Your SlideShare is downloading. ×
Examen respostes antic règim 2 ba
Examen respostes antic règim 2 ba
Examen respostes antic règim 2 ba
Examen respostes antic règim 2 ba
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×
Saving this for later? Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime – even offline.
Text the download link to your phone
Standard text messaging rates apply

Examen respostes antic règim 2 ba

564

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
564
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
7
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. Ref.: R-C2-01-04 EXAMEN Rev.:4 Pàgina 1 de 4 Nom i cognom:______________________ Classe:______ Data:_______ Història Segon Batxillerat B Avaluació 0 Nota: 1.- Defineix els següents conceptes en l’espai de full indicat. Recorda que es valorarà la precisió conceptual, la utilització del llenguatge històric, la localització en l’espai i el temps i la relació amb el procés històric. (5 punts). Mans mortes. Són aquelles terres que durant l’Antic Règim estaven amortitzades, és a dir que no es podien ni comprar ni vendre. L’origen era de tipus medieval, i emmarcava les terres de l’església, la noblesa i els ajuntaments. Allò que trenca aquest paradigma es la desamortització, durant el segle XIX. La meitat de les terres espanyoles durant l’Antic Règim eren en mans mortes, fet que impedia passar d’una economia de subsistència a una economia capitalista i trencar els privilegis de l’estament privilegiat. Il·lustració. Moviment filosòfic d’origen essencialment francès i que es va expandir ràpidament per Europa al segle XVIII. La característica bàsica del pensament il·lustrat es una confiança il·limitada en la raó. Per això eren partidaris ferms de l’educació i del progrés. Els autors més importants van ser Montesquieu, Rousseau, Voltaire i Diderot. Pels il·lustrats l’únic mitjà per entendre el món era la raó, la naturalesa era la font de justícia i de bondat. Eren precursors de la mobilitat social i condemnaven la intolerància religiosa. Latifundisme. Terreny de cultiu molt gran. Un latifundi era una explotació agrària de gran extensió, caracteritzada per lús ineficaç dels recursos disponibles, baixos rendiments de la terra, baix nivell tecnològic i mà dobra assalariada (poc qualificada i mal pagada). Els grans latifundis espanyols es trobaven a les zones del sud d’Espanya (Castella, Andalusia i Extremadura) Amb la fi de l’Antic Règim i la desamortització de terres el latifundisme continuà existent com a problema per entendre l’enorme endarreriment del camp espanyol. Domestic System. Forma de producció industrial que combina camp i ciutat, i que consistia a donar feina a domicili a les famílies pageses. Un artesà o un comerciant de la ciutat encarregava una feina a una família pagesa subministrant-li la primera matèria i les eines necessàries; passat un temps recollia la mercaderia, la pagava al preu convingut i sencarregava de comerciar-la pel seu compte als mercats urbans. L’origen d’aquesta forma de producció la trobem durant la Revolució Industrial anglesa. Fou una activitat econòmica important durant el segle XVIII. Emfiteusi. Contracte pel qual un senyor dóna a una altra persona (emfiteuta) el domini útil (dret d’ús) dun bé immoble, perpetualment o a llarg termini, per tal que sigui millorada, tot retenint-ne el domini directe (propietat). A canvi de rebre un cànon, pensió o cens o altres prestacions de lemfiteuta. Durant l’Antic Règim aquests tipus de contracte eren molt freqüents a Catalunya i donaven una certa estabilitat i durada a les terres que eren conreades per la pagesia a Catalunya. D’aquesta manera el pagès no estava sotmès a l’augment de rendes. Motí d’Aranjuez. Revolta amb participació popular, però també amb participació nobiliària que va pretendre destituir Godoy com a representant de Carles IV per la figura del seu fill Ferran VII. Aquesta revolta es va produir al març de 1808, mesos abans de la firma del Tracta de Fontainebleau (1807) entre Godoy i Napoleó, i que va suposar l’entrada de la “Grande Armée” a Espanya i un buit de poder polític important. El Motí és fruit de les intrigues de la cort i la seva debilitat, però també és el primer signe d’una reacció popular contra l’estranger. Representa la crisi profunda de la Monarquia espanyola i l’incapacitat de Carles IV per governar. Gremis. Corporació professional de menestrals, obligatòria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamental des del s XIII fins al XIX, que conservà els trets bàsics sota una pluralitat de formes i de terminologia (oficis, col·legis, confraries, arts, etc.). Els gremis tenien un control estricte sobre la producció i la creació de noves industries. Era una forma de producció proteccionista molt típica de l’Antic Règim. El Liberalisme econòmic intentarà eliminar aquest tipus d’organització. “Contracte Social”. Llibre publicat l’any 1762 per Jean Jacques Rousseau. La tesi més important del llibre és aquella que diu que la facultat de legislar ha de recaure en el concepte de la voluntat general. Amb aquesta obra el moviment filosòfic de la Il·lustració va intentar explicar que lúnica forma de poder polític legítim és el poder que troba el seu fonament en la voluntat del poble. Rousseau no fou l’únic que va defensar aquestes idees que anaven en contra de l’Antic Règim, també Montesquieu, Voltaire, Diderot i D’Alembert varen escriure altres llibres que van ajudar a difondre les idees de la Il·lustració. Decret de Nova Planta. Supressió prerrogativa de celebrar corts, supressió dels braços i dissolució de les constitucions pròpies de Catalunya. El Decret imposava les lleis i el sistema administratiu de Castella i fixava el castellà com a idioma oficial després de la derrota de l’11 de setembre de 1714. Les Corts, la Generalitat, el Consell de Cent i totes les institucions municipals van ser abolides mentre simposava a Catalunya una nova estructura de govern formada per: la Capitania General, la Reial Audiència i la Superintendència. El Decret fou publicat l’any 1716, malgrat que era un decret que ja s’havia posat a València (1707) i Aragó (1711). Desamortització. Conjunt de mesures que va prendre l’estat per tal d’aconseguir expropiar les terres improductives, generalment propietat de l’església, i posar-les a la venda en subhasta pública perquè fossin explotades per nous propietaris. Això va permetre una major recaptació de fons per a la Hisenda de l’estat. Les primeres desamortitzacions a España es van examen-respostesanticrgim2ba-121125124703-phpapp02.doc
  • 2. Pàgina 2 de 4dur a terme durant el regnat de Carles IV després de la Batalla de Trafalgar, malgrat que les desamortitzacions mésimportants a Espanya van tenir lloc al segle XIX.2.-a)Descriviu el tipus de font i digueu de què tracta. (1 punt)Es tracta d’una font secundària (no és contemporània als fets) de tipus cartogràfic (sincrònic). El mapamostra la situació en la qual es va dividir Europa durant la Guerra de Successió dels anys 1700-1715. Elmapa surt al llibre de Història de Segon de Batxillerat de l’editorial Barcanova.b)Digueu quin és el context històric de les dades que proporciona la font. (1 punt)El context històric de la font és el conflicte bèl·lic amb el qual es va veure immers el continent europeu iels regnes de Castella i Aragó. Durant aquest període la guerra va confrontar dos blocs oposats, amb doscandidats enfrontats per assolir el tron de la monarquia espanyola, després de la mort de Carles II (1700).La guerra fou un conflicte intern entre les corones de la monarquia hispànica, però també fou un conflicteinternacional, d’àmbit europeu.c)Explica i relaciona les dades que proporciona el mapa amb les causes i les conseqüències del conflicte. (3 punts)El mapa mostra dos blocs oposats. El primer bloc està format pels regnes de Castella i França governatsper la família dels Borbó, i els territoris perifèrics i dependents de les corones com: el regne de Sardenya,el regne de Sicília, el regne de Nàpols, el Gran Ducat de Toscana, Milà i Gènova. El segon bloc, que estavatotalment en contra del nomenament d’un nou monarca de la casa dels Borbó al tro espanyol, estavaformat per les grans potències europees del moment: la Gran Bretanya, Holanda (Països Baixos), Portugal,el ducat de Savoia i l’Imperi Austríac. Així doncs, i tal com indica el mapa, França i Àustria, dues de les examen-respostesanticrgim2ba-121125124703-phpapp02.doc
  • 3. Pàgina 3 de 4principals cases reials europees entraven en disputa pel tron espanyol. Si bé la Monarquia Hispànica estrobava en una fase de declivi, l’herència que rebria l’hereu al tron encara suposava la quantitat mésextensa de dominis.La causa principal de la guerra va ser que una part dels països europeus estava totalment en contra delnomenament del nou monarca perquè la seva coronació significava un enfortiment dels Borbó al continenti suposava una amenaça per l’equilibri de poder existent a Europa des de la Pau de Westfàlia (1648). Benaviat, el 1702, la Gran Bretanya, Holanda, Portugal i l’Imperi Austríac van declarar la guerra a França i aEspanya (el mapa mostra d’una manera molt clara aquesta divisió), tot donant el seu suport al candidataustríac amb la formació de la Gran Aliança de la Haia (1701).Aquest enfrontament va originar l’anomenada Guerra de Successió, que, d’una banda, va ser un conflicteinternacional en el qual França es va enfrontar amb una coalició de potències europees (Àustria, PaïsosBaixos, Anglaterra); però també va ser un conflicte intern a Espanya ja que la qüestió successòria també vadividir els territoris peninsulars. Així, el Regne de Castella es va mostrar, en general, fidel al nou monarcaborbònic, i només una part de la gran noblesa, temorosa de perdre poder i influència davant de laintroducció de l’absolutisme borbònic s’hi va oposar. En canvi, una part dels territoris de la Coronad’Aragó, fonamentalment a Catalunya i València, va donar suport al candidat austríac, com a forma derebuig de la política centralitzadora i unitària que representaven els Borbó i que ja s’havia aplicat a França.La guerra a Europa va durar des del 1701 fins el 1713. A nivell internacional, les forces d’ambdós candidatsestaven molt equilibrades i els Borbó es van mostrar incapaços de derrotar els exèrcits aliats que donavensuport a Carles d’Habsburg. El conflicte només es va acabar quan, el 1711, un fet inesperat va canviar elcurs dels esdeveniments: l’arxiduc Carles, en morir Josep I, va heretar el tron austríac, perdent aleshores elsuport de les potències europees que es van malfiar de l’excessiu poder dels Habsburg.Aquest fet portaria Anglaterra i Holanda a manifestar el seu interès en acabar la guerra i reconèixer Felip Vcom a monarca espanyol. Així, a partir de la proclamació de Carles VI com a emperador el conflicte bèl·licva donar pas a la negociació diplomàtica. La pau arribaria amb la signatura dels Tractats d’Utrecht iRastatt (1713-1714). A Utrecht (1713), Anglaterra, Holanda, Portugal, Savoia i Prússia van reconèixer FelipV com a rei d’Espanya a canvi de concessions territorials i comercials. Menorca i Gibraltar van anar a parara mans d’Anglaterra, així com un seguit de drets i privilegis comercials a l’Amèrica espanyola. L’imperiaustríac va rebre Nàpols, Sardenya, el Milanesat i Flandes com a compensació per haver-se retirat de lalluita, que encara es mantenia, entre Felip V i les institucions catalanes. La Península Ibèrica i les colòniesamericanes quedaven en mans de Felip V.A nivell peninsular la guerra va produir la victòria de Felip V en tot el territori. Les corones de Castella iAragó van ser unides en un sol regne. El nou monarca va fer crear un model administratiu d’inspiraciófrancesa: centralista i racional (pragmàtic). Va abolir les institucions, lleis i privilegis de Catalunya a travésdel Decret de Nova Planta. Va dividir el territori en províncies governades per un capità general i regidesper una audiència. Va crear un nou sistema fiscal: cadastre. En definitiva es va començà a configurardefinitivament l’estat espanyol tal com el coneixem avui, un estat unitari tant a efectes polítics comadministratiu examen-respostesanticrgim2ba-121125124703-phpapp02.doc
  • 4. Pàgina 4 de 4examen-respostesanticrgim2ba-121125124703-phpapp02.doc

×