Els Quelonis
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Els Quelonis

on

  • 5,344 views

Treball sobre les tortugues del món fet per en Marc Romero, estudiant de 3r ESO de l'IES s'Agulla de Blanes.

Treball sobre les tortugues del món fet per en Marc Romero, estudiant de 3r ESO de l'IES s'Agulla de Blanes.

Statistics

Views

Total Views
5,344
Views on SlideShare
4,913
Embed Views
431

Actions

Likes
0
Downloads
18
Comments
0

7 Embeds 431

http://nordestdocencia3eso.blogspot.com 298
http://nordestdocencia3eso.blogspot.com.es 116
http://www.slideshare.net 12
http://nordestdocencia3eso.blogspot.de 2
http://www.institutsagulla.cat 1
http://www.nordestdocencia3eso.blogspot.com 1
http://nordestdocencia3eso.blogspot.fr 1
More...

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Els Quelonis Els Quelonis Presentation Transcript

  •  
  • ELS QUELONIS Marc Romero i Baena Treball de ciències naturals 3er d’ESO-LOE-CAT. 2007-2008 IES s’Agulla - Blanes
  • Resum
    • En aquest treball es tractarà el món del quelonis amb la màxima profunditat possible. Principalment ens centrarem en els quelonis de Catalunya, però també farem una petita llista de quelonis i la seva classificació. Intentarem descriure el seu esquelet i els seus òrgans com també la seva manera de viure, la seva alimentació i després intentaré fer veure que tenir una tortuga no és tan fàcil com sembla. També descriuré una mica quins són els requisits necessaris per a tenir una tortuga a casa.
  • Introducció
    • Amb només 293 espècies de tortugues en tot el món, es el segon grup de rèptils més escàs, avançant als crocodilians que només consten de 23 espècies. Les tortugues més petites poden arribar a fer uns 10 o 15 centímetres, és a dir un tampany considerable, però res a comparar amb algunes tortugues gegants marítimes que han arribat als dos metres.
    •   Hi ha closques de tot tipus petites, gegants, dures, toves, corbes, planes, etc.
    •  
    • Hi ha tortugues de molts colors, verds, marrons, grisos, negres, blaus, vermells, taronges, grocs, etc.
    • Els quelonis, és el segon grup més reduït de rèptils, amb només 293 espècies, 99 gèneres i 14 famílies. A les tortugues, no les podem trobar a tota la Terra,ja que a Nova Zelanda i a Australia no podem trobar cap tipus de tortuga a no ser que sigui marítima.
    •  
    • Les tortugues són quadrúpedes, és a dir tenen quatre potes, les tortugues marítimes, les potes s’han quedat igual que estaven fa 220 milions d’anys, és a dir en forma d’aleta. Les tortugues tenen uns petits orificis a cada costat del cap, aquests són les orelles. Les orelles els serveixen per escolar, amb molta agudesa, i totes les tortugues tenen la capacitat de poder tancar les orelles, ja sigui per enfonsar-se dins de l’aigua, com perquè fa vent, com perquè hi ha una tempesta de sorra, etc. Tenen un sentit de la olor molt bo, ja que les femelles desprenen un olor característic quan estan en zel.
    •  
    • Les tortugues mengen de tot, depenen de la espècie, hi ha tortugues que són carnívores, com la tortuga mossegadora, hi ha tortugues que són herbívores, com la tortuga mora i hi ha tortugues que son omnívores com la tortuga de la fusta mexicana. Depenent de quin tipus de tortuga tinguem en captivitat, li tindrem que proporcionar calci, ja sigui en forma de pedra o en forma de closques d’ou.
    • Els ulls de les tortugues són molt peculiars, hi ha tortugues que tenen una parpella, i hi ha tortugues que en tenen tres. Normalment les tortugues de terra només tenen una, com els humans, però les galàpagos tenen tres, una que es opaca, com la nostre, i dues que són transparents que li permeten tenir els ulls oberts dins l’aigua. Totes les tortugues tenen la pupil·la rodona.
    Descripció
    • Totes les tortugues tenen escates per tot el cos. La seva closca, està formada per les cintures pectorals i pélviques fusionades amb les costelles, sent l’únic animal vertebrat que té aquest disseny.
    •  
    • L’esquelet de les tortugues és bastant simple, no tant com el de les serps, però si que és més simple que els dels crocodilians, per exemple.
    • Les tortugues tenen 16 ossos diferents, ara els anomenaré començant per la boca.
    • El primer es la mandíbula, forta i potent, en algunes tortugues la mandíbula pot arribar a tallar el dit a una persona.
    • El crani de les tortugues es gro es comparació amb el cos, no és molt resistent i amb un petit cop hi ha prop per matar-la.
    • Placa nucal, aquesta placa serveix per protegir el cap quan la tortuga està dins de la closca, en totes les tortugues sobresurt bastant.
    • Ula, les ulnes són les plaques que tenen al voltant del cos, és a dir les plaques que separen la part de dalt de la tortuga de la part de abaix. El nombre depèn molt de les tortugues.
    • Radi, aquest os el tenim tant els humans com les tortugues, l’única diferència, és que el radi de la tortuga, en proporció al seu cos , és més gran que el nostre.
    • Húmer, és molt gruixut ¡ resistent i algunes tortugues tenen la capacitat de dislocar-lo per ficar-se millor dins de la closca.
    • La columna vertebral de les tortugues, és molt resistent, però està enganxada, per la part de dins de la closca amb aquesta, por constar de 20 a 1150 o més vertebres.
    Descripció (1)
    • Fèmur, una curiositat és que el fèmur de les tortugues i el dels humans és d’una envergadura similar.
    • La pelvis de les tortugues és molt grossa, però més en les femelles, degut a que tenen una gran quantitat d’ous i els acumulen a la pelvis.
    • Tíbia, és el segon ós més llarg de les tortugues, però és molt fràgil, per això el primer que fiquen a la closca, són les potes del darrera i la cua.
    • Fíbula, és l’ós més llarg de la tortuga i està en el lloc on nosaltres tenim el peroné.
    • Les coracoides, són dues palanques que suren del final de l’húmer i que serveixen perquè els pulmons no es moguin de lloc.
    • Procés proescapular, és l’ós que aguanta a les coracoides.
    • Les falanges, són mol fortes, però en les tortugues marítimes són inexistents.
    • Les escàpules, són dos petits ossos, molt gruixuts que permeten a la tortuga encaixar el seu cap entre elles.
    Descripció (2)
  • Descripció (3)
  • Descripció (4)
    • Estructura facial d’una tortuga
    • Esquelet d’un galàpago
    • L’anatomia interna de les tortugues és bastant semblant a la nostre, excepte en l’aparell reproductiu.
    • La cavitat bucal de la tortuga, és molt gran i està recoberta d’una pell molt resistent i dura per si alguna presa viva li mossega per dins de la boca.
    • La tràquea de la tortuga és relativament curta, però bastat gruixuda, contra més vella és la tortuga més gruixut és la tràquea, perquè igual que la tortuga no para de créixer mai.
    • Els pulmons de les tortugues són bastant grossos ja que gairebé totes les tortugues hibernen, i moltes d’elles només poden respirar una vegada o dues al dia, i per això els pulmons tenen que ser gras, per poder retindre molt d’aire. El pulmó esquerre és més petit que el dret.
    • L’esòfag, igual que la tràquea, és molt gruixut i no para de créixer mai, en proporció amb el cos de la tortuga l’esòfag és més gruixut que el nostre.
    • El cor de les tortugues és una mica més complexa que el nostre. Del ventricle surten dos aortes (dreta i esquerra). La aorta dreta surt del costat esquerre del ventricle i la aorta esquerra surt del costat dret, posteriorment, es fusionen formant la aorta abdominal. Aquesta presenta un parell d’artèries caròtides i de venes jugulars que es localitzen al cor, prop de la tràquea. El cor presenta certa mobilitat, al no estar subjecte al diafragma (aquest no existeix en les tortugues), això facilita el pas del menjar per l’esòfag.
    Descripció (5)
    • L’estomac de les tortugues és bastant petit i poc eficaç, per això no poden menjar gaire i per això també, si els hi donem molt de menjar a casa és moren , ja que elles sempre tenen gana, i s’ho mengen tot, però després no ho poden digerir i moren.
    • El pàncrees de les tortugues és molt petitó però molt resistent.
    • Ronyó, al igual que els humans en tenen dos i tenen la mateixa funció. En les tortugues és més fàcil que hi hagi pedres als ronyons, sobretot en les de terra.
    • Cloaca, aquesta no te la capacitat de retindre les femtes i, com que la digestió de les tortugues és molt ràpida, és molt freqüent que, aquestes produeixin una gran quantitat d’excrements.
    • Anus, aquests és molt delicat, i és una de les parts del cos de les tortugues que mateix més malalties.
    • Intestí prim, aquest és extremadament llarg, ja que les tortugues no tenen intestí gruixut, i aquest té que arribar de l’estómac fins al recte.
    • El fetge de les tortugues està enganxat a l’intestí prim, separat per una pell molt fina, que té la capacitat d’obrir-se i tancar-se.
    Descripció (6)
  • Descripció (7)
    • L’aparell reproductor de les tortugues, és bastant complex, però sobretot molt eficaç, ja que tenen molts de depredadors i han de posar molts d’ous i en llocs segur per a assegurar la supervivència de l’espècie. L’aparell reproductor femení:
    • Els ovaris de les tortugues, tenen la capacitat de retenir-se, i quan el mascle munta a la femella, és fecunda més d’un ovari, i el mascle munta entre 1 a 50 vegades a la femella depenent de l’espècie. Cal dir que hi ha tortugues que han retingut ovaris de una temporada a l’altre i que hi ha tortugues que tenen la capacitat de retindre més de 100 ovaris.
    • Oviducte. Aquest és un tub que només tenen les femelles a la part dreta del cos, i per això tots els altres òrgans els tenen una mica desplaçats cap a l’esquerre, per el qual baixen els ous, fins anar a parar a la vagina, que serà per on sortiran finalment.
    • L’aparell reproductor masculí és una mica més simple.
    • El penis, en el cas de les tortugues, no és pot anomenar al penis, penis, ni emmipenis ja que depèn de quina espècie de tortuga tinguem, que pot ser que tinguin dos emmipenis o un penis.
    • Glàndules seminals, aquestes són extremadament grosses, i això és el que permet que el mascle insemini més de un ovari a la vegada, arribant a inseminar fins a 15 ous en una sola munta, i en una època de reproducció una femella és muntada entre 3 i 5 vegades.
    Descripció (8)
  • Classificació
    • A les tortugues se les pot classificar de moltes maneres, una de les que més m’agrada ami és en cinc famílies, aquestes són:
    • Tortugues terrestres.
    • Tortugues semi terrestres.
    • Tortugues marines.
    • Tortugues semi aquàtiques.
    • Galàpagos.
  • Classificació (1)
    • Tortugues terrestres.
    • Aquestes tortugues viuen a terra i mai es fiquen en aigües profundes, ja que no saben nedar.
    • 1.1- Tortuga lleopard ( Geochelone pardalis ). No és una tortuga molt apropiada per tenir a casa a causa del seu immens tamany (68cm) i la temperatura que requereix. És una tortuga que es totalment herbívora. Família Testudinae.
  • Classificació (2)
    • 1.2-Tortuga articulada de Bell ( Kinixis belliana ). No es apta per els principiants. És una tortuga herbívora i que no abunda en el seu lloc d’origen. Família Testudinae.
  • Classificació(3)
    • 1.3- Tortuga marginada ( Testudo marginata ). No s’aconsella tenir-la, i si es compra assegureu-vos de que us donin un CITES ja que si no aquesta tortuga es il·legal. Jo no la recomano tenir, ja que per experiència pròpia, et pots ficar en un embolic encara tinguent el CITES. Aquí fins fa uns anys es pensava que no hi quedaven, però recentment s’ha descobert una petitíssima població, d’un 15 membres, als boscos de la Vall d’Aran. Família Testudinae.
  • Classificació (4)
    • 1.4- Tortuga mediterrània ( Testudo hermanni ). Passa el mateix que amb la tortuga marginada, en quant a adquisició, però aquesta és una mica més abundant a l’estat espanyol, ja que a les Balears aquesta tortuga té poblacions estables. A Catalunya la podem trobar distribuïda per la costa. Als boscos blanencs fa 3 anys que no es veu cap exemplar. També per experiència pròpia és molt fàcil de reproduir, al contrari que la tortuga marginada que tens que tindre una incubadora o dues adequadament preparades. Família Testudinae.
  • Classificació (5)
    • 1.5- Tortuga mora (Testudo graeca). Hi ha una petita població a l’alt Empordà, però ara només està a Murcia, a una petita part d’Andalusia, gairebé inexistent a Extremadura i les Balears. Aquesta tortuga igual que les dues últimes estan en perill d’extinció i per això abans de comprar-la ens tenim que assegurar que ens donin el CITES ja que si no significa que aquesta tortuga es salvatge. És una testudo molt simpàtica, però no es aconsellable tenir-la en terrari, al igual que totes les altres tortugues de la llista, però si es disposa d’espai, és podrà tenir. Família Testudinae.
  • Classificació (6)
    • 1.6- Tortuga radiada ( Geochelone radiata ). És una tortuga que arriba a un tamany considerable, i que no la aconsello tenir-la a l’exterior. És millor mantenir-la en un terrari de 3x4x2 mínim. No és una tortuga que li agradi estar sola i pot arribar a més de 100 anys de vida trobant-se tortugues de 204 anys. Família Testudinae.
  • Classificació (7)
    • 1.7- Tortuga tacada ( Homopus signatus ). Amb una petita envergadura, cada cop hi ha més gent amb certa experiència que pot aconseguir a aquest preciós queloni. Res aconsellable per a gent inexperta. Família Testudinae.
  • Classificació (8)
    • 1.8- Tortuga de cap groc ( Indotestudo elongata ). És una petita i estranya tortuga de l’índia i sud de Xina que és especialista en carregar-se els conreus de cereals. No és pot trobar en els comerços. Família Testudinae.
  • Classificació (9)
    • 1.9-Tortuga de potes vermelles ( Geochelone carbonaria ). Tortuga de dimensions considerables, va arribar a haver-hi a una petita població de 25 exemplars a Astúries, a causa d’una fuga, es van trobar 23 però els altres dos exemplars, es van trobar després de l’hivern a causa del fred d’aquest país, ja que són animals d’interior i de Panamà. És una tortuga molt maca i molt fàcil de criar, però a l’hivern no es pot tindre fora. Família Testudinae.
  • Classificació (10)
    • 1.10- Tortuga estrellada sud-africana ( Psammobates tentorius ). Tortuga molt atractiva, no es pot trobar en els comerços, però si tortugues amb dibuixos molt semblants. Pot arribar als 16cm i no és res efectiva amb el seu cuidador. Família Testudinae.
  • Classificació (11)
    • 1.11- Tortuga de Texas ( Geopherus polyphemus .) És una tortuga molt semblant a les que tenim a Europa, i igual que aquestes és vulnerable. La forma del cap recorda al de les tortugues primitives. Als E.E.U.U és molt fàcil trobar-la als comerços, ja que és reprodueix bé en captivitat. Una curiositat és que a un caçador furtiu d’aquesta espècie el van matar amb l’agulla letal per capturar 12 tortugues de Texas. Família Testudinae.
  • Classificació (12)
    • 1.12 Tortuga de cunya ( Malacochersus tornieri ).. És una tortuga molt curiosa, ja que la closca la te completament plana, fa l’efecte de que l’han atropellada. Cada cop més comú entre els herpetolegs, sé per experiència pròpia que és un animal simpàtic i delicat, però si es troba a gust pot arribar a posar dos cops l’any. Família Testudinae.
  • Classificació (13)
    • 1.13 Tortuga estrellada de l’Índia (Geochelone elegans). És un queloni preciós, de preu bastant elevat, i no és res aconsellable per a inexperts. És necessari que el venedor us doni un CITES si no aquell animal comparà com a il·legal, donada la seva escassetat a seu habitat. Família Testudinae.
    •  
  • Classificació (14)
    • 1.14- Tortuga russa ( Testudo horsfieldi ). És una tortuga que no suporta l' humitat, per les demés necessitats és molt fàcil de mantenir. En el seu hàbitat és gairebé inexistent. És recomanable tenir-la tot l’any al jardí, excepte quan plogui i la terra estigui humida. Família Testudinae.
  • Classificació (15)
    • 1.15- Tortuga punxeguda africana (Geochelone sulcata). Cada cop és més habitual a les botigues especialitzades. No es gens difícil de cuidar l’únic que necessita és espai. És una excel·lent menjadora de cargols i cucs de terra. És la segona tortuga terrestre més gran del món. Família Testudinae.
  • Classificació (16)
    • 1.16Tortuga gegant de les Galàpagos (Geochelone nigra). Gegant tortuga que està en perill d’extinció en el seu medi natural, cada cop és més fàcil de reproduir en captivitat. Si no és disposem 250m2 per un sol exemplar o per una parella és millor abstenir-se a comprar-la. És la tortuga més gran del món.
    • Familia Testudinae.
  • Classificació (17)
    • 2- Tortugues semi terrestres.
    • Fan vida a terra, però necessiten una superfície amplia d’aigua per viure.
    • 2.1 Tortuga de caixa de Carolina (Terrapene carolina). Aquesta tortuga, fa vida a terra, però pot nedar perfectament i és més l’encanta passar-se llargues estones nedant. És a dir que si volem tindre una tortuga semi terrestre, sempre haurem de disposar, d’una amplia zona d’aigua i una altre amplia zona de terra. Família Emydidae .
  • Classificació (18)
    • 2.2 Tortuga de caixa del Sud-est asiàtic ( Cuora amboinensis ). Com totes les tortugues semi terrestres fa vida a terra, però passa gairebé vuit hores nedant. És una tortuga preciosa, bastant difícil de trobar, ja que és molt difícil de reproduir però no tant de cuidar, és a dir, no és una bona tortuga per començar en el món de l’herpetologia. És poden arribar a fer molt grosses i molt agressives. La meva ja pesa més d’un quilo i tampoc és una espècie compatible amb els peixos, però si està ben alimentada, poden conviure amb neons xinesos. Família Geoemydidae.
  • Classificació (19)
    • 2.3- Tortuga de caixa de cap groc ( Cuora aurocapitata ). Pot arribar a pesar uns quatre quilos, igual que la tortuga anterior, és més mansa , però també és més golafre. El cap el té d’un groc intens i pot viure perfectament amb qualsevol espècie de peix que sigui ràpid, a no ser que estigui en un lloc petit. Es recomanable per a principiants, sempre i quan tinguin un estanyol i una amplia zona de sorra o herba per on la tortuga pugi caminar les vint-i-quatre hores del dia. Família Geoemydidae.
  • Classificació (20)
    • Tortuga de caixa de Margens grocs ( Cuora flacomarginata ). Amb les mateixes característiques físiques que l’anterior, per l'únic que es poden diferenciar, es per la ratlla que té al centre de la closca que hi arriba des del cap fins a la creu. Requereix les mateixes atencions que l’anterior. Família Geoemydidae.
  • Classificació (21)
    • 2.5- Tortuga de caixa Indoxinesa (Coura galbinifrons). Hi ha de molts colors i dibuixos diferents, i sovint, a no ser que se les revisi molt detalladament, es pot confondre amb espècies similars. No és gens fàcil de cuidar. Família Geoemydidae.
  • Classificació (22)
    • 2.6- Tortuga de caixa de Mc Cord ( Cuora mccordi ). Gairebé igual que la Cuora aurocapitata , a simple vista és gairebé imposible diferenciar-les. Requereix les mateixes atencions que aquesta i només és recomana a gent experta. Família Geoemydidae.
  • Classificació (23)
    • 2.7- Tortuga de caixa de pa ( Cuora pani ). En aspecte és molt semblant a la Cuora amboinensis , però molt més petita, però també molt més espantadissa. És totalment compatible amb tot tipus de peixos i recomanable per als principiants, però tenen que tenir aigua i terra sempre a la seva disposició. Família Geoemydidae.
  • Classificació (24)
    • Tortuga de caixa xinesa ( Cuora trifasciata ). Semblant a la Cuora aurocapitata, però té dues ratlles negres brillants a cada costat de la cara. De tamany molt semblant, és molt agressiva i menja tot el que troba. Família Geoemydidae.
  • Classificació (25)
    • 2.9- Tortuga de caixa de Yunnan ( Cuora yunnanensis ). Té un tamany bastant gran i un caracter bastant agressiu i el cap el té groc verdós. No és gens escassa en el seu medi natural en aquests moment i els zoològics de l'Àsia la tenen en grans quantitats. No és aconsellable per als principiants. Família Geoemydidae.
  • Classificació (26)
    • 2.10- Tortuga de caixa de Zhou ( Cuora zhoui ). Amb la clossca molt fosca i el cap groc pàlid, és molt semblant a altres tortugues de la família Geoemydidae que ja he anomenat. Difícil de aconseguir, també és difícil de mantenir i encara més de reproduir, és a dir només la recomano a gent amb certa experiència. Família Geoemydidae.
  • Classificació (27)
    • 2.11- Tortuga de caixa carenada ( Pyxidea mouhotii ). Tortuga amb més morfologia terrestre que aquàtica, és una ràpida i excel·lent nedadora. A la closca té uns solcs molt característics, que serveixen, per a què les cries de tortuga es puguin agafar mentrestant la mare i el pare els porten a un lloc segur, on hi abundi l’aigua i deixar-los allà. És una tortuga molt afectiva i fàcil de mantenir, però necessita molt espai. Família Geoemydidae.
  • Classificació (28)
    • 2.12- Tortuga de caixa de Coahulia ( Terrapene coahuila )Petita i simpàtica tortuga, és l’espècie més agraïda que he tingut mai. No és molt amiga del fred, però des de finals de març fins a Octubre la hem de tenir fora amb aigua abundant. És millor tenir-la amb peixos i plantes d’aigua freda, ja que així ella és sentirà com en el seu medi natural. Els peixos, millor que siguin Carassius auratus de tres cues o de cua de vel. Família Emydidae.
  • Classificació (29)
    • 2.13- Tortuga de caixa decorada ( Terrapene ornata ornata ). Aquesta tortuga, és una de les que menys ha evolucionat, des de la prehistòria fins ara. Conserva la mandíbula cap en davant, les glàndules que segreguen l’olor sexual que atreu a les femelles sota l’ull, etc. Cada cop és menys comú en el seu estat natura, i és molt difícil de reproduir, ja que només posa els ous en un tipus de planta, que també està en perill d’extinció. Família Emydidae.
  • Classificació (30)
    • 2.14- Tortuga de caixa desèrtica ( Terrapene ornata luteola ). És una tortuga que té uns colors apagats, però una cara molt simpàtica, en el seu medi natural, és gairebé inexistent, però , es reprodueix perfectament en captivitat, això si, sempre i quan l’espai que els hi proporcionem sigui semblant al seu hàbitat. Família Emydidae.
  • Classificació (31)
    • Terrapene ornata luteola
    • Instal·lació incorrecta per a una tortuga semi terrestre
  • Classificació (32)
    • 3- Tortugues marines.
    • Aquest esglaó, en l’evolució de les tortugues, és el més antic, ja que les primeres tortugues, serps, llangardaixos i crocodilians que van existir, feien vida a l’aigua. En aquest apartat només sortiran tortugues que no surtin mai de l’aigua a no ser que sigui hora de posar els ous.
    • Cal dir que aquest grup de quelonis, és el més reduït de tots. I per suposat és impossible tenir aquestes tortugues a casa.
  • Classificació (33)
    • 3.1- Tortuga verda ( Chelonia mydas )
    • Gran tortuga marina, que pot arribar a mesurar 111.6 cm de largada. És molt pacífica però ara molt espantadissa, ja que els humana gairebé vam arribar a exterminar la seva espècie. Cm totes les tortugues marítimes, està especialitzada en menjar meduses, d’aquí ve el problema de les plagues de meduses aquests últims anys. Família Cheloniidae.
  • Classificació (34)
    • 3.2- Tortuga boba ( Caretta caretta )
    • És la més petita de les tortugues marines que podem trobar al mediterrani. Durant aquests últims 50 anys ha estat a punt d'extingir-se, però, gràcies als plans reproductors, s’han reintroduit milers d’exemplars en tot el món. Un dels llocs més important de concentració de tortugues bobes es a Grècia. Família Cheloniidae.
  • Classificació (35)
    • 3.3- Tortuga olivàcea ( Lepidochelys olivacea )
    • No arriba a una gran envergadura i tampoc abunda en cap lloc del món. És una mica agressiva amb altres espècies de tortuga, però gens agressiva amb els humans. La seva closca és d’un color verd molt característic. Família Cheloniidae.
  • Classificació (36)
    • 3.4- Tortuga golfina ( Lepidochelys kempi).
    • Està en perill d'extinció. És una tortuga petita i de poc pes, per això no pot posar molts ous. És molt curiosa, i els pocs exemplars que queden al món, s’acosten molt als bussejadors, però no s’acosten gens als vaixells. Família Cheloniidae.
  • Classificació (37)
    • 3.5- Tortuga llaud ( Dermochelys coriacea ).
    • És la tortuga aquàtica més gran del món, i potser la més coneguda. Presenta uns solcs característics a la closca i unes aletes gegantines. És una tortuga que pot ser marró, verdosa o blavosa amb punts blancs per tot el cos. Al mediterrani és bastant escassa i només hi ha 100 exemplars fixes, al mediterrani. Família Cheloniidae.
  • Classificació (38)
    • 3.6 Tortuga franca oriental ( Natator depressus ).
    • És una petita tortuga que es troba als mars de sud Amèrica i Australia, on és molt abundant. Fa uns 200 anys, encara hi havia d’aquestes tortugues al mediterrani, i les Balears eren un lloc perfecte per posar ous, però ara són inexistents aquí. És poc prolífica i molt mansa. Família Cheloniidae.
  • Classificació (39)
    • 3.7- Tortuga carey ( Eretmochelys imbricata ).
    • Per a mi, és la tortuga aquàtica mes maca del món, amb un dibuix que no estem res conscienciat que pot estar en el nostre mar, aquesta tortuga cada cop és menys abundant al mediterrani. Ha estat i està perseguida per fer joieria amb la seva closca. És una tortuga molt resistent. Família Cheloniidae.
  • Classificació (40)
    • 3.8- Tortuga bastarda ( Lepidochelys kempii ).
    • És una tortuga molt poc corrent. Fa deu anys, és pensava que ja no en quedaven tortugues bastardes al mediterrani, però a l’any 2003, un petit grup de tortugues joves va entrar per l’estret de Gibraltar i es va instal·lar a les costes espanyoles. A Catalunya s’està reintroduint. Família Cheloniidae.
  • Classificació (41)
    • 4-Tortugues semi aquàtiques.
    • Aquestes tortugues fan vida a l’aigua, però caminen perfectament. El seu establiment serà 4/5 parts d’aigua 1/5 part de terra.
    • 4.1- Tortuga de closca tova del Ganges ( Aspideretes gangenticus ).
    • Aquesta tortuga es caracteritza per ser molt agressiva i com que no te la capacitat de encongir el seu cos dins la closca, tot el que mossega no ho deixa anar. No és apta per a endinsar-se en el món dels quelonis. Família Trionychidae.
  • Classificació (42)
    • 4.2- Tortuga de closca tova hindú ( Lissemys punctata ).
    • És una tortuga molt espantadissa i que arriba a créixer fins un tamany considerable i mai t’agrairà res. És molt maca i curiosa i necessita un recinte espaiós. S’alimenta, igual que totes les tortugues d’aquesta apartat, de carn crua, pernil dolç i peixos de colors. No es apta per a principiants. Família Trionychidae.
  • Classificació (43)
    • 4.3- Tortuga de closca tova espinosa ( Apalone spinifera ).
    • Aquesta va ser la meva primera tortuga semi aquàtica. Són molt amables i quan et veuen surten a la superfície a saludar-te. S’arriben a fer molt grans, uns 30cm. La seva mossegada és potent i contundent. Té un tacte molt suau. Per una parella de tortugues és necessiten uns 400 litres i uns 10m2 de terra. Es apta per a principiants , sempre i quan es disposi de l’espai necessari. Família Trionychidae.
  • Classificació (44)
    • 4.4- Tortuga boba papuana o tortuga de nas de porc (Carettochelys insculpta).
    • És la tortuga més aquàtica d’aquest gènere. Gairebé no necessita sorra, amb dos o tres metres quadrats per exemplar té de sobres. El que necessita en abundància és aigua, uns 350l per exemplar. És molt difícil de mantenir i no es apta per a principiants. Família Carettochelyidae.
  • Classificació (45)
    • 4.5 – Tortuga de closca tova del Nil (T rionyx triunguis) .
    • És la tortuga de closca tova més gran del món. No és gens agressiva i menja peixos i vegetals. Hi ha de negres i de marrons però totes tenen puntets blancs per tot el cos. No cal dir que degut al seu tamany, només és recomanable per a gent que disposi de molta experiència i espai per mantenir-la. Necessita uns 9.000 litres i uns 25 m2 per exemplar. Família Trionychidae.
  • Classificació (46)
    • 4.6- Tortuga de closca tova suau ( Apalone mutica ).
    • És la més estranya i menys abundant de totes les tortugues de closca tova. És molt difícil al seva reproducció ja sigui en captivitat com en llibertat i el numero d’ous que posa varia entre 1 i 5. Té una característica línea blanca que comença al coll i acaba abans d’arribar a l’ull. És d’hàbits nocturns. No és recomanable per a gairebé ningú excepte per a les persones que tinguin moltíssim experiència. Família Trionychidae.
  • Classificació (47)
    • 5- Galàpagos.
    • És el gènere més comú de tortugues, no es fan tan grans com les altres quatre famílies, però no són les tortugues més indicades per tenir a casa.
    • Hi ha de molts tipus de galàpagos, però cal recordar que totes són carnívores i que la seva alimentació serà més difícil del que sembla, ja que alimentant-les només amb les games i els pinsos especials, l’únic que estarem fent serà proporcionar-les una alimentació inadequada.
  • Classificació (48)
    • 5.1- Tortuga aquàtica brasilenya ( Trachemys dorbigini ).
    • És una tortuga que, com totes les altres d’aquest grup pot arribar a tenir una envergadura considerable. És molt sembla a les tortugues de Florida però té uns colors més vius. Necessita, igual que totes les tortugues d’aquest grup, uns 108 litres i uns 5 m2 per exemplar. Cal dir que a tots els galàpagos, els hi estressa molt tenir un vidre al davant i no poder sortir. És a dir, si no les podem tenir en un jardí amb aigua i terra és millor abstenir-se a comprar un galàpago. Família Emydidae.
  • Classificació (49)
    • 5.2- Tortuga d’anelles centrals ( Trachemys stejnegeri ).
    • És una tortuga molt hàbil a l’aigua però molt maldestre a terra. Com tots els galàpagos és carnívor. És una tortuga que s’estressa molt fàcilment i que necessita viure amb plantes aquàtiques i amb peixos, recomanablement carpes de gran tamany com les carpes Koi. És recomanable tenir-la en un estanyol d’uns 2000 litres per a una parella fins a 6 exemplars. No és recomanable per a principiants. Família Emydidae.
  • Classificació (50)
    • 5.3 Galàpago jamaicana ( Trachemys terrapen ).
    • Cada cop més comú al nostre país, es porta criant amb molt d’èxit en granges d’Alemanya, però sobretot a Bèlgica. És molt fàcil de mantenir. Té uns colors que són més típics a les tortugues de terra que a les tortugues galàpagos. Accepta alguna peça de verdura i l’encanta conviure amb peixos i plantes aquàtiques. No és molt recomanable per als principiants, però si es disposa de temps es pot tenir fàcilment. Família Emydidae.
  • Classificació (51)
    • 5.4- Galàpago meso-americàna ( Trachemys scripta venusta ). S’assembla molt a la Trachemys scripra scripta, però, té uns dibuixos molt més bonics a les plaques corneas que aquestes. Igual que en totes les Trachemys, és molt fàcil diferenciar el sexe. No és molt comú a les botigues d’animals, però és igual de fàcil de mantenir que les tortugues de Florida. És recomenable per a principiants amb espai. Família Emydidae.
  • Classificació (52)
    • 5.5- Galàpago orbingy del nort ( Trachemys dorbigni brasiliensis).
    • És una tortuga molt escassa entre els herpetolegs. És molt difícil de mantenir i reproduir. Té uns colors molt vius. És molt agressiva i només pot estar amb peixos si està amb ells des de petita. No és aconsellable per als principiants, ja que és millor deixar els pocs exemplars que hi ha per als experts. Família Emydidae.
  • Classificació (53)
    • 5.6- Tortuga aquàtica colombiana ( Trachemys scripta callirostris ).
    • És una tortuga molt curiós, ja que la seva taca al coll no és ni groga ni vermella, és de color taronja. Els mascles, per atreure a les femelles, a la primavera, les seves galtes és posen de color taronja clar. A Bèlgica, s'han aconseguit dibuixos impressionants en la closca de les tortugues. No es recomana per a les persones principiants. Família Emydidae.
  • Classificació (54)
    • 5.7- Galàpago de panxa groga ( Trachemys scripta scripta ).
    • Ara és la tortuga més venuda en tot el món. Es compren quan són petitones i mengen gamerusos , però després, com s’observa en la fotografia, es poden arribar a fer molt grans, i la gent les llença, mata, regala o dona o qualsevol persona que en aquell moment estigui disposada a mantenir-la. Poden arribar a pesar més de 3kg. Família Emydidae.
  • Classificació (55)
    • 5.8- Galàpago d’orelles vermelles ( Trachemys scripta elegans ). És potser la tortuga més coneguda en tot el món, des de fa uns anys fins ara, s’han prohibit, ja que la gent les llençava i destrueixen l'hàbitat de les tortugues autòctones. Aquestes tortugues es poden arribar fins als 30cm o més de longitud i més de 4kg de pes. Són bastant agressives i poden arribar a fer ferides profundes. Família Emydidae.
  • Classificació (56)
    • 5.9- Galàpago de Venezuela ( Trachemys scripta chichiriviche ).
    • Potser és la tortuga més difícil de trobar, ja que a causa de la gran destrucció dels seus hàbits per fer conreus de regadiu, aquesta espècies és cada cop menys típica. No arriba a fer-se tan gran com la Trachypelmys scripta scripta però el seu tamany o és menyspreable. No recomanable per a principiants. Família Emydidae
  • Classificació (57)
    • 5.10- Galàpago d’Hispanoa ( Trachemys decorata ).
    • És una tortuga que pot arribar a assolir un tamany de25cm. No és molt abundant, ja que ha estat explotada per els seus ous i la seva carn. Les seves potes són més grans de lo normal. La seva panxa està plena de taques negres sobre el fons groc. És fàcil de mantenir però no de reproduir, per això, és millor que deixem els pocs exemplars que hi ha disponibles als experts. Família Emydidae.
  • Classificació (58)
    • 5.11- Galàpago de Cumberland ( Trachemys scripta toosti ).
    • És un estrany falapago, no gens abundant i fa poc menys d’un any va arribar el primer carregament a Espanya, el qual constava de 6 tortugues i es va vendre per 78.500€. No és gens fàcil de reproduir i necessita un tanc de 15.000 litres per a un grup d’exemplars reduït. No pot viure en un grup de menys de 5 exemplars (1 mascle per 4 femelles). El tanc té que està abundantment plantat preferiblement per Elodees ( Egeria densa) i poblat per peixos de petit tamany com els neons xinesos . Família Emydidae.
  • Classificació (59)
    • 5.12- Galàpago huasteca ( Trachemys scripta cataspila ).
    • És una tortuga que no arriba a una mesura molt gran. Pot arribar a asolir uns 15 centímetres, en les femelles més adultes. Viuen a Florida. Els hi encanta estar en grups nombrosos, d’uns 15 exemplars, però sempre un mascle per quatre femelles. Si estan en un estanyol amb peixos, plantes i pedres per poder descansar, els hi estarem proporcionant un lloc perfecte. Família Emydidae.
  • Classificació (60)
    • 5.13- Galàpago diamant ( Malaclemys terrapin ).
    • És una tortuga de colors i dibuixos molt estranys. Impossible de aconseguir dins de la Unió Europea, en els pocs països en els quals es ven, arriba a un preu molt elevat. Les seves postes són de 2 o 3 ous com a màxim, y, en llibertat, només es troba en sud est de Xina. Família Emydidae.
  • Classificació (61)
    • 5.14- Tortuga mapa anellada ( Graptemys oculifera ). Família Emydidae.
  • Classificació (62)
    • 5.15- Galàpago de bosc ( Clemmys insculpta ). Família Emydidae.
  • Classificació (63)
    • 3.16- Tortuga mapa de Cagle ( Graptemys caglei ). Família Emydidae.
  • Classificació (64)
    • 5.17- Jicotea de panxa vermella ( Pseudemys rubiventris ). Família Emydidae.
  • Classificació (65)
    • 5.18- Galàpago europeu ( Emys orbicularis ).
    • La closca dels adults en general fins a 20 centímetres, però alguns cops pot arribar a fer 30 centímetres. És negre o marró, en general amb un dibuix de taques i ratlles clares, sovint grogues.
  • Classificació (66)
    • 5.19- Tortuga de casquet ( Kinosternon scorpioides ). Família Emydidae.
  • Classificació (67)
    • 2.20- Galàpago de pantà ( Clemmys muhlenbergii ). Família Emydidae.
  • Classificació (68)
    • 5.21- Galàpago pintat ( Chrysemys picta ). Família Emydidae.
  • Classificació (69)
    • 5.22- Jicotea de riu ( Pseudemys concinna ). Família Emydidae.
  • Classificació (70)
    • 5.23- Tortuga mojina ( Rhinoclemmys areolata ). Família Emydidae.
  • Classificació (71)
    • 5.24- Galàpago amb sostre de la Índia ( Kachuga tecta ). Família Emydidae.
  • Classificació (72)
    • 2.25- Galàpago leprós ( Mauremys caspica ).
    • La closca dels adults normalment arriba fins als 20 centímetres, a vegades una mica més; típicament marró, gris o verd. Els animals joves són sovint marrons foscos amb marques vermelles clares o groguenques. La closca aplanada és bastant distintiva, només és probable confondre-la amb el galàpago europeu.
  • Classificació (73)
    • 2.26- Tortuga malaya menjacarcols ( Malayemys subtrijuga ). Família Emydidae.
  • Classificació (74)
    • 2.27- Tortuga d’estanyol puntejada ( Geoclemys hamiltoni ). Família Emydidae.
  • Classificació (75)
    • 2.28- Tortuga de batagur ( Batagur baska ). Família Emydidae.
  • Classificació (76)
    • 2.29- Tortuga de fulla de cap negre ( Geoemyda spengleri ). Família Emydidae.
  • Classificació (77)
    • 2.30- Galàpago pintatde Borneo ( Callagur borneoenensis ). Família Emydidae.
  • Quins quelonis podem trobar a Catalunya?
    • A Catalunya, podem trobar tots els quelonis que hi ha a Europa, en més o menys quantitat.
    • No hi ha cap espècies que es diferenciï per ser abundant, però si que hi ha algunes que es distingeixen per la seva escassetat.
    • El nombre total de quelonis que podem tronar dins el nostre país és de 10.
    • 3 tortugues terrestres.
    • 2 galàpagos
    • i 5 marines.
  • Testudo marginata
    • Distribució: Grècia, des de la Muntanya Olimpo fins el sud, algunes illes petites del litoral Skyros i Poros al Egeu, Cerdenya i nord est de Catalunya (on gairebé segur que va ser introduïda).
    • Costums: Com les altres tortugues terrestres, restringida en zones amb estius càlids. Trobada en gran varietat d’hàbitats , però, normalment, en vessants rocosos coberts d’herba.
    • Variacions: No molt variable. Alguns animals vells són completament negres.
  • Testudo hermanni
    • Distribució: Habita el sud d’Europa, els Balcans (principalment el sud del Danubi), les illes jòniques, el sud i l’oest d’Itàlia, Sicília, Elba, Pianosa, Córsega, Cerdeña, Balears, nord d’Espanya, sud de França. També s’ha introduït en altres llocs.
    • Costums: Restringida en zones amb estius càlids. Trobades en gran varietat d’hàbitats humits i secs: prats exuberants, terres de cultiu, vessants coberts de plantes, boscs clars, àrees de dunes fixades i inclús abocadors de brosa. Prefereix llocs amb densa vegetació.
  • Testudo hermanni (I)
    • Variacions: Considerable variació en el color i la forma. Els animals poder ser molt obscurs i sovint plens de cicatrius, presentant una apariència feixuga. Els animals occidentals tenen una certa tendència a ser més petits i més arrodonits que els orientals.
  • Testudo graeca
    • Distribució: Esta dels Balcans, al sud del Danubi fins a Macedònia, Turquia europea i les illes Tasos, Samotràcia i Eubea; Sicília i la Itàlia Siciliana, Cerdanya, Balears i sud d’Espanya, sud de Catalunya. També està present al nord d’Àfrica, Àsia menor i mig Orient fins a Iran. També ha hagut introducció n molts altres llocs.
    • Costums: Similars a les de T. hermanni .
  • Testudo graeca (I)
    • Variacions: Considerables variacions de forma i color. Ela adults de la part oriental tenen una closca més ample i més aplanada que els occidentals, segons pareix, encara que no és molt constants. Els animals vells, poden tenir la part posterior de la closca lleugerament acampanada, però no tant com T. marginata .
  • Chelonia mydas
    • Distribució: Molt rara en algunes aigües europees, però existeixen cites del Atlàntic, el mar Negre i el Mediterrani. S’ha dit que es reprodueix en el Mediterrani. També en els oceans Índic i Pacífic.
    • Costums: : Predominantment en aigües càlides i someres, amb bon creixement d’algues, però és capaç de fer llargues migracions transoceàniques. Els adults mengen principalment matèria vegetal, però les cries són majorment carnívores. Ha estat intensament caçada com a aliment.
  • Chelonia mydas (I)
    • Espècies similars: La tortuga boba es confon a vegades amb la tortuga verda, però tendeix a ser marronosa rogenca i té cinc (no quatre) plaques costals a cada costat. A vegades també és pot confondre amb la tortuga carey.
  • Caretta caretta
    • Distribució: Atlàntic, mar Negre i Mediterrani (on es reprodueix). També l’oceà pacífic i Índic.
    • Costums: Present en aigües profundes, però sovint es troba relativament a prop de la costa. A l’Atlàntic nord (això es, des de la costa francesa cap al nord), la majoria dels animals trobats són immadurs. És el queloni més comú en el Mediterrani. En aigües profundes, normalment, s’alimenten de meduses, però en aigües someres, captura crancs, eriçons de mar, mol·luscs, etc.
    • Variació: Algunes en el color, que varia segons la quantitat de balans i algues que creixen a sobre seu.
  • Caretta caretta (I)
    • Espècies similars: Els juvenils poden semblar-se superficialment a la tortuga bastarda. Els adults poden presentar alguna semblança amb la tortuga verda.
  • Dermochelys coriacea
    • Distribució: Atlàntic, inclús s’ha la pogut trobar en aigües àrtiques, i Mediterrani, on es sap que es reprodueix. També habita els oceans Índic i Pacífic
    • Costums: Se la pot trobar sovint en aigües molt profundes. Carnívora: s’alimenta principalment de meduses, però es menjarà a altres animalons com el pop, el cranc, l’estrella de mar o els peixos sense cap mirament. A vegades treu el cap i el coll fora de l’aigua i llavors pot tenir un aspecte molt poc similar a una tortuga.
    • Variació: Algunes en el color.
    • Espècies similars: No hi ha cap espècie que s’assembli a aquesta.
  • Eretmochelys imbricata
    • Distribució: Poden trobar-se en aigües europees, però és extremadament rara. Trobada principalment en àrees tropicals dels oceans Atlàntic, Pacífic i Índic.
    • Costums: és una tortuga marina essencialment tropical. Omnívora, però consumeix principalment aliment animal. Comercialment explotada per obtindre la closca.
    • Variació: considerable variació en la forma; els adults tenen closques més estretes que els animals joves.
    • Espècies similars: els adults vells poden ser molt semblants a les tortugues verdes.
  • Lepidochelys kempii
    • Distribució: normalment se la pot trobat a l’Atlàntic, encara que a l’estiu, alguns exemplars venen al Mediterrani, a causa de la temperatura.
    • Costums: sembla ser uns espècie essencialment d’aigües Atlàntiques, on es reprodueix, s’alimenta principalment de crustacis.
    • Variació: poden variar en el color.
    • Espècies similars: la tortuga boba es superficialment similar. Més cap al sud, a l’Atlàntic, existeix una altre bastarda, la del Pacífic ( Lepidochelys olivacea ), que pot ser reconeguda perquè posseeix de 6 a 9 escates costals a cada costat. Aquesta no ha estat registrada en aigües europees.
  • Emys orbicularis
    • Distribució: a major part d’Europa, excepte en el nord i en part del centre. Són bastant comunes les introduccions fora d’Europa. També és present a l’oest d’Àsia i al nord-oest d’Àfrica.
    • Costums: trobada habitualment en aigües quietes o de corrent lenta, amb bon creixement de plantes aquàtiques i de vegetació circumdant. També està present en els rierols, pantans i àrees salobres. Típicament observada quan pren el sol en pedres o troncs a la riba del riu. A vegades solament visibles el cap o el coll, apuntant per sobre de la superfície. Bastant espantadissa, busseja quan se la molesta.
  • Emys orbicularis (I)
    • Variacions: algunes variacions en la coloració, però sense cap tendència geogràfica.
    • Espècies similars: galàpago leprós, ( Mauremys caspica ).
  • Mauremys caspica
    • Distribució: la península Ibèrica i tota la resta d’Europa. També viu al nord-oest d’Àfrica i al sud-oest d’Àsia. Possiblement introduïda en altres llocs.
    • Costums: Molts similars als de (E mys orbicularis ), però a vegades es troba en aigües més extenses i més obertes, grans rius, etc. En petits basals i rierols. Tolera molt bé les aigües salobres o pol·lucionades. Por produir un olor desagradable si se la molesta.
  • Mauremys caspica (I)
    • Variació: les poblacions orientals i occidentals van ser considerades una vegada com espècies separades: M. caspica i M. leprosa . Els animals del sud-est europeu tendeixen a ser més uniformement obscurs en la part inferior que els animals de la resta d’Europa.
    • Espècies similars: galàpago europeu (E mys orbicularis ).
  • Les tortugues com a mascota
    • Tortugues terrestres.
    • Per tenir una tortuga de terra, primer cal saber que en un terrari o en una capsa de plàstic no estaran bé. Necessiten terra, un ampli espai de terra per poder caminar. És a dir per tenir qualsevol tortuga de terra, necessitem un jardí o un ampli balcó amb un parterre de sorra, ballat per què la tortuga no caigui o s’escapi.
    • Per a les persones que tinguin un espai on posar-la, han de saber que els rèptils creixen fins que moren, és a dir que una tortuga com a mínim arribarà als 20 centímetres.
    Tamany Espai necessari (llarg x ample) en metres
    • menys de 20 cm
    1.50m x 1m
    • de 20 a 30 cm
    2m x 2 m
    • de 30 a 40 cm
    3.50m x 3m
    • de 40 a 60 cm
    5m x 4.50m
    • de 60 a 80 cm
    7m x 6m
    • de 80 a 100
    9.50m x 9m
    • més d’un metre
    12m x 10m mínim
  • Les tortugues com a mascota (I)
    • A l’hora de l’alimentació, em de ser bastant rigorosos i donar-li de menjar al capvespre sempre a la mateixa hora. Les tortugues terrestres, també necessiten calci, i per subministrar-se’l hem de donar-li un preparat especial que venen a les botigues especialitzades o closca d’ou, rentada, secada i esmicolada. Si les tenim en un jardí amb plantes, algunes se les menjaran per ampliar la seva alimentació, que, hauria de constar d’enciam, tomàquet, pastanaga, cogombre, escarola, plantes silvestres,etc.
    Pes de la tortuga Proteïnes Fibra Vitamines Calci Total
    • Menys de ½ quilo
    5 grams 17.5 grams 17.5 grams 10 grams 50 grams
    • Entre ½ quilo i 1 quilo
    8.5 grams 29.75 grams 29.75 grams 17 grams 85 grams
    • Entre 1 quilo i 2 quilos
    13 grams 45.5 grams 45.5 grams 26 grams 130 grams
    • Entre 2 quilos i 5 quilos
    22.5 grams 78.75 grams 78.75 grams 45 grams 225 grams
    • Entre 5 quilos i 10 quilos
    35 grams 122.5 grams 122.5 grams 70 grams 350 grams
    • Més de 10 quilos
    40 grams 140 grams 140 grams 80 grams 400 grams
  • Les tortugues com a mascota (II)
    • Tortugues semi terrestres
    • Aquestes tortugues necessiten que el 30 o el 40% del terreny sigui aigua. És a dir que en el nostre jardí tindrem que instal·lar un estanyol o una caixa de plàstic de grans dimensions i profunda, amb un filtre, per a què la tortuga pugui nedar perfectament i capbussar-se quan li apeteixi. S’alimenten del mateix que les tortugues de terra, només que aquestes els hi podem donar algun trosset de pernil dolç un cop cada 15 dies o tres setmanes.
    Tamany Espai de terra necessari (llarg x ample) en metres Espai d’aigua necessari (llarg x ample x profund) en metres
    • Menys de 15 centímetres
    1m x 1 m ½m x 0.75m x 0.45 m
    • Entre 15 i 20 centímetres
    1.50m x 1m 0.75m x 0.75m x 0.5m
    • Entre 20 i 30 centímetres
    2m x 1.80m 1m x 1m x 0.72 m
    • Entre 30 i 40 centímetres
    2.50m x 2m 1.50m x 1m x 0.80m
    • Entre 40 i 50
    3m x 2.50m 1.80m x 1.30m x 0.90m
    • Entre 50 i 60
    3.50m x 3.50m 2m x 1.5m x 1.22m
  • Les tortugues com a mascota (III)
    • També tenim que anar amb compte amb els animals salvatges o de casa, ja que pot ser que la matin o que la fereixi’n. Igual que amb les tortugues terrestres, si volem mantenir una parella haurem d’augmentar el tamany del terreny un 10% i aparti de la tercera tortuga un 30% per queloni.
    • Tortugues marines
    •  
    • Les tortugues marines no són ni molt menys una mascota i no estan a la venda. És a dir no ens podem fer ni un pensament en tenir aquest tipus de tortuga a casa.
  • Les tortugues com a mascota (IV)
    • Tortugues semi aquàtiques
    • Necessiten un estany i terra per poder descansar després de nedar.
    • El 80% de l’ instal·lació té que ser aigua i l’altre 20% té que ser terra per què la tortuga pugi descansar després de les seves grans capbussades. Una curiositat d’aquestes tortugues és que tenen la closca tova i es poden doblegar completament.
    Tamany Espai de terra necessari (llarg x ample) en metres Espai d’aigua necessari (llarg x ample x profund) en metres
    • Menys de 15
    0.48m x 0.20m 1m x 1m x 0.55m
    • Entre 15 a 20
    0.56m x 0.30 1.50m x 1.20m x 0.74x
    • Entre 20 a 40
    0.90m x 0.40m 1.80m x 1.52m x 1m
    • Entre 40 a 60
    1.10m x 0.60m 2.22m x 2m x 1.25m
    • Entre 60 a 80
    1.60m x 1m 3m x 2.38m x 1.30m
  • Les tortugues com a mascota (V)
    • La seva alimentació és carnívora, és a dir que els hi tindrem que proporcionar carn, gamarussos, pinso per tortugues i a vegades una mica d’enciam.
    • les alimentarem dues o tres vegades a la setmana.
    Pes gamarussos Grills o cucs de la farina Cucs de terra Larves de mosquit Peix cru, carn o pernil dolç verdures pinso tot350gal
    • menys de ½ quilo
    10 g 2g 8g 5g 5g 10g 10g 50g
    • Més de 10 quilos
    70g 14g 56g 35g 35g 70g 70g 350g
  • Les tortugues com a mascota (VI)
    • Els galàpagos són els quelonis que més abunden en les nostres llars. Tothom, quan compra una tortugueta de Florida, la compra quan és petitona, en la típica tortuguera blava amb una palmera de plàstic al mig, però no saben, que una tortuga de Florida, quan es petita, necessita uns 40 litres d’aigua i uns 40 centímetres2 de sorra, és a dir que no pot estar en un aquari ni en una capsa, si no en un aquaterrari i quan tingui un parell d’anys, necessitarà un estanyol. També tenim que saber que elles estan millor si estan en petits grups de 2 a 8 exemplars.
    Edat Espai de terra (llarg x ample) en metres Espai d’aigua (llarg x ample x profund) en metres
    • Menys d’1 any
    0.20m x 0.20 m 0.20m x 0.20m x 0.30m
    • Fins a 2 anys
    0.40m x 0.40m 0.60m x 0.60m x 0.80m
    • Fins a 3 anys
    0.70m x 0.70m 0.70m x 0.70m x 0.80m
    • Fins a 5 anys
    1m x 1m 1m x 1m x 0.90m
    • Fins a 8 anys
    1.20m x 1.20m 1.50m x 1.50m x 1m
    • Fins a 10 anys
    1.20m x 1.20m 2m x 2m x 1m
    • Més de 10 anys
    1.40m x 1.40m 2m x 2m x 1.20m
  • Les tortugues com a mascota (VII)
    • I que quan siguin adultes necessitaran uns 100 litres per cadascuna. Si les tenim al jardí, l’estanyol necessitarà filtre de gran potència, si volem que es reprodueixin, no posarem calefacció a l’estanyol, ja que necessitaran hivernar per estimular-se sexualment. També cal dir que els hi agrada caminar sobre terra, per esmolar les seves ungles i que necessiten la mateixa alimentació que les tortugues semi aquàtiques. No es normal que els mascles es barallin amb els altres mascles per les femelles, però si ho fan, serà millor proporcionar-los una femella a cadascun o separar-los i si només disposem d’una femella, primer posar-li a un mascle i després a l’altre.
  • Com tractar a les tortugues?
    • Per començar, les tortugues terrestres gairebé mai ens mossegaran, moltes d’elles es deixen tocar el cap, amanyagar, etc. És a dir, que les podem agafar com vulguem, excepte del cap i de les potes és clar. Però de la manera que menys s’estressen es agafant-se de darrere de les potes davanteres amb una ma i amb l’altre ma subjectar-la per sota. Però si la tortuga és molt grossa, no hi ha manera d’agafar-la. El mateix passa amb les tortugues semi terrestres, és molt difícil de que siguin agressives.
  • Com tractar a les tortugues? (I)
    • Per contra, les tortugues semi aquàtiques i els galàpagos, si són agressius i si mosseguen no deixen anar, per això, tenim que saber com agafar-les correctament, ja que si no ens emportarem una bona queixalada. Les agafarem a l’alçada de la meitat del cos, es a dir, entre les potes del darrera i les potes del davant, així, no ens podran mossegar però si esgarrapar i ho fan amb bastanta potència.
    •  
    • Per no estressar a una tortuga, el que tenim que fer, es seguir una rutina, es a dir, agafar-la a la mateixa hora cada dia, donar-li de menjar a la mateixa hora, si volem podem fins i tot fer soroll, però sempre a la mateixa hora.
  • Com tractar a les tortugues? (II)
    • Quan una tortuga està estressada, no surt a prendre el sol, gairebé no menja, no està a la defensiva, fa moviments estereotipats, etc.
    •  
    • Si algun cop una tortuga ens mossega, el primer que tenim que fer, és treure’ns-la de sobre, per això, tenim que agafar-la del coll i apretar lleugerament, llavors la tortuga obrirà la boca i podrem treure el dit. Després, desinfectarem bé la ferida, encara que la tortuga visqui a l’aigua més cristal·lina del món.