Maresme

423 views
267 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total views
423
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
0
Actions
Shares
0
Downloads
2
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

Maresme

  1. 1. Maresme
  2. 2. Geografia • La comarca és una estreta franja als vessants i als peus de les muntanyes de la serralada Litoral —serres de Marina, Sant Mateu, del Corredor i del Montnegre (les quatre protegides ara com a parc natural)— de platges llargues i sorrenques on aflueixen una sèrie de rieres formades a les muntanyes esmentades. Mataró nés la capital i comprèn poblacions amb molta personalitat i vitalitat: Vilassar de Dalt, Arenys de Mar, Calella, Canet de Mar, el Masnou, Premià de Mar, Vilassar de Mar, entre daltres. • El Maresme està integrat per un total de 30 municipis. El seu litoral es conegut turísticament com la Costa del Maresme.
  3. 3. Comunicacions • Lautopista C-32 comunica Barcelona amb Palafolls, travessant tota la comarca. La N-II (Madrid-La Jonquera) també la creua de forma paral·lela a la costa. La C-60 va de Mataró fins a Granollers, comunicant amb la AP-7. • Existeix una línia de ferrocarril, la R1 de Rodalies Renfe Operadora Barcelona, ( Hospitalet de Llobregat-Maçanet/ Massanes), a més de diverses línies dautobusos públics urbans i interurbans. • La primera línia de ferrocarril de tota la Península Ibèrica va ser ideada per un mataroní: Miquel Biada i Bunyol, que va unir Mataró amb la capital catalana al 1848. El traçat de la línia de llavors era quasi idèntic a lactual, fent parada a diversos pobles costaners del Maresme. • El Maresme compta amb el desplegament informatiu de la seva televisió pública, m1tv (Canal 24 TDT). Creada el 2010 fruit de la fusió entre Televisió de Mataró i MaresmeDigital TV.
  4. 4. Història• Existeixen diverses restes arqueològiques: El Dolmen de la Roca den Toni a Vilassar de Dalt, el poblat ibèric de Burriac (Cabrils), les restes romanes a Sent-romà (Tiana), la Vil·la romana de Can Llauder a Mataró, laqüeducte romà de Can Cua de Pineda de Mar, etc.• La clara unitat geogràfica de la comarca no es correspon amb la seva història: el sector des de Montgat a Caldes dEstrac ( Baix Maresme) formà part des de ledat mitjana de la diòcesi, comtat i vegueria de Barcelona, mentre que el sector dArenys de Mar a Tordera (Alt Maresme) ho féu de la diòcesi, comtat i vegueria de Girona. El perill de pirates féu que les poblacions antigues fossin apartades de la costa (anomenades de Dalt o de Munt), mentre que els antics barris pescadors es van convertir des del segle XVIII en nuclis importants. Leconomia havia estat tradicionalment de base agrícola (horta, flors), marinera (pesca i navegació) i la industrialització hi tingué gran incidència (especialment tèxtil).
  5. 5. Economia • El Maresme ha estat un important pol industrial, destacant especialment les indústries tèxtil, química, i metal·lúrgica. Lagricultura també ha destacat històricament en la seves vessants viticultora i, sobretot, la floricultora, que suposa més de la meitat de la producció daquest sector a Catalunya. La pesca i el turisme han estat també sectors rellevants en una comarca amb tants quilòmetres de costa. • Però els darrers decennis ha esdevingut — per la benignitat del clima i la bellesa del paisatge i també la proximitat amb Barcelona— una comarca eminentment turística, especialment a lAlt Maresme, i residencial per la proximitat de Barcelona, especialment al Baix Maresme. Aquesta comarca disposa duna bona infraestructura turística (hotels, càmpings, ports esportius, golf, etc).
  6. 6. Gastronomia• En la cuina del Maresme predominen els productes del mar i de lhorta. Alguns dels seus productes tenen prestigi: les maduixes, sobretot de Sant Iscle de Vallalta i de Sant Cebrià de Vallalta, les cireres dArenys de Munt, els tomàquets rosa, els pèsols de Mataró, de Sant Andreu de Llavaneres i de Caldes dEstrac, les mongetes del ganxet de Palafolls i els bolets del baix Maresme. Del mar destaquen les gambes, els escamarlans, els calamars i les cloïsses dArenys de Mar, a més de làmplia gamma de peixos de la costa. Un complement és la Denominació dOrigen Alella famosa, sobretot, pels seus vins blancs.
  7. 7. Festes i actes culturals• Aplec de Pasqua al santuari del Corredor ( Dosrius), aplec de la sardana a Calella (juny), catifes de flors per Corpus a Argentona, retaule dels Sants Màrtirs a Vilassar de Dalt ( juliol), Festa dels Pirates a Premià de Mar, (juliol ) Missa de les Santes a Mataró (fi de juliol), Ball de la plaça a Arenys de Mar (agost), Festa de la verema a Alella (setembre), Fira de Tordera (desembre), fira del bolet a Vilassar de Dalt (octubre).
  8. 8. Fauna• La fauna dun territori està lligada a la vegetació que hi és present. Les alteracions i degradació daquesta es reflectiran en una disminució del poblament animal, tant a nivell qualitatiu com quantitatiu. En general, els animals més grans són els primers en veures afectats; la disminució de depredadors, que troben refugi a les zones menys transitades per lhome, són destacables arreu.• La fauna del Maresme es pot dividir en cinc grups:• La fauna marina està formada per tot déssers vius que viuen en un mateix ecosistema, el mar, i que entre ells tenen una relació alimentària que permet l equilibri ecològic; al mar també hi trobem aus, moltes de les quals viuen a la comarca i daltres que només hi passen quan emigren.• Als aiguamolls, shi troba un altre ecosistema que permet el desenvolupament de petits invertebrats nedadors que serveixen daliment a les aus que hi viuen, així com també a les migratòries.• A les zones boscoses, shi troben animals que shan adaptat a lhome i a la seva acció. Així doncs, la desaparició dels grans depredadors ha fet proliferar els petits mamífers i la desaparició dels conreus, la població docells que se nalimenten.• Alguns animals han aprofitat la presència humana i les ciutats per trobar els recursos que necessiten per viure, a més a més destar protegits en no tenir depredadors.• A les cases de pagès, hi ha un ecosistema semblant als aiguamolls, és un dels llocs on hi ha aigua estancada i per tant shi poden trobar animals similars als que allí hi viuen.
  9. 9. Evolució demogràfica1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 1.129 ----- 1.612 20.108 40.920 71.855 70.117 69.845 71.671 76.385 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 199484.301 97.056 99.649 104.163 125.660 190.949 252.952 291.969 297.017 312.163 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008318.891 329.488 345.423 366.782 386.573 409.125 420.521

×