Dossier 31 de maig

332 views
297 views

Published on

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
332
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Dossier 31 de maig

  1. 1. PLANS DE MILLORA Dossier 31 de Maig Nom i Llinatges: Maialen Saura Biurrun Assignatura: 22023 Reflexió i Innovació Educativa Professora: Carme Medina 1
  2. 2. ÍNDEXQUE HEM DE FER? ......................................................................................................................... 3EXPOSICIONS ITINERARI A ............................................................................................................. 4 FAMÍLIA I ESCOLA ...................................................................................................................... 5 PATIS.......................................................................................................................................... 6 POESIA ....................................................................................................................................... 7 JOGUINES RECICLADES .............................................................................................................. 8 LABORATORIS: DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIA MULTISENSORIAL ................................ 9 ELS SENTITS ............................................................................................................................. 10 MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTS .................................................................................... 11 CREACIÓ D’UN BLOC ............................................................................................................... 12 CANÇONER INFANTIL .............................................................................................................. 14EXPOSICIONS ITINERARI B ........................................................................................................... 15 MAPA CONCEPTUAL DELS CONCEPTES TEÒRICS .................................................................... 17BIBLIOGRAFIA .............................................................................................................................. 18 2
  3. 3. QUE HEM DE FER?La feina que us proposem fa referència al Pla de Millora i s’ha de lliurar dia 31 de Maig, Els diez17 i 24 de maig durem a terme exposicions dels vostres plans de millora i de les propostes quehan realitzat les vostres companyes de l’itinerari B, amb la finalitat de compartir i enriquir-nosmútuament.D’aquestes exposicions n’haureu de treure la informació per fer la feina següent:Fase 1: Sobre les exposicions de l’itinerari A: Fes un anàlisi acurada dels plans de millora presentats:  De la descripció del projecte, quins aspectes us han cridat més l’atenció?  Quins objectius té?  Quin tipus d’aprenentatge promou?  Quina és la seva avaluació? Comparant amb les meves practiques:  Quins aspectes m’han resultat nous, interessants, atractius?  Com aquest pla es podria adaptar al meu context?  Què podria incorporar al meu repertori professional? De quina manera?  Quines dificultats i obstacles hi veig?Fase 2: Sobre les exposicions de l’itinerari B:  Què hem après en relació als plans de millora, canvi, bones practiques, innovacions i avaluació?  Elaboreu un mapa conceptual amb tots els coneixements assolits. 3
  4. 4. EXPOSICIONS ITINERARI AA continuació es realitzarà una exposició acurada dels següents projectes de millora del’itinerari A:  Família i escola  Patis  Poesia  Millora de l’hora de les sortides  Joguines reciclades  Laboratori  Els sentits  Millora dels materials existents al centre  Creació dels blocs  Cançoner infantil 4
  5. 5. FAMÍLIA I ESCOLAEl fet de voler posar en marxa aquestes xerrades, em semblen molt interessant perquè es unamanera d’apropar-te a les famílies i a les seves necessitats, a través d’aquestes tres xerrades; 1. Els vincles afectius, els límits i les rutines dels infants 2. La importància dels contes 3. Conta contesPenso que, d’aquesta manera, s’està creant un vincle més fort de comunicació, decol·laboració entre els dos; família i escola. I, sobretot, el que m’ha cridat més l’atenció és latercera xerrada, la de conta contes que realitzen mestres, famílies i infants. La metodologia es:les mestres conten dos contes als infants i les famílies un, d’aquesta manera es podrà observarles diferents formes de contar un conte.Els objectius no els han especificat els objectius però des del meu punt de vista diria que elsobjectius que es persegueixen es donar suport a les famílies en tots els àmbits i establir unvincle comunicatiu i de col·laboració entre tota la comunitat educativa. Donar totes les eines ipossibilitats possibles a les famílies perquè solucionin els seus dubtes i conflictes.El tipus d’aprenentatge que promou seria un poc el fet d’aprendre entre tots; dialogants’aprèn. A través d’aquestes xerrades es parlen sobre els conflictes quotidians que tenen lesfamílies amb els seus infants i s’intenta solucionar entre tots/es.Tampoc han especificat cap tipus d’avaluació, suposo que es deu observar a través de lesxerrades que es produeixen, si tenen èxit, si els pares i mares es queden satisfets, etc.Comparant amb les meves pràctiques...L’aspecte interessant i atractiu que he trobat ha estat el fet d’establir periòdicament aquestestres xerrades al centre, en un ambient més íntim. Dic íntim perquè, per exemple en el meucentre, es convoquen xerrades però que pot venir totes les famílies que estiguin interessades,encara que siguin d’altres centres. Potser si es fa d’aquesta manera, hi hagi famílies queestiguin més cohibides a comentar els problemes quotidians que els hi sorgeixen. En canvi, siaquestes “reunions” es realitzen a nivell d’aula, amb la confiança que ja es té i que es la pròpiamestre/tutora que les condueix, potser sorgeixen més temes de debat.Considero que si que es podria adaptar al meu context; aquest tipus de projecte es podriaadaptar a qualsevol pla mentre es faci amb consciència. Tan sols es decidir quin tipus dexerrades es volen fer (temàtica) i iniciar-les, perquè els pares i mares vegin la importància decompartir les coses i d’enriquir-nos mútuament.Els possibles obstacles que hi podria observar es la triada incorrecte de les xerrades, més queincorrectes, no interessants. Es tracta d’oferir a les famílies temes que a ells els preocupi dedevé, perquè així puguem abraçar-ho tot. Una possible alternativa, seria passar un qüestionarianònim perquè les famílies poguessin expressar aquells temes que més els preocupen i fer unaposada en comú desprès. 5
  6. 6. PATISEs curiós que molta gent faci la millora dels patis. De fet quan jo vaig estar realitzant lespractiques de primer cicle d’educació infantil el centre també em va demanar fer el projectede millora dels patis.Considero que si tothom demana que es faci la millora d’aquest espai es perquè no el tenendel tot cuidat. Es centren més en les aules, que es l’espai que observen més les famílies, queamb els espais exteriors. En tots dos espais es produeixen molts aprenentatges que calfomentar-los, no hem d’esperar que vengi gent de l’exterior perquè ens faci una millora, hemde ser conscient del que tenim i com ho podem aprofitar.El grup de companyes que ha realitzat aquest projecte, varen introduir aquestes millores,entre d’altres:  Racó de teatre  Racó de tubs transparents per ficar coses dins i observar que passa  Racó de més intimitat i descans, cobert amb teles  Pissarra a la paret perquè puguin reproduir,durant l’estona del pati, les seves sensacions i experiències.Són millores molt atractives i interessants pels infants, promouen molts aprenentatges i els potenriquir molt fer aquest tipus d’activitats a l’espai exterior. A través d’aquestes activitats s’estàpromovent un aprenentatge constructivista, on l’infant és el protagonista actiu del seu propiprocés, a través de l’experimentació i de l’assaig error estarà adquirint nous aprenentatges.Millorant el pati es varen assolir uns objectius que calia assolir-los; entre d’altres hi havia:  Oferir més material als infants, i que sigui més variat  Disminuir els conflictes entre els infants  Enriquir el moment de joc lliureComparant amb les meves pràctiques:Com ja he dit anteriorment, quan jo vaig realitzar les pràctiques d’educació infantil, també vaigfer aquest projecte de millora, reestructurant les zones del pati perquè fossin més atractives,lúdiques, etc. Els únics obstacles i inconvenients que em vaig trobar, en aquell moment, varenser els recursos econòmics. Els recursos humans no varen ser un obstacle ja que les mestresestaven realitzant una formació contínua, a les tardes, sobre la importància dels patiseducatius. Jo vaig poder assistir a aquesta formació que, a al vegada, em donava eines per almeu projecte. Elles tenien el mateix esperit que jo i el meu company de pràctiques a l’hora decanviar els patis, l’únic que no el varem poder aplicar per falta de recursos econòmics. 6
  7. 7. I,finalment, aquells aspectes que podria incorporar al meu repertori en referència a aquestprojecte serien les activitats escollides per portar a terme al pati. Són propostes creatives imolt interessants que qualsevol centre podria aplicar al seu pati exterior.POESIAD’aquest projecte de millora m’ha cridat un poc tot en general, el tema en sí i la sevametodologia. Volien millorar les hores de les sortides i, per aquest motiu, es va crear unpersonatge amb el nom de “senyora poesia” (el nom també m’ha cridat molt). Aquestpersonatge surt en aquests moments que es volen millorar i els hi proposa activitats: silenci,relaxació i escolta, per ara.Es van fent una gran varietat d’activitats on els infants preguin consciència de temes com és elsilenci, l’escolta i la relaxació que han de tenir quan s’escolta un conte o una història. Aquestprojecte s’ha adaptat a tots els infants del centre, menys els nadons, que degut a l’horari en elqual es realitzen aquestes activitats els més petits o estan en l’hora de menjar o bé dormen.Amb els infants de 1 any s’ha adaptat tot i que encara no son gaire conscient d’aquests temes,mentre que amb els infants més grossos aquestes activitats han tingut més èxit.L’objectiu principal d’aquest projecte es oferir una millora en l’hora de les sortides (12:00-13:00h), així a través del projecte es pretén fer una iniciació i familiarització amb el llenguatge,expressió corporal, cultura... amb el suport de contes i danses populars. Dins aquest procés lesfamílies també n’estan implicades.I,finalment, l’avaluació es fa desprès de cada activitat que s’ha proposat. Les practicants fanuna avaluació de com s’ha portat a terme aquest activitat; resposta dels infants, actitud de lamestre, imprevistos i obstacles, etc. Per fonamentar aquestes activitats, es van realitzantfotografies per poder-ho,desprès, documentar als plafons i que les famílies tinguin constànciad’aquestes activitats.Comparant amb les meves pràctiques:M’ha resultat un tema nou el fet d’establir un personatge i que de nom es digui “la senyorapoesia”, ho trobo molt interessant perquè,així, de manera inconscient s’està tractant la poesiacom un joc i com una mena de reptes. Es una bona manera d’introduir aquest tipus de gènereamb els més petits.I com molt bé diu un dels continguts del currículum d’educació infantil: “Recitació de textos decaire poètic, de tradició cultural o d’autor, mostrant plaer per les sensacions que produeixen elritme, la rima i la bellesa de les paraules.” Està molt bé la iniciativa de tractar-ho des d’unaperspectiva lúdica.Aquest pla de millora es podria adaptar al meu context però demanant la cooperació de totesles mestres de les aules, ja que moltes en les hores de les sortides esperen a les famílies en el 7
  8. 8. pati. Seria qüestió de tornar-s’ho a plantejar i veure la importància també d’oferir aquest tipusd’activitats.Les úniques dificultats i obstacles que hi trobo seria que totes les mestres es posessin d’acord ivolguessin aplicar aquest tipus de millora en el seu centre, potser moltes no veurien laimportància real d’aquest tipus de pràctiques.JOGUINES RECICLADESL’aspecte que m’ha cridat més l’atenció ha estat que la millora que es volia introduir fosjoguines reciclades en tos de material reciclat. Voler fer joguines amb material reciclat es unatasca complicada i que potser no tenen els mateixos resultats que si s’hagués creat materialreciclat perquè els infants poguessin explorar i experimentar. Volent fer joguines, d’algunamanera, ja els estàs conduint per el tipus de joc que vols que facin, no els deixes desenvoluparla seva pròpia creativitat i imaginació i, potser per aquesta raó, seria més interessant no haverrealitzat les joguines sinó que per jugar s’utilitzin els materials reciclats.Penso que es una millora molt interessant per donar importància al reciclatge envers alconsumisme que es fa avui en dia de tots els materials. Els infants no son conscients de laimportància d’allò que tenen a la seva disposició, amb els materials reciclats, veuen que esrompen, que es desfan i han d’aprendre a tenir-ne més cura que un altre material méssofisticat.Els objectius que es persegueixen amb aquest pla de millora són els següents:  Proposar alternatives a l’hora de crear joguines, complementant les joguines de plàstic com a recurs educatiu.  Evitar el consumisme  Proporcionar les joguines necessàries. Evitar l’excés.  Crear joguines per la diversitat, evitant la discriminació per sexes, per recursos econòmic i altres característiques.  Introduir el material no estructurat com a joguina a l’aula.  Donar valor als materials quotidians, de l’entorn i de la vida diària.  Potenciar la creativitat dels infants a l’hora de jugar amb els materials oferts.  Conscienciar a la comunitat educativa (infants, famílies i mestres) de la importància del reciclatge, dels beneficis que aporta.L’avaluació que es fa d’aquest projecte es una observació de l’aplicació del material amb elsinfants, resultat no gaire favorable ja que no eren allò que cercaven les mestres. Per tant,aquest pla de millora no tindrà continuïtat i haurà de desencadenar en un nou projecte demillora. 8
  9. 9. Comparant amb les meves pràctiques:Aquestes dues companyes que han realitzat aquest projecte de millora ho han realitzat alcentre on vaig fer les pràctiques i on, actualment, estic treballant. Per tant, també puc dir elmateix que es pot adaptar aquest projecte al meu context, el que passa que amb un altreobjectiu com podria ser fomentar els materials reciclats per als jocs dels infants, sense crearnosaltres mateixes les pròpies joguines.En aquest tipus de projectes necessites la implicació de tota la comunitat educativa, ja que encas contrari no es podria dur a terme, aquesta podria ser un possible obstacle, la nocoordinació per dur endavant aquest projecte o una millora qualsevol.LABORATORIS: DE CONSTRUCCIONS I PRESTATGERIAMULTISENSORIALEl primer que m’ha sorprès d’aquest pla de millora es la reestructuració que s’ha fet d’un espaique s’utilitzava molt poc, abans es deia la “Casa dels contes”. Amb els fotos que ens varenmostrar via conferència s’ha vist la gran feinada que han fet per fer aquesta reconstrucció. Ésbastant interessant destinar les construccions a un altre espai que no sigui l’aula ni estigui moltambientada ja que els infants es distreuen molt fàcilment.L’objectiu principal que es vol cercar amb la creació d’aquest pla de millora es que els infantsrealitzin diferents construccions amb els materials i els combinin així com ells els interessi.El tipus d’aprenentatge que es promou es més manipulador, explorador i de descoberta delsmaterials. Tots els materials que s’han proposat són materials naturals, de fàcil accés, per talde fomentar, també, el reciclatge. Amb aquestes activitats s’estaran treballant, de manerainconscient, tots els sentits, d’una manera o una altre.L’avaluació d’aquest projecte no està especificada però si l’hagués fet jo ho avaluariamitjançant graelles d’observació de com funcionen les activitats que es porten a terme dins elslaboratoris; motivació dels infants, satisfacció, interès, comunicació...Comparant amb les meves pràctiques:M’ha semblat molt interessant el fet de poder contar amb una caseta tan grossa per aquesttipus d’activitats. En el meu centre no tenim cap tipus de construcció d’aquest tipus. Nosaltresquan havíem de portar a terme l’activitat de les construccions ens dirigíem a una activitat queestà pensada per fer tot tipus d’activitats; joc heurístic, experimentació, construccions, etc. Enla qual no hi ha cap tipus d’estímul exterior, es va intentar que aquesta aula estigués el màxim 9
  10. 10. de buida possible perquè els infants es poguessin concentrar al màxim. Tot i així, no acabavade funcionar del tot amb tots els infants, ja que sempre hi havia uns quants que es distreienper qualsevol cosa.També m’ha agradat molt la selecció del material que s’ha fet per poder dur a terme aquestaexperimentació i aquesta exploració dels materials, considero que aquest tipus de materialsofereixen múltiples formes de jocs i d’aprenentatges.ELS SENTITSEl que m’ha cridat l’atenció és la temàtica d’aquest projecte, penso que és un projectetradicional que es fa i s’ha fet en quasi tots els centres i, nosaltres com a estudiants, hauríemde proposar temes interessants i creatius que elles possiblement no hagin pogut vivenciar.En aquest centre en el qual han fet les pràctiques aquestes dues companyes no tenien fet capprojecte, per tant, es varen veure en la necessitat de crear un projecte inicial, no un projectede millora perquè no havia cap projecte fet.Varen veure oportú fer un projecte sobre els sentits, volent fer feina amb tres aspectesimportants: 1. Activitats per oferir als infants la possibilitat d’experimentar amb diferents materials de diferent tipus 2. Millorar la utilització dels recursos materials 3. Millorar les capacitats sensorials de l’infantEls tallers que ja s’han posat en practica d’aquest projecte son els següents:  Taller d’experimentació amb farina, arena i macarrons  Taller del gust i olfacte  Taller de cuinaEn relació a l’avaluació, s’han anat confeccionat diferents documents per poder deixarconstància la planificació que s’ha portat a terme durant tot el procés, els recursos i elsmaterials que han necessitat així com també una avaluació tant de la pròpia tasca com de lessessions.Comparant amb les meves pràctiquesEl centre on vaig cursar les pràctiques ja havien portat a terme un projecte d’aquest tipus i nocaldria adaptar-lo, perquè els infants en experimentació ja posen en funcionament els seuscinc sentits, en totes les activitats del dia a dia. Les activitats que s’han realitzat tampoc lesconsidero molt innovadores. 10
  11. 11. MILLORAR ELS MATERIALS EXISTENTSAquest projecte neix per la necessitat de millorar els materials del centre, concretament del’aula, del pati, al Hall, per tal que tots els infants puguin aprofitar aquests materials i hopuguin experimentar.Els objectius que es persegueixen amb aquest projecte i aquesta millora dels materials són elssegüents:  Proposar millores o suggerències envers el material de què disposa el centre, per tal d’optimitzar els recursos.  Crear material que fomenti el desenvolupament cognitiu, sensorial i social dels infants.Les millores han estat les següents:  Plafó sensorial: finestretes amb materials naturals per fer prensió d’obrir i tancar. Materials de diferents textures. Aquest plafó el podem emprar a totes dues classes, pet setmanes.  aper de cel·lofana, diferents formes per posar a les finestres: vista.  Pots de plàstic i de vidre, l’hem omplerts amb espècies de què disposi l’escola. Llimones, taronges, sal, sucre... per desenvolupar el gust.  Pati: materials fixos en l’espai: panera de fusta amb pedres i pilotes de la mar. Han fet una cortina feta de taps de plàstics, teles, canyetes de plàstic i es posarà de banda a banda perquè els infants l’emprin.  Hall: racó de contes, l’han millorat. Racó de disfresses, racó de feines, racó de contes, coixins, llibres, teatre de fusta... han posat unes escales per accedir els contes.Lavaluació la realitzem mitjançant lobservació directa, veient si els infants accepten els nousmaterials, quins nous jocs creen, quines interaccions sorgeixen, etc.Comparant amb les meves pràctiques:Penso que aquest tipus de projectes no ho haurien de fer unes practicants sinó que les mestreshaurien de tenir cura i fer-ho elles, penso que un projecte de millora es més interessant que esfaci sobre algun tema en concret; documentació, patis, biblioteca, bloc...Molts docents deixen de banda molts aspectes com són aquests; elements dels passadissos,entrada de l’escoleta, trobo que entre tots seria més fàcil redistribuir-ho i anar actualitzant elsdiversos materials.Al meu centre, ara mateix, els materials estan bé, han canviat els plafons que tenen per elspassadissos per posar fotografies de les activitats que realitzen els infants i que les famílies hopuguin observar. 11
  12. 12. CREACIÓ D’UN BLOCAquest projecte l’han portat a terme en dues ocasions; una a Menorca i l’altre a Eivissa.Personalment, crec que és una proposta molt interessant. Les noves tecnologies avancen moltràpidament i els centres educatius no haurien de quedar enrere. Tots sabem de la importànciaque té la documentació en aquest tipus de professió. Que millor que documentar a través d’unbloc? Les famílies d’aquesta manera podran estar informades de totes les activitats que esrealitzen a l’escola, anècdotes de les sortides, informació de l’escola i el menjador, si disposend’aquest servei.Els blocs ofereixen una infinitat d’avantatges que les hauríem de saber aprofitar al màxim perestar al dia amb les noves tecnologies. Ja son molts de centres que en disposen, diria que lagran majoria i és una eina molt útil per anar documentat tot el que es fa en el centre.Els objectius que persegueixen les companyes que han portat a terme aquest pla de millorasón:  Documentar les famílies i mostrar la feina que es fa a l’escola.  Treballar amb les noves tecnologies.Degut a la inseguretat i a la por de les mestres en relació a aquest tema, més que un projectede millora s’ha convertit en una pla de formació al professorat. S’han encarregat de donar-losla formació adient perquè puguin començar amb aquesta nova proposta del bloc. Els han demotivar per fer-les creure i entendre que aquesta eina els hi servirà de molta ajuda, que témés coses positives que negatives, que entre totes ho podran treure endavant.L’estructura del bloc que s’ha creat és la següent:Consta d’un bloc principal al que estan enllaçats els altres que són:  El bloc dels nadons: on les mestres de les tres classes podran publicar les experiències que siguin viscudes pels més petits.  P1: El mateix que als nadons.  P2: El mateix que els anteriors.  Equip de suport: La idea és donar a conèixer la feina de les més un i de l’EAP a l’escola.  Notícies: Aquest bloc es farà servir per compartir informació que sigui d’interès general. La idea està concebuda per estalviar paper a la llarga.  Famílies: Creiem que si en aquest bloc es dóna veu a les famílies perquè elles hi publiquin les seves coses, els estem motivant a que també participin d’aquest projecte, per tant estem davant un bloc on les famílies també hi podran aportar coses d’interès i no només comentaris.  Recursos: Aquest bloc servirà per posar a l’abast de les famílies i de les mestres també, materials, enllaços, articles interessants, que afectin a la comunitat educativa i que es considerin rellevants tant per uns com per altres. 12
  13. 13. Avaluació: Davant la poca participació de les mestres en el bloc, cada setmana els hem anatposant feinetes que consisteixen en publicar una foto i un escrit de diferent temàtica, cadasetmana.A poc a poc es va enriquint aquest projecte i les mestres veuen tots els avantatges ques’aconsegueixen a través de les noves tecnologies, tot es qüestió de motivació i pràctica.Comparant amb les meves pràctiques:Personalment crec que tots els centres educatius haurien de posar en marxa un bloc del seucentre, on s’expliqués tot el que fan, les noticies més rellevants, un poc de context històric del’escola, etc.Jo, fins ara, no havia utilitzat mai un bloc i a partir d’aquesta assignatura que m’he vist en lanecessitat de crear-ne un i d’anar-lo mantenint al dia, he pogut comprovar les múltiplesavantatges que això comporta.Per exemple en el cas del meu centre de practiques s’hauria de fer molta feina perquè això esproduigués, són professionals que estan en un nivell bàsic de l’informàtica i s’hauria detreballar molt per obrir un bloc i que el mantinguessin al dia, perquè no tan sols es obrir-ne un,sinó que s’ha de mantenir al dia amb l’ajuda de tots els professionals i això es lo veritablecomplicat d’aquest aspecte.Els obstacles que ens podríem trobar serien les pors de les mestres enfront a les novestecnologies; no ho sabre utilitzar, no tinc temps per actualitzar, etc. Pors i a la vegada excusesperquè no estan convençudes d’aquest mètode, perquè si una persona n’està convençuda treumitja hora del seu dia a dia per publicar una entrada al bloc. 13
  14. 14. CANÇONER INFANTILAquest projecte sorgeix de la necessitat del centre de crear un cançoner on hi hagi tot el recullde les cançonetes que s’utilitzen en el dia a dia de l’escola. Fins ara tenien plafons pelspassadissos amb les lletres de les cançons que es cantaven, però no ho tenien enregistrat encap lloc més.La cançó és una de les eines més utilitzades en aquesta etapa de creiexement, l’educacióinfantil, és un recurs amb el qual els infants aprenen, adquireixen hàbits i rutines.És totalment necessari,penso, tenir un cançoner infantil a l’escola, com a mínim. Desprès acada aula, cada mestre pot tenir-ne el seu propi. Tinc familiars meus que porten als seusinfants a les Escoletes i uns me diuen que estan encantats perquè cada trimestre els hi passenun recull de les cançons que s’han estat cantant, de manera que les famílies saben quinescançons sol cantar el seu fill. Mentre que una altre familiar, provinent d’una altre escola, esqueixa que no sap quines cançons canta la seva filla. Aquest és un dels exemples de laimportància que té tenir un cançoner de centre, desprès pots fer fotocòpies per a les famílies,pots adaptar-lo i anar-ho augmentant. Desprès cada mestre l’adaptarà a les seves necessitats ien crearà un de propi.Perquè tots els infants puguin experimentar aquest cançoner, s’ha creat un exclusivament perals nadons, elaborat amb paper de filtro perquè puguin explorar les textures, ja que enaquestes edats aprenen tot a través de l’exploració sensorial.Comparant amb les meves pràctiques:El fet de tenir un cançoner al centre és molt important. En el centre on vaig fer les practiquesja el tenien confeccionat i, fins i tot, també tenien el cançoner exclusiu pels nadons on es feiaamb una cartolina grossa, es feia un dibuix gran pintat amb colors i amb diferents teles itextures perquè els infants poguessin experimentar.Penso que el cançoner no només es fer-ho sinó anar-los actualitzant perquè cada dia aprenemcoses noves i quan ens mostren una cançó seria convenient adjuntar-lo al cançoner. Potserperquè la tasca sigui més amena es podria encarregar una vegada per mes una professional aactualitzar-lo, d’aquesta manera la tasca es divideix i no s’acumula tant. 14
  15. 15. EXPOSICIONS ITINERARI BLes feines a realitzar són diferents segons l’itinerari. L’itinerari A va destinat a aquellespersones que estan portant a terme, a hores d’ara, les seves pràctiques i, per tant, han decrear un projecte de millora relacionat amb el centre de pràctiques on estan.L’itinerari B, com ja ha realitzat les pràctiques i no pot dur a terme aquest projecte, perquèseria realitzar un projecte sense un context específic. La nostra tasca ha estat fer una recercasobre fonamentació teòrica en relació als conceptes de plans de millora, canvi, bonespràctiques, etc.D’aquesta manera, a continuació no s’exposaran un llistat de projectes, sinó més teoria sobreallò que entenem envers als conceptes ja esmentats.Per fer-ho de manera més clara, en primer lloc, es definiran les conceptes i, desprès, esrealitzarà un mapa conceptual amb tots els ítems que són importants.Desprès de veure un parell d’exposicions de l’itinerari B i la feina de recerca que he fet, puc dirque els conceptes de pla de millora, canvi i bones pràctiques els podríem definir d’aquestamanera:Pla de millora: “és un projecte d’intervenció educativa de centre (integrat dins el projecteeducatiu) que pretén desenvolupar una competència o una dimensió a través de l’acciócoordinada del professorat. Ha d’incloure acords que suposin introduir canvis en lesprogramacions de les àrees així com actuacions globals que impliquin a cicles, etapes o a tot elcentre”. Podem dir que un pla de millora o un projecte de millora sorgeix de la necessitat delcentre per canviar algun aspecte en relació a l’estructura dels espais, metodologia utilitzada,materials, etc. Per confeccionar-lo, s’han d’establir uns ítems i redactar-ho perquè quediconstància de com ho fareu, de quina manera, com s’avaluarà etc. En els projectes de millora,normalment estan implicats tots els membres de la comunitat educativa, no només elsmestres i els infants, sinó també les famílies.Bones pràctiques: Segons “Glossari acadèmic i docent de la Universitat de Barcelona, 2008.Normatives i documents” una bona practica docent són: ”Intervencions docents que faciliten eldesenvolupament d’activitats d’ensenyament - aprenentatge eficients i que esdevenenreferents exemplificadors per cercar-ne la transferència a altres contextos. Es tracta depropostes que disposen d’un sistema d’avaluació que permet reflexionar sobre el disseny i elsresultats i reorientar-les per aconseguir una millora continuada”. 15
  16. 16. Per tant puc dir que les bones pràctiques són metodologies que porta a terme la professionalamb els seus infants; ja sigui en relació a les rutines diàries, moments d’afecte i establimentdels vincles, etc. Són pràctiques que sorgeixen de la necessitat de la mestre, però que no estanredactades i programades amb anterioritat, sinó que es van elaborant i acabant deconfeccionar a mesura que passa el temps i que es van traient els resultats.Respecte al concepte d’innovar, trobem aquestes definicions:Innovació: fa referència a un procés intencional de canvi educatiu dut a terme per un docent oun grup de docents.Innovacions educatives: anomenem així el tipus de canvi que es desenvolupa en un contextconcret a partir d’una intenció explícita de produir i consolidar una millora en la pràcticaeducativa."BORRELL (1966), entén la innovació com un pont denllaç en el triangle del temps: qualsevolinnovació parteix dun passat, pretén una millora de la realitat actual per projectar-la cap alfutur. Sentén com: un procés dinàmic i obert, de caràcter multi-dimensional i complex, inseriten una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social,per a la qual cosa requereix estratègies de participació en la col·laboració".Per tant, podem dir que perquè es porti a terme una bona practica o un projecte de millora,hem d’innovar envers a la realitat de les aules. No podem millorar una cosa, si no la canviem ila innovem, ja que sinó l’únic que estarem fent es reemplaçar una cosa per una altre.Els tres conceptes anteriors definits, van lligats, no es poden donar un sense l’altre. Els plansde millora i les bones pràctiques tenen moltes semblances: Esta programat Va en relació als interessos dels infants Intenten millorar una realitat existent Disposen d’objectius concrets 16
  17. 17. MAPA CONCEPTUAL DELS CONCEPTES TEÒRICS PLA DE MILLORA BONES PRÀCTIQUES OBJECTIU: Millorar la realitat existent A través de…Col·laboració Diàleg Presa de decisions Reflexionar Recerca Assaig - error Observar REESTRUCTURAR MILLORAR CANVIAR Amb el resultat d’aconseguir… Una INNOVACIÓ en el centre educatiu Que permeti Oferir als infants una educació de qualitat i adaptada a les seves necessitats. 17
  18. 18. BIBLIOGRAFIA  Pla lector del CEIP Nicolau Calafat (Valldemossa) https://sites.google.com/site/plalectorceipvalldemossa/que-es-una-cap  Definició de bona pràctica educativa: http://www.fmr.cat/oberc/documentacio/DOCUMENTACIO/Definici%C3%B3%20de%2 0BP%20al%20m%C3%B3n%20rural.pdf  Pla de millora “Escola de Reus”:http://www.slideshare.net/carlesmas/power-point- treball-pla-de-millora 18

×