Riscos Naturals i Problemes Ecològics.
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Like this? Share it with your network

Share
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Be the first to comment
    Be the first to like this
No Downloads

Views

Total Views
864
On Slideshare
746
From Embeds
118
Number of Embeds
1

Actions

Shares
Downloads
5
Comments
0
Likes
0

Embeds 118

http://agora.educat1x1.cat 118

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
    No notes for slide

Transcript

  • 1. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals.
  • 2. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Problemes ecològics són aquells que es deriven, fonamentalment, de l’acció humana sobre el medi ambient
  • 3. Tema 1. Medi ambient i paisatges Riscos naturals d’origen meteorològic Inundacions Sequeres Riscos naturals d’origen geològic Terratrèmols Vulcanisme Problemes ecològics Desforestació Incendis forestals Erosió del sòl Vents forts Esllavissades Desertificació Onades de fred Temporals de neu Contaminació aire/aigua Residus
  • 4. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic. •Intenses precipitacions degudes a la gota freda que provoca el desbordament de rambles i torrents. • El ràpid desglaç de les neus també provoquen inundacions. • Si el sòl està desproveït de vegetació (reté part de l’aigua) les inundacions són més greus.
  • 5. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic.
  • 6. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic.
  • 7. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic.
  • 8. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. Inundacions • La Riscos naturals són aquells fenòmens naturals que es desenvolupen en les estructures internes i externes de la Terra, i que poden provocar catàstrofes naturals. RN d’origen meteorològic. generalitat disposa de l’INUNCAT, pla de protecció civil per al risc de inundacions. • Les inundacions provoquen pèrdues humanes i materials a causa de la construcció i urbanitzacions de llocs de risc (llits secs dels rius).
  • 9. Tema 1. Medi ambient i paisatges Els Riscos naturals i problemes ecològics. Escala de treball Catalunya/Espanya. • L’exposició oral no ha de durar més de 15 minuts. • Cal acompanyar l’exposició amb Power Point (més o menys 5 diapositives). Es important aportar vocabulari específic del tema tractat. • Cal acompanyar l’activitat amb un resum esquema del fenomen. Aquest ha de respondre la definició real del fenomen (fenòmens de causalitat i de conseqüències). En quines zones aquests fenòmens tenen més impacte i perquè, i un balanç i/o opinió sobre aquests fets. • L’activitat repercutirà en un 15% de la nota final de la primera avaluació. Serà part del contingut d’un futur examen. Alguna font: http://phobos.xtec.cat/mgarci25/moodle/
  • 10. Les sequeres Maria Rios Rius i Ariadna
  • 11. Que són? • Absència de precipitacions en un territori durant un període de temps determinat. Basades en:  Reducció de les precipitacions (aspectes físics) Necessitats humanes
  • 12. Tipus de Sequeres Meteorològica : és donada quan hi ha un llarg període de precipitacions per sota la mitjana climàtica.  Agrícola : causada per l’erosió dels sòls envers l’activitat agrària.  Hidrològica: originada arrel de la disminució de les reserves d’aigua.
  • 13. • Causes  Canvi climàtic  Tala excessiva boscos  Consum en excés dels  Conseqüències: Pèrdues de collites i mort del bestiar. Restriccions d’aigua Incendis Malestar social Desertització
  • 14. Mapa d’Espanya
  • 15. Mapa de Catalunya
  • 16. El vent Clara Pérez Anna Muñoz
  • 17. Què és el vent? • És el moviment de masses d’aire a causa de la diferència de pressió atmosférica o de temperatures entre diferents indrets. Es produeixen com a conseqüència de les diferències de pressió. Per a medir la seva velocitat s’utilitza el anemòmetre i la seva dirrecció, el panell.
  • 18. • Un temporal és un vent fort de grau superior al vuitè de l'escala de Beaufort,es dóna quan el vent bufa a més de 60 km/h. Pot anar acompanyat de sorra en suspensió, de neu, o de pluges. La seva força arranca aleshores les branques dels arbres i es torna més difícil per l'home la marxa contra aquell vent. Al mar, l'alçada de les ones passa de 4 m.
  • 19. • Una tempesta és una pertorbació meteorològica violenta de l'atmosfera, que es caracteritza per afectar la superfície terrestre amb forts vents amb turbulències i precipitacions intenses. Un cicló tropical és una tempesta forta que es forma al mar i acostuma a provocar vents amb velocitats superiors a 120 km/h.
  • 20. Ventades a Catalunya: Habitualment és als dos extrems nord i sud de la costa catalana on els vents (Tramuntana i Mestral) bufen amb més força. Allà es superen els 100 km/H de velocitat del vent la majoria dels anys. Les ràfegues màximes s'acostumen a produïr entre els mesos d'octubre a març. Ventades a Espanya: A Espanya els vents dominants són els de ponent (d’oest a est).
  • 21. Ventades importants a Espanya: • Els dies 23, 24 i 25 de gener de 2009 va haver-hi el cicló extratropical Klaus. Zones afectades: Nord d’Espanya Sud de França
  • 22. Ventades importants a Catalunya: • El 2 de novembre del 2008. Zones afectades pels remolins i regolfades: L’ Alt Camp La Conca del Barberà Altres comarques properes Boscos de la zona
  • 23. Ricard Oliveras Ricard Pons
  • 24. “ Fenomen pel qual la temperatura de l'aire experimenta una disminució considerable provocada per la invasió d'una massa d'aire fred ”
  • 25. - Temperatures extremadament baixes en relació amb la mitjana de l'època Sol durar més d'un dia Es formen per invasió de masses d'aire molt fred La seva extensió pot ser de centenars o milers de quilòmetres quadrats Si l'onada és d'aire siberià és molt probable que hi hagi víctimes mortals. Si l'onada és d'aire polar té menys consequències negatives. A la península Ibèrica les onades arriben amb menys intensitat. A Catalunya es poden congelar les canonades i aïllar algunes poblacions. Tipus d’onades de fred: -Masses d’aire antàrtic i àrtic. -Masses d’aire polar.
  • 26. - S'originen a les proximitats dels pols, sobre les aigües gelades de l'oceà Àrtic i els casquets de gel de Groenlàndia i l'Antàrtida - Baixes temperatures i baix contingut d'humitat - La nuvolositat és escassa i hi ha poca probabilitat de pluges - Trajectòria continental: experimenten pocs canvis i no ocasionen grans nevades - Afecten a l’Europa occidental a finals d'hivern o inici de primavera i quan passen sobre l'oceà Atlàntic provoquen grans nevades i forts descensos de la temperatura .
  • 27. - No es formen als pols, sinó en zones allunyades d'aquests situades entre els 55 i 70 graus de latitud. - Fredes, seques i d'estratificació estable. - Quan es desplaçen cap al sud augmenta la nuvolosiat. - En contacte amb l’Atlàntic i el Pacífic, s’originaràn plujes de poca intensitat. - A les zones càlides, provoca fortes precipitacions.
  • 28. - Febrer del 1956: mes més fred de tot el segle XX per la majoria de comarques catalanes. A Barcelona es va arribar a -6,7ºC. Actualment es recorda com l'Any de la Fred. Agricultura: La majoria dels conrreus es van fer malbé i les oliveres van estar a punt de desaparèixer. Una atmosfera més calenta, emmagatzema més energia i en consequència les onades de fred es faran més intenses i freqüents. El canvi climàtic comporta no només un augment de la temperatura mitjana sinó de la variabilitat en les temperatures i en tot un seguit de paràmetres climàtics. El canvi climàtic no és només escalfament, implica un augment en la variabilitat climàtica i això comporta que els esdeveniments extrems del tipus que sigui vagin més freqüents, fins i tot els freds (onades de fred).
  • 29. Causes • Sublimació inversa del vapor d'aigua en les capes altes de l'atmosfera.
  • 30. Conseqüències i efectes sobre la societat humana Quan es produeixen temporals de neu: ·Dificultat pel transport (aeri i terrestre). ·Serveis públics. ·Interrupció de la vida quotidiana. ·Acumulació de neu. Quan no es produeixen temporals de neu: · Acció de l’Home: canvi climàtic -> disminució de la neu.
  • 31. Allaus És una massa de neu que cau i es precipita avall pel vessant d’una muntanya. Hi ha tres tipus d’allaus: -Allau de neu pols: es forma en un punt i a mida que va baixant augmenta el volum -Allaus de neu molla: Succeeix quan la neu es fon -Allau de placa: succeeix quan a una superfície de neu compacta que desprèn de la resta del mantell de neu.
  • 32. PLA D’EMERGÈNCIA DAVANT LES NEVADES Protecció civil estableix uns consells davant els temporals de nevades: 1- A casa, obre una mica les aixetes perquè no es congelin les canonades. 2- Evita que la gent gran i els nens petits surtin al carrer. Escolta la ràdio per informar-te’n. 3- Si has de viatjar, planifica el trajecte, informa’t de l’estat de les carreteres i revisa el cotxe introduint les cadenes. 4- Condueix de dia, amb precaució i per les rutes principals.
  • 33. TERRATRÈMOLS Arlet Manuel Laura Ramos
  • 34. DEFINICIÓ Un terratrèmol és un fenomen natural que produeix a l’interior de la Terra. Es defineix com l’alliberació sobtada d’energia acumulada que es propaga en forma d’ones sísmiques. Aquesta energia s’acumula pel moviment de les plaques que formen l’escorça de la Terra. HIPOCENTRE TERRATRÈMOLS ESCALA DE RICHTER INTENSITAT DEL TERRATRÈMOL EPICENTRE ONES SÍSMIQUES
  • 35. CAUSES DELS TERRATRÈMOLS Desplaçament plaques tectòniques produeix un xoc i una fricció trencament de la placa. A causa de la ruptura pertorbacions(ones sísmiques)
  • 36. CONSEQÜÈNCIES DELS TERRATRÈMOLS EFECTES HUMANS: Terratrèmol a destacar: Sud de Xile(1906) Pèrdua de vides humanes provocant ansietat i signes de preocupació Pèrdua de recursos naturals i econòmics  reconstrucció ciutat Pèrdua de possessions materials EFECTES AMBIENTALS: Allaudespreniment brusc de terra o neu Tsunami ondulació que és produeix a l’oceà
  • 37. TERRÀTREMOLS A CATALUNYA TERRATRÈMOLS RECENTS A DESTACAR: CASTELLÓ I TARRAGONA INTENSITAT : 3,9 / 4,2 graus escala de Richter IGC Institut Geològic de Catalunya(1999)
  • 38. TERRATRÈMOLS A ESPANYA TERRATRÈMOLS A DESTACAR: LORCA(MÚRCIA)(2011) 1,6 graus Govern de EspanyaMinisteri de foment
  • 39. LA MÀ DE L’HOME La mà humana influeix en els terratrèmols de la manera següent: •Detonacions nuclears subterrànies. •Tones d’aigua acumulades en represes i llacs artificials. •Injecció d'aigües residuals sota terra. •Extraccions de primeres matèries. •Accidents de mineria i excavacions petrolieres. •Canvi climàtic, contaminació i escalfament global. Un exemple de la mà humana en els terratrèmols Tarragona i Castellóprojecte Castor
  • 40. Volcanià Hawaià Peleà Estrombolià
  • 41. • Moviment de les plaques tectòniques • Increment de la pressió del magma 1. La injecció de nou magma en la cambra magmàtica 2. La progressiva formació de gasos en el magma a mesura que puja cap a zones més superficials
  • 42. • La destrucció de tota forma de vida i d’infraestructures • Dificultats per respirar • Dificultat de visió • Creació d’hiverns volcànics • Formació de nova terra
  • 43. LES ESLLAVISSADES Carles Llampayas Víctor Vallespir
  • 44. Què son ? • Una esllavissada és un esfondrament de terres, roques, cingles, penya-segats o vessants de muntanyes.
  • 45. Causes • Disminució de la resistència del sòl • Augment de la càrrega a dalt de la muntanya • Disminució del suport al peu de la muntanya • Moviment vibratori de la superfície terrestre
  • 46. Conseqüències Depenent del volum: •Mínimes: Tallar carreteres Inundar rius •Màximes: Si són molt importants destrueixen poblacions
  • 47. Tipus d’esllavissades DESPRENIMENTS: Segons el volum Caigudes blocs rocosos Despreniment plaques rocoses Allaus rocoses ESLLAVISSAMENTS: Lliscaments Fluxos Complexos Esllavissaments superficials CORRENTS D’ARROSEGALLS: Masses de fang
  • 48. Esllavissades a Catalunya
  • 49. Esllavissades a Catalunya
  • 50. Esllavisades a Espanya
  • 51. Mesures preventives • Realitzar obres d’enginyeria: - Pantalla estàtica - Pantalla dinàmica - Pantalla multi articulada - Construcció de dics - Canalitzacions • Mesures de vigilància (Inclinòmetres, Extensòmetres,etc.) •Col·locar tanques a les zones de risc •Senyalitzar les zones amb risc • Boscos de protecció i repoblaments forestals
  • 52. Mesures d’autoprotecció • Circular amb precaució per zones senyalitzades • Estar atent a sorolls inusuals • No creuar rius i rieres inundades • Estar atents a deformacions del paviment o variacions sobtades del nivell d’aigua.
  • 53. DESFORESTACIÓ Per Jordi Cobo i Adrià Puig
  • 54. Què és? • La desforestació és el procés de desaparició dels boscos i masses forestals. • Han estat explotats des de fa anys per a l'obtenció de fusta, fruits, substàncies
  • 55. Causes: • Principalment acció de l’home • En pocs casos, la desforestació esdevé de forma natural.
  • 56. Conseqüències • Destrucció llocs fonamentals pel desenvolupament d'algunes espècies en perill d'extinció. • Desequilibri en l’ecosistema de la regió. • Desaparició d'embornals de CO2. • Alteració en la xarxa hidrològica de la regió. • Modificació del clima del lloc.
  • 57. Desforestació a Espanya
  • 58. Desforestació a Catalunya
  • 59. ELS INCENDIS Aina Martin, Salina Jaime i Aina Camps
  • 60. QUÈ SÓN? Un incendi és un foc de grans proporcions no controlat, ni en l’espai ni en el temps, que pot abrasar coses que no estaven destinades a cremar-se.
  • 61. TIPUS D’INCENDIS • Classe A – fusta, paper, goma... • Classe B – gasolina, petroli... • Classe C – gas natural, gas butà... • Classe D – sodi, magnesi, potassi... • Classe E – origen radioactiu • Incendis Forestals
  • 62. CAUSES I CONSEQÜÈNCIES CAUSES •Sequedat •Abandonament de les explotacions agràries •Acció de l’ home •Cendres o brases Conseqüències o Destrucció dels hàbitats o Desforestació o Lenta recuperació dels boscos o Pèrdues econòmiques
  • 63. pla d’emergència d’incendis forestals AL BOSC: A LA CIUTAT: -Protecció. -Protecció -En cas d’incendi. -En cas d’incendi
  • 64. Probabilitats d’incendis a Catalunya
  • 65. Probabilitats d’incendis a Espanya
  • 66. Erosió del Sól Marc B. Ruslan N.
  • 67. ¿Qué es? • És un fenòmen natural que consisteix en el moviment de particules del sól d'un lloc determinat per l'acció de l'aigua o el vent.
  • 68. Tipus d'erosió: • L'acció de l'aigua: • Es produeix quan el sòl s'ha quedat desprotegit de la vegetació i les pluges i els torrents arroseguen les partícules del sòl. El sòl desproveït de la capa superficial, perd la matèria orgànica i entra en un procés de deteriorament • L’acció del vent: • El sòl desproveït de vegetació, es víctima de l’acció del vent, que arrossega les partícules del sòl y de roca.
  • 69. • L’acció dels vegetals: • Les plantes superiors, que tenen arrels, exerceixen una labor intensa d’excavació del sòl , en busca d’aigua que necessiten per a la seva subsistència. • L’acció dels animals: • Els insectes i els invertebrats airegen el sòl i contribueixen en el procés de meteorització de la roca, la qual cosa deixa l'entrada d'aire i aigua.
  • 70. • L'acció de la tectònica de plaques i el vulcanisme: • La destrucció de roca en grans quantitats, produeix que es vagin enfonsant a poc a poc pel mantell i es fonen deixant espai a noves masses de roques sortides del mateix lloc a través dels volcans. • L'acció de l’esser humà: • A pesar que l’erosió es un procés natural, pot ser influenciada per activitats humanes com la desforestació o la urbanització Quan a una zona se li retira tota la capa protectora de vegetació, l’erosió es més gran ja que el
  • 71. Conseqüències: • Deteriorament d'ecosistemes: L’erosió del sól dificulta la vida d’alguns vegetals, fet que provoca que algunes zones amb una determinada vegetació es vegin negativament afectades. • Augment d'inundacions: Quan un terreny s’erosiona provoca que l’aigua es quedi estancada i per tant s’acumula una gran quantitat d’aigua, fet que provoca un risc més alt d’inundacions en aquesta zona. • Pèrdua de sòl cultivable: L’erosió del sól en terrenys on s’acostuma a cultivar un determinat conreu provoca que aquest sól perdi propietats i per tant dificulti el cultiu. • Desertització: Es produeix quan l’erosió d’un lloc determinat provoca que la terra perdi fertilitat i per tant no sigui capaç d’absorbir aigua i per tant que es quedi estancada a la superficie fins que es seca.
  • 72. La Desertització Thomas Walzl Joan Rom 2n Batx C
  • 73. Definició: Desertització • La desertització es el procés natural que pateix un terreny normalment ric en biodiversitat en perdre gran part o fins i tot la totalitat , per causes diverses , que després desenvolupa a la formació de desert.
  • 74. Definició: Desertificació • La desertificació és el procés de formació de deserts per part de l'activitat humana , aquesta formació de deserts es deguda a l'acció de diferents factors com el canvi climàtic. Desert de l’Índia.
  • 75. Causes: Causes: •Desertització: •Factors astronòmics •Factors geomorfològics •Factors dinàmics (relacionats amb l'activitat geològica i biològica de la Terra, sequera, plujes torrencials…) •Desertificació: •Excés de ramaderia i mala pràctica d’agricultura •Incendis i desforestació •Construcció •Explosió de la demografia •Polítiques hidràuliques inapropiades
  • 76. Conseqüències: • Conseqüències: • Tan la desertització i la desertificació comporten les mateixes conseqüències. • Deteriorament dels recursos natural • Deteriorament de les propietas del sòl • Pèrdua de biodiversitat • Canvis en la vegetació
  • 77. A nivell Espanyol:
  • 78. A nivell Català:
  • 79. CONCLUSIONS: • Hem arribat a la conclusió que aquest procés de desertitzacio i també podem parlar de desertificació tenen una sèrie d’efectes que ens repercuteixen molt, aleshores podem arribar a la conclusió que cal buscar alternatives per frenar aquest procés, com reduir les pràctiques destructives, concienciar a la població i molts altres.
  • 80. Xènia Martínez Marquez Laura Miguel Paul Geografia
  • 81. Definició La contaminació és l’alteració de les propietats d'un medi per la incorporació de diferents factors, com pot ser l'acció de l'home, per pertorbacions materials o radiacions que introdueixen modificacions de l'estructura, composició i funció dels ecosistemes afectats. Contaminació de l’aigua Contaminació de l’aire
  • 82. Causalitats de l’aigua  Causes contaminació aigua dolça: - Les aigües residuals domèstiques - Les aigües residuals agrícoles Les aigües residuals d'origen industrial Les aigües d'escorriment Fems procedents del bestiar de les granges Els detergents La contaminació per intrusió  Causes contaminació de l’aigua marina: - El petroli - Metalls pesants i residus químics - Pesticides i fertilitzants - Fems - Deixalles
  • 83. Conseqüènci es  Conseqüències pels humans, animals i pel medi ambient: -Les deixalles abocades al mar són perilloses tant per a les persones com per a la fauna. - Les persones que consumeixin aigua procedent de les plantes de reciclatge nuclear amb un alt nivell de radioactivitat poden patir grans problemes de salut. -Mort de milers de peixos, aus i mamífers marins cada cop que hi ha un accident al mar d’un vaixell petrolier. - Quan l’aigua està contaminada per aigües residuals, les algues s’alimenten d’elles, cobreixen la superfície i poden obstruir les brànquies dels peixos. http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/mar.h
  • 84. Contaminació d’aigua a Catalunya
  • 85. Contaminació d’aigua a E spanya
  • 86. Causalitats de l’aire - Les fàbriques i centrals elèctriques que cremen carbó o derivats dels petroli per obtenir energia contaminen l'atmosfera perquè produeixen diòxid de carboni, diòxid de sulfur i òxids de nitrogen. - La incineració d'escombraries allibera gas metà,diòxid de carboni , diòxid de sofre i plom. - En determinades activitats agrícoles es fan servir fertilitzants i pesticides per als camps. Parts d'aquestes substàncies químiques s'incorporen a l'atmosfera. - Els motors de cotxes i avions desprenen plom, monòxid de carboni, òxids de nitrogen i altres gasos que, combinats amb la llum del Sol, produeixen ozó, que és verinós al nivell atmosfèric.
  • 87. Conseqüències de l’aire  Conseqüències pels humans, els vegetals i pel medi ambient: - El CO2 procedent de la combustió del carbó i derivats del petroli reté l'escalfor que surt de la superfície del planeta provocant un escalfament global del planeta. - Els òxids de nitrogen procedents de la combustió de motors, produeixen irritació a les mucoses respiratòries i als ulls. - El plom procedents de la indústria metal·lúrgica i de les benzines afecta al sistema nerviós i a la sang de les persones. - Els pesticides utilitats pels pagesos per combatre les plagues, sovint són transportats pel vent fins a zones habitades on poden ser un perill per a la salut.
  • 88. Contaminació atmosfèrica
  • 89. Què podem fer per evitar la contaminació?  El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIGUA és: - No llençar cap tipus d'escombraries o deixalles a les platges. - Reciclar el vidre i totes les deixalles sempre que sigui possible. - No netejar els dipòsits dels vaixells petroliers amb aigua de mar.  El que podem fer per evitar la contaminació de l’AIRE és: - Utilitzar més el transport públic en comptes de vehicle propi. - Reciclar les deixalles en lloc d'incinerar-les. - Evitar el consum de productes tòxics que degraden la qualitat de l'aire, com ara les pintures, els dissolvents i els esprais polvoritzadors.