Flexwork valoracions workshops   maig 2013
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×
 

Flexwork valoracions workshops maig 2013

on

  • 441 views

Documento con las principales conclusiones de las sesiones de trabajo del proyecto FlexWork (Flexible Working) organizadas por el MIC Productivity en ESADE Creapolis durante el mes de mayo de 2013

Documento con las principales conclusiones de las sesiones de trabajo del proyecto FlexWork (Flexible Working) organizadas por el MIC Productivity en ESADE Creapolis durante el mes de mayo de 2013

Statistics

Views

Total Views
441
Views on SlideShare
423
Embed Views
18

Actions

Likes
0
Downloads
1
Comments
0

1 Embed 18

http://flexworking.wordpress.com 18

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

Flexwork valoracions workshops   maig 2013 Flexwork valoracions workshops maig 2013 Document Transcript

  • Pàgina 1www.micproductivity.comWorkshops “Flexible Working”, 23 i 28 de Maig del 2013Resultats i valoracions Apartat “Model de treball FlexWork”Model de treball “FlexWork”
  • Pàgina 2www.micproductivity.comModalitats de ‘Flexible Time” disponibles a les organitzacions Horari Flexible (flexitime). Permet que els professionals escollin, dins dels límits acordats, quancomençar i acabar el dia de treball. S’acostuma a fixar un temps ‘central’ comú per a tothom,però es permet variar l’inici i el final i com dividir, a vegades, la jornada de matí i tarda.. Teletreball (Homeworking). El teletreball o treball a domicili, es dona en el cas de que unprofessional treballa tot o part de les seves hores contractades des de casa. Això li permetpassar tot o part de la seva jornada laboral fent la seva feina des de casa o en un lloc diferent alseu lloc de treball. Treball de durada determinada (Term-time working). En aquest cas, el treball segueix patronsde calendari determinats, com per exemple, escolars. Es treballa de forma normal durant elperíode lectiu i després durant les vacances escolars s’atura la dedicació, tot i seguir contractat.Es una pràctica habitual per a poder tenir cura dels fills durant les vacances escolars. Banc d’hores (Treball fora de temps ‘al lloc’). Aquesta modalitat contempla el treballar méshores de les previstes durant els períodes dactivitat o de demanda màxima. Aquestes horesextres es guarden de manera que es compensen en períodes de menys càrrega laboral. Hores comprimides. En aquesta situació, el professional treballa les seves hores acordadesdurant menys dies dels habituals. Per exemple, en lloc de treballar una càrrega setmanal de 35hores durant cinc dies, es pot acordar de treballar el mateix nombre dhores durant quatre dies. Treball parcial (Part-time work). Suposa treballar amb un contracte de menys hores setmanalsque un treballador a temps complert. Hores anualitzades. Significa que la jornada laboral pot variar duna setmana a una altra o dunaestació a una altra segons les necessitats del negoci. A partir del total d’hores anual, es fa unrepartiment de la dedicació en funció de les necessitats de càrrega, durant tot l’any. Treball compartit. Es dona quan un professional treballa part-time (ja sigui a nivell de dia,setmana o any) i comparteix els deures i responsabilitat d’un lloc de treball ‘complert’amb un altre treballador part-time. Hores esglaonades (torns de treball / shift working). És quan els diferents professional de lacompanyia tenen diferents inicis, finals i temps de descans, de manera que l’organització pot
  • Pàgina 3www.micproductivity.comcobrir tot un horari específic (per exemple, d’atenció al client) o inclús de 24x7. Es tractaessencialment dun sistema de torns. Self Rostering (auto gestió). En aquesta modalitat, també anomenada ‘auto-gestió’ comportaque el personal pot planificar la seva jornada de treball per satisfer les necessitats de prestacióde serveis o de producció. Aquest sistema es basa en general en que els equips estan compostospel nombre necessari de personal i la combinació dhabilitats per dur a terme les tasquesnecessàries i cadascú d’ells exposa les seves hores de treball preferits, identifica les hores queespecíficament no volen treballar (“hora de veto") i conjuntament examinen els horarisresultants per veure si hi ha desajustos entre el personal i les hores en què cal oferirdisponibilitat “Zero hores”. En aquest cas, l’organització no garanteix al treballador un nombre fis d’hores persetmana. En canvi, l’empleat ha “d’estar disponible” per ser ‘trucat’ i rebre una compensacióper les hores treballades.Principals barreres a l’hora de posar en marxa una política de ‘FlexibleWorking’ a les organitzacions (66%) B1. Les relatives a la manca de control que el directiu percep sobre el treball dels seuscol·laboradors, com a conseqüència de la manca de presència física (58%) B6. La no existència d’un sistema de gestió i avaluació de desenvolupament / direcció perobjectius, que faciliti que les persones puguin planificar-se, realitzar un seguiment compartit iobtenir resultats en el seu treball alineats amb el negoci. (20%B2. En el cas del treballador, l’aïllament i la sensació de que es podria no comptar amb ellper a temes importants i que aquesta manca d’involucració podria afectar el desenv. de la sevacarrera a l’organització (16%) B10. L’absència d’un enfocament per al balanç global entre les inversions i els beneficisque es poden obtenir del teletreball, juntament amb un sistema de mètriques que permeti unaoptimització d’aquests programes. (16%) B4. La manca d’una tecnologia adequada, que suposi un lloc de trobada per a treballar icol·laborar amb la resta de l’organització. (8%) B3. El desconeixement dels elements fonamentals del mètode d’organització del treballdurant el procés de teletreball o treball en itinerància (4%) B9. El desconeixement sobre com plantejar els aspectes relacionats amb el marc laboral dela seguretat i la salut, en el marc legal del teletreball i altres aspectes com el de seguretat iconfidencialitat. (0%) B5. L’absència d’un sistema de comunicació i transparència global, basat en unainfraestructura tecnològica que permeti a tots els empleats rebre la informació rellevant de lacompanyia i que els membres de l’organització es comuniquin i intercanviïn amb naturalitat. (0%) B7. L’absència de la formació adequada per a teletreballar i gestionar un mètode decomunicació virtual, que faciliti el treball entre teletreballadors i els membres dels seus equipsque no teletreballen. (0%) B8. Manca de preparació per a la diversitat.
  • Pàgina 4www.micproductivity.comResultats i valoracions Apartat “Tecnologies”Mostra: 22 usuarisEl qüestionari de l’apartat de Tecnologies utilitzat al workshop sobre “Flexible Working” tenia com aobjectiu la validació i treball de recerca sobre les necessitats, els usos de tecnologies i dispositius perpart dels treballadors de la informació (treballin en un model de “flexible working” o no), i la sevavaloració de les properes tendències en dispositius i models d’ús de les tecnologies en l’àmbitd’empresa.Pregunta AEn un dia típic, com distribueixes la teva activitat en % del temps?Segons el model metodològic utilitzat per l’estudi, anomenat BPIO (Business Productivity InfraestructureOptimization), els treballadors de la informació distribueixen la seva activitat professional en 5 grupsd’activitat: Col·laboració Comunicacions Unificades Gestió de Continguts d’Empresa Cerca Empresarial Anàlisi i Reporting Creació de ContingutsEls resultats dels participants al workshop indiquen una notable distribució d’activitat a la sevajornada laboral dins les categories proposades, encara que destaca un major ús del temps en lesnecessitats de Comunicació per diferents canals.32%18%17%14%19%Distribució de lactivitat en un día típicComunicar-meCol·laborarCercar, accedir, consultarEditar documentsAnalitzar informació
  • Pàgina 5www.micproductivity.comDestaquem que l’ús promig del 32% del temps de la jornada laboral en activitats de “Comunicació”(unes 2,5 hores d’una jornada de 8 hores), duplica en temps les tasques de “Creació i Edició deContinguts”, en darrer lloc amb un 14% del temps.Pregunta B.Eines softwareDe quines eines software corporatives (proporcionades per la teva companyia)disposes per realitzar la teva activitat diària?En aquesta pregunta es mostrava un llistat de 29 tipologies de programes que donen cobertura a les 5grans àrees del model BPIO (Col·laboració, Comunicacions Unificades, Gestió de Continguts d’Empresa,Cerca Empresarial, Anàlisi i Reporting i Creació de Continguts).Els participants havien de contestar de quines d’elles proveeix la seva organització per a desenvolupar laseva tasca diària.Els resultats, expressats en percentatge de disponibilitat de cada eina es mostren en aquest gràfic:S’ha considerat que les eines software que tenen una disponibilitat inferior al 30% són deficitàries, i leseines software que tenen una implantació més gran del 70% es consideren molt establertes.Eines poc esteses en les organitzacions: Xarxes socials corporatives (21,7%) Blocs corporatius d’ús intern (17,4%)0,010,020,030,040,050,060,070,080,090,0100,0OfimàticaEmailclientEmailwebXatcorporatiuXatpúblicAudioconferènciaVideoconferpenciaReunionsVirtualsEspaisCol·laboratiusPortalCorporatiuGestorDocumentalGestordeClientsiActivitatEinadeGestiódeltempsXarxaSocialCorporativaXarxaSocialPúblicaBlogCorporatiuInternBlogCorporatiuPúblicWikiCorporativaTwitterCorporatiuTwitterParticularEntorne-LearningTransferènciadeFitxersDiscDurVirtualcorporatiuDiscDurVirtualPúblic,ús…BlocdeNotesDigitalAntivirusCorporatiuSistemadeBackupCorporatiuVirtualPrivateNetworkEscriptoriRemotEines software disponibles a la teva companyia
  • Pàgina 6www.micproductivity.com Blocs corporatius d’ús públic (26,1%) Wiki corporativa (21,7%) Entorn de e-Learning (13%) Bloc de Notes Digitals (26,1%)Destaquem principalment que 5 de les 6 eines poc esteses estan relacionades amb la col·laboració sociali el treball en equip, a més de la formació interna gestionada per la pròpia organització.Cal dir que aquesta manca d’utilització d’aquest grup d’eines impedeix que es millorin processos detreball en equip i processos de col·laboració, compartició i difusió del coneixement intern, tres àreesd’un enorme potencial al món professional.Eines d’ús diari estandarditzades a les organitzacions: Paquet ofimàtic (91,3%) Correu electrònic amb programa client (87%) Correu electrònic web (95,7%) Portal Web Corporatiu (73,9%) Eina de gestió del temps (calendari, tasques i contactes) (95,7%) Eines de transferència de fitxers (73,9%) Antivirus corporatiu (87%) Sistema corporatiu de còpies de seguretat (78,3%)Destaquem que entre el grup de les eines més utilitzades no es troba cap eina de comunicació síncrona(en temps real): Missatgeria instantània, Audioconferència, Videoconferència i Reunions Virtuals) iAquest fet, possiblement té relació amb el resultat de la pregunta anterior, on les Comunicacions sónl’apartat de major consum de temps, possiblement l’àrea on es pot aportar major benefici si espotenciessin les comunicacions unificades, tant en millores de productivitat individual com en reduccióde despeses en comunicacions.Pregunta C1.Eines hardwareQuins dispositius facilita la teva empresa als empleats amb necessitats de mobilitat?En aquest apartat de dispositius, s’ha seleccionat el grup d’eines hardware més ampli per cobrir lesnecessitats del perfil de treballador flexible que requereix més eines en el seu dia a dia, i que és eltreballador amb una alta mobilitat.A la pregunta es facilitava un llistat dels 7 tipus de dispositius existents en el mercat que cobreixen lesnecessitats d’un treballador amb alta mobilitat.
  • Pàgina 7www.micproductivity.comEls dispositius més distribuïts entre els treballadors amb altes necessitats de mobilitat són: Ordinador portàtil (95,5%) Telèfon intel·ligent (95,5%)Entre els dispositius amb inexistent o molt baixa implantació pels perfils d’alta mobilitat es troben: Portàtils Ultralleugers (Ultrabooks) (9,1%) Portàtils híbrids o Convertibles (0%) Tabletes amb sistema operatiu lleuger (iOS, Android o Windows RT) (18,2%) Tabletes amb sistema operatiu complert (4,5%) “Phablets” (tabletes amb pantalla de 7”-8” amb capacitats de telefonia) (0%)D’entre aquests dispositius, cal comentar que la incorporació dels nous formats híbrids/convertibles,“phablets” i tabletes amb sistema operatiu complert, és molt recent i està vinculada directament amb elnou sistema operatiu Windows 8 (comercialitzat des de octubre de 2012), que per les seves capacitatstàctils acompanya completament els nous formats de dispositiu. És molt probable que la incorporacióprogressiva del nou sistema operatiu a les empreses en els propers anys, juntament amb l’aparició denous dispositius que ho recolzin, incorporin aquests nous formats al perfil dels treballadors en mobilitatde forma progressiva i com alternativa a l’ordinador portàtil “clàssic” (sense capacitats tàctils).Cal destacar però, com les tabletes amb sistemes operatius lleugers s’incorporen progressivament com aun dispositiu complementari habitual en els escenaris d’alta mobilitat.0,010,020,030,040,050,060,070,080,090,0100,0Portàtil Ultrabook Hibrid Tableta (OSlleuger)Tableta (OScomplert)Telèfon mòbil Smartphone PhabletDispositius hardware proporcionats per la tevaorganització (perfil "mobilitat")
  • Pàgina 8www.micproductivity.comPregunta C2.Eines hardwareSi els haguessis de triar tu, quins dels dispositius anteriors consideres que millorarien oaugmentarien la teva productivitat individual i capacitats de col·laboració amb la restade la empresa en un escenari de mobilitat?En aquesta pregunta es demanava als participants quina era la seva visió sobre quins dispositius seriaconvenient incorporar en els perfils d’alta mobilitat per millorar la seva productivitat individual i lesseves capacitats de col·laboració, escollint entre la mateixa llista que en la pregunta anterior.És molt destacable que l’ordinador portàtil, distribuït com a eina de treball en els perfils de mobilitat enun 95,5% dels casos, no es consideri com un dispositiu que milloraria les capacitats de treball en elsperfils de mobilitat, i sigui escollit només per un 19% dels participants.El telèfon mòbil simple (trucades, agenda i SMS) no rep cap suport com a eina de treball. Les sevesfuncionalitats bàsiques ja estan contingudes en els telèfons intel·ligents.Destaquen les necessitats de Telèfons intel·ligents (57,1%), coincidint amb el dispositiu més distribuïtpels treballadors mòbils en la pregunta anterior, i una tendència que indica que els dispositius de tipustableta, però amb un sistema operatiu complert que permetés la potència pel treball d’escriptori, seriaun dispositiu recomanat per aquest perfil (47,6%). Donada la similitud de format i ús entre aquest tipus0,010,020,030,040,050,060,070,080,090,0100,0Portàtil Ultrabook Hibrid Tableta (OSlleuger)Tableta (OScomplert)TelèfonmòbilSmartphone PhabletDispositius que milloraríen la tevaproductivitat i capacitats (perfil "mobilitat")Híbrids + Tabletes amb OScomplert = 80,9%
  • Pàgina 9www.micproductivity.comde tableta i els ordinadors híbrids o convertibles, podríem sumar el 47,6% de les tabletes més el 33,3%dels híbrids, obtenint un total de 80,9%.Això indicaria que els participants veuen un gran potencial en dispositius que comparteixen lescaracterístiques principals de:- Lleugeresa- Potència- Sistema operatiu complert amb capacitats de treball d’escriptori- Ús “dual”, com a tableta tàctil i ordinador amb teclatVeurem més endavant com aquestes característiques coincideixen en gran mesura amb elsrequeriments principals que es demana que tingui un dispositiu per mobilitat.
  • Pàgina 10www.micproductivity.comPregunta DQuin serien els 3 criteris que consideraries per triar un dispositiu per un escenari detreball amb alta mobilitat?De nou, tenint en compte que els requeriments dels dispositius per un treball flexible són més elevatsquan el model és de major mobilitat, per aquesta pregunta es van escollir una sèrie de 19característiques dels dispositius hardware, on es demanava als assistents que valoressin del 1 al 3, les 3principals característiques que tindrien en compte per escollir un ordinador per un escenari demobilitat.Els criteris tècnics del dispositiu més valorats pels assistents per escollir un ordinador per treball enmobilitat van ser, en ordre:1. Connectivitat (WiFi, Bluetooth, 3G integrat...)2. Preu3. PesEls aspectes que no van rebre cap valoració van ser:- Possibilitat d’integrar dispositius de seguretat biomètrics- Ports (HDMI, USB 3.0, àudio in/out...)- Possibilitats d’ampliacióCriteris tècnics més importants per escollir undispositiu (Escenari "mobilitat")132
  • Pàgina 11www.micproductivity.com- Gamma de perifèrics compatibles- Garantia i assistència post-venda- Contracte previ amb el fabricant o marcaPregunta EEn quant a requeriments de negociQuin serien els 3 criteris que consideraries per triar un dispositiu per un escenari detreball amb alta mobilitat?Tenint en compte la mateixa situació que en la pregunta anterior, es demanava en aquesta quina serienels 3 requeriments de negoci més importants a l’hora d’escollir un dispositiu per realitzar treball flexibleen un context d’alta mobilitat.Els criteris de negoci més valorats pels assistents van ser, per ordre:1. Compatibilitat amb aplicatius corporatius existents (correu, aplicacions corporatives,servidors…)2. Preu determinat3. Sistema operatiu compatible amb el parc de dispositius existentsEls criteris sense cap o amb molt baixa puntuació van ser:Criteris de negoci més importants per escollirun dispositiu (Escenari "mobilitat")12132
  • Pàgina 12www.micproductivity.com- Costos de desenvolupament de Apps natives pel Sistema Operatiu del dispositiu- Disponibilitat d’aplicacions per descàrrega al Marketplace del fabricant- Potència per treballar amb aplicacions d’escriptori- Funcionalitats bàsiques de consulta/consum d’informació o treball “al núvol”- Disponibilitat de perifèrics (teclats, fundes, etc.)Pregunta FDels dispositius que coneixes al mercat, quin creus que (sense cap mena de dubte)s’incorporarà com a dispositiu imprescindible en el teu dia a dia abans de tres anys?Aquesta pregunta oberta intentava que els usuaris, des del seu punt de vista com a professionals,valoressin quin serà el dispositiu “estrella” en el seu dia a dia en un futur proper (3 anys vista).En aquesta pregunta no s’especificava cap escenari ni model de treball.Encara que no es proposaven respostes, els usuaris van escollir dispositius de la llista disponible a lapregunta “C”, distribuïts segons la seva opinió de la següent forma:Destaquem de les respostes dos aspectes:Per una banda, els usuaris valoren majoritàriament una gamma de dispositius que, encara queexisteixen al mercat, tenen una presència relativament recent, i a més cap de les tres tipologiesdestacades correspon amb els dispositius que les seves empreses faciliten als treballadors amb “mésnecessitats” de disponibilitat de dispositius (pregunta C1).El dispositiu considerat com a imprescindible en un futur proper pels participants són les tabletes, ambun 41% de les valoracions.18%27%4%5%41%5%Dispositiu de treball "imprescindible" enel dia a dia abans de 3 anysPhabletHibridPortàtilSmartphoneTabletUltrabook
  • Pàgina 13www.micproductivity.comLa suma de “phablets”, ordinadors híbrids i tabletes és d’un 86% del total.Per una altra banda, destaca la baixa puntuació obtinguda pels ordinadors portàtils (4%), els ultrabooks(5%) i els telèfons intel·ligents (smartphones) (5%).Aquestes baixes valoracions contrasten especialment en el cas dels smartphones, considerat com eldispositiu “estrella” en implantació i consum d’informació en els propers anys segons les consultorestecnològiques de més prestigi.Pregunta GConeixes què és la tendència BYOD (“Bring Your Own Device”)?Aquesta darrera pregunta del qüestionari volia saber el grau de coneixement actual d’una de lestendències actuals el món d’empresa relacionada amb la propietat de la tecnologia, la decisió sobre elsdispositius que utilitzen els empleats i també el repte tecnològic i de seguretat que proposa aquestmodel de propietat dels dispositius professionals.Encara que un 64% dels participants desconeixen de què es tracta, destaquem que un 28% en total o hoestà avaluant i ja ho ha incorporat a les seves empreses.Donada la complexitat en la gestió i seguretat que aporta als departaments de TI de les empreses, éshabitual en el nostre contexts que aquest model es posi en marxa en empreses “pime” o en empresesmés grans però a un nombre molt reduït d’usuaris i en un entorn controlat.Resum executiu de resultats53%14%5%14%14%Coneixes què és BYOD("Bring Your Own Device")?No ho seHe sentit a parlar, però no se ben bé què ésConec de què es tractaLa nostra empresa està avaluant incorporar-hoAra per ara ja treballem en aquest model
  • Pàgina 14www.micproductivity.com Les tasques de Comunicació i Col·laboració representen un 50% del temps diari d’activitat pelsentrevistats. Malgrat això, les 5 eines software menys facilitades per les empreses són les que faciliten laCol·laboració i la Comunicació internes (xarxes socials corporatives, blocs d’ús intern, blocspúblics, wikis corporatives i entorns de e-Learning). Es detecta aquí una mancança que podriamillorar tant la productivitat de les companyies com la gestió del coneixement i la potenciaciódel treball en equip. Entre les eines software per la comunicació, no es troba cap eina de comunicació síncrona. Aixòindica que probablement la seva incorporació milloraria la productivitat i l’ús del tempsrelacionat amb les comunicacions, una de les fonts d’ús de temps més grans en el dia a dia. Els dispositius que les empreses faciliten per als treballadors en mobilitat són l’ordinadorportàtil i el telèfon intel·ligent (smartphone), seguits pel telèfon mòbil amb funcionalitatssimples (trucades, agenda i SMS). Els enquestats valoren que la incorporació de dispositius com els telèfons intel·ligents, lestabletes amb potència per treball amb aplicacions d’escriptori i els dispositius híbrids oconvertibles millorarien les capacitats de treball en els perfils de mobilitat. Lleugeresa, potència, pantalla tàctil i flexibilitat del dispositiu són els valors que comparteixenaquesta dispositius escollits. Es considera que els telèfons simples i els portàtils no aporten cap avantatge extra per millorarla productivitat enfront els nous dispositius. Les 3 característiques escollides per triar un dispositiu per un treball en mobilitat són les opcionsde connectivitat, el preu i el pes del dispositiu, en aquest ordre. Els 3 requeriments de negoci que haurien de ser contemplats per escollir un dispositiu pertreballar en mobilitat són la compatibilitat amb aplicacions existents, que tingui un preudeterminat dins una franja de preus i que el sistema operatiu sigui compatible amb la resta dedispositius, en aquest ordre. El dispositiu que es considera que estarà present i serà imprescindible en el lloc de treball abansde 3 anys és la tableta. Ho segueixen a certa distància els ordinadors híbrids i els “phablets”. Caldestacar que els tres dispositius comparteixen les funcionalitats dels tablets. Encara que el concepte “BYOD” és encara poc conegut, destaquem que ja hi ha empreses queho estan utilitzant i d’altres que es plantegen implantar aquest model properament.
  • Pàgina 15www.micproductivity.comResultats i valoracions Apartat “Capacitats”Núvol d’etiquetesEl següent núvol d’etiquetes reflecteix les observacions consolidades entre ambdós tallers de treball,incloent-hi també les observades pel professorat, sobre quines són les competències que hauria de tenirel treballador FlexWork.Principals competències detectades, agrupades per tipologia Organització personal: lligada amb aquesta capacitat se n’associen d’altres com la gestió delpropi temps i l’autonomia en el desenvolupament de projectes. També destaca la necessitat desaber gestionar l’espai de treball, així com un fort sentit de la responsabilitat i disciplina laboral.Aquests punts inclourien la capacitat d’elecció de l’espai de treball adequat per a cada tasca, aixícom la de concentrar-se i gestionar les interrupcions en un entorn compartit. És interessanttambé que el treballador sàpiga estructurar la feina en objectius quantificables, reals, assolibles idefinits coherentment en el temps. Treball en equips distribuïts: s’associa sota aquest paraigües les habilitats de comunicacióinterpersonal, que en aquest tipus d’equips són lleugerament diferents a les definideshabitualment: a més de la comunicació verbal, requereix d’un especial coneixement de lacomunicació no verbal i la interpretació en context, conceptes que es relacionen amb laintel·ligència emocional, la sensibilitat i l’empatia. Valors: hi ha un especial interès en apuntar que el treball flexible no és aplicable a tothom, demanera que cal un grau de confiança important entre treballador i empresa. Això justifical’aparició de qualificatius com honestedat i transparència. Flexibilitat: si bé aquesta habilitat pot semblar redundant amb el concepte sota estudi, en serinterrogats sobre aquesta capacitat l’acord és gairebé unànime, apuntant a l’adaptabilitat alscanvis d’equip i de projecte com a factors primaris. Coneixement horitzontal: si bé també destaca la capacitat d’especialització, el coneixementhoritzontal pren rellevància en un entorn en el qual els treballadors poden estar distribuïts
  • Pàgina 16www.micproductivity.comespacialment, i en conseqüència pot disminuir la cohesió de la informació a l’empresa. Cal evitarque el treballador acumuli coneixement per a fer-se indispensable a l’empresa, provocant desdels mecanismes gestors aquesta distribució. Serà interessant, doncs, treballar la capacitat detransmetre el propi coneixement, i traduir aquesta capacitat en transferència real. Base tecnològica robusta: s’apreciarà en el treballador la coneixença de la tecnologia associadaals equips distribuïts, dominant els canals síncrons i asíncrons de comunicació, tals com l’úseficient del correu electrònic, la missatgeria instantània i les eines de reunió virtual.Avenç d’opinions al món educatiuXavier Pacheco, Coordinador TIC del SEK-Catalunya, creu que un treball per objectius i un bonrepartiment i aprofitament del temps són les claus per al triomf del sistema de treball flexible. En el casde la seva escola, tal com hem vist, ha destacat l’obstacle que suposa la falta de flexibilitat en el móneducatiu –lligada als horaris parentals-. La introducció d’un model amb una certa flexibilitat permetria,no tant sols millorar la qualitat educativa, sinó també formar un alumnat més preparat per a aquesttipus d’entorns laborals.El treball per objectius a l’escola es pot assolir per múltiples vies, no tant sols amb exàmens i treballs; lesunitats didàctiques transversals, per exemple, poden ser un element de treball incommensurable, enquè l’alumne coneix el camí que ha de seguir i treballa per a assolir aquesta meta seguint les etapesmarcades pel tutor. Traduït al món laboral, una clar enfocament a objectius permet flexibilitzar l’horari iaugmentar la productivitat, perquè es valora al treballador pel valor afegit que ofereix a l’empresa(producte final), i no pel nombre d’hores que està en una oficina o triga a fer quelcom. A canvi, se liofereix una remuneració en espècies: la possibilitat de triar el seu horari, dins d’una certa normativa que-cal establir per a no trencar sinèrgies d’equip-, i en alguns casos fins i tot el seu lloc de treball (depenentdel perfil). Per a introduir aquesta flexibilització des de l’arrel caldran unes bones polítiques laborals,afirma Pacheco. Per tant, és un peix que es mossega la cua: cal aplicar política laboral flexible alstreballadors perquè a l’escola es pugui assumir aquest model, ensems que cal implantar-lo a l’escolaperquè el futur treballador assumeixi aquestes polítiques com quelcom habitual.La consciència espacial és una habilitat que sovint passa d’amagat als assajos relacionats, és aquella enla qual l’individu reconeix quines condicions físiques ha de tenir el seu lloc de treball, quines disposicionspermeten preservar la salut de possibles deterioraments alhora que permet maximitzar la productivitat.Tot i ser una habilitat oculta, Pacheco la detecta amb molta perícia i afirma que hi ha hagut una milloraimportant en els últims anys en aquest aspecte. Cada vegada més escoles disposen d’espais adequats pelbon desenvolupament acadèmic i personal dels alumnes. El proper pas seria, potser, implicar els alumnesen el disseny i creació d’aquests espais. És a dir, no cal només dissenyar aquests espais de treball perquèestigui en les millors condicions, sinó que també cal que l’alumnat es conscienciï de com ha de seraquest model. Associant-hi de nou el constructivisme, el professorat pot treballar guiant l’alumne cap al’objectiu de dissenyar un entorn que sigui propens per al bon aprenentatge, mentre treballa lescapacitats bàsiques. A casa hauria de treballar en, com a mínim, les mateixes condicions que ho fa al’escola, i aquesta capacitat d transportar entorns laborals cal estimular-les des de la infància perquèresulti quelcom evident un cop ho traslladin al món universitari o laboral.
  • Pàgina 17www.micproductivity.comMapa competencial del treballador flexibleEn base a l’anàlisi d’evolució de competències (que es podran consultar en el treball final) i lesconclusions extretes dels Workshops i entrevistes personals, s’ha elaborat un mapa competencial deltreballador flexible, reflectit a la següent figura:
  • Pàgina 18www.micproductivity.comResultats i valoracions Apartat “Espais Flexibles”