L'agricultura ecològica

Index
L'agricultura ecològica.
Tipus d'agricultura ecològica.
L'agricultura biodinàmica
La permacultura
L'agricultura natural
L'agricultura familiar
Tipus de cultius
Rotació de cultius
Fertilització
Bibliografia

L'agricultura ecològica
L'agricultura ecològica és un sistema per conrear una explotació agrícola autònoma basada en la utilització dels recursos naturals, sense emprar productes químics, o organismes genèticament modificats, aconseguint d'aquesta forma obtenir aliments orgànics alhora que es conserva la fertilitat de la terra i es respecta el medi ambient.
Els principals objectius de l'agricultura ecològica són l'obtenció d'aliments saludables, sense la presència de substàncies químiques i obtinguts mitjançant procediments sostenibles. Aquest tipus d'agricultura és un sistema global de gestió de la producció, que incrementa i realça la salut dels agrosistemes, inclusivament la diversitat biològica, els cicles biològics i l'activitat biològica del sòl.

Tipus d'agricultura ecològica
L'agricultura biodinàmica, la permacultura, l'agricultura natural i l'agricultura familiar, són uns tipus d'agricultura natural que busquen l'equilibri amb l'ecosistema, són sistemes agrícoles sostenibles que s'han mantingut al llarg del temps en diferents regions del món buscant satisfer la demanda d'aliment natural i nutritiu a les persones i els animals, de manera que l'agroecosistema mantingui l'equilibri.

L'agricultura biodinàmica L'agricultura biodinàmica és un mètode d'agricultura ecològica que tracta a les granges com organismes unificats en individuals. Com en altres formes d'agricultura orgànica, fertilitzants artificials i pesticides i herbicides tòxics són estrictament evitats. Hi ha agències independents de certificació per als productes, la majoria membres de la biodinàmica grup internacional d'estàndards biodinàmics Demeter International. L'agricultura biodinàmica és considerada per alguns com el primer sistema modern de l'agricultura ecològica i una de les més sostenibles, l'agricultura biodinàmica té molt en comú amb altres mètodes orgànics, com l'èmfasi en l'ús d'adobs i compost i l'exclusió de l'ús de productes químics artificials a terra i les plantes.

La permacultura
La Permacultura és un sistema de disseny per a la creació d'assentaments humans sostenibles. L'objectiu és crear sistemes que siguin ecològicament sans i econòmicament viables, que produeixin el necessari per satisfer les seves pròpies necessitats, que no explotin els seus propis recursos o els contaminin i que per tant siguin sostenibles a llarg termini. La permacultura utilitza les qualitats inherents de les plantes i els animals, juntament amb les característiques naturals dels diferents entorns i estructures per produir un sistema de suport a la vida, a la ciutat i al camp, i en el menor espai possible.

Agircultura natural
L'agricultura natural és un mètode d'agricultura desenvolupat pel japonès Masanobu Fukuoka, que no necessita maquinària ni productes químics i molt poc desherbatge. Tampoc cal llaurar el sòl ni abonar. El seu mètode d'agricultura requereix menys feina que qualsevol altre. No causa contaminació i no necessita combustibles fòssils. En les seves plantacions d'arròs del Japó, Fukuoka obté rendiments tan alts com les explotacions tradicionals més productives. Que ningú pensi que l'agricultura natural significa que la naturalesa té cura dels cultius mentre un es senti a observar-la. Hi ha moltes coses que cal saber. Fer créixer cultius és una innovació cultural que requereix coneixement i esforç.

Agricultura familiar
S'entén per famílies d'agricultors que cultiven la terra en mans de petits propietaris, amb la mà d'obra essencialment de la família, en contrast amb l'empresari agrícola amb treballadors per contracte, temporal o fix en propietats mitjanes o grans. Segons l'economista Richard Abramovay, aquesta oposició és de naturalesa social entre l'agricultura que es basa principalment en la unitat entre els interlocutors socials de la família i en la qual la gestió per separat i el treball. Segons l'economista, el model adoptat per Brasil, l'empresari, no és el que preval en països com els Estats Units, històricament, es va basar l'ocupació del territori en la unitat entre els interlocutors socials, i l'agricultura es basava totalment en l'estructura familiar.

Tipus de cultiu
Un dels cultius que feim servir més és la utilització de bancals. Aquest sistema és bàsic de l'agricultura biodinàmica, establerta per Rudolf Steiner el 1924. En aquesta manera es fan divisions en el terreny d'1 metres aproximat d'ample i el llarg que desitgem. En no deixar més d'1 m d'ample té l'avantatge que podem treballar el bancal sense haver de trepitjar-la, i així no endurim la terra de cultiu. És convenient per tant deixar entre bancal i bancal un pas adequat. Els agricultors poden utilitzar llavors l'origen poden ser de cultiu convencional, a causa de la dificultat per trobar llavors produïdes amb criteris ecològic. Les xarxes de llavors, s'ocupen de recuperar varietats de llavors locals, ben adaptades a l'entorn i sense modificacions genètiques.

Rotació de cultius
La roteció de cultius consisteix a alternar plantes de diferents famílies i amb necessitats nutritives diferents en un mateix lloc durant diferents cicles, evitant que el sòl s'esgoti i que les malalties que afecten a un tipus de plantes es perpetuï en el temps. D'aquesta forma s'aprofita millor l'abonat, es controlen millor les males herbes i disminueixen els problemes amb les plagues i les malalties. També s'ha d'introduir regularment en la rotació una lleguminosa i alternar plantes que requereixen una forta quantitat de matèria orgànica, i la suporten parcialment o fins i tot sense fermentar (papa, carabassa, espàrrecs, etc.), Amb altres menys exigents o que requereixen matèria orgànica molt descomposta (bleda, ceba, pèsols, etc.).

Fertilització
La fertilització del terreny dedicat a l'agricultura ecològica és un dels pilars d'aquesta forma de cultiu. És molt pràctic que el fertilitzant sigui de producció pròpia, un dels més utilitzats és la producció de compost. En l'agricultura ecològica no es pretén nodrir directament la planta, sinó estimular el conjunt, mantenint o millorant la fertilitat del sòl. La matèria orgànica és la base de la fertilització, encara que també es poden utilitzar com a fertilitzants l'abonat en verd que consisteix a conrear i enterrar una planta, perquè en descompondre es converteixi en abonament, especialment utilitzant lleguminoses, aquestes enriqueixen el sòl especialment en nitrogen gràcies a bacteris que viuen en les seves arrels i que fixen el nitrogen atmosfèric, i que la planta en ser enterrada cedeix al sòl en forma d'abonament.

Bibliografia
· http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_ecol%C3%B3gica
· http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_ecol%C3%B3gica#Fertilizaci.C3.B3n
· http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_ecol%C3%B3gica#Tipos_de_cultivos
http://es.wikipedia.org/wiki/Agricultura_biodin%C3%A1mica
http://www.selba.org/permacultura.htm
·http://pt.wikipedia.org/wiki/Agricultura_familiar
·imatges google.

http://alumnesmestreguillemet.blogspot.com	321
http://alumnesmestreguillemet.blogspot.com.es	23
http://copi-pastpregunta.blogspot.com	20
http://copy-paste.webnode.es	7
http://cms.copy-paste.webnode.es	1

L'agricultura ecològica

by Tomeu Parets on Nov 28, 2011

Accessibility

Categories

Tags

Upload Details

Usage Rights

5 Embeds 372

Statistics

L’agricultura ecològica — Presentation Transcript