Període d'entreguerres

2. GRAN
GUERRA FELIÇOS 20 GRAN DEPRESSIÓ
1929 1934 19391918 1925
1939
Esclat de la
Segona
Guerra
Mundial
1914
Itàlia Feixista (Mussolini)
Alemanya
Nazi
(Hitler)
1936 - 1939
Guerra Civil
Espanyola
1929
El Crac del 29.
Enorme crisi
econòmica
1917
Esclat de la
Revolució
Bolxevic
Russa

3. 1. LA REVOLUCIÓ BOLXEVIC RUSSA.
a) Causes de la Revolució
Monarquia absolutista molt despòtica i injusta amb les classes treballadores, tant
del camp com de la ciutat.
Mai havien triomfat les idees liberals del segle XIX portades a terme per la
burgesia.
Es mantenia un règim feudal sota el control de classes privilegiades (el Tsar, nobles i
Església Ortodoxa).
 Economia agrària (latifundista i tècnicament endarrerida).
 Una escassa indústria tardana (localitzada a les grans
ciutats occidentals del país, i amb una forta dependència del capital
estranger)
Les condicions de vida i de treball de la
majoria de la població (el 80 %) eren molt
precàries i dolentes
NICOLAU II
de la dinastia
ROMANOV

4. Les derrotes de Rússia
 Dos milions de morts al 1916
 4 milions de ferits
Misèria amb preus alts i sous baixos
Escassetat de productes de primera necessitat
Descontentament social i polític per part dels sectors
pagesos, obrers a les fàbriques, estenent-se també a les
soldats de l’exèrcit
Corrupció política que ajudarà a les grans derrotes al
front oriental de la Gran Guerra
Causa definitiva: Participació russa a la primera Guerra Mundial
Provoquen

5. b) Cronologia dels fets
GUERRA
CIVIL
FORMACIÓ
URSS
(LENIN)
1924 19271918 19211917
PUGNA
PEL
PODER
STALINISME
1939
DUES FASES
2) OCTUBRE DEL 1917. REVOLUCIÓ BOLXEVIC
DEFINITIVA AMB LENIN AL CAPDAVANT.
1922
Naixement
URSS
1) FEBRER DEL 1917. Abdicació del Tsar Nicolau II i govern provisional burgès.
REVOLUCIÓ
RUSSA DEL
1917
1939
Esclat de la
Segona
Guerra
Mundial

6. L’abdicació del tsar
Nicolau II.
La REVOLTA del 1917
1917. 1ª Fase: REVOLUCIÓ DE FEBRER
Provoquen
Les derrotes al front oriental de la Gran Guerra, el cansament i la misèria
Manifestacions, vagues populars, i fins i tot una
rebel·lió militar a l’exèrcit que estava lluitant al front Provoquen
Aquest parlament es tracta d’un govern provisional
controlat per partits liberals burgesos i posteriorment
pels Menxevics (socialdemòcrates moderats)
Rússia República democràtica
Es crea un parlament, anomenat DUMA

7. FORMACIÓ DE DOS PODERS ALTERNATIUS
Provoca
MENXEVICS
 Tenia el poder oficial, controlant la
Duma
El seu líder és Kerenski.
BOLXEVICS
 Tenien el poder efectiu i real entre
obrers, pagesos i soldats.
 El seu líder és Lenin.
 Creen els SOVIETS.
Assemblees de pagesos,
obrers o soldats que
triaven un representant.
La REVOLUCIÓ de FEBRER

8. MENXEVICS
Reformes per a la millora de la
classe treballadora, però sempre
controloda per la burgesia. No
pretenien una revolució obrera.
BOLXEVICS
Eren partidaris de continuar
lluitant a la primera guerra
mundial.
Pretenen una REVOLUCIÓ OBRERA, amb
el repartiment de la terra entre els
pagesos; direcció de les fàbriques entre
els obrers; nacionalització de la banca i
dels mitjans de transport.
Eren partidaris d’abandonar la
primera guerra mundial.
Durant l’any 1917 la major part dels
russos es van inclinar cap a les postures
dels bolxevics, veient les enormes
derrotes de l’exèrcit rus a la gran guerra.
ENFRONTAMENT ENTRE
ELS DOS PODERS

9. Provoquen...
Sota la influència dels bolxevics (Lenin)
cop d’Estat
contra El govern provisional
A l’octubre s’estableix una
Dictadura del proletariat (socialisme)
Mesures
revolucionàries
1917. 2ª Fase: REVOLUCIÓ D’OCTUBRE
L’assalt al palau d’Hivern
Els soviets controlen l’ordre públic
“Tot el poder per als soviets”
 Supressió de l’exèrcit tsarista
Pau de Brest-Litovsk amb Alemanya
 Fabriques sota control dels obrers
 Repartiment de terres
(col·lectivització)
 Nacionalització de la banca

10. Evolució dels preus
article
Preu abans
de la guerra
Preu l’abril
del 1917
Calçat (un parell) De 5 a 8 rubles 40 rubles
Carn (una lliura) De 10 a 12 copecs De 60 a 70 copecs
Farina de sègol (un sac) 6,5 rubles 40 rubles
Farina de blat (16 kg) 2,5 rubles 16 rubles
Patates (un sac) 1 ruble 7 rubles
Salari mitjà mensual De 45 a 55 rubles De 90 a 111 rubles
1 ruble = 100 copecs
1
La Revolució Russa
1 lliura = 400gr

11. La Revolució Russa
Tot el poder per als soviets
“Ciutadans de Rússia!
El govern provisional ha estat enderrocat. El poder ha
passat a les mans del Comitè Militar Revolucionari, òrgan del
Soviet de Diputats Obrers i Soldats de Petrograd.
Les causes per les quals el poble s’ha llençat a la lluita
són la pau immediata, l’abolició de la gran propietat de la terra i
el control de la producció pels treballadors. Tot això s’ha assolit
i, per tant, el poble ha triomfat definitivament.
Visca la revolució dels obrers, els soldats i els
camperols!
Adaptació d’una proclama del soviet de Petrograd
(octubre de 1917)

12. 1918 - 1921: GUERRA CIVIL
Provoca...
El règim imposat pels bolxevics , unit a les condicions imposades per
Alemanya a la pau de Brest-Litovsk
REACCIÓ
ANTISOVIÈTICA
Exèrcit Roig (dirigit per Trotski)Exèrcits Blancs
 Burgesia
 Tsaristes
 Anticomunistes
contra
comunistes
Intervenció
estrangera
a favor dels
blancs

13. I...
Amb un nou parlament que substitueix a
la Duma
SOVIET
SUPREM
Amb un partit únic que controlava tota la
vida del país.
PCUS
(partit bolxevic)
1922: URSS
Sistema polític
“Dictadura del Proletariat”

14. Provoca...
Nova política econòmica (NEP)
1922 - 1924: FORMACIÓ DE LA URSS. ETAPA DE LENIN
Recuperació
econòmica
 Nacionalització de la gran indústria i la banca.
 Control dels transports i el comerç exterior per part de
l’estat.
 Manté Propietat privada de petites i mitjanes empreses
industrials i
de l’explotació pagesa.
Economia MIXTA

15. A la mort de Lenin
Enterrament de Lenin
1924 - 1927: LA PUGNA PEL PODER
Gran debat de successió
entre...
TROTSKI STALIN
Proposa, seguint les teories de Lenin,
expandir la revolució bolxevic a d’altres
països del món.
Proposa, en contra de les teories de Lenin, reforçar la
revolució només a la URSS, i fer-la una gran potència
econòmica.
FINALMENT S’IMPOSEN
LES TEORIES DE STALIN

16. - Fes la lectura de l’apartat 2.3 de la pàgina 151 del teu llibre de text.
- Completa el següent esquema:
 Imposició d’una economia i societat ____________.
 Directrius o característiques a seguir.
 Què vol dir “culte a la personalitat”?
 Què és un “Gulag”?
Pàg. 151
1927 - 1939: STALINISME
Es tracta d’una ECONOMIA I SOCIETAT COMUNISTA COL·LECTIVITZADA
 Es prohibeix la propietat privada, i tant terres com fàbriques i bancs passen a ser
estatals.
 Prioritat a la indústria pesant per a aconseguir fer grans obres d'infraestructura.
S’abandona doncs la indústria de béns de consum. Això va significar que certes
necessitats bàsiques d e la població van quedar descuidades.
 Economia totalment dirigida per l’estat, el qual revisava en creixement cada 5 anys
(Plans quinquennals de control de la producció agrícola i industrial).
 PCUS controlava tot els òrgans de poder, és a dir una Dictadura.
El Culte a la personalitat ens indica l’adoració excessiva a un líder polític viu, tal i
com va fer Stalin. Va aprofitar tota la propaganda electoral per a mostrar-se com “el pare
i salvador de tots els soviètics”
Un Gulag va ser un camp de treball forçat on es van empresonar dissidents del
règim imposat per Stalin. Van haver centenars i en ells van morir milions de russos en
desacord amb la política stalinista.

17. 2. ELS ESTATS UNITS (1918 – 1939)
FELIÇOS 20
Època de
PROSPERITAT
Econòmica
GRAN DEPRESSIÓ
Època de
CRISI
Econòmica
1929 19391918
24 Oct. 1929
El Crac del 29
Borsa de
Nova York
(Wall Street)

18. A Europa destrucció del sistema productiu i infraestructures
EUA esdevé la 1ª potència econòmica mundial envaint el mercat internacional (44’8%
producció mundial sector 1i 2)
EUA abasteix els aliats i el dòlar s’enforteix
3.1 Conseqüències
Econòmiques
GRAN GUERRA
Dificultats econòmiques
pels canvis en les fronteres
europees
No hi ha cap acord per ajudar econòmicament als més perjudicats a recuperar-se
Dificultats financeres per als vencedors (deute) , però també
pels vençuts (deute i reparacions). EUA (préstecs de guerra)
1919 - 1929: ELS FELIÇOS 20
EUROPA

19. AMERICAN WAY
OF LIFE
basat en el consumisme
1918 - 1929: ELS FELIÇOS 20
3.2 La prosperitat americana
Fort creixement des de la Gran Guerra, amb exportacions a Europa
i innovacions tecnològiques.
GRAN POTÈNCIA ECONÒMICA MUNDIAL
•Augment salaris
•compra a terminis
•campanyes publicitàries
•préstecs bancaris
Augment productivitat i reducció de costos (fordisme i taylorisme)
CONSUM DE
MASSES
amb abús del crèdit

20. Febre bursària exagerada. La Borsa de N. Y. (Wall Street) no parava de pujar,
qualsevol ciutadà nordamericà especulava jugant a la borsa comprant accions (desfici inversor)
AMERICAN WAY OF LIFE
ESTATS UNITS
A tot EUA es vivia un ambient d’absolut OPTIMISME. La gent gastava sense mesura,
sense pensar en estalviar res, comprava a plaços qualsevol cosa que volia, i els bancs
donaven crèdits sense dificultat , tant per productes de consum, com per a invertir en
noves empreses; COMPRAR ACCIONS i també als pagesos per a la compra de
maquinària i produir molt més per a vendre a Europa
LA FELICITAT REGNAVA AL PAÍS

21. AMERICAN WAY OF LIFE
PERÒ…
Bombolla especulativa: valor accions com a resultat de demanda i no pas de beneficis
(per damunt de la producció i els beneficis de les empreses)
diferències de creixement: la indústria i els beneficis comercials,
salaris i els productes agrícoles
diferències en la
distribució dels diners
entre la població
3.3 Crisi superproducció
a) Pagesos endeutats durant la 1ª G.M.
(compraren màquines per producció)
- Rere la guerra exportacions
O D = Preus
-Pagesos no poden tornar préstecs (perden
propietats i emigren a la ciutat)
b) Indústria: producció creix més que el
mercat. L’acumulació d’estocs féu baixar preus
ATUR, FALLIDA
EMPRESES

22. 4.1 EL CRAC DE LA BORSA DE NOVA YORK
A l’Octubre 1929: els inversors se
n’adonen que el preu de les accions
no té res a veure amb el valor real de
les empreses
PERÒ...Durant els Feliços 20, la
gent s’endeuta, fins i tot,
per invertir en borsa
La borsa cau en picat
I en un clima
d’histèria
col·lectiva...
EL CRAC DE LA
BORSA DE
WALL STREET
(NOVA YORK)
24 Octubre 1929
“DIJOUS NEGRE”
De sobte tothom volia
vendre les accions.
La gran oferta d’accions i
la demanda inexistent va
fer que el valor
s’esfondrés. (crac
borsari)

23. Els inversors
no poden
pagar els seus
deutes
Molta gent haurà de
vendre les seves
possessions a preus molt
per sota del que havien
comprat

24. Provoca... Provoca...
Crisi bancària
Molts bancs tanquen per manca de fons
Els bancs no cobren els préstecs de
particulars i empreses arruïnades i no
poden tornar els diners als estalviadors
(crisi de liquiditat)
Els ciutadans van acudir als bancs per
retirar-ne els diners, però aquests no els
tenen ja que els han invertit.
Moltes
empreses/fàbriques no
poden vendre els
seus productes (estocs) i
tanquen
(crisi econòmica general)
Molta gent s’arruïna i viu de la
caritat pública
•L’atur es dispara
•El consum va
minvar
Anys 30: LA GRAN DEPRESSIÓ als EUA
La Caiguda de la Borsa

26. Que provoca
encara més...
Més empreses han de tancar
MÉS ATUR
Descens dels preus
dels productes a
vendre, sobretot
agrícoles
La gent encara consumeix menys (↓ demanda)
RUÏNA DELS
PAGESOS No poden
retornar els
crèdits demanats
als bancs durant
els feliços 20
Molts camps de conreu abandonats

27. En definitiva: als primers anys de la dècada dels 30, hi haurà
pobresa i desesperació a la població d’EUA

28. El crac de 1929
Els inversors particulars
L’estalviador retira els dipòsits del banc
No hi ha més préstecs
ni a consumidors
ni a productors
Crisi bancària
Fallida de la borsa
Empreses i bancs
han invertit en borsa
Els bancs esgoten liquidesa
Tancament de fàbriques Atur
Perjudica a
Molts d’ells són
Deutors de crèdits
que no podran tornar
En aquests moments
d’incertesa
Això provoca que
Sense ajuts

29. 1929 1939
La depressió dels anys trenta
Crac de la borsa
de Nova York
Fallida de la banca
Crisi empresarial
Augment de l’atur
Crisi als EUA
Inicia una
A partir d’una
Que provoca
Que provoca
La crisi s’estén
per tot el món
Estimula l’aparició dels règims totalitaris
Als EUA des de 1932,
Roosevelt aplicarà el New DealEs busquen solucions a la crisi
Teories keynesianes
Retirada d’inversions americanes
Baixada de preus mundials
3
Conseqüències internacionals
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica
La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.

30. La crisi arriba a Europa per dues vies
Els bancs americans retiren els
préstecs i inversions en Europa
Menys diners circulant
Baixa el consum (↓ demanda)
Tanquen les fàbriques
i baixa la producció
Augmenta l’atur
Els EUA consumeixen molt menys
Disminueix les seves importacions
procedents d’Europa
Tanquen fàbriques i baixen els preus
Baixa la demanda
Augmenta l’atur
CRISI
GENERAL
Anys 30: LA GRAN DEPRESSIÓ a EUROPA

31. Què va ser?
Objectius
DEMANDA
El New Deal és la política econòmica del president
F.D. Roosevelt als EUA (1933 al 1941)
1933 - 1941: El “NEW DEAL” als EUA
Inversions per part de l’Estat per reduir l’atur,
estimular la demanda i recuperar l’economia
Actuacions
Fixa preus mínims d’alguns productes per evitar la caiguda de la demanda
Compra de la producció agrària excedent, retirar-la del mercat , i així fer pujar
els preus i els ingressos dels agricultors (i la seva capacitat de consum)
L’Estat fomenta la construcció d’obres públiques per crear ocupació i evitar atur
Es donen subvencions a les indústries amb problemes
Es crea la seguretat social, amb
prestacions d’atur i jubilació. Més
treballadors
Control bancari per a evitar donar crèdits a
ciutadans no solvents i facilitar préstecs amb
interessos baixos.
Creació d’empreses públiques
Augment salaris, reducció jornada laboral a
40h/setm. ATUR

32. L’any 1939...
Es recupera la demanda i el consum i Estats
Units surt de la crisi, però amb daltabaixos,
una taxa d’atur encara elevada,
PERÒ...
NO SERÀ FINS A L’INICI DE
LA II GUERRA MUNDIAL
AMB L’APROVISIONAMENT
DELS PAÏSOS
CONTENDENTS QUE ELS
EUA NO ES RECUPERARAN
DEFINITIVAMENT
Nou tracte, “nou repartiment de cartes”

33. Ascens de dues
alternatives
oposades
Conseqüències de
la Iª Guerra Mundial
Depressió econòmica
dels anys ‘30+ =
Comunisme
Feixisme
EUROPA (1918 – 1939): LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.
Porta a ...
Crítica a les democràcies liberals
Itàlia
Alemanya
Dictadura del
proletariat
URSS

34. Ascens de dues
alternatives
oposades
Conseqüències de
la Iª Guerra Mundial
Depressió econòmica
dels anys ‘30+ =
Comunisme
Feixisme
3. EUROPA (1918 – 1939): LA CRISI DE LES DEMOCRÀCIES.
Porta a ...
Crítica a les democràcies liberals
Dictadures a Europa
el 1939
Democràcies a Europa
el 1939
País
Comunista
Dictadura del
proletariat
URSS

35. El feixisme italià

36. Conseqüències
Gran
Guerra
Econòmiques: deute extern,destrucció, crisi greu i augment dels preu
(descontentament general)
Territorials: als tractats de pau no li donen a Itàlia els territoris
promesos (Fiume, Ístria, Trentino,...) → irredemptisme
Socials:
•Gran nombre de morts
• el descontent dels pobres provoca l’ascens del comunisme, amb
vagues, protestes i ocupacions de terres i fàbriques pels camperols
i obrers(1919-20)
Polítiques:
•Moviment polític ultranacionalista que reivindica l’annexió dels
territoris considerades italianes, per motius històrics i culturals.
•Inestabilitat política: els governs se succeeixen entre 1919-22
El descontentament general amb crítiques i
desconfiança cap a la inestable democràcia
(monarquia parlamentària)
5.1 CAUSES DE L’ASCENS DEL FEIXISME
Tot això porta a ...

37. "Però això era en 1920: tota Itàlia tremolava amb la febre revolucionària i molt
ràpidament la cosa va canviar de caràcter. Els obrers van pensar que havia
arribat el moment d’apoderar-se definitivament dels mitjans de producció. Es
van preparar armant-se per a la defensa, transformant moltes fàbriques en
veritables fortaleses i començant a organitzar la producció pel seu compte. Els
patrons van ser apartats o declarats en estat d’arrestats. Era l’abolició de fet del
dret de propietat privada i el govern deixava fer perquè es sentia impotent per a
oposar-se. El moviment s’estenia i englobava a altres categories: per totes parts
els camperols ocupaven la terra. Era la revolució que començava i que es
desenvolupava d’una manera, diria jo, quasi ideal.”
E. Malatesta. Publicat en L 'Umanitá Nuova. 28 de juny del 1922.

38. LES REVOLTES OBRERES
Obrers i pagesos
El govern, dèbil, no pot fer res
per frenar les accions dels obrers
Provoca
Por de la burgesia
davant l’ascens del comunisme,
les vagues i les ocupacions de
terres
Gran part de la burgesia recolza el
feixisme
La burgesia va veure el feixisme com
l’única sortida per a frenar la revolució
obrera
Partit Comunista Italià
(PCI)
Antonio Gramsci
La població dóna suport als partits més extremistes

39. 5.2 L’ascens del feixisme
Benito Mussolini creà el 1919 els fasci
di combatimento (camises negres)
Grups paramilitars per reprimir la
puixança del moviment revolucionari
obrer (atacs sindicats i líders)
1921 Partit Nacional Feixista
Programa:
•Construcció d’un Estat fort
•Propietat privada
•Política exterior expansionista
•Petita burgesia
•Grans propietaris (agrícoles
i industrials
•Església Catòlica
•Monarca Vittorio
Emmanuele II
Recolzat per
1922
•Fracàs electoral (22 diputats de 500 al Parlament)
•300000 camises negres esclafen una vaga general dels sindicats socialistes i
anarquistes
•Marxa sobre Roma: Mussolini exigeix al rei que li lliuri el poder (octubre)

40. Les fasces (o feix de lictores) eren un feix de 30
vares (una per cada curia de l'antiga
Roma) lligades de manera ritual amb una
cinta de cuir vermell formant un cilindre, al
seu al voltant havia un destral comuna o un
labrys. Originalment era l'emblema dels
reis etruscs, adoptat igualment pels
monarques romans i pervivint durant la
república i part de l'imperi. Els fasces eren
transportats a l’espatlla per un nombre
variable de líctores, fasces lictoriae, que
acompanyaven als magistrats curules com a
símbol de l'autoritat i capacitat per a
exercir la justícia. El significat de les vares
unides és que "La unió fa la força" ja que és
més fàcil trencar una vara sola que trencar
un feix de vares. Dintre del pomerium, el
límit sagrat de Roma, les fasces no podien
dur destrals, indicant que dintre de la ciutat
els magistrats curules tenien dret per a
castigar, però no per a executar. Tan sols li
estava permesa al dictador la inserció de
les destrals.

41. Característiques del feixisme
 Ideologia antidemocràtica.
 Sotmissió total al líder (Duce) i al
partit únic (Partit Feixista).
 Ideologia anticomunista.
 Intervenció directa de l’Estat a
l’economia.
 Domini de la societat per part de
l’Estat.
 Fort nacionalisme expansionista.
 Culte a la violència i al
militarisme.

42. 5.3 La dictadura feixista de Mussolini
(1922-1925)
Víctor Manuel III donà
plens poders a Mussolini
Política de Mussolini
 Posar fi al règim parlamentari. Parlament
substituït per la Cambra dels fasci
 Dissolució dels partits polítics i els sindicats
(substituïts per sistemes de corporacions per oficis)
Persecució líders polítics
 Control dels mitjans de comunicació.
 Supressió de les llibertats individuals.
 Control econòmic per aconseguir l’autosuficiència
del país (defensa empreses privades)
1924 Eleccions guanyades de forma corrupta:
Inici règim autoritari.
L’estat i el partit feixista quedaven identificats
i MUSSOLINI s’anomenà Il Duce (dux guia)

43. - Fes la lectura de l’apartat 5.2 de la pàgina 158 del teu llibre de text.
- Completa el següent esquema:
 1919. Mussolini crea els _______ ______. Què són?
 1921. Mussolini crea el _____ ______. Programa?
 Qui dóna suport a aquest partit? Per què?
 1922. Què passa a les eleccions?
 Què fan els “camises negres”?
 Què és la “Marxa sobre Roma”?
Pàg. 158
5.2. ACTIVITAT:
ASCENS AL PODER DE MUSSOLINI
1919 1921 1922 1923 1924 1925
Mussolini crea els
“Camises Negres”
Grups paramilitars que,
actuant amb violència,
frenen les accions del
moviment obrer.
Mussolini crea el
“Partido Nacional Feixista”
Crear un estat fort,
defendre la propietat
privada i expansionisme
ultranacionalista.
La Burgesia dóna suport al feixisme per por a les
revoltes obreres comunistes; també l’Església
Catòlica i fins i tot el rei Victor Manuel III.
El PNF no treu bons resultats. Només
22 de 500 diputats.
300000 camises negres esclafen una
vaga general de sindicats obrers
Mussolini i els seus seguidors aniran a Roma a
demanar al rei el govern del país. El rei, molt
debilitat el nomena cap de govern
CAMÍ CAP A LA DICTADURA

44. 1922 - 1925: El camí cap a la dictadura
1922 19241923 1925
Mussolini forma un
govern de coalició,
mantenint ENCARA el
Parlament, les llibertats i
la democràcia formal
Mussolini s’atorga
plens poders i
reforma la llei
electoral per a
preparar les eleccions
del 1924
Mussolini guanya
unes eleccions
manipulades,
utilitzant també la
violència dels
camises negres
Tots els grups d’esquerra
abandonen el Parlament i
Mussolini es fa amb el
poder absolut
MUSSOLINI
ANUL·LA
EL
PARLAMENT
DEFINITIVAMENT
El socialista
Matteotti denuncia la
corrupció i és
assassinat

45. NO HI HA ELECCIONS DEMOCRÀTIQUES
Mussolini té tot el poder: és cap de govern i governa per decret
Es prohibeixen tots els partits, menys el partit feixista (PNF)
Es prohibeixen els sindicats de classe i les vagues: sindicat vertical i
corporatiu únic (feixista), defensant la burgesia i controlant els obrers
El govern nomena les autoritats provincials i municipals
L’administració és depurada i la policia política persegueix l’oposició
S’enquadra a tots els grups socials en associacions feixistes:
joves, dones, estudiants, treballadors, jubilats,...
Control ideològic de la societat: ensenyament, censura, mitjans,...
- Quin és el significat del nom duce?
- Duce ve del llatí dux, que deriva de duco i significa “el que condueix”.
- Qui és el Duce?
- El Duce és Benito Mussolini, el creador del feixisme, el renovador de la societat civil, el cap del
poble italià, el fundador de l’imperi.
- Què vol el Duce per al poble italià?
- Vol millorar-lo moralment i materialment, garantint-li el màxim de treball i benestar; i vol que,
a través de l’educació i l’organització política, sindical, esportiva i moral del feixisme, siguem
sempre conscients de les seves finalitats i la seva missió al món.
- Per què el Duce és el fundador de l’Imperi?
- Perquè condueix i guanya, contra una coalició de 52 estats, la guerra colonial més gran de la
història, guerra per augmentar el prestigi, la grandesa i la vida de la Pàtria feixista. A través
d’aquesta guerra i la conquesta d’Etiòpia Itàlia ha tingut el seu gran Imperi.
Il Primo Libro del Fascista, Roma, PNF, 1938. (Catecisme feixista).
1925 - 1939: LA DICTADURA FEIXISTA

46. Signa els Pactes del Laterà amb el papa Pius XI.
L’estat italià financia l’església i l’església dóna suport al règim feixista
1925 - 1943: LA DICTADURA FEIXISTA

47. Política
exterior
expansionista
Campanya per recuperar Trieste i annexió definitiva del Fiume
Expansionisme colonial: ocupació d’Etiòpia i proclamació de l’Imperi
Ajuda militar a Franco en la Guerra Civil Espanyola (1936-39)
1925 - 1943: L’ECONOMIA FEIXISTA

48. Tres
pilars
Intervencionisme estatal
Protecció de la indústria nacional
Tendència a l’autarquia econòmica
1925 - 1943: L’ECONOMIA FEIXISTA
L’estat controla tota la
producció del país, i
decideix els camins a
seguir.
PROTECCIONISME
A partir d’aranzels als productes estrangers, l’estat
afavoreix els productes fets a Itàlia.
Reducció al màxim de les importacions
estrangeres, i produir a l’interior del país tot
allò que es produeix.

49. Es beneficia sobretot la gran burgesia,
perquè baixen els salaris reals i puja l’atur
(de 80 mil en 1926 a un milió en 1934)
1925 - 1943: L’ECONOMIA FEIXISTA
VALORACIÓ

50. 6. L’ALEMANYA NAZI.
LA REPÚBLICA DE WEIMAR.
ASCENS DEL NAZISME AL PODER (1920- 1934).
LA DICTADURA NAZI (1934-1945).
 POLÍTICA.
 ECONOMIA.
 SOCIETAT.

51. 6.1 REPÚBLICA DE WEIMAR (1918-1934)
Un cop acabada la Gran Guerra, el Kaiser Guillem II abdica, i es proclama a Alemanya
una nova república parlamentària (govern democratacristià i socialistes) amb capital
a Weimar.
Causes de l’ascens del nazisme:
a) Tractat de Versalles :
- Pèrdues territorials i econòmiques d’Alemanya
- Alemanya considerada culpable dela guerra
- Desmilitarització i desarmament
- Reparacions econòmiques als vencedors
b) Crisi econòmica, misèria i atur de la
postguerra
Tot això porta a ...
•Descontentament de grups ultranacionalistes, i en general de bona part de la
població alemanya, els quals tenien dificultats per a arribar a finals de mes.
•Moviments revolucionaris d’esquerra (Lliga espartaquista o comunista)
•Cop d’estat de l’extrema dreta (Putsch de Munic)

52. La República de Weimar.
Mariscal
Hindenburg
Final Iª Guerra Mundial Abdicació de Guillem II Nou règim polític
La República de Weimar
Partit Socialdemòcrata
Governada pel
Forta oposició
Espartaquistes Partit nazi (NSDAP)
Intent frustrat de
revolució
comunista
Cop d’estat
fracassat (
putsch de
Munic)
Crack del 29 Triomf del nazisme
Presidida per
Recuperació de l’orgull alemany.
Prosperitat econòmica.
Creació d’un nou imperi.

53. TRACTAT DE VERSALLES

54. 6.2 Hitler i el partit nazi
Adolf Hitler
•Soldat de la 1ª G.M.
•Funda el Partit Nacionalsocialista dels Treballadors
Alemanys (NSDAP)
•S.A.: Seccions d’assalt (grup paramilitar que protegia
el partit i s’enfrontà als revolucionaris i a la
República)
•Ideologia recollida en el Mein Kampf (la meva lluita)
•Demagògia per guanyar-se les classes treballadores:
- antisemitisme
- Superioritat raça ària
-Menyspreu vers la
democràcia ,comunisme
(responsables crisi)
- III Reich
•Treball i pa
•Millorar salaris
•Reducció beneficis industrials

55. 1920 - 1934: ASCENS DEL NAZISME AL PODER
Suport social de les classes mitjanes, i
també d’aturats obrers i pagesos
arruïnats per l’elevada atur
Suport econòmic de l’alta burgesia per
la por al perill roig
1920 1933 1945
DICTADURA NAZI
1923 Fins 1929
es funda el Partit
Nacional-Socialista
dels Treballadors
Alemanys (NSDAP)
Partit Nazi
El Putsch de Munic va ser un intent
de cop d’estat que va protagonitzar
Hitler i el partit nazi. Va ser un
fracàs, i posteriorment Hitler serà
empresonat.
A la presó escriurà el
llibre “Mein Kampf”
 Menyspreu per la democràcia, i crear líder únic i fort (ein führer)
 Odi al comunisme.
 Superioritat de la raça ària: racisme. Un sol poble (ein Volk) és possible.
 Necessitat de crear un Gran Reich (imperi) recuperant tots els territoris
de parla germànica (teoria de l’espai vital)
Poc poder
electoral
Certa bonança econòmica.
Alemanya s’anava recuperant
de la guerra, i a més hi havia
molta feina.
1932
A les eleccions, el partit nazi
aconsegueix grans resultats. 13
milions de vots La crisi econòmica té un
enorme impacte a Alemanya, i
provoca gran atur
SUPORTS
Hitler, amb una forta pressió, és
nomenat Canceller del Parlament,
el qual encara mantindrà
El mateix any, els nazis incendien el
Parlament i acusen als comunistes
per tal de perseguir-los
1934
Hitler es proclama
Führer

56. 1920 - 1934: ASCENS DEL NAZISME AL PODER
- Fes la lectura dels apartats 6.2 i 6.3 de les pàgines 160 i 161 del teu llibre de text.
-Completa el següent esquema:
 1920. Fundació del partit ______. Creació de les _______. Què són?
 1923. Putsch de Munic: què va ser?
 Empresonament de Hitler. Llibre? Ideologia?
 Fins 1929. Quin poder electoral té Hitler? Per què?
 1932. Què passa a les eleccions?
 1933. Hitler ________ del parlament alemany (Reichstag).
 Què passa al parlament?
 1934. Hitler es proclama ______.
Pàg. 160 i 161

57. Prohibició de tots els partits (menys el NSDAP 3 poders ) i sindicats
(menys el sindicat nazi: Front del Treball Nacionalsindicalista).
POLÍTICA
1934 Supressió del PARLAMENT, ELECCIONS i LLIBERTATS INDIVIDUALS.
Només un líder fort: el Führer (Règim totalitari)
Persecució opositors al règim nazi.
Depura l’administració pública i suprimeix poders locals (lander)
EL III REICH
7.1 LA DICTADURA NAZI
Acaba amb l’oposició interna (Nit dels ganivets llargs) assassinats
membres important del partit nazi contraris als postulats de Hitler,
i també més de 300 membres de les SA
SOCIETAT, cohesió societat pangermanisme (raça ària i
ideologia nacionalsocialista) exili dels opositors al règim
CULTURA: Es limiten tots els drets i llibertats, s’instaura
la censura, es prohibeixen i cremen llibres,...
La dona: tres k (Kinder, Kirche, Küche

58. Es persegueix la unitat
ideològica de tots
sota el nazisme
Propaganda: cartells, art, cinema, postals, segells,...
Control dels mitjans de comunicació i censura
Control de l’educació, depurant els mestres que s’oposen
Associacions per a enquadrar la societat, sobretot de joves
Repressió de tota oposició: socialistes i comunistes sobretot
S’imposa una societat masclista on la
Dona es veu relegada a les tres K:
Kinder(nens)
Kirche(església)
Kücke(cuina)
LA SOCIETAT I IDEOLOGIA NAZI
També s’imposa la
Puresa Racial

59. Es crea un model físic i ideològic de raça ària i es persegueix a qualsevol que se’n desvia
d’aquest model: minusvàlids, comunistes, homosexuals, gitanos, eslaus i jueus
Persecució
als jueus
Extensió de l’antisemitisme a l’educació i boicot als seus negocis (1933)
Lleis de Nuremberg (1935): se’ls nega la ciutadania alemanya
i es prohibeixen els matrimonis mixtos
Se’ls obliga a dur un distintiu identificatiu (1938)
Persecucions i matances: Nit dels Vidres Trencats (1938)
La “solució final”: se’ls integra en camps de treball i extermini (holocaust)
Puresa Racial
Reclusió en ghettos on se’ls ailla i se’ls priva d’allò més bàsic (1940)

61. L’Estat alemany esdevé
policíac imposant el
règim i l’ordre a través
del terror
Grups de control (Himmler)
Seccions d’Assalt
(SA)
Grup de Protecció (SS)
Seccions de SeguretatGrups paramilitars
que actuaven amb
molta violència
Camises
Brunes
milícia o exèrcit
del partit
Gestapo
policia política per a
controlar i eliminar
l’oposició
7.2. Un règim de terror
Manteniment puresa racial
persecució jueus
•1933 es prohibeixen els
negocis jueus i es comencen a
fer camps de concentració
•1935 Lleis de Nuremberg
(no matrimonis mixtos)
•1938 distintiu

62. Intervencionisme econòmic: l’Estat promou rellançament econòmic i fomenta l’autarqui
pretén reduir al màxim les importacions, i produir tot el necessari dins del propi país
per a no dependre dels estrangers i ser un Estat autosuficient.
Fortes inversions públiques de l’Estat per fer disminuir l’atur i augmentar el
consum (autopistes)
Ajudes i préstecs a les empreses amb problemes
Es dóna prioritat a la indústria pesant, en especial a la indústria armamentista
(projectes militaristes i expansionistes)
7.3 AUTARQUIA ECONÒMICA I REARMAMENT
VALORACIÓ
Econòmica
Baixen els salaris reals, es treballen més hores, es
suprimeixen els drets sindicals i es manté el dèficit
Social
S’enriqueix molt l’alta burgesia i milloren
lleugerament les classes mitjanes
Empitjoren les condicions de vida dels obrers i
les dones són obligades a tornar a l’àmbit domèstic
Política militarista: creació nou exèrcit (Wehrmacht) i una aviació (Luftwaffe)
Per a la conquesta espai vital i creació d’un gran imperi.

64. Denuncien el tractat de Versalles i planifiquen la construcció d’un Gran Reich
OBJECTIUS
Unió de tots els territoris de parla alemanya (anschluss)
Ocupació dels països eslaus, com Polònia
Ocupació i desaparició de l’URSS
I finalment
Domini d’Europa i el món
LA POLÍTICA EXPANSIONISTA NAZI

66. Principals líders nazis
GOERING GOEBBELS HIMLER
Dirigia l’economia:
AUTARQUIA I
REARMAMENT
Dirigia tot el
mecanisme de
PROPAGANDA
Repressió política i
utlització del terror amb
les SS i la Gestapo