Les ciutats romanes
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Les ciutats romanes

on

  • 5,207 views

 

Statistics

Views

Total Views
5,207
Views on SlideShare
4,960
Embed Views
247

Actions

Likes
0
Downloads
58
Comments
0

5 Embeds 247

http://www.aulasocials.com 194
http://aclassedeclassiques.wikispaces.com 37
http://llati0910.blogspot.com 7
http://llati0910.blogspot.com.es 6
http://www.llati0910.blogspot.com 3

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Les ciutats romanes Les ciutats romanes Presentation Transcript

    • Les ciutats romanes
      Marina Amaro, Carolina González i Irene Sánchez
    • La Barcelona Romana
      BARCINO
    • Ubicació
      La ciutat es va alçardamunt un petit turó anomenatmontTàber(15 m. sobre el nivell del mar), enmig del fèrtilplasituat entre el Llobregat i el Besòs i entre la serra de Collserola i el mar. El territori (ager) va ser objected'unaparcel·lació o centuriació entre elscolons i d'una intensa explotació agrícola per mitjà de nombrosesvil·les.
    • Data de fundació i nom
      Bàrcino, amb el nomoficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Fauentia Barcino, va ser fundada per l'emperadorAugust capa l'any 14 a.C., un copacabades les guerrescàntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte de les altresciutats romanes de l'actual Catalunya.
    • Origens
      Els orígens de la ciutat de Barcelona són confusos. Abans de la conquesta romana de la península Ibèrica, l'àrea del pla de Barcelona i zones confrontants conserva restes de finals del neolític. Posteriorment es va desenvolupar la cultura dels laietans, un poble iber. Es té constància de dues poblacions veïnes, Barkeno, situada sobre el mont Tàber (Ciutat Vella) i Laie (o Laiesken), la localització es creu en les faldes de la muntanya de Montjuïc (segles III i II aC), amb certa activitat comercial.
    • Els mites
      Mite d’Hèrcules
      Hèrcules, quan va acabar el seu quart treball es va unir a una expedició amb Jasó, per creuar el Mediterrani i buscar el Vellocini d’Or. Però una tempesta molt gran va dispersar la flota. Un dels vaixells va desaparèixer i Jasó va manar a Hèrcules que anés a buscar-lo. Després d’haver buscat va descobrir les restes de la Barca Nova (novena barca) junt a Montjuïc. Els tripulants van trobar tan acollidor el paisatge que van decidir fundar una ciutat a la que van donar el nom de la barca que es va perdre: BARCANONA
    • Pel que sembla també hi va haver un petitestablimentgrec, de nomΚαλλίπολις (Kallípolis, "ciutat bella") encara que no està clara la sevalocalització. S'hantrobatdues seques d'aquestperíode.
      Durant la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), Cartago, liderat per Anníbal Barca, va ocupar la població en el transcurs de la sevamarxacapals Pirineus, haventtraspassat l'Ebre, que era finsaleshores el límit del dominicartaginès. En molts casos, aquestaocupació (218 aC) ésassenyaladacom a data de fundació de la ciutat.
    • Història
      Elsprimerscolons van ser d'origenitàlic.
      La població era reduïda, d'uns2000 habitantscom a màxim.
      Tantper la sevapoblaciócom per la sevaextensió, la mida de la ciutat era petita respecte d'altresfundacionsagústees i de la magnificència del seuespaipúblic (fòrum i temple).
      Va ser concebudacom un centre administratiu i religiósd'unaàreamésàmplia, que abraçariaaltresnuclisurbanspreexistents i vil·les de la Laietània.
    • Distribució urbanística
      Els dos carrersprincipalspartien de les quatre portes i formaven una creu:
      El DecumanusMaximuss'estenia sobre l'eixmuntanya-mar ara ocupatpelsactualscarrers del Bisbe, de la Ciutat i del Regomir
      ElCardo Maximusseguial'eix perpendicular al primer (Besòs-Llobregat), corresponentalsactualscarrers de la Llibreteria i del Call.Tantelscarrersprincipalscomelssecundaris (decumani i cardines minores) eren originàriamentamples,ambclavegueres, i formaven unaquadrícula.
    • Plànol de la Barcelona romana (extret de V. HURTADO - J. MESTRE - T. MISERACHS, Atlesd'història de Catalunya, Barcelona, Edicions 62, 1995).
    • Restes romanes
      S'hantrobatrestes de domus, sobretot sota la Plaça del Rei i elsseusvoltants (actualment visibles al Museud'Història de la Ciutat), el carrer del BisbeCaçador i la plaça de SantMiquel.
    • D'altrescases privadesse'n van poder rescatar bellsmosaicscomels de les tres Gràcies i la cursa de circ.
      Quadriga, detall del mosaic del circ, s. IV d.C., Museud'Arqueologia de Catalunya (S.G.).
    • El fòrum de Bàrcino es trobava en la confluència del DecumanusMaximusamb el Cardo Maximus i l’espai que ocupavaabarcaval’espai entre elscarrers de la Llibreteria, de la Pietat, de SantDomènec del Call i de la Freneria, incloentl'actualpalau de la Generalitat.
    • S'hialçava un gran temple, construït a l'últimquart del s. I a.C. i estavadedicat a la tria capitolina (Júpiter, Juno i Minerva) i, a més, el culte a l’Emperador August.
      Maqueta de la reconstrucció del temple romà de Bàrcino, construït a finals del segle I a.C. (Museu Arqueològic de Catalunya, Barcelona)
    • Era un temple de planta rectangular, hexàstil(6 x 11 columnes) i perípter,ambduescolumnesin antis. Avuise'n conserven quatrecolumnesd’estilcorintii un part del podium de l'angleest (carrerParadís).
    • Dos aqüeductes subministravenaigua a la ciutat: confluïen a la muralla al costat de la porta de l'actualplaça Nova, on se n'hanconservat restes que han permès una reconstrucciód'una arcada d'und'ells. Al carrer Duran i Basse n'hadescobert un tram de quatrearcades. Aixímateix el record dels aqüeductes ha perdurat en elsnomsd'algunscarrers (Arcs, Voltes...). L'aigua que fornienels aqüeductes provenien de dos rius: el Besòs i el Llobregat.
    • Actualmenten nombrosospunts del cascantices poden veuretramsmés o menys extensos de la muralla romana, sovintdissimulada per palausmedievals i altresconstruccions que van reaprofitar les sevesestructures.
      Quatre de les torres de la muralla romana, ara incorporades a la Casa de l'Ardiaca i el Palau del Bisbe, a la plaça Nova.
    • Algunsdelsllocson es veuen les restes de la muralla romana -i elsedificis que s'hirecolzen- són:
      Plaça Nova: Palaudel Bisbe, Casa de l'Ardiaca
      Plaça de Ramon Berenguer : Capellade Santa Àgueda, PalauReial
      Carrerdel Regomir: PatiLlimona
      carrerdel Call
      Carrerdelssots-tinent Navarro
      La muralla romana al carrer del sots-tinent Navarro, amb la volta medieval del PalauRequessens, actualmentseu de la ReialAcadèmia de BonesLletres
    • S'hantrobat diversos conjunts de tombes o necròpolis a l'exterior de l'àreaemmurallada, tal com era costum a l'època. La necròpolis mésimportantdescobertacomptaambmés de 70 tombesdelssegles II i III, en la via que es dirigia al Vallès. A la Plaça de la Vila de Madrid hi ha exposatsels restes de nom, esteles i cupasdisposades a banda i banda d'unavia sepulcral romana, descobertescasualment el 1954.
    • Les termes van ser edificades per Luci Minici Natal i el seu pare, que les van pagar amb el seu propi capital en el segle II.
    • LuciMinici Natal Quadroni Ver (en llatí LuciusMiniciusNatalisQuadroniusVerus) va néixer a Barcino el 96 d.C, i se’l coneix va participar -i a més va vèncer- en els Jocs Olímpics de l’antiguitat. La carrera política (cursushonorum) de Minici júnior va començar als divuit anys, durant el regnat de Trajà i als primers temps en proximitat als alts càrrecs que exercia el seu pare.
      Immediatament després de la mort de Trajà, segueix un període d’estancament durant els primers anys del govern d’Adrià, però al cap d'un temps reprèn la seva carrera meteòrica amb aquest emperador fins a ascendir a les responsabilitats més elevades amb Antoní Pius.
    • La Empúries Romana
      EMPORIAE
    • Habitantspreromans
      Des de l’Edat del Bronze, aquesta zona estava habitada per unes tribus indígenes, els indigetes, que tenien una cultura i una economia poc desenvolupada, basada en una agricultura i una ramaderia de subsistència. Aquestes tribus vivien en enclavaments, un d’ells es trobava en un petit istme, on hi ha el poble de Sant Martí d’Empúries.
    • Durant el S, VII a.C aquest nucli va tenir unes primeres relacions comercials amb els fenicis, els etruscos i els grecs. La Mediterrània occidental era freqüentada als segles IX i VIII a.C. pels fenicis, els quals hi van ser atrets per l'abundància de metalls, sobretot al sud de la península Ibèrica, on es trobava Tartessos. Més tard l'actual Catalunya va ser visitada pels comerciats etruscos.
      Cap a l’any 600 a.C, els primers comerciants grecs procedien de Focea, a l’Àsia Menor, que van instal·lar un assentament grec en amb l’objectiu d’ampliar les seves relacions comercials i colonitzar noves terres.
    • Va ser concebuda com un nucli de comerciants estrangers a qui els indígenes garantien la seguretat per permetre el flux d’importacions. El Fluvià i el Ter permetien l'accés a les comarques interiors.
      Els foceus van crear unes colònies al llarg de la costa mediterrània, unes de les quals va ser Massàlia (actual Marsella, França). A través de Massàlia els grecs van arribar a la costa catalana.
    • L’Emporiongrega
      Van desembarcar en una petita illa, actualment unida a la costa i correspon al poblet de Sant Martí d’Empúries, a la badia de Roses. Era un lloc estratègic, situat entre l’antiga desembocadura del riu Fluvià una fondalada litoral, al sud, que construïa un port natural.
    • Aquest primer assentament va ser anomenat Palaiàpolis, “ciutat antiga”. A partir de la segona meitat del S. VI a.C, l’enclavament es va consolidar i a causa de l’augment de la població grega, els foceus van travessar el braç de mar que en els separava de la costa i van fundar un nou nucli, anomenat Neàpolis “ciutat nova”, a la línia de la costa.
      Aquest establiment va tenir una funció comercial, tal com indica el seu nom Empórion “port comercial”. I d’on deriva el nom de la comarca de l'Empordà.
    • Empórion es va desenvolupar gràcies a l’activitat comercial amb els pobles de la Península, va esdevenir una ciutat portuària i un important nucli urbà. Però la seva superfície no va superar mai les quatre hectàrees.
    • A la ciutat hi havia:
      -Es va construir una muralla que es va aixecar el S. II a.C, encara hi queden restes. Dins hi havia una torre molt alta, la talaia, que permetia veure el que passava fora dels murs.
      -L’ Askleípeon: un centre terapèutic i religiós consagrat al deu de la medicina, Asclepi en grec i Esculapi en llatí. Hi havia un edifici per als malalts que anaven a curar-se ( experimentaven un somni sagrat i els sacerdots l’interpretaven i decidien el tractament.)
    • -Hi havia tres temples, un dels quals estava dedicat a Asclepi. A l’interior hi havia una estàtua de marbre del déu (més de dos metres). Aquesta estàtua va ser trobada l’any 1909 i envidada al Museu Arqueològic de Barcelona. Ara ha tornat a Empúries, després d’haver recuperat 85 fragments trobats durant les excavacions, entre les quals hi ha els braços. Al Museu d’Empúries es pot trobar l’escultura original.
      -Hi havia el Serapíeion: un santuari dedicat a Isis i a Zeus Serapis, divinitats d’origen egipci. L’intercanvi comercial amb Empúries va ser molt gran i va arribar fins a Orient.
    • -Hi ha restes d’un ventre urbà format per una àgora i una stoá, on es creuaven els carrers principals de la ciutat.
      Àgora: era la plaça pública on s’ubicaven els edificis més importants de la ciutat.
      Stoá: estava al costat de l’àgora, era un edifici de dos pisos on els habitants anaven a passejar o a comprar a les botigues. Queden restes de les bases que formaven la seva porxada.
      -Hi ha restes d’una petita industria de salaons: una factoria del S. I d.C on es salava el peix. Hi havia un espai central on es netejava i es tallava el peix. Al costat, els dipòsits on es salava i un magatzem on s’envasava en àmfores.
    • -Hi havia un petit mercat (macellum), al voltant d’una cisterna d’ús públic. (l’abastament d’aigua era un problema per als grecs)
      -Restes de filtres per depurar les aigües: unes àmfores plenes de materials filtrants, com sorra o grava amb un orifici a la base.
      -Es conserva una part del clavegueram que canalitzava l’aigua fins al mar.
      -Hi ha restes d’habitatges privats, al voltant d’un pati central i decorats amb mosaics i pintures.
      -Hi ha una escullera hel·lenística, situada a la platja de Sant Martí (S. II-Ia.C). va ser construïda després de l’arribada dels romans a causa de la intensificació del trànsit comercial. Objectiu: tancar el port per la banda oberta al mar.
    • -Empórion era una ciutat doble, amb una part habitada per grecs i l'altra per indígenes, separades per un mur mitjaner. Aquests buscaven la protecció de les muralles.
      -Hi ha indicis arqueològics que, durant el segle V, just al costat de la ciutat grega es va formar un petit barri habitat per ibers, els quals probablement va esdevenir ciutadans de la polis emporitana no gaire temps després. Aquest fet demostraria les excel·lents i estretes relacions entre colons i indígenes.
    • Romanització
      A finals del segle III aC la dominació púnica d’Hispània va començar a preocupar els romans a causa de les seves riqueses minerals, per la qual cosa varen enviar una ambaixada l’any 231 a Amílcar Barca, cabdill púnic que va morir lluitant en el llevant de la Península Ibèrica.
    • El seu successor, Hasdrúbal, va establir una sèrie de pactes amb els indígenes i va fundar Carthago Nova (l’actual Cartagena) amb la intenció que fos la capital de l’imperi colonial cartaginès, cosa que no va agradar als romans, que veien com els púnics esdevenien la major potència marítima de la Mediterrània occidental.
    • En morir assassinat Hasdrúbal a mans d’un celta l’any 221aC, Hanníbal, fill d’Hamílcar Barca, es va fer càrrec del comandament dels púnics.
      L’excusa dels romans per a la guerra va ser Sagunt. Aquesta ciutat del llevant, aliada dels romans, estava en la zona d’influència cartaginesa, per la qual cosa Hanníbal la va conquerir. Els romans van fer d’això un casusbelli: la segona guerra púnica (218‑201).
    • Hanníbal va emprendre la marxa contra Itàlia creuant els Pirineus i els Alps i Publi Corneli Escipió (fotografia) va desembarcar a Empúries l’any 218 per instal·lar un campament militar per tancar el pas per terra a les tropes cartagineses que es trobaven a la ciutat de Sagunt (València). L’any 195 a.C, Marc Porci Cató va instal·lar un campament militar a Empúries.
      No obstant això, l’arqueologia ha trobat monedes d’època anterior a aquest desembarcament, la qual cosa acredita l’existència de relacions comercials si en les zones d’influència grega.
      A partir de la segona guerra púnica Empórion esdevé aliada de Roma contra els cartaginesos.
    • Roma s'apodera de les antigues possessions cartagineses a la costa mediterrània de la península Ibèrica.
      En els dos segles següents els romans van conquerint la península ibèrica.
      El campament romà es va convertir en ciutat, i en època de l’emperador August – a la fotografia - (S. Ia.C) la ciutat grega i la romana es van unir físicament i jurídicament sota el nom de MuncipipiumEmporiae.
    • Distribució Urbanística
      Només se n’ha excavat un 15%.
      La seva estructura és un rectangle amb un perímetre de 700 m per 350m, amb una superfície de 22,5 hectàrees delimitades per una muralla que formava part del sistema defensiu de la ciutat. (es conserva una part de la muralla amb una de les portes de sortida de la ciutat)
    • Aquesta muralla és un mur recte, sense torres i amb dues parts diferenciades: la inferior feta amb grans blocs de pedra i la superior, construïda amb una mena de formigó format per calç sorra i pedres petites (opus caementicium). A la muralla hi ha uns forats que servien per aguantar uns pals transversals sobre els quals es dipositaven taulons en el moment de la construcció.
    • La ciutat va seguir els cànons urbanístics de les colònies romanes: a patir de les estructures militars preexistents es va traçar la xarxa de carrers en una quadrícula regular. Els dos carrers principals que creuaven la ciutat eren el cardo (de nord a sud)i el decumanus (d’est a oest). En aquesta ciutat hi ha un mur que separa el recinte emmurallat en dues parts.
    • A la ciutat hi havia un fòrum és una gran plaça descoberta, envoltada per un pòrtic, on es trobaven els principals edificis públics de la ciutat.
      Quan s’entrava al fòrum es veia el temple capitolí, aixecat damunt d’un podi, més enlairat que la resta d’edificis. Estava dedicat a Júpiter, Juno i Minerva (la Tríade Capitolina).
      A l’època d’August es van aixecar dos petits temples dedicats al culte imperial.
    • La part nord del fòrum estava envoltada per una construcció en forma de U, formada per un pòrtic en la part exterior, i un criptopòrtic, una part subterrània que feia la funció de magatzem.
      A la banda est hi havia els edificis administratius:
      La basílica, on es feien judicis
      La cúria, on es prenien les decisions polítiques
      A la banda oest hi havia les botigues comercials (tabernae): locals senzills, amb un taulell amb uns dipòsits interiors on s’emmagatzemaven diferents productes com l’oli, el vi i el gra.
    • Les termes estaven situades no gaire lluny del fòrum (van ser descobertes l’any 2000 i estan en procés d’excavació).
    • Els esclaus tenien cura de les instal·lacions renovaven l’aigua de les piscines i havien de mantenir la temperatura de les calderes. La calefacció de les sales s’obtenia gràcies a l’aire calent procedent d’un forn.
      Prop de les termes hi havia les popinae: unes cavernes on es podia menjar, beure i jugar a jocs d’atzar. Eren petits locals amb un mostrador obert al carrer.
    • Hi ha grans domus privades:
      Estructurades a partir d’espais oberts que proporcionaven llum a les estances del voltant i recollien l’aigua en cisternes subterrànies.
      Hi ha restes de domus, que tenien grans jardins interiors i decorades amb mosaics i pintures.
      A la zona residencial (que s’ha excavat una petita part), hi havia unes domus situades sobre el cardo més oriental de la ciutat. Hi ha dues domus importants Domus 1 (restes a la foto) i Domus 2A i2B.
    • La Domus 1( va ocupar part del carrer i va saltar l’antiga muralla) s’articulava al voltant d’un pati central (atri), al qual s’accedia des del carrer a través d’un passadís. També servia per donar llum a les cambres del voltant, les quals tenien el terra pavimentat amb mosaics i les parets arrebossades amb calç on després es pintaven escenes. També tenia peristil, jardí i banys privats.
    • La societat tenia una estructura molt jerarquitzada i la posició social marcava les condicions de vida de les persones. Els d’un nivell més alt eren els que controlaven les principals activitats econòmiques.
      L’activitat comercial era el principal motor econòmic d’Empúries, al voltant del seu port es generaven importants negocis.
    • Hi havia altres grups amb una posició social menys favorable que vivien en blocs de pisos, les insulae, on s’amuntegaven diverses famílies. Tenien un pati central que donava llum i ventilava els habitatges i les estances que hi havia al seu voltant. Molts pisos no disposaven d’aigua corrent i havien d’utilitzar l’aigua de les fonts públiques.
    • També tenia edificacions de caràcter públic destinades al temps d’oci dels habitants:
      Amfiteatre fora del recinte emmurallat. Tenia una capacitat de 3000 espectadors en unes graderies de fusta. Era de forma oval i a l’arena es feien lluites de gladiadors o simulacions de caceres d’animals.
      Al costat de l’amfiteatre hi havia la palestra o gimnàs on es poden fer exercicis físics i tenir cura del cos.
      Hi havia un teatre a l’interior de les muralles, però no ha estat localitzat.
      Hi havia una necròpoli en els vessants oest i sud de la ciutat. Dipositaven les urnes amb les cendres dels seus difunts en petites fosses.
    • A partir del segle I d.C, pateix una decadència que és propiciada per diferents factors entre els quals destaca la inutilització del port pels sediments aportats pel Fluvià i els consegüents canvis dels fluxos comercials en les rutes marítimes.
      També va quedar en un segon pla davant el creixement de les ciutats Tarràco i Barcino. Tant la ciutat romana com la Neàpolis es van anar despoblant i finalment la ciutat es va replegar en el petit promontori de l’actual Sant Martí d’Empúries. En l’antiguitat tardana els seus habitants utilitzaven l’àrea del nord del que havia estat la Neàpolis grega com a cementiri.
    • Excavacions
      L’existència d’Empúries es coneixia des de l’antiguitat per mitjà de textos d’autors clàssics com Estrabó o Tit Livi.
      Amb el pas del temps la ciutat es va anar cobrint de sorra, fins que al S.XVI uns monjos van aixecar sobre la Neàpolis grega un monestir i una església que ara són la seu del Museu Arqueològic de Catalunya a Empúries.
      Es van trobar objectes i peces antigues que es van vendre a institucions, museus o col·leccionistes particulars.
    • A causa d’això, una part del llegat d’Empúries va quedar dispers. A mitjans del segle XIX es van fer diferents excavacions, però van ser esporàdiques i no es van continuar.
      Al començament del S. XX es va iniciar un procés de recuperació del jaciment arqueològic gràcies al noucentisme, que volia enfortir la identitat cultural catalana i recuperar les arrels clàssiques.
      Les primeres excavacions oficials van començar el 1908, i es va iniciar la recuperació institucional del jaciment per part de la Junta de Museus de Barcelona.
    • Es van centrar sobretot en el sector de la Neàpolis grega. Van trobar l’estàtua del déu Asclepi, que era un dels símbols d’Empúries.
      Des de la Guerra Civil s’ha excavat el 20% del jaciment.
    • Hi ha un museu “ Museu d’Arqueologia de Catalunya” a Empúries   
      PERVIVÈNCIA A EMPÚRIES
    • La Mèrida Romana
      Emerita augusta
    • Emèrita Augusta és l’actual Mèrida, a Extremadura. Estava en el sud-oest d’Hispania en una zona poc romanitzada.
      La seva situació era molt bona ja que era al marge del riu Guadiana (Anas en aquella època). Enmig d’aquest riu hi havia una illa natural en la qual descansaria el llarg pont que esdevindria l’eix principal de la ciutat.
      També passaven vies de comunicació, com la via de Plata, de nord a sud, que unia la ciutat amb Asturica Augusta, l’actual Astorga. Una altra via era la que unia Còmplutum amb Olisipó, d'est a oest.
    • Era un lloc envoltat de turons que els servien de protecció. El territori era ric en recursos naturals: matèries primeres, terra per al cultiu, boscos i aigua.
      Va arribar a tenir 50.000 habitants i es va convertir en la capital de Lusitània, una de les tres províncies en què estava dividida la Hispania romana en temps de l’emperador August.Tenia l’estatus de colònia, es governava amb les mateixes lleis que Roma.
    • Va ser fundada l’any 25 a.C per l’emperador August a la província de Lusitània.
      Es van ubicar en un poblat ja existent a canvi de donar-los la categoria de ciutadans romans als antics pobladors. Volien controlar les poblacions indígenes.
      El nom de la colònia indica que era un assentament destinat als soldats romans que havien lluitat al nord de la Península, contra els càntabres i els àsturs: emeriti vol dir ‘retirat amb honor’.
      També va néixer com a homenatge al primer emperador de Roma, August.
      Capital de la província Lusitània des del 15 a.C., Emèrita es va transformar durant els segles I i II d.C. en una ciutat monumental, amb tots els edificis, espais i serveis propis d'una gran urbs romana.
    • Des de finals del s. III i el s. IV va haver un desenvolupament gràcies a la reforma administrativa de Dioclecià, que la va convertir a la capital de la Diòcesi de les Hispànies i en una de les ciutats més importants del món romà.
      Es reconstrueixen diversos edificis públics, s'aixequen nombroses mansions urbanes i s'enriqueixen les vil·les rurals.
      Al s. V els pobles germànics -sueus, alans i vàndals- van lluitar per apoderar-se de la ciutat.
    • A mitjan segle VI Emèrita va ser capital del regne visigot, però la cort es va traslladar a Toledo. Des de llavors el poder polític va ser omplert pels bisbes de la metròpoli emeritense, la qual cosa va implicar un impuls constructiu de significació cristiana: es van edificar i van restaurar basíliques, monestirs, escoles i hospitals. La importància de la ciutat es mantindria després de la invasió àrab (713), fins a la fundació de Badajoz en l'últim terç del segle IX.
    • Urbanística
      La ciutat presentava un model de planta hipodàmica: hi havia dos carrers principals, el cardo i el decumanus, a partir dels quals s’organitzava la resta de la ciutat.
    • Era una ciutat envoltada per una muralla de tram irregular, per raons topogràfiques, amb torres de defensa de planta circular, ja que estava envoltada de pobles indígenes.
      La muralla tenia quatre portes d’entrada que corresponien a les sortides dels dos carrers principals. La seva estructura consisteix en dos murs de “opus incertum” o de “opus quadratum”, segons la zona, amb un farcit de pedres i terra barrejades amb cal. Actualment queden restes de 5 portes i de 7 torres.
    • Hi havia dos fòrums:
      El provincial, ja que era capital de província. S’hi accedia per l’arc de Trajà, que estava recobert de marbre. En aquest fòrum hi havia edificis destinats a l’administració de la província. S’hi van trobar restes d’un temple dedicat al culte imperial.
    • El municipal, on es resolien els assumptes locals. Es trobava en l’encreuament dels dos carrers principals i estava pavimentat amb lloses de marbre. Hi havia una basílica destinada als afers judicials i també un temple erròniament anomenat temple de Diana, perquè es creu que era dedicat al culte imperial gràcies a escultures allà trobades.
    • S’han trobat restes de domus senyorials fora les muralles:
      -Casa de l’Amfiteatre: tenia un peristil de 18 columnes, un pou central. Les habitacions principals i els passadissos estaven pavimentats amb mosaics de dibuixos geomètrics, escenes de verema o escenes marines amb peixos. Sembla que va ser abandonada al S. IV d.C i va passar a ser una necròpoli.
    • -Casa del Mitreu, amb un atri central, un compluvi, unes termes privades de les quals es conserva un caldari amb banyeres decorades amb mosaics geomètrics i florals. Al costat de l’atri hi havia una habitació amb un gran mosaic, el mosaic cosmològic, en el qual es personifica la concepció i l’evolució del món. També hi ha unes estances subterrànies, a les quals s’accedia per unes escales on es conserven unes pintures murals magnífiques.
    • Mosaic de la casa Mitreu. Representa Oriens, el Sol.
    • És el teatre més ben conservat de la península, cabien unes 6000 persones. Va ser inaugurat per Marc Agripa l’any 16 a.C
      La scaenae fons està formada per dos cossos de columnes corínties. L’espai entre les columnes era guarnit amb escultures.
    • L’amfiteatre
      Tenia una capacitat per a 15000 espectadors. Va ser inaugurat l’any 8 a.C
    • El circ
      Era l’edifici més gran destinat a les curses de cavalls.
      Va ser construït al principi del S. I d.C i, a causa de les seves dimensions ( 400m de llargada per 100m d’amplada), es va edificar fora del recinte emmurallat. Té una capacitat de 30.000 espectadors.
      Actualment es pot veure l’estructura general del circ, amb la spina central que dividia la pista en dues parts iguals.
      Existeixen restes de 12 carceres, rectangulars que tenien quatre pilars en els vèrtex. En l’altre costat del circ estava la Porta Triumphalis
    • Termes
      Hi havia nuclis termals, tant públics (thermae) com privats (balneum)
      A 18 km de la ciutat hi ha les termes d’Alange: un conjunt termal al qual acudien els membres de l’alta societat romana de Mèrida. La planta és regular i a l’interior hi ha un seguit de cambres circulars amb un “oculus” per a la il·luminació i ventilació.
      Es van començar a construir el S. I a.C fins al IV.
      En el carrer Baños es troba un de les restes de les termes públiques.
      El seu estat de conservació és molt bo i avui dia continuen oferint els seus serveis.
    • Aqüeductes
      Es necessitava un subministrament d’aigua abundant i regular que el sistema de pous, cisternes i fonts naturals no podien garantir. Calia portar a la ciutat aigua de llocs més llunyans.
      Tres aqüeductes:
    • L’aqüeducte de Sant Llàtzer: canalitzava l’aigua dels rierols subterranis del nord de la ciutat. La part de subterrània es conserva força bé, però de la part externa només en queden tres pilars amb dos dels seus arcs d’unió. (a la fotografia)
      L’aqüeducte d’Aqua Augusta: portava aigua a la ciutat en un tram de 16 quilòmetres.
    • L’aqüeducte dels Miracles: del principi del S. I d.C i transportava l’aigua de l’embassament de Prosèrpina (està format per un mur de contenció de l’embassament i va ser construït fa 2000 anys), situat a uns 5 km de la ciutat.
      Subsisteixen 35 gegantins pilars i arcs de granit i maó.
      Mides: 425m de longitud i 20m d’altura.
      La seva combinació proporciona una agradable impressió cromàtica.
      L’aqüeducte finalitzava en un castellum aquae a partir del qual es distribuïa l’aigua per la ciutat.
    • Pont
      Pont sobre el riu Guadiana:
      Van construir un pont romà sobre el riu Guadiana.
      Era el segon pont més llarg de l’Imperi (superat pel pont romà sobre el Danubi).
      Tenia un quilòmetre de longitud i era considerat com la gran porta d’entrada a la ciutat, ja que era una prolongació del decumanus.
      Tenia un punt de recolzament en una petita illa que hi havia enmig del riu, com passava a Roma amb l’illa Tiberina.
      És un pont construït amb carreus de granit, amb arcs de mig punt alternats amb unes petites voltes de mig punt.
      La funció de les voltes era que l’aigua no augmentés la pressió d’empenta sobre el pont en les crescudes del riu.
      Estava format per 60 arcs i 792m de llarg.
      El pont estava provist d’uns tallamars que tallaven el corrent i desviaven la pressió de l’aigua.
      Sobre el riu Guadiana conviuen elements del passat, com el pont romà o elements moderns com el pont de Lusitània, de l’arquitecte Santiago Calatrava.
    • Pont sobre el riu Guadiana
    • Pont sobre el riu Albarregas
      (a la fotografia)
      Mida: 145m de longitud i uns 7m d’ample.
      Està situat en la Via de la Plata i és la continuació del cardo.
      Pont Alcantarilla
      És un petit pont de 7m de longitud i 4,30m d’ample.
      Està fet amb opus camenticiumi recobert de opus mixtum
    • Necròpolis
      Comptava amb una necròpolis on enterraven els seus morts.
      Estaven ubicades a prop de els vies que accedien a les portes de la muralla. Hi havia tombes i columbaris amb cavitats per dipositar les urnes funeràries que contenien les cendres dels difunts.
      Al columbari de la família dels Voconi s’han conservat pintures al fresc que reprodueixen les persones difuntes.
      Tots els vestigis de cultura material es conserven al Museu d’Art Romà de Mèrida. El museu compta amb una col·lecció d’objectes d’època romana provinents del jaciment arqueològic.
      Clavegueram
      Per evacuar totes les aigües brutes es va construir un sistema de clavegueram, que solia seguir el mateix itinerari dels carrers, i que desembocava directament al riu Guadiana.
    • La Lleida Romana
      ilerda
    • Nom i data de fundació
      LaIlerdaromana té els seus orígens sobre l’any 500 a.C
      La fundació de la ciutat probablement s'ha de situar a l' inici del segle I a.C.
      Estava situada a un turó a la vora del riu Sicoris (Segre).
    • Hi ha escasses referències històriques d’Ilerda. Destaca la batalla que s'hi va produir entre Cèsar i els partidaris de Pompeu (49 a.C.), descrita pel mateix Cèsar en el De bellociuile. És un episodi de la guerra entre Cèsar i Pompeu, que es va iniciar l'any 50 aC, en tornar Cèsar de la Guerra de les Gàl·lies. Afrani i Petreu, generals de Pompeu, ocupaven Hispània amb un gran exèrcit. Cèsar, assabentat que Pompeu, des d'Àfrica, es dirigia a Hispània amb les seves legions decideix passar també de la Gàl·lia a la península. El seu lloctinent Fabi acampa a prop d'Ilerda, l'actual Lleida, on Afrani i Petreu tenien el seu campament, i construeix dos ponts sobre el riu Segre. Un cop arriba Cèsar al campament, intenta ocupar un turó que li podria proporcionar una posició avantatjosa sobre els seus enemics.
    • El nom
      El nom ibèric abans de l'arribada dels romans és Iltirda o Ildirda. Sobre el seu significat s'han fet algunes hipòtesis. La que té més fonament és la següent: el mot conté el segment inicial il(i), que en ibèric significa ‘ciutat’ (compareu-ho amb Ilduro, el nom ibèric de Mataró o Cabrera de Mar, i d’altres, com Iliberris, avui Elna (Rosselló)). El segon segment, tir o dir (la sonoritat de les oclusives no és clara en ibèric), segurament significa ‘llop’. Aquesta hipòtesi es basa en dos fets. Primer, que el símbol dels ilergets era un llop. I, segon, que la ciutat ibèrica d’Iltiraca, a Andalusia, també tenia un llop com a símbol. Per tant, il-tir podia significar ‘ciutat del llop’.
    • La posició privilegiada de Lleida i la identificació amb el topònim llatí d’Ilerda han dut persistentment els historiadors a situar la Iltirta que apareix com a capital dels ilergets en les monedes ibèriques en el turó de la Seu Vella. Tanmateix, constatada la manca d'estructures ibèriques al llarg de totes les recerques arqueològiques al turó de la Seu, s'ha de posar en dubte aquesta identificació, i cal pensar, al contrari, que Ilerda va ser una fundació romana ex nouo.
    • Estava habitada pel poble dels ilergets. Indíbil i Mandoni van ser dos líders ilergets, però tot i que diuen que van ser herois lluitant contra els Romans, no tenim documentació d'alguna victòria dels dos ilergets. La seva verdadera capital no era Ilerda, sinó Atanagrum.
    • A l'època d'August va obtenir el títol de municipium i, va ser monumentalitzada. Ilerda que pertanyia al districte judicial (conuentum) de Cesaraugusta, l'actual Saragossa, era una ciutat de pas entre la costa i l'interior de la península.
    • El sector més dinàmic de la ciutat correspondria a l'extrem est de la ciutat, on s'eixamplava el terreny pla. Allà era on hi devia haver la cruïlla del Cardo Maximus i del Decumanus Maximus, en la qual s'alçaven unes grans termes públiques bastides al segle II d.C., l'edifici més notable descobert fins a aquest moment i que, tal vegada, va mantenir la seva funció, d'una manera o altra, fins a la Lleida musulmana.
    • Tot i això el fòrum estaria situat, segons les hipòtesis formulades fins ara, cap a l'altre extrem de la ciutat, a prop del pont antic (potser a l'actual plaça de Sant Joan). Altres restes corresponen parcialment a algunes domus i a un possible tram del Cardo Maximusi d'algun altre carrrer, mentre que d'altres estructures excavades no se n'ha pogut determinar amb certesa la naturalesa.
    • Fins al 1975 s’havien trobat poques restes i la majoria pertanyien a llocs extraurbans, com ara la necròpolis que es va trobar en l’Estació de trens, o algunes vil·les i explotacions agràries més immediates al nucli urbans.
      Es creu que el perímetre de la ciutat era d’unes 22 hectàrees, però l’absència de restes romanes a l’oest de la intervenció del Carrer Major i la ubicació de les antigues muralles andalusines i cristianes del s.XIV a l’extrem sud de la ciutat, fan que no estiguin segur.
      Entre els anys 1984 – 1987, en el solar on avui es situa l’auditori Enric Granados, va aparèixer un edifici romà de grans dimensions, on els materials recuperats eren molt rics, i s’observava l’importància que va tenir Ilerda, però la dificultat a l’hora de reconèixer els límits de la ciutat es va dubtar de si les restes de l’Antic portal de Magdalena no fos un establiment suburbà pròxim a la ciutat. Anys després, gràcies a les excavacions del carrer Anselm Calvé, Democràcia i carrer Remolins han demostrat físicament que l’edifici formava part de la ciutat.
      Tot sembla apuntar que la ciutat romana s’havia construït cap a l’est, ocupant una àrea plana compresa entre el Turó i els antic cursos fluvials del Segre i el Neguerola.
    • La Tarragona Romana
      TARRACO
    • Nom preromà de la ciutat
      Cissa o Cesseés el nom que pareix que teniaTarraco, la actual Tarragona, abans de l’ arribada dels romans, ja que era la capital dels cessetans.
    • Fundació, consolidació i ubicació geogràfica de Tàrraco (217 - 45 a.C.)
      És va fundar durant la Segona Guerra Púnica, quan el general GneuCorneli Escipióocupà l’estratègic turó on hi havia situat el poble iber de Tàrakon. Li calia una base d’operacions que resultes perfecte com a lloc de descans, a més com a refugi i organització, que fos fàcil de defensar i que comptés amb la possibilitat de situar-hi un port. El primer establiment militar prengué el nom de Tarraco i acabà per integrar-se.
      La guerra amb els cartaginesos va acabar, però el domini romà va haver de fer front, pocs anys després, a la revolta de les tribus ibers.
    • Aconseguida la pacificac d’un ió ampli territori, es donaven les condicions perquè Tarraco acomplís altres funcions a més de les militars. Així, esdevingué terminal de rutes marítimes establertes des de la península Itàlica, dels camins que s’endinsaven cap al nord oest d’Hispania i dels que unien la Gàl·lia i el sud de la Península. A més d’un nus de comunicacions era un nucli mercantil, burocràtic i el sud de la Península.
    • Durant l’època republicana, Tarraco era, possiblement, una ciutat federada amb Roma i capital de la Hispania Citerior. Juli Cèsar, també possiblement, li canvià l’estatut jurídic pel de colònia. A partir d’aleshores el nom oficial de la ciutat va ser ColoniaIulia Urbs TriumphalisTarraco.
    • Teoria mitològica
      Segons la llegenda, el déu Júpiter abandonà la seva esposa, la mortal Tíria, en enamorar-se de la ciutat de Tarragona, que el va encantar. La història ens diu que l'any 218 a.C. els romans van establir-se estratègicament en aquest indret, que esdevingué amb el temps capital de la Hispania Citerior. D'aquella esplendor es conserva un riquíssim patrimoni monumental.
    • Distribució urbanística de la ciutat
    • Dos fets es van de gran importància es van succeir al segle I a.C. Per un costat, la concessió de l’estatut de colònia de dret romà a la ciutat i d’una altra banda entorn l’any 27 a.C és ja formalment i administrativament capital de província de la Hispania Citerior.
    • L’arqueologia tarraconense ha proporcionat i segueix proporcionant nombrosos i riquíssims documents que evidencia l’existència a Tarracod’una dinàmica, influent societat al llarg de tot el període imperial.
    • L’any 15 d.C, després de la mort d’August, Tarraco va sol·licitar permís a Tiberi, per erigir-li un temple. D’aquest temple situat al fòrum no se n’ha conservat cap resta, però la seva imatge simbòlica va quedar reflectida a les encunyacions de l’època.
      Tarraco, capital de província i capital d’un conventus (o districte judicial) tenia una gran basílica forense de triple nau amb perístasi columnata.
    • A Catalunya, són pocs els exemples documentats d’edificis d’espectacles i només a Tarraco hi apareixen tots conjuntament: el teatre situat al costat del fòrum, el circ que forma part del gran recinte provincial i finalment l’amfiteatre situat ja fora de la ciutat
      Els edificis termals de Tarraco són coneguts únicament per làpides que esmenten donacions i restauracions.
      També hi ha poques clavegueres però el més conegut és el pont del Diable, un dels aqüeductes que conduïen l’aigua a Tarraco i també a Barcino.
      A Tarragona, una part de la xarxa de clavegueres utilitza els conductes romans, alguns dels quals son de enormes dimensions.
    • Muralles: Les restes encara es poden observar en la Part Alta de la ciutat. Les restes visibles es situen al voltant dels passeigs Arqueològic, Torroja i St. Antoni, amb un recorregut aproximat d'uns 1200 metres, en el que es poden observar tres torres (La de l'Arquebisbe, la del Cabistol i la de St. Magí o Minerva), una porta (la de St. Magí) i set poternes. No obstant, sabem, per referències històriques, que fins al segle XVI, es podia resseguir pràcticament tot el perímetre de la muralla, que arribaria fins al port, amb una longitud addicional d'uns 3600 metres. Malauradament, la construcció de les muralles modernes, i les posteriors modificacions, van comportar la seva pràctica desaparició.
    • Hi ha dues fases de construcció:
      -La primera, localitzada entre la porta medieval del Roser i la torre de l'Arquebisbe, i entre les torres del Cabistol i Minerva, ambdues incloses. És una muralla que es caracteritza per tenir un parament megalític alt, de 6 a 8 filades i un seguit de torres, de les quals se’n conserven tres. D'aquestes cal destacar la de St. Magí, o Minerva, on hi havia un relleu monumental que representava a aquesta deessa, i un seguit de caps esculpits en els blocs megalítics.
      -La segona fase de la muralla representa, segurament, una ampliació del perímetre defensat, i està format per un sòcol de dos filades de blocs megalítics, que es remuntaven amb un parament de carreus, assolin una alçada d'uns 12 metres. No tenia torres, però en canvi s'han conservat restes de dues rampes d'accés al pas de ronda superior, una de les quals és visible en l'interior del Museu Arqueològic.
    • L'Amfiteatre és, sens dubte, un dels edificis d'espectacles més genuïnament romà. De planta ovalada servia d'escenari per a numera, venationesinaumachiae. Evidentment eren uns espectacles, o jocs, amb una forta càrrega de violència i es considerava una de les principals atraccions de l'època.
    • El circ és un dels grans edificis d'espectacles més romans. Bàsicament es tractava d'un espai condicionat per a les curses de carros, amb una pista allargada, l'arena, dividida longitudinalment per una barrera, l'spinao eurypus. Al voltant de l'arena s'estenien les graderies per al públic, destacant-se, en la part central, la tribuna d'autoritats, el pulvinar.
    • A Tarragona, aquest edifici es troba, actualment, dins el casc antic de la ciutat. No obstant presenta un estat de conservació quasi excel·lent, ja que els edificis medievals, en lloc de derruir-lo, es van construir aprofitant les seves estructures. Només cal entrar en alguns dels establiments públics de la zona per poder observar diverses parts del circ. De fet, part de l'arena, com espai obert i sense edificar, s'ha conservat fins als nostres dies en el que ara es coneix com la Plaça de la Font.
    • L'edifici va ser construït en època de Domicià, a finals del segle I dC, i formava part del gran complex públic que, en aquesta època, es va edificar sobre el solar de l'antic praesidium. Tenia unes dimensions relativament reduïdes per un edifici d'aquesta mena, ja que es va haver d'encaixar dins l'espai disponible que havia dins les muralles.
    • El teatre romà de Tarragona és l'únic edifici d'aquestes característiques que es conserva a Catalunya. Estava situat en la part baixa de la ciutat, molt a prop de l'àrea portuària i al peu d'un antic penya-segat . Malgrat els treballs d'excavació que es van realitzar a inicis del present segle, que van permetre el descobriment d'importants restes arquitectòniques i d'una més que important col·lecció d’estàtues, una sèrie de desafortunades actuacions urbanístiques van estar a punt de fer-lo desaparèixer totalment. Per això, i malgrat ser un monument perfectament visible està tancat al públic i presenta, actualment, un estat d'abandó total.
    • El teatre es va construir en època d'August, sobre una sèrie de construccions anteriors, segurament relacionades amb l'activitat portuària. Es va aprofitar el fort desnivell natural per tal de construir la cavea, que estava encarada a mar. No era una construcció aïllada, sinó que formava part d'un gran complex lúdic de caràcter monumental. En el segle II dC es documenta una reforma de l'escena, que es revesteix de marbre.
    • FI