Your SlideShare is downloading. ×
Dossier 2a setmana
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Introducing the official SlideShare app

Stunning, full-screen experience for iPhone and Android

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

Dossier 2a setmana

936
views

Published on


0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
936
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
5
Actions
Shares
0
Downloads
6
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. SEGUIM OMPLINT LA MOTXILLA:Un dia a una aula d’Educació Infantil
  • 2. ÍndexIntroducció Pàg.3Una jornada a l’Escoleta Pàg.4Concepte d’Infant Pàg.10 2
  • 3. IntroduccióEn aquest segon dossier de l’assignatura, passem a parlar de com funciona una aula, quin es elseu dia a dia, les rutines, etc. S’exemplificarà un dia sencer al centre on vaig fer les pràctiquesper poder observar quins tipus d’activitats es duen a terme, com es treballen les rutines i elshàbits.Es farà a referència a la comunicació que s’estableix entre mestre i alumnes, i mestre familia. Idesprès també es farà menció al pla d’acollida que tenen els infants a l’Escoleta. 3
  • 4. Una jornada a l’Escoleta OBJECTIUS 1. Afavorir la reflexió i la integració dels diferents continguts estudiats fins el moment per resoldre les activitats i situacions que es plantegin a les pràctiques. 2. Identificar i qüestionar els valors que s’amaguen darrera les pràctiques. CONTINGUTS 1. La dimensió institucional de la innovació: l’escola que aprèn. 2. La reflexió sobre la pràctica i la millora professional 3. El paper del professorat AGRUPAMENT Individual (PER PENJAR AL BLOG) LLIURAMENT 8 de març de 2012Descriu el record que tens sobre com ocorre una jornada a una escola d’infantil (a serpossible relacionat amb una aula 0-3).El meu període de pràctiques va estar dividit amb dues aules de diferents edats per podercontrastar les diferències i viure dos etapes molt diferents. Per aquest exercici faré referència al’edat de 2 anys, per no fer referència a dues aules.En aquesta aula hi havia un període establert de les 7:45 a les 9:00 que era el temps que tenienles famílies per portar els infants a l’Escoleta, a mesura que els infants arribaven anaven jugantlliurement pels racons de l’aula.Quan ja érem tots a l’aula es procedia a fer l’assemblea de cada mati on tots els infants esseien en una rodona i ens donàvem el bon dia a partir d’una dinàmica que consistia en elsegüent: Hi havia una cartolina penjada a la paret que era un tren amb fotos i una altrecartolina que era una casa. La mestre anava traient fotografies i el nen/a de la corresponentfoto s’aixecava i anava a penjar la seva foto al tren que simbolitzava que havien vingut al’escola, una vegada penjada tots ens dèiem el bon dia. Considero que és una bona dinàmica jaque els infants s’ho passen bé, repassen qui ha vingut i qui s’ha quedat a cassa i ensfamiliaritzem tots. Durant l’assemblea també es xerrava sobre que farien durant el dia i esdonava peu a la comunicació dels infants, si tenien colca aportació interessant.Just després de l’assemblea, de forma ordenada, els infants anaven a cercar el seu berenar queestava col·locat al propi penjador que es situava al passadís. Vaig quedar sorpresa de lo bé queho feien.Desprès de berenar, hi havia un període de temps dedicat a satisfer les necessitats d’higiene.En aquesta aula ja quasi tots anaven sense bolquers, la qual cosa suposava que la mestre noestava molt damunt d’ells, ja que tenien molta autonomia.Una vegada tot ordenat i tots llestos, era l’hora de realitzar l’activitat programada d’aquell dia(experimentació, educació plàstica, psicomotricitat, llenguatge, construccions...) Normalmenttotes les activitats que es realitzaven es feien amb tot el grup, però per exemple lesconstruccions fèiem mig grup per poder atendre millor a les necessitats dels infants i, així,evitar la distracció d’ells. D’aquestes activitats, vaig poder dirigir-ne alguna d’elles com per 4
  • 5. exemple la caixa de buf, que consistia en fomentar el buf, ja que molts nens/es a aquesta edatencara no fan l’acció de bufar correctament. A través de diverses activitats es fomentavaaquesta petita acció tan fàcil per tothom, però tant complicada per als més petits.Quan finalitzàvem l’activitat del dia, ens col·locàvem amb un tren per anar al pati i gaudir del’espai exterior. Els hi encantava, com es normal.Desprès de pujar del pati, ens dirigíem a l’aula a rentar mans. Ens situem devers les 12/12 imitja del migdia aproximadament, se’ns ha passat un dia volant. Ara era l’hora de la fruita, unaactivitat que em va agradar molt que es fomentes a l’Escoleta. Es tractava de menjar unamacedònia de fruites, les famílies havien portat prèviament una peça de fruita. M’encantaaquesta activitat ja que és important que es fomenti un hàbit tant saludable com aquest enedats tant primerenques.Acabada l’activitat de la fruita, es procedien a rentar les mans i era l’hora que els infants ladedicaven al joc lliure per l’aula. Mentrestant les famílies ja podien venir a cercar els infants imantenir una petita conversació amb l’educadora per explicar com ha passat el dia el nen/a i sihi havia que comentar colca aspecte important.A més, reflexiona sobre les preguntes següents: 1. Què fan els infants en un dia típic?Els infants un dia típic fan de tot i més. Més o manco es lo que he explicat anteriorment,realitzen les rutines establertes dins l’aula. A més a més, es relacionen entre ells, mantenenrelacions d’afecte i ajuda, aspecte que em vaig quedar molt sorpresa quan realitzava lespràctiques, que infants tant petits tinguessin aquesta actitud d’ajuda quan veuen que uncompany/a seu necessita ajuda, els ajuden sense demanar-ho. A part d’aixó, queden satisfetestotes les seves necessitats, juguen, es comuniquen, tant entre ells com amb els adults. 5
  • 6. 2. Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?El fet de decidir com s’ha d’ensenyar i avaluar es tasca dels mestres que es reuneixenprèviament de començar el curs i estableixen les linies metodologiques. Aquestes linies estanespecificades ja al document “Projecte Educatiu” on surt la metodologia que empra aquestcentre. Dins la metodologia també hi entra la tasca d’avaluar, que en aquest cas l’avaluació esfa de manera continua i global, fent referència al abans, el durant i el després, per així poderobtindre una avaluació més ajustada a cada infant.Fins ara eren les linies metodologiques del centre, com a fil conductor de totes les aules. Peròuna vegada coneixem el grup d’infants nostre i veiem l’heterogeneitat que existeix, cadamestre adapta la metodologia al seu grup. Per exemple, a l’hora de fer pràctiques, vaigobservar que en una mateixa edat dues mestres treballaven més unes coses que unes altres.Una es dedicava més a les rutines i l’altra, com l’establiment de les rutines i hàbits ja ho tenienadquirit, es centraven amb les normes. Cada grup d’infants té el seu ritme dedesenvolupament i t’has d’adaptar a les seves necessitats. No podras fer la mateixametodologia amb uns que amb uns altres. Potser et trobaras amb un grup molt tranquil il’hauras de motivar bastant mentre que d’altres que estaran molt espavilats i madurs i haurasde fer un altre tipus d’activitats.Però tot i així, la manera d’avaluar es segueix la mateixa en tot el centre. Durant les activitatstenen graelles per fer una observació més ajustada, i desprès a final de cada trimestre es passaun petit informe a les famílies perquè quedi constància de l’evolució del seu nen/a. 3. Quines estructures, pràctiques o comportaments de les mestres ajuden als infants a aprendre?Les pràctiques o comportaments que han de seguir les mestres per a fomentar l’aprenentatgedels infants ja que ells aprenen, majorment, per l’imitació de models que, en aquest cas, serienles mestres. Hem de fomentar uns bons comportaments docents.El mestre ha de tenir un comportament estable, sense molts de canvis perquè així els infantses puguin acostumar millor. Ha de ser un comportament bo i adequat, amb la comunicaciócom a element imprescindible.Durant el dia a dia a l’aula també s’ha de fomentar l’establiment d’hàbits perquè els infants essituin dins l’espai i temps i es puguin anticipar a les accions, al mateix temps que estemfomentant l’autonomia. 6
  • 7. 4. Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?Anem per parts;Les aules on vaig estar realitzant el meu període de pràctiques estaven organitzades perracons. Hi havia el racó de la cuina, de lesdisfresses, del moviment (on tenien toboganpetit per jugar i per fer salts), tenien el racó de lafamília i de la casa (per jugar a pares i mares), elracó de la lectura amb un petit sofa perquèpuguessin gaudir dels contes que estavenordenats en una prestageria que facilitava el fetde tenir-los ordenats. I desprès tenien un espaique es el que s’utilitzava per fer el bon dia, quenormalment jugaven a construccions o qualsevoljoc que la mestre hagues de treure perquè noestava a l’abast seu (construccions, animals, cotxes...).Les rutines estaven molt ben establertes, els infants sabien més o manco que es allò quehavien de fer. Vaig poder observar que els deixaven molta autonomia als infants perquè fossinells mateixos els qui realitzaven les accions. En relació als horaris establerts els vaig veurebastant adequats, hi havia dies que anavem més atropellats, però això sol passar sempre...perquè no sempre portes el mateix ritme. Però els vaig trobar bastant adients, donaven tempsa fer moltes coses. Els horaris estan establerts i fixats d’acord amb les mestres de cicle, és a dir,es reuneixen les mestres que estiguin a la mateixa edat d’infants i acorden un tipus d’horari,però desprès va en funció de cada grup-classe.El fet de decidir quan començam i quan acabem es responsabilitat de la mestre tutora. Peròtambé va relacionat amb els infants perquè si un dia els infants estan molt entretinguts ambles construccions, per exemple, no perquè siguin les 12 i haguem de sortir al pati (estic posantun exemple) la mestre hagi de dir: “nens! Ara anirem a recollir!” Com veurà que s’ho estanpassant bé, allargarà l’acció. No hi ha que ser tampoc tant estrictes, hi ha un horari establertper fer-nos una idea, no vol dir que s’hagi de seguir al peu de la lletra.Quan sorgeix un entrebanc o conflicte durant la jornada escolar s’intenta resoldre de la millormanera i sense haver de canviar molt el transcurs del dia, perquè els infants es vegin en lamesura de lo possible els menys afectats. Per exemple si es l’hora de sortir al pati i per el maltemps no es pot sortir, es cerca una altre alternativa, com per exemple sortir al passadísperquè almanco puguin correr i alliberar-se d’estar dins l’aula. 7
  • 8. 5. Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com sajuden a aprendre?La relació que establien entre ells els infants em va sorprendre molt ja que no em pensava quecol·laboressin i s’ajudessin tant entre ells. Els més petits son molt observadors i capten quanun company/a necessita ajuda i decideixen anar-lo a ajudar.La interacció entre ells es constant, tant per crear jocs (simbolic, motrius...) com per ajudar-se idonar-se afecte. Que més d’un dia em trobava a dos nens/es que es donaven un abraç.Sobretot vaig veure que es donaven molt afecte a l’hora de l’arribada, quan veien entrar a uncompany/a per la porta anaven correns a donar-li un abraç i petons, sobretot els més grans deP2.Sempre hi ha conflictes entre ells, això forma part del dia a dia a l’aula. Però a l’hora de fer unaactivitat tots junts i la mestre no pot atendre a un infant perquè està ajudant a un altre, entreells es donen una mà d’ajuda.El fet d’ajudar-se a aprendre, ho vaig observar, sobretot, amb els infants de diferents edats.Per exemple dins una aula no tots tenen el mateix temps, un es de principi d’any i l’altre definal, aspecte que es nota molt dins el transcurs de l’aula, em vaig donar compte que els mésgrans estaven molt pendents dels petits, contant contes, ajudant a fer construccions. És unaspecte molt bonic veure aquesta cooperació i col·laboració amb nens/es d’edats tantprimerenques. 6. Com interactuen amb el mestre/a?Els infants mantenen una interacció continua i molt enriquidora amb els mestres. Constamentdemanen coses; ajuda, aprovació de lesaccions... Vaig poder observar també queels infants necessiten explicar les sevesemocions, sentiments, sensacions almestre,mentre que aquest ha de manteniruna actitud d’escolta activa.També es molt comú que els infants quanrealitzen jocs, cada vegada que assoleixen unobjectiu, vagin a la mestre a mostrar el seumonument si es tracta de construccions o elseu treball.Per als infants, la mestre, és el seu referent adult i aquell que han de seguir. És la seva guia entotes les seves accions. Ells juguen i es desenvolupen de forma auttònoma però necessiten dela mestre per poder seguir endavant. 8
  • 9. 7. Com s’interectua amb les famílies?La mestre ha de mantenir una interacció amb les famílies constant, per no perdre cap detall enrelació a l’educació dels infants.Per això es planifiquen una sèrie de reunions conjuntes, amb totes les famílies. Una abans decomençar el curs per explicar quina serà la metodologia a utilitzar i seguir, una altre esdesenvoluparà a mitjan curs per explicar de l’evolució del grup classe i una altre, si no vaigequivocada, a final de curs.Tot i així, si una familia vol mantenir una reunió personal amb la mestre tan sols s’ho ha decomunicar al centre i trobaran el millor dia possible per informar-se.I durant el dia a dia a l’Escoleta, les famílies mantenen una comunicació directa amb la mestrea les hores de les eentrades i sortides. Durant aquest pettit període de temps, s’expliquen fetsimportants que puguin incidir en el trascurs del matí a l’Escoleta. 8. L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?Aquest tema no el puc tractar com a persona practicant, sinó com a treballadora. Ja que quanjo vaig començar les pràctiques era damunt el mes de Març i això vol dir que tots estavenadaptats a l’Escoleta.Però fa uns anys ja que estic de suport a la mateixa escoleta on vaig realitzar les pràctiques,vaig començar de suport per al període d’adaptació dels infants i, a poc a poc, he anatallargant el meu temps a l’Escoleta.I si, tenen un pla d’acollida pels infants, que s’anomena adaptació. Es tracta que l’Infant es vagifamiliaritzant amb l’Escoleta de manera progressiva. Els primers dies venen amb lesrespectives famílies per prendre un primer contacte amb l’espai on seran, amb la mestre... I amesura que es veu que l’Infant es va adaptant aquest període de temps que estan a l’escola vaen augment i sense la presència de les famílies. D’aquesta manera el nen/a es comença aacostumar que quan arriba a l’escola, es queda durant el matí allà i els pares/mares el vindrana cercar prop del migdia.I sobre el pla d’acollida pels mestres, m’he estat informant sobre aquest aspecte i m’haninformat que no tenen cap pla establert per quan ve una mestre nova. Des del meu punt devista, considero que tant els infants com les mestres haurien de tenir una mena d’adaptació, esclar que les mestres ens adaptem més ràpid, però potser no... Per a mi, es un error que noexisteixi aquest pla o bé, que no es presentin totes les mestres al començament del curs,perquè el que passa amb això es que les famílies tan sols coneixen a les mestres del mateixcicle però a les altres no, i s’hauria d’afavorir una major inclusivitat.Fa uns mesos vaig assistir a una escoleta de la cooperativa de Maó i vaig veure una cosa queem va agradar molt, era un mural on tenien totes les fotografies de tots els membres quetreballaven a l’Escoleta (des de les mestres, suports, directora, fins als membres que formen 9
  • 10. part de l’equip d’atenció primerenca, els fisioterapeutes...). És una manera d’incloure ipresentar a les famílies a tots els membres que formen part de la comunitat educativad’aquella Escoleta.Concepte d’infant OBJECTIUS 1. Definir el concepte d’infant: implicacions psicopedagògiques. 2. Dotar de contingut consensuat al terme “infant”. CONTINGUTS 1. Característiques del canvi i dels processos de millora en educació. 2. El paper del professorat AGRUPAMENT Individual (PER PENJAR AL BLOG) LLIURAMENT 8 de març de 2012Al llarg de les assignatures realitzades fins ara, heu parlat en diferents ocasions sobrel’Infant.Segons l’Article 1 de la Convenció dels drets dels infants, diu: “Sentén per infant tot ésserhumà des del seu naixement fins als divuit anys dedat, llevat que legalment hagi aconseguitabans la majoria dedat”.Per jo, un infant és una persona que es troba en unes edats molt primerenques, en la qual estàen ple desenvolupament on aprenen i coneixeran nous coneixements i adquisicions que seranles peces claus per al futur. Aprenen mitjançant l’observació i la imitació d’un model, que solser l’adult, tant la familia com l’escola.Els primers anys de vida aprenen a utilitzar i emprar el llenguatge per, posteriorment, en anysposteriors aprendre a llegir i escriure.Nosaltres com a adults i futures mestres hem de poder proporcionar als infants les eines, estrisi les possibilitats adequades perquè es puguin desenvolupar de la millor manera possible. 10