• Save
La gestió cultural i la importància del projecte
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

La gestió cultural i la importància del projecte

on

  • 8,457 views

II JORNADES - CULTURA EN XARXA ...

II JORNADES - CULTURA EN XARXA
ELABORACIÓ DE PROJECTES CULTURALS. Cultura en xarxa, Consell de Mallorca
- Data: 5 de maig de 2010
- Lloc: Centre Cultural la Misericòrdia. Sala d’actes
- Adreçat als tècnics i regidors de Cultura dels ajuntaments de Mallorca
- Objectius:
• Promoure la importància del projecte en la gestió cultural i proposar una metodologia de treball per a la seva formulació.
• Donar informació i establir un espai de debat en relació a les convocatòries del Departament de Cultura i Patrimoni del Consell de Mallorca adreçades als ajuntaments en relació a les activitats culturals.


10.15 h – 11.15 h
La gestió cultural i la importància del projecte. Pautes per a la redacció d’un projecte cultural
A càrrec de Margalida Castells

11.15 h – 11.30 h Debat

11.30 h – 12 h Cafè

12 h – 13.45 h Disseny i gestió d’un projecte cultural. Cas pràctic.
A càrrec de Margalida Castells

Nota: sólo lectura, no descarga

Statistics

Views

Total Views
8,457
Views on SlideShare
7,199
Embed Views
1,258

Actions

Likes
7
Downloads
0
Comments
1

6 Embeds 1,258

http://iesjordi.edu.gva.es 1084
http://www.gestorcultural.org 89
http://www.slideshare.net 75
http://www.euroseniorpremia.net 6
http://www.eurosenior.net 3
http://webcache.googleusercontent.com 1

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Microsoft PowerPoint

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel

11 of 1

  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
  • M'agradaria saber com podria obtenir aquesta ponència atès que el tema m'entra en les oposicions que estic preparant.



    Moltes gràcies!
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    La gestió cultural i la importància del projecte La gestió cultural i la importància del projecte Presentation Transcript

    • La gestió cultural i la importància del projecte. Pautes per a l’elaboració de projectes culturals Margalida Castells Consultora Cultural – Sòcia d’ALEA Serveis Professionals SL Professora Associada - Dpt Pedagogia Aplicada UIB Professora Responsable Interpretació del Patrimoni – Master Gestió Cultural UOC- UDG - UIB
    • Índex
      • I. Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals
        • 1. Introducció: el projecte cultural, eina de treball en la gestió cultural
        • 2. De la idea a l'avaluació: esquema d'un projecte cultural
        • 3. El disseny de projectes culturals
        • 4. Producció i execució
        • 5. Processos i instruments d’avaluació
        • 6. Algunes conclusions
      • II. Disseny i gestió d’un projecte cultural. Cas pràctic
      • Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals
      • 1. Introducció: el projecte cultural, eina de treball en la gestió cultural
    • El projecte dins l’organització
        • POLITICA
        • Marc general en el que se desenvolupa una organització, o VISIÓ.
      PLA Conjunt orgànic de directrius i mesures dirigides a aconseguir unes finalitats. Definició dels principis d’una organització, o MISSIÓ. PROGRAMA Conjunt d’objetius i modalitats d’activitats determinats en l’espai i el temps, i d’acord amb els recursos disponibles.
        • PROJECTE
        • Conjunt d’accions concretes, que es portaran a terme per aconseguir els objectius.
      ©Fabio Rincón
    • Del pla a l’acció: el treball per projectes
      • Pla : grans línies directrius d’intervenció. Missió general, inclou diversos temes o aspectes. De base conceptual, filosòfica o política. Execució a mig/llarg plaç. Per exemple, pla estratègic de la cultura del municipi, pla de biblioteques municipals
      • Programa : Primera concrecció del Pla, aplicació en un aspecte concret, per sectors, per destinataris, per espais p.e. programa d’arts escèniques, de joventut, de museus del municipi
      • Projecte : Línia operativa d’actuacions, que materialitza el programa en un nombre determinat d’accions concretes que tenen sentit per elles mateixes i, de forma global, constitueixen el projecte.
      PLA PROGRAMA 1 Projecte 1.1. Projecte 1.2 … PROGRAMA 2 Projecte 2.1. Projecte 2.2. … PROGRAMA 3 Projecte 3.1. Projecte 3.2. …
    • Reflexions inicials
      • “ La cultura és l’espai de les idees, sense elles res seria possible... sempre i quan aquestes estiguin ben abrigades per un projecte de gestió eficient.” (A. Macciochi i F. Mascarell)
      • El disseny de projectes culturals és un dels temes que més interessen i preocupen als gestors culturals. Conèixer les premises per a la seva elaboració és una eina imprescindible per a la gestió cultural.
      • Una bona estructuració és la base de l’èxit d’un projecte cultural. Tot i que la fortalesa dels continguts sigui innegable, les propostes mal plantejades, tenen més probabilitats de fracàs.
      • Treballar per projectes suposa implementar una dinàmica d’acció-reflexió.
    • Reflexions inicials (II)
      • “ Reconozcámoslo. Nos guste o no, todos somos gestores. De pequeños gestionamos nuestra asignación semanal como mejor podemos. Más tarde, nuestras horas de estudio y de diversión. Y también gestionamos nuestro sueldo cuando empezamos a trabajar, los bocadillos cuando vamos de acampada o el presupuesto disponible para las vacaciones. En todos los casos, lo que pretendemos es hacer el mejor uso posible de los recursos disponibles para satisfacer de manera óptima los objetivos perseguidos ". (Alberto Domingo Ajenjo)
      • Un projecte és una eina de planificació i estructuració que permet:
        • Optimitzar recursos per aconseguir millors resultats
        • Orientar adequadament les accions
        • Renovar esquemes de planificació o gestió tradicionals
        • Obrir un camí de reflexió i rellançament d’idees
        • Establir prioritats, criteris i actituds comunes
        • Generalitzar les pràctiques de seguiment i control
        • Disposar d’un document escrit per a la seva presentació a tercers
        • Disposar d’un document que perdura , referent per a futurs projectes
        • Facilitar la planificació de tot l’equip
        • Consensuar una metodologia de treball entre les persones implicades
        • Estimular i cohesionar els agents implicats
        • Oferir una imatge de serietat i professionalitat
        • © Roselló, 2004: 31-33
    • Dificultats, problemes i errors en la gestió per projectes
      • El projecte no està suficientment valorat pels superiors
      • El dia-a-dia, les urgències no deixen lloc al més important, els projectes
      • El disseny es centra excessivament en l’esquema de les convocatòries, no hi ha prou definició del context, documentació i reflexió
      • No s’identifiquen experiències prèvies, es pensa que no s’ha tractat el tema
      • Lamentar-se de les deficiències i limitacions, pensar que altres es troben en millors condicions
      • Projectes bolet, sorgits del no-res, sense continuïtat
      • Projectes paracaigudes, que cauen des d’ adalt
      • S’exigeix rigor i metodologia als altres, però no es predica amb l’exemple (factures!)
      • S’importen idees d’altres contextos, pensant que encaixen a qualsevol lloc
      • Pensar que el projecte s’adreça a tothom
      • Els projectes no ‘són’ dels promotors i gestors
      • Un projecte no és la resposta a un problema (negatiu) sino a una necessitat de la societat (positiu)
      • Fa mandra deixar per escrit el dia a dia dels projectes
      • Tendència a ‘fer’ activitats per inèrcia, sense una reflexió de la seva finalitat
      • No tothom sap improvisar bé (sortir bé de les urgències). Cal dissenyar tots els escenaris
      • No s’avaluen els resultats i els impactes, o els resultats tenen un baix impacte
      • Hi ha projectes que responen a interessos polítics o d’imatge, estan buits de sentit i contingut
      • No s’optimitzen els recursos disponibles, hi ha oportunitats no aprofitades (reutilitzar, compartir)
      • Es posen traves a la participació real d’altres agents, o en la participació d’un equip extens
        • © Roselló, 2004: 31-33
      • I. Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals
        • 2. De la idea a l'avaluació: esquema d'un projecte cultural
    • De la idea a l’avaluació
      • 1. PUNT DE PARTIDA: encàrrec, sol·licitud o proposta externa, necessitat o desig de canvi, problema o amenaça, oportunitat, convocatòria, antecedents o projectes anteriors, relació amb projectes similars,…
      • 2. CONCRECCIÓ DE LA IDEA :
        • Full en blanc - Pluja d’idees – Arbre de problemes i d’objectius
        • Definició dels criteris generals, objectius, destinataris, recursos humans i materials, pressupost, espais, temporalització
        • Identificació de dubtes, aspectes per aclarir, informació per cercar
        • Lògica i estructuració de desenvolupament
      • 3. PRIMER ESBORRANY/ AVANTPROJECTE : revisió per tercers, recollida de modificacions, reorganització de continguts, darrera versió
      • 4. PROJECTE A EXECUTAR: detall realista del projecte per a la seva execució i per a l’adequació als requisits i característiques de les diverses fonts de finançament (convocatòries, esponsors, etc)
      • 5. VERSIONS DEL PROJECTE: adreçades a distints usos o destinataris com mitjans de comunicació, patrocinadors, entitats i col·lectius implicats, etc
      • 6. PROJECTE REALITZAT O MEMÒRIA: projecte definitiu, incorporant-hi tots els canvis i ajustaments que s’han produït durant la seva realització.
    • La metodologia de preguntes clau
      • Són les preguntes que permeten ubicar el projecte en el temps i l’espai, i acomplir amb els objectius.
      • Aquest sistema és incomplet, hi manquen els antecedents, la planificació, els objectius, l’avaluació, la comunicació, i els sistemes de gestió financera
      Equip de treball, institucions col·laboradores AMB QUI Pressupost, expressió quantitativa QUANT Recursos materials i financers AMB QUÈ * Lloc de realització ON * Temporalització, cronograma d’activitats QUAN * Objectius específics, estratègies i accions COM * Destinataris PER A QUI Promotor QUI Finalitat, expressió qualitativa PERQUÈ ( para qué ) Justificació del projecte PERQUÈ ( por qué ) Fonamentació del projecte: tema, títol, objectiu general, contingut QUÈ
    • Components del projecte Qué se vol fer ? Perquè se vol fer? Perquè s’ha de fer? Quant se vol fer? I amb què? Com s’avaluarà? On s’ha de fer? Amb què s’ha de fer? Qui ho farà? Quan se farà? Com se farà? Origen, Fonaments Plantejament del problema Expressió Qualitativa Expressió Quantitativa Intervencions i estratègies per al compliment dels objectius Ubicació en el temps Localització Mitjans i insums, Recursos Econòmics, Físics i Tècnics Persones que intervenen en el projecte Compliment quantitatiu i qualitatiu de les metes ©Fabio Rincón 1: IDENTIFICACIÓ, JUSTIFICACIÓ Antecedents, Marc referencial, Problema, Població objectiu, Estudi d'alternatives de solució Selecció de millor alternativa, Localització, Objectiu general i específic, Conformació d'indicadors 2: PREPARACIÓ I Avaluació Descripció del projecte, Metodologia, Articulació amb els plans de desenvolupament, Participació, Components i activitats, Organització institucional, Entitat executora, Estratègia de promoció i difusió 3: FINANÇAMENT I SOSTENIBILITAT Costos i Pressupost, entitats finançadores, Modalitat de finançament, ingressos, despeses, flux de fons, Pla de recuperació de reembors- sos, Finançament de la projecció i el funcionament 4: ORGANITZACIÓ DE L'EXECUCIÓ Pla de treball, programació físic financera, Seguiment i avaluació Indicadors, Organització institucional JUSTIFICACIÓ OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS METES METODOLOGIA CRONOGRAMA LLOC PRESSUPOST RECURSOS HUMANS AVALUACIÓ
    • Esquema general (c) © adaptat de Roselló, 2004 Planificació de la producció Estructura organitzativa i recursos humans Comunicació / Difusió Requisits infrastructurals i tècnics Aspectes jurídics Gestió econòmica i financera Altres factors Fonts d’informació Bibliografia (puntual) Annexos PRODUCCIÓ I GESTIÓ Objectius de l’avaluació Criteris d’avaluació Establiment d’indicadors d’ànàlisi Instruments de seguiment i avaluació Fonts de verificació Resultats Impactes Visibilitat obtinguda INFORME DE SEGUIMENT ANUAL MEMÒRIA FINAL PRESENTACIÓ RESUM Destinataris Contingut Objectius Previsió d’avaluació Línies estratègiques Accions Temporalització: fases Estimació de costos Model de gestió Finalitat Dinàmica territorial Dinàmica sectorial Enquadrament dins altres polítiques Origen – Antecedents Anàlisi intern de l’organització gestora DIAGNÒSTIC AVALUACIÓ DEFINICIÓ CONTEXT
    • Índex
      • I. Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals
        • 3. El disseny de projectes culturals
        • Context
        • Diagnòstic
        • Definició del projecte: arbre de problemes
        • Pla de viabilitat
        • Formulació del projecte
    • DIAGNÒSTIC DE LA IDEA
      • Definir l’origen de la idea: sol·licitud, encàrrec, problema, oportunitat, antecedents, projectes similars, etc
      • Analitzar la realitat interna (l’organització)
      • Analitzar la realitat externa (context)
      • Diagnòstic DAFO
      • Definició del projecte (arbre de problemes)
      • Avaluar la viabilitat (10 paràmetres)
      • Estudiar la seva idoneïtat: aprovació institucional, recolzament de la comunitat, etc
    • ANÀLISI EXTERN
      • Permet conèixer la realitat a la qual es vol intervenir
      • Suposa la recollida de dades, estadístiques, documents, estudis, informes, anàlisi, mapes, plànols, imatges, opinions d’experts
      • Aspectes que s'han de tenir en compte: demogràfics, educatius, socials, econòmics, culturals, jurídics, ideològics, històrics, político-programàtics, sociològics ,…
      • Ha de focalitzar-se en tres aspectes:
      • a) Destinataris: Condicions de vida, necessitats, distribució per col·lectius
      • b) Dinàmica territorial (barri, unitat veïnal, municipi, etc.) Analitzar la realitat econòmica per sectors i la interrelació de les seves diferents dimensions .
      • c) Dinàmica sectorial (dansa, teatre, música, patrimoni, desenvolupament comunitari, educació, etc.) Identificació dels problemes culturals. Detecció d’indicadors que permetran avaluar els canvis i millores produïdes amb l’execució del projecte
      • Ha de realitzar-se ABANS de prendre decisions relacionades amb el projecte (tema, activitats, agents, pressupost, etc)
      • Més que informació exhaustiva o completa, ha d’incloure informació coherent i fiable . Documentació de referència, de fonts diverses: textos legislatius, convencions, polítiques culturals, declaracions, opinions d’experts, estudis sociològics, de mentalitats, d’hàbits, de consum, estudis d’opinió
      • La primera vegada que es realitza, dóna lloc a un extens document que pot ser d’ús intern (o d’annex del projecte) però que servirà per fer el diagnòstic i elaborar el projecte. Posteriorment s’anirà actualitzant, o se presentarà una versió simple /reduïda amb els aspectes clau que afecten a cada projecte
    • Context: Anàlisi DAFO ©Fabio Rincón DIAGNÒSTIC Procés d’estudi per reconèixer una realitat PRONÒSTIC Conjetura del que ha de succeir per certes accions HIPÒTESI Acció de voluntad que s’estableix per modificar una situació ANTECEDENTS OPORTUNITATS I AMENACES ANÀLISI DE LA REALITAT EXTERNA Social Cultural Educatiu Polític Econòmic Tecnològic Legal Oci, etc Territorial Sectorial Temàtic Competitiu Directe Indirecte ENTORN GENERAL ENTORN ESPECIFIC ANÀLISI DE LA REALITAT INTERNA PUNTS FORTS I PUNTS FEBLES TRAJECTÒRIA ANTERIOR Anys de funcionament, etapes, imatge exterior, … RECURSOS HUMANS ECONÒMICS MATERIALS ESTRUCTURA ORGANITZATIVA Organigrama, mecanismes de gestió i presa de decisions…
    • Característiques generals de l’entorn territorial
      • DESCRIPCIÓ GENERAL Tipus d'entorn territorial: estat, regió, ciutat, etc. Ubicació, extensió, límits, característiques determinants del territori, etc. Tipus de poblament (distribució i evolució) Xarxa de transports intern i extern Altres dades d'interès general
      • DADES DEMOGRÀFICS Nombre d'habitants (piràmide per edats i sexes) Procedència de la població Saldo migratori actual (emigració / immigració) Previsió de l'evolució de la població en un futur (quantia i tipologia)
      • DADES SOCIOLÒGIQUES Minories (ètniques, lingüístiques, religioses, culturals ...) Normes i valors dominants, mentalitats Nivells d'instrucció Dades electorals i la seva evolució
      INDICADORS ECONÒMICS Distribució de la població per sectors econòmics Distribució de la producció per sectors econòmics Nivell de renda per càpita Taxa d'atur general, per sectors de població o producció DADES CULTURALS GENERALS Inventari d'entitats culturals, per sectors, mida, activitat, vitalitat, etc. Mapa d'equipaments culturals Nivells d'oferta cultural (pública, privada i associativa) Nivells de consum d'oci i cultural GRAU DE CENTRALITAT I LA SEVA RELACIÓ AMB EL PROPI ENTORN Centralisme i posicionament administratiu, econòmic, cultural, etc. Repercussió sobre la dinàmica territorial i cultural RELACIONS AMB ALTRES TERRITORIS Relacions administratives Relacions econòmiques / laborals Relacions culturals ©Roselló, 2006: 22
    • Anàlisi de les dinàmiques territori-cultura
      • GRAU DE IDENTITAT CULTURAL DEL MARC TERRITORIAL Coincidència del territori administratiu, amb el territori cultural i històric Grau d'identitat cultural del territori Grau d'interrelació amb altres territoris / entorns
      • FENÒMENS DESTACATS EN EL TERRITORI QUE INFLUEIXEN EN EL PROCÉS D'IDENTIFICACIÓ Patrimoni Esdeveniments culturals extraordinaris Turisme Immigració / emigració Altres
      • DESENVOLUPAMENT CULTURAL TERRITORIAL Desequilibris en equipament Desequilibris en oferta i difusió Desequilibris en consum i demanda Desequilibris en producció, creació i formació
      • SITUACIÓ ACTUAL EN RELACIÓ A REFERENTS HISTÒRICS RECENTS. Detecció dels referents històrics: dates claus per entendre el desenvolupament present i de futur Nivell de condicionament sobre el territori
      • RELACIÓ ENTRE LES POLÍTIQUES CULTURALS I EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC Elements destacables de l'impacte del desenvolupament econòmic local. Integració de les polítiques culturals territorials amb el desenvolupament econòmic i viceversa.
      ©Roselló, 2006: 23
    • Dinàmica sectorial
      • DEFINICIÓ DEL SECTOR CULTURAL Sector principal d'activitat Subsectors d'activitat
      • DIMENSIÓ SOCIAL Valor símbol en la societat Presència històrica / factor d'innovació en la vida social Presència en els programes culturals / Presència en els hàbits de consum cultural Presència als mitjans de comunicació
      • DIMENSIÓ JURÍDICA Legislació i normativa que regula el sector
      • DIMENSIÓ INDUSTRIAL Identificació de processos industrials
      • DIMENSIÓ ECONÒMICA Volum de negocis directe del sector Volum de negocis indirecte de sectors relacionats
      • DIMENSIÓ PROFESSIONAL Agents que intervenen en el sector (públics, privats, associatius) Perfils i nombre de professionals
      • DIMENSIÓ INFRASTRUCTURAL Creació, producció, distribució, difusió / exhibició / venda, formació, estudi, altres
      • INTERCONNEXIÓ AMB ALTRES SECTORS Sectors culturals Altres sectors d'activitat
      ©Roselló, 2006: 24
    • Definició dels objectius
      • (Marc Lògic – eina i estil de gestió cultural)
      • Construcció de l'arbre de problemes
      • Conversió de l'arbre de problemes en arbre d'objectius
      • Relació de l'arbre de problemes amb l'arbre d'objectius
      • Elaboració del document que sintetitza:
        • l’objetiu general
        • els objetius específics
        • els resultats esperats
        • Les activitats necessàries per assolir aquests resultats
        • Els recursos necessaris per desenvolupar les activitats
        • Les limitacions externes al projecte
        • Els indicadors mesurables (objectivament verificables)
        • Els objectius de l’avaluació
        • El procediment per determinar els indicadors
    •  
    •  
    •  
    • Verificar els objectius El seu progrés pot ser mesurat o observat, utilitzant un o més indicadors? 5. Se pot mesurar És possible aconseguir-ho en el temps establert? El seu progrés pot ser mesurat o observat, utilitzant un o més indicadors? 4. Se pot assolir ¿Emfatitza la idea principal o àrea d'èxit (en comptes de tocar molts conceptes en una oració)? 3. Idea singular Inclou un verb en infinitiu, objecte a ser mesurat i àrees d'enfocament acord amb les regles de sintaxi? 2. Ben construït Està clarament definit el propòsit, estat esperat, producte final o assoliment a ser assolit? 1. Orientats a resultats NO? SI? Preguntes per verificar la qualitat dels objectius
    • Pla de viabilitat
      • Abans de la redacció extensa del projecte cal avaluar la seva viabilitat en 10 paràmetres:
        • Econòmica/Financera
        • Social
        • Cultural
        • Legal
        • Política
      - Operativa - De temps - De lloc - De recursos - De planificació
    • Formulació del projecte
      • 1. Objectiu general 2. Objectius específics 3. Fonamentació 4. Descripció (Destinataris, Localització, Participants) 5. Activitats 6. Cronograma d'activitats 7. Recursos a) Equip humà. Definició de rols i tasques b) Recursos materials c) Recursos financers 8. Ressenya dels responsables i executors del projecte
    • Requisits del text
      • Estil clar i concís, resum, idees clau, estètica coherent
      • Permet la presa de decisions - defineix tasques i responsables
      • Perspectiva de globalitat – relació amb el context que el genera
      • Coherència entre les fases (atenció a la redacció col·laborativa)
      • Uneix passat-present-futur, té perspectiva de llarg plaç (continuïtat, coherència)
      • Realista , conseqüent amb el context, respon a necessitats detectades
      • Component d’ originalitat i renovació
      • Obert a la participació d’altres agents, debat, repartiment de tasques
      • Respon a la línia de treball i pensament de la institució
      • Estableix una temporalització clara – fases, plaços execució, dates límit
        • © elaboració pròpia a partir de Roselló, 2004: 34-35 i altres fonts
    • Índex
      • I. Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals
        • 4. Producció i execució
    • Producció i execució
      • Gestionar un projecte és actuar i decidir per aconseguir els resultats previstos a partir de la millor articulació entre recursos, contextos, possibilitats, tècniques i instruments.
        • Planificació i cronograma de la producció/execució i gestió del projecte
        • Factors jurídics i administratius
        • Estructura organitzativa i recursos humans
        • Infraestructura i factors tècnics
        • Política de comunicació i difusió (imatge corporativa, materials i suports, accions, resultats, impactes)
        • Gestió de les relacions amb entitats, institucions i mitjans de comunicació
        • Gestió econòmica i financera del projecte: pressupost, fonts de finançament,…
        • Altres factors
        • Definició del procés d'avaluació
    • ©Roselló, 2006: 53-54 Aquest capítol agrupa tots els aspectes lligats a l'economia del projecte des de la consecució dels ingressos necessaris fins a la consignació prevista de les despeses. El pressupost, l'estat de comptes, el balanç final, l'anàlisi de costos, etc. són eines imprescindibles per a una bona gestió econòmica del projecte. GESTIÓ ECONÒMICA Si el projecte ho requereix, hem d'abordar tota la seva dimensió jurídica: legislació que ens afecta, creació d'organitzacions noves, estatuts, reglaments, contractes, acords, etc. ASPECTES JURÍDICS Es requereix un tractament de les infraestructures detallat que permeti conèixer les necessitats del projecte però també que il.lustrin les decisions que hem pres. Es presenta en forma de llistes així com esquemes, plànols, etc. REQUISITS INFRASTRUCTURALS I TÈCNICS Són tres capítols que s'han d'abordar conjuntament tot i que cada un d'ells requereix un tractament específic. Hem de definir la imatge del nostre projecte, dissenyar un pla de comunicació amb el nostre entorn ampli i estructurar la difusió del projecte en el seu aspecte més operatiu: les activitats. PLA DE COMUNICACIÓ Estructurem un equip de professionals a partir d'unes necessitats de la organització però també de les persones disponibles, dels seus voluntats, capacitats disponibilitats, etc. ORGANITZACIÓ I RECURSOS HUMANS Representa el primer pas a donar per dur a terme el procés de producció i en el que es planteja els mètodes de planificació, els seus calendaris, l'assignació de responsabilitats, etc. Hi ha mètodes aplicables que afavoreixen la planificació. Conèixer i dominar bé permet dur a terme projectes de manera segura i eficient. PLANIFICACIÓ
    • Índex
      • I. Disseny, gestió i avaluació de projectes culturals
        • 5. Avaluació
    • Avaluació (I)
      • Objectius i criteris de l’avaluació
        • Funció de l’avaluació
        • Raons per avaluar
        • Conseqüències previsibles de l'avaluació
      • Tipus d’avaluació:
        • Avaluació reclamada en la convocatòria o l'encàrrec
        • Avaluació de resultats
        • Avaluació del procés
        • Avaluació de l'impacte
        • Avaluació econòmica
      • Mètodes d’avaluació
        • Avaluació experimental (comparació amb una realitat en la qual no s'ha intervingut)
        • Avaluació reflexiva (comparació abans-després)
        • Avaluació transversal (comparació amb altres projectes semblants)
        • Avaluació d'opinió (d'experts)
        • Agents avaluadors
        • Tipus d'avaluació: interna, externa, mixta, d'usuaris, etc.
        • Protagonistes més importants entre els agents que participen
      • Procés d'avaluació de control i seguiment
        • Establiment d’indicadors
        • Instruments de seguiment i avaluació
        • Fonts de verificació
        • Visibilitat del projecte
        • Relacions i sinèrgies
    • Avaluació (II)
      • AVALUACIÓ DE RESULTATS (relacionada amb el plantejament d'objectiu. Mesura l'eficàcia)
      • - Grau de consecució dels objectius desitjats (d'acord amb els indicadors d'avaluació prefixats)
      • - Altres resultats observats
      • - Raons que han permès o impedit aconseguir els objectius
      • - Anàlisi del plantejament inicial
      • - Presentació de resultats
      • AVALUACIÓ DEL PROCÉS (relacionada amb la producció del projecte. Mesura la eficiència)
          • - Grau de funcionament de les diferents etapes del procés i raons que han contribuït al seu bon o mal funcionament - Compliment del calendari de preparació de les activitats - Compliment del calendari de desenvolupament de les activitats - Resposta dels destinataris - Organització, - Recursos humans, equip de treball - Recursos infraestructurals - Política de preus - Ajustament i control pressupostari - Model de gestió - Relacions amb altres agents / coordinació - Comunicació i impacte de la difusió - Aparició i resolució de conflictes - Altres: Aspectes positius del procés que s'han de mantenir per millorar el projecte, Aspectes negatius del procés s'hauria d'adaptar per millorar el projecte i propostes de modificació, Anàlisi del plantejament inicial dels elements que componen el procés, Fixació d'indicadors: funcionament de l'equip, pressupost, organització, planificació, conflictes, etc, Sistemes de mesurament dels indicadors, Temporalització
    • Avaluació (III)
      • AVALUACIÓ DEL CONTEXT
      • AVALUACIÓ DE L’AVALUACIÓ
      • AVALUACIÓ ECONÒMICA - BALANÇ
        • Balanç econòmic del projecte
        • Anàlisi del balanç amb especial atenció al desviament de partides i raons d’això
        • Justificació del benefici o superàvit i del seu ús o de la pèrdua o dèficit en el context del projecte
        • Explicitació dels beneficis indirectes
        • Funcionament del finançament del projecte
        • Anàlisi de costos (creació d'indicadors propis de cost lligats amb el contingut del projecte)
      • AVALUACIÓ DE L'IMPACTE (relacionada amb les finalitats. Mesura l'impacte del projecte a llarg termini, context ampli i des de la responsabilitat directiva )
        • Sistemes de mesurament dels indicadors
        • Temporalització
        • Canvis apreciables sobre el context general i cultural del projecte
        • Aspectes de política cultural que s'han de mantenir
        • Aspectes de política cultural que s'hauria d'adaptar
    • Relacions i sinèrgies
      • Relacions que manté amb el seu entorn pròxim i amb altres entitats, tenint en compte la seva finalitat global
      • Relacions amb els altres socis del projecte
      • Relacions internacionals. Pertinença a xarxes, federacions, etc.
      • Relacions amb els nivells i organitzacions professionals del camp específic d'intervenció
      • Relacions amb altres organitzacions culturals
      • Relacions amb els mitjans de comunicació
      • Relacions amb els usuaris o col·lectius destinataris
      • Relació i anàlisi amb la realitat del mercat del producte o servei generat
    • Conclusions
      • Lògica d’acció / reflexió
      • Condicions que provoquen, influencien o motiven l’idea o l’inici del projecte
      • Diagnòstic de la realitat externa i interna
      • Tenir presents els antecedents i el punt de partida del projecte
      • Identificació d’idees i projectes d’interés
      • Definició del cap de projecte
      • Establiment d’una estratègia de treball en xarxa
      • Mètodes i instruments de disseny, gestió i avaluació de projectes
      • Procediments per a la recerca de recursos econòmics
      • Multidisciplinarietat de l’equip
      • Participació ciutadana (offline i online)
      • Seguiment del projecte. Detecció de desajustaments. Mesures correctores.
      • Difusió online i offline dels resultats
      • Medició dels impactes
    • Cas pràctic
      • II. Disseny i gestió d’un projecte cultural. Cas pràctic
      • Programació anual Teatre de Carrer
      • Edició Publicació Cultural Fotografia Històrica
      • Disseny i Producció d’una exposició sobre un/a pintor/a de la localitat
      • Gestió de l’Escola Municipal de Música
      • Foment de la Lectura en els adults…
    • Esquema general (c) © adaptat de Roselló, 2004 Planificació de la producció Estructura organitzativa i recursos humans Comunicació / Difusió Requisits infrastructurals i tècnics Aspectes jurídics Gestió econòmica i financera Altres factors Fonts d’informació Bibliografia (puntual) Annexos PRODUCCIÓ I GESTIÓ Objectius de l’avaluació Criteris d’avaluació Establiment d’indicadors d’ànàlisi Instruments de seguiment i avaluació Fonts de verificació Resultats Impactes Visibilitat obtinguda INFORME DE SEGUIMENT ANUAL MEMÒRIA FINAL PRESENTACIÓ RESUM Destinataris Contingut Objectius Previsió d’avaluació Línies estratègiques Accions Temporalització: fases Estimació de costos Model de gestió Finalitat Dinàmica territorial Dinàmica sectorial Enquadrament dins altres polítiques Origen – Antecedents Anàlisi intern de l’organització gestora DIAGNÒSTIC AVALUACIÓ DEFINICIÓ CONTEXT
    • Bibliografia
      • Ajenjo, Alberto Domingo. Dirección y gestión de proyectos; un enfoque práctico . Madrid, RAMA, 2005.
      • Barona Tovar, Fernando. Gestión Cultural una actitud de vida, Proyectos y Gerencia Cali: Cámara de Comercio de Cali, Junio de 1999
      • Bonet, Lluís. Castañar, Xavier. Font, Josep (ed.) Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos . Barcelona, Ariel, 2001.  256 pág.
      • Cerda, Patricio. Orientación a Gestión de Proyectos Culturales. Santiago de Chile: Área de Descentralización Cultural de la División de Cultura del Ministerio de Educación, 2001.
      • Colombo, Alba. Roselló Cerezuela, David (coords.) Gestión cultural. Estudios de caso . Barcelona, Ariel, 2008. 450 pág.
      • De Zubiria Samper, Sergio, Abello Trujillo, Ignacio, Tabares, Marta. Conceptos básicos de administración y gestión cultural . Organización de Estados Iberoamericanos Para la Educación, la Ciencia y la Cultura (OEI), 2001.
      • Gómez, Rocio del Socorro, Hleap, José, Londoño, Jaime y Salazar, Guillermo. Gestión cultural: prácticas . Cali: Convenio Andrés Bello, Universidad del Valle, 2000.
      • Martín González, María Teresa. Hernando Sanz, María Ángeles. Quiroz Niño, Catalina. Sarrasate Capdevila, María Luisa (coord.) Planificación y diseño de proyectos en animación sociocultural. Madrid, Editorial Sanz y Torres, 2002.
      • Martinell, Alfons. Diseño y evaluación de proyectos de cooperación cultural . Ediciones OEI, 2001. Colección Cuadernos de Iberoamérica.
      • Martinell, Alfons. “Origen y punto de partida del proyecto de cooperación” en Diseño y elaboración de proyectos de cooperación cultural . OEI, 2001.
      • Merino Fernández, José Vicente. Programas de animación sociocultural. Tres instrumentos para su diseño y evaluación. Madrid, Narcea Ediciones, 1997. ISBN: 9788427712140.
      • Pérez Martín, Miguel Ángel. Gestión de proyectos escénicos . Ñaque. Roselló Cerezuela, David. Diseño de proyectos culturales . Barcelona, Ariel, 2004.
      • Roselló Cerezuela, David. Diseño y evaluación de proyectos culturales. Barcelona, Ariel, 2004.
      • Ventosa Pérez, Víctor Juan. Desarrollo y evaluación de proyectos socioculturales . Madrid, CCS, 2002
      • VVAA. Arbeloa, Joan Vianney M. Giralt, Adelina. Intervención en el patrimonio cultural: Creación y gestión de proyectos . Madrid, Editorial Síntesis, 2004
    • Estudis de cas
      • 1. Colombo, Alba. Roselló Cerezuela, David (coords.) Gestión cultural. Estudios de caso . Barcelona, Ariel, 2008
      • 2. Bonet, Lluís. Castañar, Xavier. Font, Josep (ed.) Gestión de proyectos culturales. Análisis de casos . Barcelona, Ariel, 2001. Inclou 10 casos:
      • Un análisis de la gestión del Instituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM)
      • Un plan estratégico para la Orquesta de Barcelona ante la apertura del Auditorio
      • El Festival Iberoamericano de Teatro de Cádiz
      • La aventura de leer
      • El proceso de creación de una productora audiovisual
      • La recuperación de la versión original: el caso de los cines Verdi
      • Vocación pública y eficacia en la gestión integral de servicios educativos y culturales: el grupo Trànsit
      • La gestión asociativa de un proyecto público: el caso CAT
      • Sociedad Civil y conservación del patrimonio: la Asociación de Amigos de Serrablo
      • El análisis de los públicos como instrumento de Gestión: el Centro Cultural de la Fundación La Caixa
    • Experiències
      • ETSIT. Gestión de proyectos . Escuela Técnica Superior de Ingenieros de Telecomunicación (ETSIT) de la Universidad Politécnica de Madrid.
      • http://www.getec.etsit.upm.es/docencia/gproyectos/gproyectos.htm
      • Ficha para la presentación de Proyectos de Gestión Cultural. Proyecto Identidad digital: y tú ¿quién eres en Internet? Portal Iberoamericano de Gestión Cultural.
      • http://www.gestioncultural.org/gc/es/pdf/proy-josomid.pdf
    • Referències web
      • Camacho Campusano, Antil; Leiva Cañete, Fabiola: Guía para la gestión de proyectos culturales: http://www.consejodelacultura.cl/portal/galeria/text/text1491.pdf
      • García, Carlos E. Cómo elaborar un proyecto cultural : http://dali.artes.uaem.mx:8080/documentos/download/como_elaborar_proyecto_cultural.pdf
      • Grupo Quebequense de Recreación Municipal y el Ministerio de Cultura y Comunicaciones. Guía para la Elaboración e Implantación de una Política Cultural Municipal. http://www.mcccf.gouv.qc.ca/publications/guide-elaboration-espagnol.pdf
      • Rausell Köster, P. " Un análisis de la  gestión del Iinstituto Valenciano de Arte Moderno (IVAM) ", en Bonet, Ll., Castañer, X.y Font J. (eds): Gestión de Proyectos Culturales. Análisis de casos. Edit. Ariel Practicum. Barcelona, Ariel, 2001. pp 41-63: http://www.uv.es/econcult/pdf/IVAM2.doc.pdf
      • Roselló Cerezuela, David. Diseño y evaluación de proyectos culturales. http://simiopinionteinteresa.files.wordpress.com/2008/07/david_ros.pdf
      • Ventosa Pérez, Víctor Juan. " Deseño, elaboración e realización de proxectos en animación teatral ". En Animación Teatral. Teorías, experiencias, materiais . Santiago de Compostela, Consello da Cultura Galega: http :// consellodacultura.org / mediateca / pubs.pdf / animacion_teatral_completo.pdf /
    • Plans Estratègics
      • Plan Estratégico para la Cultura en Andalucía (PECA). Consejería de Cultura. Junta de Andalucía. http :// www.juntadeandalucia.es /cultura/peca/publico/ index.jsp
      • Pla Estratègic de Cultura de Barcelona 2007-2015: http://www.bcn.es/plaestrategicdecultura/catala/consell_cultura.html
      • Pla Estratègic de Govern de Cultura, Educació, Esports i Joventut (2007-2015) de l’Ajuntament de Palma de Mallorca (no link)
      • Moltes gràcies! 
      • Margalida Castells
      • ALEA Serveis Professionals SL
      • [email_address]
      • UIB - UOC
      • [email_address]