L'economia espanyola i catalana (2)

4,538 views
4,672 views

Published on

Published in: Education
0 Comments
3 Likes
Statistics
Notes
  • Be the first to comment

No Downloads
Views
Total views
4,538
On SlideShare
0
From Embeds
0
Number of Embeds
2,342
Actions
Shares
0
Downloads
40
Comments
0
Likes
3
Embeds 0
No embeds

No notes for slide

L'economia espanyola i catalana (2)

  1. 1. L’ECONOMIA ESPANYOLA I CATALANA Unitats 11-12 0.-INTRODUCCIÓ Índex general 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA 2. – ELS PAISATGES AGRARIS 3. – LA PESCA 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS 7. – EL TURISME
  2. 2. 0.- INTRODUCCIÓ ESPANYA està integrada en el grup de països que formen la Unió Europea (UE). La riquesa d'Espanya prové bàsicament de les activitats terciàries o de serveis (71% de la renda), una altra part és el resultat de les activitats industrials (27%) i l'agricultura hi participa amb una aportació modesta (2%). CATALUNYA manté un paper destacat com a motor de l'economia espanyola i ocupa la primera posició pel que fa a pes econòmic. La crisi financera internacional de 2007 ha repercutit fortament en l'economia catalana: ha frenat l'activitat en quasi tots els sectors i ha incrementat la taxa d'atur.
  3. 3. 1.- L’AGRICULTURA I RAMADERIA ESPANYA Com a conseqüència del desenvolupament de la indústria i els serveis, ha perdut pes econòmic. Avui dia només representa el 4,2% de la població activa ocupada. AGRICULTURA Cereals: Meseta Oliveres, vinya i arbres fruiters: Llevant i Andalusia Hortalisses d’hivernacle: València, Múrcia i Andalusia RAMADERIA Bestiar Boví: Nord de la Península Bestiar Oví: Meseta, Llevant i Andalusia Bestiar Porcí: tot el territori Avicultura: tot el territori Característiques
  4. 4. CATALUNYA El sector primari té una participació molt baixa en el conjunt de l'economia catalana (PIB 1,3%, Població Activa 1,8%) AGRICULTURA - Petita dimensió de les propietats i l'explotació familiar - Alt grau de mecanització amb una agricultura intensiva - Diversitat de conreus RAMADERIA - Representa més del 60% de la producció del sector agrari. - Bestiar porcí: 6,4 milions de caps, representa la meitat de la producció ramadera - Aviram: Catalunya lidera la producció d'aviram per al conjunt de l'Estat Característiques
  5. 5. POLÍTICA AGRÀRIA COMUNA (PAC) La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea al 1986 va significar que la nostra agricultura entrés dins de la PAC Concentració agrària Modernització Tecnològica CARACTERÍSTIQUES Preus de garantia. Fixació d’uns preus mínims agrícoles Crèdits i subvencions directes Agricultura intensiva
  6. 6. 2. – ELS PAISATGES AGRARIS CONTINENTAL O D’INTERIOR ATLÀNTIC PAISATGES AGRARIS D’ESPANYA MEDITERRANI DE LES ILLES CANÀRIES
  7. 7. PAISATGE AGRARI CONTINENTAL O D’INTERIOR Localització: la Meseta Agricultura: extensiva de secà: cereal, vinya i oliveres Ramaderia: tradicionalment d'ovins, s'explota en règim de semiestabulació Poblament: concentrat
  8. 8. PAISATGE AGRARI ATLÀNTIC Localització: litoral atlàntic de Galícia fins al País Basc Agricultura: secundaria; pastures, farratges, blat de moro i patates Ramaderia: activitat principal; ramaderia bovina, s'explota en règim de semiestabulació Poblament: dispers –caseriu-
  9. 9. PAISATGE AGRARI MEDITERRANI Localització: litoral mediterrani i Andalusia Agricultura: oliveres, vinya, arbres fruiters i hortalisses Ramaderia: porcina i avícola estabulada Poblament: predomina el poblament dispers –masia-
  10. 10. PAISATGES AGRARIS DE LES ILLES CANÀRIES Localització: illes Canàries Agricultura: hortalisses i productes tropicals –plàtan, pinya, tabac, etcRamaderia: irrelevant Poblament: predomina el poblament dispers
  11. 11. 3. – LA PESCA ESPANYA Espanya és una de les potències pesqueres més importants de la Unió Europea. Aquest sector té molta importància per totes les activitats que genera: drassanes, indústries conserveres, comercialització, etc. Esgotament dels caladors propis PROBLEMÀTICA Les aigües territorials, que limiten l’acces a d’altres caladors Explotació racional dels recursos marins SOLUCIÓ Aqüicultura: cultius marins
  12. 12. LA PESCA EN EL MARC DE LA UNIÓ EUROPEA La UNIÓ EUROPEA determina la política pesquera espanyola mitjançant el Fons Europeo de Pesca Sistema de quotes que limita les captures de tots els països membres Ajudes econòmiques per renovar la flota amb vaixells més petits, limitant la seva capacitat CARACTERÍSTIQUES La UE es la que negocia els convenis de pesca amb la resta de països del món Política de mercats oberts, que permet l’entrada de peix d’altres països CONSEQÜÈNCIES La flota pesquera espanyola ha reduït el seu volum i les seves captures
  13. 13. CATALUNYA La pesca mai no ha tingut un gran pes en el conjunt de l'economia catalana perquè els recursos marins no són gaire abundants (1% del total de la població ocupada) Pesca costanera amb vaixells petits equipats amb xarxes Captures: sardina, seitó, lluç, orada, mol·luscos crustacis CARACTERÍSTIQUES Pesca controlada por la UE (mida, quantitat, parada biològica, etc) L'aqüicultura és un sector que està en creixement a Catalunya. Destaca, pel volum de la producció, la cria de mol·luscos i orades al litoral del Delta del Ebre
  14. 14. 4. – MINERIA, ENERGIA I CONSTRUCCIÓ MINERIA La producció minera pròpia és reduïda i clarament insuficient per cobrir les necessitats de la indústria espanyola, de manera que Espanya ha d'importar la immensa majoria de minerals essencials.
  15. 15. L’ENERGIA Espanya és un país deficitari en fonts d'energia, el que origina una dependència extrema dels mercats exteriors respecte a la disponibilitat i els preus de les fonts d’energia ENERGIES NO RENOVABLES Petroli. Representa més del 50% del consum d’energia, fonamentalment pel transport Gas Natural. Per a la producció de electricitat i la calefacció. Carbó. Per a la producció d’energia elèctrica i la metal·lùrgia Nuclear. Per a la producció d’energia elèctrica ENERGIES RENOVABLES Solar i eòlica. Fortament subvencionades per a la producció d’energia elèctrica, representen el 33% d’aquest sector CONSUM FINAL D’ENERGIA ESPANYA CATALUNYA
  16. 16. NUCLEAR La principal font d’energia elèctrica. Les centrals nuclears espanyoles es troben anticuades i se cuestiona el seu futur PRODUCCIÓ D’ENERGIA ELÈCTRICA SOLAR I EÒLICA Espanya ha fet un gran esforç en energies renovables, però aquesta política ha encarit el rebut elèctric HIDRÀULICA Les centrals hidràuliques són importants, particularment a Catalunya, però a l’igual que l’energia eòlica i solar depenen del factor climàtic
  17. 17. LA CONSTRUCCIÓ Ha estat un sector clau de l’economia espanyola, primer per al seu desenvolupament i actualment per la gravetat de la crisi econòmica OBRA PÚBLICA. Ha estat un important motor de la construcció gràcies a les inversions de les entitats públiques i les ajudes dels fons estructurals de la Unió Europea CONSTRUCCIÓ I DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES. El desenvolupament econòmic, l’augment de la demanda i la facilitat d’aconseguir crèdits hipotecaris van originar una bombolla especulativa, triplicant el preu dels pisos La construcció va arribar a representar més del 12% de la població activa i era el principal sector econòmic
  18. 18. LA CONSTRUCCIÓ I LA CRISI ECONÒMICA La crisi financera que es va iniciar al 2007 ha afectat amb més profunditat a Espanya ja que va fer esclatar la bombolla immobiliària CAUSES Restricció del crèdit hipotecari Augment de l’atur CONSEQÜÈNCIES Disminució del preu de la vivenda Disminució dràstica de la construcció d’habitatges Caiguda dels ingresos dels ajuntaments Crisi Bancària Desnonaments per impagaments Característiques
  19. 19. 5. – LES ACTIVITATS INDUSTRIALS
  20. 20. LOCALITAZACIÓ DE LA INDÚSTRIA ESPANYOLA
  21. 21. EVOLUCIÓ DE LA INDÚSTRIA CATALANA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL Al segle XIX va ser la primera regió d’Espanya en iniciar la industrialització, fonamentalment a partir de la indústria tèxtil. RECONVERSIÓ INDUSTRIAL A partir del 1950 declivi de la indústria tèxtil i diversificació industrial de l’economia catalana: química, metall, automoció, alimentació, editorial, etc. Barcelona es consolida com el centre d'una extensa àrea industrial, ben comunicada i proveïda de serveis, infraestructures i equipaments. PROCÉS DE DESINDUSTRIALITZACIÓ A partir del 1970 s’inicia un procés de desindustrialització i de deslocalització, que afecta greument Catalunya. Moltes fàbriques es traslladen a altres llocs del món on els costos de la mà d'obra, de l'energia o de les matèries primeres són menys elevats (del 43% al 23% de la població ocupada).
  22. 22. LA INDÚSTRIA CATALANA A L’ACTUALITAT Catalunya continua sent la "fàbrica d'Espanya", ja que genera aproximadament el 25% de la producció industrial de l'Estat espanyol. Teixit industrial comparable al d'altres grans regions europees, força diversificat i ben estructurat Els sectors més representatius continuen sent el del metall (automòbils, maquinària) el químic, el tèxtil, l'electrònica i l'alimentació. CARACTERÍSTIQUES Canvi estructura productiva: del predomini d'empreses petites, orientades cap al mercat espanyol, ha deixat pas a una internacionalització amb inversions per part de multinacionals estrangeres. Creació d’indústries lligades a les Tecnologies de la Informació i el Coneixement sector econòmic capdevanter a nivell mundial
  23. 23. 6. – COMERÇ, TRANSPORT I COMUNICACIONS COMERÇ ESPANYOL La Unió Europea és el principal mercat per les importacions i les exportacions. Aquest comerç s'ha vist afavorit per les normes comunitàries, per la moneda comuna, l'euro, i per la lliure circulació de mercaderies entre els països de la Unió La balança comercial espanyola té un saldo negatiu, ja que es compren més mercaderies de les que es venen La balança de pagaments espanyola és positiva gràcies fonamentalment als ingressos del turisme i les inversions estrangeres
  24. 24. XARXA DE TRANSPORTS ESPANYOLA Té una estructura radial amb centre a Madrid, el que dificulta les comunicacions entre les regions perifèriques. Gràcies a les ajudes de la Unió Europea als darrers anys s’han fet importants inversios per millorar els transports Xarxa de carreteres: és la infraestructura de transport que ha estat objecte de més renovacions i millores. S'estan creant connexions entre les zones amb més activitat econòmica i amb més concentració de població, CARACTERÍSTIQUES Xarxa de Ferrocarril: el principal inconvenient és el diferent ample de via respecte a Europa. Actualment es porta a terme la seva modernització amb el Tren d’Alta Velocitat (AVE) Transport Marítim: S'utilitza per al comerç exterior i el tràfic de passatgers entre la Península i les Balears, les Canàries, Ceuta i Melilla. Els principals ports són els de Barcelona, Bilbao, Vigo i València. Transport Aeri: element indispensable pel turisme, principal activitat econòmica del país. Als darrers anys s’ha multiplicat el nombre d’aeroports de dubtosa rentabilitat -Castelló, Lleida, Ciudad Real-
  25. 25. ELS TRANSPORTS A CATALUNYA Xarxa de carreteres: configuració radial amb el centre a Barcelona, que es vol trencar amb la construcció de l’eix de l’Ebre, l’eix Pirinenc i l’’eix Transversal. Tota l’Area Metropolitana de Barcelona es troba congestionada. Xarxa de Ferrocarrils: bàsicament la mateixa que es va construïr al segle XIX. Les úniques aportacions han estat els Ferrocarrils de la Generalitat a l’Àrea Metropolitana als darrers anys la construcció de les línies del Tren d’Alta Velocitat amb Madrid i la frontera francesa Transport Marítim: els dos únics ports importants pel transport de mercaderies són els de Barcelona (dels més importants d’Europa) i Tarragona (especialitzat en productes químics) Transport Aeri: l’aeroport del Prat és un dels més importants d’Europa per nombre de viatgers. Els aeroports de Lleida, Girona i Reus són subsidiaris del de Barcelona i estan especialitzats en companyies de baix cost
  26. 26. 7. – EL TURISME TURISME CAUSES TIPUS Qualsevol desplaçament superior a 24 hores fora del nostre entorn habitual i per motius de lleure. Aquesta activitat ha augmentat de forma espectacular a partir de mitjans del segle XX L’augment de les rendes. L’augment dels temps lliure (vacances) Les millores en el transport. La liberalització en la circulació de persones. Les noves pautes de comportament. Turisme litoral. Turisme de muntanya: tradicional i hivernal o d’esquí. Turisme cultural. Turisme rural. Turisme de salut. Turisme religiós. Turisme de negocis i congressos.
  27. 27. MODEL TURÍSTIC ESPANYOL Model de vacances massives a uns preus accessibles a causa de l'acció dels operadors turístics (tour operators), que aconsegueixen unes tarifes molt baixes per a destinacions situades al litoral mediterrani i a les illes Canàries (Tres S: Sun, Sea, Sex) TURISME EXTERIOR Procedència: 75% resta Unió Europea Destinació: de costa –Catalunya, Canàries, Balears, Pais Valencià, etc- TURISME INTERIOR Dos tipus de turisme Migratori: persones que tornen als seus pobles d’origen de vacances Lleure: turisme de litoral, rural, de montanya, etc Característiques
  28. 28. MODEL TURÍSTIC CATALÀ -Catalunya és la principal destinació turística de l'Estat i una de les més importants d'Europa -El turisme és una de les fonts de riquesa principals de Catalunya 12% del PIB TURISME DE PLATJA TIPUS Procedència: Unió Europea i resta de l’Estat Destinació: Costa Brava i Costa Daurada TURISME DE CIUTAT Té lloc principalment a la ciutat de Barcelona, i està vinculat a les fires i els congressos, a la presència de seus de grans empreses o als circuits de creuers TURISME DE NATURA Es tracta d’un turisme rural, de muntanya, d’esports d’aventura i de neu

×