Your SlideShare is downloading. ×
El Romanticisme I Final S Xix
Upcoming SlideShare
Loading in...5
×

Thanks for flagging this SlideShare!

Oops! An error has occurred.

×

Saving this for later?

Get the SlideShare app to save on your phone or tablet. Read anywhere, anytime - even offline.

Text the download link to your phone

Standard text messaging rates apply

El Romanticisme I Final S Xix

1,752
views

Published on

Published in: Travel

0 Comments
0 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

  • Be the first to like this

No Downloads
Views
Total Views
1,752
On Slideshare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
1
Actions
Shares
0
Downloads
23
Comments
0
Likes
0
Embeds 0
No embeds

Report content
Flagged as inappropriate Flag as inappropriate
Flag as inappropriate

Select your reason for flagging this presentation as inappropriate.

Cancel
No notes for slide

Transcript

  • 1. El Romanticisme ; Finals del segle XIX Lorena 4tD
  • 2. ROMANTICISME
  • 3. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
    • Revolució artística, política, social i ideològica. Principis com: Llibertat, democràcia, nacionalisme...
    • El Congrés de Viena dibuixa noves fronteres, Revolució industrial.
    • Els drets humans es consideren una prioritat, es reemplaça la tirania.
    • Triomf de la Burgesia.
    • El coneixement i la pràctica de la música , distinció social.
    • En els salons socials es desenvolupa la música de cambra, la burgesia assisteix al teatre d’òpera.
    • Art romànic es caracteritza per: l’exaltació de les passions, expressió de l'essència i el que és etern.
  • 4. FINALITAT DE LA MUSICA
    • La música apareix com la més romàntica de totes les arts, es considera sagrada, per la capacitat de transmetre l’essència de les coses.
    • Deixa de estar al servei de la religió, de ser de consum, entreteniment de les classes nobles per expressar les emocions subjectives del compositor.
  • 5. ESTILS,FORMES i COMPOSITORS.
    • Musica instrumental: breus formes pianístiques, musica de cambra, orquestra, simfonia, poema simfònic i concert.
    • Musica vocal: lied, òpera.
    • Compositors: Àustria (Schubert), França (Berlioz), Alemanya (Beethoven) Itàlia (Paganini), Polònia (Chopin), Espanya (Arrieta)
  • 6. MUSICA INSTRUMENTAL
    • Es van introduir millores en l’elaboració de la música instrumental i va
    • assolir un nivell de virtuosisme.
    • Música per piano i violí: El piano és l’ instrument per excel·lència en el romanticisme. Les seves possibilitats harmòniques, sonores, tècniques i expressives, encaixaven en les necessitats del músic romànic.
    • La burgesia accedia a la música, era freqüent que hi hagués un piano a casa de les famílies amb cultura. La música era interpretada als salons de la burgesia, obres curtes amb sentiments intensos. Algunes formes com: estudi, nocturn, preludi, polonesa o fantasia.
  • 7. Niccolò Paganini
    • Niccolò Paganini, (Gènova, 27 d’octubre de 1782 – Niza, 27 de maig de 1840) va ser un violinista , violista , guitarrista i compositor , considerat entre els més famosos virtuosos del seu temps, reconegut com un dels millors violinista que han existit, amb una oïda absoluta i entonació perfecta, tècniques d’arc expressives i nous usos de tècniques de staccato y pizzicato .
  • 8. MUSICA DE CAMBRA I ORQUESTRAL
    • Música de cambra: És aquella que era interpretada per agrupacions instrumentals o vocals de dos a deu intèrprets. L’origen es troba a l’antiguitat, ja que es feien els concerts en sales petites (música de cambra). Assoleix el màxim desenvolupament en el Romanticisme, gràcies a la burgesia.
    • Música orquestral (orquestra romànica) : Era anomenada orquestra simfònica, estava integrada per 60 o 75 músics, que donaven nous recursos. Hi havia les quatre famílies d’instruments. A finals de segle no era estrany trobar obres que necessiten 100 músics.
  • 9. SIMFONIA I POEMA SIMFÒNIC
    • Simfonia: Aspira a aconseguir el màxim rendiment dels recursos tímbrics de les grans orquestres. L’estructura continua sent generalment de quatre moviments, moltes vegades canvia el tercer (minuet) per un scherzo. La durada dels moviments s’allarga, les línies melòdiques són àmplies líriques i expressives.
    • Poema simfònic: Té un sol moviment on la música acompanya a un text generalment de naturalesa, que llegeix el públic abans de l’obra. És l’evolució de la simfonia però no té la mateixa estructura. Si l’obra té diferents moviments és anomenada simfonia programàtica.
  • 10. CONCERT ROMÀNIC I LIED
    • Concert romànic: Segueix la mateixa estructura que la sonata: 3 o 4 moviments interpretats per un instrument solista acompanyat per una orquestra. La millora dels instruments afavoreix a fer evident la dificultat del solista i hi hagi més virtuosisme.
    • Lied: Cançó amb acompanyament instrumental (normalment piano). S’unia un text poètic amb la música. El piano no era només una acompanyament, sinó que era una part important en la obra. On es complementa perfectament amb la veu. Franz Schubert va compondre més de 600 lied agrupats en col·leccions.
  • 11. ÒPERA A FRANÇA, ITÀLIA I ALEMANYA
    • França: Es converteix en la capital operística. Eren temes actuals, eloqüència, i dramatúrgia. Gèneres: La gran òpera: òpera seriosa amb temàtica històrica. Òpera lírica: Drama o fantasia. Òpera còmica: Basat en comèdia o drama del dia a dia burgés.
    • Itàlia: Sentiments de llibertat i patriotisme. Estils: Bel canto: aprofita els recursos de la veu humana. Verdi: Màxim representant de la òpera italiana. Influència francesa. Verisme: Sorgit del naturalisme i realisme literari. Situacions quotidianes.
    • Alemanya: Ideals dels poetes i filòsofs. Drama musical: Fusió de totes les arts, per assolir la màxima plenitud. Grans novetats: Llarga durada (fins a 5 hores), expressió dramàtica, l’orquestra té un paper important, leitmotiv: tema musical curt un personatge una idea; i la melodia no s’interrompia, es fonia amb l’orquestra.
  • 12. L’illa dels morts i Shakespeare.
    • L’illa dels morts: Rakhmàniov es va inspirar en una de Böcklind. Mitologia clàssica, representa la transició de les ànimes.
    • Shakespeare: El text original del lied “An Sílvia” de Schubert és de Shakespeare. La forma és d’un Lied estròfic on cada estrofa del poema correspon la mateixa melodia i el mateix acompanyament.
  • 13. FINAL SEGLE XIX
    • IMPRESSIONISME
    • NACIONALISME
  • 14. CARACTERÍSTIQUES PRINCIPALS
    • Postromanticisme , Impressionisme , Nacionalisme.
    • Els últims anys van ser pacífics i estables a Europa. Els moviments musicals no van trencar amb el passat i aporten innovacions .
    • Els primers anys del s. XX comencen amb inquietud social que culminarà amb la I Guerra Mundial.
    • En el món artístic hi haurà experiments radicals , apareixen ideologies nacionalistes que s'impregnaran a la música.
    • La passió del romanticisme repercutirà en el sentiment patriòtic.
    • Al 1880 apareix el Impressionisme, caracteritzat per la impressió de l’ambient i l’atmosfera. El màxim representant va ser Claude Monet.
  • 15. FINALITAT DE LA MÚSICA
    • Postromàntica: La l libertat expressiva culmina. Busca portar al límit l’exaltació individual.
    • Impressionista: S’abandona l’objectivisme per a plasmar una imatge exacta. L’objectiu és crear atmosferes i impressions a través de d’harmonia i timbres.
    • Nacionalista: Exaltació del sentiment patriòtic. Afirmació individual i col·lectiva.
  • 16. ESTILS, FORMES I COMPOSITORS.
    • Postromanticisme , Impressionisme , Nacionalisme.
    • COMPOSITORS:
    • Postromàntics: Alemanya : Strauss; Àustria : Mahler.
    • Impressionistes: França : Ravel.
    • Nacionalistes: Hongria : Kodály; Rússia : Borodin; Noruega : Grieg; Finlàndia : Sibelius; Txecoslovàquia : Smetana; Espanya : Pedrell; França : Debussy.
  • 17. Postromanticisme , Impressionisme i Nacionalisme
    • Postromanticisme: Tan en l’àmbit expressiu com en el tècnic, constitueix una prolongació del llenguatge romàntic.
    • Impressionisme: És un moviment limitat gairebé exclusivament a França, el més innovador i original. Igual que a la pintura o a la poesia, la música té atmosferes, sentiments subtils, manca de grandiositat. La seva gran aportació es centra en els timbres i en el valor absolut i predominant del so.
    • Nacionalisme: Van sorgir compositors de països que fins al moment havien tingut poca o cap presència en la música.
  • 18. GUSTAV MAHLER (1860-1911)
    • Gustav Mahler fou un compositor, director d'orquestra i pianista austríac. Un dels compositors més importants del postromanticisme.
    • Va compondre deu simfonies i diversos cicles de lieder entre els que cal destacar Das Lied von der Erde
    • ( El cant de la terra ).
    • Les seves simfonies es divideixen en tres períodes: El primer període, marcat per la seva interpretació de poemes, En el segon període, que comprèn les tres simfonies. En el darrer període es fa palesa una importància creixent de la polifonia i comprèn la simfonia núm. 8, la novena simfonia i la desena.
  • 19. EXPOSICIÓ UNIVERSAL (Debussy)
    • Durant el 1889, en l’exposició universal de París, Debussy va tenir la oportunitat d’escoltar el gamelan: agrupació instrumental pròpia d'indonèsia. Això va influir a les seves obres posteriors.
    • Achille-Claude Debussy , (Saint-Germain-en-Lave 22 d’agost de 1862 - París, 25 de març de 1918), compositor francès. Se'l considera com un dels principals compositors del segle XX. Admirador en un principi de l'obra de Wagner, va trencar amb el corrent romàntic del segle XIX, adherint-se a l‘Impressionisme. Tot i això, sempre va refusar encasellar-se en un motlle preestablert i sempre va anar a la recerca d'una llibertat estilística absoluta.
  • 20. MAURICE RAVEL (1875-1937)
    • Joseph Maurice Ravel , compositor francès del segle XX. La seva obra, amb un estil neoclàssic, és el fruit d'una herència complexa i de recerques musicals que van revolucionar la música per a piano i per a l‘ orquestra .
    • Reconegut com un mestre de l‘orquestració i un artesà meticulós, conreà la perfecció formal tot restant profundament humà;
    • Autor del cèlebre Bolero , és actualment un dels músics més interpretats arreu del món
  • 21. FELIP PEDRELL (1841-1922)
    • Compositor tortosí, crea el moviment musical català i hispànic nacionalista. Va ser el difusor més actiu.
    • Funda la musicologia espanyola, ordena i sistematitza les dades sobre el folklore musical català i hispà.
    • Crea diaris per difondre la música nacional, escriu diversos llibres i edita música antiga, com per exemple l0obra completa de T.L. De Victòria.
    • Converteix en òpera textos clàssics d’autors catalans.
  • 22. ZOLTÁN KODÁLY (1882-1967)
    • Màxim representant de l’escola hongaresa. Va consagrar bona part de les seves activitats a recollir cants populars, que van constituir el material bàsic de la seva obra. Era pedagog, i va ser l’autor del mètode kodály (avarca l’educació vocal i instrumental des de els seus orígens fins els nivells més alts a nivell professional)
    • Harry Janos és una òpera de la que va escriure una suite. És un soldat que explica històries rocambolesques sobre els seus èxits com a guerrer. Es va estrenar a Barcelona el 4 de març de 1927.
  • 23. CIMBALOM
    • És un instrument musical dels gitanos hongaresos, d’origen oriental.
    • Les seves primitives formes són conegudes a Pèrsia, Aràbia i al Caucas.
    • Es toca colpejant les seves 125 cordes amb l’ajut de dues petites baquetes.