Your SlideShare is downloading. ×
0
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Grup g
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Grup g

177

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
177
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
1
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide
  • Francina, mira sa diapositva numero 10 en gran
  • http://www.slideshare.net/inniyah/licencias-de-software-libre
  • Transcript

    • 1. És clar! El programari lliure oUn dia a la classe... software lliure és una manera alternativa dentendre els programes informàtics, tant 12/06/2012 pel que fa el seu desenvolupament, com per la seva comercialització, Pau, ens podries distribució i ús. Us apuntaré explicar què és el uns exemples a la pisarra. programari lliure, i per a què serveix?
    • 2. 12/06/2012Els programes lliures garanteixen i ofereixen: La llibertat de ser utilitzats arreu, quan es vulgui, les vegades que es vulgui i per a qualsevol propòsit. La llibertat destudiar com funciona el programa i adaptar-lo a les nostres necessitats. La llibertat de distribuir còpies del programa a tothom que les necessiti. La llibertat de modificar el programa i resdistribuir-lo amb les seves millores perquè sen pugui beneficiar la resta de gent.
    • 3. El programari lliure parteix de labase que el coneixement ha de seraccesible a tothom i ha destarencaminat a millorar la vida detotes les persones.
    • 4. Com que el Programari Windows i tots els seus derivats van enfocats a la venta al públic, un programari duu temps i no seria rentable fer-lo amb una llengua minoritària perquè poca gent el compraria, com que el programari lliure és dús gratuït i cadascú el pot personalitzar, tothom pot posar el seu gra darena i fàcilment shan introduït les llengües minoritàries com el català o altres.Quin té mésllengües, elprogramari normal,o el lliure?
    • 5. El Creador és en Richard Matthew Stallman, nascut el 1953 a Amèrica. És un activista del programari lliure americà i programador dordinadors. Va fundar el projecte GNU el 1984 amb lobjectiu de desenvolupar un sistema operatiu lliure GNU. Les seves motivacions polítiques i morals lhan convertit en una figura molt controvertida. Nosaltres, a lescola vàrem tenir el molt granQui és el privilegi de que ens vengués a visitar!creador/a delProgramariLliure?
    • 6. Home, no ho sé, a mi tambémagradaria que vengués naScarlett Johansson, però notot és possible! I creus que podríem aconseguir que tornés algun dia?
    • 7. Riiiiiiiiiiiiiing!
    • 8. Al·lotets sha acabat laclasse, ens veiem dilluns.Bon cap de setmana!
    • 9. Bon dia al·lotets! A la classe davuiDilluns matí... aprofundirem una mica més amb el programari lliure, i per això us he duit uns llibres amb aquest nou temari! Ara vos els repartiré...
    • 10. Obriu el llibre per la pàgina 7...en aquesta pàgina ens fa unaintroducció de la història delprogramari lliure... Però abansvos he projectat aquestesquema de la pissarra pertenir les idees més clares...
    • 11. 15/6/12
    • 12. En cas que algun usuari o 1.1 Història del programari lliure programador trobés algun error a laplicació, el contracte li Al segle xx, el programari era impedia que millorés el considerat un afegit que els venedors programari. dels grans ordinadors de l’època Al 1984, Richard Stallman va aportaven als seus clients perquè ho començar a treballar en el utilitzassin. Era comú que els projecte GNU, i un any més tard programadors i desenvolupadors del va fundar el Free Software programari compartissin lliurement els Foundation (FSF). Stallman va seus programes entre ells. Però a finals introduir la definició de free dels 70, les companyies varen imposar software i el concepte de restriccions als usuaris, amb l’ús "copyleft", que va servir per d’acords de llicència. atorgar llibertat als usuaris i per Al 1971, la informàtica no tenia cap poder restringir les possibilitats tipus de restricció. Però als anys 80 la dapropiació del programari. situació va començar a canviar: els ordinadors més moderns començaven a utilitzar sistemes operatius privatius.7 8
    • 13. Ara girau lapàgina!
    • 14. 2 2.0 El Programari lliure destacat -Els entorns gràfics KDE i Gnome -És el projecte GNU: iniciat per (entorns descritori) Richard Stallman amb lobjectiu de crear un sistema operatiu lliure -El projecte Mozilla, que inclou el navegador Mozilla Firefox i el client de correu Mozilla Thunderbird -Els sistemes operatius basats en -Laplicació ofimàtica GNU/Linux format per les unitats OpenOffice.org de GNU. BSD derivat de UNIX es va implantar a la Universitat de -El programa de tractament de Califòrnia i OpenSolaris creat per gràfics GIMP. Sun Microsystems amb le llicència solaris9
    • 15. 3.0 Llicències de software 3.2 Estadístiques La cuota del Linux al mercat Són el conjunt de termes o dels sistemes operatius és condicions les quals permeten molt limitada. Tot i aixíes troba: utilitzar, modificar, distribuir i comunicar públicament el software, -Als smartphones: en una manera determinada. Linux té unpaper -Els sistemes operatius basats en imprescindible en el territori dels smartphones 3.1 Impactes Econòmics unitats GNU/Linux format per les a la ja que Android i Meego UE GNU. BSD derivat de UNIX es de -12 implantar a de Universitat de són lutilitzen. va mil milions la dólars anuals estalviats per els qui empleen el Califòrnia i OpenSolaris creat per Software Lliure. -A les supercomputadores: Sun Microsystems amb le llicència En el segment de solari supercomputadores, al 2009, -131 mil persones utilitzen Software Lliure. l’ús d’aquest sistema va arribar al 82,9%9
    • 16. 4.0 Software lliure llicència lliure 4.1 Com saber si és lliure? • Permís per utilitzar, copiar, modificar, redistribuir i comunicar públicament • No ha de prohibir lús -Els sistemes operatius basats en • No ha de caducar GNU/Linux format per les unitats • No pot ser ambigu de GNU. BSD derivat de UNIX es • No ha dexistir el pagament de llicències Llibertats a la Universitat de va implantar (4): • No ha dexigir un enviament Califòrnia i OpenSolaris Llicències creat per dinformació • lliures: Sun Microsystems amb le llicència Utilitzar-ho • solari Analitzar-ho •GPL • Compartir-ho •LGPL • •MIT Millorrar-ho •...9
    • 17. Aquí teniu un videobastant interessant, quèens explica una micamés, en què consisteixel software lliure i lesllicències. Apagau elsllums!
    • 18. El dia següent... Al.lotets, separau les taules, vos he preparat un examen!
    • 19. e ! bt Mmmm... en quin any du un va ser creat?... n c r? te eni u vPa t s Po
    • 20. Una setmana després Pau Cabot va entregar els exàmens, tots varen aprovar amb bonanota...
    • 21. Nom: Mateu Simó Data: 24-5-12 Comentari:Mata de Jonc Examen del Programari lliure: 1. Encercla les respostes correctes de les preguntes presents: • Sistemaés el programari lliure? a) Què operatiu privat b) Manera alternativa dentendre els programes informàtics c) Punt universal d) Software privat • Steve Jobsel creador? a) Qui és b) Mick Stallman c) Richard Stallman d) William Henry Gates • 1984 va ser creat? a) Quan b) 2000 c) 1978 d) 2011 • Utilitzar, modificar, distribuir i comunicar públicament el software a) Quina utilitat té una llicència? b) Utilitzar, cooperar i comunicar privadament c) Utilitzar, modificar i comunicar privadament d) Distribuir
    • 22. • En quin any es va publicar i qui va crear el Linux?a) Linus Torvalds al 1991b) Richard Stallman 1985c) Linus Torvalds al 1999d) Richard Stallman al 1993 • Quin dels següents programes no és lliure? a) Open Office b) Gimp c) Microsoft Work d) Mozilla 2. Explica per què el programari lliure té més llengües. El programari lliure és dús gratuït i cadascú el pot personalitzar, tothom pot posar el seu gra darena i fàcilment shan introduït les llengües minoritàries. 3. Digues alguns punts per saber si un programa és lliure o no. • Permís per utilitzar, copiar, modificar, redistribuir i comunicar públicament • NO ha de prohibir lús • No ha de caducar • No pot ser ambigu • No ha dexistir el pagament de llicències • No ha dexigir un enviament dinformació
    • 23. Agraïments a nAina Cassanyes, per ajudarmos amb la informació. Gràcies per laBibliografia:vostra atenció!http://www.javipas.com/2008/07/08/%C2%BFcuanta-gente-usa-linux- http://www.slideshare.net/inniyah/licencias-de-software-libre http://ca.wikipedia.org/wiki/Programari_lliure http://urielo.wordpress.com/2007/01/17/los-impactos-economicos-del- / http://www.muylinux.com/2011/05/24/los-20-paises-que-mas-usa http://stallman.org/ http://www.sindominio.net/unomada/stallman.html Treball fet per: • Mae Francis • Francina Bauçà • Joan Cassanyes • Maria José Ramos

    ×