• Share
  • Email
  • Embed
  • Like
  • Save
  • Private Content
Memoria 2010 lf_versio_web
 

Memoria 2010 lf_versio_web

on

  • 973 views

Memòria d'actuació 2010 Linguamón-Casa de les Llengües (Generalitat de Catalunya)

Memòria d'actuació 2010 Linguamón-Casa de les Llengües (Generalitat de Catalunya)

Statistics

Views

Total Views
973
Views on SlideShare
973
Embed Views
0

Actions

Likes
0
Downloads
0
Comments
0

0 Embeds 0

No embeds

Accessibility

Categories

Upload Details

Uploaded via as Adobe PDF

Usage Rights

© All Rights Reserved

Report content

Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
  • Full Name Full Name Comment goes here.
    Are you sure you want to
    Your message goes here
    Processing…
Post Comment
Edit your comment

    Memoria 2010 lf_versio_web Memoria 2010 lf_versio_web Document Transcript

    • 2 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 3
    • ínDEXInTRODUCCIÓ 08PROgRAMES 12 COMUnICACIÓ 86MULTILIngüISME MULTILIngüISME MULTILIngüISME nOTíCIES, nOTES I DOSSIERS DE PREMSA 88 LIngUAMÓn ALS MITjAnS 94 WEB InSTITUCIOnAL, CAnALS 2.0, BUTLLETíI SOCIETAT 14 I SERvEIS I RELACIOnS ELECTRÒnIC I PUBLICITAT 100 ESPECIALITzATS 42 InTERnACIOnALS 74CAn RICART, LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En ORgAnISMESSEU DE LIngUAMÓn - MULTILIngüISME 44 InTERnACIOnALS 76CASA DE LES LLEngüES 16 LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS ORgAnISMES EUROPEUS 82 LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüESPLA MUSEOLÒgIC I EMPRESA 50 EQUIP I COL·LABORADORS 110I MUSEOgRAfIA 26 CàTEDRA DE MULTILIngüISMEDOCUMEnTALS LIngUAMÓn - UOC 56I COL·LECCIOnSAUDIOvISUALS 28 LIngUAMÓn MEDITERRànIA 62PROgRAMACIÓ CULTURAL 34 OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LES LLEngüES 68
    • 7.000 m2 dedicats a les llengües, al bell mig del districte de la societatdel coneixement i un nou motor cultural connectat amb les comunitatslingüístiques, el públic general, els especialistes i organismes que treballenpel multilingüisme i la promoció dels valors de la diversitat lingüística.L’enclavament de Linguamón - Casa de les Llengües al districte tecnològicdel 22@ potenciarà, a més, el seu paper com a pol d’innovació al voltant deles noves tecnologies aplicades a les llengües.
    • InTRODUCCIÓ La missió de Linguamón - Casa de les Llengües és ser un cen- D’altra banda, pel que fa al marc de proximitat i tenint en comp- tre de difusió de coneixements sobre la diversitat lingüística del te que Linguamón - Casa de les Llengües estarà ubicat a la se- món i oferir serveis sobre gestió del multilingüisme, mitjançant va nova seu de l’antiga fàbrica de Can Ricart, al Poblenou, i que iniciatives adreçades al gran públic per acostar el món de les formarà part, com a centre especialitzat en multilingüisme, de la llengües als ciutadans; fer viure la riquesa lingüística de manera dinàmica del 22@, destaquen les visites organitzades al Centre positiva a la societat; crear consciència per la sostenibilitat de de Visitants, l’espai situat al mateix recinte de Can Ricart, per la diversitat lingüística i traslladar les grans possibilitats que les donar a conèixer als ciutadans, mentre durin les obres de reha- llengües i les seves comunitats ofereixen. bilitació de la nova seu, el projecte i l’evolució de les obres; i la programació cultural que s’hi ha ofert al llarg de l’any: Festa Lin- D’altra banda, per mitjà dels serveis especialitzats, es tracta de guamón, Cafè Lebab o Revetlla de les Llengües, per exemple. dur a terme iniciatives al voltant de les llengües per contribuir a la millora del desenvolupament social i econòmic de la societat, En relació amb l’activitat de Multilingüisme i serveis especialit- de manera que els models de gestió del multilingüisme propo- zats, destaca el projecte de reflexió estratègica iniciat per im-Linguamón - Casa de les Llengües és un consorci integrat per la Generalitat de Catalunya sats incideixin positivament en la cohesió social, la competitivi- pulsar el Clúster del Multilingüisme de Catalunya i millorar lai l’Ajuntament de Barcelona, creat l’any 2005. tat i l’economia d’un país, així com en el desenvolupament soci- competitivitat de les empreses i centres de recerca del sector. A al i laboral de la ciutadania. més, s’ha continuat treballant en els programes i serveis posats en funcionament, entre els quals destaquem: Linguamón-Bo- Durant el 2010 destaca l’activitat duta a terme per aprofundir en nes Pràctiques, la Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, l’estratègia d’internacionalització, amb l’objectiu que Linguamón l’Observatori Català de la Llengua Amaziga i els acords de col- - Casa de les Llengües sigui present en els debats mundials so- laboració amb la Universitat de Barcelona per a la documenta- bre la diversitat lingüística i el multilingüisme de les societats. En ció de llengües i la recerca sociolingüística sobre les comunitats aquest sentit, el pla de presentacions i relacions institucionals lingüístiques mitjanes, i amb la Universitat de les Illes Balears establertes a partir de l’organització del I Seminari Global sobre sobre l’estudi, la identificació i la difusió de les llengües presents Diversitat Lingüística, celebrat a la seu de l’ONU a Nova York el a les Balears. desembre del 2008, i de la coorganització al Brasil i a Egipte del II i III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament, els anys 2009 i 2010, s’ha anat consolidant a partir dels projectes duts a terme i les noves línies de relació i treball conjunt fixats.
    • PROgRAMES MULTILIngüISME MULTILIngüISME I SOCIETAT I SERvEIS ESPECIALITzATS Aquesta línia, adreçada a promoure el coneixement de Aquesta línia, que aplega els objectius i les actuacions llengües i l’actitud de respecte de la diversitat lingüística que s’adrecen a especialistes, organismes i empreses, del món entre els ciutadans i les ciutadanes, s’ha ha centrat la seva activitat en els programes següents: estructurat a l’entorn dels programes següents: Can Ricart, Linguamón Bones Pràctiques en Multilingüisme; Linguamón seu de Linguamón – Casa de les Llengües; pla museològic organitzacions i empresa; Càtedra de Multilingüisme i museografia; documentals i col·leccions audiovisuals, i Linguamón – UOC; Linguamón Mediterrània, i Observatori programació cultural. Linguamón de les Llengües. MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALSEl pla d’actuació de Linguamón - Casa de les Llengües s’organitza en tres línies de treballd’intervenció directa, els programes, i el pla de comunicació. Amb aquesta línia s’ha treballat per situar Linguamón - Casa de les Llengües com a referent català per al multilingüisme, per contribuir a fer de Catalunya un referent internacional en la gestió del multilingüisme i per incidir en el discurs i les agendes internacionals a partir de la col·laboració permanent i el treball en xarxa amb d’altres organitzacions.
    • MULTILIngüISMEI SOCIETATCAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES /PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIA / DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnSAUDIOvISUALS / PROgRAMACIÓ CULTURAL
    • 16 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 17 CAn RICART, SEU DE LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES El 2010 ha estat l’any de l’impuls definitiu del projecte de rehabilitació de la nova seu de Lingua- món - Casa de les Llengües a Can Ricart, atès que s’ha obtingut l’aprovació definitiva de la Co- missió de Patrimoni, s’han expedit les corresponents llicències municipals i s’ha procedit a la li- citació de l’execució de les obres i a la consegüent adjudicació. Cap a finals de l’exercici s’han iniciat els treballs preparatoris per a l’execució de les obres. El Centre de Visitants de Can Ricart ha iniciat el seu funcionament amb uns resultats positius, atès que entre visites lliures, visites concertades i activitats programades ha estat vist per més de 5.000 persones durant l’any 2010. Així mateix, el trasllat de les dependències de Linguamón - Casa de les Llengües a l’edifici Media- TIC facilitarà, gràcies a la proximitat a Can Ricart, una penetració gradual en el barri, al marge de contribuir a reforçar els plantejaments estratègics del projecte, per la integració en un sector tecnològic emergent. A finals del 2014 Catalunya tindrà un nou equipament cultural de 7.000 m2 obert a tothom i des- tinat a una àmplia oferta d’exposicions sobre la diversitat lingüística i altres activitats culturals relacionades. Can Ricart, situat al nou districte tecnològic de Barcelona, al 22@, serà la futura seu de Lingua- món - Casa de les Llengües, un nou espai de difusió cultural especialitzat en la diversitat lingüísti- ca i el multilingüisme: · 2.000 m2 d’exposicions · Espais polivalents per a formació i activitats · Oficines i serveis especialitzats · Auditori · Mediateca
    • 18 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 19CALEnDARICan Ricart, seu de la Casa de les Llengües 2009 2010 Gener-març 2009 Setembre-novembre 2009 Gener 2010 Elaboració de l’estudi de patologies de Execució dels treballs inclosos en el Pro- Aprovació provisional de la resta de la fa- l’edifici, com a pas previ i imprescindible jecte d’Intervenció Arqueològica se 1 del projecte executiu per part de la per a la sol·licitud de la llicència d’obres CTPC de Barcelona, condicionada al se- Novembre 2009 guiment dels treballs arqueològics Abril 2009 Aprovació dels treballs de consolidació Aprovació del projecte bàsic per part de la estructural inclosos a la primera fase del Març 2010 Comissió Tècnica del Patrimoni Industrial projecte executiu per part de la CTPC de del Poblenou Barcelona Aprovació definitiva de la fase 1 del pro- jecte executiu, per part de la CTPC de Abril 2009 Inauguració del Centre de Visitants en un Barcelona espai habilitat per la Casa de les Llengües Cessió del dret de superfície de l’Ajunta- al recinte de Can Ricart Lliurament per part de l’Ajuntament de ment de Barcelona al consorci Casa de Barcelona de les prescripcions arqueolò- les Llengües Desembre 2009 giques que cal incloure en el projecte exe- cutiu i en els plecs de licitació Abril 2009 Acord del Govern de la Generalitat d’apro- vació de la inversió corresponent a la pri- Maig 2010 Sol·licitud a l’Ajuntament de Barcelona mera fase de les obres (9 M€) i d’encàr- de les corresponents llicències per a les rec a GISA per gestionar la licitació de les Acord del Govern de la Generalitat d’apro- obres obres vació d’un nou import i una nova distribu- ció de les anualitats de la inversió corres- Maig 2009 Ampliació del Projecte d’Intervenció ponent a la fase 1 de les obres Arqueològica (11 M€) Aprovació del projecte bàsic per part de la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural Execució dels treballs inclosos en Maig-octubre 2010 (CTPC) de Barcelona, condicionada a la l’ampliació del Projecte d’Intervenció realització d’uns sondeigs arqueològics Arqueològica Licitació i adjudicació de les obres2006 2007 2008 Juny 2009 Octubre 201011.07.2006 20.06.2007 Gener-maig 2008 Aprovació del Pla Especial Urbanístic Obtenció de la llicència d’activitats de definició i concreció dels paràmetresGeneralitat i Ajuntament de Barcelona Resolució Elaboració de l’estudi de mobilitat, d’edificació al recinte industrial de Can Desembre 2010signen l’acord de cessió i rehabilitació de del concurs públic el geotècnic i el topogràfic Ricartl’edifici · Obtenció de la llicència d’obres Desembre 2007 Abril- maig 2008 Juliol-agost 2009 · Signatura del contracte entre GISA i04.11.2006 l’empresa adjudicatària Contractació de l’estudi arquitectònic bà- Lliurament projecte arquitectònic bàsic Elaboració per part dels serveis de l’Ajun- · Treballs preparatoris per a l’inici de lesInici del concurs públic d’idees, d’àmbit sic i executiu tament de Barcelona del Projecte d’Inter- obres al gener de 2011europeu, per seleccionar l’estudi d’arqui- Desembre 2008 venció Arqueològicatectes que farà el projecte de rehabilitació Lliurament avantprojecte arquitectònic executiu
    • 20 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 21 ACTUACIOnS Gestió de la seguretat de l’edifici Gestió dels tràmits necessaris per a l’inici de les obres S’han revisat els manuals operatius del personal de vigilància S’ha fet el seguiment corresponent davant l’Ajuntament de la destinat a Can Ricart, s’han dut a terme les actuacions de co- tramitació de les llicències. Després de donar resposta als di- ordinació necessàries amb l’empresa adjudicatària de les obres versos requeriments formulats des de l’Ajuntament, s’han obtin- de Can Ricart i amb els responsables de les obres de rehabili- gut les llicències d’activitats i d’obres. Així mateix, s’ha aprovat tació d’Hangar. Així mateix, s’ha gestionat amb Parcs i Jardins l’Acord del Govern de la Generalitat mitjançant el qual es redis- les actuacions de manteniment de l’arbrat de l’espai annex al tribueix en els anys 2010, 2011 i 2012 la inversió necessària per Centre de Visitants i s’ha tramitat davant l’Ajuntament la docu- fer front a la primera fase de les obres. Finalment, s’ha vetllat mentació necessària per obtenir les autoritzacions per a la ce- pel compliment del calendari de desenvolupament del concurs lebració del Festival Cafè Lebab. Finalment, s’ha actualitzat la públic en virtut del qual s’han licitat les obres corresponents a la corresponent pòlissa d’assegurances. primera fase de rehabilitació de Can Ricart. L’adjudicació ha tin- gut lloc després de l’estiu.
    • 22 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 23Gestió del Centre de VisitantsMés de 5.000 persones han passat pel Centre de Visitants de Linguamón - Casa de les Llengüesdes que es va inaugurar el 20 de novembre del 2009. El Centre de Visitants és un espai situat almateix recinte de Can Ricart que funciona com a centre d’activitats i d’exposició permanent al22@ durant el procés de rehabilitació de la futura seu.Des de la seva inauguració, per la futura seu de Linguamón han passat polítics, com ara el con-seller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, o l’expresident del Govern, Pasqual Mara-gall; periodistes, com el director de Catalunya Ràdio, Ramon Mateu, o la directora de TV3, Mòni-ca Terribas; i diverses personalitats del món de la cultura, la ciència, o les institucions públiques,com la directora de l’Oficina de la UNESCO a Nova York, Christine Alfsen, o el secretari generalde la Fundació Roberto Marinho, Hugo Barreto.A continuació esmentem algunes de les persones que han pas-sat pel Centre de Visitants durant el 2010:· 8 de gener. Pasqual Maragall, expresident de la Generalitat de · 23 d’abril. Delegació de periodistes dels Estats Units. Catalunya. · 6 de maig. Mònica Terribas, directora de Televisió de· 10 de febrer. Ramon Mateu, director de Catalunya Ràdio, i Jo- Catalunya. sep Sanz, cap de Gabinet i Comunicació. · 7 de maig. Visita escolar.· 24 de febrer. Equip de Traductors de Linguamón - Casa de les · 10 de maig. Xarxa interregional-transnacional per a la Llengües. cohesió social.· 25 de febrer. Francina Armengol, presidenta del Consell · 10 de maig. Isabel Oliver, consellera de Turisme de Mallorca. del Consell de Mallorca.· 5 de març. Grup de Bones Pràctiques. · 20 de maig. Colin Williams, professor de la Universitat de· 8 de març. Mauro Rosi, responsable del Departament d’Ex- Cardiff. pressions Culturals i Indústries Creatives de la UNESCO. · 29 de maig. Professors del Segon Seminari Internacional sobre· 13 de març. Programa BCN en marxa, impulsat per l’Ajunta- Refranys Meteorològics. ment de Barcelona. · 15 de juny. Màrius Serra, periodista i escriptor.· 20 de març. Programa BCN en marxa, impulsat per l’Ajunta- · 7 de juliol. Xavier Trias, regidor de CiU a l’Ajuntament de Bar- ment de Barcelona. celona i president del Grup Municipal de CiU; Jaume Ciurana i· 24 de març. Núria Cornet, periodista de l’agència EFE. Eduard Freixedes.· 16 d’abril. Visita de representants del Districte de Sant Martí de · 12 de juliol. Escola d’Estiu de la Càtedra d’Emprenedoria de la l’Ajuntament. Universitat de Barcelona.
    • 24 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 25· 21 de juliol. Comissió de Política Cultural al Parlament · 10 de novembre. Juan Carlos Moreno, Jesús Tuson i Carme Trasllat al Media-TIC de Catalunya. Junyent, membres del Comitè Científic Internacional de· 22 de juliol. Christine Alfsen, directora de l’Oficina Linguamón - Casa de les Llengües. Linguamón - Casa de les Llengües ha traslladat les seves dependències a l’edifici Media-TIC. Per de la UNESCO a Nova York. · 11 de novembre. Ferran Mascarell, conseller de Cultura fer-ho possible, s’han gestionat i obtingut les corresponents autoritzacions internes, s’ha definit i· 16 de setembre. Lourdes Auzmendi Ayerbe, viceconsellera i exconseller delegat de RBA Audiovisual. encarregat l’elaboració del projecte d’adequació dels nous locals, s’ha dut a terme el seguiment de Política Lingüística del Govern basc. · 24 de novembre. Gavriel Kertesz, arquitecte. de l’execució de les obres necessàries i s’ha coordinat el trasllat dels equips i els treballadors.· 20 de setembre. Presentació del Clúster de Multilingüisme · 24 de novembre. Associació de Veïns i Veïnes dels carrers Aquest trasllat contribueix a reforçar els plantejaments estratègics del projecte des d’una doble a Catalunya. Paraguai-Perú. perspectiva: en primer lloc, per la seva proximitat a Can Ricart –futura ubicació de l’equipament· 28 de setembre. Jaume Roures, president de Mediapro; Jaume · 9 de desembre. Graham Fraser, comissari per a les Llengües cultural–, circumstància que permetrà una penetració gradual en el barri; en segon lloc, per la pre- Ferrús, David Xirau, Carles Ferrater, B. Ferrater i E. Vinyals. Oficials del Canadà. sència a l’edifici i a la zona de diversos socis naturals del projecte, tant de l’àmbit tecnològic com· 4 d’octubre. Grup de 80 arquitectes amb motiu de la Setmana de l’àmbit del multilingüisme, aspecte altament avantatjós per al projecte de cara a les actuacions de l’Arquitectura. que han de propiciar la consolidació d’un clúster del multilingüisme.· 15 d’octubre. Grup del Centre Cívic Pere IV de Barcelona.· 18 d’octubre. Jordi Llompart, periodista i realitzador de documentals.
    • 26 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 27PLA MUSEOLÒgIC I MUSEOgRAfIADurant el 2010 la programació cultural s’ha adreçat a familiaritzar diferents segments de públicamb el projecte, la seva missió i la futura seu a Can Ricart. En aquest sentit, la major part de lespropostes s’han concentrat a l’espai –placeta adjacent al Centre de Visitants de Can Ricart– is’ha treballat en dues línies d’actuació diferenciades: d’una banda, la continuació i el desenvolu-pament d’oferta per al públic familiar al voltant de les llengües i la diversitat, i, de l’altra, l’oberturad’una nova línia de propostes per al públic adult al voltant de les llengües i la paraula oral.En relació amb el programa d’exposicions, s’ha seguit amb la itinerància de la «La mar de llen-gües. Parlar a la Mediterrània»; s’ha produït una nova exposició, «Petit cafè del món», i s’han duta terme col·laboracions amb d’altres organismes per a la producció i la itinerància d’exposicionssobre llengües.
    • 28 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 29 DOCUMEnTALS I COL·LECCIOnS AUDIOvISUALS A través del món audiovisual, Linguamón contribueix a informar sobre la vida de les llengües i dels pobles que les parlen; sobre les experiències de les persones que per raó de la feina o dels estu- dis, entre altres motius, viuen a l’estranger; sobre les necessitats de les empreses en aquesta ma- tèria; sobre l’aprenentatge de llengües, etc., i també contribueix a difondre aquesta realitat de ma- nera pròxima entre el gran públic.
    • 30 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 31ACTUACIOnSCiutats Sonores: Linguàrium Col·lecció audiovisual Veusdocumental Sons de la MediterràniaS’ha produït i difós el documental «Sons de la Mediterrània», S’han produït 30 càpsules audiovisuals que expliquen la riquesa Veus Veus unidesque forma part de la col·lecció Ciutats Sonores de Linguamón - cultural i la incidència del multilingüisme a Catalunya: Linguà-Casa de les Llengües. El documental permet copsar la diversitat rium. L’última dècada han arribat a Catalunya més d’un milió La col·lecció audiovisual Veus recull, a través de la participació Veus unides són testimonis de personatges destacats d’arreude les veus –cants, crits de mercat, cants esportius, regateig- d’immigrants, la qual cosa ha generat, en l’àmbit privat, dife- ciutadana, testimonis de la diversitat lingüística. Dins d’aques- del món, procedents de l’àmbit de la cultura, la ciència i els mit-de la Mediterrània mentre visitem Tunis, el Caire, Alexandria, rents realitats lingüístiques que permeten conjugar alhora les ta col·lecció hi ha Veus unides, Veus del món a Catalunya, Veus jans de comunicació, sobre les llengües i el multilingüisme, queMarsella, Godella , Formentera, Sicília, Màlaga, etc. llengües familiars o habituals d’aquestes persones acabades expertes i Veus del català. formen part dels continguts audiovisuals que es poden veure al d’arribar i l’aprenentatge del català i del castellà. Centre de Visitants i al web.«Sons de la Mediterrània» està produït per Linguamón - Casa de Veus del catalàles Llengües i hi col·laboren el Museu de la Mediterrània i Televi- Linguàrium recull, en petites càpsules d’uns 4 minuts de durada Enguany, tenint en compte que el III Seminari Global sobre Di-sió de Catalunya. La direcció ha estat a càrrec dels musicòlegs cadascuna, trossets de vida en forma de reportatge, on la con- S’ha completat Veus del català amb enregistraments de diver- versitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament s’ha dut aJaume Ayats i Joaquim Rabaseda. S’ha presentat dividit en du- vivència entre llengües és la protagonista. Són històries curtes ses poblacions andorranes. Amb aquest treball es dóna per terme a Egipte, s’han enregistrat deu testimonis de personatgeses parts de 24 minuts de durada cadascuna i s’ha difós a través de personatges, sense veu en off, explicades amb naturalitat acabada la feina corresponent als parlars nord-occidentals del destacats d’Àsia i de l’Àfrica, com ara Kiyo Akasaka, sotssecre-del programa musical de Televisió de Catalunya Nydia, al Canal pels mateixos protagonistes. català. tari general de Comunicació i Informació Pública de les Nacions33. L’han seguit uns 30.000 espectadors. També s’ha emès du- Unides; Geeta Dharmarajan, escriptora, editora i directora de larant els mesos d’octubre i desembre pel Canal HD de Televisió Veus del català té per objectiu la creació d’un arxiu digital audio- Fundació Katha; Salwa Al Neimi; Hindi Zahra, i Ramzy Yassa,de Catalunya. visual que retrati la riquesa de la llengua avui, a través dels seus entre altres. parlants. S’han enregistrat testimonis representatius de la varia-El documental ha estat doblat al català, al castellà, al francès i a ció geogràfica, generacional i social de la llengua catalana. Veusl’anglès. del català forma part de la col·lecció audiovisual Veus, que recull, a través de la participació ciutadana, testimonis de la diversitatLa col·lecció ha recollit durant dos anys imatges i sons de mer- lingüística.cats, esdeveniments esportius, oficis de la mediterrània, missesi cants religiosos, converses, dramatitzacions... a diferents en-torns culturals i urbans de la Mediterrània: Barcelona, Marsella,Palerm, Eivissa, Formentera, València, Perpinyà, Màlaga, Tunis,el Caire, Alexandria i Còrsega.S’ha dut a terme en col·laboració amb el grup de recerca deLes Músiques en les Societats Contemporànies de la Univer-sitat Autònoma de Barcelona i el Museu de la Mediterrània deTorroella de Montgrí.
    • 32 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 33Veus expertesS’ha continuat el projecte Veus expertes, entrevistes a especialistes que permeten conèixer quinimpacte té el multilingüisme en l’economia; com podem millorar l’aprenentatge de llengües es-trangeres, i quins models i activitats han actuat de manera positiva en benefici de les llengües iels seus parlants, entre altres aspectes. Aquestes entrevistes han estat subtitulades i publicadesen format audiovisual als butlletins electrònics de Linguamón i al seu web.Aquest any, en el marc del III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desen-volupament que s’ha dut a terme a Alexandria, s’han pogut enregistrar 11 noves entrevistes delsespecialistes que hi han participat, com ara Graham Fraser, comissari de les Llengües Oficials delCanadà; Chris Rainier, del National Geographic; Nomazulu Mda, directora d’Afers Internacionalsde la Corporació Sud-africana de Ràdio i Televisió; Gustavo Win, de la Veu d’Amèrica; SozinhoFranscisco Matsinhe, president de l’Acadèmia Africana de les Llengües; i Aly Maher, conseller es-pecial de la Biblioteca Alexandrina, entre altres.També s’ha entrevistat altres especialistes en l’àmbit de les llengües com ara John Edwards, pro-fessor de la St. Francis Xavier University (Canadà), o Pietro Sicuro, director de l’Institut de la Fran-cofonia Digital.
    • 34 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 35 PROgRAMACIÓ CULTURAL Durant el 2010 la programació cultural s’ha adreçat a familiaritzar diferents segments de públic amb el projecte, la seva missió i la futura seu a Can Ricart. En aquest sentit, la major part de les propostes s’han concentrat a l’espai –placeta adjacent al Centre de Visitants de Can Ricart– i s’ha treballat en dues línies d’actuació diferenciades: d’una banda, la continuació i el desenvolupa- ment d’oferta per al públic familiar al voltant de les llengües i la diversitat, i, de l’altra, l’obertura d’una nova línia de propostes per al públic adult al voltant de les llengües i la paraula oral. En relació amb el programa d’exposicions, s’ha seguit amb la itinerància de la «La mar de llen- gües. Parlar a la Mediterrània»; s’ha produït una nova exposició, «Petit cafè del món», i s’han dut a terme col·laboracions amb d’altres organismes per a la producció i la itinerància d’exposicions sobre llengües.
    • 36 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 37 ACTUACIOnS Exposició «La mar de llengües. Exposició «Batekmila: euskal munduak / mons bascos». Parlar a la Mediterrània» Un retrat de la realitat cultural basca Seguint el programa d’itineràncies, aquest any «La mar de llen- Linguamón - Casa de les Llengües ha fet possible a Barcelona gües» ha visitat novament Barcelona (Can Ricart) i les ciutats de l’exposició «Batekmila», organitzada per l’Euskal Erakundea-Ins- València i Alacant. A totes tres ciutats s’ha dut a terme un pro- titut Cultural Basc. La mostra és un retrat de la realitat cultural i grama de visites guiades per a les escoles amb una assistència lingüística del País Basc. Durant l’estada al vestíbul de l’edifici de més de 2.500 nois i noies en total. històric de la Universitat de Barcelona l’han visitada 5.000 per- sones i hi ha hagut servei de visites guiades. Exposició «Petit cafè del món» Linguamón - Casa de les Llengües ha traduït al català tot el con- tingut de l’exposició, que és multilingüe (basc, francès, anglès, Aquest any s’ha produït l’exposició «Petit cafè del món. Les castellà i català) i que inclou nombrosos mitjans tecnològics. llengües que es parlen a les Illes Balears». Inaugurada a finals de setembre a Palma, al Casal Solleric, aquesta exposició s’ha Per a aquesta nova edició de l’exposició s’han produït nous produït amb la col·laboració de la Conselleria d’Educació i Cul- continguts audiovisuals amb l’objectiu de mostrar algunes histò- tura del Govern de les Illes Balears i l’Ajuntament de Palma. ries de vida de bascs que viuen a Catalunya i reflexionen sobre l’ús de la seva llengua a Catalunya. La mostra es divideix en quatre àmbits, a través dels quals el vi- sitant pot fer un recorregut per la realitat sociolingüística de les Durant l’acte d’inauguració, celebrat el 18 de març, hi han par- Illes. S’hi reflecteix la diversitat lingüística existent avui dia a les ticipat representants dels organismes següents: l’Institut Cul- Illes Balears, i aporta informació sobre les llengües més parlades tural Basc-Euskal Kultur Erakundea, Linguamón - Casa de les i els seus parlants. El projecte es complementa amb un programa Llengües, la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelo- de visites guiades i material didàctic per a les escoles. L’exposi- na, l’Euskal Etxea de Barcelona, el director general de Promo- ció ha visitat les ciutats de Palma, Manacor i Inca, i té previst un ció i Difusió Cultural de la Generalitat de Catalunya, la Diputació calendari d’itineràncies per a tot el 2011. Més de 7.500 persones Foral de Guipúscoa i el director per als Ciutadans i les Col- ja l’han visitada. lectivitats Basques a l’Exterior del Govern basc. Durant aquest acte hi ha hagut les actuacions musicals de: Amaia Rious- «Petit cafè del món» posa de manifest l’obertura lingüística de peyrous i Gorka Knörren. l’arxipèlag i demostra que aquesta convivència entre llengües esdevé una oportunitat per accedir a nous coneixements i inter- Com a activitat paral·lela i en el marc de la programació cultu- canvis i que, per tant, constitueix una font de riquesa econòmica, ral Literaldia, l’Euskal Etxea de Barcelona, amb la col·laboració social i cultural. de la Universitat de Barcelona, la Universitat Autònoma de Bar- celona, l’Escola Oficial d’Idiomes i Linguamón, ha programat diversos actes i conferències sobre la llengua i la cultura. El 14 d’abril, Linguamón s’ha fet càrrec de la presentació del llibre Babel o barbarie: una política lingüística legítima y eficaz para la convivencia, de l’exviceconseller basc de Política Lingüística Patxi Baztarrika, que ha intervingut en la presentació.
    • 38 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 39Exposició «Veus de la Mediterrània» Cafè Lebab. La paraula en escenaLinguamón ha participat en la producció de l’exposició «Veus Entre els dies 8 i 17 de juliol s’ha dut a terme la primera edi-de la Mediterrània» del Museu de la Mediterrània de Torroella de ció de Cafè Lebab, un nou cicle d’espectacles de petit formatMontgrí, amb la cessió dels fons audiovisuals de la col·lecció dedicat a la paraula oral. Hi han participat artistes de diferentsCiutats Sonores. països i llengües, com ara els alemanys Pigor and Benedikt Eichhorn amb el seu cabaret berlinès, el poeta frisó Tsjebbe Hettinga, l’asturiana Ana Vanessa Gutiérrez i el bretó Lan Tangi,Activitats per a famílies al Centre de Visitants els nord-americans Cecil Taylor i Amiri Baraka i l’actor Yoshi Oï- da amb el seu espectacle en francès Interrogations. En aquestaDurant els mesos de febrer, març i abril s’han programat 3 acti- primera edició, a més, el públic ha pogut gaudir d’un combatvitats adreçades a les famílies. Aquestes activitats formen part entre bertsolaris i glosadors, d’un slam de poesia i de la parauladel programa de difusió de l’exposició «La Mar de llengües», d’artistes joves de l’escena urbana a cappella, i ha pogut parti-que durant aquests mesos ha estat al Centre de Visitants. cipar en diferents sessions de micro obert. En tots els especta-Les activitats realitzades han estat les següents: cles s’ha vetllat per fer accessibles, quan ha calgut, les diferents llengües dels artistes entre el públic: a través de la projecció de· «L’oli de contes». Un viatge pels pobles de la Mediterrània a les traduccions en pantalla o de la interpretació artística simultà- través dels seus contes. nia. Cafè Lebab ha conclòs amb un recorregut per la poesia ex-· «Entreterres». Un taller per descobrir les cultures i els pobles perimental de casa nostra guiat per les veus de Meritxell Cucu- que conformen les dues ribes de la Mediterrània. rella-Jorba, Maria Cabrera, Noel Tatú i Joan Casellas.· «Un mar especial». Un tallers per descobrir les llengües de la Mediterrània a través de les espècies i la seva gastronomia. Més d’un miler d’espectadors van poder gaudir dels 7 dies de programació.Festa Linguamón Programació:Coincidint amb les Festes de Maig del Poblenou, el 16 de maig · Pigor singt. Benedikt Eichhorn muss begleiten. Cabarets’ha celebrat la Festa Linguamón. Durant tot el matí s’han pro- berlinèsgramat diverses activitats gratuïtes per a tothom. A la festa hi · «Anades a altres veus, tornades d’altres àmbits». Poesia euro-han assistit més de 500 persones. Les activitats han estat les pea actual i sessió de micro obertsegüents: · «Paraula improvisada». Diàlegs entre improvisadors: bertsolaris contra glosadors· «La veu dels nadons». Cançons i petits jocs de falda en tagal i · Ritmes a cappella. L’escena jove urbana del hip hop, el rap i el català. soul canten a cappella· «Contes de la Mediterrània». Petits contes que ens acosten als · «Slam de poesia». Slammers de tot l’Estat espanyol competei- seus pobles. xen al Cafè Lebab· «La Ca(p)sa de les Llengües». Un taller de plàstica sobre les · «Interrogations». Paraula i gest amb Yoshi Oïda i Dieter-Wolf llengües i la futura seu de Linguamón. Trunsdtedt· «Acosta’t a l’Índia». Un taller per descobrir l’alfabet sànscrit de · Diction and Contradiction. Entre el piano i el vers, amb Cecil l’Índia. Taylor i Amiri Baraka· «Una mar especial». Un taller sobre les espècies i les paraules · «Veu, imatge, paraula: un recorregut per la poesia experimen- que comparteixen molts pobles de la Mediterrània. tal». Poesia visual, recital de poesia i sessió de micro obert· «El Drac del Japó». Un taller que ens descobreix el japonès a través del seu alfabet.· «Contes i cançons de l’Àfrica». Un petit espectacle de llegen- des, cançons i danses mandinga.
    • 40 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SOCIETAT 41La Revetlla de les Llengües Presentació del llibre Multilingües des del Bressol. Educar els fills en diverses llengües i taller perEl 25 de juliol s’ha celebrat la Revetlla de les Llengües amb laparticipació del World Youth Choir. Amb el lema Sóc ric, parlo aprendre anglès amb Les Tres Bessonesllengües s’ha volgut formentar l’acostament entre els parlants iles comunitats de les 300 llengües que es parlen a Catalunya. El 26 de maig i dins del programa europeu de foment de l’apre- nentatge precoç de llengües Piccolingo, s’ha presentat a la Bi-El World Youth Choir és un dels projectes corals més significa- blioteca Manuel Arranz del Poblenou el llibre Multilingües destius a escala internacional, no només per la seva singular forma- del Bressol. Educar els fills en diverses llengües, d’Anna Soléció i l’alta qualitat de les seves apostes artístiques, sinó pel fet Mena. L’acte s’ha acompanyat d’un taller infantil per aprendreque promou el diàleg intercultural construint ponts entre can- anglès amb Les Tres Bessones. Aquesta activitat s’ha dirigit atants joves de cultures molt diverses: 80 veus en 40 llengües de les famílies.30 països diferents integren aquesta coral juvenil declarada Ar-tista per la pau per la UNESCO. Els participants han pogut conèixer de prop diverses situacions de casos reals de famílies mixtes, és a dir, de pares i mares queMés de 800 persones van assistir a la Revetlla de les Llengües a no tenen la mateixa llengua com a llengua habitual, i han pogutCan Ricart. aclarir els seus dubtes sobre el procés d’aprenentatge de les llengües quan creixem en un context on hi ha diverses llengües en contacte.Espai Linguamón a la revista de Les Tres Bessones II Premi UPF - Linguamón al millor treball de recercaPer segon any consecutiu, Linguamón ha col·laborat amb la re- de batxillerat en l’àmbit de les llengüesvista aportant els continguts d’un espai dedicat a les llengües ila diversitat lingüística. Aquest any s’han elaborat històries so- Linguamón - Casa de les Llengües i la Facultat de Traducció ibre els noms, les frases fetes, els noms de les flors, la toponí- Interpretació de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han atorgatmia, la transformació de les paraules..., continguts que acosten el II Premi al millor treball de recerca de batxillerat en l’àmbit deels infants al valor de les llengües a través de situacions quotidi- les llengües i el llenguatge. L’objectiu del premi és incentivar laanes i la diversitat de procedències i llengües dins les aules. recerca en aquest àmbit tot coincidint amb la implementació del Grau de Llengües Aplicades que s’imparteix, per primer cop a la UPF, des d’aquest mateix curs. El guardó, que s’ha lliurat el 15 de maig a l’Auditori del Campus de Comunicació-Poblenou, ha estat per a l’alumne Marc Barce- ló Tost, de l’IES Gabriel Ferrater de Reus, pel seu treball Manual de Quenya: introducció a la llengua i història dels Èldar dins la fi de la primera Edat. També s’han atorgat les mencions especials a Iryna Zakreva, alumna de l’IES Guissona de Guissona, pel seu treball La ges- tualitat en diferents cultures, i a Mireia Sánchez Molas, de l’IES del Voltreganès de les Masies de Voltregà, per Aproximació a les llengües personals al Voltreganès.
    • MULTILIngüISMEI SERvEISESPECIALITzATSLIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME /LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA / CàTEDRA DE MULTILIngüISMELIngUAMÓn - UOC / LIngUAMÓn MEDITERRànIA / OBSERvATORI LIngUAMÓnDE LES LLEngüES
    • 44 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 45 LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUES En MULTILIngüISME Les prioritats de Linguamón Bones Pràctiques al llarg del 2010 han estat continuar la presentació d’aquest servei especialitzat entre col·lectius professionals catalans i documentar noves bones pràctiques. Bona part de l’activitat d’enguany s’ha orientat a preparar els canvis conceptuals que s’aplicaran durant el 2011: criteris de localització de les bones pràctiques, cerques predefinides, etc.
    • 46 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 47ACTUACIOnSDocumentació de bones pràctiques vinculades a Inici de nous contactes i seguiment dels acords del’experiència catalana col·laboració amb altres comunitats lingüístiquesS’ha continuat la documentació de les bones pràctiques vincu- D’altra banda, s’han iniciat contactes sistemàtics amb organis-lades a l’experiència catalana mitjançant el contacte amb pro- mes d’altres països que han dut a terme bones pràctiques enfessionals, entitats i centres educatius. diferents àmbits i sectors professionals com per exemple l’edu- cació no formal de llengües, la gestió dels serveis d’interpreta-Pel que fa a les activitats, s’han organitzat dues sessions de ció per als serveis públics, la formació especialitzada d’intèr-tancament dels grups de treball: s’ha fet el balanç de la tasca prets en les llengües de la immigració, etc.duta a terme i s’han identificat noves propostes de treball. Lessessions s’han fet al Centre de Visitants de Linguamón per tal A més a més, s’han portat a terme els canvis tecnològics ne-que els col·laboradors de l’entitat disposin d’informació de pri- cessaris a la base de dades per tal que les bones pràctiquesmera mà sobre les línies de treball i els projectes de Linguamón. generades en les llengües del web, especialment en basc, ga- llec i gaèlic irlandès, puguin ser consultades en la seva llenguaHan estat incorporades 27 noves bones pràctiques vinculades a original.l’experiència catalana, especialment en l’àmbit de la nova ciuta-dania i de l’aprenentatge integrat de llengües. Pel que fa a organismes d’abast internacional, s’han identificat aquells amb qui convé iniciar contactes per a la recollida de bo-L’estructura de la base de dades accessible des del web nes pràctiques de gestió del multilingüisme.és la següent: Els dies 10 i 11 de maig s’han celebrat a Barcelona les jornades· 227 bones pràctiques consultables en català de treball de la xarxa internacional Rete interregionale-transnazi-· 140 bones pràctiques consultables en les altres llengües: àrab, onale per la coesione sociale: l’utilizzo delle risorse professionali anglès, castellà i francès nella mediazione interculturale e nella prevenzione, gestione e· Estructura de la base de dades. Percentatge del total de bones trasformazione dei conflitti. pràctiques documentades per àmbits: · 9% Associacionisme Activitats de presentació i difusió adreçades a · 25% Educació col·lectius professionals · 23% Immigració · 13% Treball i empresa 13% · 8% TIC S’ha organitzat la V Jornada Internacional de Bones Pràctiques · 5% Bones pràctiques dutes a terme des de les Illes Balears de Gestió del Multilingüisme: «La gestió del multilingüisme a · 10% Bones pràctiques dutes a terme des del País Valencià l’aula: experiències dels centres educatius». El Departament · 7% Altres (administració, mitjans de comunicació, altres d’Educació ha col·laborat en la Jornada, que s’ha fet al Centre comunitats lingüístiques, etc.) d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada. S’hi han pre- sentat experiències relacionades amb l’aprenentatge integrat deA més a més, s’ha continuat la recollida de materials comple- llengües als centres educatius i de gestió del multilingüisme amentaris de les bones pràctiques, especialment imatges i docu- les aules. Hi han participat 95 experts de l’àmbit educatiu.ments publicats en format PDF, i s’han posat en marxa els can-vis necessaris per poder-hi incorporar vídeos.
    • 48 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 49Programa de la Jornada Projectes en l’àmbit de la cooperació internacional Col·laboració amb l’Ajuntament i el Centre de Normalització Lingüística de Sabadell· Benvinguda i presentació de la jornada. Jaume Vallcorba, També s’ha participat en les sessions, seminaris i congressos Linguamón - Casa de les Llengües ha col·laborat amb l’Agència subdirector general de Llengües i Entorn del Departament que s’indiquen a continuació per presentar Linguamón Bones Catalana de Cooperació i Desenvolupament. Ha participat en Linguamón - Casa de les Llengües ha col·laborat amb l’Ajun- d’Educació, i Antoni Mir, director de Linguamón - Casa de les Pràctiques: el I Encuentro de Integración de las Familias Lingüísticas Trans- tament de Sabadell i el Centre de Normalització Lingüística de Llengües. fronterizas de la Amazonía Colombia - Ecuador - Perú, celebrat Sabadell en el projecte educatiu i de dinamització ciutadana 20· Conferències. · V Jornada dAcolliment Lingüístic. Presentació de Materials i a Quito i Puno del 15 al 18 de juny de 2010. Conferències: «Lin- contes comptats, el món en un munt de contes. En l’acte de· «Plurilingüe o políglota, com s’ensenya llengua en i per a la di- Experiències. Tarragona, 5 de febrer de 2010. Organitza la Se- guamón, la Casa de las Lenguas», «Proyecto educativo y cultu- presentació del llibre, que duu el mateix títol que el projecte, fet versitat lingüística?». A càrrec d’Artur Noguerol, professor de cretaria de Política Lingüística. Conferència: «La base de da- ral de Linguamón» i «Linguamón Buenas Prácticas, un recurso a Sabadell el 20 d’octubre, el director de Linguamón va pronun- la Universitat Autònoma de Barcelona. des de bones pràctiques de Linguamón: un dipòsit d’experièn- para el fomento de la diversidad lingüística». ciar la conferència «Les llengües, un bon negoci».· «Continuïtat, diferenciació i integració en un currículum plurilin- cies d’acolliment lingüístic a l’abast de tots». güe i intercultural». A càrrec de Daniel Coste, professor emèrit · Jornada de Dinamització de la Llengua Catalana a Secundària. També ha col·laborat amb el Consorci d’Educació de Barcelona de l’Escola Normal Superior de Lió. Conferència: «Linguamón Bones Pràctiques un recurs al servei i l’Associació d’Amics de Diaka Madina en el programa Dibui-· Comunicacions dels professors». Palma, 20 dabril de 2010. Organitza: Centre xa’m un conte, projecte educatiu d’intercanvi entre escoles de· «El plurilingüisme a l’escola primària, una realitat». A càrrec de de Professorat de Mallorca del Govern de les Illes Balears. Barcelona i escoles del Marroc, en l’edició de contes multilin- Francesca Ruiz, directora de l’Escola Montserrat de Sant Just · Jornada de Dinamització de la Llengua Catalana a Secundària. gües: àrab-català; català-àrab; amazic-català i català-amazic. Desvern. Conferència: «Linguamón Bones Pràctiques un recurs al servei· «Lensenyament-aprenentatge de les llengües estrangeres a dels professors». Maó, 21 dabril de 2010. Organitza: Centre lInstitut Sant Just: una aposta pel plurilingüisme». A càrrec de de Professorat de Menorca del Govern de les Illes Balears. Jesús Margarit, director de l’IES Sant Just Desvern. · Sessions de presentació del directori de bones pràctiques i· «Tractament competencial de les llengües en un context pluri- d’una selecció de bones pràctiques en l’àmbit de l’acolliment lingüe. Experiència de lescola Garona de Vielha». A càrrec de lingüístic en el marc dels cursos La diversitat lingüística pre- Júlia Pérez, directora del CEIP Garona. sent a Catalunya, organitzats en col·laboració amb la Secreta-· «El tractament de les llengües a l’Escola Andorrana». A càrrec ria per a la Immigració. d’Anna Oliva, cap de l’àrea d’Innovació Pedagògica del Minis- · Organització d’un Taller de bones pràctiques sobre diversitat i teri d’Educació i Cultura del Govern d’Andorra. acolliment lingüístic, en el marc del curs de formació d’agents· «Euromania: com treballar la intercomprensió entre les diverses d’acollida organitzat per l’Ajuntament de Tarragona els dies 8 i llengües romàniques». A càrrec de Rosa Fornell, tècnica del 9 de juny de 2010. Servei de Tecnologies del Departament d’Educació de la Ge- neralitat de Catalunya.· «Apadrinem una llengua. El reconeixement de les llengües dorigen de l’alumnat de quatre centres educatius de lEixam- ple de Barcelona». A càrrec de Jordi Solé i Camardons, cate- dràtic d’institut.
    • 50 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 51 LIngUAMÓn ORgAnITzACIOnS I EMPRESA El multilingüisme creixent de les societats és, cada cop més, un tema central en les reflexions i debats sobre el model de societats d’avui i del futur. En aquest sentit, Linguamón - Casa de les Llengües vol participar i aportar valor als processos de reflexió estratègica sobre el futur de la so- cietat a escala local, estatal, europea i mundial. Les relacions entre les llengües i l’economia re- presenten avui un factor estratègic per al futur de la diversitat lingüística i el desenvolupament econòmic dels països. D’altra banda, pel que fa als serveis especialitzats necessaris, la formació en llengües, la traduc- ció i la interpretació són un dels sectors clau per al multilingüisme, tant des del punt de vista del servei com en relació amb els professionals.
    • 52 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 53 ACTUACIOnS Assessorar i iniciar el desenvolupament de serveis per a les institucions Linguamón - Casa de les Llengües ha assessorat i iniciat el de- · Col·laboració amb el grup de recerca de la Universitat Autòno- senvolupament de serveis per a les institucions (governs, enti- ma de Barcelona (UAB) MIRAS, Mediació i Interpretació: Re- tats i empreses) que volen millorar la gestió de les llengües amb cerca en l’àmbit social, amb l’objectiu d’avançar en la definició criteris de respecte a la diversitat lingüística i de sostenibilitat. del perfil professional i de la formació especialitzada dels intèr- prets, traductors i mediadors interculturals. S’ha col·laborat amb diversos organismes en temes relacionats amb la gestió del multilingüisme: · Participació en la I Jornada de Traducció i Interpretació als Serveis Públics a Catalunya: Pràctica Professional, Recerca i · Realització de tres edicions del curs, organitzat en col- Formació, organitzada pel grup de recerca MIRAS a la UAB el laboració amb la Secretaria per a la Immigració, La pluralitat mes de juny, amb la comunicació «Linguamón i les llengües de lingüística de la immigració present a Catalunya. Linguamón la immigració presents a Catalunya». s’ha ocupat de seleccionar i assessorar el professorat, de fer- ne la coordinació i d’elaborar-ne el dossier. També s’han assu- · Col·laboració amb l’Associació CORENS (Collectif Régional mit les despeses de professorat de l’edició de Tarragona. pour la Coopération Nord Sud du Nord Pas de Calais) amb documentació de bones pràctiques relatives als processos · Realització dels treballs tècnics de disseny tecnològic per a de normalització de les administracions locals: L’usage des la creació del Directori digital de professionals de la traduc- langues autochtones dans la fonction publique : rapprocher ció, interpretació i mediació intercultural a les llengües de la l’administration des administres. L’expérience de la lutte pour immigració. l’aménagement linguistique en Catalogne. El document es va distribuir entre els assistents a L’Assemblée Régionale de · Participació en l’edició del curs de formació d’agents d’acolli- Kayes (ARK), en partenariat avec l’Union des Communes du da organitzat per l’Ajuntament de Tarragona el juny del 2010. cercle de Diéma (UCD) et la Région Nord- Pas de Calais, en co- S’hi han presentat propostes per al tractament de les llengües llaboration avec CORENS et avec le soutien de l’UNESCO, ce- de la immigració en el període d’acollida, anàlisis de casos i lebrada a Kayes (Mali) el 29 i 30 de setembre. exemples de bones pràctiques.
    • 54 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 55Participació en fòrums de l’àmbit internacionalAquesta actuació té com a objectiu conèixer noves línies de re- Per tal d’arribar a aquesta situació s’han portat a terme més decerca i presentar les activitats i projectes de Linguamón. 25 entrevistes amb el sector, i a empreses i clients de referèn- cia internacional. També s’han dut a terme un viatge de referèn-Linguamón ha participat en el congrés Plurilingual and Pluricul- cia al Canadà i diverses presentacions i grups de treball amb eltural Education: Focus on Languages of the Wider World, cele- sector per tal de consensuar la visió general, els reptes de futur ibrat els dies 19 i 20 de febrer, i organitzat per la School of Orien- les àrees de treball a desenvolupar en el futur.tal and African Studies (SOAS) de la Universitat de Londres. Hiha presentat la comunicació: «Training teachers and public soci- El projecte de reflexió estratègica ha diagnosticat un conjuntal workers in linguistic diversity: the case of Catalonia». de reptes de futur que necessiten ser abordats per tal de millo- rar la competitivitat del conjunt del sector. A la vegada, aquestsTambé ha participat en el congrés 6th International Conference: reptes han donat lloc a un grup d’àrees de treball i a un plaThe Critical Link 6. INTERPRETING IN A CHANGING LANDSCA- d’accions.PE, celebrat a l’Aston University de Birmingham entre els dies 26i 30 de juliol. S’hi ha presentat la comunicació: «Translation, inter-preting and mediation services in language integration processes Recursos per a la gestió del multilingüismein Catalonia». S’ha fet el manteniment del Portal de tecnologies multilingües,Finalment, Linguamón ha participat en les XI Jornades del Pro- que dóna informació sobre recursos multilingües i els seus pro-jecte Educatiu de Ciutat Barcelona, denominades La creativitat veïdors, en quatre llengües. Aquesta activitat s’ha dut a termeen educació i organitzades per l’Ajuntament de Barcelona els en col·laboració amb l’Institut Universitari de Lingüística Aplica-dies 29 i 30 de novembre. S’hi ha presentat la comunicació «Di- da de la Universitat Pompeu Fabra. També s’ha fet el manteni-versitat lingüística i tecnologia». ment del Directori de centres per aprendre llengües a Catalunya. El directori informa de 227 centres, 96 municipis i 56 llengües.Clúster del Multilingüisme A partir de l’experiència adquirida per Linguamón en la gestió de traducció a diverses llengües, s’han atès diverses peticionsLinguamón - Casa de les Llengües i l’Ajuntament de Barcelona, d’assessorament sobre professionals, circuits de treball i einesa través del 22@, han impulsat la realització del Pla Estratègic de gestió de les traduccions, inclosa la memòria de traducció.del Clúster del Multilingüisme de Catalunya. En aquesta línia es poden destacar les peticions procedents de la CCRTV o la cerca de solucions de traducció per a llengües deDurant el 2010 aquest projecte ha permès la identificació de la la immigració de diferents administracions locals.situació competitiva actual així com els principals reptes estra-tègics que presenta el sector i les accions necessàries per tal demillorar la situació competitiva del conjunt d’agents del clúster.
    • 56 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 57 CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOC La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC és fruit de l’acord subscrit entre Linguamón - Casa de les Llengües i la Universitat Oberta de Catalunya el mes de novembre del 2006. Es tracta d’una cooperació que s’inscriu en el context de les estratègies de multilingüisme de la Unió Europea. La Càtedra està emmarcada en els Estudis d’Arts i Humanitats de la UOC, i té la funció de promoure activitats de recerca, formació, informació i documentació sobre el multilingüisme com a mitjà de desenvolupament social i econòmic. Pel que fa a l’estructura de la Càtedra, cal fer referència a la nova composició del Consell de Di- recció. Durant l’any 2010 el fins ara director de la Càtedra, Isidor Marí, ha estat nomenat president de la Secció Filològica de l’IEC. Així, el Consell, en la sessió del 19 d’octubre de 2010, ha nome- nat Miquel Strubell director de la Càtedra, Joan Pujolar secretari de la Càtedra i responsable de l’àrea de recerca, i Maite Puigdevall responsable de l’àrea de docència. Formen part del Consell de la Càtedra les persones següents: · el director de Linguamón - Casa de les Llengües, Antoni Mir · la cap de l’Àrea de Programes de Linguamón - Casa de les Llengües, Marta Xirinachs · el vicerector de Postgrau, Formació Continuada i Multilingüisme de la UOC, Josep Maria Duart · el vicerector de Tecnologia de la UOC, Llorenç Valverde · el director d’Estudis d’Arts i Humanitats, Agustí Colomines · el director de la Càtedra, Miquel Strubell · el secretari executiu i responsable de recerca de la Càtedra, Joan Pujolar · la responsable de docència de la Càtedra, Maite Puigdevall
    • 58 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 59ACTUACIOnSXarxa EUNoM Activitats de formació Conferències i jornadesDurant el programa de treball del 2010, el projecte EUNoM (Eu- Postgrau de gestió de la diversitat lingüística i cultural El programa es fa en CAMPUS CAT (itinerari de llengua catala- · Durant el 2010 s’han dut a terme una sèrie de conferènciesropean Universities Network on Multilingualism) que lidera la na), tot i que les llengües de docència del Postgrau són el català amb la finalitat de promoure activitats de formació i difusióCàtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC ha començat a de- La Càtedra de Multilingüisme Linguamón-UOC, amb el suport i el castellà amb un ús intensiu passiu de l’anglès i del francès. sobre el multilingüisme. El cicle de conferències ha contri-senvolupar, amb fons europeus, el seu projecte de tres anys de Linguamón, ha encetat l’any 2010 uns nous estudis d’espe- S’usen eines de traducció automàtica de missatges de correu a buït a l’anàlisi interdisciplinària de l’evolució de la diversitat(2009-2012) d’activitats transeuropees. cialitat en matèria de gestió del multilingüisme. El 20 d’octubre les aules. lingüística. de 2010 s’ha posat en marxa la primera edició del Postgrau de · Entrevista a Robert Phillipson, catedràtic emèrit del Depar-En concret, al mes de febrer el coordinador de la xarxa ha as- gestió de la diversitat lingüística i cultural, adreçat a tots aquells A més, el Postgrau disposa de l’Àgora, espai virtual transversal tament d’Estudis Internacionals del Llenguatge i Lingüísticasistit a la reunió organitzada per la Comissió Europea en què els professionals d’institucions, entitats o organismes que volen accessible a tots els participants en el programa i obert selecti- Computacional de la Copenhagen Business School.funcionaris responsables de la gestió de les subvencions varen especialitzar-se en la gestió de les noves realitats i contextos vament a especialistes externs convidats. · Organització de la Jornada de debat Els usos lingüístics a Ca-orientar els coordinadors de tots les projectes finançats en l’àm- multilingües. talunya. Balanç i perspectives de futur. Càtedra de Multilingüis-bit del multilingüisme i la diversitat lingüística. El nombre d’estudiants matriculats al Postgrau és de 21. me Linguamón-UOC i Societat Catalana de Sociolingüística. El Postgrau vol aprofundir en els principals fenòmens associats · Presentació del llibre Multilingües des del bressol, a càrrec deEl primer simposi previst en el projecte ja s’ha celebrat. Organit- als nous entorns multilingües i a les complexitats que deriven de l’autora, Anna Solé Mena. Participació de Ferran Ferrando, Di-zat a la Universitat d’Udine (Friül, Itàlia), ha estat un èxit de parti- la globalització, dels moviments migratoris, de les noves tecno- rector de l’Escola de Llengües de la UOC.cipació, amb més de 130 inscrits. El mes de novembre del 2010 logies de la informació o de les noves plataformes de comunica- · Entrevista a Natxo Vila, professor de la facultat d’Educació is’ha fet, aquesta vegada a Ljouwert (Frísia, Països Baixos), el ció, entre d’altres qüestions. Durant aquest any s’ha fet, en pri- Psicologia de la Universitat de Girona.segon dels simposis. mer terme, una feina d’estructuració del contingut formatiu. Les · Entrevista a Maria Sabaté, professora del Departament de Filo- especialitats previstes són: logia Anglesa i de Germanística de la Universitat Autònoma deEl projecte ja té el seu web, http://eunom.uoc.edu, on a més de Barcelona.les informacions sobre el projecte, es pot participar en el fòrum, · Opció 1: Gestió del multilingüisme en empreses i organitzaci- · Presentació del llibre Català o castellà amb els fills?, a càrrecque debat temes tractats a cada simposi. ons + Multilingüisme, ciberespai i TIC. de l’autor, Emili Boix. Participació del director de la Càtedra. · Opció 2: Gestió del multilingüisme en empreses i organitzaci- ons + Llengües, immigració i integració. · Opció 3: Diversitat lingüística i món educatiu + Llengües.
    • 60 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 61Estudi ELAN.cat Publicacions Enginyeria lingüísticaL’estudi ELAN.cat és l’aplicació a Catalunya de l’enquesta de La primera presentació pública de l’estudi s’ha fet l’abril del 2010 Durant l’any 2010 la Càtedra ha produït les publicacions Durant el 2010 la Càtedra ha continuat desenvolupant el projec-l’informe europeu «ELAN –Effects on the European Economy al palau de la Generalitat. A més, s’han dut a terme altres pre- següents: te d’integració de tecnologia per a la creació d’espais virtuals deof Shortages of Foreign Languages Skills in Enterprise» (Efec- sentacions de l’estudi ELAN.cat en fòrums acadèmics. L’estudi comunicació multilingües amb traducció automàtica. Destaca lates sobre l’economia europea de la manca de coneixements de s’ha fet amb la col·laboració de Linguamón - Casa de les Llen- · «El multilingüismo desde la cuna. Elementos que hay que te- feina duta a terme per integrar la traducció dins la missatgeriallengües estrangeres a les empreses), que va posar en evidència gües, la Secretaria de Política Lingüística i el Departament d’In- ner en cuenta para educar de modo multilingüe». Autora: Anna de les assignatures del Postgrau de gestió de la diversitatque moltes empreses de la Unió Europea desaprofitaven oportu- novació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya. Solé Mena. Presentació de les dues edicions del llibre a Bar- lingüística i cultural. També s’ha fet el desplegament de memò-nitats de negoci per la manca de competències multilingües i de celona (en col·laboració amb Linguamón). La versió original en ries de traducció i glossaris a partir de la documentació sobrecapacitats interculturals. català va ser editada al 2009. multilingüisme i diversitat lingüística, i material del Postgrau dis- · Col·laboració de la Càtedra en la publicació del butlletí núme- ponible en diverses llengües.L’estudi ELAN va definir les quatre claus lingüístiques de la com- ro 8, de 21 de desembre de 2010, de Cercle XXI, mitjançant unpetitivat internacional: tenir una estratègia lingüística ben defini- acord amb la Fundació Congrés Cultura Catalana, sobre lesda, contractar personal lingüísticament competent, tenir parlants famílies multilingües en l’entorn català: http://www.cercle21. Manteniment del webnadius i fer un ús apropiat de la traducció/interpretació. L’estudi, cat/newsletter/.que va començar l’any 2009 i que ha finalitzat i s’ha difós durant · Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de la confe- S’ha fet el manteniment i l’actualització de continguts del webel 2010, ha tingut com a objectiu conèixer la situació del multilin- rència a càrrec del Dr. Vila (Universitat de Girona) «Pràctiques de la Càtedra (http://catedramultilinguisme.uoc.edu/) en les di-güisme a la petita i mitjana empresa catalana. La investigació ha educatives en entorns multilingües» (http://www.youtube.com/ verses versions lingüístiques –anglès, català i castellà– i s’haseguit els mateixos esquemes de l’estudi europeu ELAN i ha tin- watch?v=eIR1qV1cbo8). treballat per difondre’l.gut l’assessorament del professor Stephen Hagen, de la Univer- · Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de la confe-sitat de Gal·les Newport, que va dirigir l’estudi a escala europea. rència a càrrec de Maria Sabaté «El cas dels locutoris» (http:// www.youtube.com/watch?v=hSJdjMKPXJI). · Publicació en línia, al canal Youtube de la Càtedra, de l’entre- vista a Robert Phillipson, catedràtic emèrit en el Departament d’Estudis Internacionals del Llenguatge i Lingüística Computa- cional de la Copenhagen Business School (http://www.youtu- be.com/watch?v=pNKWz0xylzI).
    • 62 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 63 LIngUAMÓn MEDITERRànIA Linguamón Mediterrània té com a objectiu general potenciar el multilingüisme a l’espai eurome- diterrani mitjançant programes de difusió del seu patrimoni lingüístic i l’establiment de xarxes de treball i comunicació entre comunitats a les dues riberes de la Mediterrània. En aquest àmbit destaquen els programes d’interrelació entre comunitats, com ara el que repre- senta l’activitat de Linguamón a través de l’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga i l’acord de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears. D’altra banda, Linguamón - Casa de les Llengües també forma part de la xarxa estatal de la Fundació Euromediterrània Anna Lindh per al diàleg de les cultures, coordinada per l’Institut Europeu de la Mediterrània, per encàrrec del Minis- teri d’Afers Exteriors. Pel que fa a altres actuacions, tot i que ja han quedat reflectides a l’apartat de programació cultu- ral, cal tenir en compte les de difusió del patrimoni lingüístic de la Mediterrània, a través de l’ex- posició itinerant i virtual «La mar de llengües. Parlar a la Mediterrània».
    • 64 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 65 ACTUACIOnS Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga L’Observatori Linguamón de la Llengua Amaziga és un organisme que treballa en l’àmbit de la investigació, l’ensenyament i la divulgació de la llengua i la cultura amazigues, creat el 7 de no- vembre de 2007 per mitjà d’un conveni marc de col·laboració entre Linguamón - Casa de les Llengües, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Cadis. L’any 2010 s’hi ha in- corporat també la Universitat de Barcelona. L’Observatori s’ha creat per a donar suport i visibilitat a la llengua i la cultura amazigues, una realitat amb una presència important a la societat catalana. Ensenyament de la llengua i la cultura amazigues Recerca i estandardització S’ha organitzat un curs de lingüística avançada adreçat als tra- S’ha continuat treballant en el manual de neologia amaziga en ductors al qual han assistit 28 alumnes; aquest curs ha permès català i francès. L’Observatori ha acollit a Barcelona i Bellaterra formar un grup de traductors del català a l’amazic. També s’han dos professors de la Universitat d’Orà, membres col·laboradors organitzat dos cursos de llengua i cultura amazigues, d’extensió del programa PAU de la Xarxa Vives d’Universitats (XVU). Els universitària, de 6 crèdits cadascun. S’hi han inscrit 9 persones. professors han participat, juntament amb els membres de l’Ob- A més, per tal de continuar presentant l’Observatori a les univer- servatori, en dues taules rodones sobre l’estandardització de la sitats catalanes, aquest any s’han organitzat dues jornades so- llengua amaziga a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la bre la llengua i la cultura amazigues Universitat de Barcelona. També, s’han fet reunions de treball i d’intercanvi d’informació amb els professors d’Orà sobre els problemes de planificació lingüística de l’amazic a Algèria i el a la Universitat de Lleida i a la Universitat de Vic. Altres activitats Marroc, i s’ha parlat de la experiència catalana en aquest àm- organitzades són: participació en la jornada amaziga organitza- bit. S’ha fet la presentació del Diccionari de terminologia gra- da per l’Associació Sociocultural Sahbi; xerrada sobre l’amazic matical amaziga a la seu de la Universitat de Barcelona, amb la al centre Almàssera de València; conferències sobre la presèn- presència dels autors: Abdallah Boumalk (IRCAM, Rabat) i Ka- cia de l’amazic a Catalunya, Antena de coneixement de Cam- mal Naït-Zerrad (INLACO, París). L’Observatori ha participat en brils, Universitat Rovira i Virgili; conferència sobre l’amazic a la el Congrés Internacional sobre l’Orient Mitjà i el Nord d’Àfrica, Biblioteca Sant Adrià de Besos; participació en la taula rodona celebrat a la Universitat Autònoma de Barcelona el mes de juliol sobre la diversitat cultural al Marroc i exposició de llibres sobre del 2010. el món amazic al Festival MarrocFest de Barcelona.
    • 66 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 67Programació cultural Universitat de les Illes BalearsA principis de desembre del 2010 s’ha celebrat a Mataró la se- Linguamón i el TERMCAT amb la col·laboració de l’Observa- A través de l’acord de col·laboració amb la Universitat de les Illes Balears (UIB) s’ha dut a terme lagona edició de la Mostra de Cinema Amazic. Durant aquesta tori Linguamón de la Llengua Amaziga i l’associació de dones segona fase de l’estudi sobre diversitat lingüística present a les Illes Balears: «Les llengües a lesedició s’han projectat 7 pel·lícules en amazic, totes traduïdes i amazigues BUYA. Se n’han editat 5.000 exemplars, que s’han Illes Balears. Anys 2008-2010». Aquest estudi ha estat presentat als mitjans el 22 de setembre alsubtitulades en català per l’Observatori. En el primer dia de la distribuït per tot Catalunya a través dels Centres del Consor- Rectorat de la Universitat de les Illes Balears.mostra s’ha organitzat una taula rodona sobre llengua i cine- ci per a la Normalització Lingüística i de la resta d’organismesma on ha participat el director de cinema català Antoni Verda- impulsors. A partir dels resultats de l’estudi s’ha dut a terme l’exposició «Petit cafè del món»guer, l’actriu amaziga Ouafa Merras i un realitzador de cinema (Vegeu programació cultural).en amazic. Hi han col·laborat l’associació Filmat i l’associació Al maig s’ha celebrat el trenta aniversari de la Primavera Ama-Taghrast-Espai Amazic de Mataró. El segon dia s’ha organitzat, ziga i l’Observatori ha col·laborat en l’organització d’activi-a més, una trobada per parlar de la presència de la dona ama- tats diverses sobre llengua, literatura, música i gastronomiaziga al cinema i a les arts en general. Hi ha participat l’actriu amazigues.Ouafa Merras i membres d’associacions amazigues i de l’Ajun-tament de Mataró. La mostra d’enguany ha aplegat un total de Relacions internacionals150 persones. Al 2010 s’han consolidat les relacions de col·laboració de l’Ob-S’ha editat i difós l’opuscle Tastets de cuina amaziga, un recull servatori amb organismes internacionals especialitzats en l’estu-de plats tradicionals amazics fet amb l’objectiu d’acostar les di i la promoció de l’amazic. Alguns d’aquests organismes són:cultures catalana i amaziga a través de la gastronomia. La pre- Institut de la Cultura Amaziga del Marroc (IRCAM), Universitatsentació d’aquest fullet s’ha fet durant la IX Jornada sobre Llen- d’Orà, Centre de Recherche Berbère de l’INALCO (París, Fran-gua i Cultura Amazigues celebrada el 15 de maig al Centre Cívic ça) i festival Isni Wurgh de cinema amazic (Agadir, Marroc).Pati Llimona de Barcelona. El recull ha estat elaborat per
    • 68 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 69 OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LES LLEngüES La majoria de fonts d’informació i documentació sobre la diversitat lingüística del món són de caràcter especialitzat i es difonen en dues o tres llengües d’abast internacional. La documenta- ció que Linguamón - Casa de les Llengües va elaborant sobre les llengües té com a objectiu final donar informació sobre cada una de les aproximadament 6.000 llengües existents. A més, cerca com a destinatari el públic general, per la qual cosa combina el tractament didàctic, l’accessibili- tat i el rigor científic de la informació que difon a través del web en 16 llengües. D’altra banda, com correspon a un observatori, Linguamón també participa en tasques de recerca sobre la situació de les llengües i les seves comunitats lingüístiques, en la vitalitat de les quals es vol incidir mitjançant aquestes tasques.
    • 70 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 71ACTUACIOnSRecerca i documentació de llengües Mapes ViusS’ha continuat fent, a través del conveni de col·laboració amb Linguamón - Casa de les Llengües ha presentat públicamentel Grup d’Estudi de Llengües Amenaçades de la Universitat de Mapes Vius, una ambiciosa iniciativa creada amb la darrera tec-Barcelona, la recerca sobre les llengües del món. Durant el 2010 nologia cartogràfica i multimèdia per donar a conèixer de props’han documentat les llengües següents: la diversitat lingüística del món.· 130 llengües dels Estats Units i del Canadà En la presentació oficial de Mapes Vius realitzada el 27 d’abril· 20 llengües d’Amèrica Central de 2010 han intervingut Tomàs Molina, cap de meteorologia de· 100 llengües africanes (Tanzània i Camerun) Televisió de Catalunya i expert en eines de gestió multilingües de la informació meteorològica; Hans Jörg Bibiko, investigadorTambé s’ha fet l’actualització de les llengües d’Europa, que ja de l’Institut Max Planck; i Antoni Mir, director de Linguamón -figuraven al web de Linguamón i a Mapes Vius, però calia actu- Casa de les Llengües.alitzar-ne les dades especialment pel que fa a l’estatus legal, lademografia i els recursos en línia. Mapes Vius, que compta amb la col·laboració del Departament d’Educació de la Generalitat, permet consultar qualsevol llenguaLa documentació sobre les llengües ha estat publicada al web i a partir d’una àrea geogràfica o un nom i conèixer amb un sola Mapes Vius i s’ha traduït a 14 llengües del web. Aquesta infor- clic i de forma ràpida i senzilla les llengües que es parlen al món.mació és la que rep més consultes al web. Actualment la basede dades conté informació sobre 1.268 llengües.
    • 72 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I SERvEIS ESPECIALITzATS 73Llengües de la immigració a Catalunya Estudi sociolingüístic de comunitats lingüístiques mitjanes Seminari Language, Rights and Legislation in Canada Presentació del llibre Drets lingüístics per a tothom. and Europe Estudis de dret lingüístic, d’Antoni MilianS’ha continuat fent el seguiment i la documentació En col·laboració amb l’Observatori CUSC - Centre Universitaride les llengües de la immigració presents a Catalunya. de Sociolingüística i Comunicació de la Universitat de Barcelo- na, s’ha continuat la tercera part de l’estudi iniciat al 2008 sobre Al maig Linguamón ha organitzat el seminari Language, Rights Linguamón ha organitzat l’acte de presentació del llibre Drets Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes al segle XXI, and Legislation in Canada and Europe, al Centre de Visitants de lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Mi- i s’han organitzat conferències obertes al públic general i tallers Can Ricart. S’ha adreçat a especialistes en la defensa dels drets lian i Massana. L’acte, al qual també ha assistit l’autor, s’ha dut de debat per a sociolingüistes, amb estudiosos de cadascuna lingüístics, i s’ha dut a terme en dues sessions: Legislation, a terme en un marc excepcional, el nou Teatre Museu El Rei de de les comunitats. Rights and Services: A Comparative Analysis (legislation and la Màgia de Barcelona, on s’ha fet un espectacle d’il·lusionisme implementation), i In Defence of Language Rights: Language a càrrec del Rei de la Màgia i del mateix autor. Antoni Milian i El projecte per a l’any 2010 s’ha centrat en els reptes sobre la Commissioners in Canada, Ireland and Wales (official agencies Massana (Barcelona, 1954) és doctor en Dret i catedràtic de sostenibilitat de les comunitats lingüístiques mitjanes (CLM) en charged with regulation of language rights). Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona. dues àrees concretes: d’una banda, l’àrea juridicopolítica, coor- dinada pel doctor Antoni Milian (Universitat Autònoma de Barce- El seminari ha estat a càrrec de Colin Williams (País de Gal·les), lona), i, d’una altra, el multilingüisme en entorns urbans, coordi- sociolingüista i professor de la Universitat de Cardiff. Colin nada pel doctor Emili Boix (Universitat de Barcelona). Williams és expert en ciències socials, geografia humana i S’hi han convidat experts de nou comunitats lingüístiques mit- planificació lingüística, i també és membre del Comitè Científic janes comparables al cas català perquè exposessin els reptes Internacional de Linguamón - Casa de les Llengües. per a la sostenibilitat de les comunitats que coneixen de prime- ra mà i quines són les seves estratègies davant l’època de la globalització. «Els reptes per a les comunitats lingüístiques mitjanes en entorn urbans multilingües» · Brussel·les (Bèlgica): Philippe Hambye (Universitat Catòlica de Lovaina) · Hèlsinki (Finlàndia): Pirkko Nuolijarvi (Research Institute for the Languages of Finland) · Tallinn (Estònia): Anastassia Zabrodskaja (Universitat de Tartu) · Copenhaguen (Dinamarca): Marie Maegaard (Universitat de Copenhagen) · Amsterdam (Països Baixos): Guus Extra (Universitat de Tilburg) «Els reptes de les comunitats lingüístiques mitjanes al segle XXI: des de la perspectiva juridicopolítica» · Universitats i cultura. Xabier Arzoz (Universitat del País Basc) · El cas del txec. Mahulena Hofmann (Universitat Justus Liebig de Giessen) · La Unió Europea. Niamh Nic Shuibhne (Universitat d’Edimburg) · El cas de l’ucraïnès. Iryna Ulasiuk (European University Institute) Les conferències i el projecte es poden seguir al web http://www. ub.edu/cusc/llenguesmitjanes/, que s’ha elaborat aquest any.
    • MULTILIngüISMEI RELACIOnSInTERnACIOnALSORgAnISMES InTERnACIOnALS / ORgAnISMES EUROPEUS
    • 76 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS 77 ORgAnISMES InTERnACIOnALS ONU UNESCO Arran de la participació de Linguamón - Casa de les Llengües en Com a organisme dependent de les Nacions Unides, la UNESCO la clausura de l’Any Internacional de les Llengües (AIL) a la seu és un dels principals organismes amb què Linguamón ha man- de l’ONU, a Nova York, i de l’organització conjunta del II Semi- tingut contacte. Gràcies a la feina feta al llarg dels darrers anys nari Global sobre Diversitat Lingüística, Linguamón ha continuat sobre la identificació dels diversos programes sectorials de la fent un seguiment exhaustiu de les activitats de l’ONU durant UNESCO i els contactes mantinguts, i a la presentació del pro- l’any 2010. jecte de la Casa de les Llengües davant la UNESCO, Linguamón ha continuat mantenint una estreta relació amb aquest organis- S’han mantingut diverses reunions amb diferents alts càrrecs de me amb l’objectiu d’identificar les iniciatives i programes inter- les Nacions Unides, com ara el sotssecretari general de comuni- nacionals al voltant de les llengües. cació i informació pública o els representants del futur centre de visitants, que l’organització vol crear en un futur immediat. Al maig del 2010, la UNESCO va reunir la seva comissió intersec- torial –grup de treball dels cinc programes de l’organització– amb l’objectiu de donar a conèixer Linguamón - Casa de les Llen- gües i d’establir-hi possibles vies de col·laboració de manera més transversal. Linguamón ha continuat la relació amb l’oficina de la UNESCO davant Nacions Unides, iniciada arran del Seminari Global so- bre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament. A part dels contactes per a la preparació del III Seminari Global del 2010, s’han establert contactes amb la nova directora de l’ofi- cina, Christine Alfsen. La màxima responsable de la UNESCO davant l’ONU ha mostrat un gran interès per la feina que es duu a terme a Linguamón i ha volgut visitar el Centre de Visitants i la futura seu de Linguamón. Arran de la visita de Christine Alfsen, Linguamón va organitzar el 23 de juliol una conferència sobre el lligam entre diversitat lingü- ística, diversitat cultural i diversitat biològica.
    • 78 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS 79 Convenció sobre diversitat biològica i cultural. Canadà: III Seminari Global Sobre Diversitat Lingüística, juny del 2010 Globalització i Desenvolupament La directora de la UNESCO davant Nacions Unides, Christine Els dies 27 i 28 de novembre de 2010 s’ha dut a terme a Alexan- Alfsen, ha convidat Linguamón a participar en la Conferència In- dria (Egipte) el III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, ternacional sobre Diversitat Biològica, Cultural i Lingüística, or- Globalització i Desenvolupament. L’han organitzat conjuntament ganitzada per la UNESCO i celebrada al Canadà del 8 al 10 de Linguamón, la Fundació Roberto Marinho, la Biblioteca d’Alexan- juny del 2010. dria i la Representació de la UNESCO a Egipte. Així, Linguamón va tenir l’oportunitat de conèixer de primera mà Durant el Seminari, experts d’arreu del món han debatut i refle- aquesta línia de treball en la qual alguns organismes internacio- xionat sobre el paper dels mitjans de comunicació i les noves nals com la UNESCO hi posen un èmfasi important. tecnologies en l’ús de les llengües i la protecció de la diversitat lingüística. El Seminari ha estat inaugurat per l’ambaixador i as- sessor personal del director de la Biblioteca d’Alexandria, Aly Xarxa Mundial per la Diversitat Lingüística, MAAYA Maher, i el sotssecretari general de comunicació de les Nacions Unides, Kiyo Akasaka. En l’acte d’inauguració també ha partici- La xarxa MAAYA, creada en el context de la Cimera Mundial de pat Hugo Barreto, secretari general de la Fundació Roberto Ma- la Societat de la Informació de Tunis, l’any 2005, ha continuat rinho (grup Globo); el comissari canadenc de llengües, Graham treballant durant el 2010 per donar visibilitat a la diversitat Fraser; el representant de National Geographic Chris Rainier, i lingüística del planeta, especialment a través del ciberespai. entitats del món dels mitjans de comunicació com ara Voice of America o de fundacions com ara la Carnegie Foundation o la Linguamón, com a membre fundador de la xarxa, ha continuat Library of Congress americana. treballant en el marc de la xarxa MAAYA per tal d’incidir en les agendes internacionals i aconseguir que la diversitat lingüística A la conferència de premsa de presentació del III Seminari Global esdevingui part integral dels debats. sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament han assistit els principals diaris egipcis, així com els canals de televi- sió més importants. Entre els mitjans que han cobert la notícia i que han fet seguiment del Seminari cal destacar Al Gumhoria, Al Akubar, Middle East online i Nile Culture TV.
    • 80 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS 81Comissariat de Llengües del Canadà Delegació de periodistes dels Estats UnitsAl juny del 2010 Linguamón - Casa de les Llengües va visitar el Comissariat de Llengües del Ca- Al llarg del 2010, Linguamón - Casa de les Llengües ha continu- Les jornades s’han dividit en diverses sessions de treball i la pri-nadà, oficina governamental adreçada a la promoció de les llengües oficials del país, el francès i at amb l’objectiu de difondre el seu missatge arreu perquè pugui mera cita del programa ha sigut la visita de Can Ricart. Els pe-l’anglès. Linguamón va establir les primeres relacions amb el Comissariat per explorar vies de col- arribar al màxim nombre de persones possible. riodistes s’han entrevistat amb el director de Linguamón - Casalaboració futures. de les Llengües, Antoni Mir, que els ha explicat el projecte cultu- Una delegació de periodistes dels Estats Units han visitat Bar- ral que acollirà la futura seu.Fruit d’aquesta visita, el comissari va visitar Barcelona al desembre per conèixer Linguamón de celona amb l’objectiu de conèixer el projecte de Linguamón -primera mà i saber, a més, d’altres institucions i funcions com ara el Síndic de Greuges i la Se- Casa de les Llengües. La trobada, que ha tingut lloc entre el 23 La delegació també s’ha pogut veure amb l’arquitecta encarre-cretaria de Política Lingüística. Linguamón va organitzar també una conferència amb el comissari i el 25 d’abril de 2010, ha estat també un punt d’encontre d’ex- gada del projecte de rehabilitació, Benedetta Tagliabue, i amb elque tenia com a finalitat de fer conèixer les tasques del Comissariat a Catalunya. periències sobre multilingüisme i multiculturalitat. director del Laboratori de Cultura de la Fundació Barcelona Me- dia, que els han explicat els projectes arquitectònics i museolò- La delegació estava formada per 7 periodistes de les àrees de gics, respectivament. Nova York, Chicago i San Francisco, amb un perfil professional divers, amb experiència en mitjans televisius i de premsa, però Durant la seva visita, la delegació també ha pogut conèixer em- centrat en les àrees de cultura, llengua, ciència i medi ambient. preses representatives del projecte del 22@, així com zones Per tal de seleccionar-los, des de l’Oficina de Premsa i Comuni- d’interès cultural de la ciutat. cació de Linguamón - Casa de les Llengües s’han realitzat nom- brosos contactes amb periodistes dels Estats Units.
    • 82 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS 83 ORgAnISMES EUROPEUS Unió Europea Xarxa Europea per la Diversitat Lingüística La Unió Europea ha continuat sent un dels organismes priorita- Linguamón, juntament amb d’altres organismes europeus com ris per a Linguamón – Casa de les Llengües. Des del naixement ara l’Oficina de Política Lingüística Gal·lesa o el Govern irlandès, de Linguamón, s’ha fet un seguiment exhaustiu de les polítiques entre molts d’altres, va constituir formalment durant el 2008 la i els programes adreçats a la promoció de la diversitat lingüísti- Xarxa Europea per la Promoció de la Diversitat Lingüística. Des- ca a Europa. prés de rebre el reconeixement oficial i guanyar la convocatòria de projectes 2007 per a la creació de xarxes europees, atorga- da per la Comissió Europea, la Xarxa ha treballat durant el 2010 Comissió Europea per fer arrelar el projecte i aconseguir que les llengües no ofici- als també puguin tenir presència en els debats europeus a fi de Durant el 2010 la Comissió Europea ha reconfigurat la seva donar visibilitat a totes les llengües d’Europa, especialment les estructura quant a les competències i el nombre de comissaris. menys difoses. Com a membre fundador de la Xarxa, Lingua- Així, la cartera de multilingüisme ha passat al comissariat món ha participat en la conferència europea sobre diversitat lin- d’Educació i Cultura. Durant el 2010 s’ha fet un seguiment del güística organitzada per la Xarxa a Brussel·les. nou enfocament de la Comissió Europea en matèria de llengües. D’altra banda, Linguamón ha format part del grup de treball en- carregat de l’elaboració de les línies futures de treball i d’un pla Parlament Europeu de treball per la creació d’un grup de reflexió think tank sobre el futur de la diversitat lingüística a Europa. En aquest sentit s’ha Linguamón ha estat convidada a participar en la conferència so- establert un pla d’actuació i unes línies d’acció, començades bre les llengües a Europa organitzada pel Parlament Europeu, durant el 2010 i que hauran de concretar-se al 2011. on s’ha debatut la política lingüística a Europa i la necessitat d’incloure totes les comunitats lingüístiques en l’elaboració de plans d’acció i activitats adreçades a les llengües.
    • 84 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 MULTILIngüISME I RELACIOnS InTERnACIOnALS 85Xarxa de centres de recerca sobre el multilingüisme a CILT (Centre Nacional de Llengües britànic)Europa Mercator El CILT, el Centre Nacional de Llengües britànic, és l’entitat go- vernamental encarregada de difondre la importància de l’apre-Linguamón ha estat convidada pel Centre de Recerca Europeu nentatge de llengües per la competitivitat i la cohesió social deMercator en Multilingüisme a participar en el seminari d’experts les societats. Va ser l’encarregada de l’estudi, publicat a finalssobre el multilingüisme a Europa que s’ha celebrat els dies 3 i 4 del 2006 per la Comissió Europea, sobre la importància de lesde juny de 2010 a la regió de Frísia. Linguamón hi ha presentat llengües en l’economia i la competitivitat d’Europa.les diferents àrees de treball: la difusió, els serveis especialitzats iles noves tecnologies d’informació i comunicació aplicades a les Després de diverses reunions mantingudes amb els màximsllengües. responsables del CILT, Linguamón ha continuat els contactes establerts en anys anteriors i ha encetat una línia de recercaA més, els organitzadors han mostrat interès en la creació de amb el centre sobre les llengües i la immigració, i la valoracióLinguamón - Casa de les Llengües i han demanat assessora- d’aquest cabal lingüístic per a la societat catalana. L’organismement per explorar la possibilitat de crear una Casa de les Llen- britànic té una gran experiència en aquesta matèria i Linguamóngües a Frísia. vol aprofitar aquesta expertesa i aplicar aquest coneixement a les llengües de la immigració a Catalunya.Expolangues París: febrer del 2010 A més, el CILT ha convidat Linguamón a formar part de l’INN- LAC, l’International Network of National Language Centres, unLinguamón, convidat per l’Institut Ramon Llull i la Secretaria grup d’organismes governamentals que tenen com a tasca prin-de Política Lingüística, ha participat al febrer a Expolangues, la cipal la de posar en comú les diferents estratègies nacionalstrobada sobre l’aprenentatge i l’ensenyament de llengües més adreçades a la promoció del multilingüisme entre la ciutadaniaimportant d’Europa, on va presentar Mapes Vius, una eina adre- europea.çada a mostrar de manera dinàmica i interactiva la diversitat lin-güística del planeta. Al 2010 la llengua convidada per la fira haestat el català.
    • COMUnICACIÓ nOTíCIES, nOTES I DOSSIERS LIngUAMÓn DE PREMSA ALS MITjAnSLinguamón - Casa de les Llengües ha continuat treballant per la Pel que fa la difusió a través de nous canals de comunicació, WEB InSTITUCIOnAL, CAnALS 2.0,difusió i promoció dels valors i els objectius de la institució, nonomés a Catalunya sinó també a les Illes Balears, València, Eus- durant l’any passat s’han posat en marxa els perfils de Face- book i Twitter, així com el canal de YouTube. Així mateix, s’ha BUTLLETí ELECTRÒnIC I PUBLICITATkadi i a nivell internacional. produït un espot publicitari que es va poder veure a diversos ca- nals catalans i de les Illes Balears. Des de Linguamón - Casa deDurant el 2010 s’han celebrat actes fora de Catalunya, com la in- les Llengües també s’ha donat suport a iniciatives documentalsauguració de l’exposició «Petit cafè del món» tot coincidint amb que promouen els valors i el missatge de la institució. Tot plegatla presentació de l’estudi sobre multilingüisme a les Illes Balears, amb l’objectiu de continuar creixent i incrementar la nostra pre-o l’exposició «La Mar de Llengües» a València. El maig, el direc- sència a tots els canals de difusió possibles.tor de Linguamón, Antoni Mir, va ser convidat per l’oficina de laUNESCO a París per explicar el projecte institucional, i durantel mes de novembre es va celebrar a Alexandria el III SeminariGlobal sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupa-ment, organitzat per Linguamón, amb la col·laboració de la Bibli-oteca d’Alexandria i la Fundació Roberto Marinho. Amb l’objectiud’obrir Catalunya al món i difondre el missatge de Linguamón ar-reu, també es va convidar una delegació de periodistes dels Es-tats Units perquè poguessin conèixer de primera mà el projecte.
    • 88 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 89 nOTíCIES, nOTES I DOSSIERS DE PREMSA · Redacció i distribució de convocatòries, notes, dossiers i documentació diversa als mitjans. · Realització i distribució de fotografies de les activitats. · Gestió d’entrevistes i altres contactes entre els mitjans de comunicació i la Direcció de Linguamón. · Contactes personalitzats amb els professionals dels mitjans. · Introducció dels comunicats i altres informacions al web. A més d’aquestes tasques, també ha estat constant la recerca, la distribució i l’arxivament d’in- formació i documentació, així com la gestió i l’actualització permanent de les llistes de mitjans i professionals de la informació. Pel que fa a la redacció i distribució de comunicats i documentació als mitjans, al llarg de l’any s’han elaborat més de quaranta notes de premsa, prop d’una vintena de convocatòries, sis dossiers i gairebé un centenar de notícies que han nodrit els diversos suports virtuals de Linguamón - Casa de les Llengües.
    • 90 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 91 Notes 2009 2010 de premsaTipus de document 2009 2010 increment % ConvocatòriesNotes de premsa 15 44 293 DossiersConvocatòries 11 17 154Dossiers 2 6 300 NotíciesNotícies 50 98 196 0 20 40 60 80 100Convocatòries de premsa Notes de premsaAl llarg del 2010 s’han elaborat 17 convocatòries: Durant el 2010 s’han difós entre els mitjans de comunicació 44 notes de premsa:· 28 de febrer. «La mar de llengües», primera exposició itinerant · 23 de setembre. La Universitat de les Illes Balears i Linguamón de Linguamón - Casa de les Llengües, a Barcelona fins a l’11 inauguren l’exposició «Petit cafè del món». · 18 de gener. L’expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, · 30 d’abril. Emissió del programa L’oracle de Catalunya Ràdio de maig. · 1 d’octubre. Inauguració de la V Jornada Internacional de Bo- al nou Centre de Visitants de Linguamón. des de l’antiga fàbrica de Can Ricart al 22@.· 16 de març. Exposició interactiva «Batekmila: euskal munduak nes Pràctiques de Gestió de Multilingüisme. · 28 de gener. Linguamón - Casa de les Llengües obre el Centre · 10 de maig. Linguamón s’afegeix a la celebració de les Festes / mons bascos». · 18 de novembre. Conferència «Els reptes de les comunitats lin- de Visitants al districte 22@ de Barcelona. de Maig del Poblenou amb activitats familiars a Can Ricart.· 6 d’abril. El vicepresident del Govern presenta l’estudi «ELAN. güístiques mitjanes des de la perspectiva juridicopolítica». · 8 de febrer. El català, llengua convidada a la fira internacional · 12 de maig. Linguamón - Casa de les Llengües commemora la cat: el multilingüisme a les empreses catalanes». · 28 de novembre. III Seminari Global sobre Diversitat Lingüísti- Expolangues 2010. Primavera Amaziga amb la celebració d’una jornada cultural i· 13 d’abril. Presentació del llibre Babel o barbarie, de l’exvice- ca, Globalització i Desenvolupament. · 2 de febrer. Linguamón - Casa de les Llengües presenta la no- l’edició del lèxic Tastets de cuina amaziga. conseller basc de Política Lingüística Patxi Baztarrika. · 1 de desembre. Presentació del llibre Drets lingüístics per a va eina interactiva Mapes Vius a Expolangues. · 18 de maig. Linguamón - Casa de les Llengües i la UPF ator-· 22 d’abril. Mapes Vius, nova eina interactiva de Linguamón - tothom. Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Milian i Massana. · 19 de febrer. Linguamón i la UPF convoquen el II Premi al mi- guen el II Premi al millor treball de recerca en l’àmbit de les Casa de les Llengües. · 7 de desembre. Conferència «Canada’s official languages: from llor treball de recerca en l’àmbit de les llengües i el llenguatge. llengües.· 15 de maig. Jornada sobre la llengua i la cultura amazigues, burden to value». · 16 de març. Exposició interactiva «Batekmila: euskal mundual/ · 21 de maig. Presentació del llibre Multilingües des del bressol, dins les celebracions de la Primavera Amaziga. mons bascos». sobre l’educació dels fills en diverses llengües.· 21 de maig. Presentació del llibre Multilingües des del bressol, · 22 de març. Descobriu la futura seu de Linguamón - Casa de · 28 de maig. La UNESCO convida Linguamón a presentar el sobre l’educació dels fills en diverses llengües. les Llengües amb l’autocar del programa BCN en marxa. projecte a París.· 6 de juliol. El cabaret berlinès dels revolucionaris Pigor i Bene- · 6 d’abril. El vicepresident del Govern presenta l’estudi «ELAN. · 1 de juny. Les obres de rehabilitació de Can Ricart, en marxa. dikt Eichhorn inaugura el 8 de juliol la primera edició de Cafè cat: el multilingüisme a les empreses catalanes». · 2 de juny. Linguamón - Casa de les Llengües participa en Lebab. · 7 d’abril. Presentació de l’estudi «ELAN.cat: són prou multilin- una trobada per a la creació de la Casa de les Llengües· 9 de juliol. El fundador del free jazz Cecil Taylor, el poeta Amiri gües les empreses catalanes?». Amazòniques. Baraka i l’actor japonès Yoshi Oïda visiten el Cafè Lebab. · 13 d’abril. Linguamón - Casa de les Llengües inicia una cam- · 14 de juny. Neix un nou espai a Barcelona per a les arts de la· 19 de juliol. Linguamón - Casa de les Llengües porta a Barce- panya de comunicació per promoure el multilingüisme. paraula: Cafè Lebab. lona el cor jove més important del món, el World Youth Choir. · 22 d’abril. Mapes Vius, nova eina interactiva de Linguamón - · 29 de juny. «El destí de les estrelles», a l’Observatori Fabra.· 21 de juliol. Conferència «Biodiversitat del món urbà», a càrrec Casa de les Llengües. · 2 de juliol. 20 contes tradicionals d’arreu del món recopilats en de Christine Alfsen, directora de l’Oficina de la UNESCO · 27 d’abril. Una delegació de periodistes dels Estats Units ha un llibre per millorar la integració lingüística. a Nova York. visitat Linguamón - Casa de les Llengües.
    • 92 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 93 Dossiers de premsa Clipping audiovisual· 6 de juliol. El cabaret berlinès dels revolucionaris Pigor i Bene- · 2 de desembre. Presentació del llibre Drets lingüístics per a to- El 2010 s’han posat a disposició dels mitjans de comunicació 6 Al llarg del 2010 s’ha potenciat la gravació en vídeo dels esde- dikt Eichhorn inaugurarà el 8 de juliol la primera edició de Cafè thom. Estudis de dret lingüístic, d’Antoni Milian, amb especta- dossiers de premsa: veniments organitzats per Linguamón. Per realitzar aquestes Lebab. cle de màgia. tasques s’han contractat els serveis de Clot TV, que ha enregis-· 9 de juliol. El fundador del free jazz Cecil Taylor, el poeta Amiri · 7 de desembre. El comissari per a les Llengües Oficials · 28 de febrer. «La mar de llengües», primera exposició itinerant trat esdeveniments com el Cafè Lebab, entre d’altres. Baraka i l’actor japonès Yoshi Oïda visitaran el Cafè Lebab. del Canadà parla de la situació lingüística al seu país. de Linguamón - Casa de les Llengües, es podrà veure a Bar-· 14 de juliol. La càtedra Linguamón-UOC posa en marxa el · 16 de desembre. Conclusions del III Seminari Global sobre celona fins a l’11 de maig. D’altra banda, també s’han actualitzat els continguts de l’audio- Postgrau en gestió de la diversitat lingüística i cultural. Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament a · 16 de març. Exposició interactiva «Batekmila: euskal mundual / visual institucional i s’han adaptat els audiovisuals a altres llen-· 19 de juliol. Linguamón - Casa de les Llengües porta a Barce- Alexandria. mons bascos». gües per mitjà de subtitulació o traducció. lona el cor jove més important del món, el World Youth Choir. · 20 de desembre. Linguamón es trasllada a l’edifici Media-TIC · 7 d’abril. Estudi ELAN: el multilingüisme, instrument de negoci.· 21 de juliol. Conferència «Biodiversitat del món urbà», a càrrec del districte 22@. · 14 de juny. Neix un nou espai a Barcelona per a les arts de la de Christine Alfsen, directora de l’Oficina de la UNESCO paraula: Cafè Lebab. a Nova York. · 23 de setembre. La UIB i Linguamón - Casa de les Llengües· 7 de setembre. L’exposició «La mar de llengües. Parlar a la inauguren l’exposició «Petit cafè del món». Mediterrània» arriba a València. · 28 de novembre. III Seminari Global sobre Diversitat Lingüísti-· 9 de setembre. Linguamón - Casa de les Llengües s’estrena a ca, Globalització i Desenvolupament. Facebook, Twitter i YouTube.· 15 de setembre. Com gestionar la diversitat lingüística a l’au- la, a debat en la V Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Notícies Multilingüisme.· 16 de setembre. Més de 5.000 persones han visitat la futura Al llarg del 2010 la inclusió a la pàgina web de Linguamón de seu de Linguamón - Casa de les Llengües a Can Ricart. notícies sobre multilingüisme i diversitat lingüística ha anat· 17 de setembre. Presentació del documental Sons de la Medi- creixent. terrània al Canal 33.· 23 de setembre. Els habitants de les Illes Balears parlen més Les fonts d’on han sorgit les notícies han estat molt diverses; de 160 llengües. durant tot el 2010 s’ha fet una recerca exhaustiva en els prin-· 28 de setembre. L’aranès ja té caràcter oficial a Catalunya. cipals mitjans de comunicació internacionals, tant generalistes· 1 d’octubre. Com gestionar la diversitat lingüística a l’aula? com especialitzats, així com en els butlletins d’institucions i or-· 4 d’octubre. V Jornada Internacional de Bones Pràctiques de ganismessensibles a la diversitat lingüística. Gestió del Multilingüisme «La gestió del multilingüisme a l’aula: experiències dels centres educatius». El 2010, Linguamón ha difós prop d’un centenar de notícies.· 15 d’octubre. L’exposició «Petit cafè del món», prorrogada. Totes elles es poden consultar al web i als canals de xarxes· 23 de novembre. Linguamón, la Biblioteca d’Alexandria i la socials. Fundació Roberto Marinho organitzen el III Seminari Global so- bre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupament.· 29 de novembre. L’Observatori Linguamón de la Llengua Ama- ziga organitza la Segona Mostra de Cinema Amazic.
    • 94 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 95 LIngUAMÓn ALS MITjAnS Durant el 2010 s’han gestionat entrevistes, reportatges i articles a premsa: Linguamón - Casa de les Llengües ha figurat als mitjans catalans i espanyols en més de 70 ocasions, a part del ressò que ha tingut el III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística als mitjans egipcis, assumpte que mereix una menció especial en un altre apartat.
    • 96 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 97 Tot seguit exposem la presència de Linguamón als mitjans. · 2 de febrer. El Periódico de Catalunya: Can Ricart entra en una · 31 de maig. C33-Ànima: Entrevista a l’arquitecta Benedetta Ta- nova era de la mà de la diversitat lingüística. L’antic conjunt glibue, responsable del projecte arquitectònic de la futura seu industrial deixa enrere el seu passat tèxtil per adaptar-se al ca- de Linguamón. ràcter innovador del 22@. · 13 de juliol. La Vanguardia, El País, El Periódico, ABC, El Mun- · 11 de març. BTV: «La mar de llengües», una exposició per do, ACN, TV3, BTV, C33: Neix un nou espai a Barcelona per a acostar els nens a la diversitat cultural. les arts de la paraula, Cafè Lebab. · 15 de març. Confederació de Comerç de Catalunya: La Con- · 18 de juliol. BTV-Info Amazic: Notícies des de Can Ricart. ferència de Comerç de Catalunya visita la futura seu de · 26 de juliol. BTV, La Vanguardia, El Periódico, Público, BCN. Linguamón. cat: Linguamón - Casa de les Llengües porta a Barcelona el · 18 de març. El Periódico i Público: Exposició «Batekmila: eus- cor jove més important del món, el World Youth Choir. kal munduak / els mons bascos». · 9 de setembre. TVE-Catalunya: L’exposició «La mar de llen- · 25 de març. El Punt i Diari de Girona: Exposició «Veus de la gües. Parlar a la Mediterrània» arriba a València. Mediterrània». · 23 de setembre. El Mundo, Diari de Balears, Diario de Ibiza, · Abril. Norte de Castilla, El Confidencial, Sur.es, Elcomercio- Diari de Mallorca, ADN, IB3: Presentació de l’estudi «Les llen- digital.es i altres: «Las lenguas no son un problema, sino una gües a les Illes Balears. Anys 2008-2010». oportunidad», Antoni Mir. · 13 d’octubre. Vilaweb: El Senat paraguaià aprova la llei de llen- · 8 de març. La Vanguardia, Expansión, Cope, RAC1, La Malla, gües per impulsar el guaraní. 3cat24, EFE, ACN, Europa Press: ELAN.cat, el multilingüisme a · 22 d’octubre. El Punt: Petites victòries al Poblenou. Els veïns del les empreses catalanes. Poblenou recullen en una mostra els triomfs dels darrers anys. · 14 d’abril. Vilaweb: «Babel o barbarie: una política lingüística · Novembre. Area 113: Reportatge sobre el projecte arquitectò- legítima y eficaz para la convivencia». nic de Linguamón a la fàbrica de Can Ricart. · 30 d’abril. El País, COM Ràdio, Avui, Vilaweb: Mapes i llengües · 14 de desembre. Canal notícies Govern Andorra: Linguamón - del món en un sol clic. Casa de les Llengües, amb el suport del Servei de Política Lin- · 15 de maig. El Punt, BTV: Primavera amaziga 2010. güística, busca testimonis del parlar andorrà per a un projecte · 16 de maig. La Vanguardia, El Periódico, 20 minutos: Lingua- audiovisual sobre variants dialectals del català. món s’afegeix a la celebració de les Festes de Maig del Poble- · 27 de desembre. El Periódico: Les llengües, un valor per a la nou amb activitats familiars a Can Ricart. competitivitat. Linguamón desembarca al 22@ amb el mul- · 18 de maig. El Punt: II Premi Linguamón al millor treball de re- tilingüisme com a principal agent dinamitzador de l’activitat cerca de batxillerat. econòmica. · 31 de maig. Vilaweb, ACN: La UNESCO convida Linguamón a presentar el projecte a París.
    • 98 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 99Entrevistes Articles d’opinió i reportatgesAl llarg del 2010, el director de Linguamón, Antoni Mir, ha atès A part de les notícies generades per Linguamón - Casa de lesels mitjans en diverses ocasions. (Aquí no es recullen la resta Llengües, l’organisme també ha aparegut als mitjans de comu-de trobades amb la premsa en altres formats, com ara rodes de nicació a través d’articles d’opinió i reportatges. Les detallempremsa). tot seguit.· 4 d’abril. Agència EFE: «Las lenguas no son un problema, sino · 14 de juliol. Avui: Les llengües transfrontereres. Més enllà de una oportunidad», Antoni Mir. les divisions polítiques. Amb la col·laboració de Marta Rovira,· 3 de maig. Catalunya Ràdio: L’Oracle de Catalunya Ràdio, des directora d’ENVIT. de la fàbrica de Can Ricart al 22@. · 1 de desembre. Culturas-La Vanguardia: La casa de las len-· 5 de maig. Ràdio 4: Entrevista sobre Linguamón - Casa de les guas. Article de Ferran Mascarell. Llengües. · 27 de desembre. El Periódico: Les llengües, un valor per a la· 17 de maig. Cope - La gran manzana: Entrevista sobre l’eina competitivitat. Linguamón desembarca al 22@ amb el multilin- interactiva Mapes Vius. güisme com a principal agent dinamitzador de l’activitat eco- nòmica. Suplement de pàgines especials.L’oracle, de Catalunya Ràdio, des de Can RicartEntre les intervencions que el director de Linguamón - Casade les Llengües ha fet durant el 2010 destaca la del programaL’oracle de Catalunya Ràdio, que es va emetre en directe desdel recinte de Can Ricart.El director i presentador del programa, el periodista Xavier Gra-set, va parlar amb Antoni Mir sobre la nova seu i també sobreels projectes culturals de Linguamón.Graset va conduir una tertúlia amb el director de Linguamón i eldirector adjunt d’El Punt, Manel Cuyàs, a més de l’assagista Ri-card Torrents i la periodista Núria Ribó.
    • 100 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 101 WEB InSTITUCIOnAL, CAnALS 2.0, BUTLLETí ELECTRÒnIC I PUBLICITAT El web de Linguamón és, al costat de la programació cultural i dels serveis especialitzats, l’eina de comunicació més potent de la institució. L’activitat d’aquest any ha continuat tenint molt pre- sent la necessitat de donar un tractament més comunicatiu a la informació adreçada al gran pú- blic, especialment a través de la publicació de continguts audiovisuals. El portal es difon en 16 llengües, una de les quals és la llengua de signes catalana. El nombre de visites durant el 2010 ha estat de 351.524, amb un total de 618.889 visualitzacions.
    • 102 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 103 Traducció de continguts La traducció és una activitat molt rellevant per a Linguamón a l’hora de fer arribar els seus contin- guts adreçats al gran públic. Durant el 2010 s’han revisat els criteris d’edició, sense modificar els criteris de presentació de la pàgina web en llengües dels cinc continents i llengües de demografia i estatus diferent. Actualment, la pàgina s’edita en 16 llengües. Les 15 llengües a què es traduei- xen els continguts elaborats en català són: anglès, àrab, espanyol, francès, italià, llengua de sig- nes catalana, occità, gal·lès, alemany, basc, gallec, guaraní, portuguès, amazic i xinès. En l’activi- tat de traducció destaquen els continguts sobre les llengües del món, que són l’apartat més visitat del web. La informació sobre llengües del món es publica en fitxes tant a l’apartat general sobre diversitat lingüística del web com a través de l’eina interactiva Mapes Vius. L’any 2010 també ha estat el del llançament dels perfils de Linguamón al web 2.0. Els perfils de Facebook i Twitter, així com el canal de vídeos de YouTube, s’han publicat el mes de maig del 2010.
    • 104 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 105Canals 2.0Facebook Twitterfacebook.com/linguamon twitter.com/multilingüismeLa pàgina de Linguamón a Facebook ha arribat en 7 mesos als 1.167 seguidors. Aquest canal El perfil de Linguamón - Casa de les Llengües a Twitter ha arribat fins els 414 seguidors durant els’ha convertit en un mitjà àgil i proper per difondre notícies sobre Linguamón i el multilingüis- 2010. Aquest mitjà, de missatgeria curta, és el canal adient per poder fer arribar titulars que con-me, més enllà de les que es publiquen al web institucional. El seu format propicia un contacte vidin a la reflexió.més directe amb les persones interessades en la institució. Destaca la diversitat i riquesa lingü-ística dels seguidors del perfil, que hi participen en qualsevol llengua.La pàgina de Facebook de Linguamón té cada mes 625 usuaris actius i cada dia s’hi afegeixende mitja 4 nous admiradors.
    • 106 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 107 Butlletí electrònicYoutubeyoutube.com/linguamon Es tracta d’una publicació bimestral que recull notícies i novetats d’interès sobre multilingüisme.El canal de vídeos de YouTube de Linguamón s’ha posat en marxa el maig del 2010. Aquí, Lingua- El butlletí ha arribat durant el 2010 a les 2.018 subscripcions, xifra que suposa un increment delmón difon tot el material audiovisual que es genera des de la institució, a més de vídeos corpo- 57% en relació amb el 2009 (que va tancar amb 1.150 subscripcions).ratius o un altre tipus de material que també està inclòs al web institucional, però que pot trobarnous públics a través de YouTube. El 2010 s’han publicat els següents butlletins de Linguamón - Casa de les Llengües:Aquest canal també suposa una bona oportunitat per poder incloure altres vídeos que, malgrat · Febrer. Linguamón presenta el portal interactiu multilingüe Mapes Vius a Expolanguesque no han estat produïts des de Linguamón - Casa de les Llengües, sí que estan relacionats · Abril. Són prou multilingües les empreses catalanes?amb el multilingüisme i la diversitat lingüística del planeta. · Juny. Cafè Lebab · Juliol. Revetlla de les LlengüesPel que fa al nombre de visites, durant el 2010 s’han registrat 1.337 visites al canal de Linguamón · Setembre. V Jornada de Bones Pràctiques de Gestió del Multilingüismei 2.131 reproduccions totals dels vídeos pujats. Destaca, en nombre de visites, el vídeo del Con- · Novembre. III Seminari Global sobre Diversitat Lingüística, Globalització i Desenvolupamentcert Linguamón amb Gilberto Gil, amb 715 reproduccions.
    • 108 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 COMUnICACIÓ 109 Publicitat Espot Marxandatge Linguamón - Casa de les Llengües ha iniciat el 2010 una campa- Durant el 2010, l’Àrea de Comunicació de Linguamón - Casa nya de comunicació per promoure els valors del multilingüisme, de les Llengües ha encarregat material de marxandatge amb la l’eix central de la qual va ser un espot de 30 segons. L’anunci imatge de la institució (bolígrafs, llibretes, bosses i paraigües). destacava els tres aspectes claus del multilingüisme, amb l’eslò- gan: «Un món de llengües. Un món divers. Un món ric.». Durant el mes d’abril del 2010, Televisió de Catalunya ha emès l’espot a les franges horàries de matí i tarda, i també durant el TN migdia. A més, diverses televisions locals també l’han emès a la seva programació al llarg de tot l’any (Televisió de Mallorca, Canal Terrassa, Canal Català i TV d’Eivissa i Formentera, entre d’altres).
    • 110 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 111 LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüES EQUIP I COL·LABORADORS
    • 112 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 113COnSELL DE DIRECCIÓ EQUIP LIngUAMÓn - CASA DE LES LLEngüESPresident Antoni Mir i Fullana, directorHble. Sr. Josep-Lluís Carod-Rovira, Eva Agudelo i Vendrell, secretària de Direccióvicepresident del Govern Josep Anton Mundó i Balcells, cap de l’Àrea d’Administració Enric Vendrell i Aubach, Àrea d’Administració. Gestió EconòmicaVicepresident Xavier Roset i Roca, Àrea d’Administració (fins agost de 2010)Il·lm. Sr. Carles Martí i Jufresa, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona (11.02.2009 – 10.06.2010) Christian Recoder i Sánchez, Àrea d’Administració (a partir de setembre de 2010)Il·lm. Sr. Ramon Nicolau i Nos, de l’Ajuntament de Barcelona (a partir de l’11.06.2010) Marta Xirinachs i Codina, cap de l’Àrea de Programes Mercè Solé i Sanosa, Àrea de Programes. Bones PràctiquesVocals nomenats pel Govern de la Generalitat de Catalunya Vicent Climent i Ferrando, Àrea de Programes. Relacions InternacionalsSr. Isaías Táboas i Suàrez, secretari general del Departament de la Presidència Ariadna Bello i Riera, Àrea de Programes. Programació CulturalSr. Rafel Niubò i Baqué, secretari general del Departament de la Vicepresidència Lourdes Feans i Mouro, cap de l’Àrea de ComunicacióSra. Roser Clavell i Soldevila, viceconsellera d’Afers Exteriors i Cooperació del Departament de la Vicepresidència Olga Castañeda i Reynoso, Àrea de Comunicació. Lloc webSr. Bernat Joan i Marí, secretari de Política Lingüística (Departament de la Vicepresidència)Sr. Enric Aloy i Bosch, secretari general del Departament d’Innovació, Universitats i EmpresaSr. Antoni Lladó Gomà-Camps, director de l’Institut Català d’Indústries Culturals del Departament Cultura i Mitjans de ComunicacióSr. Carles Martínez Quiroga, director general de Planificació i Entorn (Departament d’Educació)Sr. Josep Bargalló i Valls, director de l’Institut Ramon Llull (Departament de la Vicepresidència)Vocals nomenats per l’Ajuntament de BarcelonaSr. Marc Murtra Millar, gerent d’Educació, Cultura i Benestar de l’Ajuntament de BarcelonaSr. Jordi Martí i Grau, delegat de Cultura de l’Ajuntament de BarcelonaDirector del consorciSr. Antoni Mir i FullanaSecretària del Consell de DireccióSra. Mercè Curull i Martínez
    • 114 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 115COMITè CIEnTífIC InTERnACIOnAL COnSELL CIEnTífIC CATALà DE LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUESDavid Crystal (president), País de Gal·les. Autoritat de referència Programa de Formació en Educació Intercultural Bilingüe per als Salvador Alegret i Sanromà. Universitat Autònoma de Barcelo- Miquel-Àngel Pradilla i Cardona. Institut d’Estudis Catalans.en lingüística. Escriptor, editor, professor, cavaller de l’Ordre de Països Andins. na. Catedràtic. Departament de Química. Secció Filològica.l’Imperi Britànic des del 1995. Es va donar a conèixer especial- Guillem López Casasnovas, Menorca. Economista i conseller Joan Badia i Pujol. Director General d’Innovació. Departament Elvira Riera i Gil. Subdirectora general. Secretaria de Políticament gràcies al seu treball d’investigació sobre els estudis de del Banc d’Espanya. Catedràtic d’economia de la Universitat d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Lingüística de la Generalitat de Catalunya.llengua anglesa, i també sobre l’entonació i l’estilística i sobre Pompeu Fabra. Albert Bastardas i Boada. Universitat de Barcelona. Catedràtic. Jordi Sánchez i Picanyol. Fundació Bofill. Director.l’aplicació de la lingüística en contextos religiosos, educatius i Isidor Marí, Eivissa. Sociolingüista. Director dels Estudis d’Hu- Departament de Lingüística General. Director del Centre Univer- Miquel Strubell i Trueta. Universitat Oberta de Catalunya.clínics, en concret en el desenvolupament d’un grup de tècni- manitats de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Expert en sitari de Sociolingüística i Comunicació. Professor.ques d’identificació lingüística amb finalitats diagnòstiques i te- política i planificació lingüístiques. M. Teresa Cabré i Castellví. Universitat Pompeu Fabra. Catedrà- Bernat Sureda i Garcia. Universitat de les Illes Balears. Catedrà-rapèutiques. Actualment és catedràtic honorari de lingüística a Marianne Mithun, Estats Units d’Amèrica. Professora de la Uni- tica de Lingüística i terminologia. Facultat de Lletres. tic de Teoria i Història de l’Educació. Departament de Ciènciesla Universitat de Gal·les-Bangor i president de la National Lite- versitat de Califòrnia de Santa Bàrbara. Investigadora de llen- Assumpta Fargas i Riera. Rectora de la Universitat de Vic. de l’Educació.racy Association (Associació Nacional per a l’Alfabetització) del gües minoritàries d’Amèrica del Nord. Antoni Ferrando i Francés. Universitat de València. Catedràtic Mònica Tarrés. Ministeri d’Afers Exteriors, Cultura i CooperacióRegne Unit, entre altres ocupacions. Juan Carlos Moreno, Madrid. Catedràtic de lingüística general de Filologia catalana. Departament de Filologia Catalana. del Govern d’Andorra. Servei de Política Lingüística.Peter Austin, Austràlia. Lingüista i director del Programa Acadè- de la Universitat Autònoma de Madrid i autor de molts estudis Mikel Forcada i Zubizarreta. Universitat d’Alacant. Catedràtic de Albert Turull i Rubinat. Universitat de Lleida. Facultat de Lletres.mic sobre Llengües Amenaçades. Professor de la School of Ori- sobre les llengües del món i sobre la diversitat lingüística. Llenguatges i sistemes informàtics. Departament de Llenguat- Departament de Filologia Catalana i Comunicació.ental and African Studies de la Universitat de Londres. Expert en Peter Mühlhäusler, Austràlia. Professor de lingüística a la Uni- ges i Sistemes Informàtics. Francesc Vallverdú i Canes. Sociolingüista. Assessor lingüísticllengües australianes. versitat d’Adelaida i membre supernumerari del Linacre College Lluïsa Gràcia i Solé. Universitat de Girona. Professora de Lin- expert en mitjans de comunicació.Colin Baker, País de Gal·les. Professor de la Universitat de Gal·- d’Òxford. Està especialitzat en planificació lingüística, ecolin- güística General. Departament de Filologia i Filosofia. Directora Jaume Vernet i Llobet. Universitat Rovira i Virgili. Catedràtic deles-Bangor. Expert en educació i bilingüisme. güística, llengües criolles i comunicació intercultural. del Gabinet d’Assessorament Lingüístic per a la Immigració. Dret Constitucional. Departament de Dret Públic.Ayo Bamgbose, Nigèria. Lingüista africanista i professor emèrit Òscar Pujol, Catalunya. Doctor en sànscrit per la Banaras Hindu Carme Junyent i Figueras. Universitat de Barcelona. Departa-de la Universitat d’Ibadan. Expert en llengües africanes i en po- University. Director de programes educatius de la Casa Àsia de ment de Lingüística General. Directora del Grup d’Estudi delítica lingüística. Barcelona. Llengües Amenaçades.Manuel Castells, Catalunya. Sociòleg i expert en societats de la Xavier Sala i Martín, Catalunya. Economista de prestigi inter- Pilar López i Martínez. Consorci per a la Normalització Lingüísti-informació. nacional. Professor d’economia de la Universitat de Colúmbia i ca. Gerent.Jean Claude Corbeil, Quebec. Doctor en lingüística per la Uni- professor visitant d’economia a la Universitat Pompeu Fabra. Isidor Marí i Mayans. Universitat Oberta de Catalunya. Directorversitat d’Estrasburg; exdirector de l’Oficina de la Llengua Fran- Joe Sheils, Regne Unit. Membre del Consell d’Europa. Cap de dels Estudis d’Humanitats.cesa del Quebec, i assessor del Govern quebequès en política l’Àrea de Política Lingüística del Consell d’Europa. Expert en Joan Melià i Garí. Universitat de les Illes Balears. Professor titu-lingüística. educació. lar del Departament de Filologia Catalana.M. Carmen Garmendia, País Basc. Exconsellera de Cultura i ex- Jesús Tuson, València. Professor de lingüística general a la Uni- Antoni Milian i Massana. Universitat Autònoma de Barcelona.viceconsellera de Política Lingüística del Govern basc. versitat de Barcelona. Autor de diversos llibres sobre lingüística i Catedràtic de Dret administratiu. Departament de Dret Públic iFrançois Grin, Suïssa. Catedràtic d’economia de la Universitat de divulgació sobre diversitat lingüística. Ciències Historicojurídiques.de Ginebra i especialista en llengua, formació i economia. Llorenç Valverde, Mallorca. Catedràtic de ciències de la compu- Vicent Partal. Vilaweb, Partal, Maresma i Associats, SL. Director.Monica Heller, Canadà. Sociolingüista i professora de la Univer- tació i intel·ligència artificial i actual vicerector de tecnologies de Carme Pérez i Vidal. Vicerectora de Promoció Lingüística de lasitat de Toronto. Experta en immigració. la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Expert en tecnologies UPF. Representant de la Comissió de Política Lingüística de laM. Carme Junyent, Catalunya. Professora de lingüística general de la informació i la comunicació. Xarxa d’Universitats Institut Joan Vives.de la Universitat de Barcelona i actual presidenta del Grup d’Es- Colin Williams, País de Gal·les. Sociolingüista. Professor de la Jordi Porta i Rivalta. Federació Llull.tudis de Llengües Amenaçades (GELA). Universitat de Cardiff. Expert en ciències socials, geografia hu-Luis Enrique López, Bolívia. Professor de la Universidad Mayor mana i planificació lingüística.de San Simón, de Cochabamba, i assessor principal del
    • 116 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 117OBSERvATORI LIngUAMÓn DE LA LLEngUA AMAzIgA PROjECTE COMUnITATS LIngüíSTIQUES MITjAnESConsell de Direcció Francesc Xavier Vila, sociolingüista, professor del Departament de Filologia Catalana de la Univer-Antoni Mir, president del Consell i director de Linguamón sitat de Barcelona, director del Centre Universitari de Sociolingüística i Comunicació (CUSC-UB)Marta Xirinachs, representant de Linguamón Albert Bastardas, sociolingüista, catedràtic de Lingüística General de la Universitat de BarcelonaIgnasi Adiego, representant de la Universitat de Barcelona Emili Boix, sociolingüista, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de BarcelonaCarles Castellanos, representant de la Universitat Autònoma de Barcelona Jaume Farràs, sociòleg, professor titular de Sociologia de la Universitat de BarcelonaMohand Tilmatine, representant de la Universitat de Cadis Antoni Milian, catedràtic de Dret Administratiu de la Universitat Autònoma de Barcelona Vanessa Bretxa, sociòloga, investigadora del Centre Universitari de Sociolingüística i ComunicacióConsell Tècnic de la Universitat de Barcelona (CUSC-UB)Carles Castellanos, directorHassan Akioud, tècnic de gestióMembres permanents del Consell TècnicAsmaa AouattahSalem ZeniaKaïssa Ould BrahamAziz BahaMohamed Bouftil CàTEDRA DE MULTILIngüISME LIngUAMÓn - UOCCol·laboradorCarles Múrcia Consell de la Càtedra Antoni Mir, director de Linguamón – Casa de les Llengües Marta Xirinachs, cap de l’Àrea de Programes de Linguamón – Casa de les Llengües Josep Maria Duart, vicerector de Postgrau, Formació Continuada i Multilingüisme de la UOC Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la UOC Agustí Colomines, director d’Estudis d’Arts i Humanitats Miquel Strubell, director de la Càtedra Joan Pujolar, secretari executiu i responsable de recerca de la Càtedra Maite Puigdevall, responsable de docència de la Càtedra Alexandra Bos Solé, tècnica de projecte de la Càtedra
    • 118 MEMÒRIA D’ACTUACIÓ 2010 EQUIP I COL·LABORADORS 119COL·LABORADORS DE LIngUAMÓn BOnES PRàCTIQUESDavid Casals Andreu. Àmbit associacionismeMontserrat Pruna i Mercader. Àmbit educacióAndreu Pulido Bazaga. Revisió i edicióTRADUCTORS ESTUDIAnTS En PRàCTIQUESAsmaa Aouattah.Traductora català-amazic Sílvia Grisó i Sayas. Estudis de Lingüística Aplicada. UniversitatHassan Bouhouch. Traductor català-àrab Pompeu FabraCarles Castellanos. Traductor català-amazic Denis Zheryakov. Estudiant de la Qualificació complementàriaStefania Ciminelli. Traductora català-italià en “Llengua i cultura catalanes”. Universitat de HeidelbergCristina Di Bartolo. Traductora català-italià Nadia El-Yousseph. Màster Oficial Ciència Cognitiva i Llenguat-Paul Taylor. Traductor català-anglès ge, universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, PompeuEstibaliz Lizaso. Traductora català-basc Fabra, Girona i Rovira i Virgili (gestionat per la Facultat de Filo-Nora Alejos. Traductora català-basc sofia de la UB)Karmen Louzao. Traductora català-gallec Cristina Di Bartolo. Màster en Gestió de la Immigració. Universi-Maria Pazos. Traductora català-gallec tat Pompeu FabraMeic Haines. Traductor català-gal·lès Bernat Martinez i Palacin. Postgrau en Política Lingüística i Ges-Yi Lin. Traductor català-xinès tió del Multilingüisme. Universitat de BarcelonaMing Yao. Traductor català-xinès Montse Vancells i Flotats. Postgrau en Política Lingüística i Ges-Martine Lucas. Traductora català-francès tió del Multilingüisme. Universitat de BarcelonaAntoine Vorel. Traductor català-francès Esther Madrona. Llicenciatura en Publicitat i Relacions Públi-Christian Ojeda. Traductor català-guaraní ques. Universitat Pompeu FabraSusanne Pospiech. Traductora català-alemanyJoão Carlos Piroto. Traductor català-portuguès Assessorament a estudiants de Grau 2009 - 2010 EdicióImad Selo Mardini. Traductor català-àrab Eva Maciocco, Alba de Toro i Cristina Ruiz. Llicenciatura de Tra- Linguamón –Dietmar Obermüller. Traductor català-alemany ducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona Casa de les LlengüesKarla Andrade. Traductora català-portuguèsHassan Akioud. Traductor català-amazic Disseny gràficAnna Fernàndez. Traductora català-castellà gira.wsAdolf Fuertes. Traductor català-castellàNúria Riambau. Traductora català-castellà Impressió Nova Era