Doctoras

239 views
206 views

Published on

Escrito en catalán.

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
239
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
10
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Doctoras

  1. 1. Un missatge per a no oblidar Doctores “ No et preocupis per no poder donar al teus fills el millor de tot...dóna'ls... el millor de tu”
  2. 2. Un dia, una dona que es deia Anna va anar a renovar el seu carnet de conduir. Quan li preguntaren quina era la seva professió, ella dubtà... no sabia bé com dir-ho... El funcionari insistí: “el que li pregunto és si té un treball”... “és clar que tinc una feina", exclamà l’Anna... "Sóc mare." "Nosaltres no considerem això un treball. Li posaré que es mestressa de casa", diu el funcionari, fredament.
  3. 3. Una amiga seva, la Marta, va saber el fet i es va quedar pensant, força estona. Un dia, ella es va trobar en la mateixa situació. La persona que la va atendre era una funcionaria de carrera, segura i eficient. El formulari semblava inacabable! La primera pregunta fou: “quina és la seva ocupació?" Marta pensà un moment i, respongué:
  4. 4. " Sóc doctora en desenvolupament infantil i en relacions humanes” La funcionària va fer una pausa... I la Marta va haver de repetir lentament, emfatitzant les paraules més significatives. Després d’ anotar-ho tot, la jove volgué indagar: "Puc preguntar, què és el que fa... exactament?" Sense cap mena de dubte, i amb molta calma, Marta respongué: “desenvolupo un programa a llarg termini, dins i fora de casa."
  5. 5. Pensant en la seva família, ella continuà: "sóc responsable d’un equip i ja he rebut quatre projectes. Treballo en règim de dedicació exclusiva, el grau d'exigència és de 14 hores al dia, de vegades... fins a 24 hores." A mesura que anava descrivint les seves responsabilitats, la Marta notà un creixent to de respecte en la veu de la funcionària, que finalitzà el formulari sense fer-li cap més pregunta. Quan retornà a casa, la Marta fou rebuda pel seu equip: una nena de 13 anys, una de 7 i una de 3...
  6. 6. " Mamà, on són les sabates?...mamà, m'ajudes amb els deures?... mamà, el bebè no deixa de plorar... mamà, em duràs a l’escola?... mamà, vindràs a veure’m ballar?... mamà, em compres...?... mamà..." Pujant l’escala, al pis superior de la casa, va poder escoltar al seu nou projecte... un bebè de sis mesos, assajant un nou to de veu. Feliç, la Marta agafà el bebè en braços i pensà en la glòria de la maternitat, amb les moltes responsabilitats... i hores interminables de dedicació...
  7. 7. Asseguda en el seu llit, la Marta pensà: "si ella era doctora en desenvolupament infantil i relacions humanes... què serien les àvies?” Llavors descobrí un títol per a elles: “doctores -sènior en desenvolupament infantil i en relaciones humanes”. Les besàvies, doctores executives sènior. Les tietes, doctores -assistents... ...I totes les dones, mares, esposes, amigues i companyes: doctores en l’art de fer la vida millor...!!!
  8. 8. En un món en què es dóna tanta importància als títols, en què s’exigeix sempre més especialització en l’ àrea professional... convertiu-vos en especialistes en l’art d’estimar.!
  9. 9. Envia aquest missatge a totes les dones... fes-les felices... ...i sobretot... ¡¡¡ SIGUES FELIÇ... TU TAMBÉ!!! Miquel Galitó

×