Your SlideShare is downloading. ×
Historia Valenciano
Historia Valenciano
Historia Valenciano
Historia Valenciano
Historia Valenciano
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Historia Valenciano

423

Published on

Published in: Entertainment & Humor
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
423
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
0
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. 14 de juny de 1992Estimat diari: Em diuen Mabel i hui he tornat a ma casa. Però la meua vida mai tornarà a serigual. Esperava tornar a veure a ma mare i a tots el meus germans; a Ahanna, Matheu,Imbrahím i a Yun. Però sobre tot a la meua millor amiga Saafa. Durant la meua fugidavaig pensar coses terribles i em vaig preparar per a veure quasi qualsevol cosa. Menysaçò. La meua llar, el lloc més segur per a mi, ara no estava. Sols es veien els anticspilars mig derruïts del dormitori de Saafa. A l’entrada hi estava el cos inert de Ibrahím.Havien arribat abans que jo. Vaig plorar tot el vespre per un xiquet de 13 anys que haviamort per culpa de les barrabassades del seu germà major. El rei havia trobat la meuafamília i jo no podia fer res per a evitar que fera amb ella lo que a ell li abellisca. O no? 17 de juny de 1992Estimat diari: M’he embarcat en una perillosa missió que el mateix rei m’ha encomanat. Nopodia fer altra cosa per a recuperar a la meua família. El rei em va demanar que anara ael seu palau, em va costar arribar 2 dies. Allí em va deixar parlar amb la meua família,lo qual és molt estrany dat el meu estat de traïdor. Em vaig alarmar al veure que Saafano estava però em vaig imaginar que, o l’havien matat o que s’havia escapat, però novaig dir res. Després d’una xicoteta xarla em va dir que si volia a veure a tota la meuafamília sana, demà tindré que viatjar en avió fins a Lyon i trobar a una tal Rachel i, loque més em costarà de escriure en aquest diari, matar-la. No sé quin mal li haurà feteixa tal Rachel per o es l’única forma de recuperar la meua família. Heu sent moltíssimRachel. 18 de juny de 1992Estimat diari: Hui he desembarcat a Lyon i sabia que trobaria a Rachel prompte però no tantprompte com heu vaig fer. Al desembarcar vaig trobar a una xica que parlava amb unsenyor al punt d’informació i ell la va cridar per el seu nom: Senyoreta Rachel D’Alena.Rachel tenia un bon accent francès però no li he vist la cara. La he seguit fins al seuhotel i m’he enterat de que demà partirà cap a Paris. No sé si es una bona idea seguiramb açò. Totes les nits pense en la meua família i sobretot en Saafa. On estarà ara? 1
  • 2. 19 de juny de 1992Estimat diari: Al arribar a Paris lo primer que he pensat ha segut “Com pot viure tanta gent entan poc d’espai?”. Jo que havia viscut tota la meua vida a Sin-Kaist, el meu poble natal,en el qual vivien 43 famílies, inclús quan vaig eixir del palau a la fuga després dealliberar als presoners del rei i vaig tindre que viure en camps nòmades de 50 famíliescom a poc, em vaig trobar a una ciutat que englobava tota la meua vista. Totes lesfamílies de Sin-Kaist i de tots els pobles a 30 km a la redona de Sin-Kaist podien viureen sols un d’eixos edificis. Quan vaig veure part de Lyon ja em vaig quedar atolondrat,supose que al aterrar vaig ficar una cara d’alevat que tot el món es quedaria mirant-meen cara de boig. He tornat a seguir a Rachel però lo més estrany del seu comportamentes que mai es deixa veure la cara. Segueix pensant en si açò es una bona idea. 21 de juny de 1992Estimat diari: He trobat a Saafa. I a Rachel. Millor dit les he trobades a les dues a la porta del’hotel de Rachel. I et preguntaràs, com que Saafa ha arribat a Paris. I jo et respondria,en el nom de Senyoreta Rachel D’Alena. Em pareix que estic vivint un malson i quevaig a despertar en qualsevol moment i tornaré a estar a Sin-Kaist amb tota la meuafamília, però sé que no podrà ser. Ara ho comprenc tot. El rei volia que la matara per aque ningú puguera adonar-se’n dels seus plans. Com pense que estaràs un poc perdut etexplicaré la historia. Fa mig any, Saafa i jo vam anar al palau del rei per que feia dos mesos que no seli veia pel regne. Al arribar ahí ens vam colar i vam escoltar d’oïdes una conversa quetenia el rei Ràmun amb el seu conseller més lleial però també el mes malèvol de tots,Ambar, mon pare. Tenien presoners a 12 persones, les quals, coneguent a mon pare,segurament no havien fet res. Jo i Saafa ens vam escorrir cap a les reials presons, queestaven en la planta baixa, i vam alliberar als presoners. Ells ens van contar que haviensentit que el rei anava a conquistar el país veí, Ahnk–D’or, ja que tenien una granrivalitat amb ells i aquell país era ric en metalls preciosos. Ens van pillar, però gracies aque ens vam criar per els carrers, teníem un talent innat per al parkour i no vam tindreproblemes d’escapar però a mi em van seguir fins al desert i a Saafa la van deixartranqui-la. Vaig tindre que viure en el desert fins que un contacte em va dir que el reis’havia oblidat de mi. 2
  • 3. Ara saps per que el rei te la meua família i per que he de assassinar a Saafa. Ellno vol que hi hagi rumors del seu pla. Però m’he donat conte abans de cometre un errorfatal. Quina sort. 23 de juny de 1992Estimat diari: Hui m’he dirigit a Saafa des de que ens vam separar al palau del rei. Hem parlatdurant tot el matí dins d’un bar. Al final hem arribat a una conclusió; teníem que fercreure a Ràmun que jo havia matat a Rachel, i que desitjava que em retornara la meuafamília sana i salva a casa. I al mateix temps tenim que aconseguir que Ambar deixe deser el seu conseller. Matar dos pardals d’un tir, sona més fàcil de lo que en realitat es. 25 de juny de 1992Estimat diari: El nostre pla va eixir mal quasi des del principi. Primer els guardes del palau noem van deixar pasar dins. Em vaig tindre que escabollir en el cambi de guàrdia.Esperava que en eixe mateix moment Saafa estiguera bloquejant totes les medides deseguretat. Una cosa que jo no sabia era que Saafa estava sent seguida per uns guàrdies iestaven mantinguent-la presa; com un rehén. Jo anava tranquil i vaig arribar a unaxicoteta sala que mai no havia vist durant les meues incursions als palaus. Vaig entrar ino vaig veure un altra cosa que una sala enorme,quasi tan gran com xicoteta tassa plenad’un líquid espès i groguenc que al principi em va parèixer mel però a mesura quemanava acostant vaig sentir un olor més dolç encara. Era com si hagueren agafat lacosa més dolça del univers i l’hagueren comprimit en eixa tassa. A més a més, al costathi havia un missatge en un trosset de paper, “Si aquest manjar vols tastar, a algun servolgut tindràs que deixar assassinar.” I ja sé que els nostres pares sempre ens diuen queno prenguem coses que no t’ofereixin, i que a més a més tinguen una sentencia de mort,però no em vaig poder contindrem i em vaig beure tota la tassa. I va ser llavors quanvan arribar els guàrdies capitanejats per Ambar i que portaven a Saafa, inconscient omorta, en una llitera improvisada. Eren uns 800 soldats, que omplien la sala i eixien alpati. Vaig demanar que el millor d’ells eixira. Un soldat de 2 metres i mig en una destralenorme. Vaig plantar-me davant seu i li vaig traspassar el cor en soles 3 moviments. Arasoles quedaven 799. I vaig fer lo normal. Vaig carregar contra ells. 3
  • 4. No em preguntes si les espasses em donaven i rebotaven o si jo esquivava elscolps, per que després de agafar-li una espassa a un soldat i després dels primers 50soldats el meu cos anava automàticament; Atacar, bloquejar, esquivar i atacar. Desprésd’un temps, no et sabria dir quant vaig mirar al meu voltant. No hi havia mes que uns 10soldats, Ambar amb una cara d’estupefacció i a Saafa tirada per terra. No volia fer-limal a mon pare però tenia a Saafa, així que vaig començar a caminar cap a ell quan a feruna cosa que mai m’hauria esperat. Em va abraçar. 26 de juny de 1992Estimat diari: Mon pare i jo hem fet bones miques. Es veu que ell no era malvat, si no que erael propi rei el que era un sàdic. Per això hem dormit en una xicoteta habitació a unapunta del palau. Saafa encara està inconscient però estable. Els guardes del rei ens estanbuscant però mai ens trobaran. Hem trobat a ma mare i als meus germans però encaratenim que aconseguir les claus. Segueix descobrint coses sobre les meues noveshabilitats com a lluitador i pense que estan relacionades amb la beguda. Si estic en locert, tindré que perdre a un ser volgut. Estic protegint dia i nit a Saafa per si de cas esella. 27 de juny de 1992Estimat diari: Hui ha estat un dia d’emocions fortes. No he parat de fer coses. Tot ha començatquan Saafa ha despertat i ha començat a cridar per que estàvem en mon pare. Al finalvam aconseguir que es callara i li vam contar que Ambar era bó. Llavors els fets es vansucceir massa ràpid. Els guàrdies van arribar, alertats per Saafa van irrompre enl’habitació. Saafa va tirar de mi cap a una trapa però no podia deixar a mon pare a soles.I va ser aleshores quan la maledicció va resonar en la meua ment: “Si aquest manjarvols tastar, a algun ser volgut tindràs que deixar assassinar.” Eixe ser volgut era monpare!! Ara que l’havia recuperat no el podia perdre tan prompte. Però no teniaescapatòria. Vaig córrer per el corredor quan vaig senti que els soldats cridavend’alegria. Vaig plorar tot el camí fins a aquest soterrani. Demà veure que puc fer. 4
  • 5. 28 de juny de 1992Estimat diari: Hui al despertar-me tot el pla se m’ha aclarit en el cap. En 5 minuts Saafa i joestàvem en les habitacions reials. En dos moviments els guardes queien desplomats alsmeus peus. Entrant a l’habitació va ser soles cosa de un minut el que jo acabara amb totel mon. No soc sanguinari però en aquell moment no pensava en res més que en monpare. Eixa mateixa vespra em vaig presentar al poble de Sin-Kaist com el seu nou rei ivaig presentar a Saafa com a la seua reina. Em diuen Mabel i hui he tornat a ma casa.Però la meua vida mai tornarà a ser igual. 5

×