1. 28 d’abril de 2010
IES Marjana (Xiva)
L’enfocament per competències
competè
innovació
i la innovació educativa
Pere Molina
En l’àmbit de la política –i la política educativa no és una
excepció– hi ha una clara tendència a identificar o confondre,
segons es preferisca, l’urgent amb l’important. En el moment
actual pot ser urgent escometre sense dilació alguns canvis
curriculars, però el vertaderament important és obrir este
procés de reflexió i debat
(C. Coll, 2004)
1

2. No és modern allò que és recent o nou, o fem que ho parega,
sinó allò que perdura i transforma la vida i la realitat
(...)
Els nous llenguatges poden ser necessaris per abordar noves
realitats, per a descobrir alguna cosa vertaderament nova en
elles però, freqüentment, són l’expressió de la capacitat que els
poders i burocràcies tenen per a uniformar les maneres de vore
i pensar la realitat en funció de determinats interessos
(J. Gimeno, 2008)
Les reformes educatives basades en competències apareixen
com el remei a una pobresa detectada en la pràctica de l’aula,
en els models didàctics, amb els que es ve treballant. Però
s’oblida considerar amb major serietat les condicions en les que
exercix el seu treball el professorat al que se li ve sotmetent a
constants intents per fer-lo canviar, però sense arribar
seriosament a implicar-lo
(J. Torres, 2008)
2

3. Índex
Introducció
El plantejament educatiu de la UE: l’aprenentatge
permanent
Les competències bàsiques: concepte i selecció
Les competències bàsiques en el context espanyol
Les competències i el canvi educatiu
Introducció: les competències bàsiques, una
preocupació educativa recent
A Espanya comencen a publicar-se treballs relacionats amb les
competències a partir de l’any 2000
No hi ha una tradició pedagògica darrere: és un plantejament
que ve de l’àmbit de l’economia
Un plantejament econòmic es converteix en plantejament
pedagògic
Són organismes internacionals de caire econòmic els que han
proposat i finançant el model per competències en educació
Interés per la gent productiva: les competències capaciten a les
persones a adaptar-se a les exigències del sistema econòmic
3

4. Introducció: l’educació en la societat del
coneixement
El coneixement permet a les persones interactuar amb el medi i
les persones resolvent problemes que sorgeixen
Vivim en una societat de constants canvis caracteritzada pel
relativisme, la provisionalitat i la incertesa (açò ja és un
problema)
El coneixement és una necessitat bàsica per adaptar-nos als
constants canvis
Però ja no és un coneixement disciplinari, teòric i enciclopèdic,
necessitem d’un coneixement pràctic, útil, polivalent, adaptatiu,
autoactualitzable...
El plantejament educatiu de la UE:
antecedents pedagògics que influeixen
1996: L’educació tanca un tresor.
Informe a la UNESCO de la
Comissió Internacional sobre
l’Educació per al segle XXI
(presidida per J. Delors)
4 pilars:
aprendre a conéixer,
aprendre a fer,
aprendre a conviure i treballar
en projectes comuns,
i aprendre a ser
4

5. El plantejament educatiu de la UE:
antecedents pedagògics que influeixen
1999: Els 7 sabers necessaris per a
l’educació del futur d’E. Morin
Comprendre la natura social i
polisèmica del coneixement;
aprendre a integrar el coneixement
més enllà dels límits de les
disciplines;
comprendre la natura de la condició
humana;
comprendre la identitat global de
l’espècie humana;
aprendre a viure en la incertesa;
aprendre la comprensió i l’empatia;
i comprendre l’ètica del gènere humà
El plantejament educatiu de la UE:
inicis
Comença a formular-se a la UE a partir del 2000 a Lisboa,
responent a un interés econòmic i competitiu:
Convertir-se en el terme de 10 anys en l’economia basada en el
coneixement més competitiva i dinàmica del món, capaç de
créixer econòmicament de manera sostenible amb més i millors
ocupacions i amb major cohesió social (Consell Europeu, 2000)
Utilitzar l’educacíó per reforçar la competitivitat i el dinamisme de la
UE, així com la cohesió social i cultural. Consell Europeu
d’Educació va establir 3 objectius principals:
Millorar la qualitat i eficàcia dels sistemes d’educació i formació
de la UE
Facilitar l’accés de tots als sistemes d’educació i formació
Obrir els sistemes d’educació i formació a un món més ampli
5

6. El plantejament educatiu de la UE:
l’aprenentatge permanent
2002: Programa de treball “educació i formació 2010” on
s’assenyala com estratègia l’aprenentatge permanent o al llarg de
tota la vida:
Superar les tradicionals barreres entre formació formal/informal
Permetre l’adaptació als constants canvis i exigències del mercat
laboral
S’enfatitza l’aprenentatge davant l’ensenyament
Més que adquirir coneixements és requereix la capacitat per a la
seua actualització
No es tracta d’aprendre continguts, sinó adquirir una sèrie de
capacitats i habilitats que permeten dita actualització: les
competències
Les competències bàsiques per a
l’aprenentatge permanent
Estes competències clau o
bàsiques permeten adaptar el
procés d’ensenyança-
aprenentatge a les necessitats i
continus canvis de la societat
del coneixement, transformant
el model d’ensenyança basat
en l’adquisició de coneixements
en un model d’aprenentatge
basat en la capacitat de
resoldre situacions al llarg de la
vida
6

7. Què són les competències clau?
Consell Europeu (2006):
Una combinació de
coneixements, capacitats i
actituds adequades al context.
Les competències clau són
aquelles que totes les persones
precisen para la seua realització i
desenrrotllament personals, així
com per a la ciutadania activa, la
inclusió social i l’ocupació
Què són les competències clau?
Constituïxen alguna cosa més que un conjunt de capacitats
o habilitats per a utilitzar davant situacions concretes
Tenen a vore amb una combinació integrada de
coneixements, habilitats i actituds conduents a un exercici
adequat i oportú en diversitat de contextos
Suposen una combinació d’habilitats pràctiques,
coneixements, valors ètics, actituds, emocions i altres
components socials que actuen conjuntament per aconseguir
una acció eficaç
7

8. El concepte de competència i el seu
significat compartit amb altres termes
Capacitat
Poder per a…
Aptitud Habilitat
COMPETÈNCIA
Efectivitat Destresa
Coneixement
pràctic
A partir de Gimeno (2008)
Selecció de competències
Projecte DeSeCo de la OCDE (Organització
per a la Cooperació i el Desenvolupament
Econòmic), establix 3 tipus de competències
clau
Competència per utilitzar interactivament i
de forma eficaç ferramentes i instruments
de la societat de la informació
Competència per funcionar en grups
socials cada vegada més complexos i
heterogenis
Competència per actuar de manera
autònoma
8

9. Les 8 competències clau de la UE
comunicació en la llengua materna
comunicació en llenguas extrangeras
competència matemàtica i les bàsiques en ciència i tecnologia
la competència digital
aprender a aprender
las competèncias socials i cíviques
el sentit de la iniciativa i l’esperit d’empresa
i la conciència i l’expressió culturals
(Comissió Europea, 2005; Consell Europeu, 2006)
Les competències com marc de referència
de la política educativa de la UE
Oferixen un marc de
referència destinat a les
polítiques d’educació i
formació dels Estats
membres de la UE per
aconseguir els 3 objectius
plantejats per la UE
9

10. La introducció de les competències
bàsiques en el marc curricular espanyol
Definició de currículum de la
LOE:
S’entén per curriculum el conjunt
d’objectius, COMPETENCIES
BÀSIQUES, continguts, mètodes
pedagògics i criteris d’avaluació
de cadascun dels ensenyaments
regulats per la present Llei (MEC,
2006)
Les CB es desenvolupen a
l’etapa d’Educació Primària per a
ser aconseguides en l’ESO, on
es presta especial atenció
La introducció de les competències
bàsiques en el marc curricular espanyol
Llei Orgànica d’Educació de 2006
Reials Decrets que la desenvolupen:
RD 1513/2006 RD 1631/2006
d’ensenyaments mínims d’ensenyament mínims
d’Educació Primària d’ESO
La seua concreció a la Comunitat Valenciana:
D 111/2007 pel qual s’establix D 112/2007 pel qual s’establix
el currículum d’Educació el currículum d’ESO a la CV
Primària a la CV
10

11. Les 8 competències bàsiques de la LOE
Competències clau UE Competències bàsiques LOE
Comunicació en la llengua materna Competència en comunicació lingüística
Comunicació en llengües estrangeres Competència matemàtica
Competència matemàtica i en ciència i Competència en el coneixement i la
tecnologia interacció amb el món físic
Competència digital Tractament de la informació i
“Aprendre a aprendre” competència digital
Competències socials i cíviques Competència social i ciutadana
Iniciativa i esperit d’empresa Competència cultural i artística
Consciència i expressió cultural Competència per “aprendre a aprendre”
Autonomia i iniciativa personal
Les 8 competències bàsiques de la LOE
• Competència en comunicació lingüística Competències
• Competència cultural i artística comunicatives
• Competència matemàtica
• Tractament de la informació i Competències
competència digital metodològiques
• Competència per “aprendre a aprendre”
Competència
• Autonomia i iniciativa personal
personal
• Competència social i ciutadana Competències
• Competència en el coneixement i la centrades en conviure
interacció amb el món físic i habitar el món
11

12. Les competències bàsiques i les àrees
escolars
Es pretén posar l’accent en els aprenentatges que es consideren
imprescindibles, des d’un plantejament integrador i orientat a l’aplicació
dels sabers adquirits
No existeix una relació unívoca entre un àrea o matèria i el
desenvolupament de certes competències
Una CB s’aconseguix com conseqüència del treball entre vàries àrees
escolars i estes, a la seua vegada, contribuixen al desenvolupament de
diverses competències
En cada matèria es descriu la forma en què contribuix des dels seus
continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) al
desenvolupament de les CB
Els desenvolupament de les competències bàsiques exigix
acompanyar-se d’un enfocament interdisciplinari i transversal
El disseny per competències
2 possibilitats:
Adaptar del disseny Iniciar un nou
curricular existent a disseny per
l’enfocament per competències
competències
Cap dels dos extrems està exempt
d’acabar fent el que ja s’estava fent
12

13. Les competències i el canvi educatiu
EXTREMADAMENT DIFÍCIL
transformació d´aquelles creences, valors i
ideologies que modelen les pràctiques i les
assumpcions pedagògiques
utilització de materials nous o revisats
utilització de noves habilitats, estils,
estratègies i aproximacions d´ensenyament
Dimensions del canvi
RELATIVAMENT FÀCIL
(Fullan, 1982)
Les competències i el canvi educatiu
Factors personals que
influeixen:
El canvi educatiu depèn
d’allò que el professor Coneixements previs
faça i pense: és tan
Situació professional i
simple i tan complex com
personal
això (Fullan, 2002)
Motivació personal
Experiències prèvies
Concepcions sobre els
estudiants, l’educació, la
matèria...
13

14. De les reformes a les innovacions educatives
Adequar el sistema escolar als temps que corrent
PROCESSOS DE Processos de canvi PROCESSOS
REFORMA D´INNOVACIÓ
De fora i dalt cap a De dins i baix cap a
dins i baix fora i dalt
Adaptant els Adaptant el sistema
centres, professorat als centres,
i l´alumnat al professorat i a
sistema l´alumnat
Referència sobre les competències
14

15. 3 bones (i recomanables) lectures
Gràcies per l’atenció
15