Ciutats romanes (part definitiva)

3,858 views
3,544 views

Published on

0 Comments
2 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
3,858
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
29
Actions
Shares
0
Downloads
39
Comments
0
Likes
2
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Ciutats romanes (part definitiva)

  1. 1. Laia Talavera i Mònica Ruiz<br />CIUTATS ROMANES<br />
  2. 2. EMPÚRIES<br />
  3. 3. Empúries va ser una ciutat grega i romana ubicada a la comarca gironina de l’Alt Empordà, concretament al municipi de l’Escala. <br />Ubicació geogràfica<br />Municipi de l’Escala<br />
  4. 4. ELS ÍBERS<br /><ul><li>L’Empordà estava habitat des de l’Edat de Bronze pels indigetes.
  5. 5. La seva cultura i la seva economia, basada en l’agricultura i la ramaderia, eres poc desenvolupades.
  6. 6. Vivien en indrets elevats situats entre aiguamolls. Un d’ells, ubicat en un istme, és l’actual Sant Martí d’Empúries.</li></ul> - S. VII aC: aquest assentament tenia relacions comercials amb fenicis, etruscos i grecs.<br />Habitants preromans<br />
  7. 7. ELS GRECS<br /><ul><li>S. VII aC: arribada primers navegants grecs des de Focea (Àsia Menor).
  8. 8. El seu objectiu era </li></ul> ampliar el seu comerç i<br /> colonitzar noves terres.<br /><ul><li>Des d’una de les seves</li></ul> colònies, Massàlia (actual<br /> Marsella), arribaren a <br /> Sant Martí d’Empúries.<br />Mapa de Focea a l’Àsia Menor (actual Turquia).<br />
  9. 9. <ul><li>Sant Martí d’Empúries: assentament ben situat, proper al riu Fluvià i fàcil de defensar.
  10. 10. Els grecs s’estableixen de forma pacífica amb les tribus (indigets) que hi habitaven.
  11. 11. Aquest assentament s’anomena Palaiàpolis(“ciutat antiga”).
  12. 12. Segona meitat s. VI aC: el ràpid creixement de població grega els obliga a buscar un nou indret, aquest cop a terra ferma.
  13. 13. La “ciutat nova” s’anomenarà Neàpolis.</li></li></ul><li><ul><li>La funció comercial que adquireix es demostra amb el nom atorgat pels grecs: Empórion (“port comercial”).
  14. 14. Empórion es va convertir en una ciutat portuària i en un important nucli urbà.
  15. 15. RESTES NEÀPOLIS</li></ul> - Muralla<br /> - Torre molt elevada anomenada talaia.<br /> -Askleípeion: centre terapèutic religiós al déu de la medicina Asclepi.<br />
  16. 16. <ul><li>RESTES NEÀPOLIS</li></ul> - Tres temples<br /> · temple dedicat a Asclepi, on<br /> es trobà una estàtua del déu.<br /> · santuari Serapíeion dedicat als déus egipcis Isis i Zeus Serapis.<br /> - Àgora i stoà<br /> - Indústria de salaons, on es salava el peix.<br /> - Petit mercat (macellum) i cisterna d’us públic.<br /> - Habitatges privats<br /> - Escullera hel·lenística<br />
  17. 17. S. III aC: arribada romans a la P. Ibèrica per frenar els cartaginesos durant la 2ª Guerra Púnica.<br />218 aC: Gneu Corneli Escipió: funda el primera base militar romana al nord de l’Empórion grega. <br />Els indigets no accepten els romans.<br />195 aC: Marc Porci Cató elimina aquest focus de resistència i estableix el primer campament militar estable, el qual acabà sent una ciutat.<br />S. I aC: la ciutat romana i la ciutat grega s’uneixen física i jurídicament coma MunicipiumEmporiae.<br />L’ Empórion romana<br />
  18. 18. Palaiàpolis<br />Ciutat romana<br />Neàpolis<br />MUNICIPIUM EMPORIUM<br />
  19. 19.
  20. 20. Empúries tingué una gran importància en l’àmbit comercial. Els romans de rendes més altes eren qui controlaven les principals activitats econòmiques.<br />A partir del s. I dC la ciutat entrà en decadència per diversos factors:<br /><ul><li>L’inutilització del port
  21. 21. Els conseqüents canvis dels fluxos comercials marítims
  22. 22. L’esplendor de Bàrcino i Tarraco, que relegaren Empúries en un segon lloc.
  23. 23. A partir del s.III, la població del MunicipiumEmporiae es traslladà a l’antiga Palaiàpolis, l’actual Sant Martí d’Empúries.</li></li></ul><li>L’estructura d’Empúries era un rectangle de 700 metres per 350 metres limitat per una muralla.<br />Tenia una superfície de 20 hectàrees dividida en moltes insules.<br />Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el cardus i el decumanus.<br />Distribució urbanística<br />
  24. 24. Part de la muralla incloent una de les portes de sortida.<br /><ul><li>La muralla era un mur recte sense torres dividit en dos parts: la inferior, formada per blocs grans de pedra, i la superior, formada formigó de sorra, calç i pedres petites.</li></ul>Restes<br />Una de les portes de sortida d’Empúries<br />
  25. 25. Gran part del fòrum:<br /><ul><li>Temple capitolí, dedicat a la triada capitolina (Júpiter, Juno i Minerva). Era pròstil i tetràstril i s’elevava sobre un podi pràcticament desaparagut.
  26. 26. Dos temples petits dedicats al culte imperial.
  27. 27. Part nord: pòrtic en forma d’U elevat sobre un criptopòrtic (part subterrània que funcionava com a magatzem).
  28. 28. Part est: basílica i cúria.
  29. 29. Part oest: tretze botigues (tabernae). </li></li></ul><li>Zona residencial amb tres grans domusprivades:<br /><ul><li>L’anomenada Domus 1: es construí en torn a un pati central (atri) al qual s’accedia a través d’un passadís. Al voltant de l’atri s’ubicaven les diferents estances de la domus. També constava d’una zona més austera destinada al servei domèstic.
  30. 30. Les tres domus consten de bells jardins, pintures murals i mosaics, varis d’ells molt ben conservats. En una de les dependències es trobà el conegut mosaic del Sacrifigid’Ifigènia, avui dia conservat al Museu Nacional d’Arqueologia de Barcelona.</li></li></ul><li>Fòrum<br />Mosaics<br />Sacrifici d’Ifigènia<br />1<br />3<br />2<br />
  31. 31. Les termes, les qual constaven de diferents piscines,un vestuari (apoditarium),un forn (praefurnium) i l’hipocaust.<br />Possible teatre.<br />A l’exterior de les muralles:<br /><ul><li>Un amfiteatre, amb capacitat per 3000 espectadors, de forma oval i envoltat per un pòrtic.
  32. 32. Una palestra o gimnàs.
  33. 33. Una gran necròpoli a l’oest i sud de la ciutat.</li></li></ul><li>BÀRCINO<br />Barcelona<br />
  34. 34. Bàrcino estava situada al barri Gòtic de l’actual Barcelona, en una plana entre els rius Besòs i Llobregat , delimitada pel mar Mediterrani i per la serralada de Collserola al bàndol oposat.<br />Ubicació geogràfica<br />Besòs<br />Collserola<br />BARCELONA<br />Mar<br />Mediterrani<br />Llobregat<br />
  35. 35. Primeres restes preromanes: finals del Neolític (fa 4000 anys).<br />ELS LAIETANS<br /><ul><li>Els laietans eren un poblat iber que s'estengué per gran part del litoral català.
  36. 36. Aquest poble s’assentà en dos indrets de l’actual Barcelona: als peus de la muntanya de Montjuïc, en una població anomenada Laie, i en un petit turó anomenat Mons Tàber (a l‘actual Ciutat Vella), en un poblat que anomenaren Barkeno.</li></ul>Habitants preromans<br />
  37. 37. Existeixen dues llegendes sobre la fundació de Barcelona:<br /><ul><li>Una d’elles atribueix la fundació a Hèrcules. Segons la llegenda, aquest inicià una expedició amb Jason i els argonautes des de Grècia per trobar el velló d’or. Durant el viatge es desencadenà una tempesta i la novena barca desaparegué. Jason encarrega a Hèrcules la recerca de la nau. Finalment fou trobada a les faldes de Montjuïc, on els tripulants havien començat la fundació d’una ciutat. Hèrcules decidí anomenar-la Barca Nona (“Barca novena”).</li></li></ul><li><ul><li>L’altra atribueix la fundació l’any 230 aC a Almícar Barca, o bé al seu fill, Anníbal Barca, l’any 218aC. Li haurien atribuït el nom de Barkenon, Barcelino o Barci Nova en relació amb la seva estirp.
  38. 38. Totes dues llegendes, però, no tenen </li></ul> una base històrica o arquitectònica, <br /> motiu pel qual no poden ser donades <br /> com a certes. <br />Hèrcules, fundador llegendari de Bàrcino<br />
  39. 39. Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino<br />La ciutat romana de Bàrcino fou fundada per August entre els anys 15 aC i 5 aC.<br />Un cop es finalitzaren les guerres entre els romans i el poblats del nord d’Hispània, August atorgà als soldats llicenciats que hi participaren part de les terres on s’ubica actualment Barcelona.<br />El nom oficial de la ciutat fundada fou Colonia Julia Augusta Faventia Paterna Barcino.<br /><ul><li>Colonia = Bàrcino fou una colònia romana.
  40. 40. Julia Augusta = fou fundada per August, de la família Julia.</li></li></ul><li><ul><li>Faventia Paterna = els primers romans que s’establiren a la ciutat pertanyien a aquestes famílies.
  41. 41. Barcino = nom amb el qual els laietans designaren el Mons Tàber, Barkeno, on s’elevà la ciutat romana. </li></ul>Imatge aèria del barri de Ciutat Vella, on s’ubicava l’antic Mon Tàber.<br />
  42. 42. Distribució urbanística<br /><ul><li>L’estructura de Barcelona era un rectangle, les cantonades del qual estaven retallades per adaptar-se al turó on es localitzava.
  43. 43. La seva superfície no superava les 10 hectàrees.
  44. 44. Constava dels dos carrers principals propis de les ciutats romanes: el Cardo Maximus, corresponent avui dia als carrers del Call i Llibreteria, i el Decumanus Maximus, localitzat als actuals carrers del Bisbe i de la Ciutat.
  45. 45. A l’encreuament d’ambdues vies s’ubicava el fòrum de la ciutat, actualment situat a la façana oest de la plaça Sant Jaume.</li></li></ul><li>El recinte estava delimitat per muralles amb torres.<br />L’accés a la ciutat era possible gràcies a quatre portes, cada una ubicada a un dels extrems dels carres principals. <br />Tant aquests darrers com els carrers secundaris eres bastant amples i constaven de clavegueres. Estaven disposats en forma de quadrícula.<br />Plànol de Bàrcino<br />
  46. 46. Part de la muralla:<br /><ul><li>Les restes que avui dia es conserven daten dels anys 270 al 300 dC.
  47. 47. Aquesta muralla fou construïda sobre una altra de pitjor infraestructura.
  48. 48. Constava de vàries torres de </li></ul> vigilàncies rectangulars a més <br /> a més d’unes altres circulars <br /> a banda i banda de les portes <br /> d’accés a la ciutat. <br />Restes <br />
  49. 49. Quatre de les torres de la muralla . Entre les dues semicirculars s’ubicava una de les portes de la ciutat, la qual donava pas al Decumanus Maximus, en l’actual carrer del Bisbe.<br />
  50. 50. Part del fòrum de la ciutat:<br /><ul><li>En ell s’hi situava un gran temple de l’any I aC, dedicat possiblement a l’emperador August, fundador de la ciutat.
  51. 51. El temple, de 35 m. de llarg per 17’5 m. d’amplada, s’elevava sobre un podium, del qual únicament es conserva la seva part posterior.
  52. 52. Només es conserven quatre de les columnes que formaven el temple i part del seu arquitrau. Tot i així sabem que el conjunt era hexàstil i perípter. </li></ul>Columnes del temple conservat, d’estil coríntic<br />
  53. 53. Dos aqüeductes subministraven aigua a la ciutat: un des de Collserola i l’altre provinent del Besòs.<br /><ul><li>Ambdós es creuaven en una de les portes de la muralla, la que donava accés al Decumanus Maximusper el carrer del Bisbe. En aquest punt s’hi reconstruí una arcada de l’estructura.
  54. 54. A la planta baixa de la Casa de l’Ardiaca també es conserven restes d’un dels aqüeductes.
  55. 55. En el carrer Duran i Bas es localitzaren quatre arcades més, definides clarament en la paret d’una casa.</li></li></ul><li>1<br />Restes arcades carrer Duran i Bas.<br />Arcada reconstruïda al costat del carrer del Bisbe.<br />Restes de l’aqüeducte de la Casa de l’Ardiaca.<br />2<br />3<br />
  56. 56. S’han trobat diverses restes de domus, sobretot a la Plaça del Rei i zones pròximes, actualment visibles a Museu d’Història de la ciutat.<br /><ul><li>Entre aquestes domus es conservaren varis mosaics, com el de les tres Gràcies i el de la cursa del circ.</li></ul>Cursa del circ<br />Les Tres Gràcies<br />
  57. 57. Bàrcino també constava d’unes termes:<br /><ul><li>Foren construïdes i finançades per LuciMinici Natal i el seu pare el s. II dC.
  58. 58. Es localitzen a la plaça de Sant Miquel, pròxima a l’antic DecumnusMaximus.
  59. 59. Cal destacar la rellevància de LuciMinici, únic barceloní que guanyà uns Jocs Olímpics en l'antiguitat.</li></li></ul><li>Es creu que Bàrcino també gaudia d’un amfiteatre i un teatre a les afores. <br /><ul><li>El primer s’hauria construït a la zona de les Rambles.</li></ul>Per últim cal destacar l’antiga necròpolis de la ciutat romana.<br /><ul><li> Com era propi de les ciutats romanes, la necròpolis es localitzava a les afores de les seves muralles.
  60. 60. S’han conservat molts elements funeraris, concretament 85.
  61. 61. La necròpolis es localitza a l’actual plaça de la Vila de Madrid, molt a prop de les Rambles.</li></li></ul><li>Restes de la necròpolis de la plaça Vila de Madrid.<br />
  62. 62.
  63. 63. TARRACO<br />Tarragona<br />
  64. 64. Ubicació Geogràfica<br />Tarraco ara actualment està situada a la comunitat autònoma de Catalunya, on es una província i lògicament també forma part d’Espanya. A l’antiguitat Tarraco era a Hispània , que estava dividida en 3 províncies; d’ on ella n’era la capital d’una, la Tarraconense o Hispania Citerior<br />
  65. 65. Ciutat Preromana<br />Abans de la romanització, a Tarraco se la identifica amb un antic assentament indígena, que estava poblat per ibers. Aquets van tenir contacte comercial amb els grecs i fenicis que estaven assentats a la costa. Aquesta petita colònia com menciona Tit Livi, rebia el nom de Cesse (Kese). <br />
  66. 66. Fundació de la ciutat Romana<br />L’any 218 aC, els romans van saquejar aquesta colònia després del primer enfrontament que tingueren amb els cartaginesos en la segona guerra púnica. Després d’aquesta batalla, els romans crearen el praesidium de Tàrraco.<br />
  67. 67. Procés de romanització<br /><ul><li>L’any 45 aC. Juli Cèsar, després de la seva victoriosa campanya contra els pompeians a Hispània, concedeix el títol de Colònia de Dret Romà a Tàrraco (ColoniaIulia Urbs TriumphalisTarraco).
  68. 68. 27-24 aC. L’emperador August es va instal·lar a Tarraco durant les campanyes contra els càntabres i els àsturs, i durant tres anys va ser Tarraco la capital de l'Imperi Romà. Les reformes provincials que va fer amb posterioritat la converteixen, a més, en capital de la província Tarraconense, la més gran de tota Hispania. Aquesta vitalitat Tarraco la va mantenir en plenitud fins a mitjans del segle III dC i a partir d’aquests moments, s’inicià un procés de recessió com a conseqüència de la crisi general i de les primeres onades d’invasors germànics.</li></ul>Els romans van escollir aquell lloc perquè disposaven d’un port de mar i poder comerciar i també que hi havia un turó rocós, perfecte per a la defensa de la ciutat. Van emmurallar tota la ciutat i va tenir un desenvolupament ràpid, tan en l’àmbit militar com també el comercial, procés de prosperitat. <br />
  69. 69. Distribució de la ciutat <br />La ciutat s’estenia al llarg de la inclinació d’un turó. Per aquest motiu està formada per diverses terrasses: La part més alta, la terrassa intermèdia i la part més baixa. <br />1<br />2<br />3<br />5<br />4<br />7<br />6<br />8<br />1- Recinte dedicat al culte imperial<br />2- Fòrum de la província<br />3- Circ<br />4- Amfiteatre<br />5- Fòrum de la colònia<br />6- Teatre<br />7- Zona residencial<br />8- Port (encara que no es veu en la imatge, el port està al costat d’ on he situat el número.<br />
  70. 70. I)RESTES ROMANES<br /><ul><li>La construcció de la primera muralla de pedra està datada a inicis del segle II aC i d‘ ella es conserven tres torres: la de l'Arquebisbe, la del Cabiscol i la torre de Minerva.
  71. 71. Sembla que cap als anys 150-125 a.C. va créixer en extensió, altura i amplada. Així va passar a englobar en el seu interior el nucli urbà i hauria perdut ja part del seu caràcter estrictament defensiu. Construïda amb un sòcol de grans pedres ciclòpies o megalítiques, l'alçada de la muralla va augmentar d’altura i també d’amplada</li></ul>MURALLA<br />Les muralles són la construcció més <br />antiga de la ciutat, bastides entre els segles III i II aC.<br />És l'edificació romana més antiga i millor conservada. En un primer moment hem de imaginar com una simple estacada de fusta que havia de protegir la guarnició militar. <br />
  72. 72. II)RESTES ROMANES<br /><ul><li>A la graderia es on hi seia el públic i estava elevada en relació a l’arena per el podi, que faria de tanca protectora i alhora facilitava la visió del espectacle
  73. 73. Al segle IV a l’arena es va construir una església en memòria de Fructuós, Auguri i Eulogi, per ser cremats pel fet de ser cristians
  74. 74. Al segle XII s’hi va construir una església consagrada a la Mare de Déu del Miracle.</li></ul>AMFITEATRE<br />Es va construir a l’ inici del segle II dC. Situat fora de les muralles i molt a prop de la platja. De forma el·líptica i amb una té una capacitat per a 14000 espectadors. <br />A la superfície central hi era l’arena on es desenvolupa l’espectacle i sota hi havia les fosses, on s’amagaven els mecanismes necessaris per a l’espectacle i per on hi circulaven tant els animals com els gladiadors.<br />
  75. 75. Es tracta del circ més petit dels conservats a la península, però també el més refinat en la seva estructura. <br />El circ era el lloc on es desenvolupaven espectacles com les curses de bigues i quadrigues i altres espectacles eqüestres d'entreteniment com exhibicions acrobàtiques.<br />III)RESTES ROMANES<br />CIRC<br />Va ser construït al final del segle I dC. Forma part del conjunt del fòrum imperial de Tarraco. Té 290 m. De llargada i 67 d’amplada. <br />La façana de l’edifici estava formada per una seixantena de arcades de mig punt separades per pilastres. Les restes que en queden són parts de l’escala que portava a la graderia i al soterrani del circ.<br />
  76. 76. <ul><li>Va ser construït a finals del segle I aC, en una zona portuària, a prop del fòrum local, aprofitant unes graderies ja existents.
  77. 77. L'edifici va deixar de funcionar en els últims anys del segle II.
  78. 78. El teatre romels à de Tarraco conserva parcialment tres elements estructurals essencials que defineixen un teatre romà: càvea o graderia, orchestra i scaena. La part millor conservada és la orchestra.</li></ul>IV)RESTES ROMANES<br />I)BONES INFRAESTRUCTURES:<br /><ul><li>Teatre
  79. 79. Aqüeducte
  80. 80. L’aqüeducte de les Ferreres o també anomenat Pont del Diable, situat a 4km de la ciutat.
  81. 81. Subministrava aigua del riu Gaià a l'antiga Tarraco.
  82. 82. Té 217 m de longitud i 26 m d'alçada i està format per dos ordres d'arcs superposats de maçoneria (amb 11 arcs l'inferior i 25 el superior) i la seva funció és la de salvar un tàlveg en el traçat de la canalització</li></li></ul><li><ul><li>Esplèndid monument funerari del segle dC., situat al costat de la Via Augusta a uns 6 km de la ciutat.
  83. 83. Es tracta d'una torre de planta quadrada i consta de 3 cossos superposats.
  84. 84. El cos central presenta en la seva façana principal dues representacions del déu funerari Atis, imatges que van ser confoses amb les dels dos germans Escipió, fundadors de la ciutat.</li></ul>V)RESTES ROMANES<br />II)BONES INFRAESTRUCTURES:<br /><ul><li>Torre de Escipions
  85. 85. Arc de Berà
  86. 86. L’Arc de Berà es tracta d’un arc senzill, d’una sola obertura, amb vuit pilastres corínties que sostenen una inscripció que desvela que el monument fou sufragat per LuciLicini Sura segons havia deixat escrit en el seu testament.
  87. 87. Situat a 20 km. de Tarragona, es tracta d'un arc honorífic, realitzat a finals del segle I aC.</li></li></ul><li>EMÈRITA AUGUSTA<br />Mérida<br />
  88. 88. Ubicació Geogràfica<br />Emèrita Augusta dona nom a l’actual Mérida, que està a la comunitat autònoma de Extremadura i pertany a Espanya. <br />A l’antiguitat va ser una antiga ciutat romana, capital de la província hispana de Lusitanià i posteriorment capital de la Diòcesi d‘ Hispània.<br />
  89. 89. Fundació de la ciutat Romana<br />Se la va anomenar Colònia Iulia Augusta Emeritapel llegat PublioCarisio, i ordre d'Octavi August, per als soldats emèrits llicenciats de l'exèrcit romà, de dues legions veteranes de les Guerres Càntabres: Legio V Alaudae i Legio X Gemina. <br />La ciutat va ser la capital de la província romana de Lusitania. S'inicia així un període de gran esplendor del qual donen testimoni els seus magnífics edificis: el teatre, l'amfiteatre, el circ, els temples, els ponts i aqüeductes. <br />Durant segles i fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Mèrida va ser un importantíssim centre jurídic, econòmic, militar, cultural i una de les poblacions més florents en època romana.<br />Al segle III va esdevenir la capital de la Diòcesi Hispaniarum. <br />Emèrita Augusta va ser fundada l’any 25 aC. Per l’emperador August. <br />La situació d’aquest assentament era molt bo, ja que era al mig del riu Guadiana. <br />
  90. 90. Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular. La muralla comptava amb 4 portes d’entrada que corresponien a les sortides dels carrers principals; el cardo i el decumanus. La resta de carrers distribuïen la ciutat en forma quadrícula. <br />I)Distribució de la ciutat <br />Distribució de la ciutat <br />
  91. 91. I)RESTES ROMANES<br />II)Distribució de la ciutat <br /><ul><li>Es creu que té un caràcter triomfal. Immers en l'embull constructiva moderna i emmascarat per les cases veïnes, aquest arc s'alça majestuós. En la seva època estava recobert per marbre. </li></ul>A la ciutat hi havia dos fòrums: <br /><ul><li>El Provincial; s’hi accedia per l’arc de Trajà. Aquí hi eren els edificis destinats a l’administració de la província ja que Emèrita era capital de província.
  92. 92. El Municipal; es on es resolien els assumptes locals. Es troba en l’encreuament dels dos carrers principals. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i també el temple de Diana
  93. 93. És un dels pocs de caràcter religiós que es conserva en bon estat. La seva construcció data de finals del segle I aC. a la època d'August. De planta rectangular, i envoltat de columnes, frontal orientat al fòrum que estava format per un conjunt de sis columnes. </li></li></ul><li>Comptava amb un total de 18 columnes i amb un pou central. Les habitacions, els passadissos estaven pavimentades amb bonics mosaics i dibuixos geomètrics, escenes de la verema o marines. <br />Al segle IV dC. La casa va ser abandonada i el seu espai va passar a ser una necròpoli.<br />II)Distribució de la ciutat <br />La prova de la ciutat com que va prosperar ràpidament i prova d’això són les Domus senyorials de grans dimensions<br /><ul><li>Casa de l’ Amfiteatre
  94. 94. Casa del Mitreu
  95. 95. Situada fora de les muralles .
  96. 96. Té u atri central delimitat per columnes on hi havia el compluvi i l’ impluvi.
  97. 97. Al costat de l’atri hi havia una habitació amb un gran mosaic, anomenat mosaic cosmològic.
  98. 98. En aquesta domushi havia unes termes privades decorades amb mosaics. També hi havia estances subterrànies que semblaven que eren dormitoris d’estiu</li></li></ul><li>II)RESTES ROMANES<br />En la part posterior de l’escena hi havia cambres, que eren utilitzades pels actor, amb un peristil enjardinat i una petita capella per al culte imperial.<br />El espectadors es distribuïen, mitjançant passadissos, per les grades o càvea. Els senadors o màximes autoritats ocupaven els llocs de preferència. <br />Un cop instaurat el cristianisme van ser suprimides les representacions paganes i el teatre va caure en desús durant un temps. <br />TEATRE<br />Es el teatre romà més conservat de la península, amb un aforament de 6.000 persones. La part més espectacular és la scaenaefrons, formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai que hi havia entre les columnes er a guarnit per escultures. A davant hi havia l’escenari o pulpitum, recobert de fusta i on es guardaven els elements d’escena. <br />
  99. 99. L’arena estava envoltada per unes grades. De les tres zones que formaven la càvea només es conserva la inferior ja que les dues superiors s’utilitzaren de cantera per a construir els edificis del voltant. <br />Aquest edifici estava destinat a les lluites entre gladiadors, entre feres o entre homes i feres.<br />III)RESTES ROMANES<br />AMFITEATRE<br />Amb una capacitat de 15.000 espectadors. VA ser inaugurat l’any 8 aC. <br />L’edifici està format per una pista central, arena, de forma el·líptica on es duia a terme l’espectacle. Al centre hi havia una gran fossa amb forma de creu que servia de magatzem. <br />
  100. 100. Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals. <br />Tenia un aforament d'uns 30.000 espectadors distribuïts en un graderia amb la clàssica divisió en càveas marcada per les diferents procedències socials dels seus ocupants.<br />Un dels espectacles preferits eren les curses de bigues (dos cavalls) i quadrigues (quatre cavalls).<br />IV)RESTES ROMANES<br />CIRC<br />Era l’edifici més gran destinat a espectacles públics, concretament a les curses de cavalls que tant entusiasmaven els romans. Fou construït al principi del segle I dC. i a causa de les seves dimensions: 400 metres de llargada per 100 metres d’amplada; es va edificar fora del recinte emmurallat.<br />
  101. 101. <ul><li>A 18km de la ciutat hi havia les termes d’Alange, un important conjunt termal al qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida.
  102. 102. El seu estat de conservació es molt bo i avui en dia encara continuen amb funcionament. </li></ul>V)RESTES ROMANES<br /><ul><li> Termes d’ Alange
  103. 103. Pont Romà de Mèrida
  104. 104. El pont Romà de Mèrida sobre el riu Guadiana , era el segon pont més llarg de l’Imperi.
  105. 105. Tenia 1km de longitud i era considerat com la gran porta d’entrada a la ciutat , ja que era una prolongació del decumanus. </li></li></ul><li>VI)RESTES ROMANES<br />Canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de conducció subterrània es conserva força bé, però la part externa només queden 3 pilars amb 2 dels seus arcs d’unió. <br /><ul><li>AQÜEDUCTES: </li></ul>De Sant Llàtzer<br />D’ Aqua Augusta<br />Dels Miracles<br /><ul><li>Portava aigua a la ciutat en un tram de 16km.
  106. 106. Es el més espectacular i és una magnífica obra d'enginyeria romana. Data del principi del segle I dC. i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina situat a uns 5km de la ciutat.
  107. 107. Encara en subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs de granit i maó .
  108. 108. L’aqüeducte finalitzava en un Castellum aquaea partir del qual es distibuïa l’aigua per la ciutat. </li></li></ul><li>ILERDA<br />Lleida<br />
  109. 109. Ubicació Geogràfica<br />Ilerda dona nom a l’actual Lleida , que està a la comunitat autònoma Catalunya i pertany a Espanya. També és la capital de la província de Lleida. <br />Antigament <br />
  110. 110. Ciutat Preromana<br />Iltirta (la Lleida en temps dels ibers) era la capital dels ilergetes, els seus habitants. <br />Estava sota les ordres dels cabdills Indíbil i Mandoni . <br />Aquesta ciutat es caracteritza per una forta oposició a l’ocupació romana en els primers anys de conquesta. <br />
  111. 111. Però després els dos caps van establir un pacte amb Publi Corneli Escipió, fins que van encapçalar una revolta dels ilergets i altres pobles contra els romans (206-207) per les elevades exigències econòmiques imposades pels romans. La revolta va ser esclafada, Indíbilmort en combat i Mandoniexecutat<br />Fundació de la ciutat Romana<br />- La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l'inici del segle I a.C. A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada<br />- En començar la segona guerra púnica els cabdills ilergets Indíbil i Mandoni eren aliats d'Anníbal, que va reclutar guerrers ilergets per a la seva expedició contra Roma. <br />
  112. 112. I)Distribució de la ciutat <br />Es considera que la ciutat de Ilerda hi havia dos nuclis urbans: el primer a dalt a la zona de la Seu i l’altre al costat del riu.<br />Turó de la Seu Vella<br />Muralla<br />Decumanus Maximus<br />Cardo Maximus<br />RIU SEGRE<br />
  113. 113. Seu Vella i el Segre van ser els factors principals en la configuració de la ciutat romana de Lleida.<br />I)RESTES ROMANES<br /><ul><li>Muralla
  114. 114. Pont Vell de Lleida
  115. 115. Restes de Termes
  116. 116. És tan antic que la seva naixença és embolcallada en la llegenda. Se sap que era ja construït l'any 47 aC. Llavors el pont entra en la història de la mà de Juli Cèsar.
  117. 117. Era tot de pedra, amb sis arcades i set pilars construït amb reforçats tallamars
  118. 118. Restes d'uns banys privats excavats en una recent</li></ul>Fragments de les muralles romanes al Turó de la Seu Vella (S.G.).<br />
  119. 119. ALTRES RESTES D'HISPÀNIA<br />
  120. 120. A la Península Ibèrica s’han conservat moltes restes de l’antiga Hispània. <br />En el present treball presentarem certs jaciments de gran rellevància que mostren la magnificència de l’estada romana en territori ibèric.<br />
  121. 121. Aqüeductes<br />Aqüeducte de Segòvia<br /><ul><li> És probablement l’aqüeducte millor conservat de tot l’antic Imperi Romà.
  122. 122. Fou construït entre finals del s. I dC i principis del s. II dC.
  123. 123. La seva altura i el seu nombre d’arcs varia en funció del seu recorregut, però la zona més coneguda (foto), mesura aproximadament 29 m. d’alçada i consta de dos fileres d’arcades.</li></li></ul><li>Vies<br />Via Augusta<br /><ul><li> Va se la via més llarga d’Hispània.
  124. 124. Amb 1500km. de llarg, comença als Pirineus catalans i finalitza a Cadis.</li></ul>Via de la Plata<br /><ul><li> Va ser una ruta romana que comunicava Mérida amb Astorga (Lleó).
  125. 125. Tot i el seu nom, no era un ruta comercial argentera.
  126. 126. El seu nom original era Balath, terme àrab que significa “ruta empedrada”.</li></li></ul><li>Ponts<br />Pont del Diable (Martorell)<br /><ul><li> Situat sobre el riu Llobregat, aquest pont només conserva una arcada d'origen romà.
  127. 127. Dona continuïtat a la Via Augusta.</li></ul>Pont de Segura (província de Càceres)<br /><ul><li>Situat sobre el riu Eljas.
  128. 128. Només els dos arcs laterals són d’origen romà.
  129. 129. Fou construït el s. II dC.
  130. 130. Dona continuïtat a la Via de la Plata.</li></li></ul><li>Muralles<br />Muralla de Lugo<br /><ul><li>Longitud de 2100 m.
  131. 131. Amplada: 4 – 7 m.
  132. 132. Altura: 8 – 12 m.
  133. 133. 85 torres, la majoria semicirculars (foto).
  134. 134. Construïda a base de pedres de granit i pissarra.
  135. 135. Accés a través de diferents portes.</li></li></ul><li>Teatres<br />Teatre de Itàlica (Santiponce, Sevilla)<br /><ul><li> Construït entre els anys 30 – 37 aC, amb remodelacions a posteriori.
  136. 136. Tenia capacitat per a 3000 espectadors.
  137. 137. Consta d’una càvea de 77’70 m. de diàmetre i una orquestra de 26 m. de diàmetre.
  138. 138. Fou realitzat bàsicament de formigó.
  139. 139. Conservat en bon estat, presenta pràcticament totes les parts pròpies d’un teatre romà.</li></li></ul><li>Amfiteatres<br />Amfiteatre de Segòbriga<br /><ul><li> Capacitat per 6000 espectadors.
  140. 140. És l’amfiteatre millor conservat a la zona interior d’Hispània.
  141. 141. La seva planta és el·líptica.
  142. 142. Com s’observa l’esquema, constava de les parts bàsiques d’un amfiteatre.
  143. 143. En la seva història ha sigut utilitzat també com a magatzem i cantera.</li></li></ul><li>Circs<br />Circ de Toletum (Toledo)<br /><ul><li> Fou construït el s. I dC, sota l’imperi d’August.
  144. 144. Tenia capacitat per 15000 – 30000 espectadors.
  145. 145. Feia 422 m. de llarg per 112 m. d’amplada.
  146. 146. S’ubicava a fora dels límits de la ciutat.
  147. 147. La seva descoberta permeté comprovar la importància de Toledo en època romana.</li></li></ul><li>Termes<br />Termes de Segòbriga<br />Termes de Baetulo (Badalona)<br />
  148. 148. Temples<br />Temple de Vic<br /><ul><li> Construït el s. II dC.
  149. 149. És hexàstil, car consta de sis columnes frontals, concretament corínties.
  150. 150. Consta a més a més d’una columna lateral a les dues bandes de la façana principal.
  151. 151. La cel·la no presenta columnes adossades.
  152. 152. El conjunt s’eleva sobre un podium obert per unes escales a l’entrada de l’edifici.</li>

×