutes de subministrament d’aquests productes (fins a aquell moment,sempre arribaven a Europa per terra), per la qual cosa s’inicià una cursa entre diferentsnacions europees -principalment la Corona de Castella i Portugal- per intentar tornar a con-tactar amb aquest lucratiu comerç per via marítima, ja que qui ho fes en primer llocn’aconseguiria l’exclusivitat. Els portuguesos van iniciar la circunnavegació del continent africà per arribar a les cos-tes de l’Índia navegant per l’encara desconeguda costa oriental africana. Però les ideesclàssiques de l’esfericitat de la Terra havien tornat a arrelar amb força entre els científics, ialguns van suposar que també es podria arribar al mateix lloc navegant en la direcció contrària,és a dir, cap a Ponent.Atles nàutic de Joan Oliva, 1592. MMB. La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 4
  • 5. EL DESCOBRIMENT DEL NOU MÓN El descobriment d’Amèrica va absolutament lligat a lanecessitat d’arribar a l’Orient per obtenir espècies, aleshorestan valorades com el mateix or. Les espècies eren uncondiment imprescindible per a la conservació dels alimentsi a partir d’elles s’havia originat un lucratiu comerçmonopolitzat, des de la caiguda de Constantinoble, pels turcs,que eren els que controlaven el pas cap a l’Àsia. EI màxim afany de les diferents nacions europees eratrobar nous camins d’accés als països productors d’espèciesencetant una veritable carrera per trobar alternativesmillors.Les exploracions marítimes i els descobriments marcaren,així, el començament de l’Era Moderna. Retrat de Cristòfol Colom Per arribar a les nacions asiàtiques hi havia dues Dibuix: Antonio Calliano.MMBdireccions, una cap a l’est vorejant l’Àfrica -evitant així elsdominis turcs-.. que és la que intentaven explotar els portuguesos, l’altra, tenint en compteque ja era acceptat que la terra és rodona, en direcció a l’oest, posant en pràctica el que finsaleshores no era més que una hipòtesi. Un dels navegants més obsessionats en posar en pràctica la teoria que si el món erarodó es podia arribar a les illes de les espècies navegant cap a Ponent va ser CristòfolColom, un navegant d’origen genovès que durant anys havia anat recopilant informaciósobre el tema. Entre les seves obres d’estudi cal citar l“Imago Mundi”, del francès Pierred’Ailly, publicat cap a I’any 1480, el llibre de viatges de Marco Polo , la carta de Toscanelli... Aquests estudis l’havien portat a suposar que el Japó es trobava a unes 2.760 milles de lesilles Canàries, quan la distància real és de 12.200 milles. Amb aquestes dades tan esperançadores com errònies es va presentar a la Cort del rei JoanII de Portugal on el seu projecte va ser estudiat pels erudits més importants de l’època que el vanrebutjar en considerar que les dimensions l’Oceà que els presentava eren massa petites. D’altrabanda, el Rei comptava arribar, tard o d’hora, a vorejar la costa africana per arribar a l’Àsia, on tenia implicats tots els seus interessos. L’any 1484, Colom va abandonar Portugal i va arribar a Castella per intentar convèncer els Reis Catòlics de finançar aquesta empresa i, si bé en un principi la varen desestimar perquè estaven en plena consquesta de Granada i perquè els seus científics tampoc no veien clar el projecte, finalment a primers del 1492 varen decidir apostar-hi. La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 5
  • 6. Els vaixells: Per fer el viatge cap a les illes de les espècies Colom va demanar tres caravel·les, unatipologia de veler que havien dissenyat els portuguesos especialment adequada per al’exploració, però només va aconseguir-ne dues. El tercer vaixell va ser una nau, un tipusd’embarcació més gran i pesada que s’utilitzava principalment per al comerç.Les caravel·les Eren embarcacions molt lleugeres, amb un casc llarg i estret, que podien navegar ambfacilitat a la bolina, és a dir, cenyint la vela contra el vent. Tenien una sola coberta, amb doso tres pals on aparellaven veles llatines -triangulars-, que permetien una navegació ràpida,ideal per fer reconeixements, descobertes, etc. Les dues caravel·les de l’expedició de Colomeren la Niña, amb aparell llatí, i la Pinta, construïdes a Palos i que portaven una tripulaciód’uns 20 i 30 homes respectivament. La Pinta - Model de l’MMB La Niña - Model de l’MMB La nau Era un vaixell panxut, més lent que les caravel·les que duia tres pals: els dos primers amb una vela quadrada i l’últim amb vela triangular o llatina. Portava dos castells a proa i popa per protegir-se dels atacs. La nau que duia Colom es deia San- ta Maria i la seva tripulació la La Santa María - Model de l’MMB composaven uns 40 homes. La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 7
  • 7. Els instruments de navegació: Al segle XV la navegació era bàsicament de cabotatge, és a dir, sense perdre de vista lacosta per tenir sempre una referència del lloc on es trobaven. Els viatges es feien entreports coneguts i a distàncies més o menys controlades. Tot i això, els vaixells portaven una sèrie d’instruments per calcular la seva posició aproxi-mada, dita per estima. Aquests instruments eren especialment necessaris quan es perdia elpunt de referència de la costa, com va passar en aquest viatge. Els més importants eren elssegüents: * L’astrolabi, la ballesteta i el quadrant. Eren instruments que determinaven l’alçada del’estel Polar o del Sol sobre l’horitzó, i consultant uns almanacs, permetien determinar lalatitud en que es trobava el vaixell ( la distància a que es trobava entre l’Equador i els Pols). * El compàs marí. Permet conèixer quina és la posició del nord magnètic, i per tant,obtenir un punt de referència per definir la posició i orientació del vaixell. El composa unaagulla magnetitzada que assenyalava sempre al nord, dins d’una capsa amb aigua. * El rellotge de sorra. Era l’instrument que permetia conèixer el temps a bord. Es feiaservir per calcular les mesures astronòmiques, pels canvis de guàrdia (dividits en 4 hores),etc. Els encarregats de girar-los quan arribaven al final eren els grumets. * La sondalessa. Era un instrument utilitzat per calcular la fondària que hi havia sota elvaixell. Estava format per una corda amb nusos distribuïts a una distància concreta,(normalment la distància que hi ha entre els dos braços estesos, raó per la qual cada nuscorrespon a una braça), i amb una peça metàl·lica en un dels extrems, que feia de pes i quepermetia conèixer el material de que estava compost el fons. Rellotge de sorra - MMB Quadrant de Davis - MMB Corredora de barqueta - MMB Astrolabi - MMB Compàs marí - MMB La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 8
  • 8. La travessia: La travessia va començar el dia 3 d’agost de 1492, amb els vaixells comandats per Coloma la Santa Maria, i els germans Martín Alonso Pinzón a la Pinta i Vicente Yáñez Pinzón a laNiña. Després de fer una aturada d’un mes a les Canàries per reparar alguns problemes de laPinta (feia aigua i havia trencat el timó), canviar les veles llatines de la Niña per unes dequadrades, més aptes per navegar amb els elisis, i fer provisions, el 6 de setembre de 1492,els vaixells van fer-se a la mar, rumb al desconegut. Colom va trigar 71 dies en recórrer els7.500 quilòmetres que separen Palos de Moguer de l’illa de Guanahaní. Els esdeveniments que van passar durant el viatge es coneixen gràcies a les anotacionsque Colom feia en el seu diari de navegació. Per exemple, se sap que Colom portava duescomptabilitats diferents de la distancia que navegaven cada dia: una per a ell, que escorrespondria amb la que ell considerava correcta, i una altra que feia pública a la tripulació,menor que l’anterior, que tenia com a objectiu tranquil·litzar la gent sobre la distanciarecorreguda. Curiosament, aquesta última dada era més propera a la real que la que ellconsiderava encertada.Aquarel·la de la nau Santa MariaLlorens MasdéuMMB La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 9
  • 9. Terra! La nit de l’11 al 12 d’octubre de 1492, després de 35 dies de navegació des de la sortidade les Canàries, els guaites van veure terra. El divendres 12 d’octubre al matí, els capitansi part de la tripulació van entrar en contacte amb els nadius de l’illa de Guanahaní, que vaser batejada per Colom amb el nom de San Salvador. A partir d’aquí, les naus van anar navegant d’illa en illa, tot explorant aquestes novesterres que, automàticament, passaven a formar part de la Corona de Castella, fins arribar ala gran illa de Cuba que Colom va batejar com a Juana, i Haití, anomenada La Española. Vaser precisament a La Española on la nau Santa Maria va embarrancar en topar amb unsesculls. EI 16 de gener, la Pinta i la Niña van començar el viatge de tornada cap a Europa endirecció nord i aprofitant els vents alisis que en aquella latitud bufaven cap a l’Est. Al contraridel plàcid viatge que havien tingut a l’anada, el de tornada va ser una travessia molt compli-cada amb tempestes, malalties a bord, etc. Els dos vaixells es van separar pel mal temps, ila Niña va arribar el 17 de febrer de 1493 a les illes Açores, on va ser retinguda pelsportuguesos, i va arribar el 4 de març a Lisboa, arrossegada per les tempestes, mentre laPinta arribava a Baiona. Les conseqüències del descobriment d’ Amèrica van ser molt importants per a la històriade la humanitat, no només a nivell geogràfic, sinó també culturalment i econòmica.L’evidència que encara quedava molt del planeta habitat per conèixer va tenir molt de pesen el decurs de la història. Després del seu primer viatge, Colom en va fer tres més, intentant trobar alguna cosaque confirmés que les terres que havia descobert eren les d’Orient. L’any 1506 va morir aValladolid sense saber que havia descobert un nou continent que poc després es coneixeriacom a Amèrica, en honor al cartògraf florentí Americo Vespucio, un dels primers a represen-tar aquests nous territoris en els mapes amb la consciència de que es tractava d’una novaterra.Aquarel·la sobre l’arribada de Colom a AmèricaLlorens MasdéuMMB La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 10
  • 10. LA PRIMERA VOLTA AL MÓN Els objectius plantejats per Cristòfor Colom d’arribar a l’Orient continuaven intactes elprimer terç del segle XVI, ja que des que els turcs havien tallat el pas per terra, encara ningúhavia aconseguit arribar a les cobdiciades illes de les espècies, i entre Portugal i Espanya hihavia una cursa per veure qui ho aconseguia abans i en prenia possessió. Un dels marins convençuts de poder-ho fer era el portuguès Fernando de Magallanes,qui amb un fort despit envers el rei de Portugal per no haver reconegut els seus mèritsmilitars, es va posar a les ordres del rei d’Espanya, l’Emperador Carles, i va començar aquestviatge de conquesta i de descobriment. La flota, formada per 5 naus i 239 tripulants, va sortir de Sanlúcar de Barrameda l’any1519 i molt aviat es va veure que no seria un viatge gens fàcil. El fet de ser comandats perun estranger va provocar cert malestar entre la tripulació espanyola, traduït en intents demotí quan arribaven a l’alçada de Brasil, i la deserció d’un dels vaixells en intentar creuarl’estret que uneix l’Atlàntic amb el Pacífic, estret que a partir d’aquell moment portaria elnom del navegant portuguès. La part més dura fou la travessia de l’oceà Pacífic, quan els queviures començaven afaltar, i l’escassetat i les malalties eliminaven molts dels tripulants dels vaixells. En arribar a les illes Filipines, i en un intent d’evangelitzar els indígenes, Magallanesjuntament amb alguns dels seus homes van perdre la vida, i aleshores va agafar elcomandament de la flota l’espanyol Juan Sebastián Elcano, qui fou l’encarregat de fer arri-bar als seus homes a les illes de les espècies, demostrant així que el món era rodó. A partir d’aquest moment, en comptes de fer el viatge de tornada pel mateix camí del’anada, va continuar navegant cap a Ponent i, evitant els vaixells portuguesos, va arribarper fi a Espanya l’any1521 amb només unvaixell, la nau SantaMaria de la Victòria, i12 dels 239 homes quehavien sortit tres anysabans, però haventdemostrat el quedurant molt de tempsnomés se sabiateòricament: que laTerra era rodona.La Santa Maria de la Victòria.Model de l’MMB La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 13
  • 11. LES EXPLORACIONS AL SEGLE XVIII A partir de la demostració que la Terra era rodona va començar una cursa entre elsdiferents països europeus per conquerir nous territoris. Així es van afegir a Espanya i Portu-gal estats com França, Holanda i, sobretot, Anglaterra, que van començar a dotar les sevesflotes de vaixells capaços de navegar durant molt de temps amb condicions adverses. Les tècniques de navegació es van perfeccionar, els vaixells es van fer més grans, mésveloços, amb la qual cosa podien portar més mercaderies i passatgers, més lluny i en menystemps. Així, van néixer embarcacions com les fragates, les corbetes, els bergantins, que navegavenmolt més ràpid perquè portaven un sistema de propulsió de veles cada vegada més sofisticat icomplex. La navegació a vela va arribar al punt del seu màxim desenvolupament al segle XIX,justament quan la navegació a vapor començava a prendre força. Les expedicions d’exploració varen passar a mans dels estats i solien ser realitzadesper militars acompanyats d’equips científics que, una vegada conquerides les terres,estudiaven la geografia, la flora, la fauna... i les aportacions que els nous territoris podienfer a la vella Europa. A aquesta època corresponen els viatges de Cook, Bougainville, Malaspina, Darwin, etc,que van tenir gran importància no només a nivell geogràfic (es van descobrir tots elscontinents, inclosos els Pols), sinó també científic (descobriment de noves espècies animalsi vegetals), cultural, social (estudis etnològics), etc.Aquarel·la d’un vaixell de líniaLlorens MasdéuMMB La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 14
  • 12. Activitats suggeridesLa construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 15
  • 13. LA TERRA ÉS PLANA O RODONA? El primer que es necessita per conèixer el planeta és delimitar la seva mida. El segle IIa.C, Eratòstenes, director de la Biblioteca d’Alexandria, va aconseguir fer un càlcul moltacurat. Eratòstenes es va pregunar perquè en un mateix dia i una mateixa hora, el Sol produísombra en un lloc i no ho fes en un altre ubicat més al Sud. A Syene (actual Assuàn) hi haviaun dia (el 21 de juny, solstici d’estiu) en què els raigs del Sol entraven verticalment als pousd’aigua i es reflectien al fons. En canvi, a Alexandria, aquest mateix dia, els edificis provocavenuna ombra que formava un angle de 7º respecte als elements verticals. Aquesta dada vapermetre-li calcular la mida de la Terra. Com creus que ho va fer? Solució: L’angle de 7º és aproximadament una cinquantena part dels 360º que formen lacircumferència de la Terra. Per tant, per conèixer el tamany del món, només havia de feruna senzilla regla de tres, i comparar la distància que hi havia entre Syene i Alexandria, iextrapolar-la al tamany del món. Per calcular la distància entre Syene i Alexandria, va enviar un grup de soldats, amb unavelocitat mitja, i el resultat final va ser de 5.000 estadis.Per tant, si per a 7º hi ha unadistància de 5.000 estadis, quina serà la distància per a 360º, és a dir, per al total de lacircumferència de la Terra? Solució: Una senzilla regla de tres: 7º ——— 5.000 estadis 360º —————— x estadis 7x = 1.800.000 x = 1.800.000 : 7 x = 257.142 estadis Aquesta distància ens ve donada en estadis. Tenint en compte que un estadi equival a1.570 metres, quin serà el tamany definitiu de la Terra en quilòmetres? Solució: Una altra regla de tres: 1.570 metres = 0’157 quilòmetres 1 estadi ————— 0’157 km 257.142 estadis ————— x km 40.371 km = 1x x = dimensió de la Terra = 40.371 km La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 16
  • 14. LA REPRESENTACIÓ DE L’ESPAI La concepció que tenen els europeus del món que els envolta canvia a mida que elsdescobriments geogràfics fan aparèixer nous territoris, que es plasmen sobre el paper oel pergamí pels cartògrafs. * Ordena i associa cada mapa amb el seu autor i època, segons els coneixements quehas adquirit en aquesta visita. 1. Martellus, 1489. 2. Ptolomeu, 280 a.C. 3. Fra Mauro, 1459. 4. Oliva, 1614. 5. Guthrie, 1785. 6. Vespucci, 1526. 7. Saint Denis, 1370. 8. Malte-Brünn. 1812 9. De la Cosa, 1500.A. B. C. D. E. F. G. H. I. Solució: 1 – F 2–H 3–B 4–I 5–D 6–C 7–G 8–A 9-E La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 17
  • 15. ELS INSTRUMENTS DE NAVEGACIÓ Quan un vaixell iniciava el seu viatge, havia de saber cap a on havia de dirigir-se, i perfer-ho, necessitava saber on es trobava. Per tant, el primer que calia conèixer era laposició del vaixell sobre un mapa, és a dir, el punt exacte on es creuaven les duescoordenades que determinen un punt sobre un plànol. * Aquestes coordenades eren la longitud i la latitud. Sabries definir que sóncadascun d’aquests conceptes? * Els grans descobriments geogràfics van ser possibles gràcies a la invenció dedeterminats instruments de navegació. A continuació us proposem un joc d’associacióentre alguns d’aquests instruments, la seva utilitat i els seus noms. 1. Astrolabi. 2. Corredora de barqueta 3. Sondalessa 4. Cronòmetre 5. Quadrant 6. Ballesteta I. Velocitat II. Latitud III. Latitud. IV. Latitud V. Profunditat VI. LongitudA. B. C.D. E. F. Solució: 1- III- B; 2- I- C; 3- V- F; 4- VI- D; 5- II- E; 6- IV- A La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 18
  • 16. ELS VAIXELLS Els vaixells dels segles corresponents al període que acabes d’estudiar van ser lesmàquines més perfeccionades i complexes del seu moment, i a més, eren un compendi detots els avenços tecnològics més importants de l’època. Al llarg de dos-cents anys, aquests vaixells van evolucionar d’una manera radical, ivan passar de ser simples embarcacions que permetien fer un tipus de navegació decabotatge, a convertir-se en embarcacions que podien navegar mesos sense necessitatde tocar terra. Els sistemes de propulsió es van perfeccionar fins el punt que quan es vaaplicar el vapor a les embarcacions, molts d’aquests vaixells de ferro no eren ni de bontros tan ràpids com els vaixells de vela. Des de les caravel·les fins a les fragates, els vaixells van anar evolucionant ipermetent l’arribada dels europeus a tots els racons del planeta. Però, quina va ser l’evolució d’aquests vaixells? * Ordena cronològicament les següents embarcacions. Caravel·la Segle XVIII Fragata Segle XIII Nau Segle XVII Bergantí Segle XV Navili Segle XVI * Els vaixells de vela es diferencien entre ells pels diferents tipus de veles queaparellen. En podem trobar bàsicament de tres tipus: rectangulars, trapezoïdals itriangulars. Sabries dir els seus noms? Rectangulars Llatina Trapezoïdals Quadra Triangulars Cangrea La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 19
  • 17. Per fer el viatge que havia de convertir-lo en un personatge històric, Cristòfor Colomnecessitava quelcom fonamental: vaixells. Al segle XV, Colom disposava de dos tipus de vaixells per fer aquest viatge: caravel·les inaus, i tot i que Colom preferia les primeres, la Corona només li va concedir dues caravel·lesi una nau. * Relaciona les definicions amb la imatge corresponent: La Santa Maria era una nau, una embarcació que es dedicava al comerç. Aquest era el vaixell més gran de la flota, per la qual cosa era més lent que els altres dos. Podia carregar de 80 a 100 tones. Portava tres pals, amb vela quadra en els dos primers i vela llatina (triangular) a l’últim. La Pinta era una caravel·la, amb una sola coberta on s’aparellaven tres pals i amb aparell rodó (veles quadrades). Era comandada per Martín Alonso Pinzón. La seva tripulació estava integrada per uns 30 homes. Va ser la primera en arribar a Espanya en el viatge de tornada. La Niña era una caravel·la molt lleugera amb un casc llarg i estret. Tenia una sola coberta on aparellaven veles llatines (triangulars). Era la preferida de Colom, perquè era la més maniobrable i marinera. Les veles llatines que portava al principi del viatge van ser canviades per unes altres de quadrades per afrontar la navegació atlàntica quan van arribar a les illes Canàries. * Després de llegir les definicions, per què creus que Colom volia fer el viatge amb caravel·lesi no amb naus? La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 20
  • 18. LES ESPÈCIES La via per la qual arribaven les espècies a Europa va ser durant segles la via terrestreque unia les illes de les espècies (actuals illes Moluques) amb el continent europeu. Però elcreixement de l’Imperi Turc i la caiguda de Constantinoble a les seves mans van tallar aquestaruta comercial, i es va obrir una nova via, maritima en aquest cas, per intentar connectaramb aquest lucratiu comerç. * En el següent mapa, i amb l’ajuda d’un atlas, mira de marcar els següents punts: A - Localitza la ubicació de les illes de les espècies. B - Assenyala el lloc on estava Constantinoble C - Localitza, amb l’ajuda d’un atlas històric, els dominis de l’Imperi Turc cap a finals delsegle XV. D - Amb color vermell, marca una línia que determini la ruta de les espècies per viaterrestre E - Amb una línia de color blau, marca quina és la ruta marítima ideada pels portuguesosper connectar amb el comerç de les espècies, alternativa a la ruta terrestre tallada pelsturcs. * Se t’acut algun altre camí alternatiu per arribar-hi fins a les illes de les espècies, queno sigui el que van triar els portuguesos? La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 21
  • 19. Com ja saps, Colom no va poder portar espècies, perquè no en va trobar. En canvi, vatrobar molts altres productes que també han tingut molta importància a Europa i a la restadel món, com per exemple la patata, que en un principi era un aliment per al bestiar iposteriorment es va convertir en un aliment de primer ordre, fins al punt que passà aanomenar-se “el pa dels pobres”. * Sabries diferenciar d’entre tots aquests productes quins eren els que anava a buscaren Colom i quins altres van ser els que finalment va portar d’Amèrica? Producte Asiàtics Americans Producte Asiàtics Americans La construcció de la imatge del món. Museu Marítim de Barcelona. pàg. 22