1. DIFICULTATS EMOCIONALS A L’ESCOLA
XXXIV ESCOLA PER A ENSENYANTS 2011 BERNARD AUCOUTURIER PER MERCÈ RODRÍGUEZ URIS
Bernanrd Aucouturier
(França, 1934)
fundador de l’Asefop
Dues emocions intenses i amb repercussió:
la ràbia i la por
B. Aucouturier ha rabietes? A quina edat es emoció positiva i com element de
partcipat a la XXXIV manifesten? Com atenuem reflexió d’un mateix.
edició Escola per a aquestes rabietes?
Ensenyants del MRPM La ràbia és viscuda de La ràbia és una emoc
ió
Aquest forma dolorosa per part de bàsica banal i efímera qu
curs “Les l’infant, però també per part e
ens ajuda a afrontar
dificultats dels pares i els educadors, ja les
emocionals que no l’entenen. És exigències vitals
en
a l’escola” , necessari, però, comprendre l’e vo lu ci ó de l’e sp èc
organitzat el que la ràbia comporta a ie
nivell psicofísic.
humana
p e l
M ov i m e n t d e Re n ova c i ó
És un factor de
pedagògica de Menorca, B. Si un infant pateix una
desenvolupament afectiu d e
Aucouturier ens ha parlat de dues crisi interna que es
l’infant, una descàrrega
emocions bàsiques i necessàries manifesta en forma de
emocional, agressiva i normalment
per a l’espècie humana: la ràbia i rabieta, aquesta respon a una
no verbal i un mitjà per expressar
la por. causa exter na lligada a un
malestar i manifestar violentament
la seva interioritat com a subjecte. repressió de l’entorn. A una
En primer lloc ens ha parlat
És per aquest fet que hem de repressió d’un plaer a viure
sobre la ràbia i el que significa.
considerar la ràbia com una immediatament o bé perquè no
Per què els infants tenen
Los fantasmas de acción y la práctica
Miedo a nada... Miedo a todo.
psicomotriz, Aucouturier, B. (2004), Ed. Aucouturier, B. et al. (2004), Ed. GRAÓ
GRAÓ

2. TERMINOLOGIA:
- TONICITAT: És el to en relació La ràbia...una viva reacció emocional per
a les persones i el món extern. part dels pares cap a la ràbia del fillet, pot fer que
- DIÀLEG TÒNIC: Núria Franc aturi la rabieta. Així, els pares, mostren el jo autèntic.
(2002) ho resumeix de la següent
manera: està basat en la capacitat
d'escoltar tònicament a l'altre
(mirada, contacte...). És a dir, a
partir de la informació que rebem
del llenguatge no verbal, del to i
l'emoció, podrem escoltar millor
el que l'infant ens vol dir i guiar-lo
per tal que pugui expressar les
seves emocions. És normal que fins més o menys els 4-5 anys els infants facin rabietes, ja
que és en aquesta edat en què hi ha una maduració del sistema nerviós que
- PULSIÓ: impuls instintiu els permet regular-se i atenuar les descàrregues emocionals.
biològic necessari per a la
supervivència.
pot actuar com ell voldria. Així, Per què la ràbia és més
- CONTINENÇA: qualitat
dirigeix la seva còlera contra els freqüent en uns infants que altres?
d’intercanvis, interaccions que es
transformen quan el petit erb les que el limiten per tal d’obtenir
La teoria de B. Aucouturier és
cures per part dels pares. plaer.
que un infant que no ha estat
- DEPRESSIÓ: és la immobilitat, Així doncs la ràbia és una educat en un entorn de seguretat
la manca de força tònica o emoció real estretament afectiva o que no ha viscut
descàrrega agressiva. lligada a l’actitud d’un altre. situacions de frustració des de ben
Per exemple, quan no li deixen petit és més susceptible de tenir
- EXPRESSIVITAT MOTRIU.
tenir un determinat objecte perquè més rabietes.
Segons B. Aucouturier
(2004:130)“La expresividad motriz és perillós, perquè vol comprar
Els RITUALS donen seguretat
es la manera que cada niño tiene de llaminadures o bé perquè no vol
manifestar el placer de ser él mismo, de afectiva a l’infant des del
anar a dormir a l’hora que toca.
construirse de una manera autónoma y naixement. Quan un infant careix
Evidentment, de tot això en podem
de manifestar el placer de descubrir y d’aquests o no hi ha una certa
dir LÍMITS que es troben entre el
de conocer el mundo que le rodea”. regularitat, no accepta els límits
desig de l’infant i la realitat
- SEGURANÇA PROFUNDA: dels seus desitjos.
externa.
l'infant pot anticipar-se a través
del pensament, al que es farà, i Un infant es construeix amb les
Les rabietes vénen sempre
això li produeix seguretat i plaer. seves pulsions, desitjos... però
acompanyades a nivell tònic.
Pot descarregar tot allò que tenia dins un marc de regles (límits) que
La ràbia és un domini de la
a la seva ment i que sabia que el contenen. Aquesta continença
anava a passar en el moment de tonicitat, ja que està en relació a
dóna seguretat al petit. A més, les
fer-ho de manera física. allò altre. La ràbia és, sobretot, la
cures afavoreixen l'atenuació dels
inhibició tònica.

3. excessos emocionals de El que no hem de fer mai exterioritza cap ràbia, aquesta
l’infant. quan aïllem a un infant és dir-li absència tònico-emocional, que es
“NO ET VULL VEURE MÉS”, desenvolupa en la fase prenatal i
Per tant, els infants que
ja que això, pel petit, significa postnatal, l’infant és envaït per
perduren en les rabietes més enllà
dels 4 o 5 anys, no han viscut la “NO T’ESTIM”.
EXISTIM PER LES
qualitat de les cures que permet la Per altra banda, és fonamental NOSTRES EMOCIONS I
continença dels excessos del cos. la mirada de l’adult cap a l’infant. SENSACIONS ENVERS ELS
És ha dir, han viscut en un caos Amb una mirada podem ALTRES I L’ENTORN I
educatiu, sense marcs i sense transmetre al fillet el seu CREAM AIXÍ
c o n t i n e n ç a . R E P R E S E N TA C I O N S
reconeixement.
MENTALS DE TOTS EL
Durant la ràbia del petit, QUE ENS ENVOLTA PER
REGULARITAT I també poden aparèixer emocions SOBREVIURE.
CONTINENÇA DE en l’adult, que reviu les seves
LES CURES= ràbies d’infantesa per no ser pors que impediran expressar
escoltat o reconegut. Per això, és la més mínima emoció i aquestes
SEGURETAT
de vital importància acollir a alhora limitaran el
l’infant en casos extrems de ràbia desenvolupament del sistema
Per tant, sembla que podem tot agafant-lo en braços per tal nerviós central que controla les
dir que gràcies a la seguretat que es senti contingut. Si es calma, emocions. Hi haurà limitacions en
afectiva que erb l’infant i les cures potser es posa a plorar, ja que els desitjos i en les representacions
amb regularitat, hi ha, arriba la descàrrega emocional. mentals a partir del plaer que
conseqüentment,un Davant la ràbia, és útil sentim estant amb els altres. Les
desenvolupament del sistema explicar els límits imposats o la pors profundament repetides
nerviós. neg ació. D’aquesta manera prohibiran aquest dinàmica,
Tota frustració comporta una l’infant va entenent aquest diàleg tònic amb l’altre i
descàrrega emocional. progressivament que la decisió l’infant caurà en la DEPRESSIÓ.
presa per l’adult no és per caprici i Per un altre costat, els excessos
Quan hi ha ràbia excessiva és
és necessària per a l’evolució del educatius precipitaran a l’infant a
quan l’infant posa als pares al
petit. processos cognitius que limiten la
límit, arriscant paraules o gestos
que poden no haver volgut dir. Tot això ens ha de fer creativitat, la imaginació de
Aïllar llavors a l’infant quan té reflexionar sobre nosaltres l’infant a alliberar les seves
ràbia a una habitació li pot fer mateixos i les nostres ràbies. produccions emocionals, tal i com
agafar por (depressió) a apunta Vicenç Ar naiz. Les
Als 4 o 5 anys, hi ha una
l’aïllament. Algunes vegades es pot exigències d’aprenentatge donades
regulació de les rabietes, ja que hi
tant per part dels pares com dels
fer i l’infant es calma. De vegades ha una maduració del sistema
la ràbia es reforça amb la mirada m e s t r e s, p rovo q u e n m o l t e s
nerviós central i del llenguatge. La
de l’altre, és a dir, com més el mir, inseguretats als infants. És allò de
ràbia és saludable i útil per a una
més ho fa. Per tant, no l’hem de aprendre el més prest possible amb
bona salut mental, ja que hi ha
mirar quan s’enrabiï. el menor temps possible. És a dir,
una descàrrega de la tonicitat i
una educació ràpida que perd de
Com ja hem dit, la ràbia és emoció, una manera de sentir
vista el natural infantil. Recordem
una descàrrega tònico-emocional. l’entorn que envolta al fillet. Per
l’educació lenta del que ens parla
És per aquest fet que quan aïllem tant, l’infant sent la vida i per això
Joan Domènech o Carl Honoré
a un infant, aquesta descàrrega es és positiva.
controla (tot i que no és És molt important l’imaginari
És, llavors, un problema que
que es crea abans i durant
recomanable aïllar-lo). un infant no senti ràbia. Té tot el
l’embaràs: la representació mental
dret a estar maleït. Si no
dels pares sobre el seu fill és el que

4. Algunes frases de
La ràbia i el fillet Bernard Aucouturier sobre
l’imaginari prenatal
garantirà que l’infant es pensi a ell
mateix i garantirà la seva
supervivència. És important
somiar.lo, imaginar-lo més enllà del El feto necesita la continuidad de un “envoltorio maternal”
que és. Així s’alimenten d’aquesta satisfactorio para la maduración de las funciones biológicas y
actitud imaginària que permet a sensomotrices.
l’infant de viure la seguretat
afectiva. El desarrollo del futuro bebé depende de la calidad de las
interacciones biológicas y sensomotoras y de la relativa constancia
Mirar és pensar en l’infant i
de los objetos externos que su madre le procura...De este modo, el
aquest així ho sent. Això ens feto engrama una multitud de sensaciones agradables confundidas
recorda a la definició d’escolta de con la madre que formarán un “núcleo de sensaciones”
Loris Malaguzzi. interiorizadas en todas las funciones corporales maduras.
La ràbia sol ser breu i freqüent
en l’infant. Ens hem de preocupar El bebé está ahí, antes de estarlo, es soñado, imaginado por los
qual la durada, la freqüència o la padres, es ya un compañero de comunicación, de emociones, de
intensitat van més enllà del que és juego, de vida: está seguro en estas condiciones imaginarias y
normal. afectivas.
L’infant es pot enfadar amb ell El bebé ayuda a su madre a encontrar su identidad de madre
mateix per la frustració que sent suficientemente buena, por medio de su capacidad de agarrarse al
quan no pot aconseguir allò que pecho, de interpenetrarse uno con el otro, por sus muestras de
vol. És important i necessari, doncs, satisfacción al recibir sus atenciones y por su capacidad de
en aquest moment, donar-li interacción, que ponen en evidencia que la supervivencia del bebé
seguretat i ajudar-lo a construir el depende de ella, que él la quiere y la necesita...”
que ell no pot fer. La majoria de
vegades la ràbia és mala d’entendre B. Aucouturier (2004). Los fantasmas de acción
tant per l’infant com pels pares. Els y la práctica psicomotriz. Ed. Graó
pares de vegades entenen millor la
És la ràbia un mitjà per comunicar-se amb
els pares?
Podem afirmar que sí. La rabieta, sinó posteriorment quan
ràbia és una crida a la fermesa ja hagi tornat a la calma. Les
dels pares i un repte per aquests. emocions, doncs, permeten la
Serveix per dir “US NECESSIT COMUNICACIÓ.
per estar contingut per viure en el
món extern, perquè vull ser
estimat i reconegut”.
A partir de la comprensió
de la ràbia podem trobar
Les emocions es manifesten amb freqüència solucions. Ajudar a l’infant a
durant el joc: ja a l’aula com fora d’ella i,
especialment, les podem observar durant posar paraules a allò que sent, tot
l’expressivitat motriu a l’aula de i que no ho podrà fer durant la
psicomotricitat.

5. Acompanyar a l’infant en el de domini
L’escolta la ràbia per tal d’entendre la vida
A Com escoltar els infants? David
Altimir ens explica a partir de la
teoria de Loris Malaguzzi el que
significa escolta. Una pinzellada:
C O N C E P T E DʼE S C O LTA :
Saber llegir la capacitat i
necessitat dʼescoltar, de recollir,
dʼorganitzar i de comprendre el
que la intel·ligència dels infants i
dels adults produeix en el
context de lʼescola.
- Loris Malaguzzi “CARTA
DELS TRES DRETS”: Parlar
dʼescolta voldrà dir parlar-ne
respectant la complexitat de les
relacions entre tots els elements
que entren en joc en un
context com el de lʼescola. Drets
de lʼinfant, del mestre i dels pares.
- Els infants són portadors i
Així ajudem a crear persones autònomes i amb valors que són capaces
constructors de pròpies cultures, d’afrontar les adversitats i alhora donar la mà a aquells que ho necessiten.
per tant, són participants actius
en lʼorganització de la seva
identitat. ràbia d’altres infants que no pas Cal escoltar el cos de l’infant
- El verb més important en lʼacció els propis fills. per a que ell també ho aprengui a
educativa és ESCOLTAR, que fer.
alhora està intrínsecament L’educador, doncs, ha de
lligat als conceptes dʼactitud i tenir la capacitat de
Evidentment tenim
necessitat permanents. descentració tònico-
emocional i comprendre que cal excel·lents recursos com el joc
- ESCOLTA és garantia de
DIÀLEG (escoltar i sentir-se acollir i estar present quan l’infant que afavoreixen la comunicació.
escoltat). ho necessiti. El fillet ha de sentir El que sempre hem d’evitar es
- Lʼescolta és un DRET: dret a la nostra seguretat que el etiqueta a l’infant que fa rabietes.
escoltar els altres, dret a garantir tranquil·litzarà. És, per tant,
lʼaccés al propi creixement l’actitud atenta que modifica Igual de important és felicitar
professional i individual. Així, l’actitud de còlera. a l’infant quan aquest es capaç de
doncs, és un propi procés controlar la ràbia i posar paraules
Com mes ajudem a
dʼaprenentatge.
l’infant en la capacitat de a allò que sent.
simbolització, més li Hauria de ser un ritual
permetem agafar obligatori a l’escola donar la
distància amb les seves oportunitat d’explicar les
emocions. La descentració emocions als infants.
tònico-emocional és afavorida per
les relacions amb els altres fillets.
L’escolta de l’altre facilita
l’aturada momentània de les
descàrregues emocionals (facilita
la descentració). Una cosa
Victòria, 3 anys i mig. semblant passa amb els adults.

6. La por: angoixes, angoixes
arcaiques i la seva humanització
“El regal més polit que uns Són els pares i els educadors
pares poden donar al seu amb qui tengui un vincle segur els
fill del cel és l’afecte, la millors per donar-li seguretat. La por està caracteritzada per un
tendresa i un marc estable model sistemàtic de canvis corporals i
que li permeti el d L’infant viu pors ordinàries dia certes conductes (la fuita i lʼocultació).
La por ens posa en situació dʼalerta
desenvolupament de totes a dia. Alguns exemples: davant un perill i ens serveix per
les funcions corporals, autoprotegir-nos, tot garantint així el
pràxiques, relacions A l’hora de dormir: l’infant benestar físic i psíquic.
La por ens serveix per enfrontar-nos a
afectives i intel·lectuals”. comença a veure monstres darrera situacions difícils si no es viu com una
les cortines o dins un armari... tot cosa negativa. Llavors. Quins poden ser
Així ha començat Aucouturier els aspectes positius de la por? És una
fruit de la seva imaginació i moltes emoció que protegeix, motiva i
a parlar sobre el tema de la por en socialitza, ja que promou la prudència i
vegades els pares han de deixar la posa en alerta a lʼindividu dʼun perill
el dia d’avui.
llum del passadís encesa per a què potencial que implica, doncs, mobilitzar
les capacitats de reacció.
Ens diu que quan un fillet entri una mica de llum. En la nostra cultura es sol reprimir la
n e i x , p e r l a s eva c o n d i c i ó por i això fa que es pugui convertir en
Un dels rituals més apropiats una fòbia o terror. Es considera com
madurativa a diferència d’altres una cosa vergonyosa que fa ser dèbil i
per atenuar la POR són els covard. Aconseguim així crear por de
mamífers, depèn completament de tenir por. Lʼestrès que això pot generar
CONTES, ja que aquests conten
l’entorn i això és preocupant, ja el radica més en la interpretació cultural
sempre amb les mateixes imatges, que no pas en el perill real.
petit no és sempre escoltat i atès Depenent del progrés evolutiu de
les mateixes paraules, el mateix lʼinfant es desenvoluparan diferents
pels adults més propers. És més, el
ritme tònic-emocional, el mateix pors. Nosaltres destacam aquelles
petit és molt sensible i emotiu a pròpies del segon cicle dʼinfantil:
to, la mateixa tensió... Tot això els - Cap als dos anys apareix la por a la
cert gestos, veus de l’adult que li
apaga la por i els dóna seguretat. fosca que pot ser freqüent fins els nou
podrien fer por. De vagades es anys. Anar a dormir sʼassimila a un
La repetició és fonamental per càstig. Al principi les pors que sorgeixen
troba en situacions angoixoses són de separació, de solitud, dʼéssers
atenuar la por. L’adult pot
perquè imagina escenaris que li malignes, pel naixement dʼun germanet,
transformar la por a través de les etc. Com ja hem dit, es reprimeix la
fan por. És per això que necessita manifestació de la por (plorar, cridar,
paraules tot ridiculitzant-la. amagar-se…). Això fa que no es vulgui
està segur i ressegur.
Aucouturier ens explica llavors la reconèixer la por com a tal i el que la
provoca. Per això que els agents de la
història d’un fillet que té por a un por són més imaginaris i simbòlics.
Quines estratègies tenim per treballar la por a l’escola?
Algunes de les estratègies que podem emprar per dʼuna emoció permet a lʼinfant distanciar-se dʼaquesta
mostrar a identificar aquesta por són: emoció i reduir la seva angoixa”.
- Posar nom a les situacions de por.
- Conviure amb la por i no negar-la, dʼaquesta manera
aprenem a identificar-la i conèixer els nostres límits.
- Tothom té por a alguna cosa, per molt valent que un
sigui. Això desmitifica la covardia.
- Ens ajuda a ser prudents.
I lʼestratègia que més emprarem com a eina essencial és
el conte. Hem de tenir en compte que els contes
acompanyen als infants en lʼaventura de créixer i fer-se
autònoms. Són lʼeina més rica per transmetre símbols i
lʼimaginari col·lectiu. Els contes tenen diverses finalitats
entre elles la integració, la cohesió la participació sense
perdre de vista una escala de valors. Lʼinfant es sent
comprès i identificat amb algun personatge o alguna
situació semblant per la que ell està passant, sense haver
de passar per la raó. Dʼaquesta manera aprèn a resoldre
situacions i expressar-les que potser abans no sabia com
fer-ho. Com diu Aucouturier (2001), “la representació

7. llop. Li diu al mestre: Mestre, compte aquestes històries de por té por dels externs que per ell són
mestre! hi ha un llop darrera la que tenen els infants a fi d’ajudar- possibles agressors, no confia en
porta” i el mestre llavors té dues lo a prendre distància. ell mateix, té pànic a la primera
opcions. O bé li diu: NO, aquí no dificultat o bé pot ser agressiu.
E l s fi l l ets c o n s ta n tm en t
hi ha cap llop!” o bé: Ah si? I que Aquesta actitud desconfiada és
demanen per què de les coses, ja
té les orelles molt grans? I que dur una aparença que amaga una
que no entenen i necessiten fer-se
un capell? I té unes dents molt gran demanda d’estar protegit, de
representacions mentals.
llargues? Etc. És a dir, pot ajudar ser estimat i reconegut, tant
Evidentment espera respostes que
a humanitzar la por tot creant físicament com mentalment.
li donin seguretat. Els adults de
una representació d’aquella cosa Alterna comportaments entre el
vegades no trobam les paraules
a la que l’infant té por i poc interès, l'apatia, l’exigència, la
per a què ells ho entenguin bé.
ridiculitzar-la. Aquest és un ràbia... És inestable
L’infant espera una resposta
principi psicopedagògic emocionalment: no dorm bé, és
simple i satisfactòria que li
fonamental, ja que dóna peu a la desorganitzat, despertars difícils...
demostri que els seus pares se
COMUNICACIÓ i a superació. Per tant, un infant sense un marc
l’estimen i senten afecte per la
segur pot patir conseqüències
D’aquí la importància que seva curiositat.
catastròfiques, tant a nivell de
adquireix el LLENGUATGE a
Si deixem fer a l’infant en un coneixements com en l’activitat
l’hora de expressar emocions i
marc de seguretat, aquest es escolar. Són fillets que sempre
sentiments, ja que tot pot ser
desenvoluparà adequadament. És tenen la necessitat d’un altre per
d’alguna manera representat i
inevitable que en el dia a dia sobreviure, però no sempre
sobretot quan tenim ajuda d’una
sorgeixin problemes que ha l’entorn és perfecte.
altra persona. D’aquesta manera
d’aprendre a solucionar sol.
ens reassegurem. Les criatures han de poder
D’aquesta manera li és mes fàcil
viure el que és bo i el que és
Els infants empren els seus separar-se dels pares i és feliç
dolent. Sentir-se insegur de
dudús o ossets de peluix moltes d’anar a escola i descobrir
vegades també és positiu i són els
vegades per sentir-se segurs. activitats diferents. Un fillet així,
pares i els educadors que han
Projecten les seves ràbies, pors, doncs, és un fillet madur, ja que
d’ajudar-los a sentir-se segurs per
alegries al peluix, de manera que gaudeix d’altres plaers, de
tirar endavant. Si viu una
podem observar així com és el descobertes i nous coneixements
inseguretat repetida, ens trobam
coixí afectiu del petit. amb altres persones. Un fillet així
davant trastorns de
es un fillet obert al món que
El que desestabilitza al petit comportament i aprenentatge.
s’expressa amb facilitat i es
en realitat és la pèrdua de
relaciona bé amb els altres, sap Quan un nadó durant els 6
r e f e r è n c i e s, l a n ove t a t , e l
dir que si i sap dir que no. primers mesos té una qualitat del
desconeixement del que es farà.
Demana, qüestiona, ho vol saber vincle afectiu lligat a la qualitat
És per aquest motiu que cal
tot. B. Aucouturier afirma així d’interaccions, es constitueix la
avisar-lo, explicar-li el que farà.
que “és un infant feliç de viure”. seva unitat corporal. A partir del
És indispensable per tal que es
sisè mes l’infant és capaç
senti segur. Si no justifiquem els Un infant segur es un infant
d’ocupar-se del seu cos.
límits, o el que anem a fer, l’infant que no ha quedat traumatitzat
Descobreix les mans, els peus... i
perd les referències d e l’itinerari pels obstacles. Si no troba un
observant es mou intensament.
habitual. marc favorable i perdura en la
“Materna” el seu cos segons ha
inseguretat, tindrà POR: por a la
D’on ve el llop? o els estat maternat. Viu una unitat
fosca, por a la novetat, por a la
monstres? Aquest agressor ve corporal fonamental pel seu
gent nova... Les reaccions poden
d’una història de relació amb els desenvolupament i es comença a
ser múltiples i variades. Diferents
pares. Ho pateixen tots, és un fet separar dels pares. Comença el
aspectes de la inseguretat: que vol
universal. Cal, llavors, tenir en procés del cos i viu el seu cos
seguir sent un nadó, é´s reservat,

8. La unificació corporal i Amb poques paraules Bernard
Aucouturier ens explica la
el maternatge filosofia de Lóczy
En aquest parèntesi, B. Aucouturier destaca la
unificat. És a partir d’aquest
importància de fer participar el nadó en les
moment que l’infant desenvolupa cures diàries a l’escola. La qualitat de relació
mes intensament els seus moviment. amb l’educadora marcarà l’esperit de l’infant.
Si aquest descobreix sol l’espai necessita la
És la qualitat dels intercanvis de mirada de l’educadora que li transmeti
seguretat i alhora llibertat. En aquest espai hi ha
l e s c u r e s, l e s m i r a d e s, q u e
d’haver entrebancs (materials durs i blans, escales, rampes...) a fi que pugui resoldre sol
permetran seguir amb la seva unitat les dificultats. Quan aconsegueixi alguna fita cercarà la complicitat de la mestra. És
cor poral. Tota l’atenció dels d’aquesta manera que integra la realitat externa. Viu dificultats que és capaç de
educadors ha ser per participar resoldre amb AUTONOMIA: aprèn a conèixer el seu cos, la seva seguretat, els seus
punts de recolzament... Aprèn a sentir la inseguretat del seu desequilibri, s’atura i evita
amb l’infant per a garantir aquesta la caiguda. Això ens mostra una correspondència entre els recolzaments i la seguretat
unitat corporal. Si no afavorim afectiva de l’infant.
aquest intercanvis, es pot provocar L’autonomia segons Emmi Pickler (Institut Lóczy)
AUTONOMIA: la llibertat de governar-se per les pròpies lleis sense minvar la
un retard en la constitució del propi llibertat dels altres. És una capacitat de l’individu per assumir la plena responsabilitat
cos i en l’evolució neurològica. És dels seus actes.
Es desconeix el procés d’accés de l’infant a l’autonomia adulta, és un procés llarg amb
una etapa, doncs, vital. etapes i ritmes individuals.
El bebé és considerat com un ésser a qui cal ensenyar les seves capacitats. L’adult “fa
Excepcionalment hi ha nadons fer” a l’infant alguna cosa que ell encara no sap fer per ell mateix, li mostra com fer-ho
i l’incita a imitar els gestos o actua en lloc seu.
que no viuen això perquè tenen una L’autonomia comença des del naixement. Pren una forma particular en cada un dels
deficiència neuronal o hormonal estadis de desenvolupament. En tota activitat iniciada per l’infant mateix sense la
intervenció directe dels adults i orientada pel plaer i les ganes de fer les coses. Açò és
com per exemple els infants amb font per a ell de múltiples aprenentatges en els terrenys psicomotor, afectiu i cognitiu
espectres autistes, o infants que han que constitueixen els fonaments de l’autonomia adulta.
Cal una cura corporal de qualitat segons el ritme propi de cada infant: conèixer i
patit algun tipus d’accident prenatal habitar el seu cos, extreure ensenyament de l’exercici corporal, acceptar els límits de la
seva pell (entre el jo i el no-jo). El bebé és capaç d’actuar d’una manera adequada per
o de tipus genètic. dominar els seus moviments, adquirir coneixements d’ell mateix sobre les seves
capacitats corporals i sobre el món material que l’envolta. És essencial mantenir i
Les pors inhabituals en els fillets donar suport al gust innat i natural; protegir-lo perquè no s’inhibeixi; donar-li les
condicions per afavorir el desenvolupament. Tot açò contribueix el sentiment
es caracteritzen un agressor intern d’eficàcia i el desenvolupament intel·lectual. També afavoreix el desenvolupament de
corporal, és a dir, per l’ANGOIXA. la seva capacitat creativa i la responsabilitat.
Ser ACTIU d’una manera autònoma des de ben petit té importància tant per el
El petit serà incapaç d’expressar les present com per el futur. Ser ACTIU és una font de plaer i satisfacció.
emocions, ja que està en constant Cada nova adquisició procedeix de la precedent i reforça alhora la següent. Açò
permet el domini real del gest i seguretat en l’execussió.
Activitats per treballar la por
Per exemple: cada infant i cada un ha contribuir fosques, estar en la intimitat, de
- Podem treballar la por a través del amb un objecte relacionat amb el contenció per posar-se a prova. A
conte “El petit Koala es queda sol”, tema. Així, aconseguim la dins l'ambient podem tenir focus de
que a més va acompanyat d'una implicació i la participació de les diferents colors que fan sorgir a
cançó de na Dàmaris Gelabert, i famílies en el projecte. La caixa l'infant nous coneixements sobre el
crear activitats relacionades amb el sortirà de l'aula amb un primer seu cos que potser desconeixia o
conte. És un recurs excel·lent a objecte i anirà rodant des d'una altre perspectiva. També hi
l'etapa d'infantil, ja que totes setmanalment. Quan torni a l'aula, ha coixins i teles per relaxar-se,
aquestes emocions hi afloren. La hem de revisar que tot sigui llanternes per jugar amb la llum i fer
música, ja que és un llenguatge adequat i estigui en condicions pel ombres, contes relacionats amb la
universal, ens ajuda també a proper infant. por i el que hem treballat a classe, i
connectar amb el nostre món - Sessió d'ensurts: Pensem que seria estrelles fluorescents que s'il·luminen
emocional interior i obrir-nos a divertit aprendre a fer ensurts. Per en la foscor.
lʼexterior. El ritme i el moviment això hem planificat unes sessions
ajuden a expressar físicament per fer-ne a l'aula, al pati o a
emocions i sentiments i a establir psicomotricitat. La finalitat és que
vincles afectius amb les persones aprenguin a canviar la mirada cap a
dʼun entorn proper. la por d'una manera lúdica i
- La caixa viatgera de la nit: és una divertida.
caixa que tindrà unes instruccions - Ambient “de la nit”: la idea és crear
de com s'empra i el que ha de tenir. a l'aula un espai sense llum i tancat
Anirà passant per cada família de per oferir la possibilitat d'estar a les

9. El període Un embolcall de qualitat és essencial pel
d’adaptació desenvolupament psicològic de nadó
El període d’adaptació és un procés
de por, tant per part dels infants, com
per part dels pares, però també pels
educadors tal i com ha assenyalat V.
Arnaiz. Necessitem comprendre
aquesta por. És més fàcil entendre i
ajudar als petits i als pares.
Preocupen les mestres, ja que moltes
vegades elles no saben moltes vegades
amb qui compartir les seves pors.
L’educador assumeix un paper
fonamental i de molta responsabilitat:
ha d’organitzar el context per acollir
als infants, i adquirir un rol de
mediador (com a mirall del
progenitor) per establir un vincle
segur amb l’infant i ajudar-lo a que es
senti reconegut. Ha de tenir una
sèrie d’actituds apropiades per
aquesta etapa: actituds corporals
(postures, tonicitat del cos, manera
d’agafar els infants), procurar no
partir bruscament del camp visual del
tensió. Viurà en estat permanent un infant amb dificultats per tirar-
petit o participar a partir de la
mímica, la mirada i el to de la veu. de por inconscient. Sovint són la, per moure’s i per reaccionaren
L’espai ha de ser petit i tancat per pares que tenen els pares. l’espai, ja que no hi ha lligams en el
donar seguretat i contenció al petit. seu cos. Hi ha manca d’equilibri i
Aquestes tensions fan néixer en
de coordinació.
l’infant angoixes de pèrdua del seu
cos: angoixa de caure que es Aquestes pors tenen greus
tradueix progressivament a la por conseqüències psicològiques que
de caure al buit, perquè un nadó té poden arribar a derivar en psicosis.
la necessitat d’un embolcall on es
Entre els 6 i els 8 mesos els
sent segur. Si no ha viscut aquesta
pares, educadors i mestres han
sensació sòlida, llavors pot viure la
d’estar molt atents a garantir un
por de caure.
embolcall segur, ja que hi ha un
És «la capacitat del nen per a relacionar És importantíssim la manera vincle entre les angoixes arcaiques i
la imatge d’ell mateix amb els altres, els e n q u è c e r ve m e l s i n f a n t s. la por a la separació.
objectes, l’espai (...) Per tant el nen
L’esquena és l’eix del cos i cal
construeix la imatge d’ell partir de les
pròpies percepcions i emocions que aguantar-la bé. Igual de important
l’acompanyen en la relació amb l’altre és el massatge a l’esquena de
(MIRALL) i les respostes positives o no l’infant per tal d’obrir el contacte,
que sorgeixen de la relació». l’estímul tònic entre mare i fill.
Montserrat Jubete (2007: 53)
Com es tradueix l’angoixa de
caure, d’aixecar-se...? A l’aula de
pisco ho podem observar a través
de la torre de coixins. Trobarem a

10. Algunes impressions personals
M’AGRADA BERNARD més que un plaer. Aprendre a què
AUCOUTURIER podem fer una vida millor a molts
infants a l’escola i de manera simple,
M’agrada quan diu que
des de la comprensió i l’estimació i el
“ACTUAR per un infant és PENSAR:
treball en equip. De vegades, les coses
explorar, comparar, compartir,
memoritzar...”. Em recorda sobretot més simples, són les més difícils.
aquella història que va contar Ken M’ha agradat aprendre de les
Robinson durant una conferència al experiències i dubtes que mestres i
TED: un filleta amb hiperactivitat a la educadores han compartit amb tots.
que un psiquiatre li va diagnosticar que Com he trobat molt encertades les Totes les fotos són pròpies a part
era ballarina. Avui és una de les intervencions de Vicenç Arnaiz. de les de messieur Aucouturier. A
persones més importants en el món
Agrair al MRPM l’esforç i la totes les imatges hi apareixen les
dels musicals. És el que actualment la meves filles Victòria i Gemma, a
dedicació per organitzar tots aquests
nostra societat necessita: persones cursos tan enriquidors. qui vull donar les gràcies per ser
lliures i autònomes capaces de resoldre
els conflictes creativament i amb
tant extraordinàries models i
responsabilitat. extraordinàries filles.
Tornar a l’aula amb un gran
pedagog com messieur Aucouturier és
BI BL I OG RAF I A C OMP L E ME N TÀR I A
- ALTIMIR, D. (2011) Com escoltar els infants? Ed. Associació de Mestres Rosa Sensat
- ARNAIZ, P. et al. (2008). La psicomotricidad en la escuela: una práctica preventiva y educativa. Ed. Aljibe.
- AUCOUTURIER, B. (2004). Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Ed.Graó.
- DOMÈNECH, J. (2010) Elogi de l'educació lenta. Ed. Graó
- FALK, J. (2008): Lòczy, escoltar els infants. Col·lecció: Temes d'infància, 58. Ed. Associació de
Mestres Rosa Sensat.
- FRANC, N. (2002).Tono y emoción en la intervención psicomotriz. Entre líneas: Revista especializada en psicomotricidad,
nº12, pàg 15-21.
- JUBETE, M.(2007): El valor educatiu de les coses de cada dia. Col·lecció: Temes d'infància. Ed.
Associació de Mestres Rosa Sensat.
- PALOU, S. (2008): Sentir y crecer: el sentimiento emocional en la infancia. Ed. Graó.
- PRAT, N.; DEL RIO, M. (2009): Desarrollo socioafectivo. Ed. Altamar.
- TOT SONA RECORDS: Emocions i sentiments. Contes i cançons.
W EBG R AFI A C OMP L E ME N TÀR I A
- http://psicomotricitateducacio.blogspot.com/
- http://eportafolimruris.blogspot.com/2011/06/el-petit-koala-es-queda-sol.html
- http://www.mrpmenorca.cat/
- http://www.carlhonore.com/
- http://materialerika.blogspot.com/2011/06/frederick-i-el-periode-dadaptacio-view.html